Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Moixa Mental presenta les Indòmitas. Una hora de radio eclèptica per gent de ment elèctrica.
Hauríem d'haver regit cada moment d'ufòria i de química. Sols. O el manco, un de nosaltres, escoltar com les mans de la bruixa ens instruï als marges. I a algú a l'altre costat, si és així, interdimensiona el soroll del baix.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Rolly, sleep. Hello, bitch.
Here we go!
Prou ja! Estic cansat! Vam tornar bé! Eh? Com? Ah! Hola! Això són les Indomites amb un programa fet per gates moixes i moixes mentals que han vengut d'aquest estudi d'una mediterrània a xerrar de coses. I avui... Hola!
Avui estic tot sol. No, no estàs tot sol. Oh, hola. Senyor Gent, qui és vostè? En Roc Nèguera. Ai, perdoni, un gat moix que es diu? Roc Nèguera. Un gat moix que es diu? Sedan.
i les senyores avui tenim programes de polles senyora senyora bé, darrere el nostre mirall bidireccional el que viene siendo un vidre tenim en Maria Oliver cant de força no? ja està bueno, i ja Maria Oliver cant de força m'agrada més que no, m'agrada més Maria cant de força Oliver
Ah, perdona Maria, cant de força Oliver, perdona, perdona. És que clar, com que és Oliver, Oliver, o cant de força, cant de força, no me'n recordo, se pot intercanviar, és com una variable. Basta, sal de mi cuerpo! És com intercanviable, ella. Avui, a qui li interessi, és dia 3 de novembre de 2025, dia de la independència de la República Dominicana, i la independència de Cuenca.
De què s'han dit d'independitzar? Del frío. Perdona, com Conca, que jo no dic Conca, és de Cuenca, com Conca s'hagi independitzat i nosaltres siguem aquí els de res, com quan vàrem fer aquella cosa de ses autonomies... Seria tristíssim, eh? És a dir, jo crec que seria la més trist que mos podríem imaginar en aquests moments, que...
Conca... És que sona pitjor que Conca, encara. No ho sé. Que Conca tingués independència abans que els països catalans seria terriblement trist. Però... Acceptable. I després tots els catalans parlants que volen ser independència m'anava a viure a Conca. Exacte.
Tots. Ai, pobre gent. No, no, no. Des d'aquí. Si vos voleu independitzar, endavant. Nosaltres vistiplau. Però és la independència de Cuenca, a l'Equador. Avui et celebra el dia del cliché. El dia del cliché. El dia del...
de pintar el món de taronja. Ai, que hòstia! Que hòstia! És dia de la cultura al Japó? Bé, tot el que és cultura també m'agrada. Exacte. Dels grumers? M'agraden, són ja molt xulos de grumers.
Sobretot uns que quan te piquen te mors. Ses dollotes, ses carabeles de no sé què punyetes, no me'n recordo ara. Clar, no tenim el Mr. Esperenque. Nosaltres perdem animalons no compregut avui.
Segur que te diría las cuatro incongruencias que has dicho sobre... Segur que ninguno hay que decir que te mueres, que no hay... Jo tinc molt clar que d'aquesta taula si qualcú fa incongruencias soc jo, ja t'ho dic, ara. No me'ho crec. No sé qué de usted con todas, que aquí tenemos... Tenim per tothom. Doncs, a jo m'agrada, no es grumés en salsa, que dius, ben, és que monseva insípida. No ho sé, ja està. És el dia de les accions laborals? Eh, mierda.
Tot el que sigui laboral no ens agrada, els indòmiters. També és dels i les directores de trànsit.
Què és un director de trànsit? Sabia que me lo demanaríeu. El guardia que te dice... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
és també el dia de donar-li un dòlar a qualcú perquè siguin australians el manco que per cert, sabíeu aquest signe del dòlar? és el signe del peso és boníssim el peso no, no ho sabia sí, sí quina S té dòlar?
En el plural, dolars. Bueno, sí, jo què sé. És que no m'interessa mai. Perquè són dolars. Doncs imaginàvos una P majúscula atachada i és la meitat d'això. No, perdona, és una P i una S, això és. Una P i una S damunt, que de peso...
i una barra adicional i s'havia aquí de peso peseta que és la moneda catalana és del dia nacional dels accessoris sí, sí dels accessoris molen de fer dissabte perquè no era dilluns això t'ho va dir de les dones de fer feina sexisme!
Perquè... Ah, i també és el meu dia. És el teu dia, fas festa. N'he triat un parell molt. No ho sabien, això. I també és el dia nacional dels centvitxos. Quina pena. Sí, no? És a dir... Sí, no ho sé. On hi ha un pambol i càgon d'ina. És que nosaltres ja teníem conflicte gros amb això. No hi ha conflicte. No, sí, perquè hi havia uns menuts a una casa...
i jo vaig d'un pa moreno del meu poble boníssim i en el menut i volien sant i volien sant i jo no vaig ficant-se en menut perquè el menut no té un cop de res perquè foten bronca en els pares
Com alimentar els vostres nins? Seu aquí. Bé, no poden dir res perquè jo menjava la mortadela aquella amb... Con la carita de Mickey Mouse. Això quan era molt petit i després la d'olives.
