Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània.
Benvinguts una altra vegada a l'illa sense calma. Avui tornarem a fer teràpia cultural mallorquina de Bon Diveret. La teràpia la feim aquí deixant xerrar amb els artistes, amb els que fan cultura i escoltant sobretot què ens volen dir. Avui tenim en nosaltres un grup meravellós de Giovanna Morat i avui el coneixerem al llarg d'aquesta hora de programa, tota dedicada a ells, que se diu Electric Jam.
L'illa sense calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana.
Benvinguts, tenim en nosaltres, ens acompanyen en Jairo, que té 13 anys, que és la guitarra i veu principal. Nadria Hernández, que té 22 anys i és la bateria. En Faizer, que és el pare d'en Jairo i el pare de Nadria. Què noms? Xisco. Xisco. Benvinguts a tots. Gràcies. Moltes gràcies.
Luces frías en calles vacías. Caras perdidas tras pantallas encendidas. Voces mueren en ecos digitales. Vivimos conectados pero estamos iguales.
Marevallot, jo ja m'havien dit que en directe éreu molt intensos, però és que m'ho heu de demostrar, que per tots els oients mos acaben de tocar aquí en directe. Jo tenia preparada una cançó, si vols preixer-la post, i després començarem a xerrar perquè els oients puguin escoltar una mica més. Ah, clar que sí. Endavant.
Estem escoltant Electric Jump, que és un grup de rock alternatiu curt en anys, perquè fa molt poquet que estau en marxa, ara contarem més coses, però ja amb molt de moviment i que va... Llavors com neixen arreu, nascuts a Mallorca i nascuts aquí jo crec que val la pena començar a xerrar amb en Jairo.
Què tal? Bones tardes. En Jairo, que era nou anys, deu, vares començar a tocar. Sí, vaig començar amb sa guitarra, nou anys, i amb sa veu, deu. Deu. I vares dir jo vull tocar, ho vares dir, com totes les estrellers de rock que coneixem. Vares començar a tocar. Com va anar exactament? Em vaig enamorar.
Bé, jo vaig començar amb una pel·lícula de Netflix que s'anomena School of Rock. I des d'aquell moment jo vaig dir als meus pares, jo vull tocar la guitarra. Va ser un moment d'enamorament a primera vista amb la música.
Però no et va bastant tocar la guitarra, que també has començat a escriure. Tu, les teves lletres, els teus temes, fas tot tu. Sí. Això és espectacularment. Aprofitarem i saludarem en Faizer, el pare de Jairo. Com va anar això, versió pare?
Hola a todos, mi nombre es Pfizer y bien, bien, gracias a Dios va bien. La música para ellos es pura diversión. Para nosotros es más sacrificio y dedicación también.
És com duen nins en el futbol, els aduis a concerts. Sí, sí, sí. Hombre, tampoc no ho veig tan sacrificat. Bueno, ya cuando estamos, cuando empieza todo, ya nos divertimos todos, pero antes es como una mezcla de todo, ¿no? De feina... Sí, de trabajo, habla aquí, pregunta aquí, pide aquí, llevalos allí, traelos de allí... Pero al final, cuando hacen un concierto y terminan, es satisfactorio.
Hi ha un moment que en Jairo, que està totalment decidit a tocar i a fer cançons i tot això, coneix en Adrià. Com va anar Adrià? Hola, bona, sóc en Adrià. Quan el vaig conèixer vaig dir...
Aquest tio em sembla que mola moltíssim, entonces... Sí, sí, sí. Però aquí tenia 10 anys. Sí, tenia 10 anys. I... ¿Tú en tenies? Jo tenia... ¿Cuántos en tenia? Vint. Vint, no? Bueno, tenia vint. I vaig dir... A lo mejor tal, tal, no sé què, no sé quantos, diré, crear una banda. Voy a esperar un poco más, a ver si hace. Vaig esperar un poco més, ¿vale? I d'allà va sortir la meva música, no sé dir, la música d'alternativa. Bueno, va estar xerrant, xerrant, i...
Vareu encaminar el grup. I es va formar d'aquesta manera. I com va la relació entre els pares? També vos vareu conèixer en aquell moment i vos vareu posar d'acord. Com ha anat això, Xisco? Hola, bones tardes. Jo som el Xisco, el pare d'Adrià. Bueno, doncs... Recordo que em va quedar el pare d'en Jairo. Em va dir que Xofi volia muntar un grup i que volia tocar-me l'Adrià.
Dir, vale, mos hauríem de veure... No t'ho esperaves. No, la veritat és que no. I mos hem de veure i que s'ajuntin i toquin. I el meu fill té la batalla que el nostre i mos van ajuntar, van fer un parell de assajos i perquè va anar bé i se van preparar en un mes.
Amb un mes. Sí, amb un mes. Se van aprendre unes 12 o 13 cançons i ho van tocar ja en directe. Això va ser un primer concert. On va ser i com va anar, com ho van viure.
