Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània. Música Música Música Música Música Música
Hola a tothom, torna-se'n a Roger Amis, una setmana més amb Voltros a l'illa sense calma, a una mediterrània. En aquest espai no simplifiquem el món, no tenim cap intenció perquè mos sigui còmode, sinó desitjam tot el contrari, estar incòmodes i incòmoda.
En aquest espai també la política es tracta com un espectacle que no és gens llunyà, sinó la força que ho travessa tot. La cultura, arribar a final de mes, la salut mental de les persones, tot.
I bé, volen xerrar de política i Mallorca com a territori i espai molt vulnerable dins d'aquest joc internacional que vivim i que no han triat però ens afectarà molt i val més que ens hi posen ja. I per això tenim un convidat que ja havia vengut, que ja el coneixeu, que és en Justí Soriano. Molt benvingut, Justí. Moltes gràcies.
Aquella vegada que vas venir, van xerrar del món rural, de les coses quotidianes que es poden millorar, de quina importància té conèixer bé el territori per aplicar qualsevol actitud o activitat i les sinèrgies. I avui volem exemplar això amb tu com a analista polític, investigador i mediador.
i volem que mos xerris directament de què està passant. Ja sé que és una pregunta massa àmplia, però començam. Rebem noticis avui mateix que mordeixen estorats. Què està passant per una persona com tu que analitza la situació geopolítica?
A veure, primer de tot m'ho he de disculpar perquè la setmana passada vaig passar una setmana molt densa i avui... T'has espès. Sí, exacte, sí que un poc espès però faré el millor que pugui. Per tant, què està passant? Jo crec que sempre per treure diagnòstics hem d'intentar utilitzar totes les tècniques que tenim a mà.
I això m'agrada molt emprar l'analogia de la medicina. La medicina occidental ha tingut la tendència de tractar les coses simptomàticament. És a dir, medicaments antiinflamatoris...
antibiòtics, etcètera, etcètera, no? Però no s'han emprat suficientment tècniques per veure la rella del problema, no? És a dir, d'on ve que és realment allà on, si se pot, s'ha d'atacar. Per tant, atacar, entre comillas, no? És a dir, abordar la situació. Sí, sí, comprendre que són el que ens ensenyen totes les teràpies holístiques, la medicina tradicional xinesa, tot això. Exacte. Això...
Segons quines ciències socials, quantes hi expliques això, n'és més ortodoxos, és a dir, explotes cap i pensem que sóc un new age. Si algun d'ells m'està escoltant sabrà que estic agudint. Però bé, bromes a part. La situació que tenim, per començar, crec que hauríem de fer una lectura de filosofia política, no? És a dir, què està passant ara?
Tenim un ordre mundial que s'està rebentant, bàsicament. En un any han passat de tenir institucions que tenien molt de defectes. S'ha de dir, qui idealitzi aquestes institucions? Crec que hem de reconeixer que no han sabut abordar segons quines qüestions. Com quines? Per exemple, tots els problemes estructurals que han anat sorgint després de la crisi de l'any 2008, que ens han duit, per exemple...
aquí a Mallorca, que teniu una crisi de vivenda, que els nostres sous no siguin suficients per alimentar nosaltres mateixos, ja si tenim fills, doncs, imagina't. De fet, la meva generació ja, els de tenir fills, ja...
Tard de pensar dues vegades, sí. I ara he dit, bé, ja seran els 40, no? I no sé si en els 40 dirien els 50 i ja finalment diré que no. No, no, no, no se pot. Sí, no? I aquestes coses estructurals les institucions no han sabut...
Però estic enxerrant que en el 2008 hi ha una situació de crisi que tots, més o manco recordam, que d'un dia per l'altre tota la gent que havia comprat, que estava hipotecada, això va afectar els sous, l'habitatge, la pobresa de la gent i va haver un rescat bancari.
Exacte. Està enxerrant d'això. Sí, sí, exacte. Clar, tot això va tenir tota una sèrie d'efectes col·leterals, però sí que és veritat que això ens va demostrar que el sistema capitalista que tenim ara, que, per cert, part de les seves finances són inexistents, no són físiques. Són imaginàries. És com si juguéssim a un risc i un monopoli a la vida real. Sí, sí. I...
Clar, tot això ens ha dut a un món en què ja no sabem què és el que és real i què és el que no, i els problemes són tan complexes que no els sabem abordar. Som els escapats. Som els estan escapant. I a més, no només això, sinó que projectem dins la robòtica, la intel·ligència artificial, el futur, la solució. Però de qualsevol manera, crec que és la filòsofa Marina Garcés, que va ser professora meva, que xerra de la transferència de responsabilitat.
i diu que nosaltres mos desfeim dels problemes actuals que tenim i li daim i també té una altra cosa que he llegit una mica aquests dies que és un entreteniment en realitat és per fer-me la il·lusió que estem fent les coses bé per exemple quan tu li preguntes coses a una intel·ligència artificial
t'amaretja amb uns rotllos patateros que són com per omplir pàgines i pàgines, però de contingut, si ho analitzes, en realitat n'hi ha molt poquet. Sí, i a més sempre t'adones la raó. A vegades em diuen «Tienes raó, hosti, però...» I després no me'l dona, no? Per fer aquest missatge, per no digressionar massa. Tornem a... Què està passant ara? La crisi que va començar en el 2008...
ha trencat l'ordre mundial i a poc a poc estem acceptant que això ha estat així. És això? Sí i no, perquè hi ha una part de nosaltres que no ho acaba d'acceptar, no? I clar...
