Fins demà!
No escapareu al foc, viu, en aquests moments. No tinc cap eixida per escapar-me. Teniu el foc a les mans i es cremareu. El foc s'encena al sentir les nostres veus. Pam, pam, el foc a mi que em dispara, directe al cor m'arriba aquesta bala. Ràpidament em deixa-la estacada, ràpidament.
Fins demà!
Carregue la meva menta, armament, inteligent, dispare. Rápidament la meva paraula no serà tu el ben. Carregue la meva menta, armament, inteligent, dispare. Rápidament la meva paraula no serà tu el ben. Sale, guany, sale, guany, sale.
Foc viu
Foc viu contra el fascisme Foc viu contra el feixisme Foc viu contra el feixisme Foc viu contra el feixisme Foc viu contra el feixisme Foc viu contra el feixisme
La meva menta, m'armament, inteligent, dispare. Rápidament la meva paraula, no se la duen, ben carregue. La meva menta, m'armament, inteligent, dispare. Rápidament la meva paraula, no se la duen, ben carregue. La meva menta, m'armament, inteligent, dispare. Rápidament la meva paraula, no se la duen, ben carregue.
Fins demà!
També som el nostre sud, est i oest. Tu ets el centre on fem palanca i moure el món fent contrapès. Uns ho miren i fan veure com si això no anés amb ells. Altres miren com sumar-se a la festa.
Relaxa't i ja pots deixar-te anar. Allibera't. A l'hora hauràs d'alliberar el teu espai. Tu ets el centre. Deixa que t'ensenyi la llengua i t'estarà. No hi ha esclau si no acceptem mai. Més cadenas.
amb la força d'un gerant, destruïm tots els murs, construïm l'espai cor.
Les tornes marcant el pas, pel poble s'ho mirar. Si tu mires des de dintre, veuràs la multitud de gent que ve a anar.
Tots junts sumats, benvinguts, els immigrants. Fem camí amb orgull, construïm l'espai comú. Tots junts sumats, amb la força d'un gegant, destruïm tots els mucs.
Destruïn totes!
Rasel, rasel, et saug tegel.
Tot a pulcre, aturaré sempre el pit, et somiaré a la nit. Gotes de sang, espines de lligama,
Aturaré sempre el pit, et somniaré a la nit. Gotes de sang, espines de lligama, feriu, macal. Gotes de sang, espines de lligama,
La estampada està...
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Cada paraula hi prega el món, crida per arribar a amparar. I dius imaginant-li dels al seu voltant. Dias de primavera cap a cap es van canviar. Infinits compartits d'un pas.
Música
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Solt els plors d'aquells nens manifestant la seva ràbia. Tu valent, decidit, impulsat, erradicar-la. Si no saps què has de fer, és corrupció més intel·ligent. No oblidis els valors que vas aprendre. I no em puc creure.
Sento els plors d'aquests nens manifestant la seva ràbia. Tu valent, decidit, impulsat a erradicar-la. Si no saps què has de fer, és corrupció més intel·ligent. No oblidis els valors que vas aprendre. I no em puc creure que el món segueix així. I ara et vull veure.
Cuidarem! Cuidarem! Cuidarem! Cuidarem! Cuidarem! Cuidarem! Cuidarem!
Puc creure que el món segueix així, i ara et vull veure. Junts amb tu, llitarem, puc creure, la teva força no és minoritària. Ven un pas, endavant, decidir, canviarem la història. Junts amb tu, llitarem, puc creure, la teva força no és minoritària. Ven un pas, endavant, decidir, canviarem la història.
Tu no pots desfer les meves rues.
Creix, se esqueix, estreu, parteix amb tu. Creix, se esqueix, estreu, parteix amb tu. Creu-me, fas-te.
Tu que penses dels amors, dels amors, dels amors.
No me vols mal, ja ho sé. Tu no ho pots desfer. Tu no ho pots desfer. Ses meves rues. Tu no ho pots tanyar.
Creu-me. Creu-me.
Fas tard. Tu, què penses? Dets amors perduts que mai no vèncen. Tu, què penses?
d'ats amors, d'ats amors, d'ats amors. Creix, s'esqueix, es treu per teix amb tu. Creix, s'esqueix, es treu per teix
Quan tu ja no pereixes tu manté.
A la ciutat dels àngels sense cel. La teva llum és com el gos per l'home seu. I Déu és el carrer. I Déu és el carrer.
i l'Amaril i un somri, només dins un fil. Germans, dos i Charles Chaplin, un frígid mortal només dins un fil. És que no saps que estan de vacances, estan...
de vacances. Estan, estan, estan de vacances.
Estava cansat. Es puja a les muntanyes mirant cap del cel. La meva sorpresa estava allà sense el seu bé.
Fins demà!
Necessito os cels Necessito os cels Necessito os cels Necessito os cels Necessito os cels Necessito os cels Necessito os cels Necessito os cels Necessito os cels Necessito os cels
Oh, no, no, no, no, no, no, no.
La va trobar a una sala mig buida, buscant un somni fugint del dolor. Entrant pels ulls va sentir mil espurnes. Aquella història va canviar-li el món. Va perdre-ho tot, la partida i la vida. Cada ciutat li esmicolava el cor.
Només el far del sud ell es mira. Segueix la flama fins que res no es mou. I empenya el sol tan bruna, tan forta i prohibida. I es descorda la brusa, el seu cos, un somriure viu.
