Música
Escoltes Ona Mediterrània
Des de la 88.8 de la freqüència modulada
Música
Moixa Mental presenta Les Indómitas
Una hora de ràdio eclèptica per gent de ment elèctrica
Música
Música
Tan sols nosaltres dos cansats de tot
De sobte fulles cayent d'un arbre sense fer cap renou
També devien estar cansades d'estar connectades
Hi ha alguna cosa a l'altre costat?
Si és així, camina, camina lluny
Fins que no puguis més
En aquest moment, asseu-te i frueix d'una conversació amb tu mateix
Música
Música


Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música
Música
Música
Música

La ràdio, fet, això són les endòmites, un programa fet per Gassa Moix i de... o ex, no ho sé, amb unes moixes que es diuen...
El rot negre i una pausa poètica seria un... una pausa poètica...
Una moixa mental que es diu...
Mr. Esperenki.
Una moixa mental que es diu...
Senyora Lisset.
No estem per fer ràdio. Un satan que es diu...
Zodon.
Eso.
Derrere d'esforç, filna, Maria, camp de força.
Uliver, que mos fa... no mos facis aquests gestos, que ara tenim càmera.
I diu que apaguem la càmera perquè ja està cansada de veure'n la cara.
I fa gestos de... ara te fotre una... no, no, no.
Això no ho puc traduir, em sap molt de greu.
Deixa el micro, per favor, deixa el micro allà.
Que jo és el símbol de sords i de la gent sorda.
Encara que els ho faci malament.
Avui és el dia nacional de les ànderes de goma.
Mira.
Prou.
Una cosa.
Que ha estat de fer el high five.
Els sords i una gent sorda són dos tipus diferents de gent.
Hi havia un, hi havia un...
Per no cagar-les jo, que se faci un pic.
Hi havia un d'això en el diari que de... que havien passat molt malament d'anar aterrar perquè els havíem fet moltes voltes.
Sí.
I aquest article de... hi havia homes i dones i nins i diabètics.
Així que un beset i una punyada.
Els diabètics no són persones, o com?
Avui és el dia nacional de fer...
Descriptori net.
Bo.
Ah, molt bé.
I dels adhesius.
Die!
Ué!
Un altre pic.
D'adhesius!
Ué!
Die Mallorquí de dir Wisconsin, Wisconsin, Wisconsin, sense cap altra mena de context.
I agrair...
Que aparece Wisconsin si lo dices así tres veces delante d'un espejo.
O Wisconsin o Texas.
Vamos.
També agrair en Colton Walworth, perdona que hagi fet el teu nom, per tot el seu suport.
Ai, ja està.
Què hem escoltat?
No, però ja tinc un dia avui.
Un?
Sí, avui és un dia especial.
Quin és el dia?
Moltes anys!
Avui s'ha mort...
Va.
Aquella senyora que hi havia un poble, dos mil i escaig d'habitants, que hem posat
qualque vegada, que va dir, se va fer viral, fora ella vola ni res, que a veure...
Doncs hi havia un resplandor i hizo...
PAM!
Bum!
Concha!
Bum!
La guerra!
La guerra.
Vale, doncs avui s'ha mort i jo volia tenir un reconeixement per aquesta senyora
perquè m'ho ha donat molt de moments de riure i gràcies i segur que era una bellíssima persona
segons de la gent.
Jo no la conec o sé que no ho sé.
Podemos dedicar-la a una pequeña pausa poética silenciosa de un par de segons.
Contra la guerra!
Ja, crec que aquesta...
Ja, sí, sí.
La tendrem en els nostres pensaments.
Bé, si vols saber què hem escoltat, hem escoltat en Dennis Lloyd.
En qui?
Dennis Lloyd.
La cançó és Leftovers i aquesta és una versió que toca a una sala que s'hi diu Colors
i estan tots els seus deixant una vallina web que si no vols recomano està molt bé.
Tiny Destoc primer i després Colors està molt bé.
Fa estona que jo no sé si és dudu auriculars o què, no entenc les paraules.
No és les teves, en general.
Són les auriculars, a mi també m'ho costa molt dur.
Però és quan les dues o quan no les dues.
I duim una secció.
Faim un caos, faim un caos.
Vam, senyora...
Licea, duim una secció.
Evidentment duim com tiqui-toki.
Primer tiqui-toki de l'any.
No, no, no, no, no, perdó.
Què ha passat este fin d'any?
Dónde estáis?
La fiesta sigue, no?
Jo no m'he enterat, no m'heu invitat.
Ha arribat.
Vam, ara, Maria, cant de força l'hivern.
Veus, és que he estat pensant com s'ha de force filter en català i m'ha sortit l'altre, que no me'n recordo què és.
Tenim una cintenia així tan xula com aquesta.
Ai, que bonita.
I ara, de la mà de la senyora Licea, una jubileta que es pensa ser generació Z, el tiqui-toki.
Ai, que bonita.
Caos, caos.
Caos i destrucció.
Bé, una notícia relacionada amb el tiqui-toki que és increïblement important, ja que el de nou de gener s'acabarà el TikTok als Estats Units.
No sé si recordeu que va, fa sis mesos, més o menys, vos vaig explicar que tenien...
Una pregunta. S'acaba aquí, a Europa?
No, Estats Units.
I de que putes estem xerrant?
No, no, no.
A veure, la veritat és que és un tema bastant fotut perquè, primer, s'excusa són mesures de seguretat.
