Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània.
Som na Rosé Amí, sa mallorquina i escriptora que vos fa teràpia cada setmana d'aquesta illa que mai no està en calma. Encara que ens volen vendre tot el contrari. L'illa sense calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana.
A l'Illa Sense Calma faim, això que aborda, teràpia de grup, i totes serveus hi són benvingudes, perquè la intenció és que abandonem el victimisme i recuperem l'optimisme per entendre en equip què es pot fer en la cultura a Mallorca. És un programa que no cerca respostes, sinó multiplicar les preguntes, i avui ja és el segon programa d'aquest espai radiofònic.
i som, com no, a una mediterrània. Tenim en nostres navícat Durant.
Com estàs, Vica? Benvinguda. Moltes gràcies per convidar-me. És un plaer estar aquí. Nosaltres també, com pots sentir, estem contentíssims. Vos presenta Navica Durant. Navica és una creadora valenta, no? Més enllà de valenta, no m'ha surcat superrelatiu, però li diria...
És actriu formada a l'ESA DIP, tu me corregeixes si dic qualque cosa que no toqui. Pianista titulada pel Conservatori. Té un postgrau europeu sobre l'actor i la paraula. I un màster de creació teatral amb un excel·lent que se'n va anar a fer fora de l'illa. És productora, performer, agitadora cultural... És navicadorant...
I enguany, i crec que una mica més, ara mos ho contarà, forma part de l'equip que impulsa un dels festivals més potents de Mallorca, xerrant de Sevolucion. És així, Vica? Sí, sóc festival producer de Sevolucion Mallorca International Film Festival. I moltes gràcies per aquesta presentació tan guai. Gràcies a tu per ser aquí, Vica. Nosaltres volem que mos diguis
que és la feina que fas a l'evolució.
I soc una de les productores i m'encarrego que tot estigui on ha d'estar quan ha d'estar. I tot és tot. Des de la coordinació dels voluntaris, des de que totes les pel·lícules estiguin en el idioma que toca, en els subtítols que toca, faig-se aquesta supervisió del film tràfic, tota la part tècnica de llums...
que veus a les gales d'inauguració, el fotocall, tot això ho organitzo, coordino, ho monto. Després el jurat també, tenim un jurat que dona premis, també m'encarrega de la coordinació i supervisió. I, diguem, bàsicament, la Sandra, la Sandra Sirin, que és la directora del festival, té idees.
té idees de programació de qui ha de venir, de qui no i aquestes idees s'han de fer realitat aleshores digue'm que jo agafo aquestes idees i la faig realitat que realment jo penso que això és la producció
és com, no sé, com una persona màgica que està allà fent realitat tots els desitjos que sorgeixen. Sí, home, la màgia està sempre entre la ment creativa i la ment productiva, se fan les coses més guapes. Però sí, en aquest cas, sé que s'encarrega que les coses passin. Conjuntament també Anna Maria Calafat, però ella ha dur tota la part de convidats, que venguin, es vols... És un bon xivarri.
S'evoluixen. No t'avorreixes gent ni mica. Nosaltres, com que ja més o menys que ho sabíem, li hem demanat també que mos tries en aquesta ocasió perquè programa sa música. I mos l'ha triat tan bé que Joffries de posar-la. Vam escoltar una de ses primeres cançons. All these things that...
Gràcies.
Idò, què és això que mos has triat per començar musicalment el programa? Això és una cançó electrònica que és la banda sonora del teaser de l'Evolution d'enguany, que se diu We've Loved Dancing, i està guai, a mi m'agrada. Sí, i que se pot trobar a pintura per YouTube o per allò en sigui... Sí, per tot, Spotify, per on vulgueu.
Molt bé, molt bé. Això que tinguis ja també banda sonora és com un plus, no? El trailer és un recull de totes les pel·lícules que passen pel festival i ha d'anar amb una cançó i en Miguel Ángel, que ha fet aquest trailer, que està molt xulo a més, ja us ho recomano que el Bejou ha elegit aquesta cançó conjuntament d'en Sandra.
Bé, tenim una vica que mos conta tota aquesta feinada. Nosaltres tenim una versió més humil en aquest programa, però també tenim un equip, jo ara he de presumir una mica. Clar que sí. Nosaltres aquí, l'equip que tenim és la sintonia del programa, que molt locuta anar Mercè Torrents,
el logos de l'illa sense calma, que es poden trobar a les xarxes i a la pàgina web d'Una Mediterrània, que són del gran Toni Nievas, un il·lustrador que ens agrada moltíssim, i en el comandament tècnic, que avui no tenim en Maria Oliver,
Però tenim en Tomeu Martí i això mos agrada molt. És un equip que se va ampliant. És un equip sense calma. Bé, d'això en saps molt tu també, d'equip. Tu vares entrar en aquest equip de C-Evolution com? Volem saber...
Què va passar? Va passar una pandèmia. Això és el que va passar, una pandèmia. Jo vaig començar S'Evolution 2020 i justament me varen demanar, vaig començar així com fent una coseta superpuntual, que vaig coordinar el taller d'anar...
de Nancy Bishop, que és una directora de càsting molt interessant, i clar, no sé, vam quedar molt contents de com vaig coordinar-ho tot, perquè m'agrada molt cuidar els petits detalls, saps? I aleshores, el productor que estava abans, diguen que se volia acomiadar i retirar del festival, i em va com a posar damunt d'escarro, i el primer any després d'aquest vaig estar amb ell,
mano mano i me va explicar tot i ja el tercer any diguem que ja me vaig encarregar totes hores
Bueno, d'això. Ho vas fer tan bé que ja varen dir, li poden deixar que faci. Bueno, en Pau me va explicar tot com funcionava que, clar, vaig necessitar un any amb algú que m'explicaves tot com funcionava i a partir del tercer any que estic a Evolution ja soc festival producer i diguem això, que has de tendre certes coses i d'això m'encarrec cada any. Des de 2020 ja van 5 anys.
i quasi res tenen el meu compromís quants anys té s'evolució? 14 ja vas per la meitat quasi ja aviat bueno, qualque dia arribaré a la meitat exacte
Bé, nosaltres, a banda de xerrar amb la nostra convidada, també volen compartir amb la nostra convidada la teràpia. Vull dir, avui ens ajudes. Me fa molta falta, Roser. Sí, perquè aquesta teràpia, la veritat no saben si funciona o no, però ens ho passen bé.
