Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
El Jai de la Parraqueta. Un programa de jubilats per Mallorca. A Ona Mediterrània.
Lleva-mà que fò no llassa, rosella cascà i llassó, d'una carella corriciona, xin'esta aritxa fò no.
Fins demà!
i far d'estapa, clavell d'amor o coscó. Eure com teia en glantina, vida alba l'urtre maimor. Camarrotxa, campanata, ramben i sabrut,
Amb aquesta música d'Anna Maria del Mabonet, camí florit d'un poema del Llom Park, volem començar el programa de Jaida a la barraceta d'avui. Molt bon vespre, la que vos parla, Francina Jaume. Avui aquesta música també té una mica de relació amb el que parlarem, perquè va dedicat a ecologisme, va dedicat a país, de qualque manera.
Avui, en el Jaire de la Barrecata, volem dedicar-ho als tres presidents del GOP, que, desgraciadament, però hem dit desgraciadament, ens han deixat aquest 2025. Són en Toni Boner, que va ser president i soci fundador del GOP,
de 1880 a 1997, ara mos rectificarà un poc el nostre convidat, si és cert aquesta data, en Francesc de Borja Moll Marqués, que va ser comfundador del Gop i president del 1978 al 1981.
i d'en Xisco Vallà, que va dedicar de forma molt intensa i una part de la seva vida al GOP, i va ser part dels inicis del GOP el desembre de 1973, amb el carnet número 11, ho he trobat així, i més tard va ser membre de la Junta Directiva i president entre 1989 i 1996.
Avui, per parlar-vos d'aquestes tres persones que ben segur que si no hi haguessin estat elles i altres com a membres del GOP, com a nostre convidat d'avui, i no s'haguessin posat al capdavant per denunciar
i reivindicar la nostra terra i la fauna i el territori, en aquest moment les nostres illes encara estarien més malmeses del que són ara. Per parlar-nos d'aquestes tres persones tan importants per a la entitat, hem convidat en Miquel Rayó i Ferrer. En Miquel Rayó, com ja sabeu i suposo que el coneixeu, perquè és un escritor, educador, activista, ecologista mallorquí,
i sobretot s'ha especialitzat en narració per infants i joves, però podem dir que ell també va formar part de totes aquestes èpoques del GOP, va conèixer de primera mà totes aquestes persones, va viure com viure, va lluitar al seu costat i aposta creiem que és una de les persones més idònies per parlar-nos
d'en Toni Bonner, d'en Francesc de Moll i d'en Xisco Ballà, de qualque manera. Estam molt content que haguis pogut venir a parlar-nos d'això perquè trobàvem que des d'una mediterrània, ja que tenim aquesta...
Aquesta horeta de vau era important que féssim un pot d'homenatge a aquestes tres persones que aquest any que mos ha deixat mos deixaren de qualque manera.
Bé, jo he començat una mica així de munt de munt. Per començar, què em destacaries de totes aquestes persones? Perquè crec que parlar de cadascuna ens duria hores i hores, perquè són tantes de coses que se'm poden dir que seria com un no acabar, no?
Per tant, per començar un poc, però llavors tu vas dient el que tu vulguis. Un poc de tortura, primer de tot, agrair-vos dues coses. Una, que m'hagueu convidat, ja si ho puc convidar altres persones, que també coneixien els personatges, aquestes personalitats, realment.
I que cadascuna d'ells t'adonaria la seva mirada i la seva impressió i la seva experiència. I estic molt agraït també en nom dels veterans de l'associació, i suposo que també dels més joves, dels més nous membres de l'associació, també estic agraït que fasseu aquest programa de recordatori.
A part un espai com aquest, que sempre ha estat un espai que ha acollit les activitats i les reivindicacions dels grups des del principi, i amb la qual Gopi i Obra Cultural hem tingut unes molt bones relacions sempre. Perquè una cosa que molts va ensenyar jo en part, per exemple, era que territori dingo i cultura i viure en el carrer i fer la vida que fa una persona aquí a les Balears va lligat amb això, va tot lligat.
I, en efecte, jo he tingut la gran sort, la gran privilegi, però no només jo, de conèixer aquestes tres persones. I cadascuna d'elles era singular, era tenàs, eren intel·ligentíssims, eren verdaders líders, cadascú en seu seu estil. I una cosa molt important, que això passa també amb altres socis nostres més veterans, que també ja han mort de tres anys, en Hilari, en Jesús Jurados,
que no recorda també, i altres, altra gent, era gent que hem discutit, que no us ho podeu imaginar, perquè clar, les associacions tenen les seves dinàmiques i les seves empentes i els seus, però tots, tots mantenim l'amistat.
És a dir, encara ara tenim un grup de... de veterans, que mos deïm es gobosaures, i es gobosaures tenim xat obert cada dia a través de les xarxes socials, i cada mes i mig jo doncs ens reunim i parlem, dinam, o sopam, o berenam junts, i participam en excursions, preparam coses, etcètera, etcètera. És a dir...
Fins i tot en el debat intens que hi havia en el grup ornitològic Balear primer i després el grup Balear d'Ornitològic i Defensa Central de la Sala, a pesar del debat ideològic, sempre mos va unir l'estimació per la natura, per la cultura, el fet de fer feina col·lectivament, el fet d'aprendre dels altres, anar d'excursió, contemplar els ausents, estriure coses, participar en polèmiques, en debats, preparar manifestacions...
Tots aportàvem el que podíem. I jo crec que això és un valor que també ha de reivindicar el grup. Aquesta capacitat que ha tingut per unir gent diversa, molt diversa, amb objectius compartits.
Això és extraordinari, no? Jo penso que sí. M'imagino que... Bé, ara hi ha gent jove... Sí, sí, sí, sense cap dubte. Sense cap dubte. Sense cap dubte, sí. I perfecte, però és vera que el Gop...
Des dels seus desinicis ara hi ha un canvi important. Sí, però és que ha canviat tot, ha canviat la societat, ha canviat la forma de comunicar les coses a la societat, la forma d'entendre la problemàtica social i ambiental,
els discursos, per descomptat, l'edat pesa, no? També, també. L'extracció social, tot el que tu vulguis. Però sí que hi havia... Jo crec que això, potser, podem parlar més tard, potser ara les xerxes socials han diluït un poc la capacitat de participació de la gent amb aquestes activitats més col·lectives o més grupals, físiques. La xerxa social té un avantatge aquesta velocitat de comunicació.
