El Jai de la Barraqueta. Un programa de jubilats per Mallorca. A Ona Mediterrània.
Quina és la situació de la sanitat pública? És el medicament un dret i no un negoci? Tenim la sanitat pública que necessitem? Avui en parlarem amb en Francesc Puigventós, farmacèutic especialitzat en farmàcia hospitalària i escoltarem a continuació
ens ha proposat una cançó. En tus manos la sanidad pública no se vende, se defiende. L'escoltam.
Nadie falle por la sanidad que es de todas y todos, por nuestros derechos, por nuestros modos. Vivo aquí tan sueño, sube la lista, espera la gente, bajan las vistas. Queremos salud, no negocio ni engaño, queremos futuro, no más desamparo. La sanidad pública.
Fins demà!
Fins demà!
Precariedad, queremos justicia, queremos verdad. La ofi, la sanidad pública no se vende.
Hem escoltat la sanitat pública, no se vende, se defiende, i la trobam en el Facebook de la plataforma de Poniente en defensa de la sanitat pública de Granada, que pertany a la Federació d'Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública. Som en Josep i jo, en Asiliar Guimbau, avui que tenim el gust d'entrevistar en Francesc Puigventós, en Kiko.
Benvingut al programa, Quico. Encantat, moltes gràcies per convidar-me i espero que pugui comunicar i passar un bon rato amb vosaltres i comunicar les coses interessants.
En Jaume Perelló, dia 21 d'aquest mes a l'Ara Balears, escrivia un article del govern Mates. Els milions de Mates que encara hipotequen les Balears. Això era l'article. Allà hi trobam que en guany encara es liquidaran 90 milions del Palmarena, que el sobrecost de l'autopista d'Eivissa pesarà fins al 2030.
i dels 170 milions previst, se n'acabaran pagant 600 milions, i si afegim el Palau de Congressos i el Metro, bé, i això que aquest article no parla de la construcció del nou hospital de referència de les Illes Balears, són espases, que va tenir un cost de 235 milions d'euros.
El 10 d'octubre del 2010, l'obra de Són Espases es lliurarà a l'Ipsalut.
l'adjudicació de construcció va ser objecte d'una investigació judicial que va acabar amb la condena del llavors president Jaume Matas. Deu anys més tard, la sanitat es va veure assajada per la pandèmia del Covid i ara que estem en una nova etapa, l'etapa post-pandèmia, patim més que mai les mancances estructurals de la nostra sanitat pública.
Manca de professionals, llistes d'espera, atenció precària per a la salut mental, saturació del sistema sanitari tan públic com privat que ha generat una vaga de metges. Els usuaris també haurien de poder fer vaga, crec jo, per tardar-se en l'atenció que tenim.
Més de 15 dies per una cita telefònica, m'abandonar, amb el metge de Quetzalera, i més de 15 si es tractava d'una visita presencial. Podem afirmar que hi ha hagut una pèrdua de salut? Per parlar-ne, tenim en Francesc Puigventós, farmacèutic jubilat, que en Josep ens dirà que en sabem més d'ell.
Bona tarda. D'en Josep. Gràcies, Cili. Amb en Francesc, tots ens coneixíem fa molts anys, no sé quants, però jo diria... Donzenes d'anys. Un parell, sí. Un parell, eh? Molt bé.
En Francesc Pujantós, que entrevistem avui per comentar com es veu la salut de la sanitat pública, aquesta redundància, quina salut té la sanitat pública nostra ara? I si són reals i objectius les queixes que sentim de llistes d'espera llarguíssimes, com ara ha comentat l'Asili, que és una experiència tema personal, no? Personal, sí. Exacte, eh?
I crec que vosaltres heu fet una recollida estadística, o esteu fent, de quina tardança hi ha i, en fi, quines variables esteu trobant molt escandaloses de com està la sanitat, no? Però bé...
Ell és farmacèutic, sempre lligat al món de la farmàcia hospitalària i dintre d'ella ha treballat prioritàriament en l'avaluació crítica de medicaments. Ho dic bé? Sí, sí. Ja ens ho explicaràs una mica què vol dir això. Els seus costos, eficiència i qualitat, etc. És fundador i assessor del grup Gènesis i de diverses associacions professionals com la pròpia Associació per la Defensa de la Senat Pública de les Illes Balears.
també d'accés a medicaments de metges del món. Plataforma no és sano. O l'associació d'acceso justo al medicamento. Explica'ns un poc què són aquestes associacions i què fan aquestes societats de les que formen part breu veïn, perquè si no, no tindrem temps. Sí, sí. Bé, jo, de fet, ara, a partir que em vaig jubilar, ja fa també un parell d'anys,
Jo he seguit portant iniciatives de col·laboració ciutadana o en societats que defensen la ciutat pública i sobretot respecte al medicament.