Hi ha una corrent, va, després xerraré d'aquesta corrent, perquè si no, no, me'n vaig des tema. Per tant, el que està passant és que, diguem, a nivell filosòfic hi ha una crisi epistemològica i una crisi existencial, no? Inclús, quasi, quasi...
diguem, ontològica, disculpa. Per tant, no sabem el que són com a sors humans, no tenim molt clar quin és el nostre paper en aquest planeta i cada vegada estem més confusos. Després, epistemològicament, és a dir, a nivell de coneixement, ja no sabem què és vera i què no és vera. Per exemple, aquesta setmana hem pogut veure com tirotejaven a una altra a Mineàpolis, als Estats Units,
i hi ha vídeos suficients que demostren que aquesta persona està ajudant una dona, aquesta ja, i és brutalment assassinada, però el president dels Estats Units presenta una versió totalment diferent, com ja va fer anteriorment, i hi ha tot un...
La que deien que duia un arma i que els volia atacar i era el telèfon. La posveritat i la falsedat han embrutat la realitat que és quasi inexcessible a vegades. No entrarem dins d'aquest debat. Si mos posa en sèrio és veure que veritat, veritat no n'he entengut mai. Però teníem un marge on mos podíem moure que era un marge comú. I això és el que s'ha trencat, vols dir.
Clar, i a més ser erupció, i aquí xerraré molt perquè jo crec que a nivell de què està passant ara, el món digital té un paper per no dir que és el protagonista. Què passa? Que a partir de, podríem dir, després de la crisi, va ser quan es van disparar els smartphones i...
Les xarxes socials en aquell temps tenien Facebook, ara ja no l'hem parlat amb tant. I clar, què va passar? Vàrem tenir una sèrie d'instruments nous que sobretot s'han emprat a marketing, que s'alliven la publicitat segmentada. És a dir,
se fa publicitat política ad hoc, és a dir, feta a mida del que tu penses, no? I segons el que tu penses i el que publiques a Instagram o a Twitter o a quarts x. El que la gent diu l'algoritme.
Que tu vols veure les coses de la teva millor amiga i en realitat estar veient coses de moixets o de temes que tu no saps ben bé per què, conscientment, però no t'aturen d'arribar.
Sí, sí, sí, de fet, a vegades poses una foto d'un moixot i de cop dius, hòsties, m'estan assaliant els moixos, de cop. Acaba ja de cop que el mòbil hi ha un exècit de moixos. Bé, al final, les persones que miren tant de vídeos de moixots, el manco nivell de salut mental crec que estan millor que les persones que estem mirant el que està passant a nivell mundial, no? Bé...
M'estimés no donar opinions subjectives perquè no vull desanimar les nostres aires. No, no, aquí volem desanimar tothom i fer les sortines al carrer i crear la guspira que fa falta per la revolució. Exacte. Això és el nostre desig. Aquí, alerta, no ha d'anar gent ni mica.
És a dir, què està passant? Tenim una xerra molt del concepte de permacrisis, que és un poquet contradictori, perquè les crisis són coses específiques i de tant no poden ser permanents. Però, clar, hem entrat a dins d'aquesta contradicció que les crisis s'han aiaïllat tant, i n'hi ha de tant de tipus, crisi digital, crisi ideològica, crisi d'aigua, crisi mediambiental,
crisi econòmica, que en el final vivim un món que està constantment en crisi, on els ritmes que hi ha d'avallar van més aviat, tenim que hi ha d'avallar més inputs, per exemple, els nostres telèfonos... Vos dir que ens han quedat desbordats de crisi i ja ens és igual, ja no mor bé d'una. Exacte, i com explica la neurocientífica Nazaré Castellanos, no sé si és una conferència o un dels seus tres llibres,
diu que afirma que el nostre cervell, el nostre cervellet, fa molts de mils d'anys que apenes ha evolucionat. Clar, nosaltres abans estem acostumats a sortir, caçar, a sembrar un parell de patates, cuidar dels nostres familiars i quan ens invadia un animal o una altra...
grup, doncs mos defensàvem i ja està. Però no teníem... Tot era visible i palpable. Exacte, però no teníem un dispositiu, tot el dia fent titi, titi, titi, titi, per exemple, no? I ni tampoc teníem xarxes que totes sempre es bombardetgen amb coses... Excitacions diverses... Sobre excitació. Clar, això fa que la gent tingui menys temps. I a més d'estar sobressaturada...
que, a més, aquí també crec que si tenim temps podem xerrar de com és que està tan sobressaturada la gent, perquè no només és l'accés d'estimuls, sinó quin tipus d'estimuls estiguin tenint, no? Sí, després farem un decàleg de què podem fer veritablement per sortir d'aquesta boira. Per tant, clar, tot això genera les bombolles de filtre, les càmeres d'eco, que després si ja tens ens expliquem més detall, però en resum,
Com he dit abans, estem en un moment on hi ha molta crisi, és molt difícil fer diagnòstics, però si s'han de fer, s'han d'intentar tenir en compte totes les disciplines possibles i tractar les coses també de forma aïllada. És a dir, qualitatiu, quantitatiu. Utilitzar diferents metodologies. Conclusions que he tret a la Bruto, que és quan les tret jo aquí en el programa, que només tenim una hora...
estem saturats, dispersos, pentura una mica, insegurs amb què han de fer i què no han de fer, i a més a més tenim una alerta global de guerra. Endavant la primera cançó per ambientar aquesta primera conclusió.
