Sempre que ella no pugui arribar i noti com tot torna de color gris. Son pare sempre la voldrà tancada a una habitació de perill.
Fins demà!
No entenc per què la gent que l'envolta està i no sé. I sap que tot canviarà.
Sempre que ella ja pugui arribar i noti com tot torna de mil polors. Sa mare li voldrà cursar.
Fins demà!
Llavors un temps per cop, la gent que l'envolta està innocent. I sap que tot canviarà, que tornarà a sortir el sol.
Fins demà!
Gràcies.
Tu que provens de totes bandes, digue'm què és fisc, digue'm per què corres tant. Oh vent, amic, sent el teu cric, som aquí per escoltar.
Fins demà!
Veig terres on tota esperança dorm.
Fins demà!
No sé què fer per consolar-te, no és cap paradís a cap món que hem creat. Fes que tots puguem al·lenar el teu crid i amb un pal de sort el gust punzat escoltarà.
Segur que tornaran com records impresos dins d'una memòria idees preses al calaix de la consciència
El valor, la força immensa per reprendre el teu viatge. Allà on un dia es va quedar aturat el somni que construïm tots, quan un dia vam decidir venir aquí.
Demà despertaran captivats pel gran misteri que és la vida a la recerca de perfums que ens embriaguin i potser tindrem temps per celebrar que som aquí
allò que ens va estar bé. Sí, ja som aquí. Per poder seguir l'obra dels nostres pares. Per intentar fer neta i pura la mirada.
Poder contagiar millor els nostres fills.
Fins demà!
que ens fa estar bé.
el general bum bum quan se'n va la guerra davant dels seus soldats fa tremolar la terra damunt del seu cavall galopa que galopa damunt del seu cavall galopa amunt i avall el cavall és de cartró aparteu les criatures el cavall és de cartró que no es cansa ni té por
Tere, tere, patatim, patatum, se'n va a la guerra. Tere, tere, patatim, patatum, se'n va a la guerra.
El general, bum, bum, quan es treu l'espasa, espanta els enemics i fins la gent de casa. Quan ell té el braç alçat, tremola, que tremola. Quan ell té el braç alçat, tremola el veïnat. Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures, que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal. Ram, pata, pat, tere, tere, batatim, patatum, se'm va la guerra.
Tu sóc a la guerra el general Bum.
El general, bum bum, quan se'n va la guerra, davant dels seus soldats fa tremolar la terra. Damunt del seu cavall, galopa, que galopa. Damunt del seu cavall, galopa amunt i avall. El cavall és de cartró, aparteu les criatures. El cavall és de cartró, que no es cansa ni té porra.
Se'n va la guerra, el general.
Encara té sa clau d'esfar on treballava. Encara té sa clau d'ençà que el jubilaren. Allà fa sa bicicleta d'un fiseu, una mountain bike.
i fa un pot de voltera per no passar davant la tercera edat. I enfila la carretera des fardes, set salines. I enfila la carretera i dos que han anat darrere, darrere.
He atruï de contrabando un truller.
Ja s'ha tancat la nit i puja dalt de tot. La corda s'enorat i obre un finestró. Per falta de lluna, Venus s'ha refletçat a la mà.
et sou esteble d'estrelles, de tant de cavilar, i pensa que només és a damunt una de tantes. Et sou esteble d'estrelles, de tant de mirar-les, o mirau, mirau,
La nit és nostra, la nit és nostra, la nit és nostra, la nit és nostra.
ens guiarà la reina de les falpentes. No tindrem por valentes, seguirem les passes que han deixat aquelles que calentes. Han trencat el tabú de la sang, decidim que, contentes, brindaran per l'orgull a gritar. I ahir, ahir vam sortir al carrer, i avui, avui ho farem també. I demà,
Les trobaran les dones i les tempestes, sega el terran, valentes, trincaran armaris del passat, cridant ben fort, calentes, que han perdut la temor d'estimar, pintant el cel, contentes del negre més profund i brillant. I ari, i vam sortir al carrer, i avui, avui ho farem també, i demà,
L'elit és nostra. L'elit és nostra. L'elit és nostra. L'elit és nostra. L'elit és nostra. Ni cap guerra que ens va dir ni pot que ens oprimeix. Som les filles de les dones que estan a l'exili. Som rebels i no estaldeixen propostes. De mares a filles, de vives a mortes, plou. Benitència, plou.
La nit és nostra. La nit és nostra. La nit és nostra.