Consisteix en que els nostres oients i les persones que convidam, en el contestador, que és un contestador que li deim el contestador simptomàtic, aprofiten per fer una cosa que ens costa molt tenir mallorquins, que és remugar. Que pot ser remugar per bé, remugar per malament, de dir això m'agrada, això m'açobre, això m'encanta, això m'ha fa nosa. Uau. Vull dir, esperes ara que es remugui.
No, ara no. Ara la teràpia és que escoltarem quan remuga un munt de gent i després ja ho veuràs. Ja ho veuràs que la teràpia fa que tu també tingui ganes de remugar, ja ho veuràs. Passam a la nostra secció principal, que és la dels oients, la veu del poble.
Participa enviant un audioprotesta de 30 segons al WhatsApp del contestador simptomàtic al 699 39 59 60. T'emetrem sense filtres. Jo estic molt preocupat per la cultura a Palma. Em pareix que no és apte en absolut per la ciutat europea de la cultura que volen fer.
Més per la cultura de l'oci. Mallorca i Palma són ciutats i illes que se dediquen a l'oci, però no a la cultura. La cultura cada vegada, menys locals, menys activitats, menys exposicions, ja no era el que era fa 20 anys, i fa 20 anys tampoc era el que era fa 20 anys enrere. O sigui que estem un poc crus en aquest aspecte. Però bueno, artistes en tenim.
Fa temps que visc una mica desconnectada de la escena cultural mallorquina, però justament per això veig com és de fràgil. La cultura mallorca sovint sobreviu gràcies a la militància, més que al suport institucional. Hi ha molt de talent, però pocs espais estables i accessibles per compartir-la.
Trobo a faltar més presència als pobles, més carrer, més risc, i sobretot, més diversitat de veus. La seva cultura no hauria de ser una trinxera, sinó un territori comú. Està canviant magaluf. Això també és curiós, tota la evolució, i he vist també hotels, nous hotels que han canviat, estan intentant canviar la imatge, o sigui que encara...
Molta festa, però està canviant un poquet. I la gent ja comença també a conèixer i coneixen totes les illes. A vegades abans no diferenciaven. Ara diferencien molt bé que és Menorca, Evissa, Mallorca i Formentera. I et diria que té millor imatge ara a Menorca.
Mallorca és una terra amb un folclore molt arrelat i que crea comunitat. A més, els joves segueixen reivindicant el nostre llegat cultural i s'inscriuen dins la tradició donant-li els girs modems que els caracteritzen, demostrant així que l'herència cultural no és hermètica. Per aquest motiu, m'agradaria aprofitar per dir que s'han de mantenir els espais que obren la cultura a artistes no professionals, com ara els micros oberts o les classes i cursos formatius.
Per altra banda, em pareix molt encertat el fet que durant els darrers anys s'hagi descentralitzat l'activitat cultural de la ciutat, donant així també cabuda un programa de qualitat a molts pobles de l'illa. Finalment, també voldria reivindicar els espais i locals de cultura que pateixen els efectes d'una bombolla immobiliària insostenible i agreujada per la turistificació.
Us explicaré que vaig llegir una entrevista que deia que antigament els carrers de John Cutt no tenien noms, tenien números. I diuen que un senyor va venir aquí, li va agradar la idea i va dir, pues a Nova York també. Així és, desgraciadament. Sí, jo... Això és el mal, no?, de viure aquí i allà, que no sé, quan estigui pitjor. La veritat.
Sí, perquè a Mallorca és veure que ja som una illa i tenim tot el marron de la costa i que quasi som una colònia anglès-alemanya, però aquí crec que tant a Barcelona, que un dels problemes més evidents que tenim és la crisi d'habitatge d'avui en dia, és una crisi molt bèstia, però també després de la costa Brava, etcètera, i no hi ha molta diferència en Mallorca, o sigui que...
Soc en Jordi Martínez i m'agradaria assenyalar com un dels principals antes de la nostra cultura la classe política corrupta i neta de tots els colors que durant dècades han permès i autoritzat empresari privat del sector de l'oci amb interessos particulars
segrestessin tots els recursos públics que suposadament havien de destinar a cultura. Això ho han fet definint les mateixes polítiques culturals de les institucions amb benefici propi i creant el que se veu clarament és un sistema clientel·lar mafiós, en el qual els privilegis d'un poc se sostenen en la precarietat i la inestabilitat de la majoria de gent cultural, bàsicament el que és el neoliberalisme terrorista.
Tenim diversitat de veus. Déu-n'hi-do. Que interessant. M'ha semblat tot superinteressant i molt ben articulat i molta informació molt vàlida.
És que les persones, quan es posen a xerrar del que pensen de bon divers, passa això, que diuen coses que són interessants. Mira, el resum seria que han xerrat, han sentit xerrat de nostàlgia, de corrupció, de diversitat... De terrorisme. De terrorisme, de magalluf, de joves i micros oberts, i de Mallorca vista des de fora, tant des de la península com des de l'esteringer.