Fins demà! Fins demà!
Un altre cop, encara un cop, encara un poc, si veureu fer guerra un altre cop, veieu que sereu els més d'acord.
El silenci classe, pren una altra tassa, encara un poc més, t'aniràs després. De fora les hores, dium que som molles, com si la tristesa vingués dels carrers.
Si voleu fer guerra, encara un cop, un altre cop, encara un cop. Si voleu fer guerra, un altre cop, veieu que serem els més d'acord.
L'illa sense calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana.
han tocat un altre de les potes d'aquesta situació de desesperació en què vivim. Havien xerrat de, recapitulant, habitatge, crisi mundial econòmica, crisi en la informació i aquesta barreja de temps d'oci i estar empanats tot el dia. I ara anem amb una amenaça molt seriosa. Què vol dir?
en aquests moments tenir amenaces globals continuades de guerra i guerres que ja s'estan produint d'una manera salvatge. Què representa per nosaltres això emocionalment i en el nostre dia a dia i què representa per Mallorca?
Uf, moltíssim. A veure, clar, venim sobretot la meva generació i les generacions més joves, que potser no han pogut xerrar amb els nostres padrins i padrines,
o no han pogut assimilar la informació, no som totalment conscients de com bé que s'està a les imperfectes democràcies actuals que tenim, que són molt millorables, se pot millorar deliberativament, participativament, etc.
però clar, de sobte mos trobam en què França ha posat-se mili, crec que és a partir d'avui, i ja mos estem preparant per una possible guerra. I bé, estaven també a Alemanya xerrant d'això, perquè tots els temes que s'hotan, que mos havia de salvar de tot, ara és quasi un perill més.
Sí, fa un any no ens haguessin cregut que el nostre pitjor enemic podria ser als Estats Units. He de dir que inclús a mi em costava, però era evident que si en Trump guanyava seria una legislatura, entre comillas, de... De dibuixes animats. Sí, sí.
És el archimalo, el archienemigo. Sí, ara hem arribat a un punt en què jo crec que si en George Orwell estigués viu, digui...
Hauria d'haver escrit 2006 també, perquè el 1984 se queda un poc curt, ja. Per tant, com es podria afectar això? Clar, jo crec que primer de tot el que hem de fer és agafar consciència que això no significa resignar-nos i dir que s'està...
entrar-me en guerra, això serà un desastre, ni tampoc se trata de tenir una postura naïf, com tenen algunes persones que diuen jo no vull ser guerra, jo no vull ser... Però és que si t'invadeixen... O hi ha la possibilitat de... Perquè no és només que... No fa falta ni que ho facin. Exacte, però imagineu-vos què passa, no? Com us defensarem? Eh...
que anaven aquestes imatges de Dinamarca, de gent jove entrevistada a Pesquerrer, que se troben ara en tota aquesta moguda de Groenlàndia i en Donald Trump i com mor defensant d'això. Te refereixes a aquesta gent que fa quatre dies creen com nosaltres, la majoria, en un món en pau i on la raó guanya i resulta que no.
Exacte, i de fet jo he viscut a Dinamàrica i aquest passat mes d'agost va passar totes mes sense estudiant allà. I com que t'expliques cap quan penses
Jo cada dia jo fava la bicicleta quan anava a la Universitat de Copenhague. És un país superpacífic, tranquil. Educat. Educat, sí. Tot funciona bastant bé, no? Les imperfeccions, òbviament, quan hi ha la happy hour la gent se posa a veure com una loca. Com aquí, això ho tenim en comú. Bàsicament. Però, clar, de sobte, pum, les coses han canviat en qüestió de dies.
i això és una cosa que també va passant-se a llarres civils i va passant-se a llarres mundials en Hitler és que jo ho necessit necessit Groenlàndia llavors si no me la voleu donar per les bones que és que me la veneu vos hauré de matar tots una mica és el missatge que ha donat amb aquesta actitud que té d'empresari que ho deixa caure i no ho diu obertament
Aquí és on ens interpel·la en els mallorquins, bé, a tots els balears, que no vull excloure cap de les illes, si analitzàvem el nostre passat, que vàrem ser molt invadits i vàrem ser un punt molt important per als comerços... Estratègic, sí. Perquè realment, a més de ser un ressort turístic estupendo, també és un punt estratègic important. Són tres illes... Per això vàrem tallar el Puig Major per fer la base aquella... Que si no m'equivoco està als Estats Units encara, no?
No n'estic segur, haurem de fer una excursió d'Aona Mediterrània. Ja venc. Han d'anar allà amb una bandera mallorquina, si hi ha una base d'Estats Units, els deim que no, que fora, que necessitem el Puig Major. És veritat. El mateix que fa ell en Groenlàndia. Exacte. T'apuntaràs. Jo m'apuntaré amb altres, sí. Sí.
Oients estimats, tenim una cita, ja vos anirem avisant per les xarxes, però crec que han de plantar cara, perquè si no això mos pixen a la cara.