En la misma mierda són. En la misma, pero cambiaban el colorante por oliva. És mierda o mierda amb oliva. És el dia mallorquí d'escoltar converses alienes al bar i de donar comiat a ostres. Tío!
en sèrio què ho em dia per això m'haurien de fer com un un renau que la Maria posa mentre nosaltres fem aquesta secció que quan faig els dies que són reals i els dies que t'inventes són tots reals
Més a més, la Maria sap que tots són dos reals. M'ha posat la càmera enmig perquè no l'hi pugui... Perquè no l'hi puguis veure. No l'hi puguis dir res. Les notícies destacades de la pres diuen així. Desmunten la imatge de bona persona del taxista Matallalles, perquè dues han descobert una puntuació de la gent que havia atropellat en els darrers 25 anys.
el PESC, el partit d'esquerra exegut o jur, presenta la seva nova campanya en la que volen, diuen, guanyar votants anomenada tu, cap de fava, o copes, votants. El president de pocs carajillos, en Xan Xullos, diu que té present ses illes i pens cada cop que m'apagueu la nòmina.
El famós pallasso de la tele amb l'Apotomos es confessa. M'he necessitat saber llegir ni escribir. De les xafarderies que hem destacat aquesta setmana diran que en Paco, no som tot, Miro, ha estat proclamat batle de buja per les seves idees revolucionàries, entre cometes, que inclouen cometes en veí muro.
Paco, Paco. Detingut a campanet el doble de cul d'en Xirard Regé, amb càrrecs de suplantació i estafa després de fer-se passar pel famós a les aplicacions de festejar, enganant cinc padrines i tres padrins per quedar a cites romàntiques i robar-los el seu dobest. Més notícies i xafrederies a l'empres.cat. Vull conèixer en Xan Xulo. Vull conèixer en aquest.
Sí, sí, sí. Bé, depèn de la setmana, perquè pots carajillo... Ai, no me surt. Ah, va canviant de director. No, no, simplement m'interessaria saber qui és en Xan Xulo. Xullos. Bé, aquesta... Aixa de geminada, en Xan... Xulo.
Si hi ha un xanxuan, hi ha un xanxulo. Ah, sí, que hem escoltat, hem escoltat ni un oi, això fa 15.000 segons, de refius, que es refusen el que es fa a esprim, la coca de llardons, es fan refus.
En refusos. En refusos? Sí? Com li deies a la vostra comarca? Segregionera també se va en refusos. De paia encimada. I briacho. I el que hi hagi dur. És rebost. Ah, clar. Raissons. Raissons. Raissons. És que són collons. Jo ara cercava com serà el refús i ja cal de dir coca de raissons. Raissons.
Oh, coca de llardons, per si mos escoltau, allent del mar.
No, no. Si mos escolten dos minuts i després diuen ¿Qué cojo? Amé, quin ideol menjar-ne aquesta gent? I diuen... Mentida. Confirmau que mos escoltau telefonant del 971-100-222. Ha sigut possible mentre hi som aquí, perquè si no... És a dir, en la próxima 45 minuts. Les té amb les cridades. No, és que la Maria no sap com passar-les. En sèrio? No, no, no.
és perquè no m'ha cridit no m'ha cridit que me diu que no que és el cable que està pelat i que prova de passar a telefonar que ella sí que ho sap que ella sí que sap com se passen però que és el cable que està pelat no et diguis més coses que si no després tot surt d'aquí
No, ja està, moltes gràcies. Espero que... Bé, després ja... No, que després ja ho xerram en això. Tenim una secció o un algo? O fem comedieta durant una estona? Parem fer com... Preguntes? Sí? Fem preguntes. No teniu... D'obsessió, ni miltres, però per algunes preguntes està bé. Vale, fem una ronda de...
Absurdo. Absurdo. Absurdo. Es que es una nueva temporada. Mirada, sí. Sí. ¿Cómo desganar? En ASMR. Sí, no, no, no. Yo creo que ahora podré desganar todo este programa. Sí, porque hemos dicho que ya un local...
tres calles más abajo, que no se escuchan desde allí, directamente, sin ponerlo en la radio. No fueso bromas, no fueso bromas, porque he dado un cristo. ¿Quién es el cristo? Un. No me lo mentes, que bastante tengo llevo en él. No, no, no fueso bromas. Ve, si hemos sentado el hospital, a un beso tiene un puñal.
Farem preguntes absurdes. No ho sé, no m'atrap, no m'atrap, ja està. Però bé. No ets tu, no ets tu. Clar, ja li diré a ma mare... Li diré a ma mare que em fa... Una falca. Sí, exacte. Que sigui...
