Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
El Jai de la Barraqueta. Un programa de jubilats per Mallorca. A Ona Mediterrània.
Bon dia a tot el dia. Vot saluda Rafael Borràs. Estimada audiència d'Una Mediterrània, el 17 de novembre de 2025, si no ens és deixat abans d'hora, Arcadi Oliveres hauria acomplit 80 anys.
D'ell enxerrarem en aquest jai de sa barraceta amb tres convidats que, m'ho permetreu que ho digui, em sembla que som part de la cohort d'arcadians que hi ha pel món i d'aquesta tribu que, en paraules de pau,
A la Bajos som utòpics, idealistes, ingenus, però que anem creixent, ens fem més forts cada dia, mai no perdrem l'esperança i seguim avançant. L'escoltam millor que jo, ho diu en Pau en aquesta cançó.
Nosaltres som els utòpics idealistes ingenus que no fan més que somiar. Però estem farts de creuar-nos de braços mentre la terra s'afona sota els nostres peus.
sabem que no som perfectes tenim els nostres punts febles però aprenem dels errors almenys vivim amb la consciència tranquil·la perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món d'acord
Nosaltres som els il·lusos, guardians de causes perdudes, inconformistes tossuts, però hem dit prou. Ja no volem refugiar-nos darrere de les paraules. Ara passem a l'acció. D'acord.
Ens falta molta experiència, com bé sumar els esforços i els càntics de tanta gent. Però anem creixent, ens fem més forts cada dia, mai no perdem l'esperança i seguim avançant.
Arcadi Oliveres i Boadella, Barcelona, 27 de novembre de 1945, Sant Cugat del Vallès, 6 d'abril de 2021, va ser doctor en Ciències Econòmiques i professor d'Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona.
va ser una ferrissata entusiasta de l'economia social i solidària, i molt especialment de les finances ètiques. Però si no se sap bé de què parlar, un cert oximorró, això de finances i ètiques, però avui ens brinarem alguna qüestió com aquesta.
L'Arcari deia que havia estudiat economia no per fer més rits als rits, sinó per fer els pobres menys pobres.
el seu recorregut de militàncies i compromisos arrencar ja en 1966 en la famosíssima Capuixinada, de la qual va sortir, com et sabut, el Sindicat Democràtic d'Estudiant, concretament de la Universitat de Barcelona, que allò va ser un focus...
de resistència en el franquisme, d'activitat, la lluita per la democràcia i en contra de la dictadura franquista, i a les quals Narcadi Oliveres, òbviament, és a dir, va participar.
Vull fer esment a una d'aquestes activitats superimportants que va tenir en aquella època, en tornen als 60 i escaig, la segona meitat dels anys 60. Ell va ser un dels impulsors de les marxes per la llibertat l'any 1975 amb un altre dels grans homos de la nació catalana, del Lluís Maria Xirinacs.
tal vegada que ens animem a jubilats per Mallorca i també li dediquem un programa de Jaida Sabarraqueta per recordar-lo.
L'Arcadi va participar amb molt d'entusiasme en aquella època, i jo crec que fins al seu darrere, en contra de la pena de mort. A la dictadura franquista i arreu del món, és a dir, quant mos van alliberar del dictador.
L'Arcadi va ser un infatigable activista que des de la presidència de Justícia i Pau, o de la Fundació Universitat Internacional de la Pau, o del Centre de l'As d'Estudis per la Pau, o des de l'associació més recent d'Atac, d'allà on fos...
va impulsar, va ser un activista, i ell va ser dels impulsors de campanyes tan significatives per sa memòria històrica com ara la del 0-7 per cooperació internacional. Va deixar petjada, tot plegat, no?,
una petjada que l'ha convertit, després de ja quasi cinc anys de seu traspàs, d'un autèntic referent per moltes qüestions, per aquesta forma molt especial per especifistes, per especifisme, perdoneu, per especifisme dels nostres bellicosos dies, en aquests moments que el món té tant de problema, estem vivint una etapa...
molt cruda en tema de falta de pau i moltes guerres, ell s'ha convertit en un autèntic referent. Deixeu-m'ho dir, per cert, que en relació a la campanya del 0,7%, l'Arcadi ens va ensenyar una cosa que jo crec que és extraordinàriament important. Ell ens va deixar escrit
Totes les lluites deixen el seu pòsit. Que res es en va, encara que no s'aconsegueixin els seus objectius. Mireu, amb aquella campanya del 07 no s'han aconseguit tots els seus objectius, encara ara.
no de dir els estats de la Unió Europea i el nostre estat espanyol, no, el estat espanyol segueix sense dedicar el 0,07% dels PIB a cooperació internacional. Però és indiscutible que hi ha un abans i un després d'aquelles acampades que jo, pel que després si bé bé explicaré, entenc que un record molt especial.
Ell va ser, entre altres moltes coses, un referent pels moviments socials en general. Ell solia dir que la voluntat de canviar el món la trobarem sobretot en els moviments socials, poques vegades en els partits polítics, deia.
Arcadi Oliveres és recordat com un gran divulgador. Feia més de 500 conferències i xerrades a l'any.