I aquí és on jo vull fer una crida i després ja xerrallem de com... De coses més pràctiques. Què pot fer la gent a nivell ètic, no?, ara mateix. Fer una crida a les institucions europees que realment ens agafem el que és Europa en sèrie i deixem de tenir una Europa dividida, infuncional...
Classista, perquè hi ha uns països de primera i uns de segona. Ara, pintura s'ho pensen, perquè ara haurem d'estar units. Exacte, per tant, ara és unió o no sabem què. Però està clar que separats, si ara els Estats Units vengués aquí o Rússia vengués a Espanya...
que diuen, mira, jo necessit Mallorca, me fa falta. Exacte, crec que s'ho neccionaria en menys que de... què? Tres dies, bueno, i soc generós. Reien Jaume no va tardar tanta, com que dir Mallorca. Avui dia jo crec que seria una cosa de minuts. És perquè nosaltres tenim una facilitat de deixar entrar fàcilment.
De no posar molta resistència. La camilla és molt còmode. En conclusió... Vols dir de reglar les coses i no plantar cara més que res. Exacte. Per tant, ara Europa ha de tornar a sofrir una modificació estructural molt, molt profunda. I tothom...
ha de pressionar perquè això sigui possible. Jo vaig a les coses que veritablement funcionen, que és, han d'entendre, quan tu dius crida a les institucions europees, quines eines tenim com a ciutadans perquè la nostra veu arribi a qualsevol lloc. I m'agradaria que m'ordonis per qualsevol plataforma activista, qualsevol oient que tingui ganes de muntar-ne una,
on poden anar i què poden fer, perquè la sensació és que no se pot fer gran cosa. Sí, és vera com parteix aquesta sensació, de fet. A veure, hi ha moltíssimes associacions proeuropeistes, inclús paneuropeistes, com per exemple els joves federalistes, que també estan aquí a Balears,
Nosaltres també a nivell de rural i tal volem fer feina en temes de Unió Europea i jo personalment estic avaliant per crear els Estats Units d'Europa.
És una idea que és curiós, però ja, segons les estadístiques, a peu de carrer que s'estan fent, ja supera més d'un 50% d'aprovació dels ciutadans de tota Europa. Clar, però no agafem com a model com els Estats Units, perquè no mos convé gaire. Jo crec que la Unió Europea, amb tots els seus efectes, és millor que en aquests moments els Estats Units.
Òbviament, no es tracta del que els Estats Units d'Amèrica ni siquiera ha seguit el seu obsolet model presidencial. Amb això nosaltres tenim una democràcia molt més avançada. Per tant, això no s'ha d'abandonar ni el Parlament Europeu. Simplement estic xerrant de crear realment una federació i que hi hagi diferents nivells de govern. Una Constitució...
però que després, òbviament, hi ha d'haver competències que quedin aquí, locals, autonòmiques, i que respectin les cultures de cada lloc, la diversitat lingüística, etcètera. Són coses que ja als Estats Units no se donen tant. O començar a tenir llibertat lingüística. Exacte, sí. Una cosa que podria aportar, que representaria alguns llocs, no dic quins, un canvi. Sí.
Sí, però és que el tema lingüístic a vegades és com una creuada, no? Sí, sí. En lloc de simplement poder xerrar el nostre idioma i emprar-lo normalment... Però és que molestis, eh? Sí. Vostè xerra català per molestar. Indígena, rebel...
Molt bé, això entenc que és que no existeix i s'hauria de crear, però Mencimor dóna temps, perquè en aquest moment tenim una sèrie de països europeus, un concretament totalment amenaçat en el seu territori,
Uns altres que no s'havien plantejat el camí bèl·lic com a possibilitat mai més, i per tant havien anat reduint aquesta despesa entre el que ha passat a Ucraïna i el que està passant ara mateix, han canviat d'idea i veiem que n'hi ha que ja ho han aplicat. Exacte. La idea europea...
humanista i cultural no ha funcionat i ara mos trobam, vull dir, no ha funcionat, me'n refereix per unir com a potència Europa, que era la seva idea originària. I ara mos hauran d'unir bèl·licament.
Clar, però és que en prou acció no ha estat suficient, no? Si era humanista, no? Idealista de crear una Europa unida i tot això. Bé, va tenir, va cometre moltes regades, s'ha de dir tots recordant la paraula troika.
que era el dimoni, no? I mos obligaven a fer unes polítiques d'austeritat horrorosa. I de despics, els països, què? Que era una manera de dir on teniu l'educació, senyors i senyores? Per això, clar, jo no estic dient ni estic idealitzant que Brussel·les, i de fet jo,
a Buc també perquè hi ha diferents capitals europeus, que no tot estigui centralitzat a Brussel·les, no sempre ha actuat bé. Hi ha moltes coses a corregir. Crec que s'ha de tenir sempre crítica constructiva, si pot ser. Però està clar que Europa ha de despertar, no? Wake up, de qualque manera. I més que res, crear un bon sistema de defensa...
i aquí ja dono una opinió personal. Jo, personalment, crec que ha arribat el moment d'abandonar-ho tant. Clar, però justament això ho estem veient després de tot un pari-per on hi ha hagut diversos països, que era com a Espanya, vos hauria de fer vergonya que no poseu prou sobbes, i tal, i oh, és que no col·laboreu, i tal...
i ara, justament pot després, amb aquests dobbers que ha posat tot Europa per sa OTAN,
Donant compte que estem endeutats amb una idea de protecció que fa tot menys protegir-nos, perquè genera la inactivitat, perquè si fas qualsevol cosa t'estaries carregant els precèters de l'OTAN.