Llavors, a part de l'Associació de Defensa de la Senat Pública, que ara com a representant, després ho explicarem en més detall, col·laboro com a voluntari i metges del món per a nivell d'incidència política. És a dir, quan surten els reals decrets, quan es fan les propostes, quines propostes es fan des de metges del món, i sobretot de l'Associació d'Acceso Just al Medicamento, que vam publicar un llibre i que és molt activa en aquest nivell.
I després també Noé Sano, que proposa també, respecte als medicaments, i més dirigit a les àrees assistencials i professionals. Llavors vaig col·laborant amb el que puc amb totes aquestes associacions. És una mica l'activitat que ja em permet i m'enriqueix també de col·laborar. I tu estàs jubilat, no? Sí, sí. És una feina que, com en ell el dit,
per un jubilat amb experiència. I que llocs com metges del món i tal, te demanin ajuda per valorar els medicaments, perquè aquí hi ha un problema que no sé si avui hem d'entrar-hi, però que és la inequitat que hi ha, que aquí tenim medicaments, els que volem, entre comillas, però els països del tercer món no tenen ni per aspirines, i no parlem de vacunes i aquestes coses. En fi...
Escoltor, acabo ja amb la seva presentació, junt amb en Fernando Lamata, que jo et conec i m'unia, ja faig que no ho veig, però ens unia una gran amistat, del llibre Medicamentos, Derecho Humano o Negocio, junt amb altres articles i publicacions.
Bé, aquí, fins aquí, el teu currículum. Jo tinc una sèrie de preguntes, però tu, Celi, portes avui la batuta. Jo, el primer que he fet aquella introducció li volia dir, són els polítics els responsables de la situació actual de la nostra sanitat? Com, per exemple, en Jaume Matas. Bé, per suposat, els polítics són els que marquen la política sanitària, són els responsables...
I ja no diguem en Jaume Mata, és històric i així, però juntament amb una sèrie de circumstàncies que és tota la presència dels lobbies que estan a favor de la sanitat privada o bé dels medicaments, els lobbies farmacèutics, que juguen a uns interessos i tenen una influència grandíssima, de manera que és molt difícil canviar les lleis, les normatives, i que tenen un pes específic
encara que vagin canviant a vegades els diferents governs. Llavors, aquí a Balears es va fer la transferència de l'assistència sanitària de sanitat l'any 2002 per la comunitat autònoma i han passat diversos governs. I la situació actual és bastant preocupant perquè s'ha anat deteriorant efectivament
s'ha anat deteriorant. Jo crec que només hi ha moltes situacions. Per una banda, el personal sanitari, els metges i la situació laboral i de sensis que hi ha. I per altra banda, jo crec que el més objectiu són les llistes d'esperar. Penseu que anem cap a una sanitat privada?
Sí, això són els passos que s'estan fent gradualment. Ja hi estem, en una part de la senzac privada.
És a dir, està clar que llistes d'espera, heu comentat que, per exemple, per al metge de capçalera, el metge del centre de salut, us han donat una cita de fins 15 dies. Això no pot ser. O sigui, el centre de salut, que és la licència primària, que és el lloc principal, la resposta ha de ser en un o dos dies, habitualment, i telefònica igual, no? Estem fent un estudi nosaltres en aquests moments.
i estem recollint les cites als centres de salut, quines són el temps de demora d'infermeria i de metges. Però a part del que sí que tenim, perquè aquestes són dades que no publica el Servei de Salut, és a dir, nosaltres no tenim els temps...
quin és el temps actual, promig o de demora en els centres de salut. El que sí que es publica són els especialitats de l'hospital. I llavors això és tremendo. Encara molt més. Ara mateix tenim... Ahir vaig mirar 108.000 pacients amb llistes d'espera, dels quals uns 90.000 són d'especialitat, de consulta, i de primera consulta, i després hi ha les subsequents. Clar.
I per altra banda, per la llista quirúrgica, que crec que són 18.000, en total són 108.000 pacients. 108.000 pacients és quasi un 10% de la població. I el tema és que, i a més a tothom li preocupa, sap que s'ha d'esperar un any per operar-se d'una catarata, o de traumatologia, o per un dermatòleg, o per coses bastant més greus.
I és un problema que, a més a més, a pesar de totes les mides que diuen que s'estan fent, va augmentant. És a dir, les xifres d'enguany són pitjors que les de fa un any i que fa dos, i ja eren preocupants abans en un anterior...
administració dianal. Per posar un altre exemple, jo em van intervenir ahir matí a la Creu Rotge. Són de la Seguritat Social, però de dermatologia em van treure una cosa que... Dermatologia. Dermatologia. Hem entès, hematologia.