Poca broma. Però, sobretot, és recordar com un activista que practicar amb l'exemple de la seva vida quotidiana, de la seva vida pública, de la seva forma d'estar en el món. Ja sigui participant activament en el moviment 15M, de mediador de conflictes socials, jo record particularment
el seu paper d'intermediari entre uns immigrants tancats, no me'n record quina Iglesi, de Barcelona, reivindicació de papers, i ell va fer de mediador, perquè va coincidir que jo era per allà mig, i a favor de la independència de Catalunya o de la independència dels pobles en general, dels drets d'autodeterminació que l'identificava com
essencial a qualsevol cosa semblant a una democràcia. L'escoltarem a la seva vor, a la seva dependència, una referència que té, que jo m'agrada molt, el tema de la independència. Passa també, i ja vaig acabant, l'alcadi un homo creient.
Si més no, jo crec que crea, i valga la redundància, en l'Evangeli segons Sant Mateu. Sobretot allò que diu Sant Mateu, l'Evangeli de Sant Mateu, perquè tenia fam i em donàreu a veure. Era foraster i em vau acollir. Anava despullat i em vau vestir.
Era la presó i venguérem a veure'm. Jo crec que això resumeix molt la seva espiritualitat, la seva religiositat i la seva creència amb el cristianisme, en definitiva. Això i tantes altres coses va ser a l'Arcadi. L'Arcadi, i ho he dit bé, perquè crec que en aquest cas és pertinent l'article davant del nom.
d'Arcadi. Per jo és un autèntic referent indeleble,
Molt agraït per fer aquest programa que m'han encomanat els companys i els mitjans i companyes de jubilats per Mallorca. I sobretot està acompanyat per tres persones. En Jordi López, que és una persona vinculada des dels anys 90, si no vaig errat, a l'economia social i solidària.
Actualment t'has dit a tot tècnic de la xerxa d'economia alternativa i solidària de les Illes Balears i president del mercat social. No sé si m'he deixat alguna cosa, en Jordi ja ho complementarà quan li he passat sa brava.
Doncs acompanya també en Sebastià Serra, que és metge de família, jubilat des de fa uns anys, casat amb els fills i una neta, que és un... Estic seguríssim, no?, que disfruta com un nen. Ah, no, se sol dir enseneta. No sé ja si amb els fills, però enseneta segur que sí.
És president de la Comissió Diocesana de Justícia i Pau i delegat de la Pastoral Ecologia i Cura de la Creació des del 20 d'octubre del 2021. També és membre del Consell Permanent de la Comissió General de Justícia i Paz d'Espanya des de l'abril de 2024.
I també mos acompanya Miquel Carbonell, que és activista, que és músic, activista cultural, que té un paper destacat, com a mínim, amb un dels atereus, no?, o un de la... Sí, de Palma. D'aquí de Palma, no?, que és safonera, si no crec que ho poden dir, no?,
Correcte, sí, sí. Que ho poden dir i és un dels culpables que aquesta Mallorca comenci a tenir cada vegada una xerxa més atapeïda de Taneus, és a dir, populars. Bé, jo ja he xerrat molt i ara vos toca xerrar sobretot amb altres, però...
El primer que vos volia demanar és si teniu alguna cosa a afegir en aquesta semblança necessàriament incompleta d'Anarcadi, perquè és inabastable. Només xerraria jo i se'm anaria a l'hora de programa. Si teniu alguna cosa a afegir, benvinguda a seguir.
Sí, jo volia destacar un dels aspectes de la seva trajectòria, la seva vinculació a l'economia social i solidària, i especialment les finances ètiques. I ell va ser en Arcadi president honorari de fets des de final del 90. Fets és una associació catalana de promoció de les finances ètiques.
I a treball d'aquesta associació FETS, per cert, varen coincidir en una organització confederal d'àmbit estatal, que és Rees, xarxa d'economia alternativa i solidària, de la qual hi ha una organització sectorial que és la Mesa de Finances Ètiques,
que té una participació activa de fets, juntament amb altres iniciatives de banca ètica, com la Fundació de Fiare, COP57, també Oico Credit, o les asseguradores de CAES. Per tant, destacar aquesta vinculació seva ens fomenta a l'estat espanyol de les finances ètiques.
Jo només de la seva biografia afegiria una cosa que m'ha cridat l'atenció, que va ser que va ser escolta. Va estar des del 62 al 65 a dins d'un cau de minyons, i perquè també estic a dins del món escolta,
m'alegra, m'alegra aquesta dada, perquè crec que també l'escoltisme va per aquest utopisme i per aquest això que dèiem al principi. Efectivament. I tu, Miquel? No, poc afegir, poc afegir, perquè a part que el que deies tu, que la seva biografia és tan extensa que podríem xerrar hores i hores i hores...
A mi la seva persona, jo personalment no el vaig topar mai, no el van coincidir, tot i que han compartit moltes lluites, el que a més me'n mira és la seva senzillesa. És a dir, un home que feia... dedicava 24 hores a l'activisme, no el vas veure mai, cap fora, diguem-ne important. Des que l'òptica capitalista se'n diuen important, ni les grans mitjans, TV3, l'altre dia...