Clar, estem una miqueta enguinxats, vam d'assumir, i el senyor Marc Rute, però és que també ho sap, no? L'altre dia és governador de la Florida, no sé si heu tingut l'oportunitat d'escoltar com em se va referir als europeus. Què va dir? Va dir que això era una vergonya, que tenim complicitat total amb en Trump i que estem totalment dormits i que aquestes reunions els líders mundials haurien d'avaluar jo negres.
Ah, sí, sí, sí. Bé, i després va dir totes aquelles altres coses de no estem a la taula, som part del menú. Exacte. És això. Sí, sí, sí. Que això, curiosament, és un tipus de discurs que fa molts anys que tenen els països latinoamericans. I que ara comença Europa a veure que estem igual o pitjor. Sí, exacte. Per tant, ara el que haurem de fer...
la part del menú no mos esperàvem mai com a europeus no, no, no però clar, hem estat davant del sofà criticant a dins de les xarxes i diguem-ne mal què estem i òbviament sempre se pot estar pitjor això és veritat
Per això no mos hauria de consolar, volem estar millor. Exacte, aquesta és una frase que quan hi ha molt de pessimisme dic sempre que se pot estar pitjor. Entenc una altra que ara no me surt. Bé, així que a total morirem tots, per tant... Bé, però això també passava fa 100 anys i la gent tenia més ganes de canviar les coses. Exacte, i ara...
Unes quantes repúbliques, una actitud de poder somiar i canviar les coses. Ara, en el postmodernisme actual, el somi és com que s'ha mort, no? Somiar desperts, ja... Ja mor basta. La creativitat està morta, no?
i estem resignats i jo de fet en això li dic en els meus treballs nihilisme deconstruccionista passiu que ara sona molt complexa però realment el que vull dir és que deconstruïm tot, és a dir, desmuntam el sistema, l'analitzam, el qual està bé,
però en el final aquest deconstruccionisme mos du un nihilisme passiu perquè ja no creiem en les institucions Són molt intel·ligents però uns inútils a sort de pràctica que fa ser vesqui de qualque cosa Sí, podríem dir alguna cosa així políticament incorrecta Anem a escoltar una altra cançó ara posarem un altre tema per donar-nos una mica de marxeta i ara en aquesta següent part m'ho donaràs
idees concretes de com podem èticament començar a actuar en tot això. No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa el carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.
Amb l'espurna de la història i avançant a pas valent, hem encès dins la memòria l'aflamà d'un sentiment.
Viure sempre corrents avançant amb la gent rellevant contra el vent, transportant sentiments. Viure mantening viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble moviment. Viure sempre corrents avançant amb la gent rellevant contra el vent, transportant sentiments. Viure mantening viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble moviment. L'illa sense calma. No sabies que dormies fins que t'has despertat.
I doncs, justament, això és el que volem fer, despertar una mica, i se mos ha anat quasi tot el programa, mos queda poc temps, Justi. Recordant, tenim en Justi Soriano, que mos està ajudant a entendre aquesta realitat que vivim,
el podreu trobar ara de moment a Instagram. Sí, se me pot trobar a Instagram JustiSoriano, junt. Tot junt, facilíssim. I doncs si alguna oienta vol comentar qualque cosa de tots aquests temes que malauradament no hem pogut, només hem encetat, hem obert moltes portes i hem oïtat. Ara ja el que volem és coses pràctiques que podem fer.
Els mallorquí, els balears, què poden fer? En el nostre dia a dia. Aquí, jo això li dic a aquesta branca de la filosofia, bé, inclús política, que més m'agrada, és l'ètica. Perquè en els finals, actualment, vivim dins d'un món de codics deontològics i pensam que l'ètica només és normativa.
Però realment, en el seu origen, i tal com diuen ara els estudis feministes, també, des de les ètiques de la cura, és que l'ètica també és el que fem en el dia a dia. Com ens cuidem a nosaltres, com cuidem a les persones que tenim de vora. Per tant, què podem fer? Hem de fer microimpactes i macroimpactes. Però, òbviament, el que tenim més a mà són els microimpactes. I el primer, som nosaltres. És a dir, la nostra persona.
Després són les persones que tenim de vora. Un exemple de microimpacte que podem fer nosaltres demà de matí mateix i començar així ja a canviar el món.
Exacte, per exemple, primer, entendre com funcionen els procediments que mos tenen endormits. És a dir, entendre com funcionen les bombolles de filtre, les càmeres d'eco, com funcionen els... ara només surt la paraula en català, bias...
sesgos algorítmicos... Ah, sí, sí, sí, tot el que fan els algoritmes que te fan només trobar un tipus d'informació i no un altre, reconfirmar coses encara que siguin errònies...
