Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Jai de la Barraqueta Un programa de jubilats per Mallorca Aona Mediterrània
Bon dia a tot el dia, vos saluda Rafel Borràs. En aquest jai de sa barraqueta parlarem del darrer anuari de l'envelliment de les Illes Balears, és a dir, el corresponent, el publicat l'any 2025, una publicació recent perquè sempre coincideix amb les darreres setmanes quasi de l'any,
També xerraran si ens ho permet d'algunes problemàtiques més generals associades a l'envelliment, en aquest procés de la vida que és l'envelliment. Ho farem amb la directora d'aquesta publicació, que és llicenciada en Psicologia, doctora en Ciències de l'Educació i Catedràtica d'Atenció, Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal a l'AUIP, na Carmen Orte.
En aquesta mínima presentació de currículum he dit I, i hauria dit entre altres coses, no? Entre altres coses, no? Perquè té un currículum bastant complicat de resumir alguna presentació d'un programa de ràdio. Professora meva. Eh? Passa, professora meva. Bueno, això Nassil Buele, que també pot saludar, no? Nassili. Nassili Buele. No ho sé.
No sé si tinc el micro. Bueno, la Carme Hortés ja mos acompanya aquí en els estudis d'Ona Mediterrània. Benvinguda, Carme. Hola, com estàs, Rafael? I gràcies per voler participar en aquest programa i és un plaer.
Tot una començà amb la conversa, però abans una cançó de Los Manoros, que és una cançó que l'he triada perquè clama per la dignitat de la gent gran, és una rumba catalana que sempre ens ajuda a posar-nos un poquet amb acció, clava per la dignitat de la gent gran, en aquest cas en certs deterioraments cognitius, però bé, en qualsevol cas, escoltam, la rumba de Los Manoros, Som com som.
Som, som, som, som, som, som. Gente que ama la vida, persones com tu i jo.
Plegats a anar fent via, celebrant el sol de cada dia. Amb deserts de silencis, pluja de sons i d'alegria. Moments passats, qui sap on som? Viure el present és un regal.
Dona'm la mà. Dona'm la mà. No tinguis por. Ay, no tinguis por. Caminarem. Caminarem. Ay, vora la marau. Som, som, som. Som com som. Gent que la vida estima, persones com tu i jo. Som, som, som. Som com som. En vellama la vida, persones com jo.
Estones de llum i claror, breus instants de foscor. Una flor no fa primavera i el teu somriure m'allibera. Moments passats, qui sap on són, viure el present.
És un regal. Dóna'm la mà. Ai, dóna'm la mà. No tinguis por. Ai, que no tinguis por. Caminarem. Ai, caminarem. Ai, por a la mar. Som, som, som. Som, som, som. Som, som, som. Gent que la vida estima. Persones com tu, com jo. Som, som, som. Som, som, som. Som, som, som. Hem de demanar la vida.
Som, som. Som, som, som. Som, som, som. I parlant-te. Som, som. Hi ha dignitat. Som, som. Mira què vols saber-hi. Som, som. Jo t'ho explicaré. Aquells que no hi ha pressa. Som, som. Quan conversem. Som, som. Que som dels Rems. Som, som. I ho s'estimem.
Bé, idò, això és el llai de la seva raqueta. Començarem ara la conversa amb Carmen Ortec, que és la directora de l'Escanuari de l'Envelliment de les Illes Balears des de fa... Des de la seva creació. Des de la seva creació. Sí, fa d'avui anys. Aquesta és la del 25, que avui parlarem.
És la 18a edició, no? Ens acompanya també Nassil Buele i entre totes... Nassil i Argimbau. Nassil i Argimbau. Ara t'ha pegat per en Buele. Nassil i Argimbau. Perdona. I després, intel·ligència artificial, ens canvia tots els noms.
No m'empalja la intel·ligència artificial. No, però... M'empareix un oximoron, no? Això d'intel·ligència artificial no em cap dissimilar, però arribaré. I quin no en tens, ara?
No, però quan... No, en els entrevistats, a mi no em posa, només li interessen els entrevistats, i en Cecil Buelli era Boer. I després en Toni Boner, era en Bonet. En Toni Bonet. I bueno, anem així per a veure. Bueno.
Bé, a lo que anàvem, aquesta edició del 25, que és la vuitena edició, ja de l'anuari, per tant, Carme, és una publicació consolidada que aporta molt de coneixement. Però la meva primera pregunta és com va començar tot això? Quina va ser la motivació, els orígens... Mira, jo sóc la directora de la Càtedra d'Atenció a l'Autonomia i de Promoció a l'Autonomia
I dins d'aquesta càtedra vam pensar que una manera de començar a divulgar informació sobre la gent gran era crear un anuari que n'has adreçat a professionals i també a gent gran en general. Perquè ara comencem a parlar de gent gran, però penso que fa d'huit anys era com que de sobte la gent se jubila i desapareix.
Com si no existís, només existeixes quan tens una professió activa, quan tens... Bueno, si tens molt de dubbest, segurament també existeixes, no?, per raó de la teva cartera. Però vaja, a partir d'un moment determinat la gent desapareix perquè la raó fonamental és el lloc que ocupes, com a professional, com a treballador. Sí.
Clar, i una vegada que comences a posar la realitat damunt la taula, pensar que la mitjana nacional ara mateix està en un 20% a partir de 65 anys o més, i que la prospectiva és d'un creixement bastant important. Llavors, aquesta proporció de persones grans ha fet que es comenci ja més a parlar d'això i de posar damunt la taula moltes de coses, des de...
Com hem d'envellir durant aquest temps fins al final de la vida, no? És llarga, és final, no? El final pot ser el 85, pot ser el 90.
