Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'Illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània. Música
Ja som aquí una altra vegada, som na Rosé Amís, com sempre, i la vostra terapeuta per aprendre a remoguer. Una setmana més, a l'Illa sense Calma, volem aprendre a dir el que volem, el que no ens agrada i el que ens fa falta. L'Illa sense Calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana.
I per entendre què poden fer plegats, cada setmana tenim un convidat que ens ajuda a ampliar la mirada. Avui donant-se benvinguda a la nostra convidada poderosa, poderosíssima. És la Majo García, que és la directora de Comunicació i Relacions Institucionals de Mallorca Life. Que tal, com va? Quina presentació!
Bé, comencem per explicar això de Poderosa, perquè jo sé que hi ha molta gent, i també m'ho han comentat, que Poderosa, perquè clar, tu tens mà a una superdiscoteca, per dir-ho de qualsevol manera, saps, això de voler tenir bo amb la gent que duu els locals i tot això, el teu és a nivell magnífic, sí.
Bé, tot l'equip té una gran pista de ball, sí que és cert, i tenim aquest poder de provocar somriures, que deia un company, crea'm alegria, crea'm bon rotllo, com deim aquí, i sí que és cert que tenim una pista de ball molt gran per fer ballar a tothom i gaudir.
Però jo volia aclarir que encara que tens aquest poder, segur que t'haver gent i no tindràs un pas, quan no queda res, segur que té la confiança i tot això. N'hi ha un parell que venen, sí.
A banda d'això, jo me referia a la teva trajectòria professional, que és espectacular. Jo m'he posat a cercar i a mirar, i ja m'apareixia cosa grossa, du, la comunicació del Mallorca Live. Però és que a més fas un munt de coses, m'ho vols contar una mica...
Sí, bé, faig moltes coses i com t'he dit abans, fora de micro, faig coses que m'agraden. Jo sempre he entès que la meva professió per jo era el meu hobby, sempre he gaudit, quan de vegades començava i era joveneta, a lo millor vaig entrar dins el món de la comunicació realment quan tenia 21-22 anys, ara mateix farà 20 anys, que tinc ja els 42, i
I és cert que hi ha molta gent que tenia els seus hobbies, anar a fer esport en aquell moment. Jo sempre m'agradava fer coses relacionades amb la meva professió, o anar a esdeveniments, o formar-me en termes de comunicació, en xarxes socials, que començaven fa molts anys, i sempre m'ha agradat. Per això he fet moltes coses, però he tingut la gran sort que he fet coses que m'han agradat molt dins la meva professió, la veritat.
Vols fer un resum ràpid de la teva trajectòria, que és molt llarga i no m'ho donaràs. Per fer un parell de pinçallades, la meva casa sempre ha estat a IV3. Vaig tenir la gran sort de muntar els departaments de comunicació fa molts anys a IV3.
15 anys, perquè ja ha estat cap meva, he fet moltes coses, he fet esdeveniments, he fet protocol, he fet comunicació, he introduït o he posat la meva pincellada dins el món de les xarxes socials i l'estratègia online d'IV3, i la veritat és que estic molt orgullosa.
I fins i tot vaig estar un temps que vaig ajudar a vestir els presentadors, també, perquè ja hem fet de tot. Això es coneix bé el gènere. Això mateix. I després me'n vaig anar a la privada, perquè sí que és cert que sempre he tingut curiositat, no només per fer feina a l'empresa pública,
Vaig estar a una empresa de restauració bastant reconeguda aquí, que era rebost. Després vaig estar també a Purogrup, he passat per moltes empreses de tema turístic, de restauració i hoteleria. I després el meu perfil se'm va anar definint molt per la docència i la comunicació d'esdeveniments.
M'encanten els seus esdeveniments, m'encanta, ara estic presentant els esdeveniments, he duit xarxes socials, he duit el gabinet de premsa, és a dir, tot el que sigui relacionat a donar presència a fer accions d'event marketing, que li deien ara, per tota la vida ha estat organitzat els esdeveniments, m'ha encantat.
I he passat per molts esdeveniments audiovisuals i ara estic en els musicals, he topat en la indústria musical, que per jo ha estat tot un descobriment i un repte, perquè sí que he de dir que no és gens fàcil en el sentit que té moltes coses a tenir en compte i s'ha d'anar molt alerta, no només, com hem dit, es fer ballar la gent i donar-los una pista de ball i que estiguin bé, sinó que
La indústria musical té molt d'intringulis, que podríem dir una paraula així. I s'han de respectar moltes coses, hi ha molt de protocols, i la pell és molt fina dins aquesta indústria també. Jo anava també molt d'egos, com no...
Sí, bé, com per tot, però sí que és cert que hi ha coses que s'han de tenir en compte amb els temes dels artistes, de les seves actuacions, que s'ha de mirar bé, i sempre he estat una persona que m'agrada molt respectar, aquest perfil sempre ha estat, crec que aquest tema dels protocols sempre l'he tingut un poc present en el meu dia a dia personal i en el meu dia a dia professional, i sempre he estat una persona de respectar molt com s'han de fer les coses. Ja després protestarem, no? Sí.
I entres en el món musical perquè directament entres a Mallorca a l'Ai, vull dir, és una entrada a lo grande. Sí, és a dir, a mi sempre m'ha agradat la música, m'agrada escoltar de tot tipus de música, mai he dit això no, és a dir, puc escoltar des d'òpera fins...
puc ballar una cançó de reggaeton que estigui ara molt de moda, vull dir, per això no tenc cap problema. I la meva arribada a Mallorca Life ve una mica de precisament haver entrat en contacte amb la realització de jornades professionals, perquè potser sí que aquest era més el meu perfil, d'estar en ponents o organitzar més les taules d'aquest panel...