I després, aquí ja entrem a dins d'una dimensió més espiritual, una actitud d'opertura, de compassió, no com a condescendència ni tampoc com a llàstima amb els altres, amb habilitat. I, precisament, jo dic que ara mateix, en un moment on l'odi i la crispació és l'objectiu de, malauradament, moltes de la gent que controla el món,
fer totalment el contrari és un acte de rebel·lia. Molt bé, la veritable revolució llavors seria sortir dels algoritmes, per simplificar que ens entengui tothom, i sortir de la crispació voluntàriament, nosaltres, sense nostres persones més properes. M'agradaria que expliquis molt breument aquest exercici de crear-nos un perfil social.
amb un conte fals, i quins experiments poden fer d'acercar unes determinades coses per veure... Això, atenció a tothom que ens està sentint, li servirà molt escoltar això. Bé, espero que no me sentin des del cos de policia. No, no, ells també, ells estan a favor nostre, sempre. Perfecte. Jo crec que, de fet, és una cosa que...
ens ajuda a nivell de seguretat nacional, europea, i de tot tipus. Per tant, un experiment que es pot fer, potser no per nins, però sí per adolescents, o per nosaltres mateixos, és crear perfils TikTok, crear perfils no necessàriament totalment falsos. Jo podia fer una fotografia meva, però que en comptes de dir-me just i soliana, m'ho posaria en un altre nom,
em pregui a les meves pròpies fotografies. Sí, no se tracta de falsificar, sinó de fer un experiment. Se pot fer més o manco èticament, no fa falta que fa fotos d'altra gent, falsificar identitats ni res d'això. Ens inventem una identitat imaginària, a diferents perfils, o n'inventem inclús dues. D'acord? I n'inventem una que és una miqueta més conservadora, que li agrada molt el futbol...
una sèrie de coses i patrons que tenim associats amb persones conservadores. I anem observant els tipus de material que ens van recomanant les xarxes. Especialment el que més radicalitza és YouTube. Perquè a més de tenir una llista de reproducció, no sé si vos heu fixat, que si la deixéssim en marxa,
i no l'aturaríem mai, arribaríem fins a la resiliència, perquè no s'acaba mai, és infinita. I va evolucionant segons el que tu selecciones, però després te va donant material,
Per anar fent proves amb tu. Són ells que fan l'experiment. A veure si funciona, no? Totes aquestes plataformes tenen, per exemple, una agència Silicon Valley que se diu The Dopamine Labs, és a dir, els laboratoris de dopamina, i tenen estudiadíssim com manipulen molts i de fet ho fan. I curiosament...
No sé si recordeu, dia 20 de gener de l'any passat, quan va ser la investidura del senyor Donald Trump, la majoria dels propietaris de totes aquestes plataformes van assistir com a convidats. Sí, i n'hi ha un que va ser ministre i tot. Ah, sí, sí, és de la motosserra. Sí.
Idò, sí, això mos diu molt, no? Per tant, això és un petit experiment, no? A més d'actes quotidians d'amabilitat, inclús amb gent que està en contra de nosaltres. Un segon, Justi, aquest mateix experiment de crear un perfil, els que siguin més gamberros com jo, que mos estiguin sentint, pots fer també tranquil·lament a Tinder.
Si tu crees un perfil a Tinder d'una manera o d'una altra, també comprovaràs que se t'apropen uns perfils o uns altres i pots treure conclusions. Tot això és un món imaginari i l'importància que té el que tu... És que sempre cap amb el mateix perfil de tio o de tia.
probablement és perquè estem nosaltres provocant aquest algoritme. Exacte, sí, sí, sí, totalment. A més de que si pagues, és a dir, les persones que paguen tenen més visibilitat, però això és un altre tema. Ja, ja, no, però és terrible, és classisme fins i tot en aquest món imaginari. Exacte, sí, sí, sí. Ara, aprofit per recomandar-vos. Anem a la més tranquil·la.
Fins, que és una altra aplicació que a mi personalment m'agrada més. Què és? No saben res? S'han quedat endarrerits? Doncs sí, és una aplicació de cites que, diguem que, a veure, no deshumanitza tant com tindrà. M'agrada això. I no és tan bèstia com aquesta... És que això m'incòmode molt, això de fer un besdit...
Si no, com si fos un català... Pots dir que en aquesta plataforma pintura hi ha gent que escolta programes de ràdio quan lilla sense calma. Exacte, exacte. El que se dediquen a això, el que ha estudiat Ciències Socials, el que no ha estudiat, però el que li agrada molt, el que sigui. On se troba? Sí, a la Play Store o a qualsevol lloc de descarrega i se diu Hinge, amb H.
H-I-N-G-E. Molt bé. M'agrada aquesta recomanació. Això també és una mica antisistema, anar sortint de les coses tòxiques que saben que no toquen.
I no estic dient que no sigui absolutament gent tòxica i que no. Simplement crec que és una opció una miqueta més humana. Ara, també estaria molt bé que les meravelloses persones que tenim aquí, tant a les Balears com a tota Europa, dissenyin una xarxa independent que funcioni diferent. Jo també convido a la gent que ho faci. Sí, si no mos agrada muntar comes, fem coses nosaltres per millorar-lo.
Sí, sí, sí, exacte. I aquí a Europa estem molt complexats i els mallorquins i la gent de Balears crec que encara més. Ens fa por tirar endavant projectes i a la gent també li costa molt activar-se. A les associacions sempre ens trobem les mateixes.
