Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Moixa Mental presenta les Indòmites.
Una hora de ràdio eclèptica per gent de ment elèctrica. L'altre habitant de ma casa té la fam del temps.
Però tan sol li puc oferir restes de carn i pastilles de jornal d'olor del silenci. Hi ha alguna cosa a l'altre costat? Si és així, intentaré retenir una gota de pluja amb les mans.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bande! Vire Bande!
Fins demà!
No, no, i mos plau, mos plau, mos, no ho sé. I tenia, però la veritat és que estava banyat i tenia un cul, però tot, eh? Era normal que només en tenia un i no en tenia dos. Hola? Oh, benvingut-hi, són les indòmites, això. Avui és, avui és dia...
M'he deixat ser ordenador. No sé quins dies. No tinc dies nacionals ni internacionals ni res. No sé qui som. No me sent. No sé. No sé qui som. Ah, sí, mira. Avui és dia 13 d'octubre. Dia de la rebel·lia lèsbica. Ah. Güey. Güey. Güey. Güey.
De la rebel·lia làsbica i el càncer de mama i la conmemoració del pet de Caldea que acaba amb dues famílies varejades i no sé quant de ferits. Ostres, quan hi ha un dia d'aquests grosses com per exemple avui del dia del càncer de mama sempre faig la mateixa pregunta perquè faig la reflexió no hauria de tenir un altre nom però és que estic a favor del càncer de mama. Exacte, a favor o en contra?
No ho sé, no ho sé, no ho sé. Això ja ho veurem quan estigui guita. Hem dit qui som? No sé qui som. No, clar, com hem de dir qui som si no sabem on som? Això són les indòmitats... Això ja ho he dit. Amb gates moixes? No, amb moixes mentals de gata moixa, amb una moixa mental que es diu... El rot negre. Una moixa mental que es diu... Darrere el panell aquell de força n'hi ha...
Un moment, un moment, un moment, ara...
Com és possible que teníem el de Maria Oliver aquí? Li van donar sabó a naina, naina, amor, a vos, Pasqual, i ara què? Ara què? Què fem? Perquè, no ho sé, mos diu coses? No, no, no, no, no, no. Tenim el cos dividit. I, bueno... Jo crec que el problema no és que tinguem el cos dividit, el problema és que quan ve naina ve, mos aguanta un programa i després diu, no vull tornar a fer un programa amb aquests tarats. No, clar, tu li obres el cos, tu li dius...
Cos íntimes i després se'n va. No, jo no ho entenc. Tenim el Maria Oliver... El teu segon llinatge? No ho sabem. Ah, ah, ah. El Maria Oliver, Oliver. Oliver, Oliver. Oliver Forner. Oliver... Bé, és igual, ara no estic per fer... Escollona, aquesta casa. Ah, sí? No, tenim una altra senyora. És vostra nai d'amor?
És vostra, d'Ainamor? Qui és vostra?
Tenim una convidada, no, en sèrio. Tenim una convidada que es diu... Sara. Sí, però si m'enxerra... És que crec que els cables estan pelados com els que tenim nosaltres. Ja, preferem el meu. Tot és fàcil en aquesta casa. Sara. Sara González Arjona. Perfecte, benvinguda. Ara xerrarem de tu. Xerrarem amb tu, de tu, del que fas i del que no fas, però abans volíem dir que... Ah, sí, perdona, és que jo no he acabat aquesta introducció. Que avui també és el dia de la trombosi. Ah, sí.
Ja tornam el mateix rotllo. A favor o en contra? No ho sé. O dels trombons, no ho sé. Per què no hi ha un dia dels trombons? Segur que n'hi ha. És el dia dels desastres.
Mira, mira, d'ideal. De l'herpes... Ah, perdona, no són jo els... Qui els ha triat? De segle midi, no? No, no, no, avui no. És també el dia de la salut i els esports. No sé per què van tots junts, jo vos ho dic ara. Això no me demaneu. Ah, sí, també és el dia de... de senglès. No. De sidioma, no d'un senyor en particular. Ah, a veure.
No sé per què necessita un dia... Bé, si va despistat per Palmer, des teu. Si és ros i despistat, sí. Jo sóc més de... I du malles de ciclista. No, això és el combo que el fa rebentar. Perdona, que jo tinc un programa que fer. És el dia internacional de respectar les diversitats. Perdona, o és que m'he de sorrir, no. També és el dia internacional pel fracàs.
això ho hem fet fins aquí ja hem arribat també és el dia de la reducció dels desastres però un moment però qui posa el dia desastres exactament com funciona el tema com pot ser el dia internacional dels desastres i el dia mundial d'evitar els desastres no té sentit jo crec que ho fan a posta
perquè puguem fer la intro de les indòmites i a més a més fins aquí era broma però ara vos diré que és el dia nacional d'anar sense sostens el dia del càncer de mama no me fotis què és esto? és un acudit no té gràcia també és el dia nacional de les persones natives nord-americanes o americanes no ho sé les natives americanes només se les considera un nepalt
No ho sé. Això és racisme? Sí. Però és que no és el mateix. Ho sé, ho sé, ho sé. Ho sé, ho sé, ho sé. Però sempre racisme. Sí, i masclisme. Però els natius nord-americans els caben bé i els nord-americans no els caben bé. Bé, els canadens que són nord-americans sí que els caben bé.
