Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Moixa Mental presenta les Indòmiters. Una hora de radio eclèptica per gent de ment elèctrica.
Camin amb els peus gelats per seguir la mandra i el bon viure. El que trob no és el que esperava. Hi ha algú a l'altre costat? Si és així, descriu el que tens davant i surt corrents, cap a la follia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Igual que a la gent que no li agrada el xocolata o els animals? Sí, sí, sí, sí. La flaneta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'alerta, l'
Jo no diria la primera, però bé. Avui és 10 de novembre del 2025, dia del primer grito d'independència de Panamà. Bé! Això són les Indòmitas, un programa fet per la meva mare exclusivament. I el meu home. I el teu home, perdona. També se té una punyada. Som gates moixes, gent que fa aquest programa...
Vaig pel Pedregà. No sé què estic dient, però això no és una novedat. Però estic rodejat amb gates moixes que es diuen... El Roc Negre. Gates moixes que es diuen... Mistres Pedenque. I què es diuen? Senyora Elisa. I darrere el Forcefield, tenim de Maria Camp de Força Oliver. M'ho he apuntat per si m'oblidava. No t'ha dit ni hola. He passat així i he dit... Avui faré de diva estrella i dic no...
Com s'hi diu? Aquesta gent que fa feina, com s'hi diu? Els empleats? No, no xarrem els empleats. Avui celebram el dia mundial de la immunització, mem si mos toca, de la ciència, dels i les orfes.
I la Keratocon. Com? Sí, una malaltia dels ulls. No ho cercau, fa un oi impresionant. També és dia internacional dels i les comptables.
pobra gent altres anava a insultar però clar si teniu gestoria amb iaulis no sé, un whisky una foto dels vostres membres ja la tenen ho demana l'agència tributària cada vegada que tinc una notificació d'aig me cac en sa mare que es va parir i no tenim culpa de res però ja me cac en ells és dia nacional de les magdalenes de vainilla
ja han de ser molt específics de les maneres de vainilla no entenc res també se celebra el dia del no oblid de no oblidar les coses jo tampoc jo no sóc d'aquest dia també se celebra el dia de barri sésam
el com de Dràcula era molt divertit si, aquestes eren millors si, quan haguéssiu en Sebastià meu i poséssiu el com de Dràcula no, com era? Dràcula dràcula, crec que era de vora, veuríeu, clar, aquestes coses de, digues, un tro un tro!
Dos trons! Dos trons! I també és el dia on es celebren els caris postals.
Codis postals. Avui. Escolta. És molt important. Codis postals, comptables i matalones de veïnilla. Exacte. És un dia com a poblar, un poc meh. No s'has costat salvats. És un dia meh. Que duem 350 dies, o 320, no ho sé, que ja no quedaven coses per celebrar.
Clar, però si és un dia que hi ha coses que vos ponen que ganes de celebracions, està guai. I si poden celebrar, està guai. Però avui és com rancid. És un dia d'enviar-li madalenes de vainilla al codi postal del teu comptable. Sí, tal qual. Tot encaixa. Perquè si li envies un comptable al codi postal de la teva madalena de vainilla, no funciona. Hòstia, avisa'm si ho fas, perquè jo ho vull veure.
T'imagines que demà obrin allà la vella ASO i se troben un munt de gent. Un munt de comptables. Exacte. Los minions. També és el dia de Mallorquí d'aixecar-se prest i entre ciclistes. Uf, uf. Què has fet?
No, no, no. Aixecar-se. On fire. Guai! Oh, guai! Les accions destacades de la presa d'aquesta setmana serien Aix desferma la febre de les marques de luxe en arribar als Balear Siaga Palma Hogwarts al Born, creant el caos circulatori quan gairebé una desena de persones bloquegen el passeig per fer coadavant les instal·lacions de la marca dies abans del macroesdeveniment.
El PPP, P, el partit per el poble, acorda donar 25 anys de gràcia al personal funcionariat perquè es pugui seguir negant de xerrar en català. El PMSCD, el partit menys social cada dia, ha confirmat que ara sí obligarà el govern a fer el que no aconseguirien quan eren al poder, des de l'oposició.
La xafarderia excel·lent d'avui és èpica, baralla, popular a Lloseta, acaba amb 15 ferits i una cabra morta, després de fer-se públic, que qui va votar en contra de la reforma de la plaça Espanya es pensava que votaven en contra de la independència. Na Joana Bragas Baixasmir es lamentava els comentaris de la pres perquè d'avero en TV hauria votat que tornessin els edificis del montant de la plaça per fer Espanya més grossa.
Més noticis a la pres.com. És factible aquesta notícia que passi a qualsevol moment. Totes. M'agrada la de PMS, em fa pensar en un partit premenstrual, un símptoma disfòricomenstrual, explicaria coses.
el partit premenstrual o postmenstrual no per ser premenstrual del síndrome disfòric menstrual si m'ajuntam persones que estiguem totes en aquest síndrome en aquest moment arreglam tot el climateri ciclateri los climaterios no sé dir en català per això crec que ja és més endavant és un grup
És un grup, és un grup. Per favor que telefonin, que telefonin les endocrines i les ginecòlegues i m'ho expliquin. Que totes les cançons estan cantades amb uuuu o aaaah. Deu ser, clar, sí, és estil mofedades. Los climaterios. Bé, que hem escoltat, cançó de debò, d'aquestes que volíem escoltar.