I, en teoria, s'ha demostrat que els servidors que amagatzemen tota aquesta informació sensible estan a sol a Estats Units.
Per tant, no ha lloc aquesta història.
Lo trist és que hi ha moltes persones que amplien el TikTok com a mitjà de vida, ja que és monetitzat.
No, no, persones que cobren per visualitzacions i que complementen o la seva feina o problemes com poden ser tenir factures mèdiques que no poden pagar.
A Estats Units s'amplea molt per això, per fer feina solidària i ja veurem què passa a partir de dia de nou.
Dos.
Dos. Resulta que hi ha un tio pagant valles d'aquelles publicitàries d'aquestes grosses cases autopistes
i, bueno, publicitat en general d'aquesta que va trobar pel carrer, cartells, publicitaris...
Per mostrat de cul.
Demanant a la Laura que el desbloquetgi.
Què és la Laura?
Això mos agradaria saber.
Li recorda...
Aquesta era la pregunta.
Li recorda...
Palme.
...que ja han pagat mitja boda.
Ah, per això...
Li explica que se va quedar a un hotel perquè no volíem anar al cotxe perquè havia begut.
Li explica que està fent teràpia i que ella només és una amiga.
més de 3,6 milions de persones volen saber qui és la Laura i que en pensa de tot això.
D'acord.
Laura, no està...
Efectivament.
Tres.
Els homes reaccionen pitjor i es comporten pitjor davant els desastres naturals o les situacions de crisi.
No!
Satan!
Fuera!
Ja està, molt.
No me voy.
No quiero.
S'ha tornat a fer viral un estudi que ja té un temps en relació amb els incendis que hi ha ara mateix a Califòrnia
on s'explica que els homes tenen pitjor reacció en moments de crisi ja que no només no es volen preparar sinó que se'ls ha de convèncer perquè facin cases a les autoritats.
¡Hay tiempo de comer! ¡Hay tiempo de comer!
Clar, hi ha moltes persones que acompanyen homes d'aquest tipus que fan vídeos testimonis on expliquen que efectivament el més complicat a l'hora d'enfrontar una situació de risc, una evacuació, es convence a l'imbècil del teu home que faci allò que recomanen les autoritats
i és que tenen uns ous que se'ls tropitzen i fins i tot els estan cremant el rabiador no es mouen.
Que se'n quedi.
No ho veus?
El problema.
Sí, exacte.
Qui problema és?
Els deixàvem enrere.
No, dius.
Clar.
Dios.
Els hi poses una xuleta en la seva barbacoa i ja està.
I ja està.
Espera que ara s'han quedat a tirar això.
És molt fort això si ho pensàveu.
Quatre.
Quatre.
Aquesta és un poquet...
no diré més seriosa, però més delicada.
Hi ha...
Acepto el repte.
El podcast...
Quanto podemos ser políticamente incorrecto?
Ha habido ya aceptado.
El podcast Telepathy Tapes no el coneixeu i sou les úniques persones.
Són els cassets telepàtics.
Es tracta d'una qüestió bastant increïble i és que és un podcast on els pares i mares i cuidadors
d'infants amb autisme estan compartint testimonis en els que expliquen que tenen la sensació
i fins i tot petites proves que es realitzen on la conclusió seria que aquestes persones autistes els poden llegir sa ment.
Els estan llegint el pensament.
Clar, són moltes persones que tenen aquesta mateixa experiència i per això li diuen ses telepàtics i hi ha molta gent que s'està assabentant ara que això podria ser un fenomen que potser l'ha d'estudiar.
What am thinking?
Nothing.
Sembla que molta gent té sa mateixa experiència.
No és una cosa científica encara, però hi ha molta gent que...
Però això, mira, i ara tocarem sa frontera.
Jo he dit que era una cosa delicada.
No, m'ha agradat el de encara. No és una cosa científica encara.
Encara.
No, és a dir, no era regòstria.
No, però tocarem sa frontera. Això és molt senzill.
No sé qui va presentar en aquest programa un senyor que se dedicava, crec que una mistre Saferenque, que se dedicava a fer lobotomies d'aquestes ràpides.
I els pares, els iguales amb els fills...
Mag lobotomí.
Li poses un estac en aquest...
Pa!
I ja està.
Lo que...
Oh, no!
Pam!
Lobotomí.
Molt malament.
Lobotomí.
Lobotomí del telepàtic.
Jo el que crec és que pot ser, si se fa un estudi, se vegi que a lo millor el que està passant és que estan llegint aquella informació que no és verbal, hi ha una comunicació d'un altre tipus que dona a entendre que hi ha un enteniment que no una telepatia.
Que són estadounidans, que no pensen més que...
Ah, no, no, això s'ha passat a tot el món, eh?
Tot el món significa Estats Units, Regne Unit, Sud-àfrica...
En aquest cas, en cloparlants, claro.
I, va, bous, idò.
Si no m'he pensat en el mateix, en menjar...
Però jo que culpa tengo de que mi algoritmos...
En invahir gent...
Hablen estranjeros.
En llevar...
I coges el mobri si los tiras.
De drets...
Què te he de dir?
I n'hi ha un altre.
Ara quan, quan de 9 de gener desapareixi el tiqui-toki Estat Unidonc, veuré coses virals de Polònia, de...
Però per què no ho fas ara?
De Croàcia, per què no? M'arriben!