Hello bitches! No ho sé. Bé, si fóssiu una revista, quina seríeu? Chatan? Eh... La que hace Iker Jiménez. Perdó, tio? Perdón. Trabajava en ella. Trabajava en ella. Crec que era una de muy interesante. Si no, debería. Muy interesante también era como una especie de merda en papel. Por eso digo que debería ir.
Ah, jo pensava que no. Pensava que eren casos més o menys reals. D'acord. Más o menos. Como lo que dice él. Más o menos. Basados en hechos reals, pero luego... Rock negra. Ya te haría de mejor, tú. Que me lo manco es una revista. Jo seria... Está molt clar. Tothom ho sap. Jo seria la Men's Hells.
o sorten portades sorten cases atractives a mi engels
Com ara se diuen Ex-Hamster Abans era Men's Health Què és Ex-Hamster? Una revista? Una revista de... Sí, de senyors Ses portades són ses mateixes Són senyors en blanc i negre fent ses interessants A mi dije por Ex-Hamster me viene a la mente una web Ah, sí? Ah, no sé Tu vas en ses coses dures No sé, no sé, no sé
Quina conversa seriau? Aquí está. Por ejemplo, esta. Esa ola que tienes en un bar a las 3 de la mañana con demasiadas copas encima. Pero tú sabes lo que es el máximo. Yo he chupado a Kobe. Yo he chupado a Kobe. Eso no existía.
Ajá, no está pausa de que charles. Rock negro. Yo sería cualsevol... Cualsevol conversa intrascendent y banal que por el que es no intrascendent y banal. Porque tú has puesto alguna vez a pensar con los átomos la cantidad de cosas que hay. Sí, pero tú sabes lo que es el marxismo.
Jo seria una que se passa així, sense avisar, de xerrar de lavatives a xerrar de Jesucrist. Déu nostre senyor. Ai, serà el vostre. En aquí un moment... L'altre dia, en aquí un moment, xerrar de lavatives... És que jo m'he trobat amb una conversa l'altre dia, que... Fa 32 minuts. Ah, no, jo m'he trobat... És la primera vegada que m'ho trobava, que... Segur que hi ha una teràpia, ara...
la teva teràpia? Sí, però algú d'en això, però que després t'injecten la zona poscul. I lo curiós va ser... Va ser greu, però no és ara. No, però clar, però on té certes coneixements d'aquestes coses. I lo graciós va ser que vaig dir... Ah, i on hem d'anar?
abans s'ha de dir per què no, més indiferents perquè era més el mètode que me pareixia interessant doncs, vosaltres recordeu de tu si te presentes un pel·li de les 3 de la mañana tu no t'ho penses dir del menjar però tu saps el que és el marxisme doncs avui ha estat jo tenia en el banyo hi havia, que no sé si era la persona que xerrava en el banyo hi havia aquella màquina de fer-se lavatives en el teu banyo
no, no, no era una conversa era una conversa així enzerosa i és aquella màquina per fer-se lavatives i dius, perdoni i clar, i tu saps que Déu que Déu però per què mesclen? per què mesclen? no ho sé, no he arribat a entendre si fóssiu un plat combinat quins haríeu?
Hauríem de discutir aquí què vol dir un plat combinat. No és un variat, un plat combinat és... Cosa amb... Clar, però, un macarrons en camp picada idiomàtica també és un plat combinat, no? No, no, no, no, no.
Això a S'Àngela. A S'Àngela sí que hi ha bistec amb espaguetis. I guis carabats. I li diuen plat combinat perquè és això. Una cosa com feixuga amb cosetes de vora. Val. Ous frits amb patates o en plat combinat. Perquè són ous frits amb patates. Sí, però allò seria... I me sap greu dir-ho, però allò seria aquests ous amb patates que fan els foresters. Mhm.
Que no sé com s'ha de vendir, aquest plat. Sí, sí. No sé per què me mira. Bueno, perquè vostre fa fort este, coño. Perquè és de l'infern. I perquè coneixes aquestes coses i jo no. No sé com s'ha de vendir aquest plat. Perdona'm. De les majors decepcions que jo he tingut a la meva vida, després de...
Ah, I think I'll have the cream caramel, i te foten un flam, i dius, perdona, si és un cream caramel, jo pensava, no ho sé, serà coca de cremel, no? Aquí fan els millors plats, huevos rotos. Això, això, això. Huevos rotos, i dius, ah, idò, vinga, uns, i te posen un plat d'ous frits amb patates, i a més a més no te'ls ha deixat trencar tu.
Però fan bé. No sé per què. Coño, perquè Joe Friedson-Bolls ja està el mateix. Sí. No, fan bé. Sí, sí, sí. Porque los huevos con patatas pegan y punto. Ya està. Sí, sí, sí. Si fos combinar, ¿quién sería?