Per casualitat, me va caure a YouTube un tema que havia penjat, que era de TV3, que era un programa, el seu darrer programa, un programa que el van emetre post un moment, i vaig seguir pensant igual, fins en el darrer moment va ser una persona senzilla, una persona bon comunicador, entregada, això sempre és un destreix d'ell que més m'ha impressionat.
Sí, de fet, la forma d'acomiar-se d'aquest món va ser exemplar, per ell i per part de la família, especialment per ell. Una altra qüestió que m'agradaria que comentàssou. Quin va ser?
Tu ja m'ho has dit, Miquel, has dit que en contacte amb ell cap. Si recordeu el primer contacte que van obtenir amb ell, directament, o el primer acte de les moltes coses que feia ell, i en Sebastià m'entendrà bé amb la paraula,
es predica permanentament per un món just, per un món més just i per un altre món. Si vau coincidir alguna vegada. Sí, en el meu cas va ser personalment a parlar en persona, presencialment. En 2018
a un poble de Palència que es diu Amanyuelas, en el qual REA, la xarxa d'Economia Alternativa i Solidària, celebrava un encontre anual i Arcadi Oliveres feia com a xerrada inaugural d'aquell encontre.
i un poble que deia, Miquel, era una cosa bastant cutre des del punt de vista d'escenificació, un poblet de mala mort a l'Espanya buidada, amb unes condicions bastant precàries des del punt de vista d'escenari o de posada en Betzena, però jo crec que va ser bastant important.
Jo no vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment, però sí que he anat trobant la seva petjada. Jo havia escoltat tertulis de TV3 diverses vegades i intervencions seves que sempre cridaven l'atenció.
Hi ha, però sí com a redescobert en diversos moments. Un és a d'injustícia i pau, perquè ell va venir diverses vegades a Mallorca i va contactar en justícia i pau, de fet...
He trobat a dins les memòries de Justici Pau de Mallorca cinc vegades, mentre ell era president de Barcelona i a més de la competició a nivell estatal, va venir cinc vegades a fer diverses xerrades organitzades per Justici Pau o per altres gent, per altres entitats com estei, també recordo.
I després també la petjada que va deixar tant a Madrid, a Madrid encara se'n recorden molt de quan ell va ser president a nivell estatal, i sobretot a Barcelona. A Barcelona, de fet, després de sa seva mort, han mantingut aquesta setmana per la pau d'Arcadi Oliveres, que ja fa cinc anys que s'ha fa,
i que té molt d'èxit. Jo vaig por a ser la primera on vàrem presentar aquest documental que és el final de la seva vida que tu ara deies, Miquel, el vàrem presentar allà i vàrem sortir amb els autors. La impressió també va ser molt forta per ells. Explicaven com ets va impactar, no?
i fan tota una sèrie d'activitats a Barcelona dedicades a Arcadi i que mantenen el seu missatge. Això és un poc el meu llegat. I quan vas llegint coses, i ara he descobert altres coses, per exemple...
Hi ha una pel·lícula feta que se diu Mai estan fosc, que està a YouTube, que també explica el seu dia a dia. I això són els meus contates.
No, sí, sí. No, no, no, no. Jo, que és el que destacaria d'ell, ja entrar dins del seu missatge, vull dir, si trobes... Sí, sí, sí. Jo, una cosa que... Explogrà pel vostre, no? Aquí com si estiguessin prenguent un... Sí, sí, jo he un... O un... O un tosadaigo. Un tosadaigo.
És que fent molt car, no dona permès el pressupost. Jo destacaria un poc la defensa de la coherència personal. És a dir, aquesta necessitat de ser coherents perquè si no molts perden paraules. I ell jo crec que va ser una persona coherent.
Després, tot el tema de pacifisme i no violència, com defensava aquest esperit de no respondre'ns en violència i en atac. En aquests moments, quan es veia Rafael, en aquests moments és molt difícil d'entendre-ho.
i avui, per exemple, he sentit a la ràdio el resultat d'una enquesta, sé que a nivell estatal, que sa gent, és a dir, ara, el que preocupa sa gent és que molts paren atacar, però hem entrat en guerra en Marroc, en Rússia i en Estats Units, i això comença a justificar, després a militar, va aparir... Sí, la teva teràpia del xoc. Exacte, sí, sí. Jo...
Jo volia apuntar que jo sí que el primer record de haver-li donat la mà, per dir-ho d'alguna manera, i li vaig dir que era de Mallorca i hi ha uns amics per a sempre.
Doncs mira, va ser a Madrid, justament, mira, però bon, va ser el passeu de la castellana, precisament, en el 94, l'any 1994, ja era un jovenet, s'acampada la castellana, s'acampada del 07, que el record és dir com fos, com si fos ara, que quan va pujar l'escenari aquell, que feia una espècie d'assemblea,
Lo del 15, a més, ja estava inventat en els anys 90. Per dir-ho d'alguna manera, se s'ha llevat l'Himèrit, eh?