Va ser el 1 de... De març. De març, sí. D'enguany. Sí, no, de l'any passat. El 2024. Sí, a 6 voltes que va ser... A 6 voltes, ei.
Va ser un petit festival d'altres bandes també, locals, i es veure que va ser molt xulo. I els altres grups què varen pensar? Què te varen dir? Es varen donar l'enhorabona i també es van impressionar molt, ja que va ser el nostre primer concert. I amb un mes de preparació. Hi ha grups que estan dos anys per preparar totes cançons. Molt de temps, sí.
I si les cançons eren vostres, o vareu fer versions, mitjo a mitjo? Bé, començàvem en covers, en versions, i record que aquell concert vam tocar dues cançons pròpies, però després van afegir més cançons pròpies, fins ara que tenim 12-13 cançons pròpies ja fetes, i ens dà per un repertori entert.
Molt bé, molt bé. Llavors, a partir d'aquest primer concert, que estem xerrant de fa un any i poc, han passat moltes coses. Jo, sobretot, ara teniu un concert per la campanya de Sardzheimer. Voleu contar això, també? Bueno, nosaltres vam fer... Bueno, el pare d'en Jairo va decidir fer-nos això, és a dir, mos va unir en aquell concert benèfic contra el Parkinson,
I van recordar tot bé, és a dir, van tocar aquestes quatre cançons per una bona causa, que va ser el pare de moltes bandes, o G. Osborne, per si algú no el coneix.
És un cantant molt bo. Aquest era escat de cartell. Sí, escat de cartell. Molt bé, que vos convocava a tots. Sí, sí. Que de fet no és el Seimer, Parkinson. Parkinson, sí. Es Parkinson. Jo he dit el Seimer, disculpa-ho. Molt bé, molt bé que m'ho corregiu. Molt bé, llavors aquest grup que comença a funcionar en es marx li deis Electric Jam. Sí. Com va anar el nom?
Va estar acercant molt de noms també.
Clar, que no estiguessin ja agafats. Agafades i tal, evidentment. Però a ell se li va córrer una idea, o sigui, una idea molt, molt, molt bona, que va dir Electric Jump, amb un logo d'escalambre, aquest tipus, com si pots enrampar. Sí, sí, exacte. Perquè nosaltres... Són en Jairo. Sí, va ser en Jairo després, això.
Un fora de sèrie, eh? Sí, perquè sempre que tocaven una cançó de Nirvana, que sempre que començaven tots els instruments, jo començava amb la guitarra sol, i quan començaven tots els instruments, en Guillem, que és el baixista, que avui no ha pogut vendre, però en Guillem i jo,
Pegaven un vot i tot el món se sorprendia. Clar, molt bé, molt bé. Era com açús de què començava la festa. Sí, exacte. Molt bé, és un nom preciós, està molt bé. A més sou molt actius a les xarxes socials. Teniu ja un munt de coses penjades. Sí.
Conteu-vos altres coses importants per a vosaltres, tant els artistes com els pares. Coses que han passat màgiques i precioses que voleu compartir amb els oients. Bé, me'n recordo la primera vegada que es va veure amb en Adrià, que va ser en el gremi, que si...
Això és el lloc de músics de Bon Diveres, oi? I aquestes sales de sats i tot. Sí, va ser un lloc on van connectar instantàniament, ja que van tocar una cançó de metàl·lica i van connectar. I quina era?
Sí que em destrói. Molt bé. I vareu dir, mira, aquí hem de fer qualque cosa més. Sí, exacte, exacte. Un altre moment màgic o... o qualque anècdota. Memes pares també deveu tenir. Anècdotes de somes pares de ser artista. Entrant en el gremi o ja on sigui. No, anècdotes no... Bé, jo tenc... Com he comentat antes, abans...
fa un assaig al nostre i, bueno, ell toca... Cada quant? Cada setmana. Cada setmana. Se pot comptar. Sí. Bueno, i de mentre ell toquem, pues, em faig ser... fem un cafè amb llet.
Molt bé, molt bé. Comenteu sa jugada. Sí, sí, estem allà amb bon ambient i després també turen, enverenen i ho he passat molt bé. I Faiser, Xisco, els altres pares ja us han començat a preguntar a men com va això i a més més pares que els seus fills també se volen apuntar o què ha passat?
Bueno, sí, siempre, siempre nos están preguntando, pero ¿cómo lo hacen? ¿Cómo lo hacen? ¿Están tocando aquí y allá? ¿Pero estos niños dónde estudian? Clar, perquè això per començar és autodidacta.
És una cosa que han posat en marxa, no és que els hagueu apuntat. Vull dir, ha estat en una sèrie de Netflix, la inspiració. Sí, sí. I heu dit, jo en sé i ho faré. Exacte. Molt bé, molt bé, Jairo. Tu des de sempre t'havia agradat la música, Jairo? Bé, no. A mi m'agradava molt el futbol.
Però abans, a partir dels 7 o 8 anys, em va cansar un poquet. I a partir d'aquella edat no tenia molta cosa que fer. Òbviament des de l'estudis, però a partir dels 9 anys vaig descobrir aquella pel·lícula i m'agradava molt. I va dir això és per jo. Exacte.
