Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Moixa Mental presenta les Indòmites.
Una hora de radio ecléptica per gent de ment elèctrica.
La vida d'una persona valia el temps que tardàvem a canviar de canal del televisor. Ara, el temps que tarda un dit a desplaçar-se sobre l'estúpides infinita. Hi ha algú a l'altre costat? Si és així, atent a les insinuacions indesitjades.
Fins demà!
Fins demà! Tengo caso, por favor! No te va a dividir Dios! ¡Vamos!
I en Mat, dia 26 de gener del 2026! Mentira! No mos aguanta cap cadira, no mos reté cap camí. És dia de la República de la Índia. Això són les Indòmites, un programa fet per gates moixes, moixes mentals i prestos mentals que es diuen... Vistes per en què?
Un moch mental que es diu? Un rock negative. Un altre pic que se't senti? Un rock negative. Així m'agrada. Un moch mental que es diu? Senyora Lisset. Un neo moch mental que es diu? Senyora Lisset.
I darrere el camp de força, na Peixera Mantònia Calas. No, no, no. No té gràcia, perquè al Pedregal sí que anam. Na Maria, camp de força, Oliver, que és directora d'aquesta ràdio, i no sabem per què encara ens deixa venir aquí i dir les nostres coses. Avui és el dia de Te i Camuy. És l'illa nord de Nova Zelanda.
Jo t'ho he dit perquè estic apuntat perquè no me'n record com es diu Bé, sí, Silla Nord Aquesta és la bona o la que hi viu gent? Aquesta és la bona o la que hi viu gent? Podés repetir el nombre? Sí T-I-C-A-M-A-U-I M'agrada M'agrada la veritat És molt guai O alguna cosa així Això era una jaca Sí, una jaca Jaca estic molt bé
Aia, ja, ja.
És el dia d'Austràlia. Si són dels nadius, sí. Estan pensant en s'Austràlia bona. I de tots els animals que te volen matar, també me va bé. Densitat de població, un metro. Una persona per quilòmetre quadrat.
O alguna cosa així. Dank, a Nova Zelanda, un senyor kiwi, blanc, va de... És raro, perquè per aquí passen el camió a cercar els fems. Sí, i vosaltres com ho feien? No, nosaltres agafàvem els fems. Agafàvem els fems, agafàvem els cotxes, fem 15 quilòmetres i ho tiràvem en els punts que toca.
És a dir, a la mà. Un mallorquí col·lapsa, o sigui, dia 1 i no ha fet res i no ha anat enlloc. No és factible aquí. Perdoneu, que un mallorquí agafàs cotxe per tirar els fems? Això és el pas nostre de cada dia. Sí, però a 15 quilòmetres no. 15 quilòmetres no, ja aprofites per anar a dinar... És que si no fas res que estigui més d'un quart d'hora en cotxe, és que col·lapsa.
Avui també és el dia d'apreciar un o una community manager. Ah, perdoneu. D'apreciar... És que no m'ha sortit el nom. Apreciar un o una community manager. No.
Perdonau, per a gent jove que necessiten una abraçada. Necessiten una aferrada. A gent jove que ha estudiat coses que no estan malament, que han de començar per qualque banda i els atenen de becàries a becàries. És molt xungo. No hi ha bars on fer de cambrer. Necessiten un abraç. Con una silla i en la cara, però...
També és el dia per millorar la comunicació de les empreses. Podeu no fer feina! Senyor, no se posi nerviós. És el dia nacional del suc verd. Del suc verd. Aquelles porqueries que fan amb verdures.
Ah, jo m'agrada jo. No estàs mal alejada de lo que havia entendido jo, que era subnormal, però... No, jo escotxo verds, suc. Hi ha sucs verds i sucs normals. A mi m'agrada. Hi ha de verds bons. Sí, me'n faig un de tronja, llimona, api i herba bona. I manes verdes solo. Va molt bé pels intestins. Te van anar al bany a tot d'una.
També és el dia nacional de tenir parella en el matrimoni. Ah! És el dia de la teva parella en el matrimoni. És que és molt difícil no dir... De quina d'elles? Sí, exacte. Això està pensat per monomonis... No? Monomí? Monosexuales d'aquells. Monosexuals.
També és el dia nacional de les fronteres, la Bíblia i el matrimoni. Avui és terrible, és el pitjor dia de l'any. És el Blue Monday i hoy. Però també és el dia nacional del trapant dental. Anava millor, anava millor. De les barretes de crocant de pasta de cacabeta.
Però què passa avui? Pare, pare, aquest dia no s'entén. Bé, va en conjunt amb lo dental, perquè si te m'has una barrota d'aquestes acabes en el dentista. Sí, i mort a un hospital. Sí, i no és frenopàtic. També és el dia nacional d'un senyor que m'ha fet pares a comprovar que és masclista i colonialista. I no fa falta. Vull dir, si té un dia com avui, que és dia 26, sí.
És el dia mallorquí d'haver anat de matances un altre cop i haver-les d'explicar als guiris. No, matances no és una cosa que fas una hora i després vas a peranar. Això serà que té un fill de matances. No, matances no tiene nada que ver con pistolas ni colegios, caballero. Un mostrador perquè venguin els guiris.