Sería uno de estos de los que las dos cosas por separado están tremendamente buenas, pero juntas... No, se ven como... Nocilla con macarrones. Sepia al limón con helado de vainilla. Aquesto lo he comprado. Tengo un de sube. Tienes eso. Tienes que pillarle el gusto. Tengo un de sube.
A l'art amb els experiments, no sigui que acabem espotellitzats com sou gent, aquell. Jo seria, quan val i de plàtan, em barra el bollit. Silenci. T'has passat. T'has passat. T'has passat tres pobles. Jo no he dit que vos ho mengeu vosaltres, sinó que jo seria aquest plat convidat. Tu series bananas d'aquestes. Banana macho. Macho.
Si fòsiu un malestar, quins seríeu? Rock negre? A veure. Men, men, men. Fòrem serios. Un cantejonto.
Probablement seria aquest. No, perquè... Que fixeu-vos que es canta fondo i els copeos estan enganxats per la banda de fora. Sí, tenen un lligam. Tenen un lligam. Estan interessants. Són insofribles tots els estils i totes coses, però bueno... No ho sé tu, 100, 200 sentides. Cadascú aquí, cadascú, cadascual. Un malestar era. Sí, si fos un malestar, quin series?
Ja seria un xal. El que donen un pesculli de més te paren horrorós. ¿Satal? El típico picorcillo de este que no te puedes aguantar, que tienes que rascarte y tal, pero en medio de la espalda, donde no te llegas. Ahí, que està con un brazo. Que tienes que, contra una pared, un marco de una puerta, aparecer unos. Ahí.
Sí, clar, perquè si te piquen els nous, si te poc gretar és un ple. Exacte. Clar, no és un malestar. Que, men, si estàveu en públic o si estàveu davant jo, no ho fes a seu, no ho fes. A tècniques per dissimular. A tècniques per dissimular. M'han el bolsillo. No dissimulau. No dissimulau. No ho dissimulau. Sí, sí. No estàs cercant ses claus. Que t'ha de poder, cara d'embadalit.
Això és perquè dissimulas mal. Jo crec que hi ha un tema aquí. Si és una cosa inevitable o no és inevitable. Si te pica una o tal de gretar o és evitable. Si és inevitable, banyo, t'agrates tot el que has de gretar, te fas net tot el que t'hagis de fer net, que pots saber d'aquí. No.
Pases la cremeta i tornes a sortir. Tu saps perfectament que el picó d'au no és una qüestió d'higiene. Jo t'ho dic que, per polvo de tal cor, si tens més de vuit mesos, no m'ho estiré d'escul. Jo seria mal de panxa. A més si serà un pet endrepassat. Quina estupidesa moderna seríeu? Serà tant?
El gai-pop. El gai-pop. El gai-pop. Això és no xerro. Hi ha un altre estil de pop que no sigui gai? Gai-pop. Què és el gai-pop? Ah, vale, els coreans aquests. Exacte.
Vale. A mi me parecen entreñables. Pero luego les darías de hostias. En cuanto les oyes cantar a todos, les darías de hostias. Sí, sí, sí. ¿Satán? Sí, eso. Gracias. Salud.
Coses modernes que siguin que... No, no, no. Si tu fossis una estupidesa moderna, quina series? Una estupidesa moderna seria... Aquella... El pec. No sé, tot això que diuen... I els fruits...
Espar. Espar. Espar. No. ¿El Espar no era un supermercado? Somos... Somos vijos. Jo seria el Quajim. Jo, perquè jo me veig així com una senyora gran. Hosti, però això de modern no tiene poco. El Quajim no es muy... Per jo sí, que tinc una edat. Jo, és que després de ser el Quajim jo no m'he enterat de res. Tot el que s'ha creat de 20 anys hacía acá és modern, ¿verdad? Es que...
Aquest món del matí ja havíem dit o alguna cosa, no? Si fos un mal consell, quin seríeu? Roc negre. No ho sé, perquè m'ha agradat la pregunta. Si fos un mal consell, seria... Consell del nord. Clar. Sí, perquè el consell del sur són un po... són un po... Menos fresc, no? No...
Ai, n'hi havia... Clar, hi havia un moment que hi havia com molta gent... Ara també hi són, però s'hi simulen un poc manco. Que...
T'ho volíem fer amb els llocs de gent que havia deixat la feina per invertir en criptomonedes i guanyar del pes, no? I tu tant, teníem la mania de dir-te, no, no, mira, empleu aquesta aplicació i no sé què i tal i qual. I jo, sí, sí, no poso feina. I ara tots han tornat a fer feina. Quines coses, eh? Serrat? Cualquiera que termine con un llegues, te da tiempo o nadie se enterará.
