Culture must be culturewine
Fins demà!
Sent davant la xesta, veig com passa la vida, soles premsen com cau l'aigua, Sector em fa companyia. Estem passant el dia i no em toquen el xirri, doncs amb seu sorri, xica, estic jugant de la catxorri. És que hi ha dies, com quan queden les amigues, ole les meues boniques, gaudint posant-me el dia, però al final dels dies, així no ha canviat ninguna, soles canvien que les vides. To mateix me passa quan estic en un concert, llit el microverd, veig animant-se la gent,
Bona nit! Bona nit!
Recorde que en la infància el bar de callo era el quiosco, feien piña a la familia, mentre es mencha de munyosco. Azorra tosco, pero el muco ara es bla mona, el no tingue a mitad de la mua persona. Estoy sentint col donas, esclata contra la zorra.
La manita bé bé bé bé la sona, estem en el playaz, la temperatura és bona, riem-te cap callada i se posem en pla cabrona. Pa que s'està bé quan s'està bé, que bé. Va ser tant tard la gossa els meus pares, si tens prou qui vols pa que vols més.
Que temps vola passant amb algú sola, que tot mola si eres tu la que controla. Ara estic feliç omplint aquesta llibreta, que bé que estic si escric i el cos s'expressa. Que bé s'està quan s'està bé.
Ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey ey
Fins demà!
ja ho sé com l'aire i se fos com envolta i jo no puc dormir ja mai podré deixar els plats buits i dins el mar i sent els crits estic com sempre amb ulls en blanc
I dins aquesta habitació encara sento el teu remor.
plaça buida i s'ensoló carrers de fang i de brutó mai recordat mai res pitjor i els altavals remuant que ja no t'adoré mai més i dins d'aquesta habitació encara hi
Des del teu sofà veus la vida com se te'n va. No em preguntes què tal t'ha anat quan et gires i em veus arribar.
Històries diferents. Un nou dia ja ha començat. No t'importa ni quin temps fa. A la ràdio el món està girat.
i et vindrà la memòria.
No em preguntes.
Fins demà!
Partiré un dia i no tornaré mai més. Partiré un dia i no tornaré mai més. I com més me'n llori, més en fora me'n faré.
Però m'han de pegar en terra, sempre hi posaré les mans, però m'han de pegar en terra.
Mai t'he dit sa cara i no sé ni quin nom tens. Mai t'he dit sa cara i no sé ni quin nom tens. Da mateix quan te vegi tot tu no sabré qui ets. Da mateix quan te vegi
Sé que pot donar sobre qui és.
Fins demà!
Tu n'ai donat sortit semblant d'aquella, la camina semblant d'aquella.
Gràcies.
Gràcies.
I sí, molts en tindres plegats, per aquí s'han arribat amb un gran capital.
Fins demà! Fins demà!
Sector, que deu grans beneficis, beneficis que s'acumen i ningú pot disfrutar.
T'enviaria una carta... Com estàs? T'enviaria una carta... Deixa'm dir-te el que et vull dir.
Ja fa temps que t'ho vull dir. Perdona que no siguin com estàs ni com van tu. Se'm fa tan estranya saber més de tu. Que cada dia es pensa que encara n'és junts.
que ja ens expliquem tot el que fem. T'enviaria una carta, però, si no cal, no vull descol·locar-te. Però també sento una necessitat gegant de comunicar-te en aquest cap. És com si jo mateix m'hagués arrencat una part de mi i a vegades penso, això em fa posar trist.
Tornaria a abraçar-te, però potser no cal, tampoc vull esbarar-te. Però tot el ràpid penso en aquesta devoció de comunicar-te. La que té que dir és com si jo mateix m'hagués arrencat una part de mi. I a vegades penso això em fa pulsar trist. Sé que és una mica tard. I que ja va ser una hora d'anar ossignilant.
Que aquell dia vaig ser jo qui ho va acabar Tot plegat és ben curiós És curiós que et senti tan lluny tan a prop Sembla que tot fos un somni que no va ser realitat I em pregunto si a tot passa res semblant O si mai et va passar
I si mai hi ha respons, fes-ho, sisplau, amb total sinceritat. Li haria una carta, però si no cal no m'ho descol·locar-te, però també sé una necessitat gegant de comunicar-te'l. És com si jo mateix m'hagués avancat una part de mi, i a vegades penses això em fa posar trist.
