Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Jai de la Barraqueta Un programa de jubilats per Mallorca A Ona Mediterrània
Bon dia a tot el dia, vos saluda Rafael Borràs. En aquest jai de sa barraceta parlarem del darrer anuari de l'envelliment de les Illes Balears, és a dir, el corresponent, el publicat l'any 2025, una publicació recent perquè sempre coincideix amb les darreres setmanes quasi de l'any,
També xerraran si ens ho permet d'algunes problemàtiques més generals associades a l'envelliment, en aquest procés de la vida que és l'envelliment. Ho farem amb la directora d'aquesta publicació, que és llicenciada en Psicologia, doctora en Ciències de l'Educació i Catedràtica d'Atenció, Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal a l'AUIP, na Carmen Orte.
En aquesta mínima presentació de currículum he dit I, i hauria dit entre altres coses, no? Entre altres coses, no? Perquè té un currículum bastant complicat de resumir alguna presentació d'un programa de ràdio. Professora meva. Passa, professora meva. Bueno, això Nassil Buele, que també pot saludar. Nassil. Nassil Buele. No ho sé.
No sé si tinc el micro. Bueno, la Carme Hortés ja mos acompanya aquí en els estudis d'Ona Mediterrània. Benvinguda, Carme. Hola, com estàs, Rafael? I gràcies per voler participar en aquest programa i és un plaer.
Tot una començà amb la conversa, però abans una cançó de Los Manoros, que és una cançó que l'he triada perquè clama per la dignitat de la gent gran, és una rumba catalana que sempre ens ajuda a posar-nos un poquet amb acció, clava per la dignitat de la gent gran, en aquest cas en cert deterioraments cognitius, però bé, en qualsevol cas, escoltam, la rumba de Los Manoros som com som.
Som, som, som. Som, som, som. Som, som, som. Gente que ama la vida, que sona com tu i jo.
plegats a anar fent via, celebrant el sol de cada dia, amb cassets de silencis, puja de sols i d'alegria. Moments passats en qui sap com són,
Viure el present és un regal. Dona'm la mà, dona'm la mà. No tinguis por, caminarem vora la mà. Som, som, som.
Som com som, gent que la vida estimat, persones contigo i jo. Som, som, som, som com som, gent que ama la vida, persones com tu i jo.
Estones de llum i claror, breus instants de foscor. Una flor no fa primavera i el teu somriure m'allibera. Un meu passat, qui sap com som i represento?
Ay, que no vinguis por... Caminaré. Ay, que caminaré. Ay, por algo amar. Som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som, som.
Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som! Som!
Bé, idò, això és el llai de la seva raqueta. Començarem ara la conversa amb la Carmen Ortec, que és la directora de l'Escanuari de l'Envelliment de les Illes Balears des de fa... des de fa... Des de la seva creació.
Des de la seva creació. Fa d'avui anys. Aquesta és la del 25, que avui en parlarem. És la 18a edició. Ens acompanya també Nassil Buele i entre totes... Nassil i Arginbau. Ara t'ha pegat per en Buele. Nassil i Arginbau. Perdona. I després, intel·ligència artificial, ens canvia tots els noms.
No m'empalgo la intel·ligència artificial. No, però... M'emparés un oximoron, no? Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Jai de la Barraqueta Un programa de jubilats per Mallorca a Ona Mediterrània
Bona tarda. Avui, en el llet de la barraqueta del 19 de febrer, tenim l'oportunitat de fer una bona xerrada per entendre un poc què va passar amb l'expulsió dels moris a l'acant en el segle XVII i la seva repoblació per mallorquins. Ens estremvistem per això amb el senyor catedràtic Manuel Lómez de la Universitat de València. Fins ara.
Les cireres més dolces les de la vall. Les cireres més dolces les de la vall. Fren del camí, naveguen els bancals, cireres dolces com olles de la marxal. Fren del camí,
navegant per les sendes i les terres de la vall. Per camins de moriscos i mallorquets, per camins de moriscos i mallorquets,
Vinc de l'orxa a les festes de Bénialé. Vinc de l'orxa a les festes de Bénialé. Frente el camí, naveguen els fantàls, sirenes dolces, cogolles de la marxal. Frente el camí, del cel a la mar,
navegant per les sendes i les serres de Babal. Baixant per la carroça beníssima,
Va a chanter la carrocha y buenísimo. Carretera despego arriba a la mar. Carretera despego arriba a la mar. Frente al camí.
Bé, després de sentir aquesta música de Miquel Gin, que es diu Copeo, que és música de la ball gallinera i que crec que és bastant significativa d'aquella regió, doncs bona tarda a tots als oients del programa setmanal d'Algell de sa Barraqueta de jubilats per Mallorca.
Us parla Josep Monconill, metge jubilat que avui conduiré el programa del JAI. Entrevistem en Manuel Lómez, professor d'Història de la Universitat de València i actualment de CA de la Facultat d'Història, expert en coneixements de la història de l'expulsió dels moriscos
havent publicat una trilogia sobre el tema, a més de nombrosos treballs de recerca i comunicacions a congressos. Bàsicament centrats en aquells temps entre finals del XVI i primera meitat del XVII.
