Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Moixa Mental presenta les Indòmites.
Una hora de ràdio eclèptica per gent de ment elèctrica. Una llengua tocant una altra ja no és una llengua tocant una altra llengua. Unes mans rejant el mig de les cuixes ja no són unes mans rejant el mig de les cuixes.
Un tros de metall dint la boca ja no té gust d'òxid. Un crit apagat a cau d'orella ja no és més que la descritza elèctrica que es pot fer d'un teclat. Ni tu ni jo formant part del món modern. Ja ni tan sols som animals esperant que ens arribi aquell darrer orgasme. Hi ha algú a l'altre costat? Si és així...
Ons telefones, on escrius un missatge. Però no deixis una nota de veu.
When I was trying, when I was trying Everything I could to satisfy him When I won't look him, when I won't look him Some no-good woman came and took him I had to cry, though I couldn't stand it no more
I seen them walking, I seen them walking A-holding hands and a-talking I seen them kissing, yes they was kissing Then I knew just what I would be missing I had to cry, Lord I just couldn't stand it no more
Well, I'm standing and I'm looking, just thinking and crying, watching the man that used to be mine. Oh, yes, I.
Fins demà!
Bona nit.
I just couldn't stand it no more, no more. Doncs no ho sé, a qualque moment començarem, quan arribi el to meu. No me siento bien, perquè me'n sent molt massa bé i ara no me'n trob.
És un dels misteris de sa sèrie. Misteri de sa vida, profunda i meravellosa. I què fa Anna Maria aquí? Jo aquest programa no l'entenc. No l'entenia abans, no l'entenc ara, no l'entendrem mai. Clar, és que t'anava a demanar, si abans l'entenia i m'ho pots explicar. A la millor és que no has d'entendre, no tot has d'entendre.
Benvingutis, això són les Indomites. Avui és 27 d'octubre del 2025, Dia de la Independència de Sant Vicenç i les Granadines. I Mundial de l'Herència Audiovisual. He vingut i és una merda! Avui som unes gates moixes que s'han reunit a sa taula com, per exemple, una gata moixa que es diu... Mistres Perenque. Un moix mental que es diu... Un moix mental que es diu... Senyora Alicia. I un gato moix que es diu... Setan.
perquè jo no puc ser gata moxa també, he de ser un gat és que m'he equivocat la primera i perquè no se note he anat com intercalant m'he sent molt bé a mi mateixa i me despista una gata moxa què es diu? que és un peix una gata moxa una gata moxa una gata moxa és un peix? benvingudis ah, molt bé, d'acord apuntat avui es celebra 12
Sí, sí, o no. Jo ja, això jo ja no ho entenc. Allò m'haureu de... Sí, no ho sé. No, això no. Per sort no s'ha acabat, així que no ho sé. També se celebra el pujar, que vale, venga, puja. Què és això? Una festa. No.
Pujar. Que són gent que s'anomen jack i que se meten pollitas entre ells. M'agrada, m'agrada aquesta festa. La s'ha d'acabar, però segur que és divertida. De tirar-se coses. 85% de les festes, gent que se tira coses. Bebent abans, durant i després. També és el dia de tenir company de feina amb els sofrits. Mira, jo. Vull felicitar-me. Eh! No, l'hauríeu de fer felicitar a l'altre. Oh!
Ah, clar, perquè tu ets el mal sofrid. Sí, jo som els mal sofrid. Avui hem entès a Sant Rebens. Perdona, aquesta bossa que fa aquí. És que no me'n poso a pensar. Aquí, això no se passa, perquè t'ho veig els meus rebels. Reconeixer-ho la primera passa per superar-ho. No, no, què superar? Tengo un dia, 27 d'octubre, és el meu dia. Avui sabrem el que sent la gent quan mors a la ràdio quan crides. Uau!
També és el dia dels mariners. Jo me sent molt rar. Del mariners? Nena, nena, nena, nena. El vino en un barco. De nombre estrangeiro. No he vist querel, a que no?
Ostres, és pesat que ho dius. És una experiència. És una cosa que heu de fer al manc quan un pica la vida. Si no ho visca... Querel. Una pel·lícula d'allò que havia escrit uns poemes. Bé, és una porcada i és indescriptible. Hi ha molt de mariners que arriben a port i tenen ganes. Us en recordeu d'aquella foto de Penny Spotting?
que hi havia tot un mur amb penis erectes i un bar amb dos penis de llums. Això és Querel. I és el que forja l'imatge moderna de la iconografia gai com en Jean-Paul Gaultier.