Tenim el privilegi de tenir-te tu, que a Pintura tens una visió des de fora molt marcada tant perquè tu has d'estar fora com perquè també rets a molta gent que ve de fora i que segurament te compten com ho veuen. Què mos podries dir del que se vau de Mallorca culturalment?
La veritat, per favor. La veritat sempre és objectiva, no hi ha objectivitat a dins de la veritat, no existeix. Però jo sempre he pensat que els mallorquins i Mallorca són molt creatius, però que estiguin dins d'una estructura de país molt complexa i que la cultura té un sistema de finançament híbrid que depèn...
Una part estatal, que són les subvencions, i una altra part del capitalisme pur i dur, que és que tu t'has de cercar les castanyes per aconseguir-ho. Vés amb la feina que fas. Aquí tenim un model que és...
Jo més bé diria precari. Crec que, per exemple, les arts escèniques estan molt ben cuidades a França, on els artistes formen part del govern i tenen un pressupost per mantenir els artistes i tu com artista has de fer tantes funcions perquè el govern entén que tu formes part de la cultura i ets absolutament necessari i per això diguem que te cuiden. Les escoles també són gratuïtes,
per això se fa tan bon cinema francès i diguem que això és un context polític que ajuda molt més a la creació però aquí no és així i tampoc és com als Estats Units que als Estats Units, tu ja saps que vaig estar a Los Angeles
i allà hi ha com una cultura de l'emprenedoria que és natural, és a dir, que tu estàs en aquell país i tothom està fent coses, està fent coses per naturalesa, i quan tu vas allà és super nutritiu perquè t'ajuden a créixer, la cultura t'ajuda a créixer. Aquí tenim un poc una cultura de dependre dels papastado, que jo...
Bueno, tinc les meves reticències perquè a mi personalment penso que tant els artistes com els empresaris com els creadors haurien de córrer cap endavant, tenir un objectiu, saps, oferir el màxim de valor que podem amb les nostres creacions, tenir el temps i l'espai per fer-ho i que diguem que el país en si t'empenyi cap endavant, no?
Però, claro, el no és així, clar, ja la cultura començant des d'un punt superprecari i en una estructura de país complexa. Clar que hi ha subvencions, però la manera de, diguem que s'afila tot, el procés, és molt complex i és molt lassiu per qualsevol que hagi demanat una subvenció.
Aleshores, clar, Mallorca forma part d'Espanya, encara, no? Sí, em pareix que sí. Aleshores, formant part d'aquest col·lectiu i...
I clar, tenim també el turisme que ens afecta, però clar, penso que cada ajuntament és responsable de què et contracta i quan de pressuposte inverteix en cultura, i això passa per una decisió política, no?
I ja sabem qui, entre esquerra i dreta, qui recolza més la cultura. I perquè qui pensa que la cultura és un bé social i és necessari recolzar. Aleshores, no sé. Jo només puc dir això. No sé si és útil, si serveix. Jo, personalment, he dit, mira, això és el país que m'ha tocat néixer. A veure amb quina solució podem trobar. Jo crec... Més enllà, jo sempre penso, a veure si serveix aquesta reflexió per dir que...
El context és el que és, però crec que és superimportant sempre trobar a si. Això és així, això és... Però com si jo puc fer art? Com puc fer la pel·lícula? Com puc fer el curtmetratge? Què necessito? I diguem que tots els sistemes polítics tenen fissures,
I jo crec que és interessant quan tens el coneixement òptim per saber on està la fissura, escolar-te per allà i trobar el sí, el gran sí. Espanya és molt més complex que altres països, però crec que tota aquesta reflexió ha de servir per crear, precisament. Hem de fer possible crear. Amb els mitjans que tenim i amb els recursos que tenim, però és important seguir fent. Això és el més important.
Lilla, sense calma, ja volem una postal teva per inaugurar de Navica Durant. Justament és el que millor ha explicat totes aquestes coses, que és aquest pessimisme, no sabrà què fer, de dir que tot està molt malament, no se pot fer res, donant-li la volta...
Comprendre d'una manera madura que és difícil, com tu has explicat, però així i tot trobar com fer les coses. M'ha agradat moltíssim. Sí, és que sap que penso que queixar-se és gratis i queixar-se fa molt de gust perquè treus tot...
te fas mimitos de ai pobre és gustós queixar-se clar que mos poden queixar però penso que se queixa és útil sempre i quan serveixi per trobar una solució o a mi m'agrada molt dir-me quan me passa una desgraci quan més coses fas més mogudes tens és estadístic i tinc moltes mogudes tota l'estona per molt de costats però sempre la pregunta és on està la bendició?
m'ha passat això, és una putada, tu podries veure com una putada, però on està la bendició? Quina és l'oportunitat que s'obri aquí, ja que no ha sortit, com esperàvem? I crec que aquest tipus de preguntes són importants fer-nos-les, perquè és que se queixa, si no se te queda dins, et remugues, te quedes amb la toxicitat, amb la negativitat i al final el que volem, és a dir, és mal, ha de servir per créixer, per fer i per tirar endavant.
un peu forçat per anar cap amunt. Molt ben vist. Vica, és que no ho podries haver explicat millor. Jo ara necessito pair tota aquesta informació, però ho dic positivament de, no sé, jo vull ja una revolució encastalada per anar a Vica adorant. De moment posarem una cançó.
Sota casa, mitja nit, ha mort un déu. Dins el llet hi tinc un monstre, però no em veig. Cada cop que caig em faig, jo em trebo el pit.
Em veu sempre m'odit, que no miro i em trepitjo i no el sé on vi. Aquell Déu l'he matat jo, què vol de mi? I si el món és tan covard que vol una part de mi,
que vingui a buscar-me, sóc aquí. Però ara estic tan cansat, cansat, cansat, no sé el que et mereixo. Jo volia guanyar, guanyar, guanyar i desapareixo. Però he estat en diners
que s'hi veuen millor els meus gals. Sota el cel no hi ha l'infern, hi ha la veritat. Dins la clova hi ha aliment, el menjarà. No sé què diran de mi, saben què fan.