Els canadans són canadans. Jo els englobo dins d'una altra banda. Els nord-americans. Els nord-americans? Clar, però... Estan a saber d'això l'actitud que a les quines, a les cons, a les ques? Sí, aquesta. Bé, això... Els de les quins no m'ho estaven bé? A les quins, sí, sí, a les cons. A les quins, a les cons, bim, bamba. És el dia nacional de donar-te una cosa a nascuna.
A tu mateix. Sí, sí, sí. Vinga. I dels bombons d'una marca concreta i registrada. Ah, sí. Que no mos paga i no em porto. Però que segur que estan boníssims. Bueno... Són una còpia d'uns altres, tenim problemes racistes, masclisme, hi ha un poc de nazisme... Allà em sap greu, però m'ho dono un mac de Dorent, folrat de xocolata i m'ha parit boníssim. Sí, sí, sí, estem massa mateixos en la mateixa marca. Vale.
també és el dia nacional de la banca en línia venim a fugar és el dia mallorquí de descarenitzar-te és a dir, desfer-te de ses carens i dir, mira, perdona
que la duenya, d'acord vinga, què faràs? baixaràs un pis i tornaràs a pujar? vinga, te vull veure hi ha una sèrie, quan s'algoritma te comença a posar vídeos de carens que se pot tirar una hora fent vídeos de carens i n'hi ha de molt grossers i molt divertits però que no és online, és el dia mallorquí de carens en viu no, ja, ja, ja, però que era per dir alcohol m'assembla molt bé quantes carens heu trobat a sa vostra vida? moltes
Moltes. Moltes. Per què? Jo només m'he trobat una. I Kevin's també. Veus, és que Kevin's no els reconeixeria. No, clar, clar, perquè tampoc te fixes amb ells.
una clotellada i vinga a tirar pel altre si val de Berenard del de Zayuna què hem escoltat? fa 340 minuts hem escoltat Imaging Dragons el grup s'ho diu Imaging Dragons i la cançó s'hi diu Thunder i ho toca aquesta cançó que realment no ha de tormenta ni de pluja la cançó
Aida, per què darrere? Perquè, com que si no sap anglès, posa això, i com que diu thunder, i thunder s'entén, doncs... Com el meu cus? Com que? Com el meu cus? El teu cus... Però no, potser no és meu, i potser no és un cus. I potser no sonant thunder, tampoc, no? Sí, sí, això sí. És una rata de claveguera i sonant pepita. I sonant pepita.
M'agrada. No, però vinga, ja està, jo no vull xerrar-vos. Ja me'n vaig. Bé, adiós. Adeu. Fins un altre. No, en sèrio, que aquesta dona ha vengut per qualque cosa. Bé, doncs avui tenim en Sara i me l'ha vengut a parlar de... De què? De què? De què? De un festival, aquesta segona edició, que se fa...
i que organitza ella amb altra gent. Quin festival? I és un festival Lens. No, no, no vull que m'ho contis tu. I ara m'ho contarà. Quin festival? Quin festival, Sara? Que molts veig a vendre? Se llama Lens i és un festival de les artes. És algo muy diferente que traiem aquí a la isla, en la segona edició, i se celebra este sábado en el poble espanyol de Mallorca. Así que con muchas ganas de que veáis esas nuevas formas.
Tio, què? El poble espanyol té un rotllo raro, eh? Perdó, em sap greu. Ai, no, espera, això... Tome lo corta que està sent molt verd. Però, per no dir-vos, és estrany, però ho estan reconvertint, guai, aquesta gent. Ah.
Sí, d'acord, d'acord, així m'agrada. Sí, sí, destruir-ho des de la dins. En què consisteix. En què consisteix, claro. O què va haver... Claro, o sea, Lens, como decía en la segunda edición,
Y prácticamente es un manifesto de poner todas las artes en la misma línea. Normalmente uno cuando va a un evento donde existe la música, siempre la música se pone por encima del resto de las artes y las artes como que decoran y te hacen esa experiencia. En nuestro caso somos un grupo de cuatro personas de diferentes áreas profesionales, bien de la música, de la producción, de la artística, como en mi caso.
y lo que hacemos es elegir a 20 artistas que trabajen al unísono durante 8 horas, es decir, tanto los músicos que están en el line-up, tendremos un line-up principal de música en la Plaza Mayor, luego tenemos otro line-up que es de música experimental y exploración sonora, que este será en una iglesia,
Y luego contamos con otros artistas que hacen videomapping, performance, esculturas, instalaciones. O sea, que hay para todos los gustos. Y lo que queremos es acercar la cultura de otro modo. O sea, ya que la gente cada vez consume menos cultura, o sea, acerque... Bueno, acercarla para todos los públicos y todas las experiencias y edades. Uh, buenísimo. A la plaça major de qué? Del pueblo español o a la plaça... Ay, a la plaça español. Ja tengo un cacao. A la plaça España...
Un altre tràpid. A la plaça major de la ciutat, de Palma. És que, clar, és curiós això que parlàvem del poble espanyol, no? O sea, llevan muchísimos años en Mallorca y hay mucha gente de la propia Mallorca que no lo conoce. El poble espanyol se construye en tan solo tres años y hay once mil metros cuadrados, en los cuales se representan las mayores autonomías de España, no?