Els continguts. I és cert que ja em va conèixer una persona i en els pocs mesos, va ser a setembre del 2022, que necessitaven un perfil de director de comunicació o directora i va sonar el meu telèfon. Vaig rebre una telefonada, em van fer la proposta
I la veritat és que me va aparèixer un repte. He de dir, i ho he dit a poques persones, ho diré aquí, que el primer mes vaig estar a punt d'abandonar, però no per res, sinó per dir això no va enlloc. Crec que no és el meu perfil. Ara impressionant.
Més que per impressionar, és perquè potser jo estava acostumada molt a la comunicació corporativista, i clar, un esdeveniment d'aquesta magnitud potser no té tant de protocols a seguir dins l'empresa, després amb la indústria sí, però és un altre tipus de comunicació, i vaig veure que potser hi havia moltes coses i potser no era el meu perfil, però després em va aparèixer un repte, ho vaig superar, i ja anàvem camí de la quarta edició que faig.
Quatre edicions ja, ja estàs curada d'espans. Sí, sí, però sempre passen coses. De la primera aprens moltes coses, de la segona aprens moltes coses, de la tercera i segurament de la quarta aprens moltes coses. No se deixa mai d'aprendre, sempre hi ha cosetes.
Però com t'he dit, és un projecte molt gratificant i evidentment que fa feliç a moltes persones i crec que això és una de les coses que sempre més valores. Has tingut molt de problemes durant tota l'edició d'un artista que cau, no cau, que ve, que no ve, etc. Sempre passen coses i quan veus que aquella actuació s'està produint i hi ha tanta gent que està gaudint i s'està passant bé, t'oblides d'aquell moment.
Sí, és com en el teatre, en el final tot surt bé. Anem a escoltar, com això va de música, anem a escoltar una cançó i tornem i continuarem xerrant. Música
Bona nit.
Una altra dona poderosa, jo t'he de confessar que és per introduir que, per favor, que vengui, ne pigi, i ja, si vengués a Nick Cave, ja seria la bomba. Seria un somni. Jo puc fer-se carta als Reis, ara que estem a més que mos acostam, jo puc fer-se carta als Reis. Sí que vos he de dir que el carter ja està bastant avançat, el d'en Wine, que no apareix, però jo ho tindré en compte.
Jo tinc moltes peticions. Que venguin a fer-hi dones jornades professionals. La pigi amb els seus llibres, en Nic amb les figuretes aquestes que fa darrerament. Això sí que ho podem mirar, perquè com encara no està tancat el cartell, aquest sí que ho podem mirar. Veus que bé? Jo ja t'he dit que ets atents, tot es poden.
Mira, hi ha com diversos blocs de temes que m'han comentat, coneguts, que t'ha preguntat. Però el primer és com és el calendari del Mallorca Life? Com funciona-ho? Una mica per tenir una idea de quant de mesos feis feina...
I que no s'improvitza res, jo crec que va així. Bueno, a tots els esdeveniments sempre hi ha un pot d'improvisació, sempre n'hi ha. Però sí que és cert que la feina del festival va per departaments, no? Evidentment, el departament d'artística, de booking, de direcció, no? Són els que s'hi posen abans perquè són els que comencen a decidir també un poc...
o van veient quins artistes han de girar, quins artistes podrien anar bé per el tipus de cartell que tenim, i sí que ells comencen abans, diria que fins i tot abans que se produsqui l'edició de l'any. És a dir, comença l'edició i ells ja estan pensant l'any que ve. Sí, és a dir, quan comença l'edició que tots gaudim, ja fa mesos que ja s'està estudiant menys que farem l'any que ve, perquè allà ja hi ha hagut...
un recorregut dels cartells, ja saber si agrada, si no agrada. També hi ha els artistes, també comencen a veure si han de fer llira o no, i, bueno, comença a fer la carta als reis. Que han de saber ells també un any abans. Això mateix. Després també hi ha fires, molt importants, sobretot a Londres,
El mes de setembre hi ha una fira molt important on allà es donen cita molts de bookers, que són els que van a la recerca d'aquests artistes i aquells managers que conjuguen en aquestes fires professionals on es comença a generar aquest networking tan meravellós que després crea el que són la creació d'escartell. És una fira que es troben els bookers i els representants dels artistes. Això mateix. Cada una amb el seu book.
Això mateix, cada un du el seu llibre i menys si se conjuguen i s'arriba a bon port. I van dient, traigo indi del bueno. Això mateix. I bé, a partir d'aquí ja són departaments com màrqueting, comunicació, que mos posam a fer feina per dir, bé...
Perquè, clar, nosaltres sí que et cerca prèviament, al marge que hi hagi un cartell d'artistes que s'acerca, sí que, sobretot, és departament, en el cas de Mallorca Life, hi ha un departament que és de continguts, que ja hi ha els creatius, que són els que també comencen a crear com haurà de ser la campanya, o quina essència haurà de tenir aquella campanya per comunicar. Això mateix, per comunicar els artistes, l'any passat varen tenir la figura d'Escaparrot,
S'anterior van tenir els nostres influencers, els viejitos, que li deiem nosaltres amb molt de carinyo, aquelles persones anònimes que han fet moltes coses bones per si i que no són tan reconeguts, una carnicera, un peixater que trobàvem...
I en Guany tenim també una campanya molt xula amb un concepte que crec que la gent de l'illa se sentirà molt identificada. M'atreviria a dir que ja queda molt poc per veure el llum de tot això i crec que agradarà. És un concepte molt nostre i crec que pot agradar molt i crec que agradarà.
Estarem atents. Jo sóc del grup de mallorquins que són fidels, que compren segonament, que pràcticament fa un dia que ha acabat i ja ho feu molt bé, que ja mos rengançau...
I també tenim crítiques als que som fidels perquè, clar, hi ha molt de públics diferents. Hi ha un públic nouvingut que a Pantura li agraden dos grups i els altres no li interessen tant. En canvi, hi ha gent que va allà a descobrir coses i volen que els sorprenguin.