L'interès per l'entrevista neix del recent fet de l'agermanament de Puig Punyent i la vall de Gellinera, municipi del País Valencià a Alacant, molt prop d'Edènia, i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta, en el que la seva població és bàsicament darrere els mallorquines, com que encara avui fan matances i sobressades, com ho feien els seus antecessors,
que van anar a repoblar el buit que deixaren els morisc amb la seva expulsió al segle XVII i que encara xerren mallorquí en algunes contrades. El municipi està format pels nuclis de Benirama, Benialí, Benicibà, Benitalà, La Carroja, Alpatró, Ionvall i Benicili, i té l'Ajuntament a Beniali.
el 1985 tenia 585 habitants. Bona tarda, Manuel. Hola, bona tarda, què tal? Encantado de parlar amb tu. Igualment te dic jo. Escolta, una cosa, un detall. Prefereix que et diguem Manuel o Manel?
Ah, el que preferisques. A mi em diuen de moltes formes diferents. Manuel o Manuel, com preferisques. Però tu de jove eres Manuel, no? A casa, no? Sí, normalment Manuel, però és que me'n diuen també Manolo, Manel, Manu, me'n diuen de tot. Ah, molt bé. Bé, bé. Doncs ho deixem fins com sortir. Molt bé. Bé, escolta, comenta'ns un poc què va passar al segle XVII perquè la població morisca fou expulsar d'aquelles terres.
Quan i en quant temps? Bé, comença, comença. Bé, bé, sí, sí. Mira, la raó que va passar perquè al segle XVII la població morisca fora expulsada no és una cosa que coneguem amb un 100% de fiabilitat. Vull dir, per una banda tenim el bàndol, l'edicte d'expulsió dels moriscos, l'oficial, on es conté
la raó també oficial que es va donar per a justificar la seva expulsió. I la raó que es va donar va ser una raó molt vinculada a la mancança d'integració i assimilació de la població morisca valenciana a la societat cristiana. I n'hi ha que dir que els moriscos bàsicament són els descendants dels antics mudetjars o població musulmana
que després de la conquesta cristiana es va quedar a viure a terres cristianes després de la conquesta, i que primer rebien aquest nom de mudèjar i després, en el cas del territori valencià, el 1525, són obligats per un edicte del rei Carles V a convertir-se al cristianisme o anar-se'n. Això suposava que un mudèjar que s'havia alçat musulmà, aixecat musulmà, aquest matí quan es va a llegar del llit,
i que va passar per la pila del bautisme al millor de vesprada, no podíem pretendre que quan es llitara ja fora cristià i coneguera les litúrgies, els rites, tota la cultura judeocristiana. I per tant, ahir hi hagués un període d'adaptació, d'informació, d'evangelització d'aquesta població, que teòricament era cristiana, però que en la pràctica encara tenia molt present el seu bagatge cultural i també religiós musulmà,
I el que va passar a començament del segle XVII, en concret el 1609, és que el rei Felip III va dir, bé, portem ja quasi un segle tractant d'assimilar aquesta població morisca a la religió cristiana, però considerem que encara estan més a prop de les seves arrels musulmanes que no altra cosa, no?
i per tant considerem que som uns apòstates i que som uns produtors de la fe i que per tant hem de castigar-los i que no podem permetre que en una societat cristiana com la nostra encara hi hagi aquesta pervivència d'aquests elements un poc més vinculats o fidels a l'islam que no pas al rei o al cristianisme que tenen el perill de ser quintacolumnistes i per tant el millor és votar-los fora.
I aquesta és la raó, diguem-ne, religiosa que quan un llitge l'edicte d'expulsió pareix que és la raó fonamental. El que passa és que a aquesta raó, diguem-ne, de caire religiós s'afecti una altra més política i és que també a l'edicte d'expulsió
es diu que els moriscors també van ser expulsats no només per la seva mancança d'assimilació i integració religiosa, sinó també perquè ho han comès traïció contra el rei. Bàsicament que s'estaven organitzant per a alçar-se en armes contra el rei mitjançant una aliança amb, en aquest moment, el rei del Marroc,
Muley Zidane en connivencia dels neerlandesos de les províncies que s'havien revelat contra el Felip II el 1564 i que aportarien una armada amb la qual tropes marroquines creuarien l'estret fins a València farien un desembarcament i això seria l'inici de la reconquesta musulmana de l'Àndalus
ajudada pels moriscos valencians que estarien preparats i armats per a donar calor a aquest desembarcament. El que passa és que, clar, és molt difícil que aquesta justificació de traïció política, de conspiració, es pugui mantenir perquè, clar, en aquest mateix moment el rei Filipe III estava o havia signat feia molt poc
un tractat de treba amb els neorlandesos, en la qual cosa no tenia gaire sentit o gaire verosimilitud el fet que després de signar fa pocs mesos aquesta treba que havia de durar 12 anys i que de fet va durar 12 anys, els neorlandesos estiguin ahí preparats per participar en una operació amfíbia d'aquest tipus.
I, per altra banda, el rei del Marroc, bàsicament, estava allà enmig d'una guerra civil interna i això, home, tampoc estava com per a creuar amb un exèrcit el nostre del llibre al Tarpe, que no estava clar ni tan sols el seu predomini polític dins del Marroc. Així que, veritablement, aquesta excusa d'aquesta pretesa conspiració no es sostenia.