I tornaria a abraçar-te, però potser no cal, tampoc volia ser barata. Però tot el rato tens amb aquesta devoció de comunicar-te'l. La grita que tinc és com si jo mateix m'hagués arrencat una part de mi. I a vegades penso això em fa posar trist.
Fins demà!
Fins demà!
Cada dia quan surt de sol, cerca el camí a triar com un gorrió quan vol prendre esbal, estàs tot sol, ningú te vol ajudar, per descapa tramuntana, menys si me puc inspirar. Això és l'OLT, Mallorca té de tot, si tens oportunitat, vine, pega i un vot. Aquestes vistes des d'aquí tal, te deixen en xoc, alerta, no vagis que te pot el vestir un poc. Això m'agrada, respirar aire pur de la muntanya, pura com un ferrera, et se'n fila per una canya, i no m'estranya,
Això m'adoni bona vida, m'agrada anar a poc a poc, tira, tira. No em puguis fressar, no ho pots veure tot en un dia. Si vols anar de Palma, això llavors percebia. Te pots sortir un poc més ca, però et dóna alegria. Si no hauràs de pagar peatges, si vols fer més guia. No deixis mai que ningú diré per tu, no facis merda el que no vulguis per tu. Encara que aquesta cosa faci malament, has de preparar els teus llavors que puguis desfent. No deixis mai que ningú diré per tu, no facis merda el que no vulguis per tu.
En prop de moses que els atincs, aprofitar el que mos donen i ser humils Per seguir un somni, fer-me el millor per els seus fills Noltros no hem viscut mai una guerra, i tampoc hem fet feina mai agoneats a terra En aquell temps, qualcú no tornava a casa, perquè per una altra causa lluitava No puc evitar que es crema doni voltes, m'agradaria que nascen d'una altra manera aquestes coses Sempre hi ha noses, ningú les vol llevar, sempre de tots mos costa massa canviar
A part s'hauràs de sembrar, per cuir sa fruita, millor deixa-la madurar. Per cuir l'abat més bona no serà, tot arriba en el seu moment i de cop m'espera. No deixis mai que ningú tingui per tu, no facis mai el que no vulguis per tu, eh, eh, eh. Encara que sou el que faci malament, has de procurar que estigui i jo no ho puguis més ben. No deixis mai que ningú tingui per tu, no facis mai el que no vulguis per tu, eh, eh, eh.
Fins demà!
Que tot és més senzill, treure el borrelló al melic, desfer ris a ris el bolic, porta passimònia i Will Dias un llit a la caseta com l'àvia amb la seua boina. Estic vivint amb àvia, bufant brumerols, abraçant la ràbia,
Sempre dispost, el que trobe no ho porta per suport, desigua cada part d'un temps al cos, del bot i jove, entre el foc del sol, cau en senga cada ratx més jove, més tove i més tegue cacaus, estigui en pau, per si em notes papau, tinc-ho tot en compte. Vull collir tot el que ja no ve de sobte, oi que ja està'm a un i a l'altra volta ho plove. Vaig més d'una amb qui s'enfoca en el que em plomte, no hi ha mora,
El que no m'enfronti. Vull reventar de calor. Reventar de calor com parli ser petador. Com parli ser petador. I jo, estius amb amics, falta de brics. Fa calor, però és per el carinyo que ens tenim. Sempre vaig a Pinyó, ara vacances d'enxic. És el torre de nedat.
Per ens n'hem partit. Quan tenies cinc ja passejava nasa, som un cabre, però més bona és el que cap te fa. Sempre a dalt d'un arbre, ausines i oliveres m'aguantaven per ser magre. Focs artificials a la platja d'altres pobles, ni siquiera surt el mapa. Nascut a un sofà, criat a la capital de Mallorca.