No m'ho vull guanyar cap en amistat, però ja estava inventant. Va ser absolutament, d'una forma, emocionant i tal, es deia clamat, es deia anar a càdic. Aquesta va ser la primera vegada que el vaig veure, jo no record si havia llegit res d'ell en aquell moment. Sí, aquesta va ser la primera vegada. Hi ha alguna experiència aquí? No recordeu cap especialment?
Aquí, a Palma, diríem, no? Perquè jo en record era molt significativa, però... Jo l'únic que he trobat, però això és... Gràcies a les que va ser darrer president de Justícia i Pau fins al 2005, que va ser en Carmel Bonnin, que estava...
que ell va fer totes les memoris fins en aquell moment, i sí que no en recull que, si no vaig, us ho diré segur, l'any 2005 va venir per una trobada de Justícia Pau Catalana-Balea, perquè Justícia Pau Mallorca sempre ha estat molt lligada amb Barcelona, i l'any 2005 es va fer aquí a Sant Bono, és a dir, que va ser aquí...
Però no he trobat els continguts, és a dir, el que es va només és notici. Jo record que... jo record que... va ser molt guapo perquè...
Devia ser l'any 2016, on constituï aquí a Mallorca, molt ajudats o normal d'atac Mallorca, sa plataforma en contra d'esta TIP, destractat d'Associació Atlàntica de Comerç i aquestes qüestions.
i estàvem allà... com ho feien, com ho feien, com ho feien per presentar això, perquè tal... i no sé, no recordes dir, crec que era un company que va proposar i per què no convidàvem a l'Arcadiolivers i tal. Bueno, el vam convidar, vam venir aquí i vam organitzar un...
una presentació, una conferència, un escrut diari de Mallorca, que aleshores, ara no sé si funciona encara tan bé o no, però aleshores funcionava molt bé. Bueno, tot preocupats, i això de la TTIP, com ho explicàvem, això és complicat i no vendrà ningú, i no vendrà tant.
Bueno, anàvem a cercar el cadí de l'àrea de l'aeroport i ja dins el cotxe, així quan ja reben els companys, jo d'això del TTIP tècnicament no m'ho he pogut estudiar, no ho sé, jo sí, pot servir de res, però ja ens sortirem tranquils els dies, ens sortirem. Bueno, a l'escludirà de Mallorca, de dir, la gent no hi va quebre...
Va tenir problemes perquè la gent les li va quedar de fora i me'l va fer ja una conferència, no?, me'l va explicar de tot i va ser una anècdota que la té molt també, que la té molt present.
Des del punt de vista, ja mos ha comentat un poquet Jordi, però si vols comentar més coses, perquè jo crec que és dir que la seva contribució, no sé si pràctica tècnica o pràctica, però jo sé que les classes...
donava molta tralla amb això que hi viu una altra economia possible. No ho he sentit mai, però sé que donava molta tralla. Jo vull anar un poc per aquest camí, perquè és el que més conec. Per una banda, evidentment, era una persona sobretot pacifista, però que va fer una vinculació molt clara
entre l'espai firme i l'economia solidària, sobretot a través de les finances ètiques. És a dir, va treballar molt el tema de la contribució de la banca a la indústria armamentística. Per exemple, s'ha dit que ell va contribuir al Centre de l'AS, és un centre d'estudis per la Pau, i el Centre de l'AS és molt actiu en una campanya...
que fa conjuntament amb altres organitzacions, com per exemple SETEM, que és la campanya Banca Armada. I aquesta campanya, Banca Armada, el que fa és posar de manifest aquesta relació entre la banca i la indústria de serment públic i informes anuals, en els quals es posa de manifest que la banca se beneficia de la indústria de serment públic.
I també, per parlar de coses més recents, també aquesta feina, el Centre de l'As també ho ha fet en el tema de Gaza. És a dir, hi ha bans a Espanya i altres països europeus, evidentment, que s'estan beneficiant del genocidi. Especialment el banc de Santander i el BBVA, però també un poquet, no tant, microbanca i caixa banca.
Per tant, això és un aspecte fonamental, aquesta vinculació entre la indústria armamentística i la banca. I evidentment, a través de fets, ell no se va quedar en la denúncia del fet en si, sinó que també va contribuir a construir a l'estat espanyol alternatives de banca ètica.
De fet, en la darrera dècada hi ha diferents iniciatives de banca ètica que s'han implantat amb èxit a l'estat espanyol, del de FIARE o COP57, que són cooperatives, són, per tant, organitzacions democràtiques amb mans de...
de les persones sòcies que tenen criteris ètics d'inversió que es clouen, evidentment, l'inversió en la indústria de l'armament. Això és una vinculació molt clara i molt important. Jo crec que ell una de les seves corolles principals era el tema de l'indústria armamentística i de la seva relació amb la banca.