Em donaria amor si ens poguessin mirar. Em donaria el món si poguessis parlar-me. Em donaria tot si em pogués estimar. Tantes nits em va pagar per tenir-la.
Tantes excuses per anar tot sol. Però cada cop amb un pló la perdia. La llum se paga quan la sort es pot. I el seu record s'estima en ciutats adormides. Insomnia fins a l'aula, el seu fart, sense vida trist.
Tremolant el que pot ser del cine,
Sessió de nit, avui ja és l'últim dia. S'endú el cartell, arriba a casa i l'espia.
L'habitació es transforma en un món nou. I li escriu 100.000 cartes, la busca i viatge, i el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa. Et va del sol tan bruna, tan feble i prohibida, som grons en les ombres, el seu cos un somriu.
Fins demà!
Fins demà!
que tot vagi bé. Fes que arrisca el sol, que s'atura el temps. És el moment que demà ja al meu voltant.
a la claror, tan freda l'alba. Per despertar, tot va molt millor. Sobretot, si ho abric un dels llums i et veig aire tan pendent.
Ben fort de l'alma No es veuran mai més No hi haurà demà Navirem d'una vida anòmada Sobretot
Fins demà!
Fins demà!
Pleguem els trastos, marxem de Barcelona. Anem tard com sempre, les presses no són bones. Com pica el sol i l'aire no funciona. Fem una llama dins de la furgona. Els pitus treuen la farralla.
Un canta i l'altre balla. De birra mai hem faltat. Venim amb ganes, fot-li canya. Amb aquests ritmes que anem donant voltes, perdem-nos junts cap que m'hi has fallat. La festa ha començat, va sobre rodes, els freqüents no ens agrada.
Som la greca en persona, la música sona tot drap. Vull que els grans jaudin al moment, amunt i avall per la nostra gent. Bon rotllo per tot el firmament, d'accelerar trics moment.
Uniformats amb camises hawaianes, donem la nota, el cos ens ho demana. El nostre so convida a moure cames, anem fent la rauxa que el públic ens reclama. Fem ballarucas, suant la parda, la penya bota, la nit no acaba, la plaça espeta, actors que enganxen.
La pobla trona, això no para. Cridem-ho tots. Cantem-ho tots. La, la, la, la, la, la, som-hi tots. Cantem-ho tots. La, la, la, la, la, la, la. Migs d'estiu com cant. Som la greca en persona, la música sona tot drac.
Seguim trucant, no defallirem. Incansables de cos i ment, un grup de bossos que van a ser. Vull que els grans gaudin al moment, amb ell avall per la nostra gent. Bon rotllo per tot el firmament, d'accelerar.
Gràcies i grans, gaudin al moment. En un i avall per la nostra gent. Bon rotllo per tot el firmament. D'accelerar trics, mou el vent. Seguint un cant no defenirem. Incançables de cos i ment. Un grup de bojos que van a ser.
Fins demà!
Fins demà!
Ha arribat el dia en què per fi ens veurem un altre cop. Després de tant temps no sé si puc reconèixer el teu look nou.
Batec sants negres i el batec del cor, batec el cap, batec el coll, batec si m'ho nota la gent. Bategues tu, batego jo, batec a la planta dels peus, batec a la punta dels peus, mentre em cordo botes negres per variar em sento jo.
Et demano de quedar més tard, no sé, tinc molta por. I ens trobem abans de temps, i em mires tu, i et miro jo, i ens mirem fixes a l'aparador. I et veig també, i em veus, no ho sé, tornar al batec més intens, tornar al batec més intens. Fa tant temps que no et veig, que els meus ulls et descobreixen de nou.
et descobreixen millor. M'és igual si avui plou o si el mar es desboca suau però no marxis si us plau.
Impossible explicar-te el que ha passat en tant de temps. Els minuts semblen segons, les hores passen com si res. Mentre parles records a la pell, records de quan, records de què, records de tantíssims moments. Records sincers, pintats d'oblit, records que encara em fan sentir, records que encara em fan sentir, que no vull que arribi l'hora de marxar. Vols anar a sopar?
Potser podem fer una pizza però millor per emportar.
i em dius anem a casa meva, jo no sé què fer, jo no sé què dir, els nervis em cremen per dins, i et dic que sí, faig com si res, batec cada cop més intens, batec cada cop més intens. Fa tant temps que no et veig, que els meus ulls et descobreixen de nou, et descobreixen millor,
M'és igual si avui plou, o si el mar es desboca suau, però no marxis si us plau. Ens mirem ja tantes coses a parlar, però decidim callar, i el que passa a partir d'ara es fa difícil d'explicar.
I la lluna ens fa de sostre en una nit d'ombres gegants. I tinc por que ara t'adormis i que et creguis que has somiat. Perquè fa tant temps que no et veig, que els meus ulls et descobreixen de nou, et descobreixen millor.
M'és igual si avui plou, o si el mar es desboga suau, però no marxis si us plou. Fa tant temps que no et veig, que els meus ulls et descobreixen de nou, et descobreixen millor, més igual, més igual.
Si avui plou, o si el mar es desboca suau, però no marxis si us plau. Fa tant temps que no et veig, que els meus ulls et descobreixen de nou, et descobreixen millor.
M'és igual si avui plou o si el mar es desboca suau. Però no marxis, no marxis, si us plau. No marxis...
S'escoi verd uventura, s'escaladeja fan terra.
Fins demà!