Hem escoltat Carme Polis de Radiohead. Evidentment. No sé ni per què us he d'explicar això. Vull dir... Perquè hi ha gent que mos escolta que no té... I ara són subnormals. I ara són subnormals i no saben qui són. I l'hem duïta perquè és el dia mundial d'enviar madalenes de vainilla al codi postal del teu comptable i es cau i diu i queda bé. Exactament. Molt bé, molt bé. M'agrada molt.
I seccions n'hem duit a cap. Sí. Sí. Sí. Full seccions. Vale. Vols començar amb una... Vinga. Que es digui... Tal volta ens va faltar oxigen en néixa. En néixa. Per què? Clar, si no l'ha crid no me surt. No t'ho sorda. Tal volta ens va faltar oxigen en néixa. Ah, sí. I un subtítol. Molt bé.
Avui parlarem de, per si no ho sabíeu, hi va haver una guerra entre dos científics. Bueno, científics d'enginyers que va ser Nelson contra en Tesla. Per si no ho sabeu...
Clar, quan nosaltres estudiavem, sempre se li reconeixien totes aquestes coses al senyor Edison, que era un gran inventor i un gran no sé què. Però en el moment traten coincidint amb els dos.
Resulta que un et s'inventa de la corrent contínua i l'altre s'inventa de la corrent alterna. Però si no ho sabeu, la corrent alterna és la que empleem ara. Però no m'ho estudia. Això és una introducció perquè entenguem què va passar al món.
Nosaltres empleem la corrent alterna, perquè és més estable, és més barata, funciona millor, etc. Però en el senyor Tesla el varen borrar a finir tot de llibres d'estudi. Perquè la seva il·lusió era que la corrent fos gratuïta per a tothom. I com que estaven als Estats Units, això no podia passar. En canvi, en Edison era el senyor que volia fer negoci amb la electricitat.
I què va passar? Doncs que una porrada de la memòria col·lectiva i nosaltres l'estudiàvem en llibres de test. Però els bodes dos inventors eren Tesla, no? S'altre no era inventor? No era el que comprava ses patents? Sí. Bé, entre altres coses i... Esclavista i masclista... Entre altres coses. No revisis gaire perquè és una època complicada. A veure, en Tesla tampoc està molt bé d'escap. Entre altres coses, per exemple, ell estava enamorat d'un colom.
Vull dir, ben. Ah, entre ser un esclavista i estimar un colom, si m'has de fer escoï. Clar, jo sempre he estat... Però un colom mascle o un colom femella? Indeterminat. Crec que ningú se l'atreria a demanar-li. Ja bastava que fos un colom, saps? L'esperit sant? Tampoc és tan raro. És vera.
Continua, continua, no quedis aquí. Bé, resulta que els dos tenien certes, diguem, particularitats, no? És a dir, per exemple, en Tesla feia campanyes publicitaris des del seu corrent, no sé si teniu un context damunt qui era aquest personatge,
i demostrava com, per exemple, la corrent alterna segons en quina situació no t'ho podries enrampar. Però clar, fins arribar al punt de descobrir com no enrampar-te a través de la corrent, va socorrer molt d'animals electrocutats. Cans i moixes em va socorrer fins que quasi no n'hi havia en el veïnat d'allà quan tenies. Ho vols? Que no se pot mirar, Prim.
Ni monees. Quan comencen les monees, malo. Bé, el punt àlgic d'aquesta discussió, perquè clar, no és una discussió que realment s'odiaven profundament. I el punt àlgic va ser quan a la Fili Mundial de Chicago ja no hi va a Puyas, sinó que hi va a... Aquí ja es van posar coses... Ponyàs. No, tampoc, però després va passar el que va passar amb Edison. Clar, tots dos varen presentar
una proposta d'il·luminació, perquè pensau que eren designs allà on en moltes bandes encara no hi havia teixit il·luminat, teixit de letra ni teixit il·luminat. Varen proposar dues propostes. Clar, en Tesla, en el seu representant, va proposar il·luminar tota la fira i costava 150.000 euros, manco. Clar, vagonya, eh, aquesta d'això. Però...
No, la va guanyar i la va il·luminar. Clar, què va passar? Que l'altre se va agafar un robot de caldeu. I a partir d'aquí van començar les coses sèries, fins a tal punt que en Tesla va morir pobre i va morir... En Colomà. En Colomà, no. I en Tesla era de ser contínua solterna.
Es desalterna. Bé, ell va inventar moltes altres coses. Per exemple, ell va aconseguir en aquell moment que tota la ciutat de Chicago s'abastís de corrent a través de corrent que se feia d'una presa hidràulica.