És que tota la meva vida i tot el meu currículum, dins un poal, quan me vaig jubilar, no serveix de res. Tot allò, hi ha cursos, hi ha ara més cursos, hi ha cursos d'aquí, i llavors vaig dir, ja això, dins un poal. El teu rol se definia pel teu lloc laboral. En el moment que tu deixes el món laboral, el teu rol desapareix. Llavors, important...
no reivindicar perquè el de reivindicar està bé però tenir un lloc per exemple a la ràdio tenir un lloc en el voluntariat jo vaig trobar jubilars per Mallorca això mateix això és
Pots oients, val a dir que els anuaris, crec que tots els anuaris estan disponibles en línia. Sí, sí. Mira. S'han de posar un... Anuari de l'envelliment, Illes Balears. Qualsevol cercador anuari de l'envelliment, Illes Balears, hi sortiran els de 8. Això mateix. PDF, mira. PDFs i tal. Sí, sí, sí.
facilitat. Segurament tindré una feinada o més per consultar els índex, no? Perquè, per exemple, en aquest darrer són 27 recerques que inclou el volum, no? 27 articles que s'inclouen en aquest anuari del 25. Carme, mos podria fer una presentació així genèrica i panoràmica perquè en una hora no mos donarà temps de parlar de cada un d'aquests articles. Però sí que podem parlar
que clar, tu quan construeixes un projecte decideixes com vols que sigui aquest projecte vols que sigui un projecte només mèdic o només social o només dins l'àmbit per exemple jo som psicòloga de background inicial vull que sigui llavors
O vull que realment aquest manual doni una visió global de tot el que som nosaltres a l'hora d'envellir, com envellim. Llavors, el que tenim aquí davant és això, per exemple.
La companya ara comentava que una vegada que tota la seva feina, una vegada que se va a jubilar, com que ja no existia. Però sí que existeix, i sí que existeix, en els teus coneixements, en les teves aportacions, en el que tu pots aportar.
com a persona i com a professional. Doncs aquesta era la idea de, primera, tenir una visió àmplia de la persona que em vegeix, és a dir, de cada un de nosaltres. I això vol dir psicologia, sociologia, jurídica, això vol dir justícia, això vol dir... Però també de la persona que em vegeix. No tots som iguals per raons d'edat, en absolut, ni siquiera per raons d'edat som iguals, no?, depèn de la generació.
i del context social i cultural i polític. De manera que això és el que vàrem voler reflexar des d'aquest inici. Un de sobte no se troba en bona edat i resulta que té unes característiques que el defineixen. No, no. Sempre l'han definit, aquestes característiques. Tengui 40, 45 o 65. Sempre l'han definit. Llavors, clar, com representes aquesta població? Representes aquesta població que viu en el carrer?
aquesta població que s'addicta a substàncies, encara avui, aquesta població que té unes relacions afectives diverses, una població que té més d'obbes o menys d'obbes, que es fredina o que està casada, que viu amb fills o sense fills, que viu a un llogret o viu a una ciutat més gran, que viu a la ciutat, a Palma, en aquest cas. De manera que aquesta va ser la primera idea. I aquest anuari reflexa això.
i posaré diversos exemples ara per exemple una de les coses que un tema molt que està damunt la taula relacionat amb la salut mental és l'edatisme aquesta idea que la gent quan es fa gran torna sorda per exemple torna lenta torna malhumorada no entén bé el que li expliques no té res que veure res de tot això la gent que en veies puntualment pot tenir un problema
d'audició, com altra gent, pot tenir puntualment un problema motòric, però a mesura que en veia això no se defineixen per això. Llavors l'edatisme, aquesta percepció negativa de l'edat, és un tema que s'aborden des de la formació de professionals. Perquè si un professional percep a l'altre com una persona deficitària, el tracta com a deficitari.
Si políticament percebem aquest col·lectiu com a no útil, probablement no invertirem molt de tot bé aquí, perquè no hi ha molt a fer. Llavors, és molt important tractar l'edatisme, perquè, clar, segons la percepció que tu tinguis, faràs aquesta inversió, tractaràs l'altre. I, clar, un lloc que és un lloc molt especial són les residències. Les residències, la persona passa la resta de la seva vida fins que es mor a una residència d'aquest moment.
generalment. Després hi ha coses puntuals d'utilització de la residència en moments puntuals, però en general
me referia, no?, el gruix, diguéssim, de les persones que van a una residència. Llavors, si els professionals tenen una visió sesgada d'entrada, el tractaran en aquella persona d'una manera infantilitzada, d'una manera, bueno, d'aquella persona que l'han de fer nata, li han de donar de menjar, però no faran un atracament més autònom, de dir, mem, vale, molt bé, té aquesta particularitat ara motora, però amb aquesta ajuda ja es podrà amanejar, no?,
Bueno, aquest és un dels treballs. Després també tot el que són els treballs sobre les relacions intergeneracionals. Aquest és un altre tema que està ara damunt la taula, està molt de moda, direm de moda en el sentit.
seriós d'això mateix. Per què? Perquè quan tu, això que comentàvem de desaparèixer de la realitat social i cultural, si tu fas projectes intergeneracionals amb on tu juntes gent més petita, més jove, adolescents, gent més gran,
Amb un projecte final, no juntat per juntat, ara farem un berenar, ja està bé que berenis, però amb un projecte d'organització del territori, per exemple, d'una festa de barri, de millorar l'escola, per exemple, de fer projectes de culturació, de fer projectes de compartir moments socials històrics de cada grup, preocupacions, llavors els resultats són molt bons, de cara a la soledat, de cara al tema d'ansietat, de depressió, de percepció,
Per exemple, si jo sé que tu me pares l'atenció amb allò que jo t'estic contant de quan jo era professora o de quan jo tenia aquell ofici, tu me pares l'atenció i no només me pares l'atenció, sinó que comences a aprendre, es diu, ah, mira, llavors jo me sent.
