Bona nit.
Noi, va dir-me l'alcalde, para, compte el que fas. Això és un poble d'estrelles, això és un poble d'estars. Fuig quan vegis tres velles, que omplen el canti a la font. Fuig quan vegis tres velles, penja't o tira't un pot. Qui engaudeix, però no et disfruta de tres blanques, samaleres, duem sang a les selleres. Som un poble de capdius.
Noi, va dir-me l'alcalde, para, compte el que fas. Això és un poble d'estrelles, això és un poble d'estar. Fuig quan vagis ses velles, que omplen el canti a la font. Fuig quan vagis ses velles, penja tot i de tot. Ja n'hi hauràs, però no em disfruta.
Això és un poble d'estrelles
Prova pujar al paco.
Fins demà!
Si tu te fas la balla i a mi me la vens xopant, jo m'aparé balana, balana de la mà. Si tu te fas balana, balana de la mà, jo em faré pescador i te vendré pescar. Si tu et fas pescador i a mi em veig a pescar, jo m'aparé...
Yo me paré en la zona.
Fins aquí a escriure!
Gràcies a tots aquests hotels. Si llavors seria grossa i no sabríem què fer. Gràcies a qui tenim una feina bona fixa i amb un sol brutal. Gràcies a qui l'home ha arpenedat
i no sabrien què fer. Gràcies a qui tenim carreteres, gràcies a qui no morim de fam, gràcies a qui som al llarg i escriurem,
Mira'm a mà, ja no sé què he de fer. Els temps és com els pas, et sembla claven a des temps. Mira'm a mà, ja no sé què fer. Mira'm a mà, després tot me sap greu. Mira'm a mà, després tot me sap greu.
I després aniré a ballar, no serà cap drama.
Fins demà!
Carregui per la pluja,
de la tomba jo m'aixeco per cantar, ja estic jo. T'imagino, que imagines com ballar sense parar. Pum, pum, pum, pum, pum, pum, pum, pum, de la porta de la noia jo dic por. I jo caí, ai, ai, ai, ai, ai, soc per dalt, coi, no em fa.
Ell, tu, jo i vosaltres som nosaltres. I és trist que tu em recordis, baixa el cap, sóc un pardal. Dins el llibre, com un sí, s'hi barreja un tros de pa. I el pa, pa, pom, pom, pom, pom, de la porta de l'expressió.
I jo camí, ai, ai, ai, ai, ai. Sóc per dalt. Oi, no em faig mal. Seguiré!
Fins demà!
Fins demà!
És un roig de mar dins una tempesta, una pluja fina, ara et veig brillar. És un sol de mar que no pots mirar.
tempesta. Però no pots mullar. Què demanis creus que pot passar? Que et fa tanta por del que vindrà? Ja no sé que dir-te de la mà. Però la vida és curta per mullar. Ja no res serveix ningú.
treure's ni pensar, jo no crec que sí.
que no tinc cap pressa. Si no vols parlar, és més fàcil seure.
que et deixes plorar.
Fins demà!
. . . .
Aquell dia, fora la tomba, somiant encara, llorés a cant, l'amant la flauta, aire i estels, morint-se encara, ho va saber.
Roses. Volia roses. Volia roses. Roses. Volia roses. Roses o res.
Encara ho va saber, aquell dia vora la tomba, somiant encara llorés a cant, l'amant, la flau taire i estel.
Gràcies.
Caminant encara ho va saber Aquell dia vora la tomba Somiant encara llores a cant L'amant, la flauta, aire i estels Morint-se encara ho va saber Volia roses, volia roses Volia roses, volia roses Volia roses, volia roses
Gràcies.
Manegot, Fausi, Didal. Tot ha preparat estar.
I quan pensa en sossegat, s'escana i ja li fa mal. M'agrada s'espirla,
per replegar espigues, per tenir humors de pai, per menjar amb un ple,
Fins demà!
Fins demà!
... ... ... ...