I moltes coses, molt d'invents que avui en dia encara s'estan, o molt d'invents d'enginyeria, que avui en dia encara no s'ha arribat a un seu màxim potencial perquè van quedar realment denostades per tot el sistema capitalista i van emborrar de la terra.
i coses com se va venir a Tesla, per exemple, o el generador eòlic de corrent Tesla, que és com una turbina rara, que també s'està estudiant tornament si funciona millor. Hi ha molt d'invents d'aquest senyor que directament se van emborrar. Però el simple fet que ell no proposava un sistema capitalisme del control de l'energia, i els altres sí. Aleshores, que sapigueu,
que en Edison era un gilipolle, i un cabron i un mamón, saps què t'ho vull dir? Se'n va ser llista amb Le Corbusier i tants altres, no? Clar. Llista de senyors gilipolles. Clar. En Tesla també tenia una cosa dintre d'això i és que era un immigrant.
europeu, d'un país d'aquests... que no quedem molt bé per als Estats Units. I res, només volia contar això, que ho teniu en compte, perquè hi ha molta literatura al respecte, hi ha molt de llibres interessants, i que els cercau, si vos li interessa el tema, i fliparà un col·los.
Moltes gràcies. Com a pas així d'entre una cosa i l'altra, mos ha passat una nota a Maria de Can de Força Oliver dient que ha telefonat el senyor o la senyora I.C. per dir-nos que és Comte Drac, que Dràgula és la cançó de Rob Zombie, Capullos.
jo lletgeix el que m'ha posat la tècnica ja, gràcies no, però és correctíssim el que la tècnica hauria de servir després de tant d'anys de programa és que no n'hi ha de bé i seguirem, no dient-nos que no n'hi ha de bé tenir públic per això bé, la persona I.C. doncs un beset i una punyada que les altres podeu telefonar 971, 100, 222 i xerrareu Anna Maria perquè nosaltres
No necessari insultar tampoc. Perdona, que la gent faci el que vulgui. La gent és sobirana i sap el que fa. A mi va veure fantàstic poder insultar el nostre públic. No, no, és a la revés. És el públic que ens pot insultar nosaltres. Per què han d'insultar aquestes pobres dues persones? Exacte.
Bueno, perquè un dels compromisos que tenim les indòmites és insultat al Cristo. Varen començar amb els bombers. Ui, és vera. Per això, no ho sé, també amb els arquitectes, amb els grecs. Aquest programa el duim bé, vull dir, a nivell agenda, anant molt bé. Sí, sí, sí. Però no els insultàvem, els cagàvem amb ells i els enviàvem. Bueno, jo els hi deia són normals, bàsicament. I vosaltres feiu, sí. Artistes, arquitectes, polítics, científics... Ens han ficat amb els pallassos?
no encara però crec que avui és el dia d'acord, vale no, que ja me fan por els odi directament un de molt concret que la gent que sàpiga qui és ara hi estarà pensant jo també el conec els d'esquadro, ma mare es va comprar un quadre quan érem petits d'un pallasso que plorava però per què? no ho sé, jo tenc mals sons amb això mamà, mamà
Tu ets el culpable de tot el que passa en esta cabeza loca. Surt un episodio de Los Simpsons. Sí? Tot el que ha passat, passa i passarà, surt un episodio. Sí, no? És terrible. O no, jo què sé. Maria, trep-me'ls d'aquí, per favor. Posa el que tu vulguis. Tu ets la madona avui. Pallassos són normals. No, és que no ho hem dit. Et se paraula. Si no són normals de res, no vaja.
Fins demà!
Gràcies.
Excuse me? Excuse you? Yes, yes. Ara podríem fer un altre programa o algo. Venga, un programa serio. Un programa serio.
Això no m'ho compraria ningú. Això són les tardes, les hores baixes de... De mitjanit, de mitjanit. De mitjanit, de què t'ajudar, de consultar. Bon vespre, això és l'audiència que volem. Estem aquí en el programa que ara es diu Les Indòmitas. Són normals. És que no m'ho s'adorarà ni tot.
Seré molt creepy jo ara. Sí, molt creepy. Però de malament. Creepy, creepy. Sí, sí, sí. Jo ho sé fer. Si me'n pots, jo ho sé fer. No sé durant quant de temps. Benvingudes a l'Hora Moixa. Sí, exacte. Ho sabem fer, el que passa és que esperem molt en malaltim. Sí, perquè tampoc escoltaríem una cosa així. En principi no. A no ser que la gent que telefoni per fer les seves consultes sigui realment divertida. Cada vegada es passa.
D'acord. Hi ha un canal de YouTube que se diu Històries Innecessàries.
Com aquesta. I que en principi... No, que està pensat per... per dormir-te. A les hores... Clar, xerren sobre temes interessants, però xerren amb aquesta bo... Xerren amb sa veu de... L'altre dia vaig escoltar sa genealogia des déus egipcis. Oh, wow. És un tema interessant, però en compte com tinc...
Clar, no, però ho conta bé, el que passa és que ho conta amb aquesta vó. La retòrica de les formigues. Jo sé que vos ho havia contat, però a la BBC hi havia un senyor només per dir estens dins la mà, és a dir... Sí, no, però l'adoram en aquest senyor.