No, d'Hermatologia. Que m'han tret així, que et sentia més passió. Vas de formació professional. Clar. I vaig tenir un problema que va sortir metgeixant del que tocava i vaig haver de tornar a anar i m'ha anat molt bé i tal. I m'han dit, demà vés a l'infermer que t'ho curi. He demanat hora, no tenen hora.
Demà. Al centre de salut. Al centre de salut, sí. I què he de fer? I em diuen, demà vés que t'ho curi... Clar. Diu, vés a urgències allà mateix. I això. Passa que jo tinc experiència professional, però ara també començo a tenir experiència personal. I sé que és així. I vaig descobrint tot això. Hi ha una ineficàcia organitzativa també?
Bàsicament, és a dir, però una banda, què és el que està passant? Comentava la privatització. És a dir, amb aquestes llistes d'espera 100.000 persones, el que està passant és que molts ciutadans s'apunten a la societat privada. I aquí a Balears, aproximadament el 30% de la població té assegurança privada. O sigui, que té la pública, a més a més té la privada.
que s'estolvia algunes llistes d'espera o que en principi per, sobretot, procediments que poden ser una mica un poc més ràpids. Això no deixa de ser, és a dir, és molt objectivament una deficiència que estem empitjorant, perquè és a dir, ningú fa per, quan veus obligat o...
assegurar-te a la privada és perquè no està funcionant l'assistència pública per tots aquests temes que m'esteu, per exemple, que estan passant. O sigui que és un problema en aquest nivell. Jo no tinc cap assegurança privada, no en tinc cap. Però si alguna vegada vull anar
baix privada, per la privada, no per l'assegurança, sinó privada. Sí, totalment privat. Totalment privat, i m'atraten beníssim. Me posen una estora i tot, quan t'arrib. Això està clar, que la sanitat privada pot atendre molt més ràpid, i sobretot és perquè són els procediments patològics que són més senzills de solventar. Perquè quan tens una malaltia un poquet greu,
i la qualitat és hospitalària i pública. Exacte. I al final és el que està passant, que tothom, el 30% que estan pagant segurències privades, però quan hi ha una malaltia greu... T'envien a la pública. T'envien a la pública. I si ets una certa edat en aquestes coses, ja no t'agafen. Això està clar. I d'aquesta associació... Em comentaves si és falta de medis o falta d'organització. D'organització. O falta d'inversió.
A veure, la sanitat és deficitària, o sigui, no està adequadament finançada en general.
tot Espanya i aquí també. I, de fet, després comentarem quines són algunes de les causes, però, efectivament, necessiten recursos per millorar-ho, no? I això no està passant. El que passa és que s'ha de ser molt selectiu, és a dir, no parlar en general, sinó quines especials mèdiques, quines àrees, llenant llistes d'espera,
Per això s'han de publicar, nosaltres donem transparència en aquest tema i que s'actuïa a llocs adequats. I sabem que es fan mides com les peonades, que s'estimula que es treballi a les hores baixes, o bé, i sobretot, que es deriven molts pacients a la privada. I es paguen, clar que sí. Molts recursos de la sanitat pública van per pagar...
van transferir-se a la sanitat privada. Precisament és un 9 o un 10%. Però un 9 o un 10% de tot el pressupost de sanitat és immens, això. Ah, pressupostèriament. Un 9% se'n va a pagar les mútues.
Sí, amb els acords que hi ha, més la sanitat que hi ha. Clar, hi ha, per exemple, Creu Roja o Sant Joan de Déu, que són, diem, sense ànim de lucre, almenys així, i que tenen convenis i estan finançades, però que no estan gestionades, no?
Però pensem que un dels temes, que és el que em comentaves, és que està mal organitzat. És a dir, ja ha d'haver-hi un canvi important de l'organització. No pot ser que els hospitals públics es treballi de dilluns a divendres, de vuit a tres, i després ja som cap de setmana a les hores baixes. És a dir, l'enfermeria, per exemple, té diversos torns. Llavors està infrautilitzat en moltes de les àrees. Clar.
Això és una àrea important i això juntament amb els conflictes d'interès que tenim perquè molts caps de servei dels hospitals públics al mateix temps estan treballant a la sanitat privada. Això és un conflite d'interès evident i això no s'ha afrontat i són parxes i tal però és un peix que es menja a la cua
i això nosaltres sempre hem demanat que es fidelitzi les professions sanitàries, sobretot la professió mèdica, que sigui de dedicació exclusiva i que estigui també ben pagada i en condicions, aquesta exclusivitat, i que es puguin canviar els torns o l'estructura perquè puguin atendre tota aquesta demanda que va augmentant també per l'edat dels pacients i per la demanda assistencial que hi ha.