Es un salta que llegas, cruza que te da tiempo. No, tú cógelo, que nadie se mantenga.
que l'altre dia m'ho va... Oh, sí, no, no, no, aquesta no la puc explicar. Jo seria... Ai, clar, jo és que havia pensat la mateixa que tu, però amb un matís, menys si el trobes, que és... Compra bingos, bírgols, bincots, princecroins. T'ha de dir un que me... Que eso sí me sale. No, no, és que jo...
Clar, ara hi són, però en lloc d'això pengen coses per xarxes, no? Però hi havia un moment que t'ha donat molt pescull cada vegada que quedaves amb ells. Perdona? Aquesta frase no l'entenc. Depèn de a qui no li importaria això, eh? Sí, no, és una metàfora. Ah, ah, ah. Sí, sí, sí. Ja està amb la metàfora. I de... Si fos una pregària, quina seríeu?
Satant? No m'he mirat així, Satant. Eh... Ustè... No, no. Això no. Aquí no. Eh? No me venga a mi con... Si acaso... Yo soy más bien contratos. Contratos.
Que a fin de cuentas son todos un poco como una plegaria. Decir un sí, sí, sí. A ver si me da algo. Firmando aquí. Aquesta pregunta és molt complicada perquè no tenen referències. No tenen referències perquè ja no me'n record. Ah, perdona. No me'n recordes els plegaris.
Perdona, perdona. De tal volta seria més en pla el rotllo monja budista que se tanca en una habitació i comencen a fer renous i que bàsicament substitueixen-se l'SD per un trànsit mental. O això, sexe, no? No sabeu que hi ha un caramull de monjos que els han trobat, que els hi han fet... Com se diu quan tu tens una cosa que no vols que surti i t'haver de fer? Scentatge. Scentatge...
Però a quin tipus de monges budistes? Sí Ah, aquesta nova no ho sabia En fotografia Perdona-ho Vinga, des del principi Hi ha una dona que s'està fent do i no amb criptomoneda sinó perquè ha invertit en fer fotos de monges budistes nus per treure l'is d'on ves
No tenen dobeles, mallobudistes. ¿Lo que hace es que luego vende calendarios? No ho sé, es que no ho entenc. La part de fer ser rica amb això no l'acabes d'entendre. ¿Será que dice que no es que te he robado el alma, si no me pagues no te la devuelvo? Però aquests paguen. Le voy a poner un pleito por meterse en negocios que no son suyos. Después de jaures vells.
Després de tenir sexe amb els monjos, els demana d'on ves. Però els monjolodistes també tenen prohibits a les sexes. Això té nom també, eh? Sí, sí, sí. És un negoci bastant més antigu. Sí, sí. Però supos que és tarifa bàsica. Primer, i se'n posa les fotos i diuen que té com a 5.000, més de 5.000 fotografies de monjos i que s'està passant teta. A veure... No, o sigui...
Jo seria, de ser una plegària seria Aristòtil, ajuda'm. Bueno... Què passa? No, no, però jo... El maco era real, va ser real. No, no, cadascú que... Si fóssiu un edifici, quins seríeu? Ja has estornat més sols. Però quantes tenen les bucades.
Les torres Kiyo. Que són tuertas. Aquestes de on són? Del Dia de la Bèstia. Ah, i de Madrid, no? Són d'aquestes torres així... Llamada també en la Puerta d'Europa. Són un poc horteres els madrileños fent coses, no? Ah, sí? No m'ho he donat una conta mai.
Però això és culpa del... del arquitecto este que... se le caen luego todas las cosas. Que esta, por lo menos, ya dijo... Sí. Se le caen la traba. ¿En serio? Sí. Pero no caguen.
Para una cosa que le quedó directamente... Dijo, mira, la vas a agotar... Primero me lloró uns hs y cago en... Y segundo, espero... O sea, yo te he puesto... No sé si esta ya... Incluso la he contado aquí. En principio, en medio de... Entre medias de las Torres Quío, la plaza que... Una rotonda, como tienen ahí todas en Madrid, como siempre. Hay un monolito ahí en medio que es, en teoría, tendría que girar. Ja, ja, ja.
Giró, creo, el día de la presentación y luego dijeron, no lo vamos a volver a encender porque con el propio peso del monolito y el tal, esto no cruje mucho. Bé, Satán, sí fue un de difícil.
Es que la representación de Lasto Resquío en el Días de la Bestia... Sería ese, lógicamente. Spoiler. Spoiler. Sería el Gran Hotel, pero en tantos colorins. Porque yo creo que le han llevado. Lo guapo que sería... ¿El Hotel cuál? ¿El Budapest? No. El Gran Hotel no venía aún aquí.
Senyor Satan, ho hauríeu de saber. De corins. És que hi ha tantos grans d'hotel que... És aquest problema. No n'hi ha molts. N'hi ha un. És com Matrix. No n'hi ha moltes. N'hi ha una. Depèn de què li preguntes. Jo crec que n'hi ha una i mitja. Si fóssiu de dretes franquistes o tinguéssim comú de microplàstic dins del servei, quin espai seríeu?