Però que vostre, m'imagino tots dos, escoltàveu música. Jo vaig uns pares escoltadors de música i aquí ha hagut una influència. Jo, bueno, també el seu tio està viu de veure a nosaltres i també li agrada molt la música. Nadia sempre ha estat escoltant música. Sou nens que heu tingut bones referències musicals. Quin tipus de música escoltàveu de nens?
Jo, pues bueno, li vaig dir al meu tio, pues això, que sí, tenia música heavy per provar lo que era, i tenia Iron Maiden, Joe Satriani, tenia també Gary Moore, per exemple, que també Gary Moore és molt bon, molt bon guitarrista.
També tenia... Qui més tenia? Bueno, més bandes. També tenia satsó ni tot. Hi ha una bona discografia. Hi ha una bona discografia. Això influeix molt. Els pares eduquen en l'exemple. Sí, perquè s'ha escoltat molt de llena. Sí, s'ha escoltat música. Ya sea de un estilo u otro, pero siempre han venido con la música en el camino.
Hi ha una dita preciosa que és no te preocupis d'eduquen els fills, t'estan mirant tot el temps. En realitat, en el que educem és en el que feim, en com som, en l'exemple. Així que segurament vosaltres ho podeu veure, vos n'adoneu compte, teniu aquesta referència de... hi ha hagut bona música. Sí, de fet, quan el meu pare escoltava música, que me'n record que abans d'escoltar música rock,
Ell escoltava música de rock. Per exemple, escoltava Arctic Monkeys, Gorillaz, o també en Queen. Escoltaven tu i jo Queen. Molt bé. I t'agradava? Sí, m'agradava molt. Clar, que això és l'important, transmetre l'amor. Idò, anem a escoltar, ara pentura, una altra cançó vostra que va d'inspirar en els oients i després continuarem parlant amb més històries d'aquest grup tan preciós.
Empieza la aventura, todo es emoción, nuevos compañeros sin tanta presión. Los profes te guían, todo va genial, parece que el cole no está tan bien.
Los deberes aumentan, ya no es tan sencillo, te piden trabajo, no basta el brillo. Hay más materias, más que estudiar y empiezan las tardes sin poder descansar.
Fins demà!
Podran continuar a escoltar amb el link principal a Instagram. Podeu dir exactament què trobaran allà, com cercar... Bé, el nostre nom és electric-jump-music.
I ahi podeu trobar moltes coses, sobretot explicar els nostres concerts. Per poder saber on actuareu. També vídeos de Noltros tocant, també a sites Noltros i això.
I tota aquesta informació d'aviat estareu fent merchandising i de tot. De fet, tenim molt de merchandising, tenim camisetes, lliquetes, sueres... Amb el vostre logo. Sí, també. Tinc un regal per tu.
Home! Sí, sí. A més són simpàtics, saben guanyar a tothom. Un collaret d'Electric Jump. Oh, preciós! Els tenim en venda, també. És una pua. És un collat que és una pua. Després me faré una foto i faré molta enveja a tots els oients, però això ho podran trobar en els vostres concerts, segurament. Sí, sí.
Jo volia recordar a nostres oients que estem xerrant amb el L3Jump, el grup, que està format per en Jairo. Quina és esteu llinatge, Jairo? Còrdoba Roig. Còrdoba Roig. Molt bé. Jairo Còrdoba Roig, que en aquest moment té 13 anys. Està format també per n'Adrià Hernández, que el tenim aquí a nosaltres, que té 22 anys. Efectivament. I en Guillem, que no ha pogut venir. No, no ha pogut.
Que té de 7 anys, si no m'equivoc. Vull dir, sou un grup d'aquests com quan veiem aquestes biografies dels grups de rock importants que començaven en aquesta edat. Això és preciós. I bé, i amb molt poc temps heu estat per tot. Tenc entès que heu estat tocant tamarraigia i, bé, em conta moltes coses. Què ha passat? Si la gent ja vols telèfonar?
Vos volen, com va? Sí, de vegades, nosaltres cridam als promotors, o si no, ells els criden a nosaltres. I hem tocat per molts llocs, hem tocat per Porto Adriano, Ses Voltes, el nostre primer concert, també per Meretxí, Poyensa, també Camp Picafort, hem tocat un poquet per tot.
De mica en mica, tot haureu tocat tota silla. A més, tinc entès que heu estat finalistes a concursos, com ha anat això? Això és la part que vull que m'aconteu vosaltres, que en sé molt poquet, fil per renda.
Sí, això va ser... Bé, un dels concursos que vam entrar, que va ser el nostre més recent, que ens vam passar molt bé. Sí, de veritat que sí. Sí, que va ser a Magalúf,
Ara no me'n recorda el joc... Sí, el Zeppelin. Ah, molt bé, Zeppelin. Va ser un concurs de bandes locals i el va empassar molt, molt bé. I eren bandes locals joves o eren de totes les edats? Sí, era un poquet de tot, de totes les edats, però crec que nosaltres érem els menys joves. Compatíeu amb gent de molta més edat. Exacte. La veritat és que sí.