Entonces, claro, en el pueblo tenemos la Plaza Mayor, tenemos la Torre Giralda, existe también el patio de Carlos V, el patio del General Ifes, hay lugares completamente increíbles y además se representan con el mismo material y a las mismas dimensiones.
Entonces, claro, uno no se da cuenta de las dimensiones y de la magnitud de ese lugar hasta que entra. Y como lo tenemos como pueblo español, como algo también más turístico y demás, no nos acercamos. Pero bueno, ahora estamos reviviendo este lugar. También es una propuesta de Lens que siempre que hacemos nuestro evento, siempre elegimos sitios con historia. El anterior fue el Fronton de Sineu, un sitio que se recuperó para jugar a la pelota vasca. Y en este caso recuperamos el pueblo español, que solo existen tres en el mundo.
Es curiosísimo. Sí. Y de hecho... No, la gente conoce el de Barcelona, que es muy conocido, de hecho tiene bastante antigüedad. Es el de Mallorca y hay otro en Bélgica. No me pregunto por qué. Si vols que te horitzem. Sí, coses que passen per allà. I ara, hi ha una Mallorca de dins el poble espanyol de Mallorca? Mhm.
O sea, los mallorquines pueden venir al pueblo español siempre que quieran disfrutarlo. No, no, no. Hi ha una representació de Mallorca dins el pueblo español de Mallorca?
No, y de hecho la mayor parte de las representaciones son del sur, hay menos del norte, porque además pensar que esto fue un encargo de una persona que en tres años construyó todo. También es lo más curioso del mundo, que hoy en día tardamos para hacer cualquier cosa media vida y de repente en tres años construyeron todo un pueblo. Pero no, estando en Mallorca no hay parte de Mallorca. Ni de Cataluña, suposo, ni del país valencià. No.
No, no, és curiós. Avui ja... Oh, és boníssim! No té res a veure. Però avui he vist un diari mallorquí, diuen ells, una enquesta de tota Espanya i no hi érem. I dius, mos estan donant-se independència així com a... com a... amb indirectes. No, jo crec que és en res. Ja és com... és el contrari d'això.
És com a les mapes del temps, no? Que Canaris, que està com a molt allunyat, se veu perquè està a la part esquerra i les Balears no se veu perquè sempre hi ha els destens tapant de les Balears. Jo crec que és de ràpid que he vist el temps a una pantalla de televisió. Va a 7.100... No, ell, se que és igual, eh? Exactament és el mateix rotllo.
No decís que te dos vídeos estén. Nos puedes decir también cuándo se hace, qué horarios, cómo pueden ir. Será este sábado. Es de 4 de la tarde a 12 de la noche. Todo sucede al mismo tiempo. No es que a una hora determinada. Es un programa que está aconteciendo todo el rato. Tienen los tickets que se pueden adquirir de diferentes maneras.
Y bueno, es como decía, dos lineups al mismo tiempo y diferentes instalaciones de arte. Al final es un recorrido, yo muchas veces cuando me preguntan, es como un parque de atracciones. En este sentido, obviamente, es un proyecto que nosotros ponemos a la palestra a un montón de artistas, por lo tanto, tiene un ticket de entrada, que ahora mismo estamos agotando el segundo release, así que están unos 28 euros. Pueden adquirirlo a través del pueblo, a través de nuestra plataforma de Lens.
de visibilidad a todo lo que está aconteciendo hoy en día. Es muy difícil poner a todos los artistas en un mismo lugar porque siempre cada área trabaja con los suyos y esto es un manifiesto de poner a todos los artistas en el mismo lugar y el que venga porque le interesa la música descubra arte y el que venga por arte que descubra música. Es un rato bien divertido para pasárselo bien. Deixarte de buit, a quina hora has dit? Perdó? A quina hora has dit? A quina hora?
De 4 a 12 de la noix. Això. I les entrades es poden aconseguir a...? En el Pueblo Español i també a través de la nostra plataforma, que és lenscommunity.com Això, m'agrada. I no, d'on fa que està molt bé el de Rapid Bar en participar, aquesta vegada tornem a participar en una instal·lació...
i és fantàstic, és a dir, el que succesa allà dins és màgia i és fantàstic i és divertidíssim i hi ha cultura i hi ha de tot. Quants d'artistes venen? 20. Se dice pronto i además tenemos desde la instalación de la que habla Rafael
que es una instalación interactiva donde la gente ve y vive la tecnología desde las propuestas más de instalaciones escultóricas como fotografía, como performance, vídeos, hay todas las disciplinas del arte que puedas imaginar. Ahora se pregunta difícil. A ver. Parta.
Quina artista que més te agrada que vendrà. ¿Como música? No, es artista. Lo que tú vulguis. Pero es que te agrada y més. Pero a mí decirme elegir un artista es como a una madre un niño. Es prácticamente eso. Aquí tarde o mañana. Esos son los indómites. Los indómites surto a tu sonar de tu pam cada vegada que ve.