No vull dir ja important, sinó que me sent que estic allà, que hi participo. I un cert reconeixement. I clar, lo intergeneracional té molt de caires. Per exemple, tenim aquí un treball superinteressant que és la tutoria, no la tutoria inversa d'aquella gent que ha estat...
a empreses tenint un rol, és que sigui, sigui de professor, sigui de, jo què sé, ara estic pensant en el que va fer el treball a dins l'empresa, que ell durant molts anys és enginyer i durant molts anys va tenir un rol molt important allà i ara el que fa és tutoria per ajudar a engrescar noves empreses.
Per exemple, aquesta tutoria inversa de joves que volen començar una empresa, ajudar-los amb aquesta manera d'entendre quines claus hauries de menjar. I després també parlant molt de... Nosaltres, clar, som partidaris de l'envelliment actiu. Llavors, aquí a Senuari es troba moltíssim de treballs per...
de com podem potenciar l'envelliment actiu, de nutrició, amb activitat física, amb relacions socials, amb formació al llarg de tota la vida, amb anar a la universitat o qualsevol projecte cultural, des de corals fins a projectes de barri, en fi, tots aquells projectes que fan que aquella persona estigui activa. I aquí hi ha molts treballs relacionats amb aquesta part,
a més del tema intergeneracional, del tema de com podem fer per millorar la nostra salut en tots els caires, per prevenir malalties. Per exemple, el tema de fer supervisió de la salut és molt important. Per exemple, deixar de fumar, deixar d'utilitzar l'alcohol, si és que s'utilitza, ja no diguem altres drogues, d'utilitzar, o sigui, comprar...
Aliments de proximitat, en fi, tot aquest tipus de tenir un grup o anar a fer exercicis, sigui caminar, sigui... Clar, aquí també tenim reflexat tota aquesta part, n'hi ha alguns bastants d'articles. Sí, sí, amb aquesta direcció.
Després també parlant de robòtica, hem parlat bastant de robòtica en aquests anys d'intel·ligència artificial també, no només perquè està també a l'ordre del dia i l'utilitzem en molts camps, sinó perquè l'intel·ligència artificial està fent molt bona feina en aquests moments, està encara desenvolupant-se, però dins del camp de la salut, per exemple el seguiment de casos, d'expedients.
Per exemple, els recordatoris. Escolti, que vostè té una cita avui. Se'n recorda que té, pensi que ha de dur les radiografies, o pensi a prendre la medicació, o pensi tot això que ens semblen coses potser poc importants, o molt interessants, o a determinades edats que potser es produeixen algunes problemàtiques de salut, que amb supervisió mèdica, perquè tu pots dir, ara farem més hospitals i farem...
Depèn de com organitzis els recursos. I aquests articles, com se produeixen? Vull dir, cadascú fa el que vol... És interessant aquesta pregunta. Sí, t'adiré, perquè quan en Rafael deia que és una publicació consolidada, això pareix una paraula que no té molt de... O sigui, jo sé el que ell vol dir amb això, no només que són de 8 anuaris, sinó que...
Hem hagut de cridar, escolta, miri, jo soc la Carme Norte, soc la directora de l'anuari, jo sé que vostè està fent un treball molt interessant en temes de càrdio, per exemple, o de problemàtica molt concreta d'ossos. Què s'animaria a fer un treball per a l'anuari? Bé, m'enviï aquestes normes i això...
I a poc a poc, a poc a poc, vas fent xarxa, vas fent xarxa, i en el principi potser algú te diu, no, estem molt enfeinats, ara no podem... Ara te diuen, bé, i això quan l'hauria d'entregar? I quantes planes hauria de tenir? I això puc participar amb companys de servei? Clar.
I això hem anat creant, i clar, n'hi ha alguns que ens ofereixen, però la majoria cridem a la porta del periodista, del professional jurista, del professional que treballa en el carrer, en recursos de carrer,
cridam, no? i has de conèixer també projectes que s'ha de conèixer farmàcia tal també estem sempre molt atents a lo que se lletgeix a la universitat per exemple s'ha llegit una tesis de càlculs renals en persones de 50 i més pum, ups fèlix, és que ara pensem en fèlix perquè fa càlculs renals i ara ja l'any que ve mos farà un treball ja hem preparat allò de l'any que ve
I de dir, bé, l'any passat ens va dir, ara enguany no puc Carme, però l'any que ve compta amb ell. Ups, el grup de Nutrigemònica estan fent coses de nutrició. Per exemple, s'acaben de donar un projecte supergros europeu i comencen a treure molt d'articles relacionats amb nutrició i menopausa, per exemple. Ups, això mos interessa, què mos faries? Sí, Carme, farem l'any que ve. O enguany. I...
I clar, lo consolidat mos ajuda a tenir
un lloc en el món perquè tot d'una dius i que fa un estenocis d'aorta exacte molt important perquè aquesta gent està fent feina amb un tema que és molt comú i llavors estan explicant no només que ells ho fan i que ho tracten i que ho fan bé perquè són resultats de recerca sinó que és comú i que té una casuística té un seguiment un diagnòstic un diagnòstic diferencial efectivament és així és així
O, per exemple, també una cosa important. Tu t'imagines quan trobes a un lloc gent del camp de la psicologia, gent que fa feina a residències petites, gent que fa feina a residències grosses, gent que està fent feina amb herències,
gent que està fent feina en organització del treball dins Salut, dins grans hospitals i petits hospitals. Tu saps que has posat tot això damunt la taula junts, la quantitat de coneixement que tens. Per exemple, ara vaig escriure a un autor i li vaig dir i que no mos faries qualque... És una persona molt interessant, fa molt bona feina dins el camp d'Urgències, imagina't, Urgències, la quantitat...