I s'altra gent, quan reaccionava quan vos coneixien? Quan ens van conèixer en aquell concurs, per la primera vegada dels concurs, van dir, uepa, i aquesta gent, uuh, no sé què. Aquests petits. Sí, i ens van intentar votar però no van poder guanyar gairebé, van guanyar-se a l'altra part.
Exacte, varen quedar segons. Segons vareu quedar! El vostre primer concurs i fa un anyet i poc que esteu en marxa. I de la Vosquits també hi ha qualque cosa o no? No. No heu participat. Ja comença sa llegenda. Tu sí? En si el grup no, però jo sí.
Ah, tu, mem, idò. Jo havia sentit campanes. Sí, però no vaig poder participar. Vares anar allà i vares fer els càstings. Sí, no, hombre. Però em vaig passar molt bé perquè vaig conèixer moltes persones molt bones, sí.
Vostres veig que teniu claríssim una cosa que deim aquí a l'Illa, sense calma, sabeu que aquest programa el que vol és xerrar de la cultura de Bon D'Ivares, no de la cultura aquesta que ens contem de les administracions, que tot va bé i és tot molt fàcil, volen xerrar dels problemes reals dels músics, dels artistes, dels escritors en el dia a dia, i per això vos duim a vostres, perquè ens conteu coses.
Com veieu vosaltres el que és fer bolos, si està recompensat econòmicament o costa molt i s'ha de viure com un hobby? Si hi ha facilitats, per exemple, per un grup com vosaltres tan espectacular en l'edat que teniu i aquesta trajectòria, si vos ofereixen ajudes o alguna cosa o heu de fer totes pares d'anar cap aquí i cap allà?
Bé, és un poc de tot, ja que ens ayuden els nostres pares i també hi ha altra gent que vol col·laborar en la causa. Sí. Ah, molt bé. Però jo crec que aquí a Mallorca està poc, poc recibit els músics, ja que, o l'art en general, ja que o estan poc... O són famosos. Exacte, o són famosos o res.
Sí, sí, dos extrems. Exacte. I hi ha, sobretot, poc, hi ha cada vegada pocs llocs per tocar. Sí, van tancant sales. Exacte, ja sigui per una cosa o altra, o també llocs per assetjar, que és molt important. Nosaltres, perquè hem tingut la sort,
Però jo què sé, a la península o aquí a Mallorca, hi ha grups que no poden tocar. Clar, no poden assajar perquè has d'insonoritzar, va al dobbers, els lloguets són altíssims, jo ho sé, per fer molts amics músics, que per poder-se permetre pagar lloguets d'un local ben insonoritzat, és un dineral, si no tenen ja. I és després que se mos segueix a la coa, per poder començar, has de poder assajar molt
Sí. Com això, heu dit que a cases. Heu hagut insonoritzat els pares per... Fue lo segundo. Compras una guitarra y lo segundo que dices tenías que haber insonorizado primero. Clar, clar, clar. Però, claro, sí, lo segundo fue eso, empezar a poner...
Espuma, apanyos, ventana clausurada, puerta con espumas así de gruesa, espumas por las paredes para que no rebote tanto el sonido y... I encara no basta. I no basta. I no basta. El mot de renau. No basta. Molt bona música però és un so bastant fort.
I del Finder d'aquí una crida a totes les administracions, que ho agafi el que vulgui, que hi hagi més locals per poder assajar els grups, sobretot els grups que comencen, com el vostre. Els grups emergents. A preu raonable o fins i tot subvencionat, perquè no...
Clar, també crear events per aquestes bandes emergents, no només per nosaltres, sinó també per altres bandes que estan començant i necessiten reconeixement i això.
I també necessiteu provar què tal, com funcionen les cançons que esteu preparant. Exacte. Perquè sense públic no podeu, necessiteu poder fer concerts com de prova, de test, com ha fet tothom.
Tots els grans grups quan començaven els hi passava això, començaven a tocar i és vera que avui dia cada vegada falten més llocs on hi hagi música en directe i que no utilitzin la fórmula aquesta de posar música d'ambient i ja està, sinó que hi hagi concerts i la gent pagui una entrada i vulgui... Música en viu. Grups que toquen. Clar que sí.
Idò, ara, perquè veieu que no sou els units que teniu problemes, posarem, tenim nosaltres aquí en el programa, un contestador, on tothom pot deixar un àudio, que se diu el contestador simptomàtic. Podeu dir a tots els amics i coneguts que poden dir la seva, poden presentar els projectes que tenen, fer-se publicitat, per què no, però també poden protestar de les coses que creuen que són millorables, perquè si no...
Però és que tot està bé. Hem de protestar. Endavant el contestador nostre. El contestador simptomàtic.