Clar. I hi ha metges molt ben pagats? Bé, jo crec que no estan, o sigui, no estan ben pagats a l'accentedat pública. Sí. Ara, si al mateix temps, a les hores baixes i tal, treballen a la privada, ja tindran els seus complements pel seu compte, no?
I després el tema de guàrdies, que es fan moltes guàrdies, que és un dels temes que això ajuda a complementar el sou. Però jo crec que requereix això que aconseguir que és una decisió exclusiva o almenys estimular-la. Sobretot nosaltres ho centrem ara en els caps de servei i els caps de secció. Perquè els caps de servei i els caps de secció tenen una gran capacitat per modular la llista s'espera, l'atenció. Si aquests, a més a més, estan exercint...
els hospitals privats, l'interès que tindran no serà el mateix. Exacte, sí. I aquesta vaga de metges arraonada?
Bueno, hi ha una part de... Vas molt de pressa, eh? Sí, clar. No, no, però ell ho segura. El tema dels salaris trobo que mereix encara més aprofundir. Però, vaja, amb el tema de la vaga, evidentment entra amb els temes... Està relacionat, també. Però, bueno, el tema de la vaga crec que és bastant polifacètic, eh? Exacte. Hi ha més aspectes, però, vaja, dies, dies. Sí, sí.
No, a veure, jo crec que hi ha un tema de fons que és aquest... Jo no conec en detall perquè tampoc és el meu tema i així, no? Però, bueno, hi ha aquest estatut a Marco i hi ha una àrea de metges que estan, diguem, bastant corporativista, que volen fer un estatut propi i, de fet, no acceptar la situació que hi ha
Sí que de fons hi ha unes millores necessàries, que jo crec que algunes estan ja contemplades, però també hi ha una motivació, jo crec, i això arrastra també una quantitat de metges més joves que també tenen el seu dret, hi ha un canvi actualment, que tothom vol tenir els seus caps de setmana i una vida més ajustada a fer una vida personal,
adequada i penso que per aquí aquesta és la situació. Sí, els sindicats de metges no tots són del mateix color, no?
Bueno, parlem del sindicat mèdic, que és el que lidera la vaga de metges. Després hi ha sindicats de comissions, de classe, que també hi ha molts metges que estan allà. Que hi ha metges que estan, sí. I no estan d'acord amb això. Però el tema és molt complex. Molt, sí. A veure, un metge francès...
de la pública, crec que cobra bastant més, 150 o un 100% més que aquí. I si anem a Alemanya, més. I si anem a Suissa, encara més. Vull dir, jo veia per aquí els meus companys del meu nivell de banc de sang o de clíniques de dermatologia, era així. Això és un dels aspectes. Després hi ha un altre aspecte, que és de política, de poder. I...
la classe mèdica, és molt fàcil dir, és que són corporatius. A veure, jo crec que sí, van caure amb això del corporativisme fa molts anys, com va morir el Franco, i va començar aquesta història, perquè llavors estaven molt ben relacionats amb el poder polític, i no hi havia aquests problemes. Però el morir el Franco, i venir els altres, em refereixo primer als...
i després ja va començar a haver-hi enfrontaments, i després ja amb en Lluc, amb la llei general de la Generalitat, la classe aquesta va dir que va perdre el poder polític. I va haver uns enfrontaments que eren a mort.
I els metges, crec que aquesta classe política per col·lofón va portar a tots els metges una miqueta al darrere, no? I es va complir la sentència una miqueta que va fer ja fa molts anys un tal...
El Solís, Antonio Solís, el flangista aquell, que va dir, és que con la red social, los médicos iréis con alpargatas. Vull dir, que sempre hi ha hagut aquest transform d'aquesta lluita, no? I ara, clar, passa això. Vull dir que és molt difícil aquest tema arreglar-lo i jo penso que hem d'anar molt perquè els metges tinguin poder polític, no?
que tinguin presència amb les estructures de poder. Aquesta dicotomia no va enlloc. I haurien d'estar amb els sindicats, i els sindicats aquests tampoc haurien d'estar tan enfrontats. Ara crec que és un poc diferent, però fa un temps, quan hi havia el sindicat metge, penso que quan vam fer unes passes i tal, jo recordo que l'enfrontament polític era brutal.