Ja to pots imaginar.
I és una joia aquest senyor, en termes de com a treballador, com a professional i com a investigador. I em diu, bé, Carme, ho pensaré a veure-me. I l'altre dia em comentava, està pensant, Carme, ho he parlat en l'equip, i el tema social, què passa després d'una urgència? És a dir, t'hi ve una urgència, molt bé, però és que aquesta senyora o aquest senyor no podrà tornar a casa, molt probablement. O tu has descobert, quan t'ha venut urgències, la seva situació.
És a dir, aquesta senyora, aquest senyor, viu tot sol, viu tota sola.
en una situació en precari, probablement aquest problema que té d'urgències no seria tal si tingués un seguiment, si tingués una xarxa, si estigués a dins d'un col·lectiu de barri, per exemple. Llavors, un senyor que, de l'àmbit de la medicina, de l'àmbit d'urgències, de l'àmbit dels que ponen els electrodos, que diguéssim, que estem acostumats a... Te parla de social. Això són les grans avantatges d'obtenir aquest lloc, no?,
I després no, quan fas la inauguració, que sempre duim qualcú que els hi, per exemple, enguany van dur a un psicòleg, perquè a mi m'agrada molt parlar de com se'n veies. Si tu ets una persona que tens una psicopatia, la disicopatia no desapareix perquè tu te facis gran.
El contrari. I si tu fins ara li amargaves la vida en els teus familiars, ara li amargaràs en els que t'envolten a un altre lloc. I tu has de saber contratar això. Lleva enguany va rendir una persona del camp de la psicopatia perquè ens explicàvem no només què era la psicopatia, sinó de quina manera que li passa a la gent quan es fa gran. Hem dit una psicopatia, però podríem dir qualsevol altra situació en la que hem de conviure amb aquest problema.
Llavors, aquesta és la grandesa per jo d'un lloc com aquest, no?, per parlar. Jo te volia demanar, Carme, una cosa més enllà de... I tornarem, eh? En el passó. En el passó, en el passó, en el passó en el passó en el passó en concret. Però jo crec que és evident que vivim en una societat longeva, no?,
És aigua, no taca. Ja diria mon mare que això va bé. Bueno, què es digues? No, jo crec que és evident, no?, que vivim a una... A mi m'agrada molt aquesta que he llegit a Sanuari i alguna cosa, no?, la longevitat o l'esperança de vida. Sí.
L'esperança de vida o l'esperança de vida saludable, no? Que no és el mateix, no? No, no m'agrada, m'agrada que entrés aquí. Una cosa exacta. Aleshores, de vegades se té la sensació, des de, jo què sé, si parles de pensions, si parles de residències, si parles de llei de dependència i de tal, que la longevitat s'ha convertit en un problema.
I jo me rebel. T'has de rebelar? Això és un avanç social, és un avanç... I una riquesa immensa. I una riquesa immensa. En fi, no? Quasi civilitzatòria, no? Efectivament, no? La civilització m'ho ha duit aquí, no? Què em penses d'això? Perquè de vegades... Doncs mira... No, no, problema... Ja veurem com ho pagam, però problema de moment no ho és. No, mira...
dues coses d'entrada. Jo quan la gent diu som una societat emellida, no, som una societat longeva.
I de nostres depèn ser una societat només envellida. De què depèn? De com em tracta la salut, de com em tracta la social, de com em tracta malalties i problemàtiques, de com fem la prevenció, de com fem la supervisió. I després, què és tot posat damunt la taula? Què és tot el que s'aporta quan tu tens una societat longeva? Un munt de coses, un munt de coses. Ja n'hem parlat d'algunes, des del voluntariat, les tutories,
els dobbers que també s'aporten, sí que també s'aporten dobbers, no és només tenir una pensió que només ve d'un llarg recorregut en aquesta pensió, no ve del no res. Llavors, ara mateix, Rafael, hi ha tot un moviment molt gran, molt gran, que ha baixat dels 65 als 50, que s'hi diuen, jo som una defensora d'aquesta, som una fan d'aquesta línia, que s'hi diuen els fiftis. I, sí,
Se diuen esfíptis. I esfíptis ho pots interpretar com de 50 per arriba, que és una línia, i també per preparar-se, i també de la generació dels 50. Llavors, què hi ha dins aquest camp?
Doncs dins d'aquest camp hi ha riquesa. Hi ha ampliar l'edat de jubilació. Però per què? Per emprenyar, em perdó, de la paraula. No, perquè hi ha molta riquesa intel·lectual, molta riquesa de tot tipus. Hi ha gent que la voldria compartir. Llavors, és un àmbit, és una línia de treball.
Hi ha també molts projectes nous, perquè la societat, degut a que tenim bona salut, tenim bons hospitals, tenim bona atenció primària, tenim molts consells que han de seguir per estar en forma...
la gent visqui més jove, diguéssim, des d'aquest punt de vista, durant més anys. Això què vol dir? Això vol dir un munt d'energia i un munt de recursos socials. O sigui, que no ha de dir que som una societat, com tu dius, ja veurem com ho pagam, però hi ha moltes maneres de pagar-ho, ja estan pagant, ja estan pagant aquesta... Llavors, jo també, no només me renego, sinó que no hem d'acceptar això,
No, no, no. No és un problema, no és un problema, és una gran avanç social. És una gran avanç social. És que hauríem de fer moltes residències. O no. O no. O no. El que vostè ha de fer és reforçar la gent que viu a casa seva, és fer altres models de vivenda. I tant.