Remogant un poltreprim se m'ha estirat. Al costat hi ha dit guiem fins allà d'an. Però les regnes eren velles i han cedit. Just quan jo muntava immens tot l'altre.
Si el món és tan covard i no entén el que li dic, que vingui a buscar-me, sóc aquí.
Soc en Pau Janer Galín de Sant Saloni del Baix Montseny. He estat poeta, traductor, guionista i altres coses pitjors. La meva opinió sobre Mallorca i el fet cultural i la cultura en tota la seva amplitud és molt senzilla.
seguir protegint, estimulant, vigoritzant la cultura pròpia, l'autòctona, en tota la seva amplada. Seguir-la agombolant, cuidant. Ja sé que és molt senzill, però moltes vegades se'ns pot oblidar. Fer-ho des de tot arreu, des de les institucions, el sector privat, però també el teixit associatiu, des de tot arreu on es pugui.
Hola, soy Maite Bonilla Castro desde un pueblo cercano a Barcelona. Me preguntaba a Rosé que qué sabía sobre el panorama cultural en Mallorca y realmente no sé demasiado, más allá de lo que me llega a través de amigos. Y eso me lleva a reflexionar sobre el hecho de que si la cultura tuviera la importancia que realmente debería tener,
Todos deberíamos estar informados. Com barcelonina, aquests núvols foscos que ronda en Mallorca, en arribar a Catalunya, els esfuma l'ànima forta de la poesia. La poesia traspassa les boirades i continua alimentant-se de cel i de llum pura com el pi de formentor de Costi Llobera. I amb ell, el cober, Rosselló Porcel, Maria Antònia Salvà, vells profetes a les carors del cel de les illes.
Com diu tu meu penya, mallorquins i catalans, catalans i mallorquins, quan més endins, més germans. Se pot tractar de la mateixa manera un negoci, un establiment d'hostaleria que té un ànim de lucre darrere el lloc de l'Ebre, que no una associació, una entitat, el que sigui, que pintura aquesta casta d'adeveniments, els serveixen per, diguéssim, finançar tot el seu funcionament al llarg de l'any.
Entrar dins jo, l'èxtasi. Però què? Que es nodreix de l'experiència sensorial. Donau-me un espai al noticiari. He sobreviscut el càstig, l'acte més corruptiu.
Hola, jo m'agradaria que a Mallorca també vinguessin artistes de rap espanyol en aquestes festes que se fan obertes en el públic, gratis, com per exemple les de Sant Sebastià o Palma, que hi venen artistes de reggaetó, de pop, i jo també m'agradaria que convidassin artistes de rap espanyol o d'altres gèneres. I també estaria bé que els estudiants, no només d'universitat, sinó que també de batxillerat, ens facin descomptes per anar-hi al cine, al teatre i que no ens surti tant cap.
Allà és lleu, allà és com, allà és fetge, allà s'esbèrtoles, allà s'abutza. Tota cosa, cada una ho rent separat, ben rentat. Com haver rentat, ho tallo, ben tallat. Ho poso dins d'un col·lador, perquè té molt de col·ladors, amb un plat a davant i que degoti una cosa, una cosa, una cosa, una cosa, una cosa dins altres, una cosa dins altres, tot separat.
Quan de ròtols, en anglès, trobaran passió en cati per Santa Catalina? I quants en català? És fort pensar quan cantes una cançó, totes les vides que ha travessat i tots els moments mentre se cantaven aquelles cançons. Jo quan penso en això, em sent com que és massa per jo, que és massa per jo.
Jo, aquesta darrere m'emociona, que és aquesta part emocional que a vegades jo crec que en els gestors culturals se'ls oblida, que les persones que fan cultura en general també tenen una hipersensibilitat a tot i que fer bé la seva feina també es poden la fer amb amabilitat, amb mitjans, amb un respecte.
Tens raó. I com funciona açora de la veritat tot això? La gestió emocional. Tu t'hi deus trobar en la teva feina.
La gestió emocional és molt important, no només a l'hora creativa, a l'hora de crear, a l'hora de produir, és bàsic en qualsevol aspecte de la vida. Crec que si tots anàsim a teràpia per saber entendre-nos a nosaltres mateixos millor, crec que el que sortiria cap de fora seria...
també més constructiu, no? I penso que sí, que la sensibilitat és difícil de gestionar, les emocions també, i crec que al final, un poc com deia Grotowski, que crec que l'actor creador és qui té aquesta connexió, no? Que baixa la quinta dimensió, la fa realitat en un 3D, i sempre m'ha agradat com aquesta idea de que és...
És com cuinar, no? És mesclar tots els ingredients, tot allò que necessites dir i fer una cosa que sigui necessària, que valgui la mena d'escoltar. Per això també penso que s'art...
Ha de ser lliure, tothom ha de poder fer qualsevol cosa, però sí que penso que tenim una responsabilitat, que tenim una bou, que quan tenim una audiència és una oportunitat per... Aportar. Aportar valor, aportar una idea, aportar un discurs, fer reflexionar. Penso que els artistes som les persones que han d'ajudar a fer créixer l'ànima.
hem de fer reflexionar, ha de servir per entendre la humanitat i per entendre-nos millor. Per això penso que sí, que hauríem d'agafar l'art com una responsabilitat i que hauríem de ser lliures però també conscients. M'ha agradat el símil que has fet amb el tema de cuinar, perquè és vera que fins i tot el plat més senzill, si s'ha fet amb amor,
el més bo. De totes les vies. I aquest respecte per als aliments ens ajuda a pensar en un respecte també per...
el que l'artista transmet, però també en quin context ho pot fer. Perquè si se troba que no té on, o no té un auditori, o no té uns mitjans per fer el que vol fer, malament ho té. Sí, el context és superimportant. No és el mateix un refresc en el quiosc d'aquí a baix que quan vas a l'aeroport.