Per tant, i per altra banda, és veritat que els moriscos no estaven ben assimilats cultural, religiosament, i que, per tant, suposaven un perill al 1609 i, per tant, n'hi ha d'expulsar-los perquè, si no, així tenim el perill de la pèrdua de la república, de la pèrdua a mans musulmanes del Regne de València. Això tampoc està clar, perquè els moriscos ni eren més perillosos al 1609...
ni estaven pitjor assimilats on hi havia, diguem-ne, elements de lluït diferents pel que fa a la seva integració o assimilació religiosa o cultural. 1609, que diguen, mira, és que les polítiques d'evangelització han fracassat del tot, és que és evident que això no porta en joc. Doncs no, els moriscos de 1609 ni estaven pitjor assimilats, ni eren més perillosos que els seus pares o que els seus avis. I, per tant,
les raons oficials de l'expulsió dels moriscos que conté l'edicta d'expulsió no pareix que se sostinguin. I per tant, n'hi ha que anar a altres possibles causes. I ahir n'hi ha que pensar en tota la situació política que vivia la monarquia hispànica del Felip III a començament del segle XXI. I el que passa en aquest moment, en 1609,
és que en aquest moment el rei ja portava bàsicament una dècada de regnat, una dècada en què havia tractat d'emular i si podia superar els grans esdeveniments, les grans fites del regnat del seu pare i del seu avi, Felip II i Carles V, i que no s'estava sortint amb aquest objectiu.
La seva política exterior no estava donant resultats massa positius, ja fora al nord d'Europa, com sobretot en el front mediterrani, i per altra banda, en política interna, tenim com a element més distintiu l'inici del valiment o la privança del duc de l'Herma, també marquès d'Edenia, cinquè marquès d'Edenia,
que ja hi ha una política o una gestió molt polèmica i que al voltant de 1607 estava per esclatar perquè bàsicament es sumava un escàndol prou fort en política interna que bàsicament és l'escàndol de la que es va conèixer com la Junta de Desempeny. Bàsicament va ser una comissió que havia organitzat el Duc de l'Erma
que dia que, i era veritat, que la monarquia estava molt carregada de prèstecs, que havia de sanejar-la, llavors crea una comissió per tractar de sanejar l'economia, i això és un escàndol perquè la gent que posa ahir són amics seus i se plenen les butxaques, però una cosa brutal, i és un escàndol que esclata el 1607, i en aquest mateix 1607
també es comença a negociar la que després serà la treva dels 12 anys amb els nerslandesos, que era una treva que política, ideològicament, seria molt difícil de justificar perquè, bàsicament,
era com si els Estats Units tractessin de signar una treva amb Al-Qaeda, bàsicament l'estat islàmic, que amb el Trump tot pot passar, però bé, en principi, diguem-ne que són coses que podrien ser molt polèmiques. I llavors es diu que, encara que no estiga per escrit en cap lloc, l'expulsió dels moriscos va ser una gran cortina de fum orquestada pel duc de l'Herma,
per a fer que la crítica pública ja fora per aquesta mancança de resultats en política exterior, com també la polèmica per l'escàndol de la Junta de Desempeny, doncs passar a un segon terme amb la gran notícia que veritablement suposava una revolució a molts nivells de l'expulsió dels moris. Però és que, a banda, a Filipe III li anava molt bé, perquè Aixina podia dir...
La reconquesta cristiana no va acabar amb els reis catòlics, perquè els reis catòlics van deixar les mudèges i no es van atrevir a expulsar-los perquè això hauria suposat una mimba econòmica molt forta. I el Carles V, amb tot el gran emperador que va ser, tampoc es va atrevir per la mateixa raó. I el meu pare, el Felip II, doncs per la mateixa raó tampoc, però sóc jo...
que està molt més identificat amb la defensa de la catolicitat i la religió, que sí que pren aquesta decisió. I, per tant, jo soc el veritable culminador, diguem-ne, del que aconseguís assolir per fi aquest gran repte que era la reconquesta. I això suposa vincular el seu regnat a tot un seguit de principis ideològics molt forts
que venen del medievo, de l'edat mitjana, i que permetien al Philip III construir aquest discurs legitimador d'emulació i superació dels regnats anteriors. I segurament per això van expulsar els moriscos, encara que és una hipòtesi, perquè ben bé no ho sabem. Però vaja, sembla, pel que tu dius, que el lògic és pensar que feia per una cortina de fum
per amagar la seva mala situació econòmica i política. I així inventem un enemic, inventem un diable, carregar-se'l, i així tots units. Perquè això va comportar un empobriment gravíssim de tota l'economia de tota aquella regió.