I el que va passar és que el varen cancel·lar, varen cancel·lar el programa, perquè varen dir, ja està, no l'escolta ningú, perquè no té sentit que hi hagi una persona a les 4 del matí dient, hi haurà una mala mà a 400 llardes, o com que putes diguin ells, i varen començar a enviar cartes, ara sabem quina edat tenia la gent i a quina edat volien cancel·lar el programa.
caramull de cartes perquè posessin aquell senyor un altre pic perquè sa gent s'anava a dormir servei públic i el que va fer aquest senyor després d'anys que li van tornar a cancel·lar el programa va ser gravar els DVDs clar, se va fer dos aquest senyor és la llista de sa gent que sí mos agrada ah no, sí, sí, per favor fan incondicional d'aquest senyor
Sí, sí, sí. Podríem fer una altra secció? O ho feim una altra secció? Ho feim una altra secció? D'acord, d'acord. Podríem, jo què sé, ja que hi som...
Moixes de Vior. M'ha quedat com amb el peix avui, no sé què ha passat. Avui no vos duc un quadre, vos duc un fris. Un què? Un fris. Un fris de guix. Un fris de guix? Sí. Un fris de guix? No, senyora. És un mural fet de... O sigui, en relleu. Un quadre que s'usava molt antigament. Allà per els temps d'esgotelè. Ui!
No, abans. Perquè ses moixes de bio d'avui són ses germanes Margaret i Francis MacDonald. Uh, comença bé, estem. Excuse me.
en Margaret i en Francis MacDonald, van ser dues artistes escoceses vinculades al moviment de Glasgow a finals del segle XIX, principis del XX, en un context marcat per Sart Nouveau i les efervescències de les escoles d'art com a espais d'avantguarda. Era el moment de la successió. Com se pronuncia això? Sí, la successió.
En aquest moment en què estaven lluitant per abandonar la separació aquesta entre les arts de primera i les arts de segona, on tot es concebia com un complet. L'arquitectura no podia anar separada d'altres, o sigui, dels disseny, diguem, no? I la pintura també era un complement més. Era tot un...
Un complet, diguem. Un matxambrà. Un matxambrà, no? Aquestes dues senyores varen formar part dels coneguts com els quatre de Glasgow, no? Hi havia també dos senyors. Que no diran qui són. No.
I que varen destacar per un estil simbòlic, delicat i carregat d'elements onírics que combinava les influències per a rafaelites, les formes estilitzades, els motius florals, les figures femenines allargades, no teniu dins el cap. Ah, això era el senyor. No, l'estil art nouveau.
Estaven en aquest moment, en aquest context. I la seva trajectòria es va desenvolupant a la Glasgow School of Art i van consolidar la seva reputació internacional quan van dissenyar l'interior d'una de les sales per a la vuitena exposició de la sessió de Vient en el 1900. Què passa? Que...
A tota la sala el que destacava precisament era el fris monumental de Guís d'Anna Margaret, que se titulava La reina de Maig. Un panell amb figures femenines esbeltes, definides per aquestes llines sinuoses, aquesta expressivitat, aquest moviment
que havia estat capaç de donar-li. A gran d'aquest reconeixement, ella va tenir més encàrrecs, panells, propietats privades, era un moment en què hi havia moltes comandes d'aquest tipus, i va pintar, o va fer aquests dos frisos, aquests dos panells, que s'atitulaven Sòpera del vent i Sòpera de la mà, que també els he duit.
és aquesta composició de dues coses entrellaçats en un gest així com íntim que anticipa de manera sorprenent la atmosfera simbòlica i ornamental del Beso, d'en Klimt que el va pintar 5 anys més tard
L'aportació de la Margaret va ser essencial en la definició d'aquest llenguatge visual propi que va anticipar elements del modernisme europeu.
però va ser durant molt de temps oblidada, perquè eren els quatre de Glasgow, firmaven moltes vegades, o sigui, s'obra, potser la firmava una sola persona, o sigui, vos he dit que la cessació era molt més que un moviment pictòric, un moviment escultòric, diguem, sinó que era un projecte artístic total i moltes de les obres formaven part de, per exemple, un projecte arquitectònic o de construcció d'un edifici i tal, un d'ells era arquitecte i era el que signava.
Encara que dins el projecte hi hagués altres obres, com els fris d'en Margaret Ospen, ells aquests que s'utilitzaven per adornar, diguem, l'obra arquitectònica. El que va perdurar era l'assignatura de l'arquitecte, més enllà de l'aport del que es considerava artesà, diguem. Que estrany. Que era com que tenia menys valor.
Però, o sigui, mirat en perspectiva, s'ha valoritzat, o s'ha revaloritzat aquesta obra, perquè va aportar una mirada pròpia sobre la feminitat i la espiritualitat, perquè les seves figures no només eren figures femenines que eren decoratives, sinó que estaven carregades de significat interior. Parlava dels desitges, de s'autonomia, de s'intuïció del món interior.
I és deixar clar que el que abans se podia considerar una obra menor o una obra decorativa en aquell moment ja era una contribució important a la vanguarda, al que començava a caure en la vanguarda i en els modernismes europeus que després se van estendre.
