Title:

Futbol, negoci i clubs d’estat

## Context inicial: Mallorca i actualitat futbolística **FutbolXat** a **Ona Mediterrània** entrevista el professor **Xavi Ginesta** (Universitat de Vic) per analitzar *cap on va el futbol com a negoci*. Abans, els presentadors fan un breu repàs d’actualitat mallorquinista: • **Copa del Rei:** el Mallorca elimina el Numància (2-3) amb l’equip B, però pateix molt més del previst i fa una segona part «intolerable». • **Lliga:** es comenta la **desfeta contra l’Ossasuna**, la manca de concentració a pilota aturada i la sensació de fragilitat mental de l’equip. • **Muriqi:** tercer màxim golejador de la Lliga, però es remarca que els seus gols «no han donat 3 punts» perquè l’equip deixa escapar victòries. • S’estableix un **paral·lelisme amb el Barça**: aficions patidores, desencís quan l’equip es desconnecta i debat sobre el pes dels resultats en l’estat d’ànim del soci. També es comenten altres clubs històrics (Oviedo, Zaragoza, Las Palmas, Racing) i el pes creixent de la **Segona Divisió (Lliga Hypermotion)** com a competició molt potent. --- ## El Barça com a símbol: identitat vs multinacional ### El llibre sobre el Barça Xavi Ginesta presenta el llibre *“Futbol Club Barcelona. Història, política i identitat”*, on analitza el club **més enllà del terreny de joc**: • El Barça és **l’últim gran reducte associatiu català** (juntament amb antigues caixes, entitats socials, etc.) dins la globalització. • Es revisen els **valors fundacionals** que Gamper formula el 1908: • *Catalanitat* • *Universalitat* • *Democràcia* • *Club polisportiu* > "El Barça s’ha de comportar com una multinacional de l’entreteniment i, alhora, mantenir-se com una associació sense ànim de lucre." ### La tensió local–global • El Barça té uns **150.000 socis locals**, però també **centenars de milions de seguidors globals** que, en general, només demanen espectacle i títols, no *catalanitat*. • Exemple clau: la **gira als Estats Units** arran del conveni amb UNICEF i l’oficina de Nova York: • Es monitoritzen unes 170 notícies internacionals. • **Cap parla de la singularitat associativa o identitària del club.** • A l’exterior, el Barça és percebut com una **franquícia més** al nivell d’una franquícia de l’NBA o la NFL. • El propi club tampoc insisteix a comunicar aquesta diferència quan li convé: estratègicament li interessa ser vist com una gran marca global d’entreteniment. ### 1 d’Octubre i fractures internes • Es recorda el **1-O**: bona part de l’afició local demanava suspendre el partit del Barça, mentre sectors del vestidor prioritzaven **evitar sancions esportives**. • Això exemplifica la **fractura entre el Barça identitari de proximitat i el Barça global-esportiu**, obligat a respondre a dinàmiques competitives i comercials. --- ## Models de propietat: socis, milionaris i fons sobirans ### Radiografia de les cinc grans lligues Amb dades (Bloomberg, 2023), Ginesta dibuixa l’ecosistema actual de propietats: • **Per tipus de propietari:** • 55 clubs: **inversors privats** (més d’1.000 M€ de capital). • 16 clubs: **propietat dels socis** (on hi ha Barça, Madrid, Athletic Club i Osasuna). • 12 clubs: **fons d’inversió**. • 5 clubs: **fons sobirans** (PSG, Newcastle, etc.). • 5 clubs: **grans corporacions** (p. ex. Bayer Leverkusen). • 5 clubs: **accionariat atomitzat** (p. ex. Real Sociedad). • **Per origen del capital:** • 56 clubs, capital **local**. • 7, capital **europeu extern**. • 17, capital **nord-americà** (entre ells el **Mallorca** i l’**Espanyol**). • 6, capital de **Pròxim Orient**. • 6, altres països asiàtics. • 6, origen atomitzat. ### Clubs d’estat i “dopatge” del sistema Ginesta considera que els **fons sobirans** són els que introdueixen un “dopatge” més greu al sistema: • **Paris Saint-Germain:** trenca la **piràmide competitiva francesa**, amb un estat al darrere i un domini econòmic abismal. • **Manchester City / City Football Group:** • vinculat a **Mubadala**, fons sobirà d’Abu Dhabi; • mentre la Premier investiga el club, Mubadala signa acords estratègics amb el govern britànic: política i negoci es donen la mà. • **Newcastle:** propietat directament vinculada al príncep hereu saudita Mohammed bin Salman. ### El cas del Real Madrid i el suport públic • Es planteja la idea que, de facto, el **Madrid també té un “estat