Aquesta imatge les treu d'una de les dues esclarelles. És que amb el Sona, m'ho he vist en el batxillerat, això. M'ho he vist en el batxillerat, això. M'ho he vist en el batxillerat, això. M'ho he vist en el batxillerat, això. M'ho he vist en el batxillerat, això. M'ho he vist en el batxillerat, això. És que l'he fet dues vegades, un de normal i un de... amb porros.
Darrere xerrant de porra, darrere escalf de força, és mur aquest de vidre que tenim. Tenim Anna Maria, o interpretada, Pantoni, o Pantoni.
Ja ha començat malament. Pantomeu, interpretat per Maria Oliver, que han de força Oliver. No, només un Oliver. Dos. Com que tres? Diu que té tres... Ara té tres llinatges. Ara té terres. Ara té terres. Té oliveres. Ara té terres. Que venen els alemans. Avui és el dia nacional del pichum, o com diuen ells, cervesa americana. Au. Tardrum!
Dels moixos negres... Fem festa! Fem moltes! I dels i les mentores...
El dia mallorquí de plorar amb robots i tenir discussions amb persones imaginàries. Bé, aquest és el meu dia, realment. Hijo de puta! A què l'estava hablando? Tu, hijo de puta! A mi me contesto jo mateix en castellà, saps? Sí, sí, sí. Perquè estic en frac. Exacte, sí, sí, sí.
ja m'he reconegut només un pic, el primer pic que vaig dir ja som mallorquí, va ser quan me van adalentar i enlloc de flastomar vaig dir però que puta l'es és? ja m'he pillaràs? i dius, ara som mallorquí després de 40 anys de puta no saps rebronar el cos ses notícies i coses destacades de l'aprest són, uh, alerta, alerta tenim tenim com se diu? purpurina també
No, quan qualcú diu una cosa... No, no. Qualcú diu... Unes declaracions. Tenim declaracions. Gràcies, Mr. Esperenque. No sóc gai. Vaig festejar una lota quan tenien 6 anys. Ha declarat en Rans Virrera.
Tancat d'així els rumors de la seva relació amb Navinal Suir i el seu xòfer després que una veïnada del poble escampés informació sense contrastar a una entrevista en el seu portal amb els periodistes de Canal 15. Tenim més declaracions. Vos presentes, meu bombo, ha confessat Natarma Bompo, famosa escriptora de memes i lemes per tasses de berenars, a un mail que ens ha arribat dins la carpeta de brossa.
En Badit Porcofil, des de defensa de les acusacions de comportament sexual no adequat al lloc de feina i televisió, amb... És que ja no podrem acaronar per arreu un cul d'aquelles trutges que volen ser estrelles. On hem arribat? No podem reproduir la resta de les seves declaracions per por d'enfrontar-nos a penes de presó. Més declaracions i xafarderies a la prest.cat. Vos presento el meu bombo de gran frate. Ara... Ara...
Esperem que m'aprenent a qualsevol grup que no m'ho conegui, perquè si m'ho conegui ni m'escolten, m'ho interessa així. Hola, bones tardes, vos presentes el meu bombo. Però jo és bombo, no? És un bombo conceptual. Facin emprat la imaginació, jo què sé. Jo amb l'escriptor de lema de memes. Hola, som escriptor. I què has escrit? Mems. Mems. Vos presentes el meu mem.
Que hem escoltat aquesta cançó que ha sonat fa 43.242 segons? Hem escoltat en Dina Washington. En qui? Dina Washington. Washington. Autonomenada reina del blues. Si no ho fa ella, no ho fa ningú. I la cançó com està? La cançó no me'n record. D'acord, la podríem mirar, però no ho farem. No, mos quedarem amb la seva veu. Amb la incògnita, amb el misteri.
O ens ho podria dir en to meu, però... Ah! Què volia saber? Doncs no, m'he equivocat de grup. Tenim tant de grups. A veure si m'estudia. Your house is yours? Podria ser? No, perdona. Temptation? And just couldn't stand it no more. Ah, val, no sé. D'acord, gracias.
no t'aguanto home que me dejes has fet curva de 4 o 5 paraules a cada títol de cançó que has dit jo crec que he encertat una sí entre tots fem un títol i heu duit seccions o ja acabem el programa aquí que te penses que som uns irresponsables no sé, como dicen que nunca nos despedimos podemos podemos acabar ya podemos acabar ya bé, adiós
D'objecció, si és el que tu vulguis. Ah, d'acord. Jo crec que podríem fer una...
No cridis, per favor, que funcionen massa. No, no, no, jo anava... Va fèstit, no, d'aquestes accions. Sí, espera. Torma, va amb por, això és... Torma, va amb por, això és... Torma, va amb por, això és... Neixa. Neixa. S'ha de repetir neixa, perquè què diu, eh?