Per tant, però és que venen molt a l'hospital. Però és que vostè li fa seguiment? És que vostè ha fet un programa de prevenció no només ja per poblacions dianes, sinó per poblacions general a mesura que... No, idò, invertesqui. No invertesqui tant en l'hospitalària, invertesqui més en l'atenció primària. Mira, ara farem una petita pausa, perquè crec que ens hem posat com amb molt transcendentals.
I ara jo vos rirem en això. Amb una petita pausa per escoltar una cançó que planteja una sèrie de preguntes retòriques que fa un homo a la seva parella i qüestionant-se si l'amor que comparteixen perdurarà a través del temps, dels canvis inevitables que duen l'envelliment i totes aquestes coses. I això és una cançó, doncs això és una cançó del Beatles. Des Beatles!
Deixem qualque cosa per fer-ne. Allà hi ha una bandera molt millor de veure tu. Agafa aquella bandera. Sí. Sí.
La tornarem a estendre. Gràcies, gràcies, gràcies. No, no, no. No, no, no, no.
Fins demà!
We shall scream and sing. Grandchildren on your knees. Fear a joke and day. Send me a postcard, drop me a line stating point of view.
Bona nit.
Bé, això és la famosa cançó I Am 64, no? Quan tingui 64 anys, no? De los Beatles, de l'icònic disc L.P.M. de Sgt. Pipers, no? Sí, sí, sí. Bueno, la qüestió... Quan tingui 64 anys, no? Que és una...
És una edat com a icònica, no?, perquè t'atraques. Què te sugereix aquestes preguntes? Dit d'una altra manera, a col·leció de sa cançó, heu tractat algun treball en el sanuari, els temes relacionats amb la relació de parella?
Bueno, han tratat la sexualitat. La sexualitat. Sí, sí, sí. I a mi m'agrada molt tratar aquest tema, perquè la sexualitat està com a prohibida. Sí, sí, sí. Prohibida vull dir, no explícitament, però sí, prohibida vull dir, millor no parlar d'aquestes coses. Més que prohibida, jo crec que pensen que no existeix. Quan dic prohibida vol dir que, escolta, a mi no me parli d'aquestes coses, jo què sé, no me'n parli...
I jo n'he parlat molt d'aquest tema, van fer un curs d'especialista, només d'això, i a la gent li feia un pot d'apuntar-se, em deien, ai Carme, ai Carme, li deia jo, no, no, venga, apunteu vos. I, bueno, no, jo crec que de les relacions de parella també, però mira, Rafel,
No, i de la sexualitat en particular. Sí, jo del que m'he ocupat més ha estat de la sexualitat, perquè en definitiva el tema de les relacions de parella, a veure, Rafael, jo a més que tinc una mentalitat superoerta i que jo crec poc en les relacions eternes en res, et diria que...
que hi ha moltes possibilitats ja no de parelles sinó de relacions, com deien a Jane Fonda jo he descobert les meves amigues, que diu ella 87 anys, diu jo, sempre me pensava que el mandat cultural era tenir parella i un bon dia, i jo m'afanava de ella en tenir parella, així n'ha tingut no sé quantes, però un bon dia vaig descobrir que jo no necessitava cap parella, que jo el que necessitava era amigues.
I des que tenc amigues, ella fa molt de vídeos, no sé si la seguiu ella, és molt divertida, fa molt de vídeos amb amigues. Avui jo llegia una a propòsit del tema de Minneapolis i ella sortia i deia, ¿por qué nosotros lluitaremos? I sortia una amiga seva i deia, sí, porque el grupo de lesbianas, i ella deia, bueno, yo no soy lesbiana,
Això divertit que ella fa, però també aprofita per mostrar les diferències del que sigui, de l'amor, de la sexualitat. Però jo sí que et diria que hi ha moltes descobertes amb aquesta ara que tinc
¿O què haré quan tinga 64? Bueno, pues en May Jagger tiene 82 o 3, i sigue corriendo, o bueno, 100, no sé, i corre arriba i abaixo, no? No, quan jo tinga 64 anys, quan deia en Lennon, que feré, clar, obri moltes coses, de dir, igual m'he de preparar, no he de perdre les meves relacions efectives de família,
no he de perdre les meves relacions socials siguin de parella o no, he de procurar mantenir la sexualitat, si he de més té una ajuda l'he de tenir. Això que he comentat les ajudes de, ai ara tinc un problema molt tot, doncs tenim ajudes per això, ara tinc un problema que no acaba de sentir bé, tenim ajudes per això, ara és que igual m'acosta un po' pujar les escales, no passa nada.
oi, hem de fer feina per no tenir aquest problema, hem de preservar la funció el més temps possible, però no, no, avui en dia no ens ha de fer por, això. Avui en dia al contrari, hem de defensar que volem continuar fent les coses que hem fet abans i més de noves, perquè com que ja no tenim, jo parlava que som una defensora
d'ampliar l'edat de jubilació especialment per la gent que vulgui continuar. Però hi ha tasques noves a fer. Hi ha moltes tasques noves a fer. Des de fer un estudi nou, des de fer estudis, des d'afrontar coses culturals que abans no... Ai, jo m'hauria agradat tocar la guitarra, a mi m'agradaria fer igual alguna cosa de gimnàstica. Ai, a mi m'agradaria igual...
És una nova oportunitat, plena de possibilitats. Hi ha una cosa que, clar, ja ho he experimentat jo mateixa, i és que les amigues són molt importants, però també perds les amigues. Ah, clar, però en pots fer de noves. Exacte, i n'has de fer de noves. I t'has d'anar adaptant, perquè clar...