¡Uh, qué pregunta tan complicada! Bueno, de hecho, ahora que estamos además en casa, súper recomiendo el trabajo de Rafael y de Manu, porque además creo que es súper sorprendente y son nuevas tecnologías que la gente todavía no descubre. O sea, y que todavía no están como muy acostumbrados a ello. Esa propuesta va súper sorprender al público que venga. Y es que te agrada menos. ¡Ya saben quién es! ¡Ya saben quién es! ¡Ah!
Sin embargo no puede estar. Además va a haber para todos los gustos, eso de verdad lo aseguro, desde el que le gusta la propuesta más clásica, el que le gusta la cosa más loca y divertida.
I bona música, i música experimental, i de tot. Sí, perquè, clar, tenim aquest line-up de música electrònica a la plaza principal, però després tenim un espai que ja s'ha convertit en una altra cosa. Teníem una iglesia, aquesta iglesia es transforma a través de la obra de Mister Piro, que és un artista també boníssim, que incorporamos al poble, i aquesta iglesia, amb aquesta instal·lació, es converteix en un espai d'exploració sonora.
Invitamos con tres sesiones a que la gente explore el sonido y explore la música. Entonces ahí dentro van a pasar también cosas sorprendentes. Digo, un altre pic. Dentro de esa iglesia van a pasar cosas. Siempre...
Doncs curiosament... I vosaltres què fareu? Anem. No, no, no, això és sorpresa. No, perquè avui hem hagut de ser la de Nassara i de Lens, i que vengui la gent a veure, no? Però a ser la de Clasís, curiosament, no he tingut mai la temptació de fer qualque porcada dintre Clasís.
Com un pet reverberant. No, de les meves, d'en Rock no mirau. Perquè sabeu com era? De Maria crec que sí, té pinta que sí. Diu que sí, però que no mos ho contarà. Diu, sí, sí, sí, ara me'n record, perquè jo és que es ja ha vist a través d'Esforç Fil. Diu, sí, sí, sí, a ti te lo contaré.
Però te seguim a aquesta xarxa aquella que has llevada. Vull dir, sabem tot el que fas. Em sap, em sap molt de greu. I tu, Sara, participes també com a artista o només com a organitzadora en les ombres? Sempre la sombra. Ja demasiado, no, no, no. La palestra y el escenario para todos los artistas. Pero, por suerte, puedo orquestar todo lo que ocurre.
Bueno, depèn de com se miri. Per mi el que fa també és fer d'artista. Perquè organitzar tot això... No podem agontar un artista com a agontar-ne 20.
Bueno, no tan sols organitzar això, sinó també fer la tria, saber com s'ha de muntar la cosa, vull dir, també té una part artística i negociable. Aquesta és la següent pregunta. Quant d'artistes has rebut o quant has rebutjat per tenir aquesta tria de 20? En mi vida.
No, no, no, ¿para qué? No muchos, pero no, pero porque tengo la... Primero que ya fuimos con una primera edición, así que ya todos más o menos entendieron el quehacer y no creo que al final la manera de gestionarlo, como es muy abierta y yo creo que es una gran fortuna cuando se organiza el arte así, el artista tiene que sentirse libre de crear y luego está el curador que tiene que intentar hacer, entender o que el público también lo entiende, o sea, eso es curar, el manejar el arte como para llegar a ambos.
Y en eso la verdad que tenemos un gran equipo de artistas que todos supieron amoldarse y encontrar la forma, porque es un formato muy distinto. Claro, nos salimos del cubo blanco, entonces hay que entender de qué manera acercarnos al público y yo creo que todos pusieron de su mano por ello. Claro que esto es una pregunta interesante, y es, al final de sortirte del cubo blanco, ¿qué condicionante tú como curador te presenta eso?
Todo. O sea, no hay límites, no hay un paisaje blanco, hay interferencias, hay público, hay música al mismo tiempo que contemplas arte. Hay mucha gente, no es tan reducido. Es también el tiempo de producción para el tiempo en el que está presente. Normalmente en el cubo blanco se mantiene, aquí son ocho horas. Entonces yo creo que eso a la hora también de crear y de generar el display lo tienes que tener muy en cuenta.
O sea, uno no contempla en silencio y eso es lo que hace un cubo blanco. Entonces ahí hay que cambiar toda la propuesta. Hay cierta sacralidad en el cubo blanco y por eso la gente cuando traspasa una galería o un museo la gente se pone recta.
Y seria. Bueno, es parecido a lo de la iglesia, yo creo en esto, ¿no? Que uno de repente entra y le entra. Pero claro, es curioso porque esa misma reacción es algo muy bonito, porque claro, para contemplar uno necesita contemplarlo desde la calma, pero al mismo tiempo ese respeto también hace que no nos acerquemos a contemplar. Entonces es la forma también de romper como esas barreras, ¿no? De...
No estamos en ese cubo blanco donde todos nos miramos a ver qué está haciendo cada uno, cómo se está reaccionando. No, hay un montón de inputs alrededor y tú simplemente te tienes que divertir. Tú decides si te paras, si no, si contemplas, si quieres investigar más. Y eso es lo divertido, de repente a la gente sacarla de su zona de confort y decir, bueno, ahora te meto aquí que hay 20.000 inputs de todas las artes juntas a ver cómo reaccionan, ¿no?