No val el mateix, no? Bé, aquest tema mos enfada i no mos volen enfadar.
Tenim recomanacions també de nostres oients, però jo abans, ara ho farem al revés, jo ara vull que tu me'n recomanis qualsevol activitat cultural, lectura, pel·lícula... El que tu trobis de ser evolució en què a Pantura podríem trobar-li un net en tot això que està enxerrant i convidant els oients...
I després escoltarem les propostes de l'audiència. Ida, m'assembla molt bé perquè crec que tinc molt clares quines són les meves propostes i recomanacions per a aquesta edició de l'Evolució Mallorca Internacional. Feel fest! Ida, vinga, dispara, perquè després de com ha xerrat, de tots els temes que ha xerrat, hi han d'anar. No hi ha cap dubte. Ida, mira...
Una que tinc moltíssimes ganes de veure és Los Domingos, de Nalauda Ruiz, que ella va fer Cinco Lobitos, que me va encantar, que estava protagonitzada per Nadia Costa. I, a més, ha guanyat la concha d'oro, la millor pel·lícula, en el Festival de Sant Sebastià. Això és el primer que aniria a veure si...
hagués d'anar a veure qualque cosa de l'Evolution. Que a més, a sa roda de premsa vareu explicar que dos dies després que l'haguéssiu triat com sa pel·lícula d'inauguració, sa va saber que havia engonyat i...
Podrien haver dit, ah, i ara ja som com superimportants i mos retiram i tal, i al contrari, estan contentíssims de venir. Sí, no, no, és una sort, la veritat és que és una sort, està distribuïda per Bitim, que a mi és una distribuïdora que m'agrada molt, que m'agrada molt bé, i ja t'he dit que crec que el que fan a la UDA...
És molt interessant. Se va fer una pregunta que és molt curiosa, que passa amb la joventut que vol ser devota.
I d'aquí surt Los Domingos. I com que aquesta pregunta m'assembla molt interessant a mi també i molt curiosa, tenc moltes ganes de veure aquesta protagonista, perquè a més és adolescent, que a l'adolescència tens moltíssimes preguntes, no saps ben bé què vols, que sí, que no, t'enamores, és sexe per primera vegada... Saps, és com una etapa super vulnerable...
Jo no te'n pensi... No saps quan l'inyora? Jo s'adolescent. També se pot ser adolescent d'ànima. Vull dir que no fa falta... Però quan érem adolescents no ho sabíem i ara jo sí que me comporto com un adolescent molt sovint. Però que no ho deixis de fer mai. No funciona. Ja t'he dit que no és el mateix.
Ja ho veuràs tu quan tinguin més anys. No, no, jo crec que no sento que els anys passen. Clar que sento que els anys passen, però l'ànima ha d'estar allà sempre amb 25 anys. La meva té 25, ja ho tens superclar. Més no, menys tampoc. Ja no te mouràs d'aquí. No. M'ha pareix bé.
De moment no tens cap problema amb aquest tema, vull dir, perquè l'edat en què estàs no te preocupa. No, que l'edat és un eixo. És un eixo. Ara justament t'estic agint... Què és un eixo? Un problema. Un problema. Un problema.
justament llegia avui dematí que estic llegint un llibre de On Becoming Fearless de Adriana Huffington de Huffington Post, la creadora i just parla d'això de saging i clar, ella ha viscut als Estats Units i com per exemple a Hollywood li té pànic pànic, pànic a les arrugues aquí jo crec que ho don millor Espanya sí, Europa en general sí, però és un eixo
Totes les dones ho sentim en això. Però te dic la següent recomanació que t'assembla. Vull dir, m'encanta aquest tema. Tu m'ho dus per on vulguis. No, jo crec que ja podem passar la següent recomanació. Com vagis, eh? Em dic que volíem donar optimisme i xerrar de s'edat. No. No ajuda, no ajuda. No, però guanyes sabidoria i crec que també és... i serenor. I crec que també és important, això. Sí, està molt bé. T'adona més igual les escoles, jo crec.
I donc, mira, la segona recomanació és Psychotherapy, que a Steve Buscemi li donà l'Evolution Icon Award, que a Steve Buscemi, per qui no el conegui, mira, aquí tinc la cara, que l'ensenyaré per el vídeo per si qualsevol dia surt a qualsevol lloc. Sí, jo l'ador, estic enamorada dels meus preferits, hi ha una pel·lícula que hi participa i l'he de veure.
Exactament. Era Mr. Pink, el Reservous Dog d'En Tarantino, que m'agrada moltíssim. I també és el director de l'escola Nevermore de Wednesday, que és una sèrie que m'ha fascinat. M'encanten Tim Burton, la ciència-ficció, la Catherine Zeta-Jones per allà...
però està com molt ben aconseguida fantasia, bueno, bueno, aquella sèrie m'encanta i en Steve Buscemi ve a presentar la pel·lícula que és un thriller amb tocs d'humor negre i jo per curiositat sabent que està en Steve jo l'aniria a veure sí
Per cert, on pot ser gent trobar com anar a les comprenses d'entrades, tot això? Per tot. Podeu entrar a l'Instagram, allà tenim la informació de dia a dia el que hi ha. Podeu entrar a la web, evolutionfilmfestival.com, que allà també trobeu informació. Si veniu a la Cinecitat, podeu entrar a l'entrada. Per tot. No serà perquè no us haguem dit i us haguem comunicat.