Que... que... Modest no mos ha quedat tot. Sí, no? Sí, hem conegut com el canal 33. Sí? M'has fet... És vora, he pensat amb el canal 33. No, però això ja seria... Tal o tal, s'ha faltat. Oxigena, naixa. Vinga, avui la faré ràpida. Naixa. Naixa.
La faré ràpida perquè així tenim xitxa per tothom. Vale, vinga. Teorias absurdas que la ciència, per sort, no va validar. Teorias absurdas que la ciència, per sort, no va validar. La teoria del floguist. El floguist. És boníssim, aquesta. I que no és floguer. Clar, aquesta sí que està validada. La teoria de floguer. I que és un floguist? I allumina-me, no, no.
Bàsicament, en aquell temps meravellós, que se podia fumar dins hospitals i fes primers amb ràdio perquè era guapo i era xulo, i llavors t'estamuries. Quin segle més loco? Sí. Sí. Doncs tenia una teoria, bàsicament va sortir una teoria que relativament va fluir pels cercles científics, que...
Qualsevol substància, quan se cremava, alliberava una... Qualsevol matèria, quan se cremava...
alliberar una substància invisible anomenada floguist que no s'ha vingut no s'ha tocat i no feia ni se podia medir ni se podia ni se podia mesurar ni se podia res de res perquè floguist exacte a partir d'hora perquè floguist
No, sí, acabarem... Acabarem en el camí de Jesúsito, en aquest cas és molt rara. Però, perdona, fins ara era, no vos entenc, i tu dius, com que no, a partir d'ara serà, no vos entenc, clar que no. No, clar, però també és una paraula d'aquestes diverses que podria sonar per moderna. Ara dos joves de 14 anys, davant d'això, floguis. Perquè floguis. Sí, en comptes de dir, pec, pec, floguis. És molt llarga, floc.
Bueno, entonces decíamos porque patatas, también. Ah, no, això no m'ha ajudat a... Almenys en mi pueblo sí. Porque patatas. Però ja no fa foc i fum. Pues ahora es porque flogui. Aquí és un, eh, mec. Que és terrible. Bé, no, després, teoria de la generació espontània. Tum!
Durant una temporada els científics creuen que els cucs sortien de la carn podrida perquè sí. Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí? Ah, sí?
És que va ser molt de temps. Molt de temps. Després un tal Paster va tapar una olla amb una casa i va demostrar que no, que es convenien de ser mosques i d'altres parts. Bàsicament. I després se va començar a rentar ses mans. Sí. Bé, una que tothom coneix, però la volia posar, però que s'ha posat molt de moda, era que aviam de segle XX, en sa carrera espai al març i tal, doncs
Nou nivell de bogeria, gent com Montsello de Castellonet per una projecta hologràfica que havia filmat en el director de cine aquell, en Kubrick i tatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatatat
De sobte, un senyor japonès se posa a dir que si li poses música clàssica a una ampolla d'aigua, els cristalls formaven, el congelar-se eren meravellósment preciosos. I si posaves heavy metal, sortien un bodre de cristalls. I no és el que se va propagar.
Però això no és més tard? Clar, més tard. Des dels moderns que han sortit fa... No sé si aquesta va ser o fa... Amb el llibre, el secreto, que és tu que tens tu, de no pots comprar per tu, l'has de regalar. Però què dius? Billy Gorgan. Bàsicament de tot això, a part de riure i divertir-nos, és interessant perquè arrel de tots aquests comentaris, normalment,
corroborant-ho s'ha fet sense i de veres. O determinant que el que deia qualcú no era cert. Per tant, si la pròxima vegada que tingui qualcú que digui, qualcú subnormal d'aquesta... L'apuntau. L'apuntau? Explica'm-ho, explica'm-ho. Exacte, explica'm-ho, explica'm-ho. O deu estar molt bo o l'estàs estudiant per apuntar el que diu? Jo n'hi ha que me l'escrep.