Y la interferencia también es interesante porque al final puede suceder algo mágico o no mágico, porque puede ser también lo contrario, que es que alguien con la música interfiere en otra obra y se genere otra obra diferente, por ejemplo. Totalmente.
O sea, es que nada está desvinculado a nada. Y eso es algo que va a influir a todos los artistas y a todas las artes. O sea, la música va a influir porque al final tienes un back musical, va a influir a la pieza que estás viendo enfrente, al igual que el estar escuchando esa música mientras que estás contemplando otra cosa. Al final son todos los sentidos al mismo tiempo. Obviamente no es la misma experiencia que en un museo, ni que en una galería, ni que en algo similar, pero también es...
Esa parte buena de decir, bueno, cuando esos inputs de repente te están moviendo los diferentes sentidos, ¿cómo reaccionas? Porque también uno mismo es capaz de cortar ciertos sentidos. Tú puedes concentrarte tanto en algo visual que ya dejas de escuchar. Sí, eso pasa. Entonces también te vas a descubrir tú mismo cuáles son las partes del arte o cuáles son esas reacciones de tu cuerpo ante algo que está ocurriendo simultáneo. Y es interesante también de descubrir. Sí, me lo parece mucho.
Bueno, pues repetim horaris i això. Tornem a fer-nos un resum del que passarà aquest dissabte de 8, per favor.
Será este sábado en el Pueblo Español de 4 de la tarde a 12 de la noche. Lo vamos a hacer con 20 artistas, dos lineups diferentes, uno de música electrónica, otro de música experimental. Tendremos fotografía, instalaciones. Se pueden adquirir las entradas tanto en el Pueblo Español como en la plataforma de Lens Community o en nuestro Instagram, que también lo tenemos activo. Y toda pregunta, ah, importante, llueva, no llueva, nieve, lo que sea, ya tenemos todos los planes. Ajá.
Ah, importante, importante. Sí, porque yo me parece que nos ponemos tan nerviosos, no. Aquí todo sigue adelante. Hay plan B. Hay plan B, C, el que cada uno quiera. Pero eso es porque todavía no eres de aquí. Dentro de diez años que vivas aquí te van a pegar este, te va a pegar este. Pero los mallorquines somos como Asterix y Oblex. Sí, ¿no? Sí, que lleven dos gotas y nos da miedo el que nos caiga el cielo sobre nuestras cabezas. John Sedun que va a telefonar.
I li van dir, ah, ja estic cansat perquè plou durant tota la setmana. Ai, què has fet? Com que què he fet? La vida normal. Però plou. No se pot. Si a Londres se'n s'atureix, perquè plou, no se faria res. Recorda'ns qui ets. Una Sara... Sara Arjona. Molt bé, molt...
Un gust, te convidarem a quedar-te, perquè el que queda ja és desastre. Encantada. Tens res, però ara, mira, no haurem d'esperar que no Maria torni d'esbaño. Maria! Maria! Ah, és aquí. Que mos podries fer algo? Jo què sé, un ball o... Vinga, dali.
Fins demà!
I can feel it in the air, you're a stone cold killer And these rocks sliding down on me I have never seen before what I saw in the mirror Close your eyes if you don't want to see
C.
Això és boníssim, això que era. Això era Kasabian, el Hippie Sunshine. Perquè I'm the owner. Ah, bueno, Kasabian. Ostres, jo em pensava que havien fet dos discs i se'n havien retirat. Pot ser, sí. És que potser necessiten dos més per comprar de la seva, però és boníssim. No sé per què trop clients anava a dir, ja és que ja estic, ja no puedo pas...
Que trob grups de gent que canta caminant. Ai, perdó. Ah, va, sí, però això és un clàssic teu. Sí, sí, sí. Jo crec que no trobes grups, sinó que tu només veus grups que tenen vídeos caminant i els altres estan borrosos i no...
Però no ho entenc, perquè si fos, si seleccionés jo per el vídeo, serien uns altres. Ja, Joan, els fetiches no tenen raó de ser. I no pots fugir d'ells. Oh sí, no ho sé. No, te'n calcen. Ja ho veurem. Bé, res de xerrar de jo, que ja hem xerrat massa.
Vinga, vinga. Que vols seccions? Jo què sé, sí, sí, per exemple. D'alguna secció d'aquestes que tu crides molt però que... No, no, no. D'arrerament només crida un satán. Ostres, bo que un satán no és avui. Un satán? No és un satán. Un satán. Però què passa aquí? Clar, no ve n'aina, no ve la senyora. A veure, més de fer un secció de tal volta ens va faltar l'altrigen al neix. No em sona. Jo tampoc, és el primer pic que ho feim. Com és aquesta secció, diu? Idò té un subtítol.
Jo crec que moriran. Ja t'ho dic ara. Home, ara està. No ve la senyora Elis, eh? I a més a més fas aquella cosa de la temporada anterior. Però ho has dit en plural i ho hauria de ser en singular, si és el cas. Què ha dit? Ha dit, morirem. No, Joan, moriré. No, moriràs. Moriràs. Perdona.
Que avui xerraré de premis a E-Darwin 2025. Quatre! No, no, resulta que... No, les deman, el primer programa d'aquesta temporada, com cada programa que hem fet, he duit els premis Ig Nobel, que clar, considera que la mateixa setmana que feim el primer programa. Llavors me va de puta mare perquè així no he de pensar tant pel primer programa. Però resulta que han entrat uns premis que diuen E-Darwin i que...
