Torna'm al lloc on la vida bategava i caure no feia mal. I caure no feia mal.
I quan bufava vent de nord, m'enfilava entre les branques. De dalt de tot veia el llac, el fred glaçava, i em descordava els botons de l'abric. Em feia ales i omplia els pulmons d'aire i deixava caure el cos.
i volava almenys per uns segons. Volava i deixava caure el cos i volava i si no ho feia tant se val. Caure no feia mai.
M'avisa l'àvia, m'he fet sang aquí a la cama. Entrem a casa, que tu netejo sota l'aigua. Ara un petó d'aquells que tot ho curaven.
Quan caure no feia mal Quan caure no feia mal
I quan bufava vent de nord, enfilava entre les branques. De dalt de tot veia el llarg que el fred glaçava. I em descordava els botons de l'abri que em feia ales i omplia els punyons. Deia i deixava caure el cor.
I volava almenys per uns segons. Volava. I deixava caure el cos. I volava. I si no ho feia tant se val. I deixava caure el cos. I volava almenys per uns segons. Volava.
I deixava caure el col. Si volava i si no ho feia tan sol. I deixava caure el col. I deixava caure.
que ara no em feia mal.
A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com el sol, té la xaveira rosa i llarga fins a estalons.
A Mallorca hi ha una dama que és hermosa com el sol. Té la que veiera rosa i llarga fins als talons. S'amaran la pentinada amb una pintada d'or. Pau i en Déu a Inamaria.
La padrina els lligava amb un floc de set cordons. Són germanes, em mirava amb els seus ulls robadors. Si no fos ma germana, jo m'encajaria amb vos. Valguem Déu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
S'esdaven a terra i allò que dirà. Val jo amb Déu, aina Maria, robadora del meu cor.
Tot el que escoltes. Através les parets, portes i vides. Tot el que veies. Tot el que espies. Ets el que penses o el que somies. Ets el que odies i el que t'estimes.
Ets ràpida llum de les estrelles, fins que t'apaguis, fins que t'apaguis.
A través de les parets, cases i vida.
Penso que tu en sabes, tan sols ets les restes, fins que t'oblidin. Ets ràpida llum de les estrelles, fins que t'apaguis, fins que t'apaguis.
Espera'm ser sortit.
Preparàvem els cúmiats que vénen, quan tots els gassos se vénen. Vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida, vida.
El gran referent de l'alta gastronomia en Castelló.
Remenant per la nevera, ansiosos fan molencs com una fera. Hora de sopar ningú espera, una altra nit o frechita i febrera. Paladar selecte, pressupost exacte per a aquest projecte. Som autodidactes però tenim tacte i tacte.
T'agrada de tot, no tens problemes, però el plat que preparem avui és arte. Esperen delícies sabors d'infarct, esperem que et partes i vulguis tornar. Si t'estes Black Funk serà reincident, no fem degustació, fem plats contundents. Amanida de cogombres, de strip-li, botrufarra negra, Spike Lee, tirarrí, oli de pera sí. També digam, serà el vi.
A foc lent farem bon caldo, bons ingredients a preu de saldo, calentem cossos, cuidem la ment amb fonament, preparem els instruments redobles simples, baixos grossos com Ronaldo, una bona ceba i un bon cardo. Explosió de sabors, petardos, cordes i jamons, afegirem un fardo, arròs baritons, s'actuals per trompetes de la mort, estats de sort farem l'amor sobre els fogons ben fort.
Cadre a fer esport per cremar calories, sabem que aquest és el tema que volies. Gastronomia rítmica, melodia culinària, tota l'aroma d'una banda extraplanetària. Me derromen en l'harmonia i la veu, la veu deixem d'Alba i Maria.
El secret no està en la masa, amor i temps, paciència i bona traça, cremar la grasa, música nutritiva i mira...
Foc! Foc! Foc! Foc! Foc!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
M'agraeix per un sector, ho hem trobat. Sector! Que deu grans beneficis. Beneficis que us hem portat.
Bona nit
Fins demà!
Vos a treballar vostè dissaument, tots els teus amics porten llunyment. Vos a treballar vostè dissaument, tots els teus amics porten llunyment.
El teu pedret en ronda per darrere o a l'esquerra, el teu trepitja el nas és, el teu se n'ha d'esquerra, res el pit del cul i l'altre em rasca l'orella, estic fet el dinús a punt per causar la terra. Posa't a ballar, vostè dissonament, tots els teus amics porten moviment. Posa't a ballar, vostè dissonament, tots els teus amics porten moviment.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estable de fems i brut, escamica d'una edat.
Fins demà!
Fins demà!
Cada dia baixa el port. Diu a casa que està bé però s'ha fet gran i ja no pot. S'ha fet gran i ja no pot. Els seus fills li diran quan mirin enrere que ell no hi era.