Com ho feis per prendre decisions de a qui interessa tenir content? Perquè tots no se poden tenir contents. No, se fa molt difícil, perquè clar, mai arribes a fer ses coses bé per a tothom, com tu has dit. A jo sempre me demanen, perquè és cert que som una persona que estic en contacte amb diferents grups,
al grup que li agrada més les guitarras, al grup que li agrada més cindy, al grup que li agrada més electrònica. I sempre em van dir el majo, i això com ho veus? I jo dic, jo tampoc no em coneix tots els estils musicals, ni totes les bandes. Jo me'n recordaré tota la vida la primera vegada que vaig anar al Mallorca, que va ser el primer any, precisament,
I allà vaig descobrir el Fulfandango. Allà me'n record que se va fer son fusteret i no sé si eres mes d'abril, ara no record, però sé que feia molt de fred, estava ja amb un company de... que en aquell moment jo estava a Ivetres Ràdio, bueno, Ivetres, i estava amb un company i deia, dic, vaig a veure aquell grup, dic, perquè és que només amb el nom que té. Jo sé el que tu has dit, no? Descobrim, descobrim grups, descobrim bandes. Eh...
Jo m'agrada creure que encara assisteix aquesta sensació de molt despúbli que mos visita, que evidentment en guany tindrem públic, com va passar en el 2024, que només volen venir a un concert o venir a veure una actuació de Naitana, això passarà, i això nosaltres no ho podem obviar, perquè...
Perquè és que Naitana, si volia venir a Mallorca, si no la duc nosaltres, la durà una altra, vull dir. I Naitana és un artista que agrada, té el seu públic aquí i està venint moltes entrades, vull dir, no ho poden opiar. Que només hi ha Naitana en Mallorca a l'eim? No, hi ha més coses, no? Bueno, ja hem anunciat, evidentment, a Viva Suècia, són una altra de les bandes, que és cert, que la van tenir fa dos anys, però és que és una banda que torna a girar, i és una banda que té estima cap a la promotora, i és una banda que també aquí a l'illa s'estima.
Llavors se torna dur. Hi haurà casos, llavors puc avançar que hi haurà qualsevol artista que tornarà a repetir perquè són artistes que s'estimen molt. Però és cert que el que tu dius no se pot agradar a tothom.
Són dos dies amb un closing que tindrem diferent i són moltes persones per agradar a tothom. Llavors, el que sempre s'ha transmet des de la promotora, que tothom pugui tenir la seva ubicació, el seu estil que li agradi, que pugui descobrir noves bandes, perquè això sí que és cert que s'intenta donar molta empenta i molta força i visibilitat a les bandes emergents.
precisament amb els escenaris que tenim, o potenciant sobretot la figura dels artistes d'aquí, o els artistes balears en general, i això és el que fèiem. I després, per una altra banda, millorar l'experiència. Això sí que és cert que des de l'organització no ens cansem mai de fer-ho, és un dels punts que sempre es transmeten a través de la direcció, i per millorar coses com van passar l'any 2022, que va...
ho han d'emmetre, vull dir, hi va haver problemes amb els accessos, jo no hi era, jo era assistent aquell any, hi va haver problemes amb accessos, hi va haver problemes de transport, i 2023 un dels reptes, que va ser un dels... Això no passarà més. Bé, podia passar, però la intenció era que no passés, i sobretot comunicar molt bé
que era un dels reptes que jo sí que vaig trobar el primer any que vaig estar, comunicar molt bé aquests punts de preferents per tenir ja la teva polsera, i ja anant en el recint amb la polsera, i sobretot el transport. Que al cap i a la fi l'únic que van intentar crear un poc és cultura de festivals, que crec que aquí a Mallorca cultura de grans esdeveniments... Tothom vol arribar en el cotxe a la porta.
jo crec que no ho teníem, jo mateixa, vull dir, jo també sortia de Camp Eva a 20 minuts que començàs el concert, i això hem de pensar que tampoc no pot ser. Ara escoltarem unes quantes aportacions als nostres oients a la secció que tenim, que és el contestador simptomàtic, que podríeu posar el donor Mallorca Live. Sí, sí, amb aquest nom. És un contestador que ens ajuda...
Entendre el que no entenem d'un amb un, però a pintura, compartint-lo de tots, ho podrem entendre millor. Endavant.
Bé, jo, si vull estar emprenyat, vaig a Mallorca per veure fins aquí punts en què vas a destruir-ho tot. Estava pensant de donar cada nova malaltia que surt, de Zemelès, de Xideia, de Païsandícia, de Bakut... La meva proposta seria donar-los el nom de tots els presidents de les comunitats autònomes de la nostra comunitat dels darrers anys per recordar-los.
Hola, el meu nom és Alexandra Palomo, soc atriu, vinc de Catalunya, però ja farà uns anys que estic visquent aquí a Mallorca i de moment tot el que estic fent és el que vull fer, tant a nivell personal com a nivell professional. Venir aquí cercant un poc de calma, a la illa de la calma o no calma, i això és tot. I arran d'aquí el que més va sorgint, però de moment estic contenta. Soc docent a part d'actriu i estic contenta.
també donen classes de teatre, estic encantada, aprenent molt i espero que els meus alumnes també aprenguin molt i estic amb el projecte dels darrers sis dies d'Anna Marta a Barcelona, produït pel Somni Produccions i compte de Nadal encapsulant a Dickens de Coma 14 Societemus. I feliç que duri i fent feina del que a mi m'agrada. Gràcies, una abraçada.
Porque te quiero, te quiero, te quiero, te quiero, te quiero, te quiero, te quiero, te quiero, y hasta el fin te querré. Hola, canva. Som en Joan Muñoz, a.k.a. Little One.
i me dediquen al món de la fontaneria a temps parcial i ara mateix també tenc una xerrera un poc artística dins el món de la múrica. M'agradaria seguir endavant amb aquest projecte tan interessant que estic fent que és fer rap tant en gestellà com en mallorquí i amb tema de audiovisuals i fixant-te un poc de nostàlgia antiga. Però bé, de qualsevol forma tot això s'ha de financiar i també tenc una professió
que és un gremi bastant important, el qual avui en dia està molt ben valorat i trob que se podria valorar un poc més, és el de la fontaneria. Jo som de monarca i la veritat és que estic bastant content a nivell laboral, tot i que sempre és important millorar. Moltes gràcies i un salut enorme.