I vins aquí, ses moixes d'aviós. Jo esperava que hi hagués un lío, ara molt monumental, però no ha arribat mai. I s'abrega? No, no, no. I na Francesc va fer res? Sí, na Francesc també. Va firmar qualque cosa. Ses dues. Recordes els seus nons? Na Margaret i na Francesc McDonald. Doncs són ses moixes d'aviós d'avui. Mira, que bé, està perfecte.
Bé, i ara què? Bé, està. Adéu-s. Adéu-s, adéu-s, adéu-s. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada. El futur és ara.
9 a plec de relats d'en Amant Nolem. 4 relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX. Cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània.
Per entendre el crepuscle en 100 estals, heu de pensar en un magazine de 5 hores, un temps durant el qual tindrem notícies de ciència, d'educació, de filosofia, entrevistes. També parlarem de cinema, de música... Tot això i més. 5 hores de ràdio, ara bé...
Síndoles d'una hora cada una, de dilluns a divendres, aquí, a Ona Mediterrània, al crepúscle en 100 estals a les 9 del vespre.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Segueix-nos a moixamental.cat Envia-nos missatges d'odi i amor a moixamental.com
Yeah! S'ha acabat la tranquil·litat amb Clam... amb dues emes. Clam! I el seu Pierre de Brant! Clam és el nostre grup de catzeleres, és el que més han dut, no? Sí. Clam! I el que més han vist en directe a puestos diferents.
de fet, vàrem volar a Amsterdam i eren esteladets això ha de xerrar en plural el majestat és preocupant perquè en ciberxip ja és en les indòmiques tot de la gent que viu dins el meu cap bueno, no puc fer una aproximació però a lo millor és carnet de família numerosa però això va tan de puesto li fan descomptes a lo millor aquest curt
Sí, però no és per família nombrosa que m'ho fan descomptat. Jo desgravo. Què estem fent aquí? Ah, sí! Perdó. Se mos oblida que estem en un programa seriós avui. D'acord, moltes gràcies per les vostres aportacions. Ara podríem passar a una altra secció. No me'n fa ràpid no poder accelerar això? Sí.
Podríem fer un recuti-cuti, recuti-cuti, recuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-cuti-
Abans de començar he de fer un anunci d'interès públic. La revista de moda Vogue, bíblia per molta gent, ha declarat que tenir boyfriend, és a dir, a lot, nòvio,
És vergonyós. És algo vergonyós. Fa cringe, fa l'h. És a dir, que ja està. Ja m'he vès a 2025 i tenir una relació casual amb un home a Terocis fa vergonya. Els hi queden dos teladiaris. Jo només puc dir... Jamón de York! What she had is from me!
Jo estic d'acord amb això, m'ho hem de dedicar a sa vida moderna i a follar tot. Ja està, ja està. O mirar. O mirar també val. O l'àtigo, l'àtigo. I ara poso alguna paraula. Difamació. Difamació. Quina secció tan irregular. Difamació. Què ha passat? Hi ha una lliçó en què ens va donar la ferreteria d'Ato.
Què? Perdoni? Hi ha una ferreteria que es diu Ferreteria Dato. Crec que per davés valent, si me pons, però bueno. A xarxes mos mostra com un comentari d'un usuari que diu que ha dit unes tisores i li han quedat malament
per alerta, que la ferreteria d'Ato és la ferreteria d'Ato, no és la ferreteria jo què sé. Així que la senyora aquesta, que suposa és la propietària de la ferreteria d'Ato, arxiu amb mà, explica que aquesta persona no ha vengut mai, perquè no té ningú amb aquest nom i amb aquest article que hagi vengut amb les dates que ella comenta. Per tant, això és difamació i és il·legal i la pot denunciar.
Crec que mos agrada aquesta senyora. Ens encanta aquesta senyora. A més, si vos pogués transmetre sa firmeza i sa cosa que té per explicar-ho, vull dir, totes ses xarxes estan volcades en sa ferreteria d'Ato i no sabem ni com hem arribat per estar en ferreteria d'Ato. Ja ha de ser de les compraries, només sé una cosa i és...
Tengo papeles que demuestren. I no se ha respost. No, ni del que va a València, perquè seria un bon experiment. Com que hi va? Coneixent gent que hi és allà. Me'n penses que és a València, però no estic segura. Només sé que vaig arribar a aquest cantó de les xarxes, com molta gent, que ha arribat a un punt, mos van posar totes d'acord amb la ferreteria. Ben, cosint germans del País Valencià. Qui són? Què ha passat? No, era per enviar-les un trinxet, i llavors ens mos queixàvem i volen haver-me dit datos.
Escolta, que té cara. Té cara i capacitat per pegar-te una guinabatada, si cal. On està? A Coslada. Ai, no és València, no, Coslada? Què és, Coslada? Jo què sé. Coslada. Coslada. Coslada. Diu Avinguda de Berlín, Madrid. O... Jo perquè pensava que era València, bueno...
En qualsevol cas, potser si hi ha un altre. Sí, potser que n'hi ha un altre. Aquella mania que ens ha de tenir sa direcció... Bé, sortim d'aquí. Dos! El passat dimecres 5 de novembre, a prop de les 10 del vespre, a Catalunya va sonar una alerta. No tenc que so...