Clar, home, imagina't. El Regne de València, en aquest moment, tenia una població al voltant de les 300.000 persones. I d'aquestes 300.000, al voltant... No està clar perquè estem en una etapa prestadística i, per tant, els fogatges no són del tot precisos, però una població més humana que... Per famílies, no? Sí, de família. Els fogatges, sí, són famílies.
o habitants que parlen d'això que els moriscos representarien a lo millor entre 130-140.000 persones. O sigui, estem parlant d'un 40% tranquil·lament de la població valenciana. Clar, això, eixa gent que, a més, l'expulsió va començar un 22 de setembre de beses nous i es va culminar o va acabar el 25 de desembre d'aquest mateix any. O sigui, que bàsicament en tres mesos
el Regne de València va perdre quasi la meitat de la seva població. O sigui, una cosa brutal. En altres territoris, el Regne d'Aragó o el principal de Catalunya, que això es van anar, es van ser expulsats just un any després, entre juny i setembre de 1610, la cosa canviava perquè, per exemple...
Al Regne d'Aragó eren una cinquena part de la població, 60.000 en total, que ja també és, però clar, 60.000 només. Tenim part d'una cinquena part, no quasi la meitat. I a Catalunya és que no res, eren 10.000 persones i van expulsar només 5.000 perquè les altres 5.000 eren descendants de mudèges convertits per Sant Vicent Ferrer a començament del segle XV i això, com era miracle del sant, això no es tocava.
I, per tant, de catalans, bàsicament, no va hi ser pràcticament ningú. La qual cosa, clar, el territori de la Corona Aragó que més va patir va ser València, clar. I va ser en èpoques diferents. Va ser primer el rei de València, després el rei d'Aragó i després el Principat. Sí, a veure, sí. La qüestió, en total, diguem-ne, a tot el territori entre Castella i Aragó es calculava que la població molisca aniria al voltant també de les 300.000 persones, en total.
D'aquestes 300.000, doncs bàsicament unes 7.000 estaven a la Corona de Castella i les altres a la Corona d'Aragó. O sigui, la Corona d'Aragó era la més intensament poblada per moriscos i això ve d'una tradició també d'edat mitjana.
Clar, el problema del Felip III i del duc l'Arma és que no podien afrontar o executar l'expulsió dels moriscos al mateix temps en tots els llocs, perquè bàsicament estaven distribuïts per tot el territori o geografia de la península ibèrica, de Castell i Aragó, i per tant tenien molt aport de no poder abastar al mateix temps
l'expulsió de tots i, per tant, que això donarà peu a que molts moriscos en molts llocs pogueren rebel·lar-se. I, per tant, el que van decidir va ser dividir l'expulsió en diferents fases tractant sempre de negar que la mesura d'expulsió s'anarà a difondre per a altres territoris.
Per tant, per què van començar per València? Perquè era el territori més densament poblat per moriscos i, per tant, consideraven que era el territori potencialment més perillós. I mentre s'expulsava els moriscos de València, entre setembre del 9 i desembre, el que van dir a la resta de territoris, a Aragó, a Catalunya, a Castella, va ser no, no, no, expulsem els moriscos valencians,
perquè estàvem per revoltar-se, perquè feien part d'aquesta areança amb els marroquins i els neerlandesos, però a la resta tranquils, amb la resta no passarà res. I això els va permetre, diguem-ne, començar amb els valencians mentre la resta de moriscos del territori peninsular estaven ahí molt nerviosos, però en teoria la cosa no aniria a ells. Clar, què va passar a continuació? Quan els moriscos de València ja estan pràcticament tots expulsats,
El Felip III el que fa és publicar un edicte a Castella i diu, mira, jo volia només expulsar els valencians, però com que he vist que els de Castella vos heu posat molt nerviosos, doncs mireu, si voleu anar-vos-en, vos dona un termini de quatre mesos i vosaltres lliurement vos podeu anar si voleu. Clar, això tot era una enganyifa, però clar, molts moriscos castellans van dir, doncs mira, aprofite ara que em deixe...
em deixen eixir lliurement i amb les meves coses sense gaire problema i ja veurem què passa. I llavors molts castellans eixen voluntàriament entre gener de 1610 i darreres dies del mes d'abril. I quan això termina, el Felip III decidís començar amb l'expulsió de la resta dels moriscos que quedaven a la corona aragó.
comença la negociació i els d'Aragó i els de Catalunya van ja organitzats també amb un edicte d'expulsió organitzat molt paregut al de València a partir de juny de 1610. Què passa a partir de setembre del 10 quan ja se suposa que ha acabat tota l'expulsió dels moriscos tant de Castella com de la Corona Aragó? Doncs passa que a la Corona Aragó l'expulsió ha sigut prou efectiva perquè ha sigut una expulsió o fases d'expulsions diferents
molt controlada militarment i administrativament en canvi Castella ha sigut una cosa més lliure i això fa que a Castella queden encara moltes borses de moriscos per expulsar i el que passa entre finals de 1610 i fins abril de 1614 és que l'expulsió dels moriscos oficialment encara no ha acabat però diguem-ne només queda l'expulsió de petites borses o no tan petites de moriscos de Castella però bàsicament els moriscos
de quasi tota la península, són expulsats entre setembre del 9 i setembre del 10. Vale, vale. Escolta, i una cosa, el rei ho pactava un poc amb cada regne peninsular? O sigui, pactava primer amb el Parlament del Regne de València i després amb el de Castilla? O no intervenien per res amb això, les institucions locals? No.