Però quan tu rets el missatge per X, o per WhatsApp, o per Instagram, tu t'indignes immediatament, tot d'una prems, m'agrada o no m'agrada, tot d'una fas un comentari, però es cap de dos segons, o menys, quan cerques aquella altra cosa per reflexionar-hi una mica, ja passa, perquè ja han passat 50 coses absolutament distintes. Això jo crec que impedeix la capacitat de reflexió sobre el que verdaderament està succeint. I per tant...
fa perdre força en els moviments socials col·lectius. Però això és un pensament meu, segurament infundat, o no tant, però és una impressió, és una impressió. En canvi, les hores que fèiem, mos reuníem cada setmana un parell de vegades, les juntes a les quals jo anava, duraven fins a les 3 de la matinada, llavors anàvem a les barboscs,
a fer una degosta i a acabar-lo a les 4 des de matí o a les 5, és a dir, a ser manifestacions. Tant era si feies un manifest com si pintaves la pancarta, com si qualcú arreglava un endoll que no funcionava. És a dir, hi havia una feina més de local, de local social, i jo crec que això ha passat en gairebé totes les associacions.
És possible, és possible. Però això és una reflexió perquè fas un altre programa. Sí, sí, sí. No, no, jo el que t'ha volia dir una mica és que mostrava endavant tres presidents que van ser en diferents etapes. Tot tres venien des de llocs... Absolutament distins. Tu mires els fundadors... Bé, primer hem de dir, en Cesc Moll i en Xisco Vallès van ser presidents com Mallorca.
En cap dintre i bonament va ser el primer president de lo que dèiem aleshores, el Gop, o la Junta Interinsulada, el Gop. A partir de l'any 1979-1980, aproximadament. Les dades són aproximades. Si qualcú volgués més informació ja li podria anar a títol particular. Haurien de ser que hi ha documentació i tal.
Això que va ser a partir del 1980, el GOP va adonar-se de la necessitat de tenir delegacions locals a diferents localitats de Silla, perquè la problemàtica... És a dir, tu des de Palma anaves a Muro a defensar la bufera i tu no has de venir de Palma ensenyant molt el que han de fer de Muro. Bé, escolta, a Santanyia encara, era una cosa tremenda.
Aleshores va posar-se el Cudi i se van formar, van intentar formar delegacions locals. I després ja se va crear el Gop de Menorca i posteriorment el GEM d'Hervissa i el Gop de Formentera, que llavors se van denunir GEM-Gop, que eren dues associacions que hi havia allà, i ja teníem estructura com la comunitat autònoma.
A cada illa hi havia el seu, entre comates, consell, diguem-ne, la seva junta. Però mos faltava un òrgan rector. Més que rector era conciliador de diferències, aportació de vocabulari comú, d'interessos comuns, repartiment de presències en els àmbits locals o llenys, i se va crear la junta directiva de la que dèiem la junta interinsular.
Aquesta Junta Internacional, el primer president va ser en Toni Bonet. En Toni Bonet mos deia, amb aquella bona amia que el caracteritzava, diu, sí, segurament m'heu fet president per la meva marva blanca, perquè això pareix que me fa més venerable. És una persona d'aquest estil. Sí, molt, sí.
ni ell, ni cap de nosaltres, però ell, sobretot, cap ambició personal, cap ambició de res, ni de figurar, ni al contrari. Toni, hem d'anar a fer una manifestació, vendrà la pancarta. Era un home d'un prestigi absolut, internacional, i ell venia i comptava la pancarta.
Si nosaltres fèiem, potser, un comunicat una mica dur, mai de res. És a dir, era una persona... És que en Toni Boner, si mires... Singular. Per ser gent que no el conegui, és tot un... Ara, quatre pinzellades d'en Toni Boner, perquè la seva trajectòria és una persona que, jo diria, quan llitgeixes un poc la seva... És un il·lustrat de l'època, perquè... Músic. Sí.
Gran músic. Gran músic. Botànic, naturalista. Amant de sa natura. Traductor. Va traduir en balsac. I llavors oblidem un gran lolista. I un gran lolista.
Perquè això sí que té molt d'importància, perquè jo crec que la seva trajectòria va començar a través d'en Ramon Llull, d'estudis d'en Ramon Llull. Sí, ell era, com tu has dit, era un humanista, un il·lustrat, una persona d'una altra època. Vàrem tenir la sort que vingués a viure aquí.
Sí, sí, això és una sort. Jo sempre hi penso, aquest home, anar a viure aquí és una cosa... Segurament, jo no sé si història, però segurament hi hagués raons per deixar als Estats Units i vegués aquí. Entre altres coses perquè m'imagino que de què venia a qualca universitat europea a fer cursos, o a fer aprenentatges, o a la música, etcètera, etcètera.
Per això se va dedicar bastant a traducció, però a traducció, per exemple, ara no recordo exactament això, però en François Villó, per exemple, o de la poesia de Trova d'Oresca. I ell ho traduïa, clar, de l'original català o francès, perquè devia conèixer moltes... També s'hi va conèixer, sí, va estudiar a París... A París...
Sí, sí, sí. Segurament allà ha de conèixer sa dona i a lo millor se casaren, a lo millor sa dona tenia coneguts... En fi, el que passava als anys 50 o 60, quan dègueren venir, que venien persones segurament també estirades per la influència que podia tenir Robert Reibs i altres personatges que vivien aquí. Ah, sí, sí. No ho sé, ho dic, ara estic fent hipòtesis i que no tinc cap... No...
Aleshores, ell va dedicar-se a això, a la traducció, i supos que en qualque moment, per la seva capacitat enorme d'inquietar-se per el coneixement, de què conèixer l'obra d'en Llull i de què pensar, i després s'hi va dedicar, no només a conèixer-la, sinó també a traduir-la. És a dir, a posar-la a l'abast del que seria l'ambicultural anglòfil, anglès o... Sí, sí, sí. I amb això va ser una feina extraordinària. És increïble. Extraordinària, extraordinària. I llavors també, clar...