Jo no sé què passa, se suposa que hi ha més d'un milió d'habitants i no sé on són. I se suposen molt descontents perquè després quan fan enquestes o quan surten cerdades, la població que està descontenta per temes com la massificació turística, problemes d'habitatge o que han pujat els ous i soli, se suposa que és tota la població.
Que no m'estranya, que hi hagi descontent, però clar, quan hi ha descontent, s'ha de fer qualque cosa, i específicament, principalment. M'ho deies un altre punt, i passarem a una altra cançó, un altre punt cent, deies, per fer, perquè jo me n'he anat directament en els temes que jo me diverteixen, que siguen gambarrissins tots. Sí. Anem a parar atenció en els temes cent.
Bé, doncs aquí estem fent més que fent, jo diria, espiritual, l'autocura, no? És el tema de limitar les hores a les plataformes, tenir en compte com funciona el nostre sistema neurològic, que no entenc per què les escoles ens ensenyen a fer segons quines coses, que no sé si tu us has empleat durant la teva vida, però no ens ensenyen a cuinar ni ens ensenyen la neurobiologia del nostre cervell, que és
per cada dia, no? I no tenim ni punyeter idea de com funciona. I això és una cosa a investigar. Per tant, cuidar-nos a nivell mental és essencial per deixar d'estar tan cansats i començar a tenir més creativitat i més ganes de fer coses. I en el mateix temps això també pot ser una manera de mobilitzar-nos per fer qualque cosa i no viure resignats i esgotats sempre.
Vols dir que si volem fer qualque cosa per millorar el món, si volem ser revolucionaris actius, han de dosificar aquests anuladors de voluntat. Exacte. Que són les pantalles, que estan pensades per això. Exacte. Es fent tan hilo de les xarxes socials, de tot això que ens enganxa i ens fa estar...
Exacte, exacte. I tu has dit una paraula que és molt important, i és la voluntat. I és altra que, òbviament, a part de l'empatia i la compassió, de les que ja he parlat abans, per això també és la tensió. Hem perdut la tensió. No tenim capacitat de tensió, tenim els neocórtets cerebrals que s'han anat de vacances i estem sobreactivats emocionalment cada vegada més i més i més i més i molt dispersos. Això té solucions.
A més de no estar tan exposats i exposades a les xarxes i no deixar aquest telèfon, que no sé si vos ha passat coca pic, que no vos doneu... Així, de sobte, teniu el mòbil en sa mà? Sí, que no te'n dones compte com ho has fet. Què ha passat? És com quan deixes de fumar i de cop i volta estàs amb un cigarrer en sa mà. Sí.
Sí, però quan sigues has tingut un buit mental i els telèfons hagués vingut fins a tu i t'hagués obert s'Instagram, no? I comences allà en s'escrolling. Sòl psicòlegs, aquests blackouts de... Passen, per exemple, amb els problemes amb els alcohols o amb drogues, que no te'n dones compte i ja estàs anat a caure i no n'ets conscient. Exacte. I és que funcionen així, els mòbils.
Els filòsofs històrics tenen una tècnica, ho dic perquè encara n'hi ha, que se basa en què cada pic que detectes un d'aquest bloc ous, facis una retçeta, una línia, durant el teu dia, no? És a dir, una pèrdua d'atenció, no per fer-ho ser-te després, que estic no gens saludable, sinó per ser conscient de la falta d'atenció que tenim. I com se pot cultivar la tensió? Que això és molt important. La meditació...
que m'explica l'especialista en neurociència de la meditació, i he tingut la sort de l'alumne seu, Nena Zara Castellanos, explica molt bé com els mecanismes que si meditam entre 15 i mitja hora, si pot ser cada dia, i d'això en podem parlar un altre dia també, eh? Sí.
Haurem de xerrar un altre dia, però vols dir que la revolució del que veu és que ens desconnectem d'aquest màtrics de pantalles? Sí, parcialment. Parcialment. També les utilitzem quan volem, no?
Per altra banda, que meditem i, per tant, estiguen també espiritualment més relaxats? Que ens cuidem, bàsicament. Mentalment, físicament, i també que cuidem les persones, inclús si no les coneixem. Intentem comprendre tothom, intentem tolerar les idees que no ens agraden, no hem de caure dins d'actituds similars amb el fetxisme o autoritarismes o totalitarismes, no hem de caure dins la trampa de s'odi,
Precisament han de fer tot el contrari. Però això no significa posar línies vermelles. Òbviament, si algú fa un comentari masclista molt desagradable a la taula... Homòfob, el que sigui, sí, sí. S'ha de dir, perdona, però... O si a mi em fan un comentari homòfob, jo fa dues setmanes vaig posar una denúncia a la Policia Nacional. Molt bé fet. I jo animo que la gent també posi línies vermelles. Però això no impedeix que
a mesura de la possible, quan no hi hagi faltes de respecte greus, òbviament, intentem ser el més comprensius i empàtics possible. Molt bé, aquestes serien les actituds que nosaltres podem aplicar en el dia a dia per del nostre granet de sorra, que som nosaltres, fer un moviment. Posem una altra cançó, que ja pràcticament on anem, i ara et faré unes quantes preguntes més.
Dirigeixo la meva mirada cap allà on ve i veig una vaca pasturant i al seu costat una dona descabellada amb els braços estesos i descalça que balla sense compàs. Passa un bailet pel meu costat i li pregunto, xiquet, tu saps qui és aquella dona? I ella avergonyita em diu, la revolució.