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Un cap de cap vespre d'haver esmarcat vaig trobar una bolota que en té cap girat li vaig dir estic tan enamorat que per tu faria sui astres brancat fent mitja rialla se girar i digué no m'aplau fer quadres al mig del carrer llavors tira tira seguir caminant
Jo que em sopellava, ella anit girar. En que me diguis que m'estimes, no ho puc creure. En que me diguis que m'estimes, no ho creuré. Ja me diràs on treu cap tant d'estimar-me. El que tu vols, ara jo ho entres ben bé. El que tu vols, ara jo ho entres ben bé. D'una correguda la vaig encalçar. D'una rigolada la vaig agafar.
Mira que estàs maco, li vaig ver de dir. Mentre m'esforçava, quedava ben fi. Ella me mirava a mig de cova d'ull. Va fer dos baralls i em va dir, te vull. I sabeu què era, que més li agradava?
amb un cotxe d'Amèrica que li vaig mostrar. En què me diguis que m'estimes, no el puc creurar. En què me diguis que m'estimes, no el creuré. Ja me diràs on treu cap tant d'estimar-me. El que tu vols, ara jo ho entres ben bé. El que tu vols, ara jo ho entres ben bé.
En què me diguis que m'estimes no ho puc creure. En què me diguis que m'estimes no ho creuré. Ja me diràs a on treu cap tant d'estimar-me. El que tu vols, ara jo entres ben bé. El que tu vols, ara jo entres ben bé.
Volvides en rotació.
Tothom té coses que un altre
Una pilota antiestrès en sa forma del món. Una illa de plàstic no sé bon. Un cotxe híbrid ecològic. Fabricació recent passa de 0 a 100 en 13 segons. I segons on no se nota.
amb la il·lusió d'avançar. Un calaix de sastre, un cul de sac. Un calaix de sastre, un cul de sac. Un calaix de sastre, un cul de sac. Castells d'arena enmig del desert. Ses coses que abans m'llevaven se son. Ses coses que ara m'entenen despert.
Les coses que abans m'llevaven, se son, ses coses que ara m'ha ment.
Quina il·lusió d'avançar.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Forget what you heard about.
que se m'afilen en temps mentre entretens la teva ment Escoltant-me atentament vaig fent La vida pesa a vegades però anem tirant-la lentament Is very eloquent Tirant la rima fàcil vaig creixent internament Lletres que salven diverses vides diàriament Possiblement, vaja, se'm sent No sé si parlo una pantalla o gent O fill de puta que s'ho va creient
S'ho va currant sisipodents, demanant taxis a PCN. El puto OP no surt del poble últimament. Està amb la nòvia, està currant la O. Què estarà fotent? Posar que em tens saltant-me obligacions habitualment per destapar aquest neguit intern que surt. Si no estic fotent el que ara estic fotent, la vida passa i vaig contracorrent. Scarecrow.
s'intensifiquen els estímuls com a so d'antídot buscant l'aire que respiro entre la multitud la virtut de l'actitud que afuna el núvol i aglutina cada pòssima de solitud cançons tristes amb pistes de plenitud pàgines plenes de vòmit buscant l'actitud
alquimistes del ritme mostrant aptitud, deleitar-se amb feina feta, inspirar calma d'aquesta calma. Em faig reial, m'hi acomodo perquè he fet les paus que s'enlairi l'ànima, que parin màquines que em tornin la clau, les engegaré quan retornin les ganes. Ara és temps per celebrar proesses, d'oblidar penes, d'haver resat desenes, de relaxar les venes a l'espera d'una nova primavera, que ja són 33 els que aguanta aquesta esquena, alliberar-me del pes amb una estrena,
Seguir buscant el camí de vida plena, 7 bits, 7 brindis amb copes de bé. Jo per tu, tu per mi, i afullar amb la llum encesa. Vivint els dies amb somnis a prop, sentint les vides com alliberen el vol.
Desfent rutines gravades amb foc, conscient del ritme que m'alimenta de nou.