Com que ell tenia també un esperit molt divulgador, és a dir, ell era una persona que transmetia cultura, no se li quedava per a ell. I segurament se n'hauria d'anar a compte que també calia o valia la pena, pagava la pena, col·laborar a difondre l'obra d'en Llull i per això va escriure també algun llibre o algun article que era més divulgatiu que de savi.
Però fins i tot en aquests llibres divulgatius hi ha la seva emprenta d'intel·ligència, de bon humor, de saviesa, de fer les coses ben fetes, etcètera, etcètera. I a part de tot, el legat que mos va deixar sobre el primer llibre aquest de les plantes, de les balears, en dibuixos de la filla, perquè són increïbles, hi ha fotos, hi ha dibuixos de la filla. Hauries de veure les fotos de la filla.
I, a més a més, és curiós, perquè ja el tenim aquest nostre, i encara, a qualsevol vegada, l'utilitzem, perquè estan tan ben fets que, a vegades, les fotos no tindran idea dels dibuixos. De fet, en molts llibres de divulgació naturalística, d'identificació d'espècies, tant d'oceins com de plantes, sobretot d'oceins i plantes, molts d'esperts per fer-se'ns dibuix a la fotografia.
Perquè el dibuix t'ha permet sintetitzar la clau o les claus per les quals tu verdaderament pots identificar una espècie. En canvi, la foto depèn del llum, depèn de la posició de l'animal, depèn del contrast que té, si té el cel a darrere o si té una muntanya. Tot això fa variar la coloració, per exemple, o els tons de l'animal o de la planta.
Naina, una altra persona extraordinària, que jo crec que és la primera dona que va ser socia del Gop. Sí. Crec que sí, que sí. A veure si vols ho podem comprovar perquè és un serista de 100 primers socis. Naina és una il·lustradora fantàstica que ha col·laborat amb institucions estrangeres, sobretot als Estats Units, de primer orden nacional geogràfic, per exemple, per dir-ne un. Sí, sí, sí.
ha fet aquí la col·lecció que era de mic en mic, molt massa. És a dir, és una persona... Clar, en Bonner va interrar-se absolutament en el que era de Mallorca. És increïble. I ahí va interrar els seus fills. És una cosa tremenda. Sí, sí, sí. I n'haig de ser que més ha quedat aquí.
Per mi mentida, en Bonner és una persona que un domini no només de la llengua, sinó dels païs i un millor qui més. Un millor qui més. Aquí ho han dedicat, a través de les plantes de les Balears d'aquest llibre, ho han dedicat amb en Xermont, perquè les plantes de les Balears va ser el primer volum d'una col·lecció que és Manuals d'Introducció a la Naturalesa que va publicar a l'editorial Moll,
perquè mon a Itraia també. És a dir, hi va un moment... Nosaltres escrivíem en el principi els títols en el diari de Mallorca. Això t'estic parlant de l'any 71, 72, 73 i etc. I hi va un moment en què en Church va proposar de fer un llibre...
una col·lecta d'artitles del que havíem fet per veurement de fer un llibre sobre la natura de l'Azabaleà, que tu li saps el que hi havia aleshores, que era molt poca cosa. Qualquer llibre d'engui en Colom i poca cosa. Sí, sí, sí. Allò no va anar bé, perquè no teníem encara...
Fortalesa anímica per escriure de veres universals. Però el que va fer i va fragmentar, farem les plantes de les Balears, el rei de les Balears, el mamífer de les Balears, el dret de les Balears... Coses més petites i més divulgatives. I això sí que va anar sortint, i de fet van sortir. I les plantes de les Balears té una edició, no sé si l'any 20-21, i deu ser l'edició 15 o 12, tal. Atualitzada a Penguia Molomà, un altre veterà de grup...
que el que ha fet ha estat actualitzar les informacions. És que jo els he utilitzat a escola. Sí, sí, sí. Són llibres molt ben manejables que nosaltres a l'escola i també molt divulgatius. Molt divulgatius. És el que interessa a vegades pel coneixement. Nosaltres a la fundació del grup, els estatuts, deien i diuen encara que hi havia com a tres...
vies o cames. Una era la coneixença de la natura, l'altra era la divulgació de la natura i l'altra era la conservació. Jo crec que més o menys hem intentat satisfer aquests tres objectius. És evident que en la conservació, ara s'ha de dir-ho, pareix que hem perdut la guerra. Hem guanyat batalles,
però el territori està malmenat, ara des de l'informe de terra ferida, ara que ha reviscolat, és de molt idó, és que això fa home, vergonya i tot. No han pogut vèncer els poders descapitals i dels interessos trets. Perquè tu, Miquel, m'has mostrat fotos en Ballon Park, les primeres reivindicacions del GOP com a defensa del territori, que va ser una de les primeres. Jo pensava que era la dragonera. No, no.
Això és una història molt interessant. La primera gran campanya que fèrem va ser per la bufera. Per la bufera. Que jo me'n recordo, jo mateix, anant a cercar firmes, signatures, a les benzineres...
i que la gent que s'ha de fer benzina els adonava, val firmar, i n'hi havia que fer. Van aconseguir d'haver 30.000 signatures. Sí, mateix, moltes per l'època. Per això era, t'estan parlant de... De quan en Geroni Albert era president del Consell General Interinsular. Ah, figura't. Imagina't. Va, i aquí fèrem un adhesiu, també, que s'hi podia fer a les cotxes, si signaven i tal. I participava molt a Bercó i firmes a l'estranger en Torquè.
Ah, en Torqués. En Torqués, en Torqués. Sí, sí, sí. Ell mos va recollir moltíssima assignatura de l'estranger. I per l'estranger. Ah, l'estranger, esclar. I també gent que eren ornitòlegs que vivien a Podença, per exemple, a Parkinson i altres, no?
Perquè Saldúfera estava ja inclosa dins una llista internacional de zones humides a protegir i perquè, verdaderament, era un element ecològic de primera importància. També hi havia un professor de la universitat que va morir, que és l'Albert Quintana, que va ajudar molt a entendre el tema d'organització territorial, però va morir també molt jove i en aquella època...