Cau el sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar, rissades d'avions. Cau el sol de sora baixa, vermell i calent, massala i marangada, sa pell. Es penya cegat i una pluja suau de pols estel·lar.
Cau el sol de sora baixa i plàcidament la gent s'arrenta i omple els carrers. Cau el sol de sora baixa dins el meu cor, tothom l'estima i jo estim tothom. Falla la corrent, les pideres no, no vendran cacahuets.
Els vens s'aixapen de riure. Els dies s'acaben i els fars s'il·luminen. Se góndoles entre ses cases. Alegria. Ses òrbitres en sincronia.
I els omnis s'apinien i deixen un cràter per sempre dins la meva vida. Alegria.
Cau el sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar i sades avions. Cau el sol de sora baixa, vermell i calent, ma sala i marengar de sa pell. Els municipals, és evident, fan aparcar bé sa gent.
Per dies s'acaben i es far-se il·luminen, les góndoles entre les cases. Alegria! Ses òrbites en sincronia, i els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida.
S'aixapen de riure, els dies s'acaben i és fàcil dormir, la góndoles entre les cases.
Tot just sembla ahir que deien ell petit. I el temps va passant com sempre ens han dit. Hem arribat des d'ahir, ara hi som i demà, potser demà ja és tard per aquí avui.
I si el temps és restant, li raptarem per congelar un instant que sigui com una eternitat. Però se m'escapa, se m'escapa, se m'escapa, se m'escapa.
Tot just sembla ahir que ho veies tot tan clar. Amb la bici rodant o amb el pare de la mà. Hem arribat des d'ahir, ara hi som i demà, potser demà ja és tard per ti avui.
I si el temps és restant, hi raptarem per congelar un instant que sigui com una eternitat.
BRO SAMASCAPA
Fins demà!
Hem arribat des d'ahir, ara hi som i demà potser de majestat. Hem arribat des d'ahir, ara hi som i demà potser de majestat. Hem arribat des d'ahir, ara hi som i demà potser de majestat.
Hem arribat des d'ahir, ara hi som, i demà potser de majestat. Hem arribat des d'ahir, ara hi som, i demà potser de majestat. Ara o mai...
Fins demà!
Versus gelats que volen tots, obrint el pas a cops de globus. Tu sí que saps que vens i pas, dóna'm finals per començar. Intents ple de gent i mel, desfet el gel, surt el fred. No cal ser jo que no pots, l'home o el nen un comès.
Fins demà!
La veu del por segueix plorant, lligat de mans, tanquem el llast. Un petó perdut i adeu, molts adeus nascuts per tu. Cuides la fe de no creure res, cuides la fe.
L'home o el nen un cop més. És el que toca ser per als dos i més. És el que toca ser per als dos i més. No cal ser jo que no fes. L'home o el nen un cop més.
Fins demà!
Se sort engana, llavis que besen. Uns altres llavis, braços que abracen. Uns altres cossos. Se sort engana, pareix mentida.
Quan tot s'acaba i divertida, pots acercar una altra via. Com explicar la fragilitat d'una crisàlida?
Com explicar el darrer fil de vida que una txala?
Su sort engana i t'apunyala.
Quan tot semblava, quan to floria i te desacna i te liquida, la sort engana i aniquila. Un cos jove que resplendia, la pell mirava de la més fina.
Com explicar la fragilitat d'una crisàlida? Com explicar el darrer fil de vida que una et sala?
Fins demà!
Tot anirà bé si no posau cap resistència. Tot anirà bé si no posau cap resistència. Si tots m'obeliu, si me seguiu,
Obre per ordre. Sí. No obliteu quan refusau els pensaments propis.
Un hi haver, si no vos hau, que a resistència. Don, un hi haver, si no vos hau, que a resistència.
Si no posau ja en resistència.
Esbla quan vola et se para desgrat, quan no hi ha més llavor que sembrar. Quan la mà es morfa pasment d'agregal, i els cabells volen el seu degis. S'ho passen l'aire i com un estau de colors, juguem-se a pell, quan ja no n'hi ha més.
S'anirà veiat somriure d'un infant i sentis d'una falsa societat. Quan volen se'n farà desgrat, quan no hi ha més llavor que sembrar. Quan la mà es brufa per fer un degregat i els cavalls volen el seu degil.