A la pregunta de qué le falta al Arenal a nivel cultural te diría que nada, que el Arenal es perfecto como es. Una cloaca, es un vertedero, es un pozo lleno de veneno y rata y creo que es un lugar increíble para desaparecer y un lugar maravilloso. Es como un cubo de...
de escupitajos de la basura turística alemana. Y debe ser así, porque es un invento nuestro balear. Y si le falta cultura, o le falta cultura a la isla en general, le falta cultura a cualquier ciudad ahora mismo, a cualquier barrio, ya que todo se ha reducido a estar con los ojos pendientes de las pantallas y los likes y los mensajes privados y la chorrada de las redes sociales y exhibirse y estar todo el día haciendo el imbécil en...
en Instagram y en Twitter dejando mensajes fascistas, no sé. Pero todo esto lo digo desde el optimismo y desde un lugar luminoso y positivo. Soy Toni Nievas y el mensaje se autodestruirá en, no sé, en dos años.
El Dr. Lumb també, jo el poso en el mateix calaix que Vola de Drac. És un manga de gent que no llegeix en català, però se llegeix en català perquè Arale i Vola de Drac ho ha vist sempre en català. Però les altres, igual que també la editorial nova que hagi manga, se van poc, molt poc. Hola, som l'Anabel Villalonga, músic menorquina, resident de Mallorca actualment,
Som guitarrista, cantant i compositora i som integrant de grups com Dues i Unes o Figues d'un altre paner, tot i que també col·labora amb cantants com Chris Joannico o Sam Larner, per exemple, amb qui he fet bastantes gires per als Estats Units i amb moltes altres històries.
Actualment estic a punt de treure un disc en solitari que es dirà Ma, que són poemes de Miquel Àngel Adrober, musicats, que he pogut fer amb una beca d'una residència artística donada pel Teatre Principal de Palma. Té moltes ganes de presentar-ho i que ho conegueu. Jo crec que el que seria interessant seria poder tenir una xarxa de contactes, jo sobretot que vinc de fora i encara no tinc prou connexions per aquí.
de sales de concerts, de festivals, de regidors de cultura, de teatres, d'organitzadors de festes, coses així, que hi poguéssim tenir accés als músics directament.
que és el que jo estic acostumada a fer a Menorca i que no sigui tot mitjançant empreses de manejament o intermediaris, ja que crec que, a part que hi ha una part econòmica on sortirien més beneficiats, al final, com que tenen una cartera ja feta, acaben posant els mateixos grups. I estaria molt bé que poguéssim accedir a una xarxa de contactes que tots hi poguéssim accedir.
tenir accés i poder contractar els concerts directament amb les persones interessades.
Bé, hem sentit aquestes propostes tan diverses, hem tingut en Toni Nievas, que és un il·lustrador boníssim, és el que ens ha fet, que coneixereu d'Instagram segur, ha fet el logo de l'illa sense calma. Ah, sí. I té un humor fantàstic i també se queixa de la poc que s'ajuden els artistes. Bé, teníem aquesta idea de Nanabel Villalonga,
que hi hagués una xarxa de contactes accessible per als grups que comencen? Com ho veus, això? Bé, és una bona idea, és vera. Perquè, com hem dit abans, es necessiten moltes coses. Però sobretot, com hem dit abans, jocs d'assaig o també invitar grups d'events.
Clar, que hi hagi, però quan deien en Abel, si ho heu sentit, els que organitzen els concerts, en el cap i la fi, tenen ja els grups que coneixen i van tirant d'ells i sempre acaben actuant els mateixos, perquè clar, és més còmode. És com un bucle de monotonia. Clar, monotonia, molt bé. Exacte, i clar, necessitem canviar, perquè si no la gent diu, ah, és que és sempre el mateix, i clar, exacte.
Bé, jo de ver és que en Jairo me té enamorada perquè en Jairo transmet aquesta energia totalment natural i autèntica, no la perdis mai. Perquè tenir ganes de fer una cosa i saber-ho transmetre, ja tens molt gonyat. Segur que si tu vas a xerrar en qualsevol local de música en viu i te voen i te coneixen, ja...
Sí, de fet, he de dir una cosa. Sí, sí, sí. Ara me contem per el pinganillo que tenim un concert la setmana que ve, el divendres, que tocàvem a un festival de bandes locals que s'anomena Marrotxí. Ah, Marrotxí, és vera, dia de nou. Heu tocat això de la sala Sunset i has sortit un musical.
Sí, un musical. Quin musical és? Jo faig un musical del Grinch. Sí, per Nadal? Sí, per Nadal. Jo faig el paper d'Estulu. Estulu quina és? M'ho recordeu? És el fill de la família. És el fill major de la família, de los Quiem. Molt bé, molt bé. No tures, eh? Tens una energia.
Sí, de fet, el concert aquest de Marrotxí, el publicarem tot. A la Marrotxí, a quina sala, recordeu? Si no, anirem a cercar les xarxes. Bé, és a l'aire lliure. És a l'aire lliure venir, sí. És... És figueral. És figueral. I què han de fer per tenir l'entrada, la gent que hi vulgui anar? No, no ha entrat. És gratuït. És gratuït. Però, dia de nou, que és divendres, a quina hora?