Arbi, que remuguem però no remuguem prou. No, però ben interessant. Per dir-te una cosa, estic molt contenta d'anar a Alejandra Paloma perquè a més la conec, és una actriu que va fent moltes coses i vetres i la conec d'haver estat amb ella i m'ha posat molt contenta, la veritat.
Sí, nosaltres sempre estem navegant entre el pessimisme i l'optimisme, perquè en el cap i a la fi tot el món de la cultura ja és això. La cultura dona aquesta vidilla, aquest color a l'existència, però al mateix temps també costa molt poder viure d'això, costa molt poder endur endavant projectes. És complicat.
Va bé tenir una mica sa visió, des punt de vista dels artistes i dels creadors, que no tot és tan fàcil. Costa molt el món de la cultura en totes les seves vessants. S'inverteix molt, però d'esforç, ja no em refereixo a nivell... Intangibles. Sí, i sí que s'obté el que s'obté.
Idó, ara ja m'has posat bé l'altre gran tema, t'he dit que hi havia com uns quants melons que aniríem obrint i és un que jo em fa molta gràcia preguntar-te perquè és aquest tema de
Aquest mapa de zones vips, que és com que t'has de concentrar per mirar, de dir... La gent s'equivoquerà, eh? Que veureu... Haureu de fer com una guia de com caminar per dins el Mallorca Life i no caure dins una zona vip. Ben, què ha passat? Quines es projecten?
No, no ha passat res. Les zones són exactament les mateixes que altres anys. L'únic que s'ha canviat una mica són els excessos que sempre hi havia a nivell de zona premium cap a VIP. S'han creat aquestes zones, però l'espai delimitat era el mateix que altres anys. No canviarà absolutament res.
Vols dir que caminarem el mateix de les pistes en el lavabo? Tal qual, tot serà igual. Sí que és cert que s'han establert dins la mateixa ubicació que ja hi havia, de zona VIP o zona premium, s'han diferenciat un parell de zones però dins aquell mateix espai.
I ja està, vull dir, no ha canviat res. La zona VIP sí que és cert que, així com altres anys no tenia aquesta barra lliure, que la zona VIP sí que cada un anava a demanar, s'ha rebaixat un poc el preu i s'ha posat una barra lliure de diferents begudes d'alcohol. No de totes, però per què s'ha fet això?
Perdona, no tentes. S'ha rebaixat el preu respecte a l'any passat? Sí, de zona VIP, sí. I de les altres no. I de les altres també, la zona premium sí, era més econòmica. És a dir, quan anàvem, per exemple, a veure un partit de futbol, quan anàvem a veure diferents esdeveniments o diferents espectacles...
Un cafè, teatre... Sí, és a dir, sempre hi ha diferents zones, és a dir, i clar, què passa? Hi ha diferents espais, com poden ser la zona premium, que en aquest cas ja és una zona que es potenciava des de fa molts anys a Mallorca, vull dir, això no és nou d'ara,
que s'potencia per aquells intercanvis o per temes més d'empreses o per temes de gent que vol tenir un espai que no sabeu què és, per diferents motius. Llavors, aquest espai és un espai que ja sempre s'ha potenciat, però ni amb aquest espai enguany s'ha llevat espai per al públic general,
ni s'ha fet res, vull dir, simplement s'han diferenciat, s'han establert dins aquest mateix espai noves zones i després dins l'espai de VIP sí que és l'espai que s'ha millorat en guany un poc amb el tema de la barra lliure, de cervesa en aquest cas i de vi i després perquè s'ha vol incentivar la zona que és just davant de l'escenari, a un lateral, que és la zona VIP.
Hi ha molta gent que s'estima més estar en aquesta zona per veure'n el seu artista i si l'artista en aquest sentit ho promou, s'ha de fer. Llavors, diuen que el màrqueting satisfacen necessidades i són necessitats que la gent ho ha demanat, ho ha plantejat,
com s'arribada d'aquests artistes. Quan abans em demanaves en quant de temps mos posam a fer feina, molts dels artistes que enguany es tiraran els cartells, la gent que ha respot les enquestes els han demanat. Vull dir, nosaltres també fem feina amb les coses que la gent mos trasmet. Ara, tothom no escriu. Però per la gent que mos escolti que no és públic encara del Mallorca Life o no s'ha enterat d'això,
Vostres, quan acabes festival, enviau la proposta a tots els que hi han anat. Sí, bé, enquestes de satisfacció i de t'ha agradat l'edició d'en Guain, etcètera, etcètera. I fan la carta en el rei, és a dir, quins tres artistes t'agradaria que vinguin. Efectivament, i nosaltres, Aitana era una artista que se tornava a demanar, evidentment se demanen artistes que...
per una copa o per l'altra estan fora dels pressupostes del festival, que això també és una altra cosa, que també podríem parlar de com la indústria musical d'un parell d'anys que l'únic que fa és créixer, créixer, créixer amb els catxers dels artistes. Ah, sí, també pugen els preus, no només puja sol i et zoos. No, no, no, els catxers dels artistes també pugen i pugen moltíssim i clar...
I no t'han explicat el motiu, que pintura els transports o... Bé, els transports, sí, tot puya, però ja t'ho dic, és a dir, no sé per quin motiu, però sí que és cert que és un tema que s'ha comentat molt, que els catxers artistes estan pujant de cada vegada més.
Perquè també hi ha més demanda. Se fan més festivals, se fan més concerts, la gent demana cada vegada més oci, i això és la llei de l'oferta i la demanda. Vull dir, això és el mercat, que malauradament és així, i la gent demana coses, i quan més demana, més s'encareix el preu del que demana.