Per això hi ha manera...
No hi ha manera d'inferir, això.
Sí.
Ho intent interactuant molt en coses que no ho són...
No, l'algoritme m'alguanya.
L'algoritme m'alguanya.
Sí, m'alguanya.
M'alguanya, m'alguanya, l'algoritme.
A mi no, jo reconec que el meu algoritme me l'he construït peça de peça.
I el temps està fatal.
Està fatal, però són jo els responsables.
Tu t'ho he guanyat.
Con la meva galeria.
Tal persona, tal algoritme.
Vaig mostrar una foto i dic, alerta que no sé, no moguis ni cap a l'edre ni cap a l'esquerra,
perquè de les fotos de la meva galeria te pot sortir quals de l'alcolla.
Quals de l'alcolla no.
Sobretot onços, mostatxos.
Per això.
Sí, però bebès, dits, un cascet, un penis, una senyora...
Però vam d'interactuar molt amb tot el contingut que és quant més a prop millor.
I la veritat és que dura el que dura.
Després guanya l'algoritme i una altra vegada me torna a sortir el que és més viral
i per tant després d'on hi ha més població, angloparlants en aquest cas,
ja que no tenc el tiqui-toc i xines, perquè si el tingués passaria per davant.
Clarament.
Això et censura.
Mira, censuraré a tots i posaré una cançó o alguna cosa, no ho sé.
Correcte.
Voleu que posem una cançó?
És que m'ofego.
Doncs mira, d'acord-hi, vinga, 3, 2, 1...
I...
I push my fingers into my eyes.
It's the only thing that slowly stops the ache.
But it's made of all the things I have to take.
Jesus, it never ends.
It works its way inside.
If the pain goes on,
I...
I have screamed until my veins collapsed.
I've waited as my times elapsed.
Now all I do is live with so much fate.
I wish for this, I've bitched at that.
I've left behind this little fact.
You cannot kill what you did not create.
I've gotta say what I've gotta say,
and then I swear I'll go away.
But I can't promise you'll enjoy the noise.
I guess I'll save the best for last.
My future seems like one big pass.
You're left with me because you left me no choice.
I push my fingers into my eyes.
It's the only thing that slowly stops the ache.
If the pain goes on,
I'm not gonna make it.
Bring it back together or separate the skin from bone.
Leave me all the pieces that you can't leave me alone.
Tell me the reality is better than the dream.
But I've found out the hard way.
Nothing I want to say.
I push my fingers to tell my eyes.
It's the only thing that slowly stops the ache.
But it's made of all the things I have to take.
Jesus, it never ends.
It works its way inside.
If the pain goes on,
I'm not gonna make it.
All I've got
All I've got
All I've got
All I've got
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És que no és del món.
Se me val el absurdo número 42
presentado por Mosa Mentat.
I pagat impostos.
Doncs ara...
Mistres, esperem que,
heu duït una...
una secció.
Sí. Moixes de Bió.
Moixes de Bió!
Ai, quin cansan sí.
Vale, avui és una recomanació
d'una moixa de Bió que se diu Cati Hessel.
Cati Hessel!
Que ha escrit un llibre que se diu Història del Arte sin Hombres.
Toma!
Cint nombres.
Sí.
Cint Hombres!
És una senyora historiadora de l'art i divulgadora.
Té un podcast, com o no?
I un Instagram on se va proposar...
I TikTok? Té TikTok?
No me consta.
Si tenia, ja no va tenir.
No me consta.
Segur.
De tot un és?
Mistres, esperem que puc fer un sis dels meus?
Sí.
Per favor.
Estic tot molt guai, però...
està massa damunt sa línia.
Quina línia?
És línia normativa.
Hauria un pa més de grigústia,
hauria estar més guai.
Sense putos hombres?
No.
Ah.
Sense gilipollas.
Sin putos, sin pollas.
Bueno, sé.
Sí, sí, sí.
Bueno, això no ho sabes,
a lo mejor ella pinta pollas.
És que hi ha dones que tenen penes.
Més groñé.
Hi ha dones per fer que hi ha dones que no tenen polla.
Repeteix.
Títol del llibre, per favor.
Historia de l'arte sin nombres,
de Nekati Hessel.
Editorial.
Oh, sí.
Se fan aquestes coses, no?
Sí, sí, sí.
Ático de los libros.
Sí, al final semblarà...
Qui l'ha traduït?
És que avui és el dia de la ràdio.
L'ha traduït...
Mira, l'ha traduït una senyora que ara...
Perdona, les traductoras també se mereixen la seva reconeixement.
Tens tota la raó.
Ara li donen un reconeixement a la traductora,
que és la Clàudia Casanova.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Clàudia.
Si volen fer una donació,
poden anar al Patreon de Gata Moja, no?
Què Patreon? A l'aixeta.
A l'aixeta de Gata Moja.
Sí.
Per favor.
Doncs...
De què estem parlant?
Història de l'art,
que encara no havia acabat la carrera
i se'm va adonar que no coneixia
pràcticament cap artista dona
perquè no sortien en el temari, no?
De fet, el títol fa referència
a un llibre molt important
o conegut de la història de l'art
d'en Gong Ritz, aquell cop, com se digui,
que efectivament a la primera edició
no sortia cap home
i a les restants en sortia una.
Cap dona, perdó.
I a les restants en sortia una.
Quina?
Doncs...
És que no sé cap,
no conec cap dona artista.