No, la porta oberta és el que tenim. Compre, compra, jo quiero comprar esta casa. Que se vaya, senyor, que estic de matances. Ai, doncs pongo me matances, com què fe? Una escopeta de hora centrada. Poques coses s'han arreglat mai tant amb una escopetada com aquesta. Amb un cartucho. També és el dia mallorquí d'agafar sa grip. Ah!
I feia temps sense tot. És molt desmés passat, allò del grip. Ja no passa. Si la grip és dolenta, i si la grip ve... Va bé. Va bé. Si la grip ve, te mors directe. Si l'agafes ara, ja vas a misses dites, a grip. Ja no és tendèmic. Te mors de pata. Jo la vaig agafar després de nivell.
Veus aquí, aquí, cool hunter, agafant tendències, pim pam, pim pam. Entre Cap Dany al rei vaig estar en celip aquesta. Ara vas a urgències i te diuen, ah, un grip, cap a cor original. Com que escoltau les notícies a altres programes enlloc d'aquí, per això anam un mes d'endarrerament. Ah, no, és que això sí.
Us explicaré les notícies destacades de la presa d'aquesta setmana, que són la Pàquila del Quinto, la dona acusada de plagiar una cançó d'en Bequedo, és defensa. Som innocent! Ell pensava que li copiava una cançó, però no me trobava bé i el que va sentir va ser jo arrojant en el baño. Aquest va venir, eh? Jo el vaig veure. Va venir aquí? Va venir en el Mallorca Live i jo, com que no hi havia ningú més, ja era com de tard...
Estava fent una cerveja mentre que tocava. Tocava, dices. Però totes són iguals. I encara s'ha produïda...
perquè l'han produïda encara se sent algo, però en directe tot això és un normal profundo no hi ha una cosa més espantosa que escolta fer un comunicat reivindicatiu i que se t'oblidi que et duus el tot i una i és jo volia dir que és teu
en contra de l'especificació. Què dius? Txer? Bajada de l'escenari. Que malament. Que bueno, ho he sentit l'altre dintre, això. Ho he sentit? Ho he sentit? T'estan dient que no escoltes les notícies aquí.
Bé, d'acord, va ser un dels escenaris. Es publica el llibre que ho petarà el dia de Sant Jordi, el rei més treballador, on l'Efipe vi, jo sabia que havia sortit de l'armari, explica les llargues i angoixants dues hores que passa l'any davant el processador de textos per escriure el comunicat reial. Un drama.
Com que no tenim més notícies, anirem a ser... Els famosets fan coses. Natalícia Bassater, cantant i menvivent, diu del seu ictus. A molta marxa, no? Quina sobrepassada, jodida! Tornar a ser adolescent. És ja clar, clar, clar. Vam bé sentir una punyada. Vaya cuelgue, tío. Seguro que ahora le salen las letras mejor. Les darreres paraules d'en Parrael ja era un poc massa, no? En el cel sí, eh?
És viu, no? És viu, què és? Vam venir a fer un concert aquí fa poc. Fa un mes. Això va dir que fa un mes era viu? No, té, perquè està viu ara, vull dir. No ho sé. T'ho donar a poder és passar per Mallarca. Un beset allà on siguis. Nadamo Rappereta crea el caos a una festa amb un acudit de Pats. Jo no sabia on era, però bueno, que fa 40 anys que compta el metatxista i no havia passat res mai. Ai, del meu vot.
El duo Nidàmico cantarà en versiones actualitzades dels seus hits a la gira, a la gira, sí. A la gira anomenada Encara són vius, no com altres. Aquest no. No, falta un. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest no. Aquest
ja si no tenen pederastres versions actualitzades dels seus hits a la gira no manada encara són viu, no com altres èxits com 46 anys té la meva enamorada o m'ha sortit el baixador de puestos sonaran per darrere cop és una notícia és una diferència ja en tenen 80, se n'enamorant té 46 no té consol, res vull dir res, no té consol
Més tot això de la pres.cat. Me lo imagino el concierto en plan como la de este muerto está muy vivo. 46 anys, sí, se me viene a morir. Por favor, haurem de manestar pregar un pari de maris després d'aquest programa. Mónica, mónica, mónica, mónica, que han de sortir d'aquest forat. Un original. Que han sentit? Quina cansa hem sentit. Te la manaria, però ja ho sabem. Ah!
Perquè una cosa que també reconeix que denota aquest programa és que no m'ho d'escoltar. No, d'aquí. Afti. Afti. Afti kia. Aftipati. És mal de dir, eh? És mal de dir, perquè no sé si es pronuncia així i tot. Jo tampoc estic segura, no sé com es diu. Efjaristo. És un altre model de kia. L'Afti. Ticalis?
Doncs no sabia que ja l'havien posada. Ja ho sé. Jo no hi era aquest tipus. Perquè eres una conferència de llenderes. És que m'encalça aquest tema. Aquests darrers dies. D'això, segur que veu llitgeix el mòbil, a part d'escoltar-vos quan xerreu, també veu llitgeix els pensaments. Sí, sí. No ho has notat? No, però m'agrada. El meu no. El meu deve ser tonto. Quan se m'olvida lo que anava a dir.