Ja seria l'espai interdimensional. El que hi ha entre mig de les dimensions. Que les dimensions són infinites.
Bueno... No, no, me semblo molt bé. Sí, sí, sí, jo t'entendré. El espacio que hay entre neurona y neurona de un cerebro, de uno de ellos. De uno de ellos. No, no, no. No, no, no. De fet, cada pic es tan menos. De alguien de drets. Sí, de Ayuso, por ejemplo. De...
Idò, jo podria ser el quartet. Sabeu aquell quartet que hi ha darrere saltar de les eus? No m'hi enduï mai, Joan. Aquí t'acabra de confessar qualque cosa d'aquesta rabiosa. Sí, sí, sí. Ja ho podreu llegir en el meu nou llibre. Hem vist memòries.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. La Palme s'ha anat. La Palme s'ha anat. Compri la Palme s'ha anat. Si ha de fer un regalet o un detallet, compri la Palme s'ha anat.
No confondre la part més sana, que aixes formatges va també, però no són joies. Gràcies!
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a una mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrània.cat o telefonant al 971 100 222.
Segueix-nos a moixamental.cat. Envia-nos missatges d'odi i amor a moixamental.com.
Jo no ho entenc, no era molt llarga. Qui puta l'ha dut aquesta nerda de cançó, per demà de Déu. En sèrio. Aquí tenim un d'estàndard, que és o gent que no conec ningú, o gent que crida molt, o gent que s'atravesteix, o gent que s'atravesteix, o gent que s'atravesteix, o gent que va amb pezoners, derivats, tots els derivats possibles, però aquella besura. Qui l'ha dut, en sèrio. Bàsicament perquè t'anava d'això de per noia.
Además que es una canción de acosador. Es una canción de acosador. Cada vez que respires, cada vez que te vayas, voy a estar ahí. Sí, no, tal cual. Haz una puta basura.
Que no el varen posar dolent d'una per no res. Era una raó... ¿Qué? Que ja estem en directe. Ah, hostia. Hola. Hola. Bé. Ya ho han dit. Hola, mare de Joan. Aquesta cançó de merda. Abans de ser cançó de merda, hem escoltat I Walk This Earth All By Myself de N'Extasy. En dues cas, i en moltes d'esas, si et cae una C... Una T por ahí, metida i tot en mayúscula. Si fos un cas.
Tenim secció Tenim secció, el que tu vulguis Tu com andes Fem una secció, jo què sé Oh, mira Si m'ajudeu
I invocarem l'esperit de la senyora Alice. Que podríem fer, no ho sé... Tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-
No, tu tampoc. Satán. No hay nada que no sepa hacer. Para que el ritmo lo duc molt bé. No me peguin en las tablas. ¿Qué vos duc, senyora Lissé? La voy a interiorizar. La voy a traer yo. A mi cuerpo. Pero bueno. Antes de ello. Este que es un anuncio de interés general. Es que ayer
La gran, la maravillosa, la querida por todos, María Carey, dijo ¡It's time! Así que oficialmente ya es Navidad, así que no se puede discutir. Llega antes el corte inglés. No, du un mes de rendiment, segons el chip. Que voy a ser l'eroski. No, María Carey. Llegan tarde ya. ¿Alguno envasa un símbol LGTBI? No.
Domà hem perdut el coneixement. No, no, no, està molt bé. Que no hi ha un paràmetre, no. Tu agafes el teu gai de confiança i li dius, això t'agrada? Bueno, d'aquí ve la pregunta. I per abans, si no teniu gai de referència, si li agrada un empello, és que no. Quin colla és un empello? Ah, ja seguís. Sí, sí, sí.
Que toca totes les tecles, no? És com a dramàtica, és com una espècie d'acudit de si mateixa, se riu de si mateixa, d'aquesta cosa de ser superdiva. Però no ha estat mai un iconoc. No sé per què, supos que per la congelació. Jo dic, uous, cada pic té més com a coses, però no. No, no, no.
No, no, no. Y mirad cómo es. Pero mirad que me voy. Yo creo que podrían hacer el tiki-toki. Uno. Vale, ahora vamos a empezar con un hecho histórico. No sé si os acordáis de aquella cosa que estaban construyendo en Barcelona que se llamaba la Sagrada Familia. Que llevan ahí unos... Pues...
Han seguido. Siguen en ello. Y de hecho, el otro día se convirtió oficialmente en la iglesia más alta del mundo. Es que colocaron uno de los elementos de la Torre de Jesucristo. Perdón, que se me lengua la traba con esto. Haciendo que mida 162,91 metros de altura.
és un no, si al final todavía la vemos terminada y todo yo seguro, vosotros no sé allà me pareix fantàstic perquè sobre en si no és la catedral sinó és el procés que no acaba mai és que me pareix fantàstic l'idea a un senyor català que mos escolta un beset i una punyada que és com el morbo de tenir una catedral en marxa és el mateix que és per...