És que me sap greu.
Ni me ve el cap obra.
Són artesanes, les dones dels artistes.
I no és un...
Ella diu que no és...
O sigui, no pretén ser...
No és acadèmic o no pretén ser hostiu,
sinó que pretén assenyalar dones
que ella considera que han contribuït
en el món acadèmic, diguem,
i que s'han quedat fora del reconeixement
o els estudis.
Ai, com es diu?
Des històries?
Sí.
Dues cap exemple?
Ah, sí.
D'una autora que t'agradi?
No, sí, en dué dues,
que m'encanten,
perquè són
na Lluís Bourgeois,
francesa,
escultora,
artista,
perquè també va fer pintura,
i na Niki de Seinfeld,
o com s'hi pronuncia,
que també és una
escultora
franco-estadounidanca,
perquè...
perquè precisament
les dues varen fer feina
abans dels anys 70
i varen contribuir
a canviar
el concepte
o s'imaginaria,
o s'imagine que s'havia fet
dels cos,
de s'ús de cos
en la història de l'art.
Perquè, o sigui,
fins en aquell moment
eren coses com a senceres,
com a contínues,
i elles varen
com a
desmembrar
les coses.
No!
M'interessa, m'interessa.
Desfer-los!
Desfer la frontera
entre els cos
i l'exterior.
Per exemple,
una de les coses
que feien
na Lluís Bourgeois
o que pretenia fer
era
explicant
la seva obra
escultòrica
que se sentia
habitant un cos,
per exemple.
O sigui,
més enllà
de la representació
física dels cos,
escultura com el cos,
sinó
que sent
habitant
el meu cos
o aquest cos.
Té una obra
de ses...
Té...
de ses seves primeres
obres
que se diu...
Com era?
Mujer Casa!
Mujer Casa!
Sí!
Que era
quan ella
estava casada,
no?
I tenia
tres fills
i pintava
en el sàtic
de cacebes
les golfes,
era el seu espai,
i Mujer Casa
són quadres
de cossos
intuïm femenins,
però d'aquí cap a baix,
d'escoi cap a baix,
perquè estan encaixats
en una casa.
Presoneres!
Presoneres d'una casa!
Què voldrà dir amb això?
Exacte, exacte,
què voldrà dir amb això?
I na Niki té...
D'aquí en ets psicòpata
del silenci dels anells
hi ha poqueta.
S'ha de començar
a fer trànsit,
a fer vestits
d'en pell humana?
Sí.
Tu, grups!
No xerren del senyor dels anells
si se m'esclinitant,
se m'esclinitant.
Sí, sí,
després jo xerren del senyor dels anells.
Ah,
ara ve.
Ah,
tirant cap en el seu tema.
És que n'hi ha hagut,
bueno,
hi ha hagut artistes
que han utilitzat coses
com pell i tal
per fer...
I pitjor.
I na Niki,
de Niki,
s'obren,
el conjunt d'obres
que criden més l'atenció
és una sèrie
d'escultures
gegantines
que se deien Nana,
que eren cossos
femenins,
oberts de cames,
alguns d'ells,
i que eren habitables
per de dins.
Perquè ella volia
evitar...
Específica, sí.
Específica, sí.
He volia tornar a entrar.
Es morava llocs.
Me bajo del mundo
pero entrando de nuevo.
Aquí hi ha una que se diu
Ella,
una catedral,
que és una peça del 1966.
Las drogas.
Ara tenim càmera.
Oh.
Però sos un Mazinger Z.
Que m'encanta.
No está conectada a internet.
L'has d'explicar.
Bueno, sí,
és un cos
molt de coloraines
on la gent està fent coa
per entrar
per el que podríem dir
que és la vulva.
i després
en té una altra
que se diu
l'emperatriz,
que aquesta està
a un jardí
a Itàlia,
a Garavichino.
I és
com a de trencadís,
superguapo.
Vam mostrar-ho a la càmera.
És una espècie
d'esfinys
de trencadís
i els dos pits,
un era una cuina
i l'altre un bany,
crec que recordar.
M'encanten.
Ah, però són guais.
Són superguais.
Són superguais.
M'encanten.
Doncs,
tornen a
recordar
com es diu el llibre.
Historia de l'arte
sin hombres
és de Nekati Hesel.
Perfecte,
traduït per anar...
Clàudia.
Clàudia Casanova.
Sí, crec que sí.
Crec que sí.
O alguna cosa.
Editorial.
A Tricòdia de los libros.
Boníssim.
Doncs,
tenim res més a dir
del llibre.
Una altra
actriu, no?
Podríem deixar aquí.
Artista.
Llavors no duré més, segurament.
D'acord.
Idò,
fèiem una pausa
per els consells
de la nostra casa
que sonen
tal que ja sí.
Yeah.
Escoltes
Ona Mediterrània
des de la 88.8
de la freqüència modulada.
De Balears.cat
Sempre oberta a l'actualitat
i a l'opinió plural.
De Balears al teu ordenador,
a la teva tablet,
al teu telèfon mòbil.
Llegeix
De Balears.cat
Ha arribat a Mallorquia
el nou método Slow Dentistry
de la mà de la doctora
Joana Maria Planes Mariano,
especialista en pròtesis
sobre implants.
Fer odontologia slow
no et s'ha pausat.