Bé, jo crec que bàsicament és un tema de decisió política. En el cas de la sanitat, correspon a les comunitats autònomes, per tant, és del govern balear, i penso que, és a dir, veure quins són els canvis organitzatius que s'han de fer, i la col·laboració dels metges i de tots els professionals sanitaris, però penso que la responsabilitat bàsicament
és de fer una política sanitària adequada, que no s'està fent i es van passant el temps i ens anem empitjorant. Adequada vols dir eficient, que s'aprofitin els mitjans que tinguem, no? Sí, que... Que s'avortissin les inversions. Que s'afavoreixi la fidelització, que s'inverteixi,
que s'identifiqui als llocs on fan falta més suport, però sobretot la fidelització dedicada a la pública i que eviti els conflictes d'interessos que cada vegada són més importants. Em deixes posar un exemple d'en Cili, que ho anem molt malament de temps. Jo tinc un amic que mor d'un càncer de pulmó.
que estava a la mar de bé, se mi no ho tenia, o sigui, va recaure, li surt, i, doncs, per miop se diu, això, bueno, se li troba, s'ha d'operar. Va tardar-se cinc mesos en operar-se, sabent que allò era una patata que hi havia aquí dalt. I jo vaig intervenir parlant amb els seus jans de sonespases i tal, no, no, és que no hi ha, no hi ha possibilitat. I després, cinc mesos, un càncer de pulmó, evidentment.
li van llevar, l'operació va anar molt bé, però ja tenia metàstasis a altres llocs, tu. Clar. Llavors, en canvi, un altre company que tenia el mateix, se'n va anar a Pamplona, a la setmana següent, li van llevar i està curat, tu. No, això és terrible. Sí, això és terrible. Després, la llista d'espera també, les proves diagnòstiques són molt importants. Ara, perquè te facin un TAC o que te facin, jo què sé, una ecografia, per experiència que passen setmanes, mesos,
I això retarda tot el diagnòstic i els tractaments i així. I aquesta situació no crec que es doni molt sovint, que en una fase tan avançada d'urgència que no s'operi, però és un cas que coneixes. Però sí que per situacions igual no tan severes i tal...
doncs, jo què sé, per una pròtesi, per un de la genoll, per tal, doncs de més de la privada i molt més ràpid, clar que sí. En general, els processos oncològics i aquests greus estan molt ben atesos a la senyora pública, els medicaments que s'estan empleant cada vegada eficaços però caríssims i són el que porta justament una de les parts de despesa important, però que s'assumeix des de la pública. Tenim molta sort nosaltres.
és un dels altres problemes que afecta el pressupost de la sanitat de les illes, els medicaments, no? Sí, efectivament, sí, sí. Tenim una societat molt medicalitzada massa, no? Sí, jo crec que són dos temes un poquet diferents. És a dir, una és la despesa de medicaments, que és tant el que es dispensa a les farmàcies, al final de la farmàcia, diem
que receta en general l'atenció primària, com en els hospitals. El que està creixent espectacularment són tots aquests nous medicaments que tenen, és que hi ha igual tractaments que són inclús un milió d'euros o 50.000 euros un sol tractament. I això està pujant la factura en una manera importantíssima. Aproximadament el 25%, 24% de la despesa de sanitat d'aquí de Balears és per pagar els medicaments.
una quarta part. I què et sembles, molt això? Això és immens, perquè té en compte que amb la resta s'ha de pagar els sous, les nòmines de primària, les estructures, les inversions, o sigui, un 24%, que més o menys... I d'aquest 24%, aquests medicaments biològics actuals, què s'emporten?
Home, on hi ha la despesa bastant important en creixement és la despesa hospitalària de medicaments d'aquest tipus que són de prescripció hospitalària. Però, bueno, també... És que un medicament aquest jove valen 50.000 més i 300.000 euros. Sí, sí, sí. Escarter i... Jo en ponia així a un, ara ja no sé com va això, però amb una anèmia que cada 3 minuts se li hauria de posar aquesta injecció biològica. Sí, bueno, els factors...
que evitava transfundir dos concentrats de maties. Sí, sí. No, no, no es transfundia, però gastava 300.000 euros cada tres mesos. Sí, sí. Això és extraordinari perquè la sanitat pública, és a dir, ho finança. Tots els medicaments hospitalaris, nosaltres no hem de pagar res. I en els medicaments de recepta, a Balears, també el copagament és zero. O sigui, els debilats no paguem. O sigui, que tenim gratis tots els medicaments, però que van a la despesa i això es menja i és una
És a dir, a més, va augmentant la despesa de medicaments i, clar, això va amb deteriorament de les necessitats assistencials i d'inversió i de metges, etcètera. I d'hora faríem una parada...
publicitat i ara que parlem de medicaments i després... I la segona cançó. I la segona cançó. Quin és? La bilirubina. La bilirubina i l'aspirina. Xerrant de medicaments. Exacte. Per això hi anava com a bé. Fins ara. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. El futur és ara.
9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat I was trying to find myself better
Som a tot el país. A totes les xarxes. Som joves. I som al teu mòbil. I a la teva ràdio. El magazín que t'informa de tot allò que és notícia al món immens de la sardana i la copla. Escolta'ns, llegeix-nos, mira'ns quan tu vulguis, on tu vulguis.