al darrere”** a través de: • requalificacions de terrenys (antic camp de la Castellana, nova operació a Valdebebas); • facilitats urbanístiques i pactes amb l’Administració. • Florentino Pérez defensa davant els socis un possible **canvi parcial de propietat**, argumentant que ell va rescatar un club gairebé arruïnat, i proposa models similars al del **Bayern de Munic**. ### El model alemany (50+1) • A Alemanya, el model **50+1** limita la participació externa al 49% de les accions. • El **Bayern de Munic** està participat per **Allianz, Adidas i Audi**, tres grans empreses bavareses. Això li dóna: • estabilitat econòmica; • arrelament territorial; • control del club per part de l’entorn local. • Per a Ginesta, un model així **només tindria sentit al Barça** si els socis corporatius fossin grans empreses catalanes, i no un inversor llunyà que condicionés el relat i la identitat del club. --- ## Desarrelament, nous propietaris i futbol de barri ### Mallorca, Espanyol i la mirada nord-americana • Es debat si els nous propietaris (com el **City Football Group** o els americans del **Mallorca** i de l’**Espanyol**) entenen realment que el futbol europeu és **arrelament territorial**, no una simple franquícia. • Exemples concrets: • El primer pas de **Köhberg** al Mallorca és importar el model **Fènix** nord-americà: *meet & greet*, túnel-show, càtering VIP, experiència d’espectacle a Son Moix. • Es dubta que antics propietaris com **Chen Yansheng** a l’Espanyol percebin que el club és **sentiment i identitat per a una part de la societat catalana**, no només un actiu. ### La Superlliga i el paper dels governs • La **Superlliga europea** s’atura per interessos geopolítics: • El **PSG** prefereix controlar l’**ECA** i quedar dins l’ecosistema UEFA. • El govern britànic veu la Superlliga com una **amenaça a la Premier**, peça central del seu pla per utilitzar l’esport com a gran **actiu de projecció cultural** post-Brexit. • L’afició anglesa es rebel·la: no accepta que els propietaris trenquin la tradició del futbol britànic sense comptar amb el sentiment local. ### Futbol de doble nivell: barri vs entreteniment Ginesta proposa una hipòtesi de futur: • El futbol es bifurcarà en **dos nivells**: 1. **Futbol de barri i de proximitat** (Sant Andreu, Europa, tercera i quarta RFEF, etc.): espai on es conservaran **essència, vincles locals i identitat**. 2. **Futbol d’elit com a entreteniment global** (Barça, Madrid, City, Bayern, Champions, possible Superlliga): producte pensat principalment per a **l’espectador televisiu mundial**. • L’aficionat local del Barça o del Mallorca continuarà existint, però: > "Els grans clubs no fan futbol, fan entreteniment. I aquest entreteniment és la matèria primera del negoci mediàtic global." --- ## Democràcia de club, governança i el “perill” del vot emocional ### El cas Barça: problema de propietat o de gestió? • Ginesta defensa que el Barça **no necessita ser SAD** per competir: • El problema no és la forma jurídica, sinó la **governança** i la **capacitat professional de gestió**. • Amb un valor de marca d’uns **1,5 bilions d’euros**, el Barça té un gran potencial per generar negoci si sap explotar-lo. • Obstacles interns: • Canvi de junta = canvi massiu de directius i executius: **funciona com una legislatura política**. • El **primer any** i el **darrer any de mandat** són pràcticament anys perduts en clau estratègica. ### El vot del soci i el “triplet” de Bartomeu • Es posa d’exemple la victòria de **Bartomeu el 2015**: • arriba al poder recolzat pel **triplet de Luis Enrique**; • malgrat un **endeutament descontrolat i renovacions insostenibles**, el factor decisiu en el vot és el **resultat esportiu immediat**. • Això du a una reflexió inquietant: si el soci vota només en funció del marcador i ignora la salut econòmica del club, **la democràcia interna pot esdevenir un llast competitiu** en un entorn d’elits financeres i clubs d’estat. • Es fa un paral·lel incòmode amb la política (dictadura eficient vs democràcia lenta), que els mateixos tertulians consideren "perillosíssim" com a marc mental, però que serveix per evidenciar el **xoc entre participació democràtica i eficàcia econòmica**. ### La batalla pel relat i els ingressos • Precandidats actuals al Barça intenten desplaçar el debat cap a **model de negoci i