Es dedicar
a cada pacient
el temps necessari
per aconseguir
uns resultats excelents,
segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu,
podeu trobar
la clínica dental
Planes Mariano
a Berenguer
de Tornamira
número 9
primer-primera.
De voler el cort inglès
de Jaume III
i tota la informació
a la web
planesmarianodental.com
i també
el telèfon
654-04-1351.
La nostra feina
és la vostra qualitat de vida
i un bé i somriure.
Vos hi esperam.
Calcú vol participar
el 9-7-1-1-1-2-1-2-2-2.
Les goles en la Liderdé
mentre el celebraven tots junts
ja directament el vaig comprar.
Per jugar a aquesta final
anirà administrant
tots els jugadors o no?
A mesura que ens atrequem,
alerta.
Bayern PSG,
qui seria favorit?
Per guanyar la Champions
de l'Eliminal Madrid.
Jo ara te deman
qui serà el campió de Lliga
i encertaràs.
Però qui serà el campió
de la Premier League?
Està igualadíssim.
Futbol xat m'estira.
Els dimecres a les 7
amb Joan Fortesa
i Tolo Ramon
a una mediterrània.
Per entendre
el crepuscle
en 100 estals
heu de pensar
en un magazine
de 5 hores.
Un temps
durant el qual
tindrem notícies
de ciència,
d'educació,
de filosofia,
entrevistes.
També parlarem
de cinema,
de música.
Tot això i més.
5 hores de ràdio.
Ara bé,
amb víndoles
d'una hora cada una.
De dilluns a divendres.
Aquí,
a Ona Mediterrània.
El crepuscle
en 100 estals
a les 9 del vespre.
escoltes Ona Mediterrània
gràcies al suport
de les persones
associades.
Ajuda'ns tu també.
Associa't.
Fes créixer
Ona Mediterrània.
Ona Mediterrània.
Segueix-nos a
moixemental.cat
Envia-nos missatges
d'odi i amor
a
moixemental
arroba
gmail
punt com
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'estit al llarg.
No ho sé.
D'estit al llarg!
És aquesta...
Perdona, ho estàvem canviant moltes coses.
Tal volta ens va faltar l'oxigen en néixer.
Tal volta va faltar l'oxigen en néixer!
Ai, quin susto!
Avui venc a atorrar-vos al cap
amb un concepte que és metafantasia.
Metafantasia!
I en el final de tot veureu per què.
Deixeu fer l'introducció curteta
i després veureu per què.
Per favor, que ho vinguis veure.
Es venc a presentar-vos un personatge
que se deia, perquè se va morir fa estona,
que se deia Francis Xavier Morgan.
On s'havia de tot.
Nescut com Francisco Javier Morgan Osborne.
Osborne.
Va ser un sacerdot catòlic
de nacionalitat hispano-britànica
nescut al port de Santa Maria de Cádiz
d'avui de gener del 1857.
La ta cita de plata.
Sí.
I que ja li diuen
el tío curro.
¿Por qué era curro?
No, por lo de Francisco Javier.
Nosotros teníem un amic
que diu
quan jo vull que els Estats Units
sàpiguen qui som
i he de dir
William March.
I ho va dir
i se cala i era com una representació
de tot el que és en Guillem-Marc.
Clar.
Que fort.
Bé, doncs aquest senyor va passar
que era tota la seva vida religiosa,
perquè era un pare,
a l'oratori de Sant Felip,
de Neri,
de Birmingham.
I he traduït el nom a postre.
Hi ha un Sant Felip Neri a Birmingham?
Hi ha un Sant Felip Neri a tot,
a tot, a qualsevol.
Bé, doncs,
Francis Xavier Morgan,
Osborn,
era fill de Francis Morgan,
un galès que es va establir
al Port de Santa Maria
com a cellerè
i esportador de vins de xerès.
Perdona, un galèc o un gallec?
Un...
No, no, no era gallec,
era...
Darià.
Darià ho n'he dit,
que ara no ho trobo.
Un senyor de Gales,
de Gales,
que feia txerri.
Allà es va casar
l'espanyola
Maria Manuela Osborn
i...
Osborni.
Osborni.
I Boc de Faber,
que era filla
d'un altre gritànic.
Bueno.
De cosins, era.
Que era en Tomàs Osbornman,
que era el fundador
de la cellerès Osborn.
Osborni.
Ho veus?
O Boni.
Un moment.
O Boni.
Vam, tenim.
Espera, tenim.
La Maria Manuela.
Què fa, txerri?
No són importants,
no són importants.
Ara comencem.
ara comencem.
Ara que m'ho hem après.
Que ve de Gales,
que ve de...
Es va ocupar
la major part
de la seva vida
de les feines pastorals
de la parròquia
que regien
els filipancs.
Va ser allà
on va conèixer
una viuda
recentment convertida
al catolicisme,
perquè no ho era,
que anava a l'oratori
a la recerca
de consol espiritual.
Espiritual.
que se novia
se'n omia
Mabel Tolkien.
Bueno,
això
de plot
seconds,
my friends.
Juntament
amb els seus fills,
un que se'n omia
Roland
i l'altre
que se'n omia
Hillary.
En setembre de 1900,
Mabel havia aconseguit
matricular
a Roland
a la prestigiosa
King's Edward School
de Birmingham
i el diumenges
la família
assistia a missa
a l'església
de l'oratori.
El novembre de 1904,
Mabel Tolkien
va morir
perquè tenia sucre
i en aquells moments
no tractaven sucre
i la va pel mar.