I tampoc ho us ho vull posar. Els usuaris de xarxes comparteixen el que van sentir, se'ns surt que se'n van endur i demanen si no seria possible canviar-ho per una altra cosa, que no te pegui un patato, que no te pegui un...
Perquè es veu que davant la teixitura Catalunya va dir, ah no, i de nosaltres tenim l'alerta més alertant que hi hagi. I és que sembla que s'acaba el món. Fa, fa, pòretes. Però de què xerreu? Perquè era una prova, però que estem xerrant d'una sirena. Una alerta d'aquestes que te sona el mòbil. Perdona, és una informació que m'he deixat perquè no soc la ferreteria d'Ato.
Hi ha una cosa contraproduent d'aquestes porqueries que és que l'alarma te posa tan nerviós que fas tot el possible per llevar-ho i no saps el que diu l'alarma. Pregunta, aquestes alarmes te sonen encara que tens aquestes mòbils en silenci? Sí, te sonen sempre. I van sonar un moment que realment no és que hi hagués una alerta realment molt important, però clar...
Ben bé, ben bé, quasi les 10 del vespre. La gent se va coionar bastant i el cent de mà hi havia molta gent fent vídeos mostrant quin so tenia aquesta alerta i explicant. No m'ho veurà. Bona gent. Jo estic segura que Catalunya això ho arreglarà i posarà una alerta eficient, eficaç i que no surti. Sí, que no s'hosti, que no...
Tres! Perdó. Ja què sé, estem en un programa normal avui. Una alerta de Cervanes. M'agrada. O una alerta de una ximbomba. Qui volia ser una ximbomba? Allà m'agrada la plaça Caixirín igual. Perquè sona terrible. I la ximbomba fa son. Què posaríeu vosaltres? Quina alerta posaríeu? Cap, mos morim i punto. Sí.
per morir-se. Jo posaria aquesta senyora que diu BOOM! Sabeu qui ho has dit, no? Concha! La guerra! Aquesta. Jo crec que és aquesta. Si qualcú important mos escolta, aquesta és la meva proposta. Quedeu mal, perquè aquesta dona és morta. Un beset i una punyada. És immortal, aquesta dona? Ara sí. Ara ja sí.
Tres! Sabíeu que Jesucrist tenia un germà anomenat Simon?
No em queda tan guai. Tu qui ets? Jo som Simón de Judea. La doctora Kate Lister, una arqueòloga que es dedica a divulgar qüestions de... És arqueòloga, historiadora, ses dues coses, només una ara no ho tinc clar. Fa vídeos divulgatius molt divertits al Tiki Toki. Ens explica que això es diu El problema Tiffany.
Què vol dir problema, Tiffany? Es dona quan a un període històric concret es descobreix un nom que sembla massa modern per aquell període. Exemples com, per exemple, el germà d'en Beethoven es deia Carl. La dona del rei Herodes es deia Doris.
O la pròpia Tiffany, que és un nom que es troba al segle XII, on realment no hi diu gens. Però no són noms moderns. No són noms moderns? No són noms moderns. Però tampoc sonen del període. Destaquen per damunt dels noms més habituals d'aquell període. Segons aquesta senyora, no és vera. Segons els historiadors i les historiadores que li han donat el nom de problema Tiffany,
per aquesta Tiffany que es van trobar al segle XII que resaltava per damunt dels noms habituals. Perdona, i en Simón de Judea? En Simón de Judea, doncs tu eres aquest senyor.
No sé quants de Simons surten a la Bíblia. Me sap greu. Aquesta secció no l'entén. Aquesta secció tiqui-toki del programa normal jo no l'entén. Jo crec que això depèn de com anuncies els noms. No és el mateix, és dir, Joshua, Joshua, Joshua, que és modern i els altres anantí. A mem, és que en realitat, però és que en realitat, el Jesucrista s'hauria de dir Josh.
S'hauria de dir jo, perquè és Joshua. S'hauria de dir jo. Els temes que són adaptacions modernes. Per qui ho decides com s'adapten? No, clar, no, nosaltres. Vull dir, no, nosaltres. Les persones que decideixen. Les persones que després reescriuen s'història. Els que després ens compten com... Per a moltres pot semblar normal que en el segle XII hi hagi una Tiffany? Perquè no? Sí. És que estàs xerrant amb nosaltres també. Clar.
Sembla que hi ha gent normal allà fora que quan veu una Tiffany en el segle XII li posa nom en aquesta fetta, que es diu Problema Tiffany, i quan se troben un nom d'aquests que no hi diu, diuen... Segur que eren anglosaxons. Ai, perdó, no, aquí també han anat amb el Starbucks, ho llamarem a ser l'efecte Starbucks. Ves-te'n aquí ja, mos que gàmet, veig i torredors i espallassos. No, els historiadors... Ja ho han fet, els historiadors, no? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Amb el Museu Britànic sí que ho han fet. Sí, sí. Per cert, s'han filtrat les fotografies de la detenció de la gent que va fer el robatori del Louvre. Oh, actualització. No han xerrat d'aquest tema. No, la contrasònia que tenien a l'arma. No, Louvre.
amb tot maiúscula podem cosificar persones que roben museus? me deman perdoneu, mos actualitzes això i no sap veient aquella si està embarassada o no està embarassada era una manta no ho sé, no he pogut ser viscals crec que hi ha un po d'esfàctics superiors al...
ocupant-se d'aquest tema i han fet... Allò que m'agrada és la notícia del Luf, escolta, presentaren, perquè en molt de titular sortia. La Pantera Rosa del Luf. No, Robin...