socis estratègics** (Barça Studios, BLM, acords digitals, etc.), sabent que en discurs polític i carisma **Laporta parteix amb avantatge**. • Qualsevol projecte de futur ha d’assumir que el Barça: • és *de facto* una **multinacional de l’entreteniment esportiu**; • ha de generar ingressos comercials nous per competir; • lluita en el mateix espai que **Disney, Apple o Netflix** pel temps i l’atenció de l’espectador. --- ## Drets televisius: per què la Premier domina? ### Comparativa de contractes audiovisuals Ginesta entra en dades per explicar l’abisme entre lligues: • **Ingressos nacionals de drets (per període de contracte):** • **Premier League (25–29):** 7.824 M€ • **LaLiga (22–27):** 4.950 M€ • **Bundesliga (25–29):** 4.484 M€ • **Sèrie A (24–29):** 3.200 M€ • **Lliga francesa:** ~500 M€ anuals, en **crisi profunda**. • **Estats Units – NFL:** ~**11.000 M€ anuals** en drets. Magnitud molt superior a qualsevol lliga europea. ### Claus de repartiment • **Premier League:** • 50% dels ingressos es reparteixen **igual** entre tots els clubs. • 25% per **criteris esportius**. • 25% segons **visualitzacions televisives**. • **LaLiga (Primera Divisió):** • 90% del total va a Primera; • 50% es reparteix igual entre clubs; • 25% segons rendiment esportiu de les últimes 5 temporades; • 25% segons **reputació social** (taquillatge, presència mediàtica, etc.). • **Bundesliga:** sense part equitativa fixa; tot depèn bàsicament del **rendiment esportiu**. • **Lliga francesa:** 47% igualitari, 28% rendiment, 25% audiències TV. • **Sèrie A:** 40% igualitari, 30% segons audiències i la resta per criteris esportius. ### Abans i després de la venda col·lectiva a Espanya • Temporada **2014–15** (Espanya encara amb venda individual de drets): • **Premier**: • Campió: 138 M€ en drets. • Últim (QPR, descens): 90,8 M€. • **LaLiga**: • Barça: 160 M€. • Madrid: 156 M€. • 3r (València): 48 M€. • Últim (Eibar): 13,8 M€. • El **3r d’Espanya cobrava la meitat que l’últim de la Premier**, i l’últim espanyol tenia una xifra ridícula. • Això explica perquè **equips modestos anglesos poden fitxar jugadors de clubs “top” espanyols**: tenen molta més capacitat econòmica estructural. • La venda col·lectiva a Espanya arriba tard però era imprescindible. Ara la darrera gran lliga que manté venda individual és la **portuguesa**. ### Estancament dels drets i auge dels ingressos comercials • El nou tender de LaLiga fins al 2032 arriba a uns **6.000 M€** totals, amb una **revalorització del 9%** gràcies a: • millora del producte audiovisual (pre, post i mitja part); • lluita contra la pirateria. • Però el creixement dels drets audiovisuals ja és de **dígit únic**. En canvi, els **ingressos comercials** (patrocinis, màrqueting, activació de marca) creixen a **doble dígit**. > "Els drets televisius s’estanquen; el futur passa pels ingressos comercials. És aquí on Barça, Madrid i també clubs com el Mallorca s’ho juguen." --- ## Conclusió: cap on va el futbol? L’episodi acaba amb una sensació agredolça: • El **futbol d’elit** es consolida com a **indústria de l’entreteniment global**, amb clubs d’estat, fons sobirans i grans corporacions canviant les regles del joc. • Els clubs de socis (Barça, Madrid, Athletic, Osasuna) viuen una **tensió permanent** entre: • preservar identitat, democràcia interna i arrelament; • competir econòmicament amb estructures molt més verticals i poderoses. • El **futur de l’“essència” del futbol** potser s’està desplaçant cap al **futbol modest i de barri**, mentre la Champions i possibles Superlligues s’assemblen més a un **gran parc temàtic esportiu**. Els conductors tanquen el programa amb la idea que la conversa ha quedat oberta i que caldrà una segona part per seguir explorant aquest **xoc entre passió, identitat i negoci** al món del futbol actual.

['FutbolXat', 'Ona Mediterrània', 'RCD Mallorca', 'Barça', 'Real Madrid', 'Premier League', 'LaLiga', 'Superlliga', 'futbol negoci', 'clubs d’estat', 'PSG', 'Manchester City', 'City Football Group', 'Mubadala', 'fons sobirans', 'governança de clubs', 'model 50+1', 'Bundesliga', 'drets televisius', 'ingressos comercials', 'Segona Divisió', 'Lliga Hypermotion', 'Espanyol', 'Oviedo', 'Girona', 'futbol de barri', 'identitat de club', 'socis', 'Laporta', 'Bartomeu', 'Florentino Pérez', 'NFL', 'globalització esportiva']