A-I. Ah, sí, sí. De I-R. Però en anglès. Que programa, és molt difícil d'entendre. No t'expliques. No, no, i diuen que els problemes són nosaltres. No, és vera. No, ara seriosament. Bàsicament és un premi dedicat a l'intel·ligència artificial. Que de fet, la intel·ligència artificial que resumeix els nostres capítols o no, diu que la teva secció va dels Darwin's.
També. Que ho sepes. Sí, ho sé, ho sé que ho poses. I res, s'estrenen enguany. Sí, sí, sí. I què passa? És a dir, el que proposen les idees d'interès artificial evolutivament discutibles de l'any. Per això se diuen Interès artificial Darwin 2020. Perdona, com?
Un! Dos. La senyora Eliseth m'agrada fer-ho amb vostre. I dai, els finalistes i els finalistes han estat. I ho diré per ordre perquè així tenim temps per després fer altres seccions perquè és que són increïbles. L'empresa Taco Bell.
Sí. Taco Bell. Perdó. Per què? Sí. Bueno, perquè se n'ont Taco Bell l'empresa aquesta i resulta que... Telefon defectat, no ho sé tu, 100-222. I també és nostre compte corrent, és arroba... X. Y, 2. Bé, doncs va desplegar un sistema d'intens artificial a aquesta empresa per prendre comandes de vou. No, no. Sí, sí, és divertidíssim. No, no.
A més de 500 establiments en cotxe. En cotxe, és a dir, el rotllo MacAuto, però allot d'una persona... Taco Bell Auto? Sí, una IA. Taco Bell Auto? No ho veig com a nom de negoci. Esclar, el seu objectiu realment era millorar la eficiència.
Fila el que passa ara. El resultat és que bé, doncs que van haver de tancar-se ja perquè tot eren queixes, errors i tacos que ningú havia demanat. Bé, aquí tindré su taco. El dobron! Perdoni. He fet un xiste.
Clar, jo m'imaginava una altra cosa, m'imaginava la coa de gent volent anar discutint-se ahir, o sigui, demanar-li tacos ficticis. Clar, no, és que el problema va ser, un dels problemes de les queixes va ser que, clar...
no vàrem fer un sistema d'alarma per després poder xerrar amb una persona. Llavors tu li seguís xerrant a seguida, i se ja se tornava a equivocar. I li xerrava d'una altra cosa. I tu deus, sí, sí, me sap greu que m'he equivocat, ara tu podrem estar quan toca. I tampoc funcionava. És que hem de recordar que seguida no és una intel·ligència, és l'Elisa. Està dissenyat per contestar-te gramaticalment correcte. Jo no...
Com no jo. Normal que no s'entengui. Sí, perdona, continua. I què m'ha passat? Bé, no, res més. Pum, pam. Clar, estem en les que al final vam tancar perquè vam tenir un puto cristo vendido. Dos. McDonald's.
Però, men, farem una secció de no patrocinadors, o què? No, perquè jo m'agradaria fer patrocinadors locals. El problema és que, clar, nosaltres som un poc intel·ligents i encara ni no posar mires per fer aquestes coses. Però va, tot de cadenes de menjar...
No, el tercer és el X-Box, que va donar ja boníssim. Espoilers, no, no m'he posat la sorpresa. Que va fer McDonald's. Sí, repetiu-vos, anem un poc més. McDonald's va crear un xapbot que se nomia Olivia.
Sí, bé, masclisme. I el que suposava que feien Olivia era revolucionar la selecció de personal. I ho va fer. I ho va fer. Però no com els mandamases de McDonald's esperaven. I què va fer, exactament? Doncs el que va fer és bàsicament guardar.
dades de milions de sol·licituds protegides per la contrasenya 1, 2, 3, 4, 5 i 6 ella mateixa s'ho va acordar i resulta que va passar que van entrar
Es va arribar d'aquest xapot i se va dispersar tota la informació de no sé quantes, 200.000, perquè clar, era mundial, no vam fer una prova d'ampliar el problema a Wisconsin. Tenim dos problemes, la pobra gent que ja té el que té, demanant feina en aquesta cadena i després... Sí, tres.
Equibox. Equibox. O quan li deim el que nostre, xeix, bo, xeix. Xeix, bo, xeix. Doncs els d'equibox van denunciar... No tenc els meus acudits aquí apuntats. No, però són bons aquests improvisats. No, no, ja t'ho dic ja. Van denunciar 9.000 acomiadament, d'acord?
hi ha un directiu recordem que Xbox forma part de Microsoft oh que benita digues el seu nombre un parell de pix per favor ho digui en pla sexy Microsoft
Aquesta no me l'esperava. Ai, m'he de partir. Ara passaràs del Linux en el Windows. Sí, claro, claro. Vejant un directe de Microsoft, va suggerir que XaGDP i Copilot podrien ajudar els treballadors a superar la transformació en altres per perdre la seva feina. Oh! Oi, que hòstia! I el que ve ara et sorprendrà.
Clar, el problema és que el xat de coses com, me sap molt greu, vols provar amb una mediació guiada? Sí, sí a tot.