I un altre, bé, un economista, potser podríem dir un economista empenedit, és a dir, evidentment no era un economista ortodox, era molt crítica en el seu sistema capitalista, però... Era un anticapitalista, diguem les coses... Però un anticapitalista que no se quedava, diguem, en la crítica del model capitalista, per injust, anticològic...
promotor de la desigualtat, etc., sinó que també va contribuir a la construcció d'alternatives, de consum responsable i d'economia solidària. I va tenir un paper actiu. Jo he recollit una frase, perquè si a mi m'haguessin de definir en poques paraules que és economia solidària, hauria de recórrer a una frase d'Arcadi Uriberes, que ho fa molt bé, i que a més és relativament recent, el d'un entrevista que li van fer...
La directa, que és un mitjà de comunicació català d'Economia Social i Solidària, amb motiu de la Fira d'Economia Solidària de Catalunya, i definia d'aquesta manera l'Economia Solidària.
cal anar creant una nova economia al servei de les persones. Una nova economia que dignifiqui el treball, s'allunyi del lucre, priorisi les tasques de cura i vagi prenent formes autogestionades. Són poques paraules, però que molt ben dites. Jo, si m'ho permet, Jordi, sempre m'ho va impactar molt. Crec que és el darrer llibre que se li va publicar, que ara és un llibre pòstum, que ve a dir aquesta relació...
Finances ètiques, pau, antimilitarisme... No sé com ho diu, però ve a dir... Està molt bé cridar no a la guerra. El que passa és que no pot cridar no a la guerra i després fer-te un pla de pensió a qualsevol banc. Sí, sí, sí. Un poquet de coherència, no? Un poquet de coherència personal que veiem, no? Sí, sí, sí.
A veure, hi ha un episodi d'Arcadi que jo no me l'he preparat molt, és a dir, la veritat, sinó que el record, però a l'òpia en Miquel es diu que els pot ajudar un poquet. Jo vaig viure des d'aquí, no?, i molt així, no?, tot aquell període de procés constituent...
jo el vaig identificar i crec que ell, Narcadi, també l'identificava, val, si és un procés constituent, perquè no volem una Catalunya independent qualsevol, sinó que volem una determinada Catalunya independent, per dir-ho d'alguna manera, però sobretot és dir com un procés constituent
de deconstrucció de règim del 78 de la monarquia era un republicà convençut i del sistema imperant recordo una frase d'ell si mos pogués rememorar un poc a la seva companya Anna Teresa
tot aquest procés que se va dissoldre no sé ni com ni massa bé bé perquè s'enemic és molt potent però totalment d'acord amb el que dius que una frase d'aquest és fàcil de recordar i és que deia que si vingui a canviar una N per una N i tot seguís igual que no pagava els mercers forces evidentment republicà s'hi declarava obertament
Ara, Tomeu, si mos escoltes, a col·leció d'això vos podies posar s'Audio 2, eh?, per exemple, no?, ara, a col·leció del que acaba de dir Miquel. Escoltau, escoltau, es diu el que deia. Això fa 15 anys o més, eh?, no fa un segle i mig, aquestes paraules. És el que vol dir, ja.
No és això el que jo et deia... No, però jo ho dic, ja ho sé. Tu m'has dit que potser tindrien algun benefici, però jo dic sempre que mirem la independència, com fan aquests companys del Cercle Català de Negocis, dient que volen la independència a Catalunya perquè rebarem el dèficit fiscal i perquè no sé què, aquesta no és la Catalunya independent que jo vull.
T'asseguro que no. I quan hi ha anat aquestes 26 vegades, en aquestes sessions preparatòries de les consultes populars, sempre he dit el mateix i m'he discutit sempre amb bastants companys a taula que estaven allà, dient, escolti, si la independència de Catalunya ha de ser, jo l'afirmo, ara mateix, la vull. Però atenció, una Catalunya, d'entrada, que sigui república i no monarquia, que això ho accepta tothom. Penseu allò que una Catalunya que no tingui cap exèrcit.
En tercer lloc, una Catalunya que protegeixi el medi ambient. En tercer lloc, una Catalunya que sigui 100% solidària amb els altres pobles d'Espanya i amb els països del tercer lloc. El que vol dir que potser haurem d'entregar els altres pobles d'Espanya més que el que ara els entreguem. Però ho farem per voluntat pròpia, no obligats.
Què més hem de fer? Doncs tenir una xarxa financera pròpia, que ara ja ha quedat destudida del tot amb la desaparició de les caixes d'estalvi. Què més hem de fer? Doncs generar uns sistemes, ja ho he dit abans, de producció ambiental i de coses per l'estil. Si la nostra independència l'únic que vol és que a Madrid no ens exploti més i després en tot casos altres fer pel nostre compte una còpia exacta del que fa Espanya, a mi que no m'hi apuntin.
I ho vull dir públicament. El mes d'abril de l'any passat, el dia 23, que és Sant Jordi, un diari que es diu Avui, posava encartat un projecte de Constitució que em penso que havia redactat un partit que es deia Reagrupament. Me la vaig llegir. Allò era canviar el nom d'Espanya pel de Catalunya i prou. Si la nostra independència ha de ser aquesta, a mi que no m'hi busqui.