I amb això vols dir que d'aquests que han contestat que és el públic de l'any passat, n'hi haurà molt de contents amb els que... N'hi haurà molt de contents i n'hi haurà d'altres que diran no és l'artista que vaig demanar, però bé, com tu vas dir, no podem fer feliços a tothom.
Per altra banda, a banda d'això que jo te volia xerrar també dels preus, de cerveses, menjar, tot això, que evidentment tot puja, el que m'ha anat no tant una edició darrere l'altra, però també ho he notat, m'ha anat tan super. El tema del que ofereix el festival, l'experiència, una altra queixa és per què feis coincidir grups tan similars a la mateixa hora?
Això és una de les demandes, i precisament divendres passat vam enviar una nota de premsa, vam fer unes entrevistes als mitjans per explicar precisament això, que l'edició d'en Guany el que se faria seria no solapar, sobretot en els headliners principals, que s'intentaria que la gent pugui gaudir...
del festival d'una altra manera i no tingui això de dir... He de triar. He de triar. Hi ha hagut separacions i tot, matrimonis que s'han separat. Això no ho sabia, això no ho sabia. No, però sí que és una de les coses... És una broma, però...
te posen en dificultat que a puntura van deu persones juntes i acaben desperdigats perquè tot coincideix. Això mateix, vull dir, i és una de les coses que sí que és cert, que això se va prendre nota i s'ha intentat millorar. Ho ha solucionat. Sí, s'ha intentat millorar per s'edició d'en Guain.
I com és que hi haurà un temps així de recorregut? Sempre s'intentarà que l'escenari, la part del main stage, on tenim normalment l'escenari d'Estrella d'Am, l'escenari 1, i l'escenari, en aquest cas era l'escenari de Mallorca, l'escenari 3, que no estiguin en el mateix temps. Això mateix, això sí que s'intentarà.
Molt bé, molt bé. I amb els dos també, perquè els dos també són un escenari bastant important i s'intentarà també que no estiguin coincidint tot el temps.
I m'agraeix que a la gent jove que els agrada anar a Itana i que van allà i podrien anar a una tenda de campanya perquè fan coa. I ho faran, i ho faran. Estem segurs que ho faran, ho tornaran a fer, però el fenomenofant que li diuen està així, és una artista que està molt consagrada, està tenint molt d'èxit i això ja podem dir el que vulguem, que això ho estem veient.
Però a banda hi ha gent jove que té altres gustos musicals. La setmana passada vam tenir tres al loter de batxillerat de 17 anys i entre elles tenien cada una el seu criteri, el seu gust. Que a pintura... Vallen reggaeton si no hi ha més remei però... Escolten altres coses. Escolten altres coses i els agrada investigar.
Per aquest públic teniu també una visió que no sigui simplement el fenomen o fan? Teniu gent de l'equip, és a dir, la gent que tria els grups per gent jove tenen la nostra edat, que seria una cosa...
O teniu assessors juvenils? No, això ho va comentar. Bé, en aquest cas, el director de Booking és en Curro Caravaca. És cert que s'estrenarà en Guany, amb el cartell d'en Guany. En Curro Caravaca. En Curro Caravaca. Ja sabem si mos agrada o no, li hem de posar nom.
Quina edat té en Cúrra? Ui, ara m'has agafat, és més jove que jo. Me pareix que en Cúrra està 40. Però en Cúrra sí que... Ja no és que en mi, no? No, però en Cúrra el que fa és demanar molt. En Cúrra és una persona més superempàtica,
Demana molt, m'ha demanat a jo també, perquè és cert que no tot s'equip està aquí a Mallorca, i sí que mos demanen molt, mos demanen què vol ser gent d'aquí, què li agrada ser gent d'aquí, llavors en Curro sí que ha fet una molt bona feina, que dono nosaltres des del mes de setembre, de també sabre les tendències, però també sabre el que vol ser gent de Mallorca, i ho ha demanat, vull dir, Curro la guitarra,
Curro, els artistes baleares, vull dir, sempre li deim. Llavors, jo crec que en Curro ha fet un bon cartell, encara li queda qualque coseta per conformar, i crec que la gent ho dirà. No farà una línia superdiferenta el que s'estava fent, perquè sí que és cert que hi havia coses que agradaven,
però també hem de ser conscient que moltes vegades necessiten també vendre tíquets, perquè no m'ho has demanat, però ja et dic, els pressupostos de Mallorca a l'Ai són 7 milions i mig. Se diu molt ràpid, però jo no sé, crec que mai arribaré a tenir tant de doves al meu compte, no sé si qualcú. I clar, se diu molt ràpid, però és que s'han de vendre molt de tíquets. S'han de vendre molt de tíquets i sempre ha de conjugar això en un festival. No ho podem opiar.
el pressupost que hem estat xerrant és el de tota aquesta infraestructura, tot el que hi ha. Tot. Com funciona el tema de fer feina en el Mallorca Life? Vols contractar també amb entelació, tota aquesta gent que està a les barres, vigilants... Bé, hi ha diferents. Sempre hi ha un equip que està tot l'any, que són els departaments que hi han de ser, una persona de patrocinis o... Clar.
En el meu cas, jo estic en based online, en comunicació i relacions institucionals. Després hi ha una directora executiva que també està online. Producció, si no està online a jornada sencera, potser està mitja jornada.
També penseu que la promotora de Mallorca Life no només fa Mallorca Life, que s'ha festivat. No, després hi ha tots els events que se'n fan. Sí, fa el jardí i fa les Mallorca Life Nights, fan també els aveniments que surten en el recinte, per exemple, se va confirmar ahir que en Fito també...
Estiria en el recinte, que només és un lloguer, però s'ha de tenir ja un personal nostre que estigui. Llavors, sempre hi ha cosetes durant l'any. Hi ha un personal que sí que és cert que està tot l'any, administració, en fi. I després sí que vos diria que el mes de febrer és quan es comencen a introduir diferents perfils professionals que fins al moment no han estat.