La seu carregada d'homes i el tracte de la coca Com tu és pel llar se pensava que era una nota Mai me va agradar la pilota És així, passava a la baixa es piquant amb el bol i mic Enamorat dels jazz d'un tan funky shit Salva el socciso PP Family Vull reventar de calor Reventar de calor company ser petador Reventar, reventar
Canvia de lloc amb el sol, escaleretes i banquets, on no pega tan fort, completa el lloc de xiquets, allà on sèiem per escriure cançons, records d'agost i molins abandonats a la pols, coses bones per a l'ànima i cos, fregar-te molt sinc el suc que em regaia el col, vull blair perquè la vida és això.
fins a rebentar de calor com panisset de tabú. Venen d'altre poble, mosboanes, l'home fresc com en les paves, convertint el mur i el sol on soven, fins a casa les ombres, de camuflats i gombes, no fem ni mà pel brot, ni tenim manetes en riolge, baix d'un xoc per dalt del sostre, molestant a les mosques, munt del trencaclosques a fosques, orgullós de tot això perquè és nostre, l'únic que no porta és el
Vull rebentar de calor. Rebentar de calor com pan i se petador. I així del sol i esclata la llavor. Mantenint el sabor, som i sense llençals. Final de primavera fins que siga tardor. Toca rebentar de calor com pan i se petador.
i esclatada i amor, mantenim els amors amb licència i amb salts, final de primavera fins que siga tardor, reventar el calor amb pan i ser petador.
A l'esbúix quan la sèiem tu, dintre esteu estalem, s'estïu a la sèrcia per mi a fugir.
No sé, no sé, no sé, no sé.
Sinal ja tapucon midagi, sinusti tolmi. Ma jelis saks taljoni huur, lastim lestan katsut. Siin m'en serastan saka ma.
Està i ser mòs.
Fins demà!
Fins demà!
Un rap com exili fins que mori, un tipus cèl·licis de purgatori. De perles, ahir t'escanyava el cos amb el braç i avui el patxia picat la porta del desert. Les clavo, apostava el rabo, l'exar de rimar-ho amb pressa i sense esborrar-ho. Sabadell sants, escopint els lladres amb guants blancs amb bants, a d'aquest banyador des del principi. Per principis elegants, els ideals més vells sempre troben els clàssics entre bancs.
l'amor romàntic, la quimera, una petranya, que arranca la dona, el més autèntic, mata la companya, tu ens en mou, en terracat infinita, i quan cau el mite, trobes en el rap una marmita, i guanya el respecte, és la pòxima, i és el Torres qui detecta quan celebrarem la pròxima, victòria en aquesta societat infecta, esperem el seu pronòstic, la seva obrera intel·lecta, una insostenible lleugeresa de saber-te gran, fan anar pel guant del clan de Peter Panto,
El punt ja apretat sempre, el pim-pam-pum i que no en quedi ni un.
Sentim el plon i la fortor de cada cadàver. Car, deparador, bonic que es posa el rap per poder baixar la guàrdia. Aquí no intoxiquen ni la fele ni la vanguardia. Baixem-ne la guàrdia, les dents per somriure. Entre claps i imatges, revivim grans passatges. És irradioàntic, no saps com cansa viure. I com de xuntos oblidats minuts dels seus missatges. I tant com et siguin fins que em morin.
Un dia d'aceli exista purgatori, un dia d'aceli exista purgatori
Tu és veritat, de mitja sempre, i jo la contra. Un contra punt real, tio, tu ho has d'admetre. La realitat no té sostre ni àrbitre. Vols veure'ns el rostre? Segueix-nos el rastre. El tren torno del cul, la gent em mira raro. Jo canto mentre xolos puja en l'altaveu del mòbil. Dèbil, captif de les meves paranoies. Si el dia no em somriu, vaig i li faig pessigolles. És plaer, té un atractiu particular. Articular una escrita amb el beat de l'auricular. Jo m'aprico, trec al jardí i no escric per insòmni.
Tant testimoni per cada pel·lícula que explico. Ho estic rebentant al Twitter, en el butxac d'un clíper i una placa implica quedar-se amb boles com un stripper. Jo i la vas allà sols passant les hores en secret. És un fet al repertori, tinc la llengua bífida.
per nectari de trenar registoris. També és cert que molts tenen lletres estúpides i volen en estampida les idees lúcides, però són artistes i tenen quòrum. Faig el practicum del rap respectant el bademekum. Ells treuen àlbum i toquen el fòrum. Jo faig quàntums de rimes per un homenatge pòstum. No necessito res més, un glob d'arsènic escric, un altre capítol de pensaments onírics, decorats per un estil lliure líric.
que porten com a títol. Rap és el mètode empíric. Sóc cínic. Dibuixo la instrufil per rap. Simple Darwin, el fort sobre el feble. Sóc l'exemple que desmunta la regla. Rap que és black, el magic és el temple. Rap com a exili fins que em mori, un dia de celsis de purgatori. Rap com a exili fins que em mori, un dia de celsis de purgatori. Rap com a exili fins que em mori, un dia de celsis de purgatori.