Tota l'actualitat musical de casa nostra ha actualicat. T'esperem els divendres a partir de les 5 de la tarda a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. Ona Mediterrània.
Y me sacaron la radiografía y me diagnosticaron mal de amores al ver mi corazón como latía y me tratearon ante el alma
Fins demà!
Cuando te miro y no me miras y no lo quita la pirina, es un amor que contamina. Oye, me sube la milirubina. Cuando te miro y no me miras y no lo quita la pirina, es un amor que contamina.
Oye, me sube la bilirrubina a mí. Ay, me sube la bilirrubina. Cuando te miro y no me miras. Ay, cuando te miro y no me miras. Y no lo quita la aspirina. Es un amor que contamina. Ay, me sube la bilirrubina. Ay, me sube la bilirrubina. Cuando te miro y no me miras. Ay, cuando te miro y no me miras. Y no lo quita la aspirina. Es un amor que contamina.
Alegra, mira, búscate un calcete Inyectame tu amor como insulina Vestido tengo el rostro de amarillo Y me ha subido la bilirubina Me sube la bilirubina Cuando te miro y no me miras
Cuando te miro y no me miras
Voy en medio de una fiebre el otro día, por causa de tu amor cristiana.
Continuam amb en Francesc parlant de la sanitat pública i jo havia posat aquí que la facultat de Medicina de la universitat s'hi ha millorat les expectatives de tenir metges d'aquí ben preparats i catalans que mos entenguin quan ven a la consulta i que... Sí, sí. Bé, jo crec que sí que és un èxit tenir una facultat de Medicina i que sortint i que també
el programa de residents que és excepcional, la formació dels metges que tenim al nostre àmbit és excepcional. Ja no sé si molts són d'origen dels països catalans o de fora i de fora del país, perquè cada vegada entren més persones d'altres països també.
Home, jo crec que sí. L'altra cosa és que Espanya és el país que té més universitats, facultats de medicina, i de privades n'hi ha quantitat important. Per tant, també s'està plantejant ara, perquè això és un negoci també, les facultats de medicina, no sé la situació que hi va de als, crec que també se n'està preparant qualcuna o així,
I el problema vindrà que pot haver-hi molta diferència entre la formació a uns centres públics com la que existeix, amb la residència, o les pràctiques, etcètera, i aquestes universidades privades. Jo crec que això s'hauria d'aturar d'alguna manera. Després del tema de... Home, està clar que el català ha d'estar present a la sanitat. Nosaltres ja fa 3 o 4 anys vam publicar un...
un manifest un poquet defensant que s'emplei el requisit del català i que és lògic i per qui s'hauria d'anar, no? I poder-te comunicar amb la llengua pròpia, no?
Però molts d'aquests del sindicat de metges no està molt... En general, ja veiem com està la situació, moltes coses. A més, és curiós ara que com a pacient, la majoria de pacients que jo he estat ingressat a l'hospital l'any passat, etcètera,
i veus que tot senyora persones que són d'una certa edat i tant és de... que quasi tots ja eren mallorquí. Sí. Inclús ja són les generacions de migrants que van a haver els anys 60 que ara ja tenen una certa edat i és la forma que es comunica la major... molta part dels pacients, no? Sí. I bueno, en fi, això crec que és elemental, no? Tant de pacients com de professionals sanitaris parlen català?
De professionals menys, jo penso, eh? Més poc. Bueno, depèn, no podria generalitzar. No, és que aquí, bueno, jo vull dir una vegada més que la gran demagògia que va fer el Partit Popular, i en concret la consellera que tenim ara, eh?, dient...
que per culpa de l'exigència del català tenia molts problemes de les llistes d'espera, no? I recordo com els grans líders del sindicat de metge, l'Isidora i el psiquiatre, que les diuen, en Látano, manifestant-se davant de la conselleria,
en contra del català per les cues d'espera. Això és una barbaritat, no? I és al revés, és totalment al revés. I això vull dir... I ara sobre entra a Vox, no? Per mi és un desastre. I en quant a la facultat, jo volia preguntar-me...
que, bueno, estem d'acord que som gran avançant a la facultat, però som una facultat que llavors no reuneix els mecanismes de qualitat, que això sembla que sí que els reuneix, però que costa, eh? Sembla que jo que parlo amb algun decà i amb alguna persona de per allà, els problemes de qualitat costen, perquè, clar, és una unitat molt més petita, la nostra, no? Però, i després el tema del català, bueno, és que, clar, la...