Té més recomanacions. Ara posant-se de sa audiència, t'apareix, i després farem qualsevol més de sa evolució. Ara escoltant el que ens diu sa nostra audiència en els WhatsApp, recordeu que podeu enviar vostres missatges i no els censurarem. Tenim set recomanacions. Endavant. Sense pèls a la llengua.
Per mi és superimportant el diàleg entre les estructures, les institucions, les estructures culturals i els artistes. Per mi, des del meu punt de vista, hi ha una falta de diàleg per poder crear conjuntament entre tots aquest territori. Des d'AIMA nosaltres ens concentrem en el que és el treball en l'artista,
no en la producció, sinó en l'artista, per poder parlar del llenguatge artístic i de com comprometre el públic, la gent que ens és fidel, comprometre el públic que és quotidià, que ens segueix any rere any, comprometre el públic en l'interès del llenguatge.
Quan vaig viure a Mallorca vaig veure moltíssims actors i actrius que tiraven endavant els seus projectes amb molta il·lusió i el que passa sovint és que a vegades no es troben espais suficients per amortitzar tot el que costa aixecar una obra. Sí que vaig veure un projecte que em va encantar perquè a més conec els companys que ho porten, que és el cine de Cineu i sempre he pensat que és un gran, gran projecte que ha de tenir molt de suport per ser tirat endavant.
Ei, què tal, Can Marrosé? Moltes gràcies per convidar-me al vostre super nou programa. Bé, doncs tinc el gust de convidar-vos a l'inauguració del meu últim treball amb fotografies que vaig fer a Palerm, a Sicília, i les vaig fer al Monaster dels Caputxins de Palerm, que és la catacumba oberta al públic més gran del món, on hi ha centenars de mòmies penjades de la paret reposant en nitxos a la vista. I bé, no és només un tema macabre,
que ho és en si, perquè hi ha moltes fotografies de cossos i vestits. És una cosa molt intrigante. Les fotos les he completades amb altres imatges, que són natures mortes o instantànies, connectades simbòlicament amb les fotografies dels ossos i dels cranis i de les gatines.
Bé, doncs això s'inaugura el 6 de novembre a les 7 a la Galeria Sebàscula, que és la galeria del fotògraf manecorí Joan Fortesa i sou tots benvinguts.
faria una recomanació d'un editorial independent nascuda a Calonja, que fa molt bona feina, es diu Adia Edición, Adia Edición, i res, recomanar-vos que si trobeu un llibre d'aquest editorial li feu un cop d'ull. Vinga, una abraçada des del Montseny.
Respecte a quins patiaments es podrien fer, entenc que un model que hem vist en algunes ocasions a Galícia, que és apropar les maneres de fer dels mariners d'abans als tradicionals, per exemple. En aquest cas estem parlant de com les mariscadores treballen i fan tallers per apropar-los a la població.
amb preus molt senzills, per tant, és molt assequible i entenem que són propostes que es podríem fer també a les illes, que segur que hi ha una activitat molt important de tradició marinera i que segurament es podria esportar aquests models que hem vist aquí a Galícia. Una abraçada molt gran per a tots plegats. Déu.
Soy Adela Ferrer. Aquí mi pequeña aportación, mi voz, en suma a otras voces del arte en Mallorca. Lugares para el arte consciente social que impulse la equidad desde la diversidad. Espacios libres de prejuicios, de censura. Certámenes, festivales, talleres, encuentros, performance, residencias artísticas que apuesten por la madre y el arte. Madres invisibilizadas por la maternidad. Mezcla de disciplinas artísticas que trabajen juntas hacia la proyección global universal de derechos humanos.
Siempre abiertas a la contemporaneidad desde el camino de la historia. Con ojos en el proceso del cambio. Arte que resuene en las almas y las haga vibrar en la autenticidad.
Una cosa trob que sí, que haurien de... En aquest moment, sí, a Mallorca estem vivint del turisme. Sí, està molt bé. Però trob que tot això surt de la nostra terra i haurien de potenciar més els pagesos, els joves pagesos i els quatre més antits que queden perquè els haurien d'ensenyar a les joves, ja que els joves avui en dia saben ja moltes coses. Però bé, els quatre pagesos antits haurien de potenciar almenys la pagesia perquè tot això surt de la nostra terra.
El turisme està molt bé perquè a Mallorca vivien del turisme ara en aquest moment. Però no hem de deixar que els quatre pagesos i les quatre vaqueries que encara tenim els que queden a Mallorca, les nostres vaques, que ens produeixen la llet, ara les tanquen perquè a gama no val més llet, perquè se troba que no saben la seva llet. Però, claro, si la seva llet de la nostra llet de Mallorca, de les nostres vaques, s'ha de rebaixar, s'ha de davallar. L'han d'anar al mercat i anem a els supermercats
i la trobem més cara que la que morduen importada. Això, la gent sempre és més barata. Ho han de veure, si s'ha de cercar, que s'ha de ballar, s'ha de ballar. S'ha de voler de vendre més cara i la gent que no la compri. I a veure si el govern fa qualque cosa per potenciar els quatre pagesos que queden vells i conservar les nostres vaques, que mordonguin la llet aquesta i no voler de dur de fora, perquè la de fora és més barata. I potenciar els quatre joves pagesos que se volen formar o que s'estan formant.
Jo, és que tot està ple de sinergies. Justament tu ara, quan jo t'havia dit abans que no podíem escoltar, que havíem d'escoltar primer en els oients, m'estava assenyalant una pel·lícula que jo no diré res perquè l'explicaràs tu, però té a veure amb el que m'ho deia una mica la dentí, ara dels pagesos i de ser vaques i de... Ella, el del gaire, la saludam des d'aquí,
I aquesta pel·lícula que assenyalaves, perdona, pel·lícula, documental. Sí, una pel·lícula documental. Pel·lícula documental. Jo m'agradaria que la recomanis.