Però t'he de contar una cosa molt curiosa i que també va relacionada amb en Xers Moll. En Xers Moll va ser, si no m'equivoc, es promotor de la primera denúncia ecològica a tot l'estat espanyol, acusant a Gessa de tirar les cengres de la central del Monterat dins la bufera. És cop espioner en moltes coses.
Sí, sí, sí. Amb algunes no, per descomptat. No, no, no. Està bé que ho reivindiquis i tot això, perquè com hem oblidat un poc. Sí, ho hem oblidat, perquè han passat molt d'anys, perquè ara les coses van molt aviat, però obrir el ventall de denúncies ecològiques, el primer és, segurament el Gop i la Denets, que era un rut d'extremadura molt semblant a les nostres.
i Depana de Catalunya, però 3 o 4 grups, no eren més. I en Xes sempre va treure en la via legal. I de fet, l'adagonera, que la gran explosió de l'adagonera va ser gràcies a Talaia Corquiat i a Terri Libertat, que eren grups absolutament diferents d'esgot, anarquistes, libertaris, a més, molt radicals, i van anar amb el passiu, i no, tot això no, no és aquesta passió.
però després tota la casuística de plates que va durar anys infinits això se va dur a terme en Esgop i a través d'Esgop perquè traiem els abogats que teníem ho liderava en Germán que era un líder extraordinari i en efecte després diguem que Esgop va triomfar legalment
És a dir, tanta audiència nacional, Tribunal Suprem, etcètera, etcètera. És a dir, la Dragonera havia de ser protegida perquè així estava en el seu pla d'ordenació d'any 72 o 73. Si no hi hagués hagut, si no hi hagués hagut s'invasió de la Dragonera, que va posar el tema al dia i en el món, i va incomodar molt en el poder d'aleshores. Si no hi hagués hagut això, si no haguéssim viscut la transició, segurament l'any 77 era això, i després no hi hagués hagut els 7 o 8 anys de pleit,
que això va costar del vespre, descomptat, com pots imaginar, no s'hauria aconseguit d'una manera gran ferma la protecció de silla. Després ja va ser declarada, espai natural protegit, i llavors ja es consell insular. Perquè quan vosaltres vosaltres formar-ho com a grup, que hi devia venxar molt... Sí, sí, sí. Després te diré, si vols... La intenció era, bàsicament... Era mirar ocellets. Mirar ocells, això és el que...
Nosaltres, en el principi, hi va haver un grup de persones molt joves aleshores, alguna era més veterària, alguna era més major que nosaltres, en Jesús Jurado, per exemple. Ah, Jesús Jurado, sí. Tenia 7, 8 anys més que nosaltres. Sí.
Per circumstàncies que compta molt bé en Joan Maiol en el seu llibre, El Nanciament del Gop, mos coneguèrem i començàrem a sortir d'excursions junts i començàrem a fer artítols de la premsa, i mos afiliàrem tots a la Sociedat d'Història Natural de la Sagida i Balears, que era una societat boníssima, però molt tanetrònica ja. Estaven...
era molt veterana, estava molt enrocada en formes que ja no eren del moment. I clar, nosaltres érem molt joves, ja volíem fer campanyes de protecció, ja volíem protestar, i això, segons que no anava bé. Una gent més major, no, més conservadora. I un dia, sortint d'una de les reunions de la Societat d'Història Natural,
que sempre mos reuníem llavors a la plaça davant l'estudi general, perquè mos reuníem allà, un de nosaltres, una persona associada a la societat, i que era dels nostres, diguem, que era en Pec Casasalles, que era major que nosaltres, era el propietari de Can Fresquet, la famosa casa de bolsos, i doncs,
Si aquí no mos volen, no és que no mos volguessin, és que no mos entenien probablement. Si aquí no mos volen, per què no feim nosaltres una associació? I naturalment això era una cosa que també estava en el cap d'en Joan Maiol.
I segurament d'altres, però sobretot d'aquestes dues persones. En Joan Maial. Tal com jo ho recordo. Sí, sí, sí. I, dit i fet, el desembre del 73 se formava l'associació. El primer president va ser en Peque Sassalles, que també malauradament ja és mort, un personatge també singularíssim, i el número 1 de l'associació, merescudament, el té en Joan Maial.
que era un lot que devia tenir 16 anys. Sí, sí, sí. No, devia tenir 18, perquè per firmar s'acte ja devia haver de tenir 18. Els 18 anys. Però era molt jove. Era molt jove. I en aquesta reunió hi havia una sèrie de persones, entre ells en Xesmoig, que va ser el primer tresorer, hi havia en Xisco Ballà, que era joveníssim també...
Hi havia en Hilari, en Jesús Horado per descomptat, gent històrica, històrica d'esgop, històrica del moviment conservacionista i llavors ecologista. I a partir de llavors ja la defensa del territori es va convertir en una espècie de... Sí, era un leitmotiv, perquè m'ho anàvem amb compte. És que clar, aleshores, per exemple, Salbufera, per anar a veure ocells de Salbufera, nosaltres no hi podíem entrar.
Havia de mirar des dels camins exteriors perquè no te deixaven entrar i qualque vegada mos amenaçaven que mos pegarien un tir, que no... Era una amenaça de fora d'aquí, què faig? I nosaltres anàvem a mirar des d'enfora les quatre anys que podíem veure. El que passa és que les veritades campanyes ja... No només de recollida d'assignatures o de denúncia o de tal i qual, les veritades campanyes...
els impulsa l'existència desfet de l'ocupació de la Dragonera. A partir de llavors hi va alguna espècie de punt d'inflexió que va motivar el canvi de presidència, en què Sassà ius ho va deixar perquè ell deia que com a misser d'afers econòmics ell no podia estar...
No, perquè a més entraia en la propiedat privada. Tot el que demanàvem era que la propiedat privada passasse a la pública quan hi havia uns interessos objectius. L'any 77 no somiava la gent. Eren quatre embruixats per aquestes coses. Però nosaltres teníem contactes amb Europa, llegíem llibres europeus que veiem que la producció dels espais naturals era imprescindible per conservar les espècies.