A partir de les 6 s'obrim portes a les 6. Però nosaltres tovam a les 8 i mitja.
Bé, idò. Tothom que vos vulgui conèixer, que senti aquest programa i digui jo els vull veure en directe, cap allà. Sí, això fa molt d'any que organitza l'Ajuntament de Marratxí, l'espai jove. L'espai jove. I és per donar... Visibilitat. Sí, tot el que vulguin. I fa molt d'any que ho fan. Molt bé, mira, igual que hem remugat una mica dins les coses que se fan bé. Sí. Exacte. Sí.
I allà i debo reunireu molt de pares d'artistes i podreu compartir anècdotes i tot això. Jo també he vist que teniu un altre concert, Memo, on és? Dia de nou és aquest i en teniu un altre. Així ara aviat, dia 24 de gener? Dia 24 de gener. Que teniu a sa factoria de xoc. Factoria de xoc. Sí.
Jo que tinc unes ganes també de tornar a veure aquell puesto, però jo és el millor que hi havia abans. Perquè vaig tenir una banda allà, sí, sí, sí, vaig tenir una banda per començar allà, com eren les bandes.
I d'allà vaig començar a cercar, cercar, cercar, fins que vaig trobar gaire després. I llavors, tu com va anar això? Tu anaves també allà, tu també vas ser precoç? Sí, sí, sí. Me van fer una prova difícil de bateria i guitarra. Van dir Enter Sandman, vinga va, Enter Sandman. És una cançó de metàl·lica. És una cançó de metàl·lica. I van començar a fer aquesta prova.
I d'allà em van dir que soc acceptable. Molt bé. Aquest tipus de bandes. Quina edat tenies en aquell moment?
De nou, de nou, sí, de nou tenia. Fan res, també. En Adrià, em sembla que va començar amb 14 anys. També. Va començar una escola, allà a Som Ferriol, el sol de fa, i ja feien grupets i tal, però a ell sempre li ha agradat tenir un grup com toca. Molt bé. I fins que va cercar, va cercar i...
Vares fer això d'anar mirant a què m'agrada, a què no... També hi ha d'haver una connexió. Vol trasborduir bé? Sí. Estan bé. Molt bé, molt bé. Vos enteneu en tot? Sí. Hort d'aquestes coses que també discutiu. Per exemple, les lletres, les escrius tu tot soc, Jairo, i després les ensenyes en Adrià, les comentau junts, com va? Bé.
A veure, jo compon tot, abans componien tots, però amb el temps he compost tot jo. Però bé, sempre... bé, era amb un programa que s'anomena BandLab, que hi pots fer la bateria, el baix, la guitarra i tot.
T'ajudaves amb aquestes eines. Exacte, i jo les enviava a les pistes i amb ell, amb això, era com una base. Com per inspirar-los. Exacte. Això és brutal. És el Leonardo da Vinci de sa música. Tot tres se n'entren molt bé.
No, no, és que veig que sí, eh? Llavors, quan en Jairo vos presenta una cançó, ara, deixant-me en Adrià que m'ho donés la seva versió. Què passa en aquell moment? Deies això boníssim o deies això ho hem de canviar? Bé, jo, bé, bàsicament ell em diu, oi, pots tocar això Adri, per favor, hem d'estudiar-lo el cop més possible. I jo li dic, bé, bé, bé, oi, ho podeu tocar perfectament.
Hi ha moltes vegades que m'adon compte que hi ha molt d'errors a vegades a les cançons, per la qual les intent mirar, li dic que hem de canviar algunes coses i les canviem, evidentment, algunes coses que sí que les canviem.
Clar, que són els esborranys de ser artistes. És lo que m'agradaria. Com un bocetó. I d'allà, després feien les cançons bones, però bones. És a dir, les bones bones. Que aquí és on se veu aquesta cosa tan meravellosa, aquesta feina en equip. Sí, exacte.
Que això és una cosa que la gent quan vol actuar en un grup no pensa, però que s'ha de tenir molt present. Quan coneixen la vida de tots els artistes veient lo important que és que hi hagi un bon equip i els problemes que hi ha quan no funciona. Bé, nosaltres no volem tenir problemes. Perquè encara no sou famosos, ja veureu quan seguiu famosos. Perquè nosaltres coneixem molt bé.
I bé, això que teniu ara aquests dos concerts, dia de nou, en aquesta trobada de bandes joves de Maratxí, i després aquesta altra, i ja esteu pensant en l'any que ve, ja teniu present...
Bé, ara que comença aquest any, tenim un projecte que és gravar dos EP's de cada un de 6 cançons, ja que tenim més de 12 cançons, i és veritat que ens fa molta il·lusió. Sí, la veritat que sí. Pareu un disc professionalment ja. Sí, volíem fer un EP d'això, de cançons amb ell, i encara estàvem esperant el tema de gravació.