Fins demà!
Només te toca'm el silenci, regala'm un moment de pau per trobar el cau on raula calma, calla fora, regna el caos, ens juguem líriques als daus. L'atzar revela la primera parrafada, sempre sona més sincera i té tela, aquí improvisant tot i cobrar algun sentit. El git venia escrit amb el beat, mata el neguit, fric. Un crit al pit és una frase lapidària, jo sóc un bària, em veig a caure la tevària, la roca calcària, em faria feliç en temps de crisi.
El tema està en trobar l'oasi, tenim el jat i verifiquem les coordenades, bon reptri fàstic, escopin crem entre calades, són mil matinades de relax. Aferrats, arrellats, barats, armats de versos, agrupats en pacs aquí tancats, menys el respect també és la fama i saps que jo em conformo sonant a ràdio tràmala.
Rimes l'emblema, mire, renunciem al drama És com el nostre Nepal, anem pel pal com el de Lai Lama Mai diré mai, mama, mai culparé a la musa Li poso falta d'assistència, no té excusa i no Ho veges com abusa, la vida cansa jo Tinc més certesa que esperances criquen brosa difusa
Traçant l'angeli de venjança Diviso punts de putes Per sabarança Sabadell sansa, la punta de la llança Mira, perquè tot cremi Només cal una guspera, el temps expira I a l'exili no són precaris Són elixir, el pati basili i el parceris Com a exili fins que em mori Un llarg de celsis de purgatori Com a exili fins que em mori Un llarg de celsis de purgatori
Fins que mori, un dia d'accelerat, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori, un dia d'accelerat, fins que mori
Fins ara!
Fins demà!
s'intensifiquen els estímuls com a so d'antídot buscant aire que respiri entre la multitud la virtut de l'actitud que afona el núvol i aglutina cada pòssima de solitud cançons tristes amb pistes de plenitud pàgines plenes de vòmit buscant l'actitud alquimistes del ritme mostrant aptitud deleitar-se amb feina feta inspirar calma
d'aquesta calma, em fa reial, me m'hi acomodo perquè he fet les paus, que s'enairi l'ànima, que parin màquines, que em torni la clau, les engegaré quan retorni les ganes. Ara és temps per celebrar proesses, d'oblidar penes, de birres a desenes, de relaxar les venes, a l'espera d'una nova primavera, que ja són 33 els que aguanta aquesta esquena, alliberar-me del pes amb una estrena,
Seguir buscant el camí de vida plena 7 bits, 7 brindis amb copes de bé Jo per tu, tu per mi i afullar amb la llum encesa Vivint els dies amb somnis a prop Sentint les vides com alliberen el vol
Desfent rutines gravades amb foc, conscient del ritme que m'alimenta de nou.
L'aposta és amb els ulls tancats i fa brotar costera, intuïtiu amb el que se m'ha del darrere, deixar anar el curro, baixar del carro, jornada completa la vida, apurant el paro, escriure com a bici, poder resistir, expectatives que m'ofeguen provant d'existir, permís per perdre'm, per assumir el potencial inevitable de cada crisi, de cada pal surt l'oportunitat per tornar a creure,
Tornarem a caure, tornarem a vèncer. Set anys peint l'absència, però ningú desapareix mentre se'l pensa. Ens vam trobar la mort de cara i va explotar l'amor. Me mare manté viu el foc que ens allibera de la càrrega. Com l'essència del fàrmac, deliris que m'ajuden a aprendre a viure amb calma. Fem viatges a l'extremont, parant el temps, descobrint racons. Resseguint línies, burlant el son. Deixar créixer el desig quan el sol es pon.
Fins demà!
El sol d'aquesta tarda escalfa l'hivern. I encara fa el romso i ara fa el cafè. Aquí una estona farà massa fred.