La raó per la qual vàrem fer el part de la mà amb aigua de la mà és perquè la seu és l'única catedral de no sé on, hi ha un bràquets aquí, hi ha un interval, que se reflecteix a la mà. I quan vàrem fer la reforma aquella dels passatgers vàrem haver de fer entrar l'aigua de la mà per poder dir que era l'única bla bla bla. I és el mateix morbo de dir que la catedral en marxa és l'única que està en marxa. I és com, no...
Sí. La única que està en construcció es de... ve de tu a saber ya cuándo. Centa anys. O sea, se dice siempre lo de duras más que la obra del escorial, pues no, ara la vamos a tener que cambiar con lo de duras más que la Sagrada Familia. A més, que no és tan rar que una construcció d'una catedral sigui tan, tan, tan, tan, però que està més a més han de tomar no sé quina illa d'edificis d'esveïnat. No, no veu fantàstic. Sí, sí, sí. Dos. Perdó.
Més fantàstic seria que la catedral s'anaran menjant de la ciutat de Barcelona a poc a poc i al final només quedaran una catedral. Se llamarà la catedral de Barcelona. Bienvenidos a Barcelona Catedral. Dos. Vis. Envían por error a la Patricia Fernández equivocada al acto oficial conmemorativo de los 40 años en la Unión Europea.
Perdoni? Sí. Existe una Patricia Fernández que es divulgadora de asuntos relacionados con la política europea y la que fue es una influencer de estas que lo mismo te recomienda un fregasuelos que una receta que mira que yo es que he probado este maquillaje de Futurons Club que me encanta que es súper pec, vale?
Se ha quedat tan a gusto yendo, eh? Y además que se defiende diciendo, oye, es que la Casa Real me envió la invitación a mi nombre y a mi casa, así que como que tendría que ser yo, ¿no? Probablement aquest personatge probablement és una persona que m'encabria malament, però ja hauria fet el mateix. A mi si m'envien una invitació a un home a Caneva, pel que sigui,
Dic, oh, la ONU... De fet... Que de quina hora és... Sí, crec que jo també, o sigui, perquè no ens ha enganyat. Que t'envien la xiqueta desveïnat i te la quedes encara que no estigui en el teu nom, no? Vull dir... Mira que és... Depèn de si sona el gorono o una cosa així guai. Sabeu que li va passant a Patrick Stewart per Star Trek The Next Generation? Que quan va arribar el van contractar sense fer-li càsting i quan va arribar en el rodatge el director va dir, qui pute és aquest?
Edro, perdó. Clar, va entrar. Calp i amb panxeta. No, no, no, no. No, panxeta no. Això és exacte. No, tenia botxeta. El magre amb botxeta. A la primera temporada de, què és això? Net Generation. La primera temporada de Net Generation, el magre és el típic. Calp, magre i amb panxeta.
No he tornat a mirar, perquè l'he vist en veïn d'aquestes bàsos. No ho sé. Ja ho mirarem. Perdoni. ¡Tres! Vale. Y, por último, un dato curioso. ¿Sabéis que los papas pueden maldecir?
¿Y las mamas? Las mamas, todo lo que tú quieras. Perdón. Y claro, las maldiciones de un papa, ¿quién las puede revertir? Pues otro papa, nada más. Eso es como el Magic, ¿no? Sí, es así. Es como el...
¿Perdoni? ¿Qué es eso? Era de un juego, no recuerdo cuál, ahora. ¿Y teníamos cualquier maldició papel? Sí, sí, sí. Curiosamente, a ver, hace así como 3 o 4 años, ya por el siglo XIII, en un lugar de Zaragoza llamado Trasmoz, por todos conocidos, había rumores de brujería entre las paredes del castillo.
Pero en realidad lo que pasaba era que solo cubrían una actividad ilegal en la cual estaban falsificando monedas. El caso es que, bueno, aprovechando el tema de las brujas y demás, pues fue un abad y dijo que este pueblo lo vamos a excomulgar. Para que la gente no fuera allí a mirar, básicamente.
Y luego tres siglos más tarde acabó directamente maldito por el papa de turno porque le parecía que seguía bajo las influencias de las brujas. Así que era como un... no sé si siguieron haciendo monedas o no durante esos tres siglos, pero ahí no iba ni tanto.
per la maldita per un papa. Ara teniu ganes de dir. No, jo tenc una il·lusió nova per la meva vida que el papa me lesqui. Ha de ser el més divertit i al·lucinant que te pot passar ara mateix. Nosaltres volem maleïts. Volem estar maleïts pel papa.