Bé, ajuda amb tu, perquè diguem que jo he vist el trailer, he llegit la sinopsis, però no he tingut el gust de veure-la. És 21.000 paraules i és un documental independent que hi ha una part que s'ha finançat mitjançant Verkami, que és govern d'Aragó...
i la televisió l'han ajudat a que se faci realitat i és un pastor el personatge és un pastor molt entranyable que durant gairebé 50 anys de la seva vida se'ls ha passat recopilant paraules i creant un diccionari sobre una llengua en perill d'extinció que és esbalsatar i jo el que puc dir per als trossets que he vist és que té molt d'humor
que està feta amb molt de carinyo i que l'edició, especialment, és bastant llucida. Què m'ho pots dir, tu, Manda? Jo vol dir que és una absoluta meravella en aquest món ràpid i complicat on vivim, que recordem...
que la llengua i la terra i els animalets i les floretetes i fins i tot la dignitat de les persones estan lligades amb la llengua, amb les paraules. El títol m'apareix encertadíssim, 21.000 paraules, que està aquest pastor intentant salvar de la desaparició perquè és molt conscient que ja queden ell i quatre més que ja són verds.
Tant de bo la vagi molta gent per fer-me reflexionar de com se pot perdre una llengua i que ben explicat està tot el que se perd en una llengua, que no només poder escriure o xerrar en sa llengua, sinó moltes altres coses. Jo ara he fet aquí el meu meeting perquè és un documental que m'agrada moltíssim. I de jo, Roser, convidaré a tothom que vengui a veure 21.000 Palabres
A les sis i mitja a Cineciutat, a la sala 1, el pròxim dilluns. Dilluns 27. Dilluns 27, apuntat. A quina hora has dit? A les sis i mitja a Cineciutat, a la sala 1. Fantàstic. Ens trobarem tots allà. Mira, jo aniré amb el micro i també preguntaré a la gent que li pareix i t'ho contaré. Jo ara ja tot ho faig així.
Convida totes les teves amigues, amics, en amics també, que venguin tots. No, convida'm a tots els nostres oients, a tota una mediterrània, per favor.
xerraven de ser evolucion, reprenem es fil, bé, això també és evolucion, no només és veure pel·lícules, per qui encara no ho conegui, que m'ha parell quasi impossible, és que hi ha moltes altres activitats originalíssimes, que també organitzes tu, fas la producció. Jo execut. És un braç executor que s'ha de fer...
Un pinopuente tenim en a Vica. Sí, sí, sí, tenim moltes altres activitats que són molt interessants, sobretot per a la comunitat cinèfila, per als filmmakers, tenim el Cinematography Focus, que fa quatre anys ja que el feim, que són activitats relacionades...
Diguem que són activitats educatives relacionades amb el món de la fotografia. Venen GOPs, que són directors de fotografia, venen coloristes, editors, productors, i diguem que són jornades de formació per al públic. I m'assembla molt interessant, perquè sempre ve gent...
No ho sé, amb molt de talent. És un privilegi. Jo penso que sí. Vull dir que si m'estan escoltant filmmakers o gent que li agrada molt el cinema, que s'interessa per ser tècnica, crec que heu d'anar a Cinematography Focus perquè hi ha taules redones amb professionals que realment són molt interessants. De fet, en Papa Michel, que és un director de fotografia, crec que...
Bueno, Nebraska, ha fet Nebraska. Estarà allà i farà un talk, una xerrada, també en Steve Buscemi, també farem una xerrada amb ell, li podran demanar preguntes, què tal amb Tarantino? Jo li preguntaré què tal la cultura major, què sap?
Estic obsesionada amb aquest tema, ja ho saps. Sí que m'assembla interessant per aquella gent que tingui curiositat per saber com se fa cinema, aleshores ha de venir una Cinematografia Focus, que ho celebram de dia 22 a 24,
en el cine Rivoli i després tenim algunes activitats que passen a esvaluar com Women in Leadership que ja també fa 4 anys que ho feim i és un podcast que feim en col·laboració Girls on Film que venen de United Kingdom
i sempre duen a dones que lideren de dins de la indústria cinematogràfica i aquesta xerrada està moderada per Nana Smith que és la mateixa creadora del podcast també per les dones que se vulguin dedicar sobretot a la part tècnica i de producció cinematogràfica és molt inspirador perquè tens referents que com saps tenir referents és bàsic per voler ser fer
crear per tot. Bé, tu vas ser la directora de dones de cinema, dones de cinema, no? De donar un lloc, un espai reivindicatiu.
Sí, primer vaig dirigir lo que és Directed by Women, vaig fer com una... Bueno, això és com una franquícia, no? Me'n vaig encarregar d'ús Directed by Women que venia dels Estats Units aquí i això ho vàrem fer durant dos o tres anys, després vaig crear ConoFest, que era un festival de cinema... Et record perfectament. De pel·lícules de curta duració escrites jo dirigides per dones balears nacionals i internacionals, m'ho sé perfectament...
Ho fèiem a Palma, Madrid i Barcelona, i era molt guai, però justament, mira, parlant abans dels finançaments i de les subvencions, finançar un festival és molt complex, probablement és la cosa més complexa que hi ha, perquè diguem que és una...
que t'adonen els dos bens i després no t'adonen bé, és que és un això em sona això sí, això per un costat que això és superlací per quan estàs fent un festival o qualsevol tipus de creació però clar, en el cas del festival és una estructura fragmentada tens la part de subvencions que és superimportant la part de ticketing, la part d'esponsors i la part de recursos propis aleshores
és un servei que tu dones, perquè el callarafí és això, durant molt poc temps, aleshores te pots estar gastant perfectament 50.000, 100.000, mig milió, dos milions en una setmana. Aleshores què passa? Que si qualcuna d'aquestes quatre potes cau, ja està, ja estàs perdent deu pes.