No, sobretot la salbufera. I la salbufera, sí. Però llavors, clar, de la salbufera passes a la serra, de la serra passes a Natillots, i després passes a Cabrera, a la salbufera de Menorca, a la salina de la Formentera, a la Montse, és a dir, no atures mai, no acabes mai. Jo crec que el tema, però això també és una opinió personal, el tema de la protecció d'espais, això jo crec que ha anat molt bé.
Sí, sí. Ha anat bé. Sí, sí. Molt bé seria ja. No, bé. Però sempre penses que si no hi ha hagut el gol, s'havia estat un desastre. Sí, sí. I llavors, lideratges aquest que han tingut, que són extraordinaris. Enxermont, per exemple, era una persona...
que era molt excursionista. De fet, si anava a Interesport, Kènia, hi ha una fotografia penjada a les parets roses, hi ha un grup d'escoltes, i un d'aquests joves, que són en Esponmajor, clar, ell encara va poder anar a l'escolt, no hi ha pogut anar a davant de tot, perquè ja... Però en Xesca era una persona que mos temperava a tots, és a dir, mos...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
I d'una formació personal i d'educació i d'amabilitat i afabilitat i de respecte. Respecte a les altres. Que és exemplar. I en altres morts va ser exemplar, no? Verdaderament som persones bones, Xelmoy i en Xisco Ballà, que no n'hem parlat. Que n'hem parlat, que n'hem parlat. Sí, que per cert. Ara farem una mica de tall per la publicitat, 3 o 4 minuts i tot d'una començarem. Primer.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Tornem a iniciar la conversa que tenim amb en Miquel Rayó, que ja podeu veure's, que mos escoltau, que crec que sabem ara tantes de coses que per aventura n'hi ha moltes que mos escolten, que han participat en aquestes manifestacions i que diuen animals per pare. Vull dir, recordar totes aquestes facetes del Gop en aquell moment,
en els seus inicis i com va sorgir i amb aquestes persones que avui de qualque manera honorem en aquest programa crec que és molt important perquè a vegades tu mos has dit al descomençament el de les xarxes socials tot va molt ràpid tot va molt ràpid gràcies a Déu també han sortit altres grups d'ecologistes en defensa del territori
El territori és una de les coses que tu mateix ho has dit, estan més mal més. Pentorer estaria més si no hi ha hagut totes aquestes lluites que estem dient ara, però de totes maneres jo continuarem parlant d'en Francesc Moll, d'en Xisco Ballà i d'en Móner també, però també hem de tenir en compte que encara queda molta feina per fer.
Queda molta feina per fer i, a part, a través dels anys, les associacions ciutadanes de caràcter conservacionista, la natura o l'ecologista han hagut d'adaptar-se també perquè les problemàtiques ambientals han anat creixent i diversificant-se.
Per exemple, en Xisco Baleà, la primera persona civil, digue civil, no dic civil, sinó representants del moviment cívic que va parlar en el Parlament de les Isles Balears i defensar la primera iniciativa de la legislativa popular que feia referència a la insignació de residus.
Per tant, ja no era conservació del territori i d'espai natural, sinó del territori en sentit ample. Incinerar residus comporta una sèrie de riscos ambientals que s'han de tenir en compte i s'hauria de fer una llei que gestionaràs tot això. Evidentment, no va passar. Però la primera persona representant d'entitats ciutadanes que va fer en el Parlament, en sessió plenària, amb tots els diputats asseguts davant...
i va poder expressar aquesta reivindicació de caràcter social i ecologista, fa Sant Xisco Ballà. Això té una importància històrica a nivell local extraordinària. És a dir, aquestes persones són persones que han estat protagonistes de fets molt notables.
Sí, pensant que Enxisco Ballà era professor d'institut, era biòleg, professor d'institut, i vull dir que... Era un ciutadà. Un ciutadà. Era un ciutadà. Un ciutadà, però molt implicat dins d'aquests moviments, i sobretot el que hem de destacar també d'Enxisco Ballà és la lluita pels vells marins. Sí, en efecte, sí. Amb això Enxisco té un reconeixement internacional,
És extraordinari. Precisament m'agradaria parlar de... No només en Xisco, sinó que tinc aquí un postit, com vols, que això vol dir no me n'he d'oblidar. Precisament els veterans del grup volem homenatjar els nostres companys, els que mos han deixat.
Sobretot aquests tres perquè casualment han estat líders de l'associació, líders nominals, i efectivament ho han estat en tots els aspectes, també anímits, per dir-ho de qualsevol manera, i també ideològics, no?
Però els volem homenetjar i hem ideat tres coses que s'estan fent ja. La primera, per exemple, en Toni Bonner, reproduïrem o reeditarem un fulletó que s'havia editat fa uns anys, on compta una mica la seva biografia i les seves obres i els seus doctorats on li es causa, la donació que va fer del seu arxiu l'Olià a la Universitat de Barcelona, si no m'equivoc. Aleshores, els gobosaures, els veterans, amb ajuda de molta altra gent,
també de gent desgob d'ara, reeditarem aquest fulletó dedicat a tornar a posar el dia o tornar a deixar constància que en Toni Bonner ha estat la persona que ha estat i ha fet la feina que ha fet per la nostra cultura. Extraordinària, sí, sí.
En el Cesmoll penjarem una placa de pedra a la trapa. Això serà dia 1 de febrer. Hi haurà un acte, hi haurà un parell de múlgits. Quin dia serà? Dia 1 de febrer, a les 12 del migdia. Si hi hagués qualcú que no hi pot accedir a peu, per les circumstàncies que siguin, mirem de tenir algun jip que el pugui pujar. Però això serà limitat a la força, perquè Esgob només té un jip...