No exactament. Bé, si parlem només de la Corona-Aragó, la Corona-Aragó estava definida tradicionalment pel que s'anomena el pactisme polític. I, per tant, així n'hi havia una tradició en la que el rei governava en corts. I, per tant, cada X temps convocava les corts. El que passa és que, tendencialment, ja començàvem amb Ferran el Catòlic i continua amb la resta de reis, fins i tot el tercer...
Sí, els àustries. És que aquestes convocatòries de Corts es fan cada volta menys. O sigui, el rei cada volta convoca menys a les Corts. Per què? Perquè cada vegada més compta amb els recursos i els mitjans necessaris per a governar i sobretot es traure recursos econòmics sense necessitat de convocar les Corts, que al final convocar les Corts
Sempre era un problema perquè ahir, diguem-ne, le pintaven la cara al rei de tots els contrafurs que cometien o havien comès els seus oficials reials entre convocatòria de corts i convocatòria de corts, obligava a una negociació i això a uns reis que en l'edat moderna volen ser cada vegada més autoritaris i absolutistes, doncs és una cosa que no va bé.
I, per tant, quan arribem al regnat de Filip III, el normal és que les Corts es convoquen, potser, una vegada cada 10, 15, 20 anys. De fet, el Filip III, en 20 anys o 22 anys de regnat, es va convocar només una volta a València o una volta a Catalunya. O sigui, es convocava molt poc. Què passa? Que, com que aquestes convocatòries de Corts cada volta eren menys, els estaments dels Regnes, com València, Aragó o Mallorca,
es veien obligats a exercir la representativitat del regne mitjançant envaixades i mitjançant altres tipus de recursos i allà tenia una importància manifesta els braços d'estaments les ciutats que eren cap i casal en cada regne o territori i també la Generalitat
I, bàsicament, aquesta és la situació en què es troba, diguem-ne, Felip III, quan ha de negociar l'expulsió dels moriscos a València. Clar, ell necessitava un mínim de consens polític per a dur endavant la decisió sense que també, per exemple, la noblesa valenciana no es rebotara perquè els grans senyors de basalls moriscos eren els senyors, no passa res. I, per tant, a ell calia una negociació.
I aquesta negociació es va fer mitjançant les institucions que exercien la presentativitat del regne fora de cor, que era l'habitual, no necessàriament. El que va fer el Felip III va ser negociar puntualment amb els individus que ell considerava que eren fonamentals per a crear un mínim consens o dissens per a portar endavant la decisió sense tindre massa problema.
Llavors va arribar un pacte amb l'arquivitat de València perquè el braç eclesiàstic del regne no es rebotarà massa. Va arribar un pacte amb el duc de Gandia, que era el principal senyor valencià per economia i per poder polític, però també el principal senyor de Bassalles Moriscos. Se li deia procurador real? Eh, perdó? Se li deia procurador real en aquest càrrec?
El duc de Gandia, jo no recordo que fora procurador reial, potser sí, però no recordo que tinguera aquest títol. Bàsicament el que va fer és arribar a un pacte en ell, li va segurament prometre que tindria avantatges polítics després de l'expulsió si col·laborava, de fet,
un parell d'anys després de les funcions dels mariscos valencians, el va nomenar dir rei de Sardenya, o sigui que, evidentment, va tindre aquest premi per la col·laboració. La funció del duc de Gandia i de la seva facció política dins del braç militar, del braç de la noblesa valenciana, va ser fonamental perquè, clar, la noblesa valenciana...
per a oposar-se a la mesura de l'expulsió, com qualsevol altra cosa, necessitava, diguem-ne, prendre les decisions per anem-hi discrepant, que tots havien d'estar d'acord, no? I el que va fer el duc de Gandia va ser dinamitar la possibilitat que tots estiguessin d'acord en oposar-se a l'expulsió dels moriscos. I així és com, bàsicament, va arribar als consensos mínims necessaris per a dur endavant la decisió de València. Clar, clar, clar.
Clar, perquè aquests senyors ja preveien potser que vindrien anyades molt pobres perquè no tenien braços humans per treballar a la terra, no? Clar, a veure, la gran oferta que utilitza el Felip III i el duc de l'Herma per vendre l'expulsió dels moriscos a la noblesa valenciana com a la resta de la noblesa de la corona aragó
i que col·laboraren més o menys va ser que, clar, en aquest moment, a començament del segle XVII, la noblesa estava molt endeutada, en termes general. O sigui, molts d'ells tenen una situació econòmica complicada. I bona part d'aquesta situació econòmica complicada venia perquè en les cartes de població...
medievals que tenien i que regulaven l'ocupació i l'explotació de les terres dels seus senyorius, moltes vegades el dret útil de la terra, o sigui, el dret per a conrear la terra, estava vinculat al pagament de tasses en moneda, en diners. Què passa? Que passat el temps, o sigui, no era partició de fruits,
No era que els senyors rebien un 10%, un 15%, un 20% de les collites que es feren, no. Sinó que moltes vegades el que tenien era que era un sistema pel qual rebien diners, a camí d'aquests percentatges. Clar, en la inflació, cada volta rebien menys, i això, diguem-ne, afectava molt a la seva situació econòmica. Què diu el rei? El 1609 diu, no poseu problemes a l'expulsió dels vostres bassalls moriscos
que amb la seva expulsió les terres quedaran buides i vosaltres podreu repoblar, però abans de repoblar jo vos deixe tornar a fer noves cartes de població. I per tant, podeu ara refer i podeu actualitzar les tasses, els percentatges, en definitiva els impostos que demaneu pel conreu de la vostra terra i per cedir la vostra terra. Per tant, promet la...
el retorn del dret útil de la terra i juntar-lo amb el dret directe que ja tenien. Amb la qual cosa, clar, molts senyors valencians diuen, bé, ara tindrem una desfeta demogràfica, el nostre senyors, i per tant econòmica, però tenim en l'horitzó, a meitat termini, la possibilitat de guanyar molt més diners, si aconseguim una bona i ràpida repoblació del nostre territori, endurint les condicions d'aquest repoblament.