Bé, és una... És una opinió molt terca de diana. Sí, sí. Que compartes totalment. Sí, jo també, però bé, la compartim amb matisos o sense matisos, no? Les coses clares i xocolates, pues, no? No se'n col·liven, no? Jo crec que és dir que, i no sé quina és l'opinió sobre això d'en Jordi, tal vegada, bueno, i de tots, eh? Jo, personalment, és dir...
durant i després de la pandèmia de la Covid, jo crec que es va entre còmat, es posar de moda, això de la vida al centre, posar moltes, la vida i tal, com si ja som fet aquí el descobriment, i això, l'economia feminista fa dècades que em parlava d'economia de la vida. Però jo crec, si no record malament, jo diria que de l'Arcadi Orivedes va ser el primer economista...
economista homo, no economista dona o economista... Arcadi no és pròpiament un economista feminista, no? Pròpiament, no? Però jo crec que va ser la primera persona, el primer homo-economista que li vaig sentir posar damunt sa taula com a element aquest concepte d'economia de la vida, no economia de les finances... El centre és la persona humana, no? És a dir, l'economia és...
No sé si quina opinió entén tu, Jordi, o si saps alguna... Bé, en principi... Perquè a mi me va aparèixer, és dir, que ara han descobert el Mediterrani, no?, és dir, durant la pandèmia. Ostres, jo és el feminista al llatinoamericà, és dir, fa dècades que em parlen d'economia...
En el cas del meu àmbit, de l'economia solidària, sí que és ver que hi ha un discurs bastant d'economia feminista, bastant interioritzat des de fa bastant de temps. Nosaltres tenim dins el nostre moviment, que és un moviment confederal, cadascú el seu territori té les seves corolles i preocupacions, però sí que, per exemple, hi ha territoris especialment on són més...
M'he sentit en aquest sentit el Rea Sobiscadi, que des de fa bastant d'anys estan parlant que l'economia solidària serà feminista o no serà. I posa molt d'èmfasi al seu tema de les cures, tant com a cures de les persones,
com dins les pròpies empreses i organitzacions que han de crear entorns habitables que favoreixin la vida i el benestar de les persones. Jo crec que això avui en dia forma part inseparable de l'economia solidària, igual que també una altra aportació fonamental.
que tampoc es aliena en el pensament d'Arcadi Oliveres, de l'economia ecològica. Avui en dia, l'economia solidària incorpora els fonaments teòrics i les pràctiques de l'economia feminista i de l'economia ecològica. I també vull fer referència al tema del semitenisme, perquè...
Té molta relació amb la xarxa d'economia sobirania de Catalunya i la xarxa d'economia sobirania de Catalunya és sobiranista, majoritàriament. Però, clar, ells fan un plantejament de sobiranisme amb aquesta línia que el sobiranisme no és canviar el nom dels païs o canviar els colors de la senyera.
que diuen que un element fonamental de sobiranisme ha de ser el sobiranisme econòmic. Si no recuperam el poder de decisió sobre la nostra economia, no som sobirans, encara que tinguem fronteres i tinguem estats. En el marc d'una economia global, una economia marcada per escapitar a nivell global,
S'independència política no garanteix la sobirania econòmica. I per això un aspecte fonamental del sobiranisme és el sobiranisme econòmic. Sí, per això era un activista contrari a la immensa majoria, no sé si en tots dels tractats...
del Tratat de Comerç Internacional, de l'Organització Internacional de Comerç, del neoliberalisme, aquest de la globalització neoliberal tan brutal, que hi va bé que encara patim, no?
Sí, de fet, hi ha un dels seus escrits que és de com després de... sembla que se diu 20 anys després d'Europa, per exemple, fa aquesta anàlisi, és a dir, que diu, després d'escriure el mur de Berlín, fa... però és que, clar, el socialisme ha caigut, ha caigut aleshores...
és que ha sortit guanyant el capitalisme, aquest neoliberalisme, diu, però, de fet, la seva història és que durant aquests anys no ha pogut resoldre els grans problemes que té el món. La fam, la insolidaritat, la destrucció del medi ambient, i tot això, diu, va, que ha guanyat, és un capitalisme triomfador, però que no.
És un poc aquesta crítica que fa. De fet, d'Ecker era un sistema fracassat. Fracassat, fracassat. I recordant diverses conferències que quan parlava de quan ella estudiava explicava el que era la definició, que d'Ecker era l'única definició que s'havia pres de memòria,
S'ha de finançar l'economia, que és clar, avui en dia, com tot, entre altres coses, és un nom pervertit, és a dir, xerres d'economia i tot on estan parlant, estan pensant en financera i especulativa. Quan l'economia és molt més ampli. Llavors li hem de posar adjectius, economia social i solidària, quan lo raro hauria de ser d'economia financera.