És que jo, ara que dius això, jo fa 27 anys vaig crear la Universitat Oberta per Majors i... Que n'hem de parlar un dia en el programa de la universitat. I vàrem fer molta recerca perquè, clar, jo som docent i investigadora, sempre faig docència i recerca. I des del primer dia vàrem voler veure què passava en tot el que duien, algunes s'apuntaven perquè se fia, ai, si m'hi fiem apuntar perquè diu...
que estic una mica des que és meu amo, se va morir, i venien un poc amb aquests rotllos, no? Rotllos vull dir, amb aquesta història, amb aquesta història
Ai, és que jo ara com que estic tota sola i jo mai... Bé, i quan deia un empleat que teníem, ara ho ibé dic que teníem perquè se va llubilar, sempre deia, caramba, venen que entren aquí coppiu i en els dos dies veus que puses les escales de tres en tres, que els hi feis? I jo deia, que els hi feim relacions socials.
interessos varios, perquè clar, jo a lo millor no sé res de cine, per exemple en Rafael en sap de música, li agrada, jo tenc aquesta impressió, bueno, pues si en Rafael i jo coincidim a un lloc on estem seguts, i el me diu, Carme has escoltat els nou disc de tal? Jo dic, no, Rafael. I ell me introdueix amb aquesta línia i diu, ostres, pues m'agrada.
i començar amb una vida nova, diguéssim, una línia nova, ell i jo, amb música, i amb tu, doncs, amb una altra cosa. I clar, aquest tema va ser el principal, per la motivació principal, ells venien perquè se fia, o perquè mi marido, o perquè no sé què, o perquè el mèdico, i en el final els metges ja no sabíem qui era el metge, ni mi marido, ni no sé quién, sinó que tenc un grup d'amigues, d'amics, que se'n perden molts, sí.
Sí, però se'n guanyen. I s'ha de procurar estar a projectes amb on se guanyin amics i relacions noves, clar, que porten coses noves.
Tornat al que parlàvem abans de la sensualitat, la gent gran i tal, vos recomano molt dir una pel·lícula que crec que està nominada pel Goyas, que se diu Mars Palomes. Ai, sí. Ai, l'he vist. Ai, l'he vist. És boníssima. I a més... A més a més, en s'afegir... T'he de contar un net, doctor Rafael. A mi m'ha agradat molt. T'ha de dir impressionar. Perquè quan vaig estar de director general d'Incerso, me va venir a veure un senyor i me va demanar... Sí, ens vam oblidar d'aquest detall en el currículum.
Bueno, és igual, no passa res, però no l'has fet massa llarga. No, no, és que si no, no hauríem pogut espanyar. No, no, és interessant el que t'explicaré, perquè ara ja l'han inaugurada, ja han passat anys, eh? El m'ha venit a veure perquè li dones dos bes, bé, tothom que venia a veure el mar no era per veure el mar, sempre volien dos bes, ja.
Pa això era la directora. I va venir a veure'm perquè ell me va dir que volia crear una residència per gais i lesbianes. Bàsicament homos, però vaja, gais i lesbianes. I jo li vaig dir
No som molt favorables jo en això. Jo som una dona d'inclusió. O sigui, jo el que crec és que hem de fer feina per conviure junts. Jo som més partidària sempre de tot el que és l'estar junts. És igual si tu tens més de pes o manco, més cultura o manco, si és més ràpida o menys ràpida, però...
No, me deia Carme, no. Ja ho entenc, me deia, que ho vegis així, però sap què passa? Que realment se passa molt malament, perquè la gent d'aquestes generacions no entén aquesta visió de les relacions afectives i la gent ho passa molt malament, que és vera. Ara manco, i també depèn del tipus de residència, de l'afiliació religiosa, política, i bueno, no entrarem en aquesta...
en aquest detalls, no? Però sí que ell, ja vos dic que aquesta residència se va obrir no fa molt perquè jo vaig seguir aquest tema, però sí que té interès això perquè ho passen molt malament, perquè aquest amo de Mas Paloma, no han de fer un spoiler, però clar,
ho va passar molt malament per la seva condició, diguéssim, condició, vaja, per la seva afectivitat, no?, que era, doncs això, que no era la normativa, diguéssim, en aquest context. Sí, és una pel·lícula molt interessant, no?, perquè tracta això, no?, de les relacions... Però te diré una cosa, Rafael... Les relacions homosexuals a s'edat avançada, en sa repressió, que això... Això mateix. Sa motxilla, no?, de...
D'autorepressió, no ho sé. Són moltes moxilles. I després ha dit la relació amb la residència... És que són moltes moxilles. És molt recomanable. Són la moxilla, però oiga, que vostè ja és major per aquestes coses, no? I la moxilla, i ademà, en cima, no és una relació, vull dir, és molt bona aquesta pel·lícula. Igual que jo volia recomanar una altra pel·lícula que vaig presentar no fa molt...
en el centre de fotografia que és que a Puipunyent... Puipunyent? No. El Llum Major. D'Antoni Catanya. Sí, vaig presentar una pel·lícula sobre una relació de parella que s'enfrenta a l'Alzheimer, és xilena, i és realment bona. Jo també la recomanaria esperar, però ja sempre me'n recordaré de... però és molt guapa. Jo sempre... Que raro. No deixa de ploure.
Jo, com a qui me conegui, sap que tinc una certa tendència a desviar els temes o a tractar els temes socials, no? Els temes socials des del punt de vista econòmic, des del punt de vista de les desigualdats,
En l'anuar i d'enguany, per no anar als anteriors, hi ha dos treballs que em tracten. Aquest tan interessant segurament, el de Mallorca sense fam. En particular, un que fa Mallorca sense fam, l'agenda de Mallorca sense fam.