Estreta, no faria boig. Mi l'amic camina, ja no en sabia res. Ha canviat aquells dies.
Passejar amb els teus tresors als carrers de la ciutat. No miraràs amb ella, ja no sabràs si et queca.
Música Música Música Música Música
Gràcies.
Aquest millor jugar, mama, not your love. Surto de la cova, no crec en la sort. Si estic sola, supernova, like rock. Classic, punch rock, and roll, bien hot. Sé que tu tremoles quan estic ben a prop. Faig el que dic, te no imita el meu cor. La meva convicció és el meu suport. I cop fort, cop fort. Forra, forra, forra, l'enveja fora. Al punt que tinc en amics, mira, els tinc a la vora. Estic aprenent el que no s'ensenya a l'escola. Atreure tot,
Fins demà!
Estes vien en pan i ven, otra vez, once again, not the end, other plane, other plane, ma tenic jaggy chan. Ramba de vaga, run. This is a Sardasha, ride to the town. Buy me a check, bring all the boys to the yard. Take one and taste this grand superstar. What's up? Mira, tu ja no em fa sofrir. M'acheco cada dia al dematí. Vull descubrir el que m'ha format avui. Mira que tinc una cosa a dir. Easy here on DMC. Get all the set, now wakes me feel free.
Quiero improvisar all day with my G's. Masterpiece. Never your shorty. No, no gonna say sorry. Never your homie. Shit keeps rolling. Keep it, keep it, keep it rolling. Una mala cuando quiere y se destapa, clapa, estapa. Mira, make like tulapa, papa. Si una quiere curra, se lo zapa. Curro para que no me afecten nuestras navajas. Ring and ring like the queen.
Hola, Gemma Grills! Lidia so clean!
Fins demà!
Vaixant de des de una de les meves parpelles Avui sols tu, però les vull a totes elles I ja sé que és ben difícil Com a la Siria veure estrelles Però sabem que són allà, darrere de llum I coloms al·letejant I els col·lors estan marxant
tot es torna aquí sisplau i l'aixeta botejant i mirar tot allò que porto dins, només els gins em podré estenejar i fer-me la queixant
Ei, que onda, m'aixeco les onze, conseqüència d'haver empinat el colze, tot pensant en onze, on serà tot allò que desitjo. I si trepitjo algú en el camí, perdoneu-me, és que per fi m'ho puc creure. I no estic per anar esquivant, el culpable és qui va davant, jo només segueixo el meu instint.
A vegades paral·lel a la lògica Guardant les llàgrimes dins meu Guardaria una més per anar i cap Deixirà tot plegat, arrelat a l'anel Buscar la mel, al patà, a plorar Per anar, seguim en espiral Com una columna estalomònica Complicant-me la vida
donant-li voltes com el joc de la cadira, sortint-me de les ratlles, sortint-me de la línia, vull una espatlla com la meva millor amiga, em deixant a tota aquesta ira, tot el que he educat dintre, adeu a les mentides i a la cara maquillada. Adeu a les mentides i a la cara maquillada. Ja no hi he tingut, jo he tingut les fereixeres i canes de pedra per poder restant. Per poder restant.
Gràcies.
A mig del pla del Sardà, amb un plat camí, ja domino aquesta zona, el laberint de Barcelona escribo persones raras mentre esgrino com passades hores, l'espai al temps que mai tens, on estàs a soles, posen el punt sobre les is, jo a les comes, a pausa, rones a la platja entre les bones zones, on es recolzen la no sé i ningú l'escolta.
però prepara el plec de la revolta. Resta i sumar per saber qui sóc. Em moc perquè és un joc, però jo com a casa una altra cosa és que la vida passa. No es tira massa, em desplaça. El passat que m'ha caçat de cada passa. Jo porto una nova cosa, no es va plorar en l'altra. La música ja es descontrola i les caies queden soles. Un dia més sota la pluja, plujeries no són vaginades. Joc, joc, joc, pudo, et poso la caputxa. Desperta'm bé.
Aixecar el teu llit, pensar-ho abans del que vulguis dir. Mala i de sol, no hi et sentit, i des de ser-te, i tu per insistir. Estic parlant de les coses com tu les veus.