Efectivament. Bé, ara escoltem una cançó per desengressar un poquet la conversa, però en Jordi s'ha de comprometre una cosa, que és que m'ho has d'explicar, que és el mercat solidari, aquí i tal,
abans podem anar a comprar que no que no engreixem el monstre d'alguna manera abans podem consumir com podem consumir sobretot ara que ve aquesta disbaixa consumista abans mos convé consumir per no seguir engreixant el monstre o engreixant-lo l'home
per dir-ho d'alguna manera. Però escoltam una cançó que segurament la coneixen Jordi perquè crec que la van emplear per presentar la xarxa de Taneus, o tu també, potser Miquel, de Taneus Corporatius de Catalunya, que és una cançó que és molt divertida i que s'atitola Populars i actives. Si governar l'estima, posem al centre la vida. No,
Fins demà!
Tanquem porta l'hostilitat de les fronteres i el mercat. Revisa els privilegis, ojo, no t'escaquegis. No volem ser verticals, volem justícia social. Sí, un món on cabra i tot ix. Escolta, cari, tu com t'ho fas? Que com vull fer el Niu, habitatge cooperatiu. Que com omplir una vera, baixo a part la cositat.
deia i que tenen les factures, les copes de consum no espaculen amb engrunes. On guardo el poquet que tinc, banca ètica clink clink, sé com vaig aprenent, amb carinyona creixent, i sé que no és fàcil ser coerent, a poc a poc amb la gent nadant contra la corrent.
Anem a poc a poc i a contra el corrent. Una xarxa desplegada a tot arreu. Una economia anticapitalista. Tothom hi participa, transversal, diversa, plural i feminista.
Bé Jordi, jo he complit, he posat aquesta cançó. M'ha agradat molt. Ara te toca a tu complir.
Bé, el mercat social... Això és informació de servei. Bé, el mercat social és una xarxa de producció, consum, finançament, que intenta construir alternatives de consum per, si m'ho permeteu ser expressiu, abans parlàvem de sobiranisme, per fer un procés de desconexió
però de desconexió del capitalisme. I bé, i això se fa tant cap a fora visibilitzant-se els altres nivells de consum que tenim al nostre bas, cada vegada n'hi ha més, la major part dels serveis d'ús habitual que tenim les persones, financers, energia, assegurances, telefonia, avui en dia tenen alternatives d'economia solidària, treball de cooperatives no lucratives, també productes, alimentació...
vestits, mobiliari, etcètera, etcètera. I bé, això funciona en diferents territoris. En el cas del Balears tenim una pàgina web, el mercatsocial.reger, on hi ha un apartat que es diu Catàleg, en el qual anem posant informació sobre la diferència alternativa de consum perquè la gent les tingui en el seu abast. Això és especialment oportú en aquesta setmana de Black Friday. Ah, és veritat.
Que és justament tot el contrari que nosaltres propunem. Nosaltres propunem un consum conscient i transformador. I tot el contrari del consum conscient és el Black Friday, que és un consum compulsiu i mantenidor d'un model capitalista. Una altra trampa del capitalisme. Sí, sí.
Bon, repeteixes per als oients, és a dir, el web per on voren accedir, perquè allà trobaran que hi ha un supermercat que hi ha un supermercat per regal no sé què, jo antes he fet la conya que el cafè és molt car, però no està encara en el mercat solidari, en els comerços, etcètera, etcètera, etcètera.
M'ho repeteix a la web, per favor? Mercatsocial.org I vos puc assegurar que no hi ha tot el que ens agradaria. Ens agradaria poder desconectar-nos 100%. Avui en dia no és possible, encara, però sí que és veritat que tenim moltes alternatives en el nostre gast.
Miquel, els atereus populars s'aforeren concret, però sí, en general, dins d'aquest món, perquè sou... no sou una societat capitalista, d'alguna manera, no? Evidentment.
és a dir, com funcionau, en el cas concret de la forera, on sou, no? No ho sé, però, on sou? Anem a veure. Perquè no, espera, no? Aquest home també li agradaria anar a dir que parlaràs o tan coses concretes, no parlàvem tant d'això, segurament podria...
Menys parlar d'això i més parlar del que... La forma jurídica, diríem, dels ateneus és variada. En concret, la Fonera som una associació. Estem dins la xarxa de casals ateneus de Països Catalans que passa per un moment esplendorós.
un moment esplendorós i amb una nova visió de la casa de son casal i una teneu, perquè jo aquí hem viscut, recordareu, el voltor negre, per exemple, clar, eres típic casal punqui, on no et surt d'un problema ja en tens un altre, denúncies de veïnats, policia, no tens permís...
I nosaltres aquí, una mica tu ho deies abans, perquè han inventat la pòlvora, pensàvem una mica que havíem inventat la pòlvora quan van decidir posar en marxa aquest projecte, que fos absolutament que s'ajustés a norma, tot i que com anticapitalistes haurien d'intentar el contrari, en el final no te queda més remei, i així i tot encara tenim, jo què sé, mos han romput dures vegades el lletreros, el lluminós, però bé.