Bé, res, però és que no va anar bé, tothom estava deprimit perquè engegaren d'aquí el box i hi va haver qualsevol conseqüència com que el cu que va provar desbotar d'un quintis per avall. Quatre. No, fins aquí només hi ha tres finalistes. Però aquí va guanyar, aquí va guanyar. No, no, no ha sortit encara. Ara només hi ha els finalistes. Un altre dia vos diré qui ha guanyat. Això és un Xbox interrupt.
D'acord, i d'acabat sembla si sentim uns consells, perquè crec que... Estim desorganitzats. Clar, jo no duc soral, jo duc rellotge dins d'aquella pareta, aparell que ja no sé com se diu. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, musica experimental, new wave, musiquem, escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit a Ona Mediterrània.
L'escola pren la paraula, el programa on l'alumnat és el protagonista a Ona Mediterrània.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Segueix-nos a moixamental.cat Envia-nos missatges d'odi i amor a moixamental.com
Gràcies.
Bona nit.
Per mi se m'ho ha espanyat, se cinta, eh? És que vos ha dit que no me dueu ses cançons en casset. Que, a més a més, he de dur el radiocasset de sa padrina i no sé si et se cinta vos el radiocasset, no mos funciona. Què mos ha duit, mister Esperenqué? Però només m'ha escoltat un tros, no? Jo m'he envoiada ara. Jo no sé què ha passat. Jo crec que hem posat un tros, una cançó... Clar, mos fas un mixback set d'aquest...
Això que m'ha escoltat en el final era ecstasi. En el final i en el principi. En el principi no ho sé. Estic confosa. T'han posat el final d'una i el principi d'una altra. Ha estat un remix. Podríem fer un programa que no seran nosaltres i també es posarà en meitat de cançó. Però això ja ho fan abans, no? No, però meitat del final i meitat del principi. Tot girat de banda.
Jo insisteixo, però no és el que he fet ja. Sí. Abans, durant... Xerrant. Què mos ha dit que ha volgut dur-nos de cançó? Era Ecstasy. És un cantant canadonc que fa aquest new wave trasnotxat que jo m'agrada. Pues punk. What else? What else?
Boníssim. Éxtasi, però ell com se diu, has dit? És ell, ell. Ell se diu éxtasi. I sa cançó? En caca. Sa cançó ara no... Jo camín, jo camín per... És d'Esteus, és un que camina.
I walk this earth all by myself. Podria ser? Exactament. És aquesta mateixa. És el que acabes de dir. I també és el caminant del vídeo. Clar. Sí, sí, sí. Menys si seré jo, tu. Menys, o si tu seràs jo. Bé, res, que mos duu cançó, no. Mos duu secció? Sí. Una secció de ses vostres? Sí. Moixes! Dèvia! Pensava que ja no la cridàvem. Ai, és vera, no la cridàvem. De qualsevol moment aconseguirem que no cridis.
Ajà. I que l'edat... Oh, podrías fer-ho... Ja que tenim aquí, mos podrías fer un... dir moixes d'avió? O així, con la teva veu sexy. ¿Qué? El sexy lo entendí. Lo importante sí que lo he entendido. Digue'ns moixes d'avió. Moixes d'avió.
perfecte si tenim una falca tu no has llegit la lletra petita del contracte però tot el que dius aquí nosaltres ho farem servir com a falca si jo no tengo que venir de qui ens vol xerrar avui? avui duc en espàcia de milet
Espàcia, de Milet. Avui en tiram més enrere de l'habitual. És una senyora del segle V abans de Crist. Ja hi havia el món. La coneixem. Bé, Naspàcia va viure integrada en els cercles polítics i intel·lectuals d'alt nivell a Atenes. Va mantenir una relació estable amb empèricles.
Fou reconeguda per la seva habilitat retòrica i per la seva formació. Diferents tradicions l'anomenen com a mestre d'oratòria i com a mediadora en el debat públic. No se conserva cap obra seva, per això la seva figura mos ha arribat a través d'autors com en Plató o en Plutarch.
què passa? que com que la recordam a través d'aquesta visió masculina la manera com ha arribat a la posterioritat està molt condicionada per aquesta imatge masclista la imatge que tenia la tenis clàssica d'una dona com ella que era una dona que participava de de sa vida pública que no estava tancada en casa seva que a més era estrangera resident
I per això se l'ha retratada moltes vegades com a contramodel femení respectable, que quedava reclòs en l'àmbit domèstic. A ella se l'anomenava amb el mot de Taira.
que era un mot ambivalent, que era des de la companya culta amb autonomia fins a la prostitució d'elit. Era útil per sexualitzar i deslegitimitzar la influència femenina que podia tenir aquesta dona i d'altres a l'espai públic. Oh, sorpresa! Oh, sorpresa!
Què passa? Que avui la historiografia ha reinterpretat el seu paper a partir d'una lectura crítica d'aquestes fonts, a través de les quals havia arribat la seva figura.
I s'ha rescatat la seva naturalesa literària. Aquesta historiografia de gènere ha mostrat com moltes dones que participaven de la vida intel·lectual en espais, encara que eren espais informals, perquè no els deixaven participar en els formals, ajuda a entendre l'entorn on se movien i que era un autèntic
Eren com els salons de sa vida social, de sociabilitat, on s'ajuntaven i circulaven idees, s'ajuntaven oradors.