I, per tant, molts senyors diuen, vinga, doncs, endavant. I per això col·laboren en l'expulsió, perquè pensen que tindran un guany posterior allà per mínim. I aquí es comença a entendre el que parlem més després, no?, que és la facilitat que es va donar a algunes poblacions per venir a repoblar, com va ser el cas dels mallorquins, no? Exacte. I com ho van fer per partir aquests moriscos?
Un detall, un detall previ. Això és grevíssim, eh? Ens podem enriure de Gaza i del tema de la policia del Trump, no? Vull dir que 140.000 persones, que és el 40% de la població, en tres mesos, van donar tres mesos per sortir. Sí, sí, sí.
A nivell logístic era un repte brutal. Estem parlant de començament del segle XVII i se'n van sortir. Se'n posa la pell de gallina més de pensar-ho. I això que et preguntava, i com ho van fer per partir? On anàrem? Bé, com se va organitzar la cosa? El problema era sempre el mateix. Com organitzem en pocs mesos la sortida d'una població tan nombrosa?
Amb la qual cosa el que van organitzar és que, bàsicament, van establir tot un seguit de ports que actuarien com ports d'embarcament. El que passa és que, clar, el Regne de València, en aquesta època, no és que tinguera massa desenvolupat el subsistema portuari, no tenia massa ports naturals on es poguera, diguem-ne, realitzar una operació d'aquesta escala. Finalment, van decidir que els ports d'Icida serien Vinaròs al nord, a l'extrem nord de
de Castelló, l'actual província de Castelló, després d'Ènia, ja Alacant, i després el propi port d'Alacant. Això serien els tres ports, diguem-ne, inicials. També tenien en compte on se situava la població morisca valenciana, la van haver de dividir en tres sectors per a encaminar-la cap a aquests tres ports. I la idea era, primer, expulsar... Bé, el decret d'expulsió
donava quatre dies per a replegar totes les pertinences que tingueren i encaminar-se, i si era del poble, encaminar-se cap al port. Quatre dies. Per això no es va publicar al mateix temps a tot el Regne de València, es va publicar primer a les poblacions que estaven més al costat dels ports. La idea era que aquelles poblacions més properes als ports s'embarcarem primer i així quedarem buits
aquests pobles i aquests cases pogueren servir per a fer nit als moriscos que vivien més a dins del territori.
I per tant va ser una cosa gradual, o volia ser gradual. I la cosa seria que els comissaris del rei, amb una escolta armada de soldats, arribarien a les poblacions de cada fase, publicarien l'edicte, donarien quatre dies i cap al port. I així també regularien les incides del port, perquè els ports també tenien un repte logístic gran d'organitzar baixes suficients per a portar aquesta gent. Per tant, està tot organitzat així. Què passa?
que molts senyors valencians, per una banda, perquè no volien la presència de soldats que no eren de la seva jurisdicció, per molt que foren del rei, no volien soldats a les seves terres. Tampoc volien això d'un representant reial que anava a les seves terres a dir el que s'anava a fer. Perquè ells eren senyors amb meri mig d'imperi dels seus senyors. Això no agradava. I, per altra banda, molts d'ells van pensar, bé,
Si jo no m'espero a que vinguin els comissaris i el soldatge del rei i jo organitze l'aixida dels meus vessalls abans i es porti pront al port, jo així queda bé amb el rei. Perquè mira, mira, jo he col·laborat el primer de tots i tu volies o tu vas pensar que a la meva població li tocaria des de dos mesos, però mira, li toca ja, t'ajude. És una forma també d'una estratègia
per a tractar de guanyar punts davant del rei de cara a la futura repoblació i també de cara a futurs premis polítics o econòmics del rei per col·laborar en l'expulsió. Però, clar, això va tindre una conseqüència que no s'esperava. I és que, si tot estava organitzat perquè l'arribada dels moriscos als ports fora escolonada, però, en canvi, arriben molts senyors sense esperar que el bàndol es publiqui a les seves terres,
i porten els seus moriscos als ports, clar, es va produir una condensació de gent als ports que va ser brutal. I a més, hem de pensar que, clar, estem parlant, l'expulsió dels moriscos va començar un 22 de setembre. Els embarcaments van ser, el primer embarcament va ser, si no recordem malament, el 6 o el 7 d'octubre. Clar, estem a l'època pitjor d'horatge, de climatologia a la Mediterrània i a València i suposo que també a Mallorca. És l'època de la gota freda.
i va caure una gota freda en el primer embarcament de moriscos. I, clar, què va passar? Que tota aquesta flota que estava organitzada per a portar els moriscos fora va patir tormentes, tempestes, i es va desfer uns que acabaven per Múrcia, altres que acabaven, per exemple, n'hi hagués d'embarcacions que anaven al nord d'Àfrica que acabaven a Menorca.
per temporal. I, clar, això va ser tot una cosa, un embolic. I si sumes això, que els senyors estan portant els moriscos abans d'hora als ports, doncs, clar, el bloqueig va ser brutal i l'expulsió va estar a punt de ser un fracàs perquè, clar, l'organització logística era complexa i no hi havia telèfon ni e-mail. Amb quins vaixells es va fer l'operació?