I en el Principat, arreu dels països catalans, cada vegada més, és a dir, el percentatge de...
d'Ateneus, diríem, no legals o no legalitzats, potser és un 20% del total. I estem parlant de com a 500, 600 Ateneus. És un molt bon moment. És un molt bon moment. I nosaltres, bé, com deies tu, que ja farem una mica també un moment publicitari, estem en el carrer Manacó, el carrer Manacó número 36, Ateneu Popular a la Fonera,
i evidentment som autogestionats i això sí que no hi renunciarem mai. Ens finançàvem a través de les quatre socis. De moment s'estan complint tots els objectius. L'any passat eren arribant els 100 socis. Vàrem arribar pels pels, però vàrem arribar. Enguany eren arribant els 200. Evidentment són molt més difícils els 100 posteriors que els 100 primers, però estem a 170 i l'any no ha acabat encara.
Per això som optimistes. Això i una mica de servei de bar? Tenen un local i un servei excel·lent. Ja hi posem, ho tenim tot. Sebastià, jo t'ho volia fer, digueu el que volegeu, però ja en pla d'escomiat. Però te volia demanar.
si tu sabies si en Arcadi no tenia massa conflit en sa jerarquia formalment en sa jerarquia catòlica d'alguna manera que tu sàpigues de fet Justícia i Pau té un funcionament bastant independent però sí que te puc dir per el que ara estic coneguent de Justícia i Pau
és que som crítics, i ho deim, i molts accepten, de moment, és a dir, per diverses coses, i de fet, la funció de justici i pau és aviat, és aviat és donar temes de fons, és a dir, donar pensament per fer acció.
De moment no, no era d'això. Jo crec que tenia una gran capacitat de convenciment. És a dir, d'una de les coses, veig que ara parlaràs d'una cosa, d'un llibre que també m'ha agradat molt, però que de fet això m'ha fet pensar que seria la definició que fa en Joret Pla. Era un homonot.
amb una capacitat immensa de xerrar, de pensar. I l'altra cosa és que has començat amb aquella cançó d'Ilusos, o falsament utòpics, i ell té una frase, i la recorda la que és ara directora de Justícia i Pau Barcelona, que és que deia que estem obligats a no perdre l'esperança.
i quan obligats el de conscientment, perquè l'esperança és una virtut resilient d'aquells que confien en el treball com promès a favor de la justícia social i dels drets humans, i per tant no tenint temps de perdre l'aixecat.
I crec que ja mos fan senyes que hem d'anar acabant. Acabam el programa, agraïm-vos molt la vostra presència, ja ho se m'ha passat molt antes, tens, teníem molt de més material aquí preparat per si mos quedava amb esfoli en blanc.
i acabem amb tres qüestions primer un sugeriment de regal que pot ser no de Black Friday o com se digui això ho he dit bé que això per cert Jordi per mi té una tradició uns orígens sinistres o mitges esclavistes o no sé què és igual
No ho sé. En qualsevol cas, acabem amb un sugeriment de possible regal nadalanc. És un còmic que s'titula L'Arcadi, el país de les Oliveres, que és un poquet...
és el relat dels conceptes que ell va defensar en tantes conferències i en tantes activitats i tal, però també la vida d'un dia del seu tarannà, per dir-ho d'alguna manera, és un llibre que les il·lustracions són d'en Bernat Oliveres, que és el seu fill i il·lustrador, i els textos i l'elaboració i tal d'en Amar...
Val de Orioda, ja ho diré bé, ja ho diré bé, que és la seva editora, no? És la editora i és la seva editora, no? Molt recomanable, és dir, aquest exemplar. Amb un recordatori que l'Arcadi Oliveres repetia sovint i crec que és dir que hauria de ser com...
hauríem de tenir ben present cada moment, que mai ell solia dir mai és tan fosc com abans de sortir el sol. Jo crec que és una frase que resumeix l'actitud que han d'estar els activistes, la gent que volen transformar aquest món...
millor, un altre... un altre món. És possible, és possible, perquè tot és possible fins un instant abans de no ser-ho, no? I, per tant, aquest és el missatge que mos donava Narcadi, no? Jo diria, insisteu, mai és tan fosc com abans de sortir el sol. Paraula d'Arcadi Oliveres.
I acabam amb una cançó, Palestina de Llullac, per recordar que dissabte, dia 29 de novembre, a les 18.30, a la plaça d'Espanya de Palma, hi ha una concentració per commemorar el dia de solidaritat amb el poble palestí. Salut, bona vida a tothom i a reveure. El teu nom, un vell estar.
El teu nom esperança, el teu nom una espina, el teu nom mirall precís que en reflecteix.
d'un mar que ens aveïna. Et cantem el pervinda, el teu nom, el coratge, el teu nom, Palestina. Dels teus camps de pell bruna, te rebassen els arbres, com si així et desarrelés.
Els teus fills al soterra, quan encara somriuen, esperant que així el teu ventre es torni un neix. Naixeran oliveres de destí mort,
perquè els ossers i canti el teu nom que és coratge, el teu nom palestina. Quan et nofren els braços, l'odies d'haver feixisme,
culpejats pels que escarneixen culpeçats seran les teves ales d'un vol que veuràs lliure si s'allunya la venjança
Cantem l'esperança, el teu nom és per vindre, el teu nom Palestina. Naixeran oliveres de destí mil·lenari, perquè els ocells hi cantin el teu nom, que és coratge, el teu nom Palestina. Seran les teves ales
Fins demà!