No, a tots me'ls passen. Això és un teòric científic, esclar, hi ha repercussió. Els que no tenen molta, per exemple, aquesta dels vidres, doncs me'n fa com ell, o sigui? A mi també m'agrada molt. No, però és com a món, no sé, com a poètic. És com a... Qui és en Johnny A, que me les crec? Què? Aquest...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, clar, però això no ens el passa. The Weepers. Return of the Rat. Famosa versió que va fer Nirvana, però que s'original és d'un senyor molt punk i que encara viu i canvia...
els seus àlbums en CDs regravables i te diu que són oficials perquè els afirma ell és boníssim li he de comprar un quan se pugui tornar a enviar coses dels Estats Units Colton, mira, ens podries fer un favor hauries de venir
Avísa'ns abans i t'encomanarem coses. I t'encomanarem coses de la terra preuvida. Sí, i t'encomanarem bé. Bé, qualsevol més té una secció que vulgui fer o ho deixem aquí? Ah, oh, sí, però hem de cantar, hem de cantar. No ho sé, no ho sé. Sóc l'única que té falca i no la posa mai, eh? Tico, tico, tico, tico, tico, tico. El tiqui-toki. Espera, espera, espera, que la Maria no la té, eh?
¡Ay, qué bonito! T'es preçenfada. Y ara, de la mà de la senyora Lissé, una jubileta que es pensa ser generació Z, el tiqui-toki. ¡Ay, qué bonito! ¿Por qué no se hace peineta? Fría, por favor. Clar, porque ten cosas. Li han llevado el micro, ara no mos fa xerrar. Nos puede insultar Navaje por gestos. Clar, y cuando se sabe… Lo corte de manga si los vemos, eh.
Mira, això és bon homosexual. No, bones festes. Tu saps que som a la ràdio, que la gent no ho veu.
No, però la càmera, jo ho faig tota la càmera. Ah, ok. Crec que no està connectada. Vinga, no diguis prou. Si fa una estona que fem ballarucas aquí davant. Ja després me'ls passaré a les llaves del YouTube. El senyor Rernagra s'ha posat mogroneres per res. No està ni connectat. Jo no ho entenc. Això, mos falta coordinació. Anant vestits tots per la càmera i la càmera està encesa i no funciona. No, tindrem que desnudar-nos. Més que vida, això és muerte! Ja!
Molt de Halloween. El tiqui-toki. Avui vos duc per començar un avís. S'ha vist un cèrbol blanc a Escòcia. I sembla que, segons la tradició, això vol dir que les fades tornen. Estigueu previngudes? Jo he de tenir un sopà i ja les vaig veure.
Jo he avisat. Ho heu escoltat aquí primer, perquè després surten puestos. És vera, primer és en els tiqui-tocs i després en els altres programes.
S'ha trebat una sabata... Digues els dos. Ah, perdona. Dos. S'ha trebat una sabata amb 650 anys d'antiguitat. El niu d'un voltor. Juntament amb altres 200 artefactes humans i que resulta que els voltors se passen els nius d'una generació a una altra i n'hi ha... Han trebat tant antics com el del segle nou. És una passada. No, no, no. És increïble. Que s'aguanti. Que t'ha dejado tu padre? Los zapatos de 100 años. Però...
perquè es vol tot ser així podria haver deixat un mort enllà d'una sabata jo me'ls imaginava un pas més solemnes però d'acord que si troben que qualque tamagotxi és meu d'acord? espero que sigui viu encara ja he perdut uns calçatins una zapatilla que la tuvo
Tu padre. Antes que tu padre tuvo tu abuelo. Antes que tu abuelo tuviese abuelo. Sí, 150 anys. Fantàstica aquesta notícia. Meravillosa. Tres. Segur que falten 50.000 anys de lo que sa superfície terrestre. Però què dius? Sí.
Segons la datació que es fan a les capes terrestres, d'un any al següent hi ha un vot de 50.000 anys. Com si qualcú hagués pelat la terra com si fos un ou. Que s'arguin els nils dos voltos.
Segur que troben coses, senyor. Això és a nivell mundial. Existeix, o serquis o no serquis, teories? Fomenco. Què és Fomenco? Fomenco, Naratoli Fomenco. És el senyor que comptava els anys raros. Que no són 50.000 anys. Comptava els anys de mil en mil. Això és un desastre. Un, un, un, un.
Per cert, tenc novetats sobre... No, perdona. Quatre. Aquesta és una anexa. Està embarassada? No, tenc novetats sobre el pudin midgabal, el pudin que se menjarà amb una forcata. Perdoni, senyora Lissé, volen saber si s'embarassada va tenir des d'això, que ja fa quatre temporades... Encara no ho sabem. Ja n'hi viu, ja n'hi viu. Han fet sashimi amb aquesta. Me falta.
Resulta que a la generació Z, pobreta, que tenen ganes de fer coses plegats i volien una excusa per veure's i quedar, i com que tenen aquest humor perquè es gent en el final d'Alemanya, d'Òstria, de Suïssa, no d'anar per més... No has dit humor? Bé, però sí...