Amb quins vaixells es va fer l'operació? Bé, diguem-ne que Felip III volia allunyar-se totalment de la idea que ell expulsava els moriscos perquè n'hi havia darrere un interès econòmic. O sigui, que ell volia treure profit econòmic. El profit era per als senyors i era voluntat del rei que ell sí que es poguessin beneficiar, però ell no. I per tant, i per a mantenir aquesta imatge, el que va fer bàsicament...
és concentrar al Regne de València una bona part de les seves forces navals a la Mediterrània, que van ser bàsicament diferents esquadres de galeres i un pari d'esquadres de galeons, que inicialment van ser els que van portar les tropes, els soldats, que havien de garantir la seguretat de tot el procés i que senyors o moriscos no s'amotinaren,
Però després, clar, aquests vaixells, galeres, galions, que estaven buits i que havien d'esperar que finalitzés el procés d'expulsió per tornar a embarcar els soldats, el rei va dir, doncs, amb les meves esquadres reials, mentrestant, no haguem d'embarcar de nou els soldats que s'encarreguen d'embarcar gratuïtament els moriscos cap al nord d'Àfrica. I, per tant, jo dono passatge gratuït als meus soldats
perquè els moriscos encara en els seus súbdits, per a que vegin que no tinc cap interès en aprofitar-me d'ells. Això va ser una primera fase, però quan tots els esquadres es van desbaratar per culpa de la gota freda que va caure i els moriscos s'amontonaven i s'amontonaven els ports, el que va fer-hi el Felip Tercer, perquè si no l'expulsió fracassava, va servir.
Els moriscos que vulguin, sense esperar els baixes reials i, per tant, a un embarcament gratuït, jugar les seves pròpies embarcacions privades de comerciants que passen per aquests ports, doncs, poden fer-ho. I, clar, molts moriscos, ante la situació d'estar ahí, als ports, sense cap tipus de notícia i cada vegada més gent, doncs, van dir, doncs, i clar, que això n'hi havia risc que esclatarà una epidèmia.
però també, clar, els preus van pujar moltíssim, perquè, clar, els recursos als ports, cada vegada n'hi havia que donar de menjar a més i més gent, i això, clar, logísticament també era una cosa brutal. I llavors, molts moriscos van dir, doncs mira, no esperem l'embarcament gratuït i juguem nosaltres un vaixell. Moltes vegades els pobles s'organitzaven i jugaven els seus vaixells. Això va obrir la possibilitat de sumar més ports a l'expulsió, com per exemple el port del Grau de València, que inicialment no estava contemplat, de Moncofa,
i al final bàsicament els moriscos van acudir al rescat de Felip III i del seu projecte perquè al final una gran majoria dels moriscos valencians
van ser expulsats mitjançant dels seus propis recursos econòmics, perquè van ser ells els que van llogar els baixells. Si no hauria sigut per això, hauria sigut un tracàs, segurament. Molt bé, Manel. Doncs deixem-ho ara aquí una miqueta, perquè hem de passar també a publicitat, i d'aquí moments... No, i a més a més posem la meva cançó del Raimon, que he escollit, he deixat ma mare, justament perquè toca aquest tema de les arrels i el dolorós que és tenir que deixar a casa teva.
Vinga, fins ara, Manel. Fins ara. El futur és ara.
9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música, tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé, amb 5 hores de ràdio.
Índoles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepúscle en 100 estals a les 9 del vespre.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Manel, em sents, no, ara? Sí. Escolta, ara tocaria... Queden 10 minuts només, em sembla, no? Per tant, jo voldria parlar de repoblació, però si tu et sents incòmode? No, no em sent. Tira, tira, que he dedicat una part del dia... A mirar-ho? Ah, bueno, doncs jo faig 4 preguntes, perquè jo he consultat el xat GPT i m'ha sortit de conya, eh?
Ok, doncs a veure què passa. No, no, però això tu, eh? Ja parlarem, eh? Perquè està molt clar el que va passar i les facilitats que van donar aquesta gent mallorquina, que patia tanta gana aquí, estava en èpoques de molta carència, i clar, els hi oferien terra bona, bona no, però terra per treballar...