La mare de tot el que hi ha un dia m'endurà per sempre més. I un altre ens sortirà que cantin més.
que en altra em sortirà que canti més. Sospesa l'aire i com una sal de colors em sentiré urgent, em sentiré més fets.
Mola't se'n fa de desgrat, quan no hi ha més llavor que sembrar. Quan la mà s'il·lufa, fas fint d'agregal. I els cavalls volen el seu de gir.
i com una estau de colors em sentiré lleuger. Em sentiré més bé, i em sentiré més bé, i em sentiré més bé.
Fins demà!
Enyorant llocs que encara no hem visitat mai. Atuem com personatges en mig costat.
Qui és aquell gos, de qui és aquest home d'aquí? Soltets, contra casats, amb rifles a la mitja part. Libre l'embalat amb les tonades d'alumí. I el personal perd el senderi molt ràpidament.
És tard, els balladors han inundat la pista d'il·lusió. Festa-me, jubilet, no pararà fins que no surti el sol. Festa-me, jubilet.
Es menorquia és un dialecte descatalà Que no fa falta que el parlis, que també el pots xerrar I el que pots fer és sortir de sa caixa mental I ampliar sa visió que tens, xò Que sempre pot canviar, com et simple viure o creixer Entendre que per tenir s'escola
Tot lo nou engreixa, tot lo bé i embafa Si no ho mires amb ulls diferents Somos il·lusió s'agafa quan ja no queden intents Eren fies cabrons, ara homos mig nascents Amb més cap cascana, conscients en tot moment Venim a hackejar centena Que t'adonis que aquest sistema és fràgil Que el que no te congeles final te crema com un símil Te donen espondir amb un missil, amb un missil No passes dia però sempre arriba abril, sempre arriba abril No passes dia però sempre arriba abril
Moneda val per moneda però no val per menjar Moneda val perquè n'hagi moda però mai t'escoltarà Jo tenc un trauma perquè no sóc diferent ni especial Si de cas és més valent descovards que per jo és primordial Enviem a la merda però de forma cordial Que tornarem p'una altra llengua i amb un rap brutal No s'ho abraçat però m'han tingut en estop Ahir però és no, però em va s'avustrar que costa un simple glob Glob a glob, gota a gota, tu pega és bot Vim bolladisme a l'aire sempre explota
Got a gota i glob a glob. Min bolladisme a l'aire sempre esplota, tu em pegues got.
No m'agrada gens per la gent que ostenta el farda. Tard o presta tots, mos persegueix sa parca del diable dut sa marca. En canvi, jo som els que te du a s'altra banda de riu en sa barca. Ofegats per tanta merda, però basta. Valtros només pensau anar de festa i en sa pasta. Jo cansat de tanta farsa. Sort que avui no juguen cap partit, ni el Madrid ni el Barça. Rapetjant en menorquí llengua materna. Com plató en dexifrat, sentit mita de sa caverna. Sa llum no m'enlloerna, m'ho fa veure més
per sortir de sa caverna és d'entendre sa realitat i empre sa teua habilitat, poa de sa cisterna, sa aigua terna que rega lo cultivat, mos ha cautivat, sa energia interna de la terra, estic preparats per lo que vengui, sa pau o sa guerra, sinó que el planeta serà un cementeri, no farà falta esperar, el solstici o sa quin oci, serà difícil d'assumir quan lo creat s'enterri, s'acabarà derrumbant, i saps de re difícil, per a nostres a lo nostre mos febem la mà gran.
Gota, gota, mos nutrim de ses idees que plouen. Mos adaptam al clima, con ses fues que cauen. Tenim dins es forces formatjades que couen. Glob a glob, gota, gota, tu pega es pot. Vimbolladisme a l'aire sempre explota. Gota, gota i glob a glob. Vimbolladisme a l'aire sempre explota. Tu pega es pot, tu pega es pot. Glob a glob, gota, gota, tu pega es pot. Vimbolladisme a l'aire sempre explota.
gota a gota i groc a groc, pimbolla disc, malaire sempre es plota, tu pega es pot, tu pega es pot.
Fins demà!
L'estiu ha passat, plantges sense sol, cremes ni batalls, illa en soledat. Ara t'has trobat, illa en soledat.
Soledat, ara t'has trobat. I en soledat, la descobriràs. Cap testa de vel, amb plàstics tafats. Vidres blancs, clarols, grogues que veuràs.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Més prest o més tard, tornarà sa gent que descobrirà. Cales i racons, plans i estressants, tindràs tu el record de si ensolatarà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.