A la casa
de Camp
de Renald
assistida
precisament
pels pares
Francis
o el tio Curro.
Uns anys abans
havia mort
el marit.
Na Mabel
va disposant
el seu testament
com a tutor legal
dels seus dos fills
el pare
Francis Xavier
Morgan.
Els mitjans
econòmics
que tenia
la senyora
Tolkien
que deixava
per criança
del seu nen
eren més aviat
descasos,
és a dir,
que no tenien un xavo.
Però el pare
Francis
s'encarregà
de complementar-los
amb els diners
procedents
de la part
del negoci familiar
que tenien
al port de Santa Maria,
és a dir,
les bodegues
Osborne.
Tornem.
El pare
Francis
es va
emportar
els germans
Tolkien
a viure
amb ell
a l'oratori
i allà
hi havia biblioteca
i era
l'hòstia de gran.
I era
freqüentment
utilitzada
per Roland
que també
va aprendre
gràcies
al seu tutor
una mica
d'espanyol.
Coneixement
que li van
permetre
crear un idioma
que va anomenar
nafarin
basat en l'espanyol
que empleava
amb
el seu tio
per escriure
les cartes
que ningú
més entenia
perquè
es va inventar
aquest idioma.
En tota probabilitat,
Jova Tolkien
va tenir
la biblioteca
del pare
Francis
les obres
de Fernan Caballero
seudònim
que utilitzava
l'escriptòria
Cecilia
Bond
de Faber
que era
la seva
tia àvia.
És a dir,
se qui
va casar
en el que
va muntar
el celler
Orborn.
Fins i tot
s'ha arribat
a detectar
certs
paral·lismes
entre
una de les
devinales
de Gollum
el Hobbit
i una altra
recollida
a una de les obres
d'aquesta senyora
que escrivia
en pseudònim
perquè,
clar,
ja saben què posava.
A banda del racista
copiotta.
Vale.
A partir d'aquí
la resta
de la història
és suficientment
coneguda
i
J.R.R. Tolkien
és prou conegut
per ja no parlar
més d'ell.
És a dir,
estem parlant
d'en Tolkien.
Però si no
volia donar compte.
No, no,
no había caído.
No, no había
llegado obvia.
O sea, pero
jo m'he fet un copi.
El que passa
que aquí
es abonear
la metafantasia.
Clar, supos que
ja m'ho ha donat
evidentment
perquè
que el cognom
del tio
Curro
Osborn
en castellà
és Osborne.
Això vol dir
que aquest senyor
totó gairebé
gairebé
pare
i que va educar
i pagar
tots els estudis
d'en Tolkien
era basavi
de
redoblament
de tambors
d'en Bertino
de
Osborne.
El machinulo
con un tonomás
d'aquest puto
país.
És a dir,
que en Tolkien
a pesar
que no sigui
de sang
sí que té
una relació
molt bèstia
amb un dels escritors
més interessants
d'històpans.
Tolkien
igual
Bertino
a les hores
Reflexió
no era elfi
que era reditar
per això no s'entén.
És que no escoltau
el búquer.
I clar
m'he trobat
amb això avui
a una de les espanyons
que llegeix
normalment
i he dit
evidentment
i tu has fet
tu has senyalat
la seneta tant
de les coses
masclistes
del Tolkien
no en xerraram.
Clar
si és que tot
per allà mateix.
i resistes.
I fins aquí
clar
i fins aquí
és la metafantasia.
Un croquis.
Gràcies.
Doncs ara
jo crec que
podríem posar
una cançó
o anar-me'l
ja.
Què mos queda
de programa?
Ha estat molt fort
això.
Maria Forfield.
No feis com que no
perquè això està molt fort.
Ho deixem aquí
ja està
adios
ja
et poden tancar
ho podríem fer
redolet
amb molt
preguntes
absurdes.
Més absurd
que el que
acaba de passar.
Més absurd
que el que
acaba de passar.
Cantol
quien era
Matcirulo
perquè era
família
de Nesborne?
O a San Josepega.
Si fóssiu
una festivitat
absurda
quina seríeu?
Nadal.
El dia
de les verges.
Oh
Sant Valentí.
Roc negre.
Ja
es ressuscitó
es ressuscito
o es ressuscitó
que no sé
cada poble
ho diu diferent.
I què és això?
Es ressuscitói.
Es ressuscitói.
Ah, això.
T'amor i te ressuscita.
Roc arrastoi.
És una festa
que se fa després
de Pasco
quan surten
esquiant
com bregat
amb processó.
Oi.
No només sé
que cada vegada
cada vegada
que el bon Jesús
fa alguna cosa
guanyem
cinc quilos.
Això sí.
Jo seria
el natalici
d'una faraona.
Ai.
Ai.
Jo havia pensat
en aquell.
Sí, aquesta.
Però no
no vos passa
que quan deus
una faraona
sempre pensava
en la flore
o puesto
la faraona.
No.
Com és
no maçur?
Som maçur.
Crec que som
massa maçur.
No la flore.
Ja penses
d'Egipte
per a cadascú.
No.
Se va agrair.
Si fóssiu
una colonització
quina seríeu?
Roc negra?
Ja seria
una colonització.
Aquelles que tarda
fer partides
45-40 anys
que te van
en el mezzo.
No, no, no.
No colonizan.
No te colonizan
un poco
también, no?
Jo,
ho hechixi.
Satán.