I un és dir que és esforeridor, que és el s'ensellerisme de les persones... I què me dius dels desnonaments, d'una persona que se troba en el carrer en els 70 anys, que no té dobbes per poder-se pagar un lloguer de cap de les maneres, que no té xarxa, que no té... I diu, i què fas? Bueno, pues has de tenir recursos per fer això. I has de parar atenció. Sí, sí.
Tu creus, és a dir, Carme, que en general, però Balears en particular...
per dir-ho d'alguna manera, no? És a dir, sofrim una pandèmia de soledat no desitjada entre la gent gran. De soledat no desitjada és una pandèmia en general, no només a Balears i augmentarà. Això és així. Per què? Perquè cada vegada som una societat que viu més anys i més que tenim tendència a viure en llars individuals ni personals. Això.
tu mira, i que bàsicament són dones, bàsicament, més d'un 70% són dones, i sí, sí, sí, sí, per això hem de crear noves formes de viure, noves formes arquitectòniques de viure, noves formes de barris per viure, per exemple, un treball que jo vos recomano, Rafael, que t'agradarà, a mi m'agrada molt, la vaig anar a cercar, ella, que és el treball de, la funció que fan les farmàcies en el barri, perquè clar, va colco a la farmàcia,
I tu li vens a lo que sea. I clar, la farmacèutica ja quan veu aquella recepta ja sap que tu tens aquell problema, sigui d'oso, sigui de depressió, d'ansietat, i sap que tu has de seguir aquella medicació. De sobte veu que tornes a venir, però tornes a venir tu no estàs prenguent la medicació.
Ella pot fer com que no ho ve o ell pot fer com que no ho ve o pot dir què està passant aquí. Amb aquella conversa que fas a la farmàcia, que sempre fas una petita conversa i més si és la teva farmàcia de barri, en el final te n'adones que aquella dona viu tota sola, que a més viu a un tercer o un quart pis, que baixa poc a comprar i que, clar, què has de fer? Doncs t'has de posar en contacte amb els recursos. Clar.
Ho dic per el que comentem de la soledat, has de crear recursos nous. Per exemple, tot el tema que comentàvem de la intel·ligència artificial, les connexions, són superimportants. Mira, hi ha una aplicació xina que és ara de les més importants, vull dir, s'estan baixant de tope. Us quedarà una mica... quedarà assustats quan us ho digui, però l'aplicació se diu, els noms xines és Estàs vivo? O Estàs muerto?
I tu has de dir, no, estoy vivo. Llavors, me diràs, caramba, Carme, això és horrible, no? No és horrible. No és horrible, ara li canviaran els nom i li posaran més relacionat en la vida que no en la mort, no? Però sí que és important estar connectat, sigui en el barri, sigui a la família, millor que sigui a la família, en el barri, a la comunitat i a tot, no? Però clar, el que no pot ser...
Recordeu quan va ser la Dana, recordeu que varen trobar algun cas, persones que feia anys que estaven mortes. Ningú se'n havia d'anar compte. El primer dia un veïnat diu, ah, no he vist en Joan. Bé, ups, i en Joan, que ha estat d'ell? Però en el quart dia ningú se'n recorda d'en Joan. Pups, en Joan ha desopregut. Ah, se n'haurà anat. Ah, haurà anat amb una fia.
en Joan és mort llavors, vull dir, sí i a una escala a vegades ho saben per solor clar, no, no, a vegades jo tenc una amiga que ho pensa per tant, és molt important això no ens ho podem permetre no ho hem de permetre, una persona, ningú s'ha de morir tot sol ningú, tothom té dret a morir en companyia i acompanyat
I per tant, en una societat com la nostra, també és una societat tan rica com la nostra. Escolti, no tenim recursos per connectar. Clar que els tenim, i si no els hem de fer. No, és trist això, perquè jo de petita sempre vaig viure...
En comunitat. En comunitat. La tia, sàvia, una tia... I tothom compareixia allà. Un concofedrí, mon pare, ma mare, ses germanes. Tothom està allà i no tancaven mai canostres ni res. I ara jo he vist tota sola. I això de passar i diu, en Joan t'he tancat? Què passarà, Joan? Que passa res?
És molt important. Llavors tinc una sèrie de gent que cada matí m'adonen el bon dia des que ha mort el meu home. Això és xarxa. S'ha de tenir xarxa, s'ha de crear xarxa i s'ha de treballar al carrer i a la comunitat. I la salut mental a les persones d'edat avançada quan la tenim.
Doncs també la tenim. Pensa que avui en dia, avui llegia jo un treball precisament que a mi m'ha agradat molt la idea, bueno, la idea, l'abordatge, perquè tenim molta tendència a tratar els problemes de forma aïllada, la salut mental, la salut física, però realment no és així. La salut física, mental, relacional, estan connectades. I avui llegia també un treball que s'havia presentat fa poc, no era aquí,
però vaig pensar, hauríem de connectar amb qualcú que faci alguna cosa semblant. Què passa amb una persona, per exemple, posant les residències? Que entre les residències ve d'una casa, ve d'un allar, potser no fa molt que s'ha mort la seva dona o el seu amo, que la seva ja no la poden tenir, perquè clar, ja comença a tenir algun problema, no la podem atendre, no podem estar per ella, no podem estar per ell, però no passa res. Triarem una bona residència i li anirem a veure aquella visita va minvant, a poc a poc...
Poc a poc, aquella persona cada 15 dies... Cada vegada... Ai, és que avui no puc, però i la setmana que ve? Però aquella persona és 24-7, 24-30, o sigui, aquella persona sí que està allà. Amb aquí, bueno, en Gent Country surt.
No vull dir que no siguin bons, però és gent que entra i surt i tal. Clar, aquella bessona en el principi i en el final va minvant moltes coses, la seva salut física, la seva salut relacional, perquè ja se comunica poc en l'exterior, ja no me refereixo a la família, sinó a l'exterior en general.