Entren en el murall del luf amb una radial. Clar, clar, el titular és... Si no t'expliquen que, clar, van pujar a través d'un no sé què de fer, no? Llavors van plegar una radial per obrir la porta i per entrar de dint i tal. Clar, si molt t'imagina entrant per la porta normal amb una puta radial, saps? En marxa. Jo després...
Tinc una coneguda que de... Vaig veure un titular que de... Tintorera tanca platja. I de... Joder, con la senyora, què li passa a la platja? Clar, és un titular que enganen. Després d'haver vist les fotografies de les persones atingudes, jo crec que els hi va bastar amb una quiguda de Taduis, eh? Vull dir... Oh, mama!
Van fer càsting per robar aquests museus. Van pa. I la ratjada...
Serratllada, no hi sabem res. Li demanem a na Tiffany... Serratllada ja és la tercera generació. Sí, sí. No sé cada quant se reprodueixen serratllades, però... I en Simón? Va fer qualsevol llibre? En Simón i na Tiffany? No, perquè hi ha cama de dotze segles entre Simón i na Tiffany. És a dir, perdona, que de filles de Déu n'hi ha dos? O també en Simón i en Jesucrist són... No, perdona. Molt bé. Som...
Totes. Sí, però... Mirau-lo. Això ho diria a mon pare, men, que te'l cau, saps? Papa, telefona. No ho sé, tu sent dos anys. Tens 9 minuts. Que tu és fill de Déu, saps? Digue-li a la ratxada que telefoni també. Però fill de Déu és ok. També que l'estan silenciant.
crec que tots som fills d'en Jesucrist jo i un parell més que som fills d'en Simón no, d'en Jesucrist no, suposa que som fills de Déu el Jesucrist seria el nostre germà però si Déu és Jesucrist i és Colom i en Tesla no, en Tesla seria el nostre pare putatiu això és en José
No, men, no m'envou. Necessitam uns croquis. Sí, com ara vinc a explicar. Ara mirarem-me si la setmana que ve tu en Còlcum us pugui explicar. Qualquer teòleg? Sí, sí, sí, en Còlcum. Ah, oh, sí. La setmana que ve. Bé, confirma-ho abans per si puc venir o no. Si trobes un teòleg que vulgui venir, d'acord. Coses més raras. Ja l'avisarem, que ganem deu moltes vegades mentres.
Un teolet modern. No, esclar, ho vaig dir jo que fos sentit. S'influencer aquell que s'ha anat en el seminari? Se monja. Hi ha un influencer d'Instagram que fa uns mesos va... Se va anar en el seminari, eh, a lo millor. No sé, a lo millor, tenc ganes d'explicar-me lo que apres?
Diu serratxa a un costat, pentigat. Hòstia, doncs ara no ho sé. Serratxa podada. Serratxa podada. Ses preguntes són què és en Simon i perquè hem de fer el que digui. Què ha fet en Simon? Bonjos o Joshua...
Colom, de Tesla o de tothom i d'aquí són fies i fís Joshua que no me fa lo que he pedido ay, por el poder de Joshua por el poder de Joshua estem a 3 milímetres de convertir-nos en els morancos crec que ja han passat aquestes retxes estem a 3 milímetres però per l'altre costat per l'altre costat
Podríem fer una altra cosa, que mos queda molt bon temps, si us sembla, i com que na Maria diu que se'n va... Bé, d'acord. Na Maria diu que se'n va al Tíbet. Nosaltres te necessitam, però si te'n vas i deixes això obert, nosaltres no responem. Ja t'ho dic ara, perquè ara podríem fer preguntes.
Absurdes. Me pareix molt bé. Si m'he de fer sèrio, ara tu diies... Me pareix molt bé. Me pareix fantàstic. Confirmació, per favor? Confirmació. Molta sort, Maria, al teu retirar espiritual al Nepal. Si fóssiu una indiscreció, quina seríeu? M'està esperant què? La finestra.
no, estem en un programa normal d'alt nivell d'alt nivell intel·lectual és un acudit que només ha entès mo mare n'hi ha altres que no, però aquest explicar més de lo necessari a persones desconegudes rac negre
Aquesta és a ser divertida, perquè de vegades patineu un poc, que és normal, a les indòmites, però clar, la pregunta és què seríeu, saps? Sí, sí, sí. Jo sé que quan te'n vas a la platja...
i no te passes un vellador d'aquests que duen raixetes de dins i sense voler se t'escapa un trocet d'algo per allà. És curiós. Però això són ser bocetes aquelles. Per comptar ser bocetes. Sí, ser bocetes són per una altra cosa. Ja seria... Quina edat tens?