No,
todas.
No podría elegir.
Sería como
oh.
Estoy un poco
en todas,
¿no?
¿Por qué?
Mistre,
senyora Lissé.
Se que va
fer els Estats Units
a Hawaii
així
amb pinyes
i tot
que si vos
mireu
sa història
és molt forta.
Vull dir,
jo voy a dejar
esto aquí,
ya vendré luego.
Mistres,
¿para qué?
dejar estas pinyes?
No,
quan lloraven
en el fill gran
de fer el servicio
en els pobles
del interior
de Mallorca
si se n'anaven
a viure
en el litoral.
Esa colònia
de Sempera
i aquí
puestos tan guapos.
Ja podria ser
la terraformació
mallorquita
de Mercuri.
Bien.
Justament de Mercuri.
Ah,
Marta
era massa
no sé què
i Vendos
te pillades
massa cerca.
que a tu eres
el miércoles.
Venus se la va demanar
a Mecano.
No, no, no.
Sí, no.
Perdona.
Jo només amb
les possibilitats
ja m'anafluixo.
Fa massa calor.
Hay una cosa,
hay una colonización
que habría que hacer
hincapié, ¿vale?
En todo esto
que es la gentrificación.
Esa.
Esa.
Pero porque le gusta
al señor Satan,
supongo.
Ya ha passat el teu torn,
perdón.
No, da igual,
siempre, es mío.
Si fos un paper
de Múlica,
quin seríeu?
Mistres Pedenka.
Paper de diari.
senyora Lissé.
Es que té
ses vinbolletes.
Saps?
Sí, que no pots aturar.
Satan?
El peor de todo
que es este papel
encerado
que simula
papel de periódico.
¿Por qué te lo crees?
Perdón.
Que rabia.
Seguro que es feixen xips,
es diaris,
recolecten els diaris
perquè no els avenguin
com a paper de diaris
i imprimeixen
una pasta de paper
amb un paper de diari
fictíssim
per es feixen xips.
Lo pareix correctíssim.
Mira, hi ha xips.
Lo pareix correctíssim.
Seguro que hi ha alguna ley
para que no se llene
de grasa
alguna imatge
de la reina
en su momento
o alguna historia.
Seguro que es una mierda.
Ragnagra?
Clar,
ara no se fa,
però jo seria
que aquest de
Ui,
crec que té un paper
d'embolicar que meva,
deus fer regals,
arribes a aquest teva
i dius
no tenc paper d'embolicar
i d'aquí una hora
he de tenir
els papers,
els paquets.
Paper de diari.
Clar,
però què te passa avui en dia?
Que no tens diari.
Que no tens diari.
Són electrònic,
tot.
Què és esto?
No.
Envolver-te el quíndel
és jodido.
No,
els calaix que tenia ta mare
que estava ple
dels papers de regal
d'anys anteriors
i els guardava
a doblegadets
per tornar a reutilitzar.
O,
la meva sogra...
No n'hi ha perquè els hem pleat tots.
Jo pensava que anaves a dir
a escalaixos
que se dejonaven
amb...
que se embolicaven
en paper.
No,
la meva sogra tapava
et seguim
amb un trast de diari
i no se fixava
en quina pàgina
i està tot ple
de contactes
i de senyores
que fumen.
Hola,
què tal?
Sí que s'invisava.
Sí,
padriaça.
Jo seria un de
xeral,
fucsia per de fora
i negra per de dins.
I escau.
Quin descobriment
científic
hauríeu volgut fer?
Mister Espenke?
Eureka!
Ah!
Perdoni.
Perdó.
Si t'he fet més important
de la història
i de la humanitat.
El radi
perquè sempre està molt
del brilli, brilli.
De morir.
De morir.
No, de brillar.
Ah, que bonita.
De brillar l'obscuritat.
S'ha tant.
El senyor Pan.
La teoria d'Einstein
m'he fet igual.
Sabeu que els rellotges
que brillaven en l'obscuritat
s'estan pintant de radi?
Segur que hi havia...
Però pitjor,
és que tenien càncer de llengua
perquè se llepaven els pinzells.
Això ho he enxerrat aquí?
No.
No.
D'acord.
Airem a patir
els documenters.
Hi havia en els anys 50
un...
Sabeu-ho esquimicefa?
Sí.
Sí, jo vaig tenir
i feia explosions.
I duia radi.
Ah, que sí?
Quan nosaltres...
No, és que hi havia una versió
que era
descobrir la radioactivitat.
Pum!
Aquest no el tenia.
I duia un d'això,
un raci.
i una pedra.
No.
Sí.
No.
Sí, senyora.
Sí.
Sí, sí, sí.
Jo quan era petit
l'espondies por casa
i busca-la.
Jo quan era petit
no em vas explotar
un termòmetre dins de boca.
Oh, què dius?
I no em va passar res.
Durant una època...
Això ho diràs tu.
Durant una època
varen inventar
unes pilotes de golf
amb ràdio de disc
perquè les poguessis trobar
amb un...
Ah, no, no, sí.
Ah, sí, és que som la bomba.
Clar, el problema és que
d'aquí 100 anys,
almenys,
o millor,
diran...
Estarem tan mortes.
Diran, aquest puto
l'acord,
mira el no que faig,
saps?
Descobriment.
Quina és la pregunta
que m'he oblidat?
Quin descobriment científic
voldries haver fet?
Jo voldria haver fet
el descubriment científic
de...