Però, evidentment, tota la part de so, de tècnica, d'audiovisuals, so comença a enganyar. Jo m'en referia més també a aquests que estan, m'imagino, aquests tres dies darrere d'una barra, fent el personal que és, només pel festival,
Aquesta gent com se l'ha contractat, perquè hi ha un munt de gent que vol fer feina per escoltar els concerts gratis, sí o no? Sí, n'hi ha un parell. També té molt de becaris que volen fer pràctiques casualment. En teniu de becaris? Sí, en tenim becaris, sí, sempre venen de...
o venen de SAWIP o d'altres universitats privades com Felipe Moreno, que fan organització d'esdeveniments o comunicació en aquest cas, sí que en tenim, sí que en tenim, i per allò crec que ells és un aprenentatge brutal, perquè en tres dies crec que se'ls passa tota aquesta màrica que li poden donar durant quatre anys,
I molts m'ho han agraït, ja no només per dir, bueno, hem vist els nostres artistes super a prop, i s'han passat bomba, sinó perquè també, clar, jo que som docent, m'agrada molt que vinguin en joc, perquè, clar, em diuen, Majo?
és que un evento no és lo mismo lo que estudiamos que luego esto. Clar, toquero, toquem material. Jo vaig tenir fins i tot una alumna que m'ha dit, crec que m'he equivocat, crec que m'he equivocat perquè jo aquesta feina no, no, no, no, després ja li faig entendre, li vaig dir, bueno, això me va passar lo mateix. No, però clar, si dius, no tots els esdeveniments són iguals, potser no has de fer grans esdeveniments i això te genera molt,
molt d'impacte i has de fer un altre tipus d'esdeveniments, n'hi ha molt de tipus, no vol dir que t'hagis equivocat en estudiar organització d'esdeveniments, però sí que és cert que ells toquen molt de prop el que és realment l'esdeveniment o el gran esdeveniment. I els treballadors que tu m'ho comentes, que són els treballadors més d'operativa, normalment se contraten a través d'OTTs.
d'empreses de treball temporal i perquè són professionals evidentment que estan allà a lo millor 4 o 5 dies contractats o 3 o 4 o 5 dies contractats. Sí, doncs tenir uns dies de muntatge i de desmuntatge. I me demanes i que te diré que a lo millor de ser 15 persones durant tot l'any, o 12 o 20 o 25,
de vegades dic, quant de companys tenc, no? Perquè arribes la setmana abans del festival i arribes allà en el recint i dius, mare meva, saps? És que som un munt, és que hi ha molta de gent fent feina en aquell esdeveniment. Te diré, 2.100 persones van ser l'any passat, són moltes, són moltes companys.
Cada un, penseu que no tots fem feina en el mateix moment. Jo tenia companyes, per exemple, a departaments com Decoració, o Muntatge, o Atrezzo, que fèiem feina, potser ells s'hi posaven a les setes de matí, i després acaben potser a les quatre o a les baixa, o a les tres, perquè ells preparen els dies del festival i després ens quedem
jo què sé, potser il·luminació pot quedar un responsable i un parell de tècnics, però no estar totes personals, sinó que van a dormir i es dir següent, si hi ha hagut un problema o el que sigui, es dematia i s'hi van. T'emetrem sense filtres.
Bon dia, oi, ens de l'illa sense calma. Som a Lladza Mendes, de Fulanich, fotògraf, i m'encanta trobar les belleses, les imatges quotidianes que ja acostumaran a no veure-les. També m'encanta documentar tradicions i costums, des de la Rapa d'Asbestes i Galícia, passant per la Gnogueret Pallaresa amb el Rees, i arribant al meu poble els dies de Sant Agustí amb el Coso.
El que duim més entrevessats els fotògrafs és que ens diguin quines fotos més guapes que fa aquesta càmera, sense pensar que hi ha qualcú darrere que dispara. I donant poc valor a la feina que intentem fer i a la mirada que intentem donar. Això és tot. Gràcies.
El meu nom és Rosa de Lima. Em puc definir com una persona molt caparruda, que diríem un mamallorquí, molt constant, molt treballadora i, sobretot, molt disciplinada. Molt amant de la seva família, però també de les meves estones, per mi. M'encanta estar tota sola, llitgint un bon llibre demà la meva ximenea, mirant una bona pel·lícula, o simplement fent això, escoltant el silenci. Com ja he dit, mare d'una preciosa nina de 6 anys, que m'ensenya cada dia que la vida mereix sempre la pena, i...
Actualment tenc un moment deliciós professional a la meva vida. Faig feina de presentadora a ivetres televisió al magazin de dematí Aranam cada dia de dilluns a divendres. I realment agraïm-te a la vida que, tot i ja ser una dona madura, se m'hagi donat l'oportunitat de poder tornar a estar als mitjans de comunicació a la meva comunitat, que són les Illes Balears. Em defineixo per ser una persona molt leial, molt sincera i que no pot suportar la mentida.
Hola, ¿qué tal? Pues yo soy Meri. Soy jifa de cocina en un hotel de cuatro estrellas aquí en Mallorca. Bueno, mi trayectoria... Llevo casi 25 años trabajando en cocina. He tocado casi toda la cocina. La que menos he tocado es la mallorquina, sí. Viviendo aquí es la que menos he tocado. Pero bueno, algo he tocado, ¿eh? He estudiado cocina aquí. Mi profesor fue Óscar Martínez. Bastante conocido. Gran profesional y una persona increíble. Y bueno, nada.
Estoy a vuestra disposición para dudas, preguntas, quejas, sugerencias. Hola, soy Marina Collado y a veces soy artista. Dic a veces porque en Mallorca no es fácil tener una constancia y poder ser artista la jornada completa.