I, claro, per exemple, que no fes, va deixar d'existir per això. Perquè, no sé, a l'igual una productora executiva que me senti que tingui més paciència que jo, perquè crec que té a veure també en sa paciència. Jo ja tinc tanta paciència per demanar tantes subvencions perquè t'adiguin que sí, després que no, després canvies partit, canvies tècnic, i dic, mira, babies, no voleu que no fes? Doncs no n'hi ha que no fes, saps?
tot i que em fa mal escorregat, sempre ho diré, perquè a la gent li agradava molt, tu també vas formar part de ConoFest, però que a la fi també ha de sortir rentable i ha de valer la pena, més enllà de tot l'activisme que hi havia darrere, per qui el fa, perquè era com a moscaró, era superlessiu, perquè no només... Demanant voluntaris des d'aquí per fer-s re ConoFest,
que sigui com sa tornada, gent amb paciència, ja ho heu sentit, això també és important en el món de la cultura. Sí, amb més paciència que una mica durant.
I Dòpica, s'ha passat volant el programa, ja que van dues preguntes sense calma, ràpidament. Volen que m'escomptis una anèdota incòmode o graciosa d'esteu recorregut com a artista, ja no tant com a productora? Què t'ha passat en aquesta vida artística? Qualquer cosa que diguin, mira, això ho vull compartir.
Ui, no estic preparada per aquesta pregunta. Per això te la feim. T'han dit que això era teràpia, aquest programa.
Una anècdota. Però una anècdota... Incòmoda o graciosa o que diguis, mira, vaig a prendre... Com a artista, com a productora, com a creador... Com a artista. Perquè no ho han dit prou, na Vika és actriu, directora, premiadíssima, en fi. Mira, una anècdota incòmoda
Quan dirigia teatre, que l'estimo molt en el teatre, jo era la directora de l'obra teatral i vaig anar allà, que estàvem fent s'assaig tècnic, i claro, jo estic molt clar el que volia de focus i tal, i...
I em molestava moltíssim que en el meu company, que jo li estava donant les ordres de com posar les llums i com volia ser intensitat, els graus i tot, i les posicions, i les fresnes, i les dimes, i no sé què, en lloc de parlar-me a mi, tota l'estona li parlava a ell. I aquest tipus, i me passa, quan faig cinema a la fresca, que claro, jo mou pantalles i cada vegada que faig cinema a la fresca, que feim la part tècnica,
Tothom està allà, perquè jo li he dit a tothom que estigui allà, i clar que sé muntar i desmuntar tot, però sempre parlen a xalot, tio, a xomo, i me molesta moltíssim. I jo el que li dic als meus companys, això no és una qüestió que tingui jo un problema amb tu, però sí que necessit que col·lectivament... Respecte.
No, que m'adoneu la paraula a mi per una qüestió política. Perquè me molesta, que clar, ja estic dins d'una professió molt masculinitzada, que tota l'estona per les coses tècniques, com inconscientment, col·lectivament, no, la dona no saben fer i ets homo sí. I jo li he dit lo que li demanen als meus companys, a dir, no tens res en contra teu, però dóna'm a mi la paraula.
I no perquè jo la vulgui, perquè no la necessit, però és una qüestió... No, però no fa falta que m'ho expliquin més, t'entén perfectament. És que els han d'acostumar d'aquesta manera, de dir no, no, és que no vull debatre amb tu si és per això o per l'altre.
Sí, i crec que també nosaltres tenim la responsabilitat d'ocupar espai, que jo incomod moltíssim, Roser, això t'he pogut dir, t'he pogut comentar 40 milions d'anècdotes de ficar durant i incomodant a la gent. Perquè jo ocupo espai, perquè dic el que vull, perquè si t'empresa t'ho dic com puc i sense miraments. I aquesta cosa d'ocupar espai, molta gent, com que soc una dona, jo penso que com que soc una dona sobretot, ho du molt malament i jo no deixaré d'ocupar espai.
Però el que sí que deman, jo, però amb tota la responsabilitat política i activista que té això de si em toca a mi ocupar l'espai és que m'és igual, si t'incomoda jo estic aquí i faré la meva feina. Però sí que li demanen els meus companys que m'estan escoltant i companys són tots els homes que m'estau escoltant aquí, d'acord?
Necessitam que mos se digueu, de vegades es poda quan el tenim, perquè si som caps del que sigui, per favor, doneu-vos la paraula, parla amb ella, doneu-vos aquest poda perquè si no se perpetua aquest paternalisme i aquesta infravaloració de la dona que a mi em molesta.
Idò, estic totalment d'acord amb aquesta crida que feien a tots els nostres oients homos i també a totes les dones que a Pentura no s'han atrevit a dir-ho que han d'ocupar espai és que jo vull que les dones ocupen espai allà, pum perquè és necessari, perquè tenim una perspectiva i una manera de fer feina també més complexa, no t'ho diré no t'ho diré que no, però crec que han d'ocupar més espai
Ocupar espai també és teràpia, ens apuntem. Vic, ha estat un plaer enorme tenir-te aquí. Posarem la darrera cançó. Jo me sap molt de greu que hem de acabar, però és que no... Ha estat un gust, un plaer i m'ha vengut superbé. Moltes gràcies per convidar-me. Gràcies tomeu, gràcies Roser. I fins una altra. Fins a la propera, Vic, que fa santes coses. Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
He vist un riu a París, a prop de la torre gris. He vist un paraigós lleixat. Tots els mecanismes, un home i la dona aturats. Conversen en terra amb un moix, la dona despleia i desfà. Tots els mecanismes,
Bona nit.