Tothom pot demanar a la plaça. Això és públic. Però si ets italià, no. Si ets iraní, menys. No tenim un distrit universitari. Tots els castellanoparlants, que sigui de tot sud-amèrica, poden demanar. Crec que la plaça... I crec que la proporció de castellanoparlants que entren és bastant alta i voldria saber quants mallorquins...
s'han d'anar fora perquè no tenen plaça aquí. Això és així. Vull dir que es va fer la de boja que farem una universitat perquè la gent de Mallorca pugui estudiar aquí. I sabien d'entrada que no anava per aquí els tiros. No, clar. Per això Catalunya reclama un poc el districte universitari...
Únic, clar, per ell, per allà, i aquí també... Jo crec que també s'hauria de plantejar. S'hauria de plantejar. Però almenys que presentés un paper de resident a Mallorca, eh? Almenys, eh? Ara, els qui surten ara de metges, els qui comencen ara, fins d'aquí vuit anys, no seran metges, no? Sí, bueno, la facultat, cinc anys, però després ja... Després hi ha la residència, el programa MIR, que són sis anys més. És a dir, sí, sí.
Però quan som mirs ja poden exercir, o no? Sí, i ja fan guàrdies, i ens unen amb els adjunts, i van progressant, i molta part de la feina la fan els residents també. I una altra cosa que ha aparegut ara és intel·ligència artificial, us fa uns resums dels nostres programes, perfecte, pam, pam, pam, els noms a vegades no els posa bé, això sí, però
Però com ho influeix la intel·ligència? Jo també en un... José Manuel Aranda, que forma part de la Junta de la nostra associació, va publicar ahir, o abans deia, al diari de Mallorca, sobre aquest tema, no? I el títol diu, no sé, diu... El loro del médico y la intel·ligència artificial, o alguna cosa així. I és com una anècdota, que és molt bo, però és molt real. Sí, sí.
Diu, bueno, és que un metge un dia li van regalar un lloro i després ja anava xerrant amb el lloro, després un dia el va portar a consulta i ara el tenia sobre l'ombro i ja parlava amb els pacients i al final diu, bueno, setmana de vacances i va quedar el lloro, no? Sí. I el lloro que ho escoltava tot i ho assumia tot. I ara l'entrença artificial ja s'estan...
organitzant empreses que puguin recollir totes les teves dades personals i sanitàries, facin un diagnòstic i et posin un tractament, sense que passi per cap professional sanitari. Això està quasi a punt d'estar passant. Sí, però això serà horrorós, eh?
Home, això és horrible. Jo tenc naletsa i és tonta. Del bote. No, i després l'internet artificial et contesta sempre com molt favorable al que tu li demanes i tant en quant fa uns errors evidents, eh? Perquè no... S'ha perdut un poc aquella manera de diagnosticar...
que hi havia un temps dels metges quan jo era petita, venia a casa i te mirava la llengua i te mirava, no sé, i te deia... No, això és... Ara hi ha molta tecnologia, però bueno, justament l'atenció primària s'hauria de centrar, els centres de salut, i això és el que estem perdent, tenir el teu metge de sempre, que et coneix, que et coneix les seves circumstàncies, i... Perquè clar, no solament és el tema purament mèdic sanitari,
hi ha gent que, jo què sé, no pot dormir o té ansietat per una situació laboral, per una situació... Tot això pot estar assumit i hauria d'estar... Tenim uns metges de capçalera i això han de recuperar. L'atenció primària s'ha de recuperar en aquest aspecte.
Tant amb la llista d'espera com amb la manera de... Però a primària i a l'especialitzada jo, estic segur, o sigui, són proves complementàries i que són molt bones, però complementen l'exploració del mitjà que li fa treure la llengua, li toca la pell, i així està hidratat o no està hidratat.
Li toca la panxeta a veure com té el fetge. Això és bàsic, és bàsic. Mira, jo ara fa una fama gaire, va venir un company a fer una conferència preciosa, que van presentar els llibres aquells de la seva filla. I tant. Aquell metge. No li van trobar, quan va recaure per ecografia, no li van trobar un tumor com una pilota de tenis d'ovari. No.
i això va ser bàsic la bàsic que va recaure i va fer metàstres perquè l'haguessin trobat l'haguessin tret i haguessin conat o sigui, penso el contrari, tanta tecnologia si anem cap al darrere encara és pitjor totalment d'acord, és així
i sobretot als hospitals, clar, hi ha un professional mèdic sanitari que vol sempre estar a l'última tecnologia, incorporar, i es va sofisticant, i cada vegada super experts, amb moltes proves diagnòstiques, però...
però que després... Deixa'm-li dir, escolta, ja que ens agrada tant el que estàs dient, què hem de fer la gent que ho està escoltant per recolzar us en aquesta associació? Clar. Sí, aquesta associació està formada per professionals sanitaris, són metges, infermeres, farmacèutics...