I estan quedant un poc també en pla protesta. Estan quedant com poc així. Sí, per menjar pudin. Pudin, pudina. Qui menja pudin que en pla protesta? Perquè t'ha portat jo. Alemanes. Mira, no...
No és lo pitjor que ha fet Alemanya en conjunt. Així que deixem-ho aquí. Home, no. Almenys. No, però si apropa, si és una qüestió... No ho sé, a mi el que me tranquil·litza és que hi participi Suïssa. Suïssa crec que a un moment donat, si veuen que la cosa...
Tomba diran, men, per favor. Perquè Estri i Alemanya m'ho donen menys confiança. No ho sé. Repartiran cueres. No ho sé, sí, sí, home, tenen pressupost. Que recordeu que tenen xocolata per qualque cosa? Perquè mataven gent, no? Bueno, sí, com tothom. Com tothom. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
El Museu Marítim de Mallorca torna a obrir les seves portes a ses baltes, a Palma. Un espai renovat, amb experiències immersives, col·leccions úniques i un projecte museogràfic que posa en valor la nostra relació amb la mà. Vine a descobrir-lo. Històries, patrimoni i emocions que connecten Mallorca amb la seva ànima marinera. Obert de dimarts i diumenge de 10 a 17 hores. Entrada gratuïta. Consell de Mallorca. La Palme Senat. La Palme Senat.
Compri la palmesana. Si ha de fer un regalet, un detallet, compri la palmesana. No confondre la palmesana, que això els formatges voten bé, però no són joies. Gràcies!
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música... Tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé...
Índoles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepuscle en 100 estals a les 9 del vespre.
Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental, new wave, música èmica... Escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 a 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Segueix-nos a moixamental.cat Envia-nos missatges d'odi i amor a moixamental.com
Podríem estar aquí quinze hores escoltant això.
Tal, tal, tal qual. Lo que dura. Crec que el remix d'aquest dura d'haver un polidón, sí. Què és això? Això tractament, com la duit, se diu Matti Midori, d'un band Bon i en Luis Baltes. Perdó. I mos quedan igual. Luis y Bom, i otra chica es el montón. En aquell grup de dubstep dels 90 britànic...
Que tenen un disque... Sí, és que probablement han semblatjat alguna cosa d'aquest disc i ho han transformat en això. Ai, punyetes, com se diu? Me fa molta ràbia. De fet, són... Cinpampum, esquibidi, esquibidi. Vinga, fem una altra cosa perquè d'aquí no sortirem. Tenim una secció que es digui... Moixes... Davió... Sí...
Ses moixes d'avui són ses agabadores. Ses què? A mi no m'insulta, eh? Ses agabadores. Què és un agabador? No sé com se pronuncia exactament, però se laven. És s'agabadora, en llengua sarda. Sí.
Eren unes dones que arribaven de nit, sempre trobaven la porta oberta, solien anar vestides de negre i duen un pal de fusta d'olivera en forma de massa
Era una figura... No em miris així, que ja... El que compta ja me fa por, no em porto a mirar malament. Clar, és que... Se se'm van a se dir, sí, dona, no? Era una dona que a les zones rurals de Sardenya s'encarregava d'acabar amb el patiment de malalts o vells que s'afrontaven a una llarga agonia. Ah, mira. No eren ni infermeres ni religioses, no?
era una eutanàsia socialment acceptada, encara que semiclandestina. Les cròniques diuen que aquestes dones haurien estat actuant des de fa més de 3.500 anys. El que passa és que, clar, en època...
se les relaciona amb cultes pagans, com a ser totes de la mort, relacionades amb la població cartaginesa a Sardenya. Però, clar, amb l'arribada de l'església van perdurar. De fet, hi ha com a registres que les darreres actuacions haurien estat del 1900 i pico, sí, el 1950 i pico. Ah, punyetes. Ah.
En el meu 100 de pico clandestina no devia ser, no? Arribava a col cuide... De que és a mort! Clar! Una cosa... Una connivencia. Una connivencia com a suport familiar. I se les considerava o se les anomenava també com sa darrera mare. Uu!
Clar, perquè era la que t'acompanyava en aquest... Clar, t'alliberava d'una malaltia que podia ser molt llarga, d'una càrrega familiar que podia ser...
econòmicament difícil d'afrontar, no?, les dues coses. No cobraven, no cobraven, se suposa que vivien de la caritat del poble, però moltes d'elles eren comares, saps, com a tancat cercle. Té sentit. Comares i te deven. Duien els comptes un que entra per un que surt. Ahà.
recorda'ns el nom d'aquestes dones? ses acabadores o acabadores és un tema seria terminator? ses acabators jo no, no ho crec jo també jo anava a dir que tinc una guia m'ha deixat morta però ha de fer un comentari que això és complexo
Oh no. She's forgotten her carcass and the flowers for her friends. They say she's a harpy but she is on a
Bona nit.