S'estudi. Se l'estudi, sí. Molt bé. I el pressupuesto. Clar. Sabeu que hi ha ajudes de l'Institut d'Estudiar Baleàrids per música, sí? Això pendureu de mirar, eh? Igual que a vegades mos queixem que no hi ha coses per gravar... Bé, per fer un disc hi ha ajudes i hauríeu de mirar.
Això són coses que vos heu d'aprendre a llitjar ses bases i són ben complicades, però si entreu dins ses bases serà preciós sobre què heu aconseguit. Si no és aquest EP, és proper. Sí. Eh, una edat, et surten una vegada l'any. Mireu, l'Institut d'Estudiar Balearits hi ha un apartat que és per músics, vos heu dit que vol, tres i tots els oients,
I a vegades hi ha sort i hi ha coses que hi entra a la persona que ho mira, perquè a vegades hi ha coses que són per escriptors menors de 30 anys. I els que en tenen 32, què? Sí, és veritat. Sí, ja ho mirareu. Veida, estàvem xerrant ara d'escriure set lletres. Com vols veus d'aquí uns anys? Quins són els vostres objectius?
Voleu sortir de Mallorca? Vos fa il·lusió? A mi em fa il·lusió una cosa és sortir de Mallorca i anar per Granada, que és un dels meus llocs preferits. He anat molt de viatge per allà. Ho coneixes bé i te coneixen a tu. No me coneixen molt,
Però si algun dia això, potser ja sentiran que soc baterista i amb una banda. Ah, meravellós. I tu, Jaira, t'ho fas ganes d'anar a Granada? Actuar? No moltes, no moltes. No? Ja comencem a veure aquí ser vinents, ser grups. Però bé, m'agradaria anar alguna vegada de viatge, a veure si m'agrada. Clar, de gira. Sí, de gira, per exemple. Doncs pareix bé que facem una crida.
A tots els que siguin del sector de les sales musicals, els concursos, els concerts i altres, què us diríeu que podeu aportar? Vostres, si vos duen un festival, què vos caracteritza?
Bé, ens caracteritza molt, això vol dir, vull dir una cosa que em parem dir en una entrevista, que som, nosaltres em veiem com normals, persones normals, però quan entrem a l'escenari, pegam com... Creixeu. Sí, exacte. Molt bé, això és molt bona senyal. Sí, sí.
Això se passava a tots, en David Bowen, en Bob Dylan... Sí, los ves bajo el escenario y los ves así normalitos, como corderitos. Suben al escenario y son fieras. Son fieras.
Votrot si poguéssiu demanar ara en aquest moment un concert a qualque sala, ja no m'ho anàvem a Granada, no m'ho anàvem tan lluny, una sala que vos fa molta il·lusió i encara no heu sabut amb qui s'ha de xerrar o què s'ha de fer, quina seria?
A mi m'agradaria molt el Gremi. El Gremi? Sí, el Gremi. Jo faig una crida. L'altre dia vaig anar a veure en David Cabot i en senyor Chinarro, en Joaquín Luque, que és un cant d'autor,
I vaig descobrir que han inaugurat una sala nova, han fet obres. Sí, han fet nou. Ha quedat preciós, això. Sí, molt xulo, molt xulo. Bé, idò, faim una crida d'aquí, programador, programadora, programadores del Gremi, teniu molt present Du Electric Jump. Sí, sí, sí.
Potser també ja vos recomano fer una cosa, perquè això va així en tots els sectors artístics. Passau per allà també. I saludau, i aneu a que vos coneguin en persona, que sempre funciona millor. No vos pareix? Sí, sí, ja se ha passat. Lo llevamos muchos. A ellos lo llevamos a la jam session y todo, para que se interactuen con los demás artistas y todos los que están allí presentes.
Sí, setgencions sí que estan obertes en el públic per poder rodar o provar coses que estiguis treballant. El veure n'hi ha una allà en el gremi, quin dia? És dimecres? Sí, dimecres. Creo que era los miércoles, no sé si aún lo hacen o...
I jo sé un altre lloc, per si no el sabeu, que és S'Aguabar. El coneixeu. Tenen un dia a la setmana que fan també això mateix, com en microobert, jo conem més de poesia perquè jo som escriptora, però també fan de músics i s'ajunta també bona gent.
Bueno, hemos ido a varios. Al Agua Bar no, porque Jairo es menor y le pone mucha pega. Exacto, sí. Claro, claro. Ese es el problema muchas veces, que los artistas, hasta que no son...
con renombre o tienen cierta edad no los aceptan no los aceptan no los aceptan como artistas porque no tienen que mirar la edad sino que tienen que mirar el potencial que tiene cada uno y recibirlo como artista
Clar, i a més, si un és artista, ja ho és en aquestes edats, i sa gràcies ja poden rodar i tot això. Bé, i han de pensar més en festes majors i llots on se poden anar menys acompanyats. S'altre dia vam tenir aquí sa directora de comunicació de la setmana passada de es Mallorca Life, es festival Mallorca Life. Ah sí, Mallorca Life Festival.