El meu micro no se poden marxar ni clip de mani. El meu no me lee ni cuando el escribo. ¿Cómo? ¿Qué? ¿Cómo? Pues eso, que digo que el meu no es tan tonto que hay muchas veces que no me lee ni cuando el escribo. Ah. Entonces, aquestes se van des de les dies.
Estic enfadada, estic enfadada. T'explico perquè s'ha fet viral a Instagram sense voler que és tot l'altre. Per què? Fa temps que té aquesta cançó però la setmana passada se va fer viral coses dels algoritmes a Instagram i ara ja la sents per tot. Jo pensava que era jo.
També pot ser. També, també. Que m'he entenat aquesta setmana de bon ve lo de aquesta explosió que empleaven els joves ara, que era... 6-7. No. Pec. No. La darrera, darrera, xarquear? No. Literal, la de xarquear. No, la de xarquear. No, la de xarquear. No, la de xarquear. Com ho diuen ara els joves. Aura? Aura. Hòstia, però fa una estona. Jo no ho he sentit. No, però això és menys mil d'aura. Però de bon ve.
Vé d'unes curses que fan... No sé on. Molt bé, molt bé. Que són com uns bots que tenen uns nins que ballen mentre estan fent la carrera.
i se va fer viral un d'aquests nins que tenia un ball, i ells se diuen Aura Farming, perquè el que fan és, en teoria, és que me va aprendre això de fer dios. Perdó, és que no he entès res, jo estic a l'altre costat de la prest. Ja ho sé, però em tronca el de prest, això, i resulta que els nins aquests són a l'embarcació, els fan una carrera a Riu, arrem.
però un quilòmetre han d'haver 60 ramadors dins d'això i davant d'un nin que balla damunt la canó aquesta fent un ball i ho fan per donar més força a els ramadors en veure
Una cosa que ell diuen aura. I a partir d'aquí es va fer famós això d'aquest té aura o no té aura, perquè aquest sempre guanyava i feia un ball superguai, era un nin petit. I són asiàtics? I això on ho fan? Sí, són... Han d'estar asiàtics, per necessitat. No, no són... Sí, són... Perdó, a l'Índia, no ho recordo.
Després d'això que feim, mos anem, no? Una secció. Una secció, voleu fer? Tenim una secció. El que no tenim és sintonia. Faim una sintonia. Oh, podríem fer una sintonia. Les coses que li agraden. És una música que diu. Sí.
De què reis? Crida el clap B, bueno, va. Un segon. No, no, per favor. No queda bé. No queda bé. No. Lo que queda bé és presentar ses accions com...
Clar, també és una moixa d'aquestes que m'ha sortit tota aquesta setmana passada. A Twistlin. A vosaltres, igual no. Probablement. Que és la Sabrina González Parteschi. Eh, clar. Pasterschi, perdó. Pasterschi. És una física teòrica formada en Smith, investigadora Harvard,
Harvard, que treballa en alguns dels grans enimes de la física actual. Que la naturalesa de l'espai té, la gravetat quàntica, el comportament dels farats negres. Coses lleugeres. Felegueres. Exacte. Què passa? Perquè és bovesc si menys el llet, te calmen el fejuc. Continuïm, por favor, senyora Parenque.
La seva trajectòria, bé, destaca també per una precocitat poc habitual, perquè aquesta lota va néixer el 93, té 32 anys. En els 12 anys va construint la seva cotxeria, el seu primer avió.
Un cohete. Ah, sí. En dos anys. En 12. En 14 va aconseguir que li donessin els permís de vol. No, els permís de vol i va sortir a volar. Ens havien construït per ella mateixa. Sí, senyora. Sí, sí, sí. A mi no me deixaven agafar l'autobús.
Que alguien le pida que investigue también porque no sale las pelotillas en el ombligo. Jo no sabia escriure el meu, no. Què passa? Què és el que m'enfada jo de tot això? Què t'enfada de tot això? Perquè totes les notícies que ha dit aquesta senyora, perquè no sé per què m'ha sortit molt en aquestes dues darreres setmanes, és que totes tens el titular és la nova Albert Einstein.
Perdona. Per què han de comparar les persones que estan fent alguna cosa destacada amb una figura masculina despassada? És una pregunta retàlica. Aquests dones científiques del passat? No, i perquè han de comparar amb ningú, també. És un recurs literari, un poc. Sí.
Aquest tipus de comparacions, encara que puguin semblar que són elogioses, acaben de ser contraproduents. Simplifiquen la ciència, reforven les mites de geni solitari, invisibilitzen el caràcter col·lectiu de la recerca actual i fan que el valor de la feina d'aquestes persones sembli, a més, necessitar una referència masculina per s'entesa.
Ahora entiendo por qué ha vuelto a traer esta canción. Yo también. Pot ser el repte no es trobar una nova Einstein, no? Sinó aprendre que reconeixes talent científic en els seus propis termes. O de ser dono de Einstein. No? També. Que perquè Einstein era un geni perquè...
Digue-ho, digue-ho! La seva dona li va donar les idees i li va dir, no, men, xaval, quita d'aquí que tu no saps. Exactament. Tu fes feina a Correus, jo ja te faré la tesi. No recordes el seu nom? Perquè et pot sortir en el nostre algoritme. El Sabrina González Pasterski. Pasterski. Pasterski. Ara ja ho han sentit tots els mòbils a sa taula, ara sortirà.