I estem a la Federació de la Senat Pública que convoca activitats, accions, però ara segurament... I per altra banda estem potenciant la Plataforma Ciutadana per la Senat Pública de Balears, que hi ha 12 organitzacions.
Atac ha estat xerrant aquí, per exemple, metges del món, etc. I justament és el que reclamem, que ens han de mobilitzar. Si no, ens passarà per sobre tot això. I s'ha acabat el temps. Nosaltres fem molta difusió a premsa i medis, però el que hem de fer...
A la pràctica és pressionar d'alguna forma. Seguiríem parlant i parlant, però no mos deixen més temps. El dia 12 d'abril és el dia de l'atenció primària i sobretot en convocarem els actes davant d'algun centre d'atenció primària, de recolzament de l'atenció primària, i esperem que pugui participar-hi tothom que està preocupat, si és que ens preocupa a tots.
Moltes gràcies per haver participat i us deixem Quan se va a la nit pot sortir el sol? Que és una versió en jazz de Serrual. Serrual jazz mort. Que és un grup a mi m'encanta escoltar la música en directe i sobretot d'aquí de Balears m'encanta aquest grup i el títol amb la substitució tan abrosa que tenim però realment qualsevol dia poc sortir el sol. Adéu.
Fa una nit clara i tranquil·la hi ha la lluna que fa llum. Els convidats van arribant i van omplint tota la sala. De colors i de percú.
Vau-s'aquí a Plancaneus, en Pulgar Cito, els tres porcats, el Gosses Nupi i el seu secretari, Emili i en Simba. Nalibaba i en Guivell.
Oh, benvinguts, passeu, passeu els tristons. Parem punt a casa meva, casa vostra, si els caïnà.
Hola, Jaimito, i Dony Urraca, i en Carpanta, Barba Sul, en Franca Estén i la Mallorca, el com de Drácula i Terçán.
La mona Chita i Peter van. La senyora Mariat. Dels ulls viu ben bon soldat. El rei d'Orient, Papa Noel. El pató Donald i en Pasqual. La Pepa Maca i Supertramp.
Passeu els tristons, parem punt a casa meva, casa vostra.
Bona nit, senyor Quincón, senyor Asterix i en Taxiquei. Per tu el Cadar i Pedrin, l'home del sàquien, patofet.
Senyor Charlotte, senyor Bélix, amb Pinocho vent, la Muñoz agafada de bretet. I a les dones que ven globus, la família,
Fins demà!
Hey! That's it?
Bé, ara avui vespre aquí ho farem i la primera vegada enregistrarem la versió original subtitulada de la gloriosa història d'en Miquel i Catalina, cercadors de carregals localits anònims i amb els seus conseqüents problemes o problemàtiques en general a l'hora de cercar carregals gats.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Sola i fora. Sola i fora. Deu d'anar i a tot es bombar, tot repenvia i ja acabem la història. Un fet tan gran, però i d'un gent d'aquesta no passarà.
Fins ara!
M'he retrobat a jo, amics del teu camí. Som la collita del que vam sembrar ahir. M'he retrobat a jo, amics del teu camí. Som la collita d'ahir. Mare, avui t'escric des d'aquest món fred. Un mot analfabet, res li passa a les set. De viure en un present que oblit de tal vell secret. No recorda el passat, no recorda el passagüe. Oh, oh, oh.
I ara volem tornar a l'instint de l'animal, ara volem tenir memòria com un mineral, ara hem trobat en la música lo natural, amb qui pot escoltar l'arrel del nostre mal, un arbre sense res, el seu sistema és un cel sense estels.
És un arbre sense reus, és un estiu sense ciber. És un arbre sense reus, el seu sistema és un cel sense estup. És un arbre sense reus, és un estiu sense ciber.
Digues, digues, un discurs ple de mentides, vas vendre a terra eterna i ara està ple de ferides. Mira, mira, a quin preu es va en sa vida, el món va de cap rau i tu l'ofegats i resquera. Robaràs i mentiràs, un riu brollava i tu l'haig condamnat, l'haig extropiat, compraràs i estropiaràs, si ja no hi puc ni veure tot està embotellat.
Ja, cura, anar que el món ja no hi queda natura, i no sé si té cura, calla i procura, no deixa pa guada ni tampoc et signatura, que no hi queda natura, i cara, cara, batia.
Que aquí tots som iguals i que no tens cap interès Però encara, encara, espero que sigui prist Per aturar un sistema com passa res creix És un arbre sense res El seu sistema és un cel sense estet
És un arbre sense res. És un arbre sense res. És un arbre sense res. És un arbre sense res. És un arbre sense res. És un arbre sense res.