Crec que avui m'han dit que tenia 6 de direcció espanyàtica, està ple d'acord, per tant, haurem de cercar el lloc, però bé, intentarem... O sigui, segur que penjarem aquesta placa i farem una mica d'homenatge, que jo crec que se'l mereix, perquè, clar, en Xesc també va ser un dels primers a tot l'estat espanyol que va proposar en el seu grup de comprar un tros de territori per gestionar aquest territori, que va ser el tema de la trapa.
que ha duit una enorme quantitat de maldecats a molta gent. Per exemple, te contadetti tot el personal, però no només m'ha passat a mi, això li ha passat a molts de veterans d'Esgob. Per tenir crèdits, en Xesmos feia firmar avals, per tenir crèdits per pagar la plaça, la trapa, o per ajudar la restauració de no sé què, tal i qualment. A mi m'ha passat això. Anar a demanar una hipoteca a un banc...
i no m'adonaven s'hipoteca, i el propietari dels pis que naltros volien comprar, se m'adonis jo, això és molt personal, és perquè veieu les implicacions que té una cosa d'aquestes. El propietari va anar a aquesta entitat i va dir, per què no li donar un trade a aquest jove? És que és un morós.
resulta que estàvem a una llista d'amorosos, perquè cada vegada que havíem de pagar un termini des deute que teníem en el bany per mort de la trapa, en Xesmos deia, no passeu pena, això no passarà res, i clar, nosaltres no passàvem pena. Però resulta que sí que havíem de passar pena. Bé, són anèdotes. Això també li ha passat a altres consocis d'aquella època.
Aleshores, ell va ser promotor de comprar una finca que fos propiedat d'una associació conservacionista, però a l'escritura de la finca figura que si mai es gop se dissol, això passarà a la propiedat del Consell de Mallorca.
Això també jo crec que, de qualsevol manera, és exemplar. Sí. Una altra cosa és que mos pugueu criticar, i amb justícia, és que ho heu fet molt malament, això no s'hauria de fer així, tot el que vulgueu. Però el manco aquest tros de territori passarà a la propiedat dels mallorquins. Que el manco se mantengui sempre igual. Vull dir que no... Que se mantengui gestionat de la millor manera possible. Ja saps que és molt complicat, perquè ha patit un parell d'incendis forestals, que, per cert, en Xisco Vallà, en Benpet Lluís Pol...
que també deus conèixer, una altra veterà de totes aquestes corolles i mogudes, van aconseguir fer l'edició d'un disc que se deia Cançons per la Trapa, on hi havia des de l'última de la fila, en Amarí del Magonet, ens van vivir l'onis, segur. Perquè tot això se va fer base d'aportacions d'artistes, per exemple, la camarata de Puig Ponyent, que liderava en Toni Bonner, va fer concerts també per reunir el vest, per pegar la Trapa, i molta gent que hi va...
I fan posar cantidats, no sé si... I anar acompanyant-los a fer feina a la trapa. Sí, campaments i tot això. En té moltes vegades. Tenim un homenatge a en Bonner, merescudíssim, modest, tot això és molt modest, però et simboli. Una placa en la trapa, perquè quedi memòria d'això. I després, Penxís Covallà. Enxís Covallà és un personatge que ha fet una feinada tota la vida. També és un personatge polifacètic.
Era capaç de parlar 6 o 7 o 8 lingos. Li interessava moltíssim la lingüística. Un gran ornitòleg va impulsar l'elaboració de les atles ornitològiques de Mallorca i de Cabrera, que és la primera vegada que es feia un atles d'oceps nidificants, és a dir, quins oceps i en quina temporada i en quines condicions es reprodueixen les illes de Mallorca i de Cabrera.
Va fer-ho d'aquest disc. Va implicar-se molt en aquest canvi o transició d'esgop cap a coses més d'àmbit ambientalista que no només proteccionista. És a dir, va modernitzar molt sentida. Va posar el dia a la biblioteca d'esgrup, probablement la més important de la ciència natural de Saïda de Balears. En fi, era capaç, a títol personal,
t'ho coment, de fer imitacions de veus. Ah, sí? Tant de Can Deusens, com de veus de personatges de la política. En Jaume Matas, per exemple, imitava i feia un discurs. Imitava en Xes Mori. Sempre en els sopars, en els berenars, mos feia una imitació d'una discussió que tinguérem en Xes Mori i jo. I tots mos narrèiem, perquè era un personatge...
amb els seus alumnes divertidíssims, els alumnes i alumnes l'estimaven moltíssim. Era singular, era un personatge singular. Però en just, que va escriure molt de documents, no va publicar molta de cosa. Jo també ho he cercat. No hi ha molta cosa publicada. Aleshores, iniciativa d'un de nosaltres, d'en Joan Maiol...
que va trobar el primer gran estrit que havia fet en Xisco Ballà, que feia referència a l'estat de la conservació del vell marí en el Mediterrani i en context a les Iles Balears. I això ho va acabar l'any 1975 i se va dedicar a anar port per port, a Solla, a Poyens, al Cudi, a Santanyia, a Cala d'Obra... És a dir, tot allà on hi havia portats, a Palma, a parlar amb pescadors vells que encara se'n recordassin de nètodes relacionades amb la presència de les vell marí a les Iles. I és un document...
Estupendo, fantàstic, interessantíssim. Perquè el vell marí va desaparèixer als anys 50. Els darrers probablement. Pensava en una foto que ja... Sí, sí, sí. I ell cita en aquest treball les darreres observacions des del final del setle XIX fins als anys 50 de Mallorca, de Menorca, d'Hervissa, de forma entera. Interessantíssim. Això ho publicarem.
Però, per fer veure que també era capaç de fer altres coses, afegirem en aquesta publicació diferents articles seus i diferents intervencions. Per exemple, si hi ha intervencions al Parlament, segurament la posarem. Esprola, que va fer a Sadles, ornitonímic, que va fer en Cosme Guiló i en Toni Mestre, dels noms de doceres. Sí, dels noms de doceres.
enorme, enorme, colossal, i publicaran algunes coses que farem una petita biografia seva que, per cert,
els seus germans, Sebastià, que també és soci d'esgop i notable, i treballador, a part d'una altra persona excel·lent, que són aquestes persones, curiosament, com a secundàries, perquè no surten a les taules redones, ni participen en els debats, persones que mantenen l'associació.