M'agrada. I de moltes gràcies, mister Esperenque. Excepte d'en Satán, que el micròfon d'en Satán no s'encén. I tu que no tens mòbil, tens una pedra. Perquè en Satán és d'allà on venen els malwares i els spywares i les coses xungues. Venen d'allà. Por eso subo con dos teléfonos, para poder joderos un poco más todavía en la mesa.
El meu pròxim dispositiu seran dues pedres o un... Satisfaia. O un tassó de Satisfaia amb una cordeta. O Satisfaia amb una corda. I tu li crides les frases... No, tu xerres. Xerres en sa boca. Satisfaia sa boca.
Com que bon és esclitori? Sabem perfectament que és bon és esclitori. No, garganta profunda. Hòstia, que no sap ni fallar, què? Ai, Déu meu. Bé, sortim d'aquí, escolta'm una cançó. Per exemple, la senyora directora d'aquesta ràdio, si no li sap greu. Ja està.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
No duim un dia ara.
Dus un bloc i negre, amics, a damunt, que no pots. Deixeu les medicacions i passen aquestes coses. O les deixeu, o les prenem per així. Jo sé que no fa falta. Estat bons, lípida, underworld. Himne millennial, perquè diuen que no, que és la generació oïts. Mira, aquests temes de 1999.
Els millenials ho vareu descobrir per una pel·lícula. Que no és vera. Que nosaltres estem a les raves, per això no podem ja... Jo només vos dic una cosa. Tu poses aquest tema on estiguis i si hi ha 3.000 persones, els que siguin millenials, se manifesten, aixequen els campos, que els hi venen suricatos. Això, després ve, insòmnia. Una cançó...
Feta per... Ai, quan se diu sa creadora de Insomnia? No vol record. Baby, Miss Baby, Miss Blanc, Miss Miss Bliss. I God is a DJ després de Faithless i ja estaria sa triadora de...
Faidless és una Mrs. Bliss. Però Mrs. Bliss és Nadido, que és la germana d'en Faidless. No, no, no. No, no, cariño, no. Que no, que no, que no. Que et soni jo que va fer insòmnia. Ja pensava que estava xerrant de joc de troc. I Nadido només posava sa buida. Dido, jo no sé... És la germana d'en Faidless. És una...
Nadil no és una cosa que han descomodit de qualca casa. Bé, tenim secció? Sí. Que ja és una seguretat. I avui està un poc nostàlgic. Com tots aquí avui. Curiositats oblidades de la telefonia fixa. Quina por que m'ho fas. Oblidades, oblidades.
Sí, perquè nosaltres ni tot ni tot les hem oblidat. No ho sé jo. Però cal algunes. I per donar un poc de context històric recent, perquè tampoc no és que... I que no vol dir millor, tampoc. Però sí, tenc exactament 10 curiositats.
El número de telèfon pertanyia a un sol lloc, no a una persona. És una cosa que ara és totalment el contrari. Ara els números venien edificats a una persona, no a una casa ni a un establiment. Si tens un número professional, potser sí que és un establiment, però no pertanyien a una sola persona. I abans s'han de xafar per xerrar per telèfon i ara has de treure el cap per la finestra. Per xerrar per telèfon.
Marcar un nombre requeria un temps físic mesurable. És a dir, que s'anava d'entre 15 i 25 segons, depèn de zeros o dels nous, depèn del nombre que tenia. Si es tenia més nous, tardava més temps que es tenia més zeros.
Això s'hauria d'explicar per entendre això. Perdona. Molta gent. No hi ha ningú que no sàpiga el que és un telèfon de dial que ens escolti. També t'he de dir una cosa. Això és el seu d'indòmites i no explicant-se coses. Coses bàsiques, no. Explicant-se coses com si la gent les ve tot i que et serà ràdio. I aquesta és el nivell i punt i punt. Però aquesta és boníssima. Exclamació. V doble K...
telèfon i ja se'n causa sa wikipèdia. Aquesta és boníssima, perquè, perdona, aquesta sa dosa és boníssima, sa del meu punt de vista, perquè, clar, ja te donatava classe, diferents tractes socials, si esteu en número tardava 20 segons o en tardava 5. Perdonado, pero mi número tiene 9 ceros. Es la policía nacional.
El mío tiene 4, 9. Joder. ¿Cuál es el número de refierno? 666. Pero con prefijo hay que marcar el 0 primero. El 666. 666. Con el 6 delante se llama desde fuera. Un otro telefonado ocupaba todo ese líneo.
No hi havia ni cridades amb espera, ni un moment que ara et crid, no, no, és a dir, només hi havia una botonada i una botonada, punt. Quatre. Divertida aquesta ocasió, no ho sap. El telèfon no funcionava sense electricitat domèstica, funcionava amb un transformador de 48 volts de corrent contínu, i si anaves a corrent, puta, dius, telèfon! Telefona una mica la menys i també tenen llum.
Sí, exacte. I ara, si se'n va la corrent de l'entena repetidora, la que gastes. Ara te'n vas a fora de vila i no tens senyal. Exacte. La privacitat era una cosa relativa per a disseny. Si tenies dues... Primer, les senyals no venien xifrades.