I va començant a minvar la seva salut mental. Llavors, la salut mental és un problema seriós. Per exemple, la soledat està molt relacionada amb la salut mental. Amb ferides que no tanquen, amb problemes que s'agreugen, amb problemes nous que surten. No, la salut mental és ben important la tractant cada any. En guany tenim il·lusió perquè volen tractar d'una manera monogràfica també el tema de la salut mental. I això pot acabar el suïcidi. Això mateix. Clar.
Hem tractat en escenuar el suïcidi. Aquesta vegada no hi ha. No, però l'hem tractat vàries vegades. Que me va estranyar, sí. No, no, però l'hem tractat, el tractem, està damunt la taula, sempre el tractem. El que passa és que anem canviant, però si el suïcideies... Penseu que hi ha molts de suïcidis...
No són suïcidis d'un tret, o me peguen un tret, o són suïcidis silenciosos, que tenen a veure amb tòxics, per exemple. I ningú diu se ha muerto porque se ha consumit aquest tòxic. No, hi ha molt de suïcidi que tenen a veure amb suïcidis silenciosos, dels que no se parla.
A la introducció de l'anuari d'enguany, ens parlau que al llarg de gairebé 20 anys l'anuari ha estat a punt de trobada de professionals, d'investigadors, i que heu tractat tot l'univers que es pot tractar en relació amb aquesta població, amb aquestes persones d'edat avançada.
La pregunta és un poc tan mala... Ai, Dios mío, Rafael. Porta-te bien, porta-te bé, Rafael. De dolentot, de dolentot, una dolentia. Bé, tota aquesta feinada que heu fet i que anau fent i tal, té trasllació a la política pràctica.
No és una dolentia, és una bona pregunta. Vol fan un poquet de cas, és a dir, les reflexions que feis aquí, per exemple, en el tema de les residències, en temes de... Bueno, i tal, vol fan un poquet de cas. Mira, no fa molt... Perquè de vegades no, ens investiga... La recerca després no té... De vegades té més aplicació després pràctica a l'empresa privada que a les administracions públiques, no? No.
Doncs sí, sí que mos fan cas. Mira, en el Parlament hi va haver una iniciativa parlamentària relacionada amb l'anuari i amb aquestes tasques, amb el treball de professionals i amb fer propostes. Després, nosaltres fem molta feina amb el govern i amb el consell, amb l'IMAS. I sí, sí, sí. Home, no t'ho vull dir que per ell sigui això el seu referent de... Ara, amb què diuen aquests? No, però sí que és una publicació referencial, sí.
Sí, sí. On tens? Hi havia sotservatori per persones majors? Elles, però... Elles? Sí, sí. Lo que pasa es que, como todo, se ha de... Bueno, se ha de tenir motivació, se ha de... Jo crec que los observatoris... Perquè nosaltres hi participàvem i fa temps que no mos han revisat. Bueno, perquè jo crec que a vegades tens que trobar la motivació suficient. Nosaltres tenim motivació suficient. Clar.
Cada novembre quan deia que era el ramito de violetas. Quin dia era que li duien el ramito de violetas a Cecília? No te'n recordes la cançó? Sí, sí, sí. En Manzanita la cantava. Sí, però no me'n recordes. I tots els primers de no sé què. Bé, nosaltres el ramito de violetas ve cada mes de novembre. Devia ser el Palmaio. Pot ser que fos Palmaio.
Estic content perquè de vegades, insisteixo, aquesta gran tasca d'esforç, d'investigació, de talent... Hi ha molt de talent aquí. De vegades no sabem el que tenim per davés dels campos...
marciat, no? Doncs tenim gent que fa coses molt importants. De vegades tenim molt importants. El altre dia... Hem d'anar acabant, eh? Hem d'anar acabant, eh? Perquè molts queden poc minut de sort... Jo el que penso és que, a vegades, si una farmàcia fa un, el que deies tu, que s'ho diuen més entre ells, s'ho compten, i això pot donar més bon resultat que els polítics, eh? I de la gent que està asseguda el dia de l'inauguració, que venen dos anys i pico, diuen, ups...
A mi aquesta de Dram m'interessa. Com puc connectar? Sí, m'interessa perquè estic fent una tasca. I jo crec que ja hem arribat que hem d'escoltar una cançó al darrer. No, ha estat un plaer. Podríem parlar, ja ho hem dit, dues hores o tres, sobre el tema. Consultau-vos els anuaris, especialment aquest darrer, perquè és més recent, però...
a qualsevol cercador les trobarou fàcilment. Si tenen una recerca sobre el tema... Que se posin en contacte, que demanin a la UIP, a Anna Carmen Norte, aquestes coses, i bé, mos han de convidar, fins la setmana que ve, salut, bona vida a tothom, i a reveure, i mos despedim en sa cançó La creixent foscor, que també és una cosa melancòlica, de tal i no sé què, desgran bot d'Illana.
adeu i gràcies sadars are falling and I've been here all day it's too hot to sleep
The time is running away. I feel like my soul has turned into steel. I've still got the scars at the Sunday night. There's not even room enough
It's not dark yet, but it's getting there. And my sense of humanity has gone down the drain.
Behind every beautiful thing there's been some kind of pain She wrote me a letter and she wrote it so kind She put down and wrote what was in her mind
I just don't see why I should even care. It's not dark yet, but it's getting there. And I've been to London, and I've been to Cambridge.
I followed the river and I got to the sea. I've been down on the bottom of a world full of lies. I ain't looking for nothing in anyone's eyes.
Sometimes my burden is more than I can bear It's not dark yet, but it's getting from there
Fins demà!