Quina dedicatòria seríeu? Si fos una dedicatòria, quina seríeu? Roc negre? Jo tenia el perro, te vendo una correa. Això és una dedicatòria. Tu, el dret de postal, papa, no te vulguis. Exacte, senyora Lisset. De part de totes teus companys i companyes, alguna cosa així a nivell laboral, amb una postal grossa, sobretot si parteixes d'espuesto. I després vol dir, esperem que no te milloris. Esperem que no tornis mai. Saps quan te'n vas i us acaba...
La bicicleta. Vistre Esperenca? Eh... Ses dedicatòries dels llibres deixats a de vores quan teniu-ho. Oh! Les males aquestes, eh? Jo seria una d'entamapanya, que és el meu gran amic.
Que es fan que no sigui illes dins d'un riu. Illes dins d'un riu, això és lo que som. Si fóssiu una medició, que és un mesurament, però si fóssiu una medició, quina seríeu? Se desmeridià de París. Se des què? Se desmeridià de París. Ah, ah, ah. Senyora Elisè, és que està a un altre nivell. Està en moda o superprò. Sí, sí, sí, ha vengut. Senyora Elisè? Els grams que pesa un ànima...
Oh! No! Se veu que hi ha una varietat de rem que se comença ara a recuir? No, senyora. És una varietat del Japó i el gra perfecte ha de pesar exactament 30 grams. Sí, molt grec, molt grec. I aleshores la primera cuita la treuen a subhasta. I arriba a balar, però...
Se fan unes gilipollades. Sí. D'acord, ja està. Una història innecessària. Roc negre? Si fos una medició. Una medició de velocitat de la llum. Seria una relativa a la matèria oscura. Soy matèria oscura. Soy el pes de la matèria oscura. Si fóssiu una nota de peu de pàgina, quina seríeu?
El que t'envia en el final del llibre. Cíndets. A les notes del final. S'haurà tocat de huevos aquestes. Senyora Lisset. Uf... No ho sé. Només sóc capaç de pensar el que ja ha dit la senyora Mister Esperenke. D'acord. Passes a la cabra.
Ja s'esquien els llibres de haikus, que són més llargues que els haikus. Però molt més llargues que els haikus. Saps que contextualitzen. Jo m'he escrit quina seria jo perquè és difícil. Aquest acudit fa referència a un comentari antic i el d'un programa de televisió que es va deixar de meter fa 40 anys. Està charant del milenarisme, no? Del milenarisme. Si soy pelegrí, pelegrí, de dónde soy o de dónde vengo? Quina reunió a evitar seríeu?
Totes. Jo també. Totes. És que podem començar a fer la llista. Llavors posa la meva, aquella que se fa a un bar que segurament tu no hi vols anar perquè és per un tema que no t'interessa i tot és il·legal. Ha pagat amb diners il·legals. No, no, ja sé què és que se m'ha deixat anar totes. No hi ha cap reunió que serveix per res. No hi ha cap reunió que no es pugui evitar enviant un whatsapp.
Podria ser un email. Si fóssiu un codi, quin seríeu, Mr. Esperenke? Mm-hm...
de colors aquest que t'envien per la doble autentificació quan entres a algo que te penses que no te l'han enviat i li tornes a donar i tu llegeixes el primer i fiques aquest i t'envia por gafum i te diu no aquest no és i 30 segons més tard arriba el segon que s'escauries a ampliar però tu ja li has donat una tercera vegada aquest
Hi ha un cas més divertit, que és que quan te donen la contraseu de qualque cosa i el codi, tu li has de donar el codi a l'altra persona perquè tu no pots pitjar en el teu mòbil el número. I li has de fer 77 i l'altra cosa, 77. No sé què li diuen per altra porra. Perquè després, després, vos estranyeu que posen l'UF en els codis a l'arma. No, ai.
el codi internacional aquest d'aviació alfabet o numèric no, aquesta persona que està a una illa deserta s'ha quedat a una illa deserta, ha arribat allà i no pot sortir passa un helicòpter i posa els braços en la posició que no era i l'helicòpter s'en va
la posició. Estic la merda bé, m'estic a fa un any sabàtic. Ara, vols anar a riureu, però aquest és el meu com se diu? Imperio Romano. Ah, sí? Ja ho pens en això. Ho pens gairebé dues vegades al dia. Com ens ensenya? Els braços així o els seus braços cruzats? Digue'm-ho, per favor. Així l'home jo podré dormir avui vespre. Puc cantar con Pungida con las manos abiertas o con los braços cerrados? No me'l sé. Sempre em pot ser un S o S. Se vol que la vostra vida depèn. La vostra vida depèn.
jo! Jo faria un SOS amb cocos! No tens tens! Ves a helicòpter! Ja l'havia fet des de braços oberts! A les creues! És igual, el codi que faci, jo me deixo... I si fas... Tothom contesta! Fas un Freddy Mercury? No, no, no, no! A lo millor ja ho estàs fent malament! Has mort!
jo podria ser escodi màquina vos recordeu d'aquest logotip dels DVDs que rebotava? jo som escodi d'escodi màquina d'aquest reproductor que va programar allà va fer un ping-pong però sense es pong ni sense es ping ni sense ningú ja seria un hello world hello world adiós podríem ser un bye world amb els braços creuats o obert