I jo partiria ja, crec. Què és això que m'ha escoltat? Pues esta canción, aquí donde la escucháis tan tranquilita y tal, se llama Death Metal. Sí. De un grupo que se llama Panchico. No confundir con el Pachinko, que es lo que juegan los japoneses. Aquí tot.
es un single de un disco que tiene un poquito de historia este grupo porque es un grupo que se formó en los 90 en Nottingham hacía este tipo de música pero se separó muy poquito después como en el 2000 una cosa así y no los conocía ni su padre curiosamente como unos años después allá por el 2016
Alguien se encontró este single que habían grabado en su casa con el equipo que tenían de... Con Chadefe. O sea, del cual. Se lo encontró en una tienda de... De estas de segunda mano. De... En plan... Una portada que le llamó la atención. Se llamaba Death Metal. Oh...
Que decepció cuando lo escuchó, pero sin embargo no, le encantó. Dijo, hostia, ¿esto quiénes son? Y se puso a buscar porque además el disco, la portada estaba un poco estropeado y no sabía bien el nombre del grupo. Y lo subió a 4chan, estuvieron buscando, intentando averiguar quién era. Tardaron cuatro años en conseguir averiguar. Está malamente.
¿Quién era este grupo? Consiguieron averiguar que se llamaba Panchinco, que el disco se llamaba Death Metal, y consiguieron ponerse en contacto con ellos. Pero se formó tanto revuelo y tanta gente les empezó a pedir que, oye, yo también lo quiero, que lo quiero escuchar entero y demás, que en el 2020, aproximadamente, o 2020 y poco, perdón, en el 2023,
No tengo por aquí el dato. Trucos. Sacaron un nuevo disco y sacaron una revisión digital de este Death Metal. ¿Y val la pena? Y tampoco lo va a escoltar ni se va, ¿no? Resulta que... Y resulta que en esta escena indie rock un poquito tal sí que triunfó bastante. Pero lo gracioso es eso, ¿no?
Como no se comieron los mocos en los 90, en el 2000 se dijeron, ah, venga, adiós. Y luego ya, 20 años después, ha sido cuando se han vuelto a juntar y ahora están haciendo giras y todo.
Si li arriba just en la crisi de la mitjana edat, quasi li es va bé tot. Ja deuen... Deuen estar a mitjana edat. Que los está comparando un poco con Radiohead y todo el estilo. Pero qué dice... Sí, ahí ya...
Que jo he trobat disc meus que he regalat pel món a Discocs, que és disco EGC. Ahà. I dius, perdoni. I clar, i les ressenyes són, backdisc està fet amb CDA, un disc regravat que no saben si és original. Perdona, cabron, que jo te'l vaig donar amb confiança. Amb tot el carinyo.
però bé, no, ja està bé, està bé un regal de vegades, per això sa gent firma els llibres perquè no els regalis un altre
ja ve molt de llibres firmats i dedicats Pepito José García para ti, para siempre i dedicats per s'autor també ve molt de llibres que fan de contra per l'estanteria i dedicats per persones que te'ls han regalat i són allà avui que és el dia de la companya malparida, com era? malsofrida, gràcies ja m'he casat ara amb un fuster perquè me podrà fer l'estanteria
i uns llibres falsos per posar que vagin a joc això és divertit però no calia casar-se amb els fuster el podies contractar no m'has entès o poner libros de verdad això és una segona problemàtica vull dir, la primera vull que tots siguin iguals compren una enciclopèdia i un dia potser no obris un
Pensad una cosa, si no tenéis ningún compañero que sea malo d'aguantar, pensad que a lo mejor vosotros sois el compañero malo d'aguantar. Això ho sabem. Clarament, jo soc sa malo d'aguantar. A veure, que los míos estaven mejor, todavía no lo saben.
Si anau a casa de qualcú i no t'allibres, no vos afolleu. Això ho va dir en John Waters i és una frase magistral. El més interessant de tal volta de llibres firmats que et regalen seria t'anir regalant els qui te l'ha firmat.
Justament, ho fan per això. Perquè tu dius, m'has regalat un llibre que t'interessa a tu, saps? I me demanaràs d'aquí una setmana d'hotelara i compra'm una xocolatina, cabrón. I no vas a intentar ler esta mierda. Doncs podríem fer preguntes absurdes. Ai, ha quedat com a mig d'això. Creo que sería más bien algo como ¡Preguntes absurdes!