En Sebastià, el germà d'en Xisco, és una de les persones que ha mantingut l'associació. Durant... Moltíssim d'anys. 40 anys, eh? Moltíssim d'anys. Sempre ha fet feina. Moltíssim d'anys. I doncs, en Xisco, hi havia molt de documents personals i en Sebastià m'ha permès veure un document d'en Xisco on compta coses de la seva vida. I amb això han fet una biografia que...
compta coses molt interessants. Perquè no, ho poden dir, no han d'oblidar que eres més jove d'aquest transpresident que avui honoram, de qualque manera. Sí, sí, ho era, ho era. I la veritat és que va morir d'una malaltia que avui en dia encara se reivindica la seva curació, se reivindica que et cel. I és terrible. Per una persona tan activa, tingués un... És injust. Una malaltia tan...
tan dolenta com és aquesta. Sí, sí, ha estat un cop. I a nosaltres, evidentment, ens ha afectat moltíssim. Les tres morts, les tres desaparicions, però sempre t'ha quedat la satisfacció d'haver col·laborat amb ell, d'haver participat en excursions, amb anèdotes, d'haver viscut coses conjuntament i són molt... Per exemple, Francisco era una persona amb una capacitat de memòria extraordinària. I jo me'n record...
que anàvem a fer un viatge a mirar vellmarins per les ides xafarines en el nord d'Àfrica, en el nord del Marroc, i mentre esperàvem ell i jo que passassin el vellmarí cada matí, passàvem un parell de dies, era una setmana, jo no me'n record, recitàvem en veu alta fragments de la venganza de Don Mendo.
O sigui, era una persona divertidíssima, capaç d'inventar-se acudits, de comptar-te acudits, i fins i tot estant malalt, de tant en tant mos enviaven el xap dels goms, mos enviava imitacions seves de Neugenia.
Però és que eren imitacions, quesi-quesi, jo diria que més bones que la realitat de l'Eugenio, perquè era un apassionat d'en Forges, de l'Eugenio... Era un home, una persona amb molt bon humor, amb un humor molt intel·ligent. Això el Pentura el va mantenir... Perquè fins i tot un malalt va viatjar a les illes... Sí, sí, sí. Ell va estar un any o dos aprenent de ser malalt d'ella, per dir-ho de qualsevol manera...
I hi va un any en què ja mos va proposar a mi, em vull fer un viatge a Donyana i un viatge a Grècia i a sa illa de Cefalònia, m'apareix. Donyana ell ho estimava moltíssim, hi havia anat un parell de vegades, i ses illes greques també hi havia anat, perquè com a expert del marí, allà encara en queden, i ell bé, ell va viatjar per tot el nord d'Àfrica. Ell va treure una fundació, que era el Fons per la Foca Mediterrània,
jo me'n recordo aquell pòster sí, sí, sí, amb una foto que veus que era que ara que parés una persona sí, maquíssim aquell pòster i va voler fer aquests dos viatges i els va fer alguns amics l'acompanyàrem ni una sola queixa
I mira que és incòmode viatjar amb aquestes condicions. L'Anna Robert, Perdonyana, les barques per Grècia. Ni una sola queixa. Va ser un exemple. Un exemple de com resistir un cop de setzar injust, en la meva opinió, però ho ha fet amb una dignitat tremenda. Donant-te exemple, facilitant dades als metges, demanant-te recerques, oferint-te el seu cos per la recerca. En fi, un personatge extraordinari també.
Com veus, són persones d'una potència. Jo crec que nosaltres, a mi particularment, m'ha beneficiat conèixer aquestes persones. A dins de la teva vida professional i personal. Sí, sí, jo he estat professor d'institut, però he estat naturalista aficionat. Jo he anat d'excursió amb el Xermori, jo recordo la primera excursió... Jo també he anat amb el Xermori moltes vegades. La primera excursió que feia amb ell va ser en Jesús Jurado, en Xermori i jo,
que encara anàvem a Inca i d'Inca a Podem, sense autobús, a Inca en tren i després s'autobús, per anar a veure els voltors de Tarnelles, que ell tenia ganes de veure que no havia tingut present i tal. I aquell dia anàvem d'excursió amb ell i ja vàrem fer, vàrem establir una relació que s'ha convertit en el que s'ha convertit amb això. Evident, evident. I no oblidem na Matilde.
La dona. La dona d'en Xesca. Nosaltres una matí l'hem estimat moltíssim, també. Perquè era com un contrapunt de serenor, també. Sí, sí, sí. Perquè en Xesca era molt... Com he dit, serenava molt necessitant, però ell tenia les seves corolles. Només una persona mitja enfollida pot decidir comprar una finca sense tenir un salt d'obres, i no per ell, a part. I proposar això... Així li va anar... I convèncer... Clar, clar.
I en Matilde jo crec que l'equilibrava en aquest sentit, i nosaltres l'estimàvem moltíssim, en Matilde, per exemple.
No, i com a anèdota, la vull contar, perquè va anar a la meva època de quart creixent. Quart creixent se mantén, encara ara, i farà 44 anys, gràcies a nen Xasmoll. Probablement, probablement. Perquè ja ho estaria tancada, faria. Però t'ho vull dir perquè era un home tan altruista i era economista. I era economista, sí, però...
Però jo crec que ell posava davant el que és això mateix, amb el gop. S'interès col·lectiu i els beneficis socials. I amb la cultura catalana, perquè ve el que tu has dit d'una cultura catalana amb la família Moll.
posava per davant ajudar aquella gent des del PS és una cosa que pareix mentida perquè ell era economista de formació i tu dius una persona economista i a més era un bon com diríem era un bon planificador de qualque manera el que passa és que empresarialment no va anar bé
Probablement perquè editava més del que podia i publicava més exemplars d'escriuria de publicar pel número de lectors que tenim aquí a les illes. Sí, sí, que això també és un altre tema. És un altre tema. Però bé, jo el que te volia dir és que el Gop, gràcies a Déu, des dels seus inicis ara ha anat canviant, ha canviant, s'ha anat incorporant molta gent jove...
Però els ideals són els mateixos que varen tenir valtres en aquell moment? Jo crec que ampliats i modificats també per discursos ideològics i polítics nous, que són legítims.
Però segurament hi pot haver gent dels inicis que no comparteix les maneres o algun punt d'ideologia que hi pugui haver a la nova associació, que ara té noves juntes i tot això.