Si te punxaven una línia... Bueno, però ara és una cosa que se discuteix i en aquell moment era... Me esguerrava que m'escoltin. Perquè, clar, si algú pinxava les línies de de fora, t'escoltaven. Com el Canal Plus. I si hi havia un crucer. I si hi havia un crucer, t'escoltaves. I si tenies una extensió de telèfon...
Si tu despenllaves, també ho escoltaves tot. El telèfon era una maquinària pràcticament eterna, com ara.
Encara existeix això. Hi ha telèfonos que fa 50 anys que ja no funcionen perquè ho han canviat tot per les ADS cells i les connexions òptiques de merda. Però si troben un trosset que puguis enxofar una clavija d'aquestes, els de braços funcionen. No t'invies de comprar un cada dos anys. Ponyetes. Vuit!
les guies telefòniques eren llibres físics molt grans que ocupaven molt de lloc i que te les repartien cada any i n'hi havia de dos tipus els personal i els comercials i no tenien un cercador
que feies cercar aquest d'això. Anaven ordenats alfabèticament i com que s'havia llegit, i s'havia sort de l'alfabet, podrien cercar les coses ràpid. I podia haver més d'una persona que es digués igual. També. Aquí hi havies begut oli. Aquí hi havies begut oli molt lluny. No, hi havies de fer més cridades. Jo he estat a la conversa de, però després de saber què ve...
i dir, com que de saber que ve? Sí, perquè de dins saber com estan ordenats per ordre alfabètic. Sí, però després de saber estan ordenats B, A, B, B, B, C, B, D. Ah, sí! Sí. Però aquesta conversa l'ha tinguda fa 40 anys. Nou! Abans...
les cases eren els llocs allà on s'iniciava se quedava amb sa gent tu cridaves a caca algú i des que han quedat a les 4 i cridaves a les altres que han quedat a les 4 i mitja aquí i llavors es podries quedar amb sa gent no com ara que és bàsicament random que fort
Ah, clar. I si no, te contestaven. Tu sabies més o manco per on aniries la gent i sorties tot salt. Allò vam veure qui trobaves. Eh, Margalides. A lo loco. A lo loco. I no passava res. El món no s'enfonsava. Vols fer un col·lefón? Vull fer el nombre deu. Ah, pensava que eren no, perdona. Deu! Ses camines de telèfon no tornaven canvi de monedes. Ja, ja, ja.
És vera. Hòstia, és vera que d'això no me'n recordava. El pressupost passa els xutxers a la merda. I també si li xiulaves segons està, t'hauria donat la falta. Sí, no, i això que ficaves amb un filet i després l'estiraves i podies cridar. Això ha passat a la vida real? Jo més ho he vist. Jo ho he fet. I jo vaig fer una vegada de Londres, crec que...
Bé, quan vaig estar a Londres una vegada, m'havia acabat els menuts. I vaig fer una cridada, cobro revertido, pau. Oh, yeah. No perquè no pogués anar a un banc i anar d'anar a ser que acabem i jo vaig dir, vaig dir, ah, jo ho he de provar qualsevol vegada en aquest. I allà, a les cabines, crec que aquí també, però a Londres també hi havia un número d'atenció. Què t'anava a dir? Tu podries donar el número de la cabina i et podrien telefonar a la cabina. Sí, però... I era, perdó, senyora, com és? És per jo!
Sí, però el més divertit era, xerraves amb un operador, jo vaig xerrar amb un operador i vaig dir, escolta, que vull cridar Mallorca en aquest número que em va divertir. Un moment, un senyor que no xerrava castellà ni català ni res, se va comunicar amb un pare i una mare que xerrava molt poc anglès,
que tenien una... una criada de cobraverde, només se l'acceptaven. Que graciós, molt pel·liculera, això. No, no, no l'acceptaven res. No, guarda! Va supergraciós. Va supergraciós. No estàs intentant detanyar. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
No reconozco la voz de este señor. A mi no me la pasa. Jo no sé qui és. No, no, no. Me valen dos mesos després d'això, saps? I ja està. Fins aquí les curiosidades de les cabines telefòniques. Plaç! I ara, voleu que ho faci amb una altra secció o que vam al programa?
una senyora jubileta que es pensa ser generació Z el tiqui toqui el tiqui toqui ho he dit tot, falta una frase jo diria que ho has dit tu perfectament bé si no hi pens surt o sigui que sempre perdó
Com us duu secció, senyora? Us duc una secció i avui us duc unes coses que us encantarà. Espera un segon. Oients i ogentes d'altres ràdios, aprenem una altra. Ara és el moment. Ara és quan te ven de... Un beset i de punyat. Una Bernadette Banner és una historiadora especialitzada en rava. Perdoni?