I això ha revolorat una mica aquest paper, i fa que la seva figura emerge així avui com una intel·lectual i una mediadora cultural en aquesta tena d'en Pericles, una figura distorsionada per esbiaixos del seu temps, però que va ser central en la cultura i la retòrica d'aquest període en el qual va viure.
I només han necessitat 2075 anys per reconeixer la seva figura. No, aquesta d'una, però, per exemple, que ja està bastament consensuat en el món d'historidors i d'aquesta gent, que la primera poeta i literària del món va ser una dona i no se va...
li dissonomia Nene Eduana, va viure a Mesopotàmia i no se'm va sabre res fins fa 4, 5, 6 anys. Exacte. Li canviaran el nom per nom d'un amo.
Exacte. La major part dels autors anònims eren dones. Bé, sí, i canviats de gèneres, noms i coses d'aquestes. Però que ve d'enrere tot això, no? Recorda'ns com es de... Espàcia, de Milet.
Espacio de minut. Doncs ja està, jo crec que podríem acabar el programa aquí, perquè ja no... Jo crec que sí. M'haurem de despedir... De mo mare. Sèrio. Mo mare avui no crec que no mos escolta perquè diu que si no ve la senyora Lisset... Passa de naltres, eh? Si no ve la senyora Lisset no mos escolta.
Ai, no us ha dit les notícies destacades de la prest? Voleu un parell de notícies? Home, esclar. És que clar, no duc aquí, però duc la prest aquí. Mireu, notícies importants, destacades, de la prest. Un torero ha dit...
ja està necessitava més informació però no la tenim un ou un ou dit segons de quina manera pot contenir molta informació no d'un torero un mallorquí un mallorquí pot dir moltes coses amb un uro i un ou també però si és un torero mallorquí no
Hi ha un torero mallorguer. En tenim qualcos? Clar, perquè els dones normalment els fan quan els enganxes toro. Crec que és desalvo. No ho sé. En Capito Averalo, perdoneu, destrossat, declara cap amic de mon pare em telefona i jo necessit que em deixin més diners. Terribles declaracions del futbolista en Per Kuler ha declarat ahir a la nit, però no, no,
que s'assembla molt a la seva... Perdonava, és que no sabem si era... Hi ha hagut una topada popular al Llum Major per culpa del Renou. Semblaria que en Joan Panxa Freda seria el responsable d'aquesta trobada en posar un corral il·legal dins el poble.
Ja de jo, que no feien cap ou, i és que era ple amb 100.000 dos galls de brega. El que sí que feien era escainar de matinada, fet que duia de corcoll a tot el barri que, emprenyat, va posar-hi remei. Aquí hi ha un obra, 100.000 galls. Aquí hi ha un obra. Aquí hi ha un obra sonora interessant. Ja t'ho dic ara.
Sí, segur que algú ha fet negocis i ha fet els penets. Jo no sé què passa a Llum Major. Home, a Llum Major té història.
Té història d'aquesta xula. De tenir galls. Hi ha un anunci que ja me fa molta gràcia. Hi ha un sisetele, m'han dit, que és d'aquelles coses de, ah, Anna Maria, gràcies a les teves donacions ha pogut comprar una cabra, munyir-la, fer llet i així començar un negoci. Fes la teva donació perquè és important. El problema és que si mires aquest anunci amb un pagès te dirà, això és boc. És boc.
que dius, clar ai, perdó, senyor pagesi i qualsevol és un anunci, vull dir és la màgia de la tele és la publicitat enganosa també és vera home, llet, llet, poc feta amb el boc
El problema és que tant per fer tant de formatge com se necessita. Depèn del temps que deixis el llet en marxa. Smagging smagheads. He trobat els audiolibres del Nan Roig i són la passada. Ah, que hi havia audiolibres també. Audiolibres de Nan Roig? Sí, no ho sabies? Genial. Sí, sí, sí, hi són tots. I els dos primers de forma legal. I acaba.
No, és tota sa sèrie. A sa sèrie només em va de llibre. Sí, vos en recordeu. Bé, vull dir... A on se pot veure sa sèrie, per cert? A Canal 33. Ai, perdona. X3.cat 3 barra cat 33. A la carta. Vas a la carta i cerces. Que...
Que TV3 només tenia dues temporades i n'hi ha com a nou. I com han veït aquesta sèrie? Malament. Està molt bé. Com queda? Malament. Estan terribles. Però quan una cosa ja és terrible, que ha passat serrosca, ja és interessant. Aquesta és terrible i terrible al cub. Vols dir una frase? Perquè te tenim aquí, pobreta, que no te deixem xerrar ni res.
No, no, jo m'entretengo, ja m'has aprendut, o sigui, que estic encantat. No, m'he deixat-me en paz, jo he venido vendre lo mío. Clar, el dia que mos enxufin la càmera i vagin la cara dels nostres convidats, jo entendran moltes coses. Perdona, aquesta càmera. No, la meva cal que estona. Aquesta càmera està enxufada. Sí, però no mos apunto un altre, me apunto un et sostre. Ah, per això tenim 253 espectadors. Però és estrany.
Lluís García i Marian Colmillo