I li recordaran que tot el que els queda, ja res els queda. Un dia a veure el mar, tot és silenci al seu volum,
Potser en el fons no està tan sol. En el fons no està tan sol. Els seus fills li diran, quan mirin enrere, que ell no hi era. Li recordarà del que els queda.
Busca d'un pont o trobarà algú d'aturar-se. Te pagarà per tot el món.
Esos fills li diran quan mi vine enrere que ell no hi era.
Tothom que els quena, ja res els quena. Tothom que els quena, ja res els quena. Tothom que els quena, ja res els quena.
Fins demà!
Érem de fer matemàtiques per estar a l'ordre del dia. Esquiven els cops i no és la policia. El van enganyar dient que es podia i de tant intentar l'impossible va veure que es podien. Amb la màscara a la mà i un somriure a la cara te lía. Dips, music i pur tràmit es lía. Els llavis tancats i per no fer ni escopia. Estudia els carrers a les darreres hores del dia. No calia, però ens han acostumat a menjar a part de rapar. No els amics de les arts.
No hi ha petons a un portal, hi ha jocs de mans, surten més ràpid que el circuit d'aliments. M'envies autodisc, dius per la pinentesa, el guatx és un circ i fas el pallasso aprofitant la disfressa. Si et fas mala sang, procura portar compreses, una cosa és el fang, però del perran no se surt amb les presses. Dissimula, idiota, és la teva festa sorpresa.
Tants sabats i el pastís en Grècia, encaixa les peces i el toro que diria aquell. I jo no et cobro el consell amb el to més seriós que la porta d'un territori. Llum artificial i fum, interrogatoris. A vegades la música es tractava com un accessori. Jo que tinc notes d'àudio per omplir un auditori. Tu no sap greu que millorin el que veus que m'ignorin.
A les 10, antiinflamatoris, escric perversos, ells perversos. No m'expliquis els plats, fes-los. No és freestyle, però cauen sols i els pesco. Sents? Els tan pur i el resto. De 20 a 8 no contesto. Deixa'm un missatge llestos, what up? Deixa'm un missatge llestos.
Deixem un missatge al llest! El pur i el resto! De fi d'avui, no vols res! Deixem un missatge al llest! Deixem un missatge al llest! It's music, it's drumming! I després el resto!
En la llengua estreta, amb el passeig just vora la mà. En la vista distreta, cert d'una ombra abismal. I me troba un pingüí que me vol donar sa mà. Me sorprèn un poc considerant que no n'he fregat.
M'ha de posar-t'una cala d'èlia, que ara tot és terra de volcans. Torn a mi amb la psicodèlia, jo diria que no vaig ser tan llarg. Moltes ales i s'espols s'opols, s'atreca una tempesta de l'ana. I m'amigiu que si bé s'ha fos, que sí, ho ara hi viu, ja és tot tot a dos. I m'amigiu que si bé s'ha fos, que sí, ho ara hi viu.
Tinc febre, tinc febre i estic a dir-ho. Tinc un desastre de febre, prop de 40 grans.
Tenc fera i el món s'està escaldant. Tres coses tan fortes, de viure, de vindre i se'n resta. Està esperats a anar-hi al cel. I el pingüí no pot patinar. S'enganxa amb la panxa, m'aixeca una sang. Me vol trec a canostra i me demana un test. Li dic que recte per amunt deu ser.
Per allà està tot desert. No hi ha ni un ànima. Estens les mans, tens set. Si tot tan dur, n'haurà cap de disoltar. La pluja, l'acid.
Tot i que aquí pot anar, s'assur el sentorn natural dels gossos vermells i despogats i les distàncies fos rentables. Veig com altres pingüis m'assenyalen envadit. Ara sí que sí que és massa tard, sento un poc culpable. Not com la febre me puja i els frates és irreals. Not com la febre me puja, la resta és ben real.
Tinc febre. Tinc febre i estic de llar. Tinc un desastre de febre. Tot l'ha d'entrar.
Tens feina i el món s'està escaldant. Tres coses tan protesta, vibra, vibra i se'n vés desesperats anàlogues del món.
Puja't l'escala i et llences al buit. I treu les ales com si fos un descuit. Però no voles, no voles perquè s'aire ja foc. I penses que ets tu, però no penses en tu.
i sents la profunditat de l'altor que ens emparo. I sents la profunditat de l'altor que ens emparo. Caus com la fosca, ja tu, i ara no hi veus.
i no plores, només ho saps tu. I et poses resgut, però Déu us va per tu. I sents s'aprofondir tot, s'aprofondir tot, s'aprofondir tot, s'aprofondir tot, s'aprofondir tot.
I és que s'absència de resistència t'embriagues vol. I pren...
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
No, no, no, no!
Senyores i senyors, no poden faltar. Passin i sequin, serà espectacular. Preparin ses flors, que m'han de tirar. Estic segur que demà me'n voldreu tornar a comprar. No haureu vist mai paraules com aquestes, que d'un ventall amb molt de gust.
te foten una empanta. L'espectacle és a punt de començar, que per a vos venissons i molt de xalalalà. Que les vinxolites estan amagades pel cel, que es vina que no és el mateix en s'espeu.