una historiadora especialitzada en roba. No, no, és nom. Se dedica a recrear roba en el seu canal de YouTube, és superinteressant, vos ho recomam molt, i també té altres xarxes. I un dia va dir, sap que me faré un OnlyFans, o que m'agrada dir-li a mi l'OnlyFans,
però amb fotografia eròtica de l'època victoriana. Què vol dir això? Turmells. Moltes imatges de molt de turmells. Turmells, un pot de... Un teu públic. Ui, se me queda el banyol. A més, vestits, perquè aquesta dona sap fer recreació històrica. Va recrear fotografies bastant espectaculars i ella se demanava si sa gent pagaria per això, si li farien cas... Bueno, s'esperiment va durar una setmana. I no només va aconseguir
més de 700 seguidors siguent un compte que el va deixar gratuït on només li podien enviar dotbes així com a voluntàriament no tenia un preu establert per fotografia se va fer un ocaso tampoc és això però va fer 613 dòlars sense tenir un compte de pagament vull dir només amb les cosetes que la gent li enviava i va arribar al top 10 de creadors d'olifans durant aquella setmana per tant
Hi ha un públic, per això. Sí, però no sé fer robo. És boníssim. Però tens turmets. Per a aquesta qualitat de les imatges era espectacular, però és que és molt graciós. Bé, dos! Naixerri és una creadora de contingut xinesa. T'acaba de dir a un vídeo que si estàs veient aquell vídeo vol dir que tu també ets xines o xinesa. Cents de mil de persones han estat diagnosticades aquest darrer mes com a persones xineses.
Des que va començar l'any. Bé, en realitat no ha començat, perquè com que ara són xinesos no començarà fins dia 7 de febrer. I és. Sí. És una tendència i xerxes identificar-se com a xineso-xinesa i amb un de creadors de contingut que són xinesos americans, xinesos europeus, que se dediquen a compartir quines són les meravelles de ser xines. I si t'estàs demanant si tu ho ets, és igual. Si ets d'italià, també menges fideus, o sigui que ets xines.
Si ets espanyol, també fan becadetes, així que ets xinès. Un miris per un miris, ara et de la xina. I s'esborbàvem llarquines. També, també. Així que a partir d'ara, res de beurar coses fredes, res de menjar fruites i verdures crues... Com vos sentiu ara que sou xinesos? Xines. Però ja ho érem, no? Ja ho érem? Ja no. Tres!
Vos duc la primera queixa en el servei d'atenció del client de la història. Ai, ai, ai. Karen! Va començar amb un paper a una revista arqueològica i se va convertir en un meme.
En Ea Nassir és un comerciant de coure. És el més conegut del món per mort d'aquest meme. I s'ha dedicat a importar i a vendre a coure. A Babilònia, a la ciutat d'Ur, a 1750. Abans de Crist, òbviament.
S'han descobert documents, m'imagino que són aquestes taules d'Argela que fan coniformes, estan escrites, no? Efectivament. Em queixes, una d'elles, una persona que es diu Nani, li escriu. Que m'has enviat? No acceptaré cobre de part teva que no sigui de la millor qualitat. A partir d'ara, jo seleccionaré les peces i rebutjaré les que no siguin bones.
Aquí podríem dir, no sabem si és veró o no, perquè no hi érem. Però és que resulta que se n'han trobat més queixes, fins i tot de gent a la qual no li va arribar el coure mai. En aquest mateix... En aquell comerciant que es deia Ea Nassir. Per què em sona aquesta...
No, no, és el concepte. Ja ho hem xerrat aquí, de fora. Crec que qualque vegada he xerrat de Babilònia, però no específicament d'això. Vostres, quina és la darrera queixa que heu posat? Atenció al client. Què hem posat? Vaig enviar a la merda, i ho diré aquí, vaig enviar a la merda perquè una compra de telefònica que es diu Balafon,
cridaves a les meves ties per enganar-les sense dir que eren de Badafón. Ah, caguts. I em s'escura que el router de Telefónica es diuen Telefónica. Ah...
s'havien de canviar, volien que fessin la portabilitat del servei. Llavors quan m'havia portat jo, jo he dit, però jo el telefònica no existeix, ja ve el Movistar, i m'ho he dit que no està com a Movistar, que és el que tenim nosaltres. No, no, però feim unes preguntes, i al final te diuen, vols fer la portabilitat telefònica o a la font? Això no té sentit. Però ho fan, i ho fan gent major.
i ara els vaig enviar de merda i vaig posar que això que no passarà res però i vaig posar que això i em vaig queixar la liga perquè em bloquegen les pàgines de coses quan fan partits bloquegen
I et diuen, és una casa d'Espanya, nosaltres no tenim res a veure. Dius, va, d'acord. I he trobat el síndic de greuges d'Europa i he enviat una carta i ha funcionat. És una cosa molt estranya. No pel síndic de greuges, sinó perquè cercant d'això he trobat un sistema que, si no record malament, es diu on... bé, és igual, vos ho posaré.