Però, tot i així, em sent bastant privilegiada perquè des de fa uns anys que estic poden crear coses amb més regularitat i això és gràcies a les productores i a la gent que creu en la seva cultura i la lluita. I jo, mentre estic a Mallorca, m'agradaria seguir aquests passos i sobretot donant veu a els col·lectius minoritaris, col·lectius LGTBI i CUP+. No sé, seguir creant històries que fugin de la binària, de la polaritat i que hi ha sempre la contradicció.
Aquest estiu vaig escriure un dia sense judici, gràcies a les residències de l'Espai El Tu, i està pendent de produir-se, així que estic fent feina amb això. I de cara l'any que ve m'han donat sa beca de creació de l'IEB, així que estaré immersa escrivint una nova obra que xerrarà sobre dis·lèxia i es fracàs escolar. I paral·lelament estic iniciant un projecte audiovisual que no tinc ni idea de cap on m'adurà i està un moment molt inicial, però també està allà. Així que estic amb això. Moltes gràcies per escoltar-me.
Fins demà!
Bona nit.
L'illa sense calma. No sabies que dormies fins que t'has despertat. Bé, Majo, hem posat en el Nick Cave per ajudar a introduir l'altre model que hem d'obrir. És el tema de ser drogues, que és un tema clàssic dels festivals. Hi ha fins i tot noves tecnologies que s'han implementant. Deveu tenir una feinada amb aquest tema.
I voldria saber, per pura curiositat, perquè m'han preguntat directament, quin grau de responsabilitat sobre això teniu? Perquè hi ha les autoritats que munten tots els dispositius de control, hi ha el tema que heu de preveure seguretat i informació, com el punt d'informació d'energia i control,
Però, a banda d'això, damunt la taula de reunions, quin paper jugàveu? Bé, nosaltres ja fa dos anys que s'implanta un dispositiu, com has dit, a nivell de delegació de govern, espectacular. Vull dir... Aquell va ser el que nunca he visto. De fet, puc dir que nosaltres no tenim constància d'aquell dispositiu que s'implementaria. Que ho respectam,
Sí que és cert que jo he de dir que he anat a altres festivals de la península i això no ho he vist, amb aquestes dimensions, però jo estic molt agraïda que les nostres autoritats de seguretat estiguin tan preocupats per la seguretat dels festivals. Temp per mi que era com una cosa que havien de provar, aquest dispositiu que era antiterrorista i tot,
i varen aprofitar Mallorca a l'Ai. Sí, però un guany se va tornar a fer. Sí, sí, els ha agradat. Jo he de dir que això serà sempre una opinió personal, o sigui, en marge. Aquí no t'arrenyarà ningú. Això és com Twitter. Com a persona que passejava per recinte, me va incomodar moltíssim. Vull dir...
i te diré que part de les persones que estàvem a l'organització ens va incomodar molt de veure Guàrdies Civils, Sensors Cants, vull dir, però és que estàs a un lloc que estàs fent... Fa com a por. Sí, o però és que estàs a un lloc que està fent alguna cosa malament, vull dir... No, no, és que hi ha molta gent que està fent malament, també, això és la veritat. Clar, però te sens una mica estrany, no?, perquè dius, bé, no sé...
Vull dir, però que no només passa allà, que hi ha molt de puestos, o pel carrer mateix, que hi ha gent que consumeix, vull dir, no hi ha tanta, tanta, tanta seguretat. Llavors, perquè sigui allà, m'aparés molt bé aquesta seguretat, però la meva opinió personal la trob excessiva, també.
Aquí el tema, i t'ho has dit molt bé, és que jo, per exemple, no m'adrog ni m'he drogat mai. Som una persona que no vull tenir la mà
energia, que jo pareixia un camp de concentració vigilat. I aquí està el tema de què és exactament el que porta un dispositiu d'aquest tipus, perquè a banda d'espantar a la persona que vulgui vendre, que n'hi deu haver ben poques, vull dir que això també ja és un tema, els altres que...
És a dir, ells bàsicament el que fan, que respectaré molt la seva feina, és estar pendent de l'entrada, que feien aquests catxeos o sobretot descans, menys si ensumen qualsevol droga, entenc, i després a gent que li podien trobar qualsevol cosa van entrant al recinte i a Berlí. Això és el que jo he vist, però sí que és cert que et diré que és un tema molt al marge de l'organització.
És a dir, nosaltres som conscients, ells venen allà, s'implanten, no li poden dir que no. Però ells fan la seva feina, tampoc no consulten ningú, ni nosaltres tampoc, no, nosaltres tenim el nostre sistema de seguretat. No, menys que ara vos detindran a vosaltres. No, no, no, nosaltres no diguem res, ells fan, que ens agradi o no,
A nivell organització mai ho hem comunicat. Ara, si em demanes a nivell personal, a mi m'incomedo una mica, perquè a més nosaltres que estem allà fent feina... Resulta un poc estrany, la veritat, des del meu punt de vista personal, sempre com a majo.
no, o sigui, això dona per fer un debat filosòfic com a societat i també te diré una cosa, és a dir, s'ha centrat molt aquest dispositiu en esdeveniments com Mallorca Life i no se centra en altres esdeveniments vull dir, aquí a Lilles se celebren molts esdeveniments amb aquest
Vostres això ho teniu, heu constatat que no s'ha muntat, jo això no m'hi he fitxat. Jo n'he consultat, per exemple, jo què sé, se va fer un esdeveniment gratuït, un espècie marítim que va ser patronat, per exemple, jo no vaig veure muntat aquell dispositiu, jo què sé, anàm a un camp de futbol,
Sí, ara que ho dius, jo he estat a l'aire lliure a alguna festa grossa, que hi havia una aglomeració de gent important i que pot ser fins i tot perillós. Per exemple, un camp de futbol, jo no vaig a aquest dispositiu, hi passen més coses dins un camp de futbol que pot ser perillós. Una de les coses que sí que m'agrada dir, no és perquè faci feina allà, és que...