Herbidet.
Però científic, o què?
No, està molt bé.
Jo voldria haver fet
aquell que diu
que tots els universos
són infinits
i que menys hi m'hi trob.
Hola, hola, què tal?
Jo, bé, tu.
Jo, bé,
doncs millor que tu.
En aquest univers no.
Sí, en aquest univers
sóc jo perut
i me falten tres dits
de la cama.
No, els dits no.
Sí, som infinits.
Ah, com feia el pel·lícula.
Ai, no.
I fer un bucle rar o així.
No, sí, bucle ja el tenim.
Sobretot quan estic
dins d'aquest programa.
Si fos un component...
Si fos un component informàtic,
quin seríeu, Roc Negra?
Si fos un component informàtic,
seria
la cobertura que tenen
els CPUs,
perquè els ratxos còsmics
no canviïn
els valors dels bits
que estàs tractant.
I després
me feria...
Yo sé a qué componente
y después feria...
Pues ahí me quito.
Pues ahí me pongo.
Serías una caja de farada
y vamos.
Una farada de joderai.
La cara de joderai.
Joderai.
Sería...
el chip de sonido
de la tarjeta.
Para hacer ruido.
Sería esas micas de risquetos
que se menyen
els ingeniers informàtics.
¡Oy!
¡Oy!
¡Oy!
¡Oy!
Estic segura
que estan a dins
de tots els ordenadors.
No és que...
En esteclat segur.
Tu vas a dir en esteclat
i fas així
i d'allà te surt
la media bolsa de risquetos
como poco.
Te surt un informàtic sencer.
Sí, sí, sí.
Con el material
de ADN
que puede haber ahí
se puede sacar
como tres o cuatro.
Se'ls torna
la pell transparent
cuando se vean las rotas.
Més transparent, ¿qué?
Sí, jo seria
Salti Prim
amb boeres
d'Itecrau.
Ok.
Itecrau...
Itecrau...
El component, no?
De l'equip.
Jo seria
un ratolí láser.
Piu-piu!
Un ratolí.
Un ratolí.
Si fóssiu de dretes
franquistes
o tinguéssim
un cúmul de microplàstics
dins del servei,
quina estadística seríeu?
Més transparent.
El percentatge
de cocaïna
que hi ha
en els
en els
en els
descons
dels parlaments
i d'aquest
de cocaïna.
Jo les dic
d'esclevegaram
que surt de...
O sigui,
a nivell d'ús
de...
No són de Mr. Spenegui.
De l'emisferi anterior.
No m'ho sortia.
Perdoni...
Resuma.
Resuma,
esquís, esquís.
Us del servei.
Percentatge d'ús
del servei.
Senyora Elisa?
La veritat
és que no m'agrada gens
la estadística,
així que realment...
No...
Molt bé, molt bé.
Estic en contra
de la estadística.
La estadística?
La estadística?
A mi no m'ha hablat així.
No, no, no.
Sata?
Sí.
Yo sería el número de...
De personas...
Espérame les doy de alguna manera.
Del colectivo LGTBI
que se encuentran dentro
de la Benemérita.
Uuuh...
Uuuh...
Estic guai,
el que ha dit això.
Jo seria aquella estadística
que diu
que hi ha un número
més gros de vaques
que de gent
que diu que no.
Tinc.
Tinc.
Tinc.
No.
Què no, aquí?
Què no?
Aquí.
No, aquí rompo
la estadística.
Quines vaques.
Quines vaques.
No.
Quina vaques.
I amb això
jo crec que
feim un programa,
no?
Jo crec que sí.
Hem fet un programa.
Perquè no tenim vergonya.
Perquè no tenim...
En serio?
Lo de esa estadística
no tenim demanada.
Es que...
Es que...
Es que...
Es que...
Es que yo me como dos pollos
y tú uno.
Es la ley del pollo.
No, o sea...
No.
No, te has metido.
Te has metido.
La estadística es la ley del pollo.
No, mentida.
Tú te comes dos pollos
y yo me como uno.
No hemos comido...
¿Y el ventista carregación
del azúcar qué?
También quiero
que la fiesta
la tenemos todos.
¡Ese qué?
Y a lo del pollo...
Claro, que al escurro
tú te agachas
y yo...
El pavo.
Eh...
El pollo, el pavo...
Y yo, pollo.
Eso es como el 2025.
¡Claro!
¡Eeeeh!
En aquel...
En aquel...
En aquel...
En aquel año
no estáis.
En aquel nivel.
En aquel nivel.
Sí, sí, sí.
Estás tan 2024
ahora mismo.
O sea, todavía...
Ya, pues ya...
Fémos un programa de radio.
Mira tú.
Qué descoces.
Qué vergonya.
Sí, pero...
Del que nunca nos despedimos.
No...
¿O estamos?
¿No?
¿Sí?
¿Hola?
¿Adiós?
¿What?
Marieta, ¿eh?
No?
Marieta, desconecta eso.
Que lo que nos dice tu madre
que nunca nos despedimos
y...
Pero bueno,
aunque nos den de más.
No, no.
El botón del pánic.
Yo creo que se le ha
congelado el sornador, claro.
Ha mort.
No, es ha mort.
Se congeló la teña.
Escoltes Ona Mediterránea.
Des de la 88.8
de la freqüència modulada.
No, no.
No.
No.
No, no.
No.
No.
No.
Gràcies.