Sí, sí, Albert, que se sent molt més. Sí, però això és el que senten els nostres oients. No ho crec, ja no. Bé, els nostres oients... El foc ho purifica. I que ha de dinsar tant. És que... Els nostres oients ja venien en sordera, vull dir que tampoc és un problema. Si fóssiu una... Preguntes absurdes. Si fóssiu una operació d'urgència, quina seríeu?
No, no m'abufau. No m'abufau. Una OPA hostil. M'agrada molt. Senyora Elisa. Algo hostil es desembarc de Normandia, però d'una altra manera. Satant? Perdó. Satant?
Estirpación de todos los miembros que salen del tronco. Pasaré per damunt sense fer cap comentari, per lo que pugui ser, que ja duim 76 anúncies i ja no paren pus. Roc negra? Lobotomía. Lobotomía. Lobotomía.
Si és que és donar-nos una frase i feim una cançó. Jo seria de Carubert. Oh! I si fóssiu un ping, quin seríeu? Un ping! Ping! Ah, un ping! Ping! Ping! 14 o 36, però no és una targeta de crèdit. Setan? Eh...
Uno que diga, por las mañanas temprano no me hables hasta que no me tomen el primer café. Y debajo otro, y después tampoco. Senyora Lisette. Onca digui, ni me miris, jo només faig feina aquí. Ja, ja solucionar de fer feina, Mr. Frenque.
Una guia trencadissa, que t'apunxa sempre, que te'l poses. Una guia trencadissa és com una guia tancadora? No, és d'aquestes, que quan fas tuc, se romp. Perdó.
Seria un pin que digués I'm here, I'm queer! O algo així. Si fóssiu un error, quins seríeu? 404. No, perdona. No, el més bon és 500. No és el 503? No, el 503 és més bon. Error de corrupció del servidor. Quan ja l'has cagat. Se queda directament a conèixer ja? Sí, ja he contestat. Ja.
És que t'adones a tafon quan proves de pagar amb la targeta i saps perfectament que no t'assaps el pin perquè ets dir lècica i l'has de posar dues vegades una cap a un costat i una altra cap a l'altre costat. Ara està de moda aquestes putes merdes de pagar amb la targeta que te canvien el número de lloc.
Ah, desaplicació... No ho diguis, no ho diguis. Jo no anava bé. No ho diguis, no ho diguis. Però si a qui m'ho volia cobrar, segur que tampoc, perquè no em va dir que el teclat era així jo. Que no, que no, que no, que aquest és el número, i que no, i que no, i pam, bloquejat, va haver de pagar s'altre. Satán? Decirle al camarero un, usted también, cuando te dice un buen provecho. Sí.
Igualmente. Igualmente. Oh, jo ho he de provar, això. Sí, perquè si dius tu muertos, no, no? També ho he de provar, això. Que, clar, ja em criden coses. Gelipolles, gràcies igualment. No seria ser raó, no s'ha pogut instal·lar perquè no s'atrava a la font. Si fóssiu un moment incómodo
Còmoda. Quin serial? Sí, aquest és bo. Avui no venia cap botat. Perdona, què ha passat? Perdona, perdona, cariño. No era un ictus, ni s'han aturat los micrófonos. És així. És que clar, es donar una estona pelant cables aquí...
Ja seria... Quan hi ha una reunió de pares d'alumnes i vota la professora dient si qualsevol dels vostres fills du un bitxit en el cap, per favor, que... Telefona-ho. Perquè és incòmode per tothom. Els pares que tenen els seus fills que no tenen pocs també estan incòmodes. Sí, i que hi ha xerrada de pocs per començar a gretar-se el cap. Jo també. Setant.
Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos. Tengo dos.
Mamita. Ay, no, no, no. No, eso es una categoría y no, eso ya no. Y el otro es, también viene con las madres, que te pille la madre de la pareja con la que estás haciendo en ese momento. Así, en pleno acto. No, es más, pero incómodo eso.
Y si te pilla la hija con la madre... Con la que estás te pilla con la madre... Perdona, ja entrem dins d'una discussió que no m'agrada. A ver, ya si nos ponemos sería más incómodo si te pilla con el padre. Això és sexisme, perdona. Senyora Lissé. Aquest. Aquest moment. Per què? Per què? Explica'ns. No ho sé, és de censor.
Sí, jo, mira, podem fer un plegat perquè jo seria despet de 700. I sí, fa bon dia avui. Jo no, sí, ara estem els dos. Que ha estat vostre? I vos? No? Idò per què me demanau? Si fóssiu una pràctica obligatòria, quina seríeu? El Roc Negra? Una pràctica obligatòria. Una pràctica obligatòria.