No hi ha hagut mai una brega. Sí, això és ben vera. Vull dir... Espau i amor. Sí, no, i és cert que és un tipus de cultura que se consumeix i que, al marge que qualque persona consumeixi, mai hi ha hagut cap incident en aquest sentit. I a mi m'ha cridat molt l'atenció perquè jo abans d'entrar sí que pensava millor que hauria pogut passar qualque cosa i no, no ha passat fins ara, eh?
Però és cert que em va cridar molt l'atenció perquè hi ha molta gent, com tots sabem, cada un... I hi ha no només drogues, no? Vull dir, tothom quan ha begut més del conte ha pogut fer desastres fora d'aquest festival, no? I al nostre dia a dia li passa a moltes persones que perden un poc el cap en sol col, que és una droga permesa.
Vull dir, de vegades, t'adiré, pot ser més perillós una persona beguda que la millor una persona que ha consumit. Sí, no, això ja és entrar en debats, però sí, diguem que es poc encertada la manera de muntar-ho, aquest dispositiu, els drons passant per allà... A mi em pareix un excessiu ús de la seguretat. Ara bé, els seus motius tindran.
El desconec. Exacte. No en dis res. No, no es detengan. Però sí que és un tema que evidentment s'abou i que quan la gent arriba en el recinte diu, ep, què passa aquí, no? Impacta molt.
Idò, ja arribam al final del programa, se mos ha passat volant. M'ha encantat, jo quedaria aquí parlant amb tu, tot s'hora baixa. La darrera pregunta, ja que hem cerrat d'innovacions tecnològiques en el control de la població,
anem a pensar en les innovacions tecnològiques lúdiques. M'imagino que d'innovacions de leds, pantalles, so, tot això, deveu tenir uns catàlegs al·lucinants. Pots avançar a qualque cosa que si no és aquest any un altre i en què consisteix? És només un tast.
Innovació tecnològica. Bé, l'ús de pantalles sempre, evidentment, perquè el públic pugui tenir la millor visió, no? O les millors imatges del que estan passats a l'escenari, sí que és cert que...
En termes de tècnica tenim un departament molt potent i un responsable de tot el que és la part de xenografia i de escenaris que és un professional que fa feina a més esdeveniments a la península.
I això és un tema que sí que se mira molt, perquè l'experiència que he comentat abans va molt relacionada, no només en veure'n el teu artista en un s'escenari, sinó en tot el que engloba, no? S'esperiència, sí. De fet, ja ho van anunciar també divendres, en guany sumarem dos s'escenaris més.
No hi haurà 5 escenaris, ni hi haurà 7. És cert que no seran dos escenaris com l'escenari dels main stage, de l'escenari gran, però sí que seran dos escenaris que un estarà gestionat per dues promotores diferents, un cada dia, un divendres i un dissabte,
I després l'altre serà un format més acústic. Hi ha gent que tal vegada no li agrada el que hi haurà o no vol gaudir del que hi haurà altres escenaris, i nosaltres creem un escenari més acústic,
Que serà tot el contrari de la zona tecno. Això mateix, això mateix, això mateix. Sí que és cert que tenim, jo sempre ho he dit, hi ha per tot, tenim un escenari de perfils més emergents, tenim l'escenari 1, que evidentment és aquell escenari, potser més comercial, o aquell que esperes headliner d'escartes i d'aquella edició. Després tenim un escenari,
que per jo, a mi m'encanta, l'escenari Estrés, que està també en el Main Stage, i que és aquest òrbit, aquest tipus, m'encanta aquell escenari. Això val una doblarada. Això val una doblarada, sí. Llavors pot dir, és a dir, però suposo que va ser dit al festival, és que tot val molt, i també hem de dir, tot aquest muntatge,
Fins ara no havien tingut res a l'illa d'aquestes característiques. Hi ha moltes de coses que ja sí que s'estan fent amb proveïdors d'aquí de l'illa, amb proveïdors locals, però sí que és cert que hi ha infraestructures que no arribem a tenir, no hi ha empreses aquí i l'hem de dur. I només queda un altre remei que vinguin aquests muntadors d'aquests endamis tan enormes que són aquests escenaris, tot se fa de tota la península.
Ara ja m'he anat. Una innovació tecnològica, que diguis, per exemple, les polseres. Hi ha qualsevol novetat? No, les polseres, de moment, mantendrem el mateix. L'únic que sí que es potenciarà, es seguirà potenciant molt el sistema de l'app, perquè la gent estigui informada en tot moment.
I no sé si farem tal vegada qualque cosa, tenim diverses propostes per fer temes d'intel·ligència artificial amb WhatsApp i això, però això encara no està decidit. Són decisions que potser s'aprenen un poquet més en band, és a dir, que ara ja...
Quan comenci l'any s'està estudiant, tenim propostes però de moment jo crec que seguirem una línia molt continuïsta malgrat aquest canvi que evidentment ho hem de dir que anem a dos dies més una festa de closing de diumenge i després potenciant dos escenaris més i les millores a nivell d'experiència de les zones que heu comentat però sense que sigui més espai dins la recinta.
Moltíssimes gràcies, Majó. Ens has donat moltíssimes pistes i està molt generosa, sobretot, contant-nos coses teves i de la teva feina. I m'on hem d'anar. Fins la setmana vinent. L'Illa sense Calma, arribar fins aquí. Gràcies. Gràcies a vosaltres. L'Illa sense Calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana.
Hola, John. Venía a decirte que bailaras a mi lado, que esta noche estás tan guapa y yo estoy más guapo callado. Lo siento, no sabía que ya había quien se muera por ti. Pero no me compadezcas porque asumo la derrota y es que tú eres tan perfecta y yo solo un perfecto idiota que se vuelve tan pequeño. Dímelo.
Bailando, bailando, bailando.
Yo estaba de entierro de mi amor propio acabado, aniquilado y enterrado por ti. Y hago que no pasa nada y me pierdo entre la gente, mientras tú te vuelves loca yo me vuelvo transparente. Oye mira, sí que pasa, pasa mucho y lo que pasa eres tú.
Fui el fin del mundo.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.