que fas una cerca, és a dir, és una eina que prova de connectar-se de la teva connexió a pàgines a l'atzar i tu pots posar la pàgina que t'estan bloquejant. Per tant, queda un registre que se bloqueja només a un país o d'una companyia. Fas això, ho envies a la persona que te bloquegen i diuen, ah, sí, sí, moltes gràcies per documentar aquest bloqueig. I pam, pam! I tothom en el bloquejat. I
També he comprat una VPN. Jo crec que és més ràpid la de les VPNs. Una cosa és que sigui ràpida. Faig servir la VPN, però quan me bloquegen ho has de documentar perquè funciona. Aquesta empresa se pot queixar. Ah, però és molt correcte que se pot queixar. Sempreses o en el sindicat de greuges. Mister Esperenque. Jo encara no m'he queixat, però jo vull saber què se pot fer
amb els pares i mares que parquen en segona i tercera fila cada dia cada dia de l'any dues vegades a l'hora de les escoles a l'hora de les escoles i que els hi bloquegen tot un carrer perquè puguin aparcar que els hi bloquegen un carrer que hi ha un policia
Un policia allà fent com que dirigeix el pas, no, o sigui, controla el pas de vianants, però fa la vista grossa amb els cotxes aparcats a la segona i tercera fila. Alerta que acaben de moure aquell rellatge de l'or, el prop que estan de la fi del món, els 10 minuts to midnight, 30 segons ara mateix, només obrir aquest meló,
ja ho vull ser perquè si tu t'atures a la farmàcia per exemple o on sigui en doble fila o recull una persona en doble fila tu d'una tens una patrulla darrere ja ho vull ser perquè hi ha ciutadans de primera i de segona això, aquí en pos del puerto no succeeix perquè estan els que van a ballar que també són nins i són grans que van a fer esport a ballar hi ha
Un carrer superample amb cotxes aparcats a cada banda és la segona filera i després allà hi ha caos. Clar, jo visc una zona que és bastant molt difícil aparcar. A més, et trobes amb cotxes en segona i doble fila i veus allà a de vores la cera...
Un lloc per aparcar. Però el pare o la mare de torn no ha aparcat perquè sap que quan vagi a treure el cotxe se trobarà un cotxe en doble fila i no podrà sortir. I jo, que som una desgraciada que no té plaça de pàrquing, estic fent voltes com un assum normal mirant les places allà.
I no puc aparcar. Jo em vaig queixant al municipal de Torn, perquè a mi ja vaig també a una escola. O saben xerrar? Sí, no, et diré... Primer jo li vaig dir explicar la conjuntura que jo tenia, que era, val, això... En aquest cas no pot aparcar la gent. I pot deixar aparcar. I aquí hi ha una cotxeria. He de posar un igual permanent, perquè si tinc un de nou, he de poder sortir o he de poder entrar. I l'única de la casa, eh...
I el segon, quan li vaig tornar a explicar un punt més a poc a poc i en llenguatge... En castellano? No, no, li vaig tornar a explicar en català però a poc a poc, no? Ah, no, no fa falta perquè aquí no es pot aparcar.
No fa falta que posis un gual. Però aquí no se pot aparcar. Però què te passa? Anem a començar. Anem a fer... Vaig a fer-te un cocris. Sabeu que legalment tu no pots aparcar davant d'una portassa. No. Se suposa que no. Perquè el gual el que fa és que te dones dret a telefonar la policia i que venguin.
És molt subtil. És a dir, tu no pots aparcar, però no vendran. I per educació, molts de pobles i ciutats de Mallorca no se fa. Quatre rodes punxades. Quatre rodes punxades i una clau d'allà quan te trobes. Són qui ets i són vius! Això passava en el poble, que trobaves el cotxe girat damunt de vall i no hi tornaves. No, no, sí, sí. Ja he prescrit, jo he participat en qual cosa d'aquestes. Que vosaltres no sabeu qui són els nostres veïnats, eh? Que jo tenc uns veïnats peligrosos.
Jo tinc una veïnada que quan se'n va, o sigui, la plaça que té més a prop de casa seva, ell deixa un dia són tres remallers, un altre dia són dues cadires, perquè quan ella torni, ho lleva i porta per cada banc que se'n va fer. Ah, perdona.
A Campos del Puerto, això s'ha de dir baixet, perquè si no s'apetlesa s'enterarà. Tu pots enviar una petició de tancar el carrer i si no te diuen que no, tu poses una balla i ala. I jo estic temptat a fer... Acceptació per... Estan a punt de canviar-ho. Estan a punt de canviar-ho.
perquè he demanat coses i encara no me responen i això és el contrari però començaré a tancar carrers i dir no, no, no, aquí això és un carrer pelletonal i quan arribem a peu...
Quan jo us expliqui com funciona casca antica Palma, és que bo. I has d'anar astralment per Palma. Bé, ara les 10 zones deuen funcionar a la SWAC. A la SWAC, sí. A més que gent que, ja ho he dit en aquest programa moltes vegades, és gent expansiva. És a dir, hasta per caminar pel carrer, el típic carreró,
Van un de vora de l'altre i són sis. I els que menys fa, fa 85. I ho fan tot igual. Clarament, sí. I uns cotxes enormes que duen que dius que no passes pel carrer. Per què sigues entrant amb un llib pel casc antiguo, fill de put?
Voleu que faig preguntes absurdes? No ho sé Podríem escoltar una cançó també No, no, feim una cançó No, feim una cançó Preguntes absurdes! Si fóssiu un regal de reis, quins seríeu? Roc negre? Carbó, evidentment Carbó Carbón y encima encendido Que els satins que fan més mal Oh, oh, oh
No ho sé, un xiquim d'aquest de freder, d'aquest que dius... Un pijama. Un llibre que ja ha llegit. Sabeu perquè posen una dedicatòria en el llibre? Perquè no els regalis tu de tornada. Què dius? Ja ho faig perquè no me la robin. T'ha faltat el VHS de los caracones.