Apuntes cap a qui em vas fer el dit de jutge per dir-me que som un besot. Faci el que faci, me rebutges, ja te'l pots fotre pas. M'encantes la malaltia que no t'he demanat.
i pots encertar. Dius que ets un exemple a seguir, un imperatiu moral que mai no va al món. Dius que ets un món nou per descobrir, però mai et sortiré.
Bona nit! Bona nit!
Ets un desguàs, fet de frases fetes. Torça'm els braç i posa'm etiquetes amb molta elegància. No dius mai mentides, t'adones importància perquè ho sàpia més me crides. Si no ho recordeu, us ho tornarà a dir. Si no us avui vespre, serà demà matí. Faig les acrobàcies més grosses i sempre caig de pes.
passar sa joia dorada de tots els museus. Amb tu tot va millor, amb tu tot va millor, amb tu tot va millor. Amb tu tot va millor, amb tu tot va millor.
Faig de fama, quin delíric, tires els trastos, miri qui et diri, ets els deu de bastos, ets els deu de bastos.
Quan vegi el sol de blau diràs que marca un nombre i s'enfonsarà pensant que quan despertis
ja haurà tornat a sortir. Com cada dia és la rutina,
Un sentit amb vora inexacte, robant estels d'exacte. Dius que te digui de quin color
Veig la teva ombra i no t'importa com si res faràs passar l'estona i serà gelat pensant que quan despertis ja hauràs tornat a dormir.
No vull temps per pensar. Vull jugar amb els ocells. Des meu cervell, tan pell a pell. Tot allò que me fa por és que no tens foc. Jo m'hi fumo un poc. No ens queden a dormir. Cada dia serotina.
Gràcies.
Fins demà!
Hi ha res dels altres, caminar dins d'un forat? O podem dir la veritat, que això no t'ha agradat? Tal vegada jo xerr massa, perquè no tens res clar. Tal vegada estic esperant que morís d'un pisat.
Si venim, venim a fer-la bona, ens vestirem de gala i acabarem sense roba. Fem com que no sabem però bé sana, plauem un més i fora mos diuen que trena. Sempre apunin on la tele, anem sense presses però no t'esperem, som el que fem en l'absurd, posant-ho ben amunt des de minuts de repull.
i en les aigües més fredes on recull el teu fren. Vull tu com davant d'un tio expert. Jo vull el coneix i m'hem perdut a cada encert. Escull des del que no conegues és cert. La raó em dóna malsons quan estic despert. Qui no coneix el verd al jardí no em acerre. A si dins n'hi ha guerra encara que sempre el cel. El soroll de la ciutat sols deixa a vore caure estels. Trenquen el camí les nostres noves arrels.
trinquen el camí les nostres noves arrels. B.I.P. Wild Boys, trinquen el camí les nostres noves arrels. Pujant-li el valor al que no es compra en pèl·les, o fons el gel o el pèl·les de fred. Són ruïts d'empèls, despullats a la sort del clima d'este camp d'obert. Deixant on sempre mai no es perd, el consell de la mama sovint de cent. Aclareix el mirall sense tòpic psicològic viral, la histèria digital és programada al detall.
Em batega el cor a la mà Guarda històries que no puc contar Com eixa polo de segona mà Pregona i personal Des del fons d'un barranc com el potro Camina pel carrer entre reverbs i leds I arriba prompte com la nit a l'hivern O com la filma
costa el que costa entre tu i jo nostre identitats més enllà del rostre costa el que costa entre tu i jo nostre costa el que costa costa el que costa entre tu i jo nostre estem fent ho tan nostre que no cap estem fent ho tan vostre que no
Estem fent-ho tan nostre que no cap Estem fent-ho tan vostre
Ses falgueres, ses escales, ses juguetes, ses baranes. Un manflàix al cel d'agost, a sa barra hi veig els moix. Sa predina, renta roba, es predina, et sal, sa faita. Dins un quarto, a les fosques, allà es concu de Barcelona i Corteu.
Molt o demento.
Es tramvia a sa plaça amb un gelat de fresa i nata, es camiçot s'estranges, es convent tot ple de monges. Des poc s'aigua, no es potable, sa veïnada, pensa i canta, de mar i no el senyora, des de França, teléfono i corte.
Bongo Mallorquín, que voleu, polo de llimona, a polo de mento. Porte, bongo Mallorquín, que voleu, polo de llimona, a polo de mento.
Fins demà!
Deixa'm les claus del teu món, deixa oberta la finestra del teu cop, deixa les mans obertes, deixa que les acarici el temps.
Per sempre. Deixa que juguin els nens amb l'arena freda de l'hivern. Saps que jo molt t'estim i espais...