Allà, no? A Dani. Sí, sí, sí. Bueno, pues res, ara quan acabi la cançó continuem, eh? Perfecte. Fins ara, Manuel. Molt bé. Paraules i fets que encara ens agermanen en la lluita contra la por, en la lluita contra la fam, en la lluita contra el dolor, en la lluita contra la sang.
en la sempre necessària lluita contra el que ens separa i ens fa sentir-nos a tots nosaltres estrats. He deixat ma mare i els meus germans, he deixat els amics i la casa
i tots els que esperen que jo torne com va. I crec que he fet bé, i crec que he fet bé, jo sé, jo sé, jo sé, jo sé, jo sé que tornaré al carrer blanc. Però ara sí.
Però ara sí, crec que també és ma casa. I crec que puc dir-vos amb el cor obert a tots vosaltres, germans. Germans.
Molt bé. Manel, continuem parlant d'aquest tema tan interessant. Molt bé. Manel, què sabem de la població mallorquina que hi va anar? De quins pobles de Mallorca o de Menorca o de Vissa? Què se'ls oferia a fer-ho de bo? Bé, tu mateix, per això. Però el tema era centrar quines raons de fons hi havia perquè hi neixin
a cercar aquests mallorquins, per què hi van anar i què hi van trobar? Digues, digues. Bàsicament, si abans hem parlat de la crisi econòmica que patien molts senyors valencians, en realitat, aquesta mateixa idea es podria traslladar a bona part de la conca mediterrània en aquest moment, perquè és un moment de crisi econòmica.
Bàsicament, el segle XVI havia sigut un segle de creixement econòmic i gràcies a aquest creixement econòmic havia començat a crisar també la població. Què passa? Que amb una població que està crisant el segle darreries del segle XVI, que hem agafat ahir la directa,
n'hi ha tot un seguit de males collites, de rendiments baixos de les collites i diguem-ne que a començament del segle XVII ens trobem tan bé a Mallorca un moment en què n'hi ha cada vegada més gent, més població i menys recursos. I el que va passar és que molta...
població que, mallorquina, menorquina i vicenca, que treballava a jornal, que no tenia propietat de la terra, troba en la repoblació del Regne de València i dels pobles que han deixat els moriscos una opció atractiva per a millorar les seves condicions de vida. Ahir també n'hi ha que tindre en compte que en aquest moment el virrey de Mallorca era un
un senyor valencià, el Joan de Vilaragut, que era senyor d'Holocau, i ell també havia perdut població morisca, ell també tenia baseix moriscos. I pel que pareix va ser el mateix virrei de Mallorca, valencià ell, el que va pactar amb tot un seguit de famílies mallorquines el seu trasllat o migració a les seves terres
buidades de moriscos. I, de fet, no havia passat un mes del començament de l'expulsió dels moriscos, a octubre de 1609, que ja tenim referències també a la Marina Alta, a la Safor, que n'hi ha representants mallorquins, segurament de població, sobretot de pobles de la part forana d'Illa, que estan una mica reconeguent
els pobles que estan començant a deixar els moriscos per a veure si pot ser interessant per a ells. I també el Virrei de València, que la senyora València, com dic, entra en contacte amb diferents senyors valencians, amb el Duguer Gandia, llasmentat, però també amb el Marquès de Guadalest i amb altres, i els soferis la possibilitat, si volen,
de tractar de contactar amb població mallorquina per a veure si estiguessin interessats a repoblar les sedes terrestres. Això va generar un problema entre el Virrei i els jurats del Regne, la jureria, que no volien que ningú es despoblara de Mallorca, perquè no volien que pergués la població, perquè això també...
era un problema per als seus propis senyors, propietaris de la terra, i que, diguem-ne, en una situació de crisi econòmica, doncs s'aprofitaven d'una mà d'obra barata. Clar, les terres que oferien els senyors valencians als repobladors mallorquins o menorquins o evisencs,
no eren les més riques del regne, però no ho eren perquè els moriscos tampoc cultivaven o conreaven originalment les terres millors del regne. Diguem-ne que en el procés d'ocupació cristiana del territori, a poc a poc havien sigut desplaçats a terres d'interior, a baix petites entre muntanyes, que bé, que no eren riques, no eren terres riques.
Però, clar, imagina que per a molta gent de les illes la perspectiva de continuar treballant a jornal i sense propietat al Regne de Mallorca enfront de la possibilitat d'agafar unes terres noves que no coneixen, que segurament no són les millors, i ja han enviat a representants que han anat a reconeixer un poc aquestes terres i saben que segurament no són les millors,
però tenen la possibilitat de tenir poquitat de la terra i per tant això és, diguem-ne, una possibilitat de futur millor per a ells, de millorar les seves condicions de vida. I de fet, la majoria dels pobladors de les illes que arriben, per exemple, a la Marina Alta, ja que estem parlant d'aracant, són matrimonis joves. Són matrimonis joves perquè, de fet, en la dècada següent a la seva arribada...
A moltes parròquies hi ha moltes referències d'abatejos i, per tant, això indica que són matrimonis joves i no pas més grans que, diguem-ne, ja tenien els seus fills i no estaven ja en edat reproductiva o reproductora. Amb la qual cosa, doncs, sí, això va ser la raó fonamental, diguem-ne, la presència d'un senyor valencià afectat per l'exposició com a avi rei, que sabia perfectament que n'hi havia una part de la població de Mallorca que podia estar interessada ni saber.
I això es va fer. O sigui, un poc l'explicació seria que els senyors, els propietaris de la terra...