És molt específic, això. Una fleçada. Jo seria una fleçada. Amb colors guapos. Quina festa sorpresa seria? Sorpresa! Roc negra. Jo seria la festa sorpresa aquesta. Que... Qui fa la festa sap que s'entera que té una festa. Però quan t'arriba diu, merda. S'ha de...
Sería una fiesta de cumpleaños en la que todo se organiza, va todo perfecto y tal, pero se olvidan de invitar al cumpleañero.
Ai, m'ha passat això. No, no, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no.
Perquè estàs celebrant el seu fill. Serà Elisa? Jo seria una festa sorpresa que organitzen i després la persona que han de sorprender no hi va. Perquè ha estat aquesta persona. Feliç vesectomia!
Jo seria una que només hi ha anat sa tia Conxi i sa amiga aquella en la que ha compartit pis durant 40 anys. Si fóssiu un moment robat, quins seríeu? Un moment robat. Ostres, aquesta és super, super, super complexa. Com a concepte. Si vosaltres fóssiu un moment robat, quins seríeu? Un moment robat. Només podem...
Filosòfic, saps? No, no, no. He estat en bucle. Sí, sí, no, és això, he dit... Perquè, clar... Que vol dir un moment robat? Per exemple, fer aquest guió a sa feina. Jo seria aquest moment robat. Ah, ok. És que cada hora de sa meva vida és un moment robat. Perfecte, m'agrada sa tant. Eh... Per si, que agrada en el trabajo.
Però t'agraden una necessitat, no? No, no, no. Per s'emprear i fer-lo fora de l'horari de treball. No, no, per s'empresa, és impossible. Per s'empresa, no? La persona que surt abans o després de la persona més famosa de l'esdeveniment de Thor. Ja sigui, saps, una història de queixes vermelles de pel·lícula. La que surt abans i després de la protagonista de la pel·lícula que estan estrenant.
Saps que seria guai que jo... Jo m'agradaria anar a qual que fes tu de faràndula l'artisteu d'aquest? De mocatriz, sí. No, no, no, per... M'ho pot dir davant totes el paño? Sí.
No ho sé, no ho sé Si fossiu una columna Quina seríeu, Roc Negra? Dariques Satán? Vertebral Senyora Lissé Jónica? Corintia Trajano Trajano
Jo seré d'aquelles que semblen com a tortes, mal fetes, però d'en fora dius... Ah, no, això és tan mal... Quina activitat a l'àrea lliure... Quina activitat a l'àrea lliure seríeu? Ja seríeu... Se mos ha espanyat l'Espanyol rolla negra. No, és que m'ha fet molta gràcia. Quina columna seríeu? I tothom ha entrat un estil de columna.
Seria anar a casa d'ella...
amb qualcú que tinguis intencions de fer o no la que tal... I que te digui no. No, i que la meitat vengui un barco que està fent... està fent... està fent casant calamars amb la pot de potera, amb una llum i fa... amb la llum directe, saps? S'ha tot? Se m'ha oblidat la pregunta!
Quina activitat a l'aire lliure seria? A l'aire lliure. Per què és tan difícil de dir aquesta frase? M'agrada, el senyor Elisa. És que no l'empleïm molt, l'aire lliure. T'ompleies aire des de la presó. L'aire lliure que hi ha quan surts. Com a definició? No. L'aire lliure que hi ha entre un edifici i un altre. Tender la ropa que me da l'airecita. Pues ja sense anar enlloc, petzolet.
M'agrada. Jo seria una topada popular amb ferits i una cabra morta. Cabra morta? Has de dir, les festes de... Qualsevol. De Villalpurcio del Pandero. Sí, que tiren una cabra d'una columna. No, no, no. La cabra morta és un defecte col·lateral. No tiren a ningú de cap campanar. Seria morta perquè l'hem emborrachada la noix anterior. Si fos una torrentada, quina seríeu?
Jo seria la torrentada aquesta que quan anaves a la universitat per al darrere, X, el tros de quan t'hi havia molt aigua que t'haia el camí. I quan t'arribàvem allà de... Ah, però ja no em van anar.
Per què anaves per darrere? Ja sospita. Perdona, però a la universitat el pastor que tenia aquella guarda d'obres tenia pas per mig dels campus i tu estàs estirat a la gespa o estudiant i sentia...
això no té aigües però se sent el mateix xungui, xungui, setat? te passo la cabra senyora Elisa no me'n recordo aquesta pregunta si fossis una torrentada, quina series? jo què sé, no surt fora ah, mestre, esperem què?
Aquella del... que era 1.700, 1.000, no sé quant, que va... se va acumular a Saigo perquè les portes de ciutat estaven tancades per evitar que entrassin mercaderies d'Estreperlo i quan Saigo va pitjar...
va entrar per la Riera i va treure tots els cadavs de... De la Riera anterior? No. Descontravant. Allà a la Rambla hi havia tot de cementiris. Sí, sí, sí. A d'aballs els glazis. Bueno, és que tot... Que es cantiques una capa de morts. I va treure totes morts. Ah! Si voleu saber la meva, jo, si fos una torrentada, seria aquella tan famosa...
Gràcies.