Vaig conèixer una xiqueta, sense poble, sense ciutat. Els peus negres anava descalça, els cabells d'ullat deslligats. Sons ulls foscos m'explicaven velles històries del passat. Però tan cal no es mamagafa el que passava.
I alçant les mans a l'aire i amb uns moviments de cap, la cintura dibuixava infinit de llibertat.
Fins demà!
T'emetrem sense filtres.
Bé, ara ja, com que acabem el programa, jo no vull que acabem aquest programa sense xerrar d'un tema que me preocupa moltíssim, que és el tema de com a la Segona Guerra Mundial, bé, tot el temps previ a la Segona Guerra Mundial, quan se jugava
en temes d'eugènica, en temes de... Hi ha uns ciutadans que són millors que uns altres, hi ha uns que són més ignorants, és que els pobres són pobres perquè s'ho mereixen... Tot això va anar evolucionant, està encerrant...
Més o manco als anys 20, que per exemple a Barcelona, a Seteneu de Barcelona, es va fer la primera trobada eugènica d'Europa, oficialment amb gent que va venir d'Alemanya i tal, com un lloc on intel·lectualment estaven d'acord, i aquí a Mallorca es van fer les jornades de...
Sabies que hi havia Herr, no me'n recordo el nom, Keiserling, te sona? Que era un pensador que també jugava en tots aquests temes de les races i uns que són millors que els altres i de més. Bé, tot això va desembocar que en un moment donat varen tenir...
una sèrie, perquè jo no era una persona tota sola, podem posar nom de Hitler, però tota una sèrie de propaganda de gent, de funcionament molt semblant a el que està passant ara. M'agradaria que xerrem d'això, que jo trob que se xerra poc.
Clar, aquí tenim un desvantatge, i és que així com existeix un manual del comunisme, és a dir, el manifest, no existeix oficialment un manual del feixisme, però hi ha teoria de sobre, sobre les seves estratègies comunicatives...
i el que pretenen fer. Exactament, no sé què te puc dir sobre això. Ara mateix, jo diria que estèticament, i quan xerra d'estètica no em refereixo només a visualment, sinó sensorialment i sensitivament, s'estan emprant moltíssim de recursos fotxistes. Ja vam veure l'altre dia, el líder de CICE, dels Estats Units,
Pràcticament el mateix uniform que la SS. Sí, sí, sí. I Nilo Masch va fer una salutació nazi, que després la va maquillar diguent que li picava el braç, però evidentment això ho anà amb la gent d'una manera subtil, però justament se va repetir.
Sí, de fet, ja hi ha hagut altres polítics que ho han fet i precisament no estan criant un taxi, que de fet no és exactament el mateix gest. I sabem que ells no necessiten cridar cap taxi. No, això també és.
No, que aquesta imagineria, tota aquesta cosa, està en aquest moment acampant tranquil·lament quan fa 10 anys haguessin dit que era una cosa totalment il·legal i gens ètica. Sí, clar, i que no se tornaria a repetir, sobretot. Si ara estan vius, saben posar a les mans persones que han viscut la postguerra o la segona guerra mundial,
Deven estar dient, però la gent és estúpida, no beven, doncs espero que no sigui tan estúpida i se desperti abans que
passi això i que sapiguem reaccionar. Hi ha moltíssimes dinàmiques que s'estan repetint. Bàsicament, així de forma molt resumida, el que s'ha fet és primer normalitzar el discurs. El discurs es basa en dir mentides, negar coses, en el cas d'en Trump sempre declarar sa victòria i mai assumir una derrota...
Bé, quan té una derrota, acomiada a la gent que té fent feina per ell. Exacte. Et recordes d'aquella que va fer els índex d'atur que la va despedir per Twitter? La va acomiadar per Twitter perquè no estava d'acord amb les xifres que ella li donava, pobra dona. Ah, sí, exacte. I això és com funciona en Donald Trump i molta d'aquesta gent. Diguent-li porqueta a una periodista o que se calli a una periodista francesa
Li va dir que tenia un accent que era incomprensible, no? O que són lletges. Sí, coses així com desacreditar la gent, desacreditar la informació, i per tant això dona un espai a que el que abans he dit que se normalitza vagi entrant i penetrant a poc a poc a dins la societat, abans pensaven que no era.
Aquí ens ha arribat el temps fins aquí posar-me el nostre granet de sorra de dir si pareix feixista, és que és feixista. Normalment sí. Anem a la darrere cançó, ens acomiadem, justi, voldrem que tornis, per favor. Ja ho anirem anunciant. Moltes gràcies per ser-nos. Gràcies.
Tenim memòria, foc a les mans per teixir la història. Portem en elles un llarg camí, viure vol dir tendre partit. No volem fum, no volem draceres, aquí no venim a fer volar banderes. Comptem amb tu ara, no pots ballar, un dia 1 per tornar a començar. Gent de mar, de rius i de muntanyes, ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent del mar, de rius i de muntanyes. Ho tindrem tot i es parlarà de vida. Anem lluny, serem molts, empanyent endavant. Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat. Que no ens guanyi de por, el demà avui és nostre, tu i jo.
Avui parlarem de quan el laboratori oceanogràfic estava a Saigo Dolce.