Malaïts pel papa. És com una sèrie de Netflix, no? Malaïts pel papa. Hi ha un bon guiogui, eh? Sí, sí. Són tres individus teraigdes cap cercant que el papa... Que el papa l'és mal digna. O és en revés. Jo estic aquí, blanquillat duros, i fent monedes falses, i ara aquí... Oh! Qui és aquest senyor en la falda?
perquè som un nin de 3 anys no ho sé, però t'aniria bé per qualque sèrie infantil de dibuixos animats de TV3 ni que faràs un treballador estàndard del Zara fas el perfil m'ha costat m'ha costat m'ha costat molt
pensava que era de Sara, però de esa botiga. Això és un deleu. Hace poco que alguien vio lo de Sara Kids y se pensaba que era la zona de recursos humanos. Hostia, que va ben. Per Déu, en serio. Perdona. ¿Y Sara, home? ¿Y només te dan sols? Y que no fuera eso. Toda cosa de casa, de tal. No tiene nada para hombres. Es que yo vaig dir això.
Tothom ha dit això. Els primèdics van dir, Sara, Sara, home, home, home, home, que d'aquella manera... Perdona, això, jo me vaig descobrir en 3 segons de retras, quan, sí, hola, sóc la nova candidata a l'hospital de sa que quantos, jo sóc, no us queremos, au!
i surt el titol de la sèrie i jo lletges bones bones però t'està malament aquí és més mal de trobar el tema es pensava i es diu bones, que és que pot ser qualsevol cosa són dos palmesats que es troben entre la botiga i diuen bones sabíeu que és bon dia? no, però jo no he dinat, no, però és que et bon dia tot el dia però si has dinat o no
Si se poden presentar un guió d'aquesta sèrie. No, no, però que només sí és. Una sèrie curta d'aquestes, de 20 minuts, però que només fos gent que se troba i diu, bones, bones. I se troba en una altra banda, bones, bones. Aquesta sèrie tan sol és això. Cuidado, hace unos años Netflix te lo hubiera comprado.
Ara més que abans, eh? Sí, jo crec que ara ja em busquen un poquito més. Ara tapaven la versió de Manuela la divorciada. Versió xina, versió índia, versió paquistanesa. Almenys ja han pasado de lo de Betty la Fea.
una cosa que té perquè mira que no hi ha res a Netflix bo que volgui escondre un venjat llevat que ara m'he tornat a afeccionar ah, altres, que és bon perdona, però perquè dic coses noves que posen ara té cara una sèrie espectacular el manco és la primera temporada i la segona, bueno és bona però és que la primera és molt bona sí, sí
No, que posen pel·lis índies de l'Índia que me fan molta gràcia i són boníssimes. I Siendo li té un despreci monumental i jo ara me'l destí tragant-te una darrere s'altra. En Sebastià Nostra va arribar tal, perquè clar, que Nostra jo he mirat pel·lícules índies per ser original-les, t'ho fan moltes. Però ara he descobert que i sona Netflix, no ho sabia. I quan encerques una, trobes totes les altres. Però per Sebastià...
És com una novedat, però novedat del tot. I és una meravella veure qualcú que té la mateixa experiència que tu. Que és, però que punyetes és això? Dura tres hores i mitja. Per què canten? Què fan? Està penjant un cable. Això no ho miraré mai. És com a bona, no? Ui, se m'ha fet a curta. Sí, sí, sí.
¿Qué ni ames? No, no, tal vez. Completament de una persona que te escapa de un... Porque, claro, si ets un tolat mental no te agradarà. Hay una... Todavía recuerdo el resumen argumental de la película. Y es básicamente un señor que se lo carga otro que se quiere casar con su novia o mujer y él se reencarna en una mosca.
Y reencarnado en una mosca quiere descubrir quién fue... O sea, que se descubra quién lo asesinó y que no se case con... Así, reencarnado en una mosca. Dos cojones. ¿No? Y Valls, y Román, y todo en una mosca. O sea... Porque todo ha de entrar, yo. Es que... Es que verla solo por ver el número musical con la mosca. Ahí...
És que abans teníem aquella cosa de japonesos que se mesclen absolutament de tot a qualsevol banda d'això, estils i coses sense d'això, fins que arribem al cinema indi de dir, però perdona, això són ses pel·lícules comercials. No, clar, eh? Perquè hi ha cinema indi d'això... A l'indi. A l'indi indi.
El superindie, un indie al cubo. El meta-indie. Sí, sí, vull dir. I tot perquè allò, en Ghost World va començar tot.
I les versions turques i versions índies de... Ah bé, bé, bé, però aquesta és un tema. Aquesta és un tema a part. Maria, digue-li a la gent que ve després que s'esperi. Que hem entrat dins. Podem fer un programa de dues hores.
Ah, sí, t'anava de un. Un programa de dues hores sense aturar de xerrar del Batman i Indy. Sí, sí, sí. El Superman, el Spiderman, el Terminator. Tots aquests són fantàstics, però la cançó del Batman Indy que lluita contra aborígens del Pacífic amb una estàtua
de Reino, Maori... No, no, no. I que el Batman... Sabona, sabona, sabona? Un podcast amb Lluís García i Marian Colmillo.