Clar, si voleu, jo li passaré el vostre telèfon per si li fa ganes. Què us pareix? Me pareix bastant bé, sí, sí. Perquè si jo seré molt feliç, de fet ho etiquetaré, farem una foto i ho etiquetarem, perquè la idea d'aquest programa també és fer sinergies, que ve un i ve un altre i en principi no tenen res que veure,
I men què passa? Estan fent la programació del Mallorca Live. Estaria preciós. Ja mos queden deu minutets per ja haver-mos d'acomiadar. Jo m'agradaria molt que m'expliqueu també d'aquest serre la vostra música, la música que feis, però ja a nivell profund, espiritual, què significa per vosaltres, per exemple, el heavy, metàl·lica i les cançons que feis vosaltres.
Bé, les nostres cançons no tenen un estil de composició els temes que toca en específic. Normalment són de la vida cotidiana, per exemple, de l'amor.
o de la forma de ser una persona. Tenim una cançó que se'n llama Sases Charistó, que significa gràcies en grec, que va sobre les persones que estan malament emocionalment, ja sigui perquè tenen depressió o coses així, però sempre les donen una sonrisa a la gent. Són agraïdes. Exacte. O també... Que vos podria demanar un tast?
perquè la poguéssim escoltar, o ara és molt complicat. Ah, sí, sí, sí. Sí, vols parar-hi bé? Ah, fabuleu, són meravellosos. Per favor, programadors mallorquins, escoltau en ses horers horaer ben obertes, i feu el favor de programar-los, perquè només per si il·lusió, que hi posau, ja ho volem. Ara s'estan preparats.
Te levantas con el alma, me chatritas. Pero te vistes, chistes y risa. Y tu dolor lo guarda bajo llave. Nadie sabe lo que tú sí sabes. La cara pintada de bromas. Te escondes todas en zonas rotas. Y ellos creen que siempre estás bien. Pero tú ni recuerdas quién eres también.
Cuando el mundo se viene abajo, levantas a todos en el primer rasgo. Eres el lo eres, que nadie ve, porque nadie pregunta cómo estás. Uau, beníssim, per favor. Per favor, ja me teniu de fan número 1. Deveu tenir molt de fans, segur que ja vos segueixen a la nau.
Ja se van apuntar encerdades... De fet, he de mencionar una persona que és molt especial per nosaltres, que s'anomena Manel, que sempre té un compromís molt especial per nosaltres, que sempre intenta anar al nostre concert i està molt arredits d'ell. Qui és en Manel? Manel i su esposa viven en Santa Margalida i...
I cada que poden venir a verlos, van. Camp Icafort, Colonia Sant Pere, Palma, Inca... Allà on vagin electritzant... Estan ahí al pie del cañón. Exacte. Idò els enviem una salutació molt preciosa d'aquí. Un petó, un petó, molt. Quins detalles, que de més tothom agraïts, això ja... I poco a poco van cogiendo gente...
que viene, viene cuando no es a uno, es al otro. Porque la gente tiene cosas que hacer también. Pero ya se va notando que la gente ya tiene como una simpatía con ellos y intentan apoyarlos cada que están en algún evento.
És que de vera és que doneu molta alegria, escoltar-vos és una meravella. M'heu dit que sou els tres, teniu previst incorporar més gent en el grup, necessitau... De moment no. No? Està molt bé així. És que també se m'expressionen molt els trageris. Sí.
La Giri que és una banda de cançons pròpies i també tribut a Metallica. I també són tres. I per això és un dels motius que voleu ser tres i... Però també és perquè volem i és perquè ens agrada molt. És que en veritat en tres també basti sobra.
Vos enteneu més. Diuen, tres és multitud. Així que ja comença a ser molt.
Molt bé, idò, ara tenim una darrera cançó, abans de Comia d'Hermós, que hem arribat fins aquí, ja mos queden res, uns minutets, vos deia. Tenim una darrera cançó que m'agradaria, bé, abans vos faré una altra pregunta, però m'agradaria que un de vosaltres, els vostres pares, mos presenti sa tercera cançó, n'hem posat dues, no sé si recordeu quina era sa tercera, si no ja era vos o cert.
Nos dirà, no ho he dit, aquí també creïm molt en l'equip. Vos he dit abans que en Toni Nieves és el que mos ha fet el logo, les locuçons aquestes tan meravelloses són de la Carme Torrents i a l'equip tècnic tenim el privilegi de tenir la Maria Oliver.
I Ana Maria ara si pot ens dirà la tercera cançó que queda com es titula perquè la pugueu presentar. I amb vostès Ruïo de Cristal.
Música Música Música Música
La validia manda un duro invierto. Solo brillan, pero nada haces. La verdad se esconde en cada instante. Esos besos no necesitan, los vidalistas no necesitan. Cuando me revuelvo, no me voy a escapar. La gente rompe, nadie va a mirar.
Gràcies.
Muertas, más de acero. La varilla manda, futuro inquierto. Todo brilla, pero no darte.
Fins demà!
Bé, mos estàveu fent passar una molt