La posta és amb els ulls tancats i fa brotar costera Intuïtiu amb el que s'amaga al darrere Deixar anar el curro, baixar del carro Jornada completa la vida, apurant el paro Escreure com a bici, poder resistir Expectatives que m'ofeguen provant d'existir Permís per perdre'm, per assumir El potencial inevitable de cada crisi De cada pal surt l'oportunitat per tornar a creure Tornarem a caure, tornarem a vèncer Set anys païnt l'absència
Però ningú desapareix mentre se'l pensa. Ens vam trobar la mort de cara i va explotar l'amor. Me mare manté viu el foc que ens allibera de la càrrega. Com l'essència del fàrmac. Deliris que m'ajuden a aprendre a viure amb calma. Fem viatges a l'extremont. Parant el temps, descobrint racons. Resseguint línies, burlant el son. Deixar créixer el desig quan el sol es pon.
quan fora té la pau teva. Però... m'acorro amb el teu gos. El teu canç d'autoritat i els rellotges que m'ha volat autonomia per principi
Fins demà!
Se'n va la boira que et vestia amb aquell lleix que encís els ulls. I ara tan nua com la vida, la covardia ens queda lluny. I vine i deixa't caure vora el blat, despedit si has estimat, sense aturar-te les carícies. Com us ho diria, sense sucre i sense sal,
mirant-ne cap al cel. Cruixen lliris fets de fosca i s'escarressen dins la nit, s'escampen plens de gust, de por i d'oblit. Ploren i s'esclaten de riure, pinxigales i dins i cau del cel, redona com un cri.
I una de ment, i una de pau, i una de vent. I una que neig d'una mirada cap al cel.
I una de ment, ni una de pau, ni una de vent. Ah, lluna que aneix, dona el mirar de cap al seu. Ah, lluna de sants,
que cau, vés i desfà, l'obra del temps.
Fins demà! Fins demà!
Tot pareix una locura, tinc qual, cent per cent. El rap en tres idiomes i something divertido. You know que tots me dis bonits, me little morenito, però què passa? Això és California, lo latino, me desmadre, què passa? California, si estic sol encara podré guardar el teu record.
No t'obriguis, pensa a mi. Califòrnia, aquí, amb les estrelles, només tu i jo. Califòrnia.
Te comprendo, tu ja saps que jo no mai speak to language together, pero esto lleva ritmo y la meva sang altera. Subimos a su coche, he shows me the big city, el meu cos se calienta quan son la música funky. A veure tu, chiquito, si por rebejar que tinc l'ígia, aunque sea un poquito. Oh, my baby, do you wanna make me crazy? Only you, only attraction. Come on, everybody, sota la luna de la luna.
Califòrnia, si tinc sort encara podré guardar el teu record.
Californa.
Bona nit.
Vols prendre alguna cosa? Aquí estoy, vengo, te invito. Tranquila, nena, el bombotsito. Per això tu no captes el repito, lo repito. Baby, you want a cigarette? Va ser la teva roba, el perfum o la figura, la teva cara o quizás tu minifalda. Ell em va fer flotar com en un camp de gravetat zero. Només tu i jo, només atracció. Només tu i jo, només atracció. Només tu i jo, només atracció. Només tu i jo, només atracció. Però què passa?
Yeah! Això és California, lo latino, me desmadre, què passa? Yeah! Sí, a la IEF, o vore'n el A. California, si tinc sola encara podré guardar el teu record. California, no t'oblidis, pensa a mi. California, qui toqui amb les estrelles només tu i jo. California,
Califòrnia!
Fins demà!
Gràcies.
i jo no puc tornar. Ja mai podré deixar els plats buits i dins el mar i sent els crits. Estic com sempre amb buits
mai més i dins d'aquesta habitació encara sent el teu remor el teu remor el teu remor sega
La plaça buida i s'ensola Carrers de fang i de brutó No he recordat mai res pitjor I els altres veus
I dins aquesta habitació encara sent el teu remor.
Fins demà!
Escolta.