Però això és normal, passa a totes les associacions. Sí, sí, sí. Passa a totes. Totes han tingut crisis internes, totes han hagut de posar professionals, moltes vegades els professionals sense voler copen espais de decisió que correspondien a la Junta, però a la Junta som aficionats o hem estat aficionats i hi ha les hores que hi posen de forma voluntària. Tot això és normal a les associacions.
I a totes les associacions, és normal també, que de qualque manera se vagin canviant, en funció dels canvis de líder, se vagin canviant també les estratègies o les finalitats. És lògic. És lògic. De totes maneres, el GOP, en aquest moment, en la defensa del territori, de la naturalesa,
quins canvis dels inicis ara tu com ho veus? jo veig que ha perdut presència pública aquella capacitat d'atraure gent a les manifestacions clar, nosaltres feiem moltes activitats de local, molt de debats i taules de dones i articles de premsa i presentacions de diapositives també se fa ara
Sí, sí, sí. Però segurament no hi va tanta de gent i segurament les persones que lideren actualment el grup tampoc a lo millor no treuen tant amb això. Treuen a lo millor amb un tema més d'equilibri, és a dir, ampliar un canvi de relació de som amb la natura més general. Que això té una certa lògica. Nosaltres començarem mirant a ocellets. Llavors vam veure que aquests ocellets no viurien si no tenien un espai natural on viure. Sí.
Llavors vam veure que l'espai natural tot sol per si mateix, si no ordenaves tota silla, tràfic, avions, número d'unistes... Desapareixerien, s'acabarien... Tot això s'acabaria a dir. Els punts d'interès s'han eixamplat com és lògic i com és just que sigui així. Els temes que se poden haver perdut a lo millor fites clares.
Era molt fàcil reunir-se gent a favor de la Dragonera. Ara és molt difícil reunir-se gent en qüestions que són molt ideològiques, perquè la societat és molt diversa ara. Evident. Hem de tenir en compte que era els anys 70. Però encara...
És a dir, la convocatòria de social, per exemple, te poso un exemple, sense que hi ha gent del Gó, però tota aquesta gent que ha reivindicat Spumberg, que són gent feinat i tal, mira quina feina han arribat a fer. Sí, sí.
Perquè jo crec que això ja són problemàtiques que tothom entén avui en dia. En el principi no, però ara sí, la gent entén que l'entorn on vius ha de ser un entorn de dignitat. Per tant, tu creus que la feina que té el GOP en aquest moment, comparant amb la feina que va de lluitar, és més fàcil en aquest moment o no? És diferent. És diferent.
Tampoc m'hi he dedicat a la funcionària, però és distinta. Però una de les fotografies que t'he mostrat abans mostra, que l'he dut per homenatjar també a Marín i un part, aleshores mostra una pancarta, això era l'any 83, una pancarta on hi ha tots els líders de tots els partits d'esquerra que hi havia aleshores.
Tots. Tots, allà. En Feliç Pons, en Ramon Aguiló, en Paco Triai, en Ignaci Ribes, en Jaume Obrador, en Valero, del Partit Comunista. És a dir, allà tota la gent. I al mig, allà.
Quines coses? Allà, el president del Gop, no direm qui era. Allà, en Pè Maria Llón Part. Per cert, tinc una altra foto on hi ha en Carna, també. Que també venia a les manifestacions. I de bo hi ha en Xasmoll i en Toni Boner.
Aquesta capacitat que tenia Esgob de convocar una manifestació i que s'hi adherissin partits polítics, entitats, jo crec que això ho han perdut. Ara, l'actual direcció d'Esgob creu que ha de ser una cosa més transversal, que ha de perdre protagonisme perquè guanyin protagonisme altres opcions i altres entitats. Està bé. Fantàstic. No hi ha res a dir. Bé, per aquest temps, molt bé, ja més o menys com de munt.
Volem donar-te la gràcia. Miquel, jo crec que m'ha encantat aquesta conversa perquè mos has donat un panorama molt ampli de qui van ser aquestes persones. Jo crec que és molt important tot aquest homenatge que els hi feis.
Sí, no els podem oblidar. Perquè no se poden oblidar de cap manera, perquè en sa feina que ells feren és una feina que ara, gràcies a tota aquesta feina, són aquesta generació en què parlàvem, són els que han tret, de qualque manera, el rendiment és fruit.
que s'han de fer molta feina i que encara tu i jo que som de jubilats. No l'hem de fer. Encara l'hem de fer, encara hi som a temps, perquè pare que nosaltres ja som jubilats i no, no. No, no, hem de ser jubilats actius. Jubilats actius, mentre poc mordeixi, perquè en aquell moment, com deia mo mare, jo em trobava jove i m'han aturat, és el que tenim.
Gràcies, gràcies a Una Mediterrània per donar-nos veu en aquest programa, en el nostre tècnic, que a la veritat no li he pensat demanar el nom, però ell el posarà, dirigint-nos una mica tots aquests sons. Ben necessari. Ben necessari la tecnologia.
I fins una altra, i moltes gràcies a tots els que m'ho escoltau, i ara acabarem. Jo he tirat aquestes cançons un pot d'Anna Maria del Mà Bonet perquè la naturalesa continua sent la part important de les nostres vides. Per tant, aquí teniu la dansa de la primavera d'Anna Maria del Mà Bonet. Fantàstic. I fins una altra.
Febrer m'ha duït la carta tan precisa, moltes lilacs s'obrin pels dits. I en el cor a mi creixi una palmera, catxigent que ve la primavera, catxigent que ve la primavera.
Tinc poc que es cremi dins de la foguera, no puc desfer-me del seu encís. No puc desfer-me del seu encís, obrir les franques, ballar amb ella, pentinar-me al seu vent la cavallera, cantar les llunes de les seves nits, cantar les llunes de les seves nits.
Cantava armai sola.
del silenci de la nova neu, cantar s'hi torna el dolorós amor, cantar s'hi torna el dolorós amor i créixer un poc més en l'inter i créixer un poc més cada entretemps volant del vent i les noves llavors, volant del vent i les noves llavors,
Qui sap on el vent ens portarà a dins el cor d'una terra antiga o creixer en el fons de la mar.