N'has excusat després de fer un que faig un pitillo en l'hora del matí. El test de Cooper. El test de Cooper. No sé què. Correr d'on té una hora. Senyora Icè, una pàtina, per favor.
Crec que per això no hi ha res obligatori. D'acord. Tot és opcional. D'acord. La vida és opcional. Vist, t'esperen què? Ha estat quan passa la cara, llavors avui. Se geles dels cotxes. Sí, eh?
Tothom Has fet un haiku Sí, és vera, i en frases i t'anava a dir, en frase, però no fa falta és vera Mira, jo seria, jo hauria de ser ser pràctica literària de llegir avant de xerrar, no ho sé, no? Si fos un pentinat impossible, quin seria? Un què? Pentinat impossible Un pentinat impossible Ostres, du sa moña amb els auriculars d'aquí que no sé si poda sa moña davant o darrere
Ni puta idea. Passa calada. Jo seria un moicano invertit, que és espos perdint d'un cervell, saps? Ah, no sabia si era enquiz, enquiz, enquiz... De prodigy. Es pot endirin cap al cervell. Se dius Moisés. Moisés. Sí, perquè...
Me agrada molt. Es 8 grados, no sabéis. No sabemos los gestos. Pero es genial. Sí, sí, sí. Yo sería una de aquellas moñas coentes, coentes, coentes. ¡Ay, de señora coenta! Que es como un hive. O sea, que le di buena arriba a España.
Sí, però també li diuen una caera. Sí, que és com un niu dels buitres que hi trobes de tot. És voltor, és voltor. Però amb leds, perquè ha de ser impossible amb leds. Ah, bé. Vinga, Satán, dali, vinga.
Calvo sin barba, però con patillas. És a dir, escantando... Sí, sí. On van aquestes petites? D'on venen? D'on venen? Disculpa, jo sé que aquest no és el programa, però són polseres. Ah! Les polseres...
Se diuen polseres? Sí, o polseres. Mira, no ho sé. No ho sé, però me resulta molt inquietant, a mi, aquest senyor. En pedra polseres? No és perquè dugui aquest, aquest, aquest. Es que duu patilles. Però van enlloc. Venen de qualca banda. Jo us he dit templeres.
Sí, però que és així. En polsera. Bé, va, xerra'm d'alcove. Semonya queixa que dius tu, jo li diria semonya panòptica. Perquè semonya que ho veu tot, però tu no saps si te mira. Si fossi una indigestió. Muscos. Si fossi una, senyora Elisè.
Qualsevol dia. La indigestió que te da por comer con toda la familia en Navidad. Uuuh! Uuuh! Solt en secrets aquí. Després d'això ja no se pot dir res. Jo sé què em passa cada vegada quan comença l'estiu que rems el fill amb formatge.
Xafatap, xafatap. És un drastre després. Jo de dolç, jo de dolç, dolç, dolç, dali, dali, les pedres xarompades, no, cobertes de dolç, també. Llepa dolç, tu llepa dolç. Si fóssiu de dretes franquistes o tinguéssiu un comú de microplàstic dins el cervell, quina enquesta seríeu? D'ocupació. Qualsevol del CIS.
Seim. Seim. La del Cis. La del Cis. Jo seria... Jo seria... S'enquestador... No s'enquesta. De... Aquests que passen a Rosari... Aquests que passen a Rosari... Sí. No, que passen... D'esta gent que passa a Rosari... Que estan de moda... Quan fan un protesta política. Ai.
És que tu vas a unes altres bandes. Ah, no, això ho han fet a davant. A Madrid, a Madrid, fan protestes polítiques entre les esquerres i hi ha senyores que passen a Rosari i comencen a cridar el mal ha llegado del govern, saps? El mal està aquí entre nosaltres. Ja, d'enquestes, enquestes, enquestes! Me vais a chocar los huevos porque a mi no me pregunto mal a Dios! ¿Qué coño quiero saber de yo? Porque no quiero saber nada!
¡Hombre, ja! I ara necessitam ni omplir 15 segons o algo així. Doncs moltes gràcies. Poden seguir renegant fins que acabi el programa. Mira, mira, això han estat les Indòmitas, un programa fet per Gata Moixa i Moixes Mentals, que es diuen... Rau Negre. Mister Esperenque. Seran. Senyora Elisa. I darrere del force field, Maria Oliver. Ai, que bonito. Has vist? Avui no feim aquella cosa que se trai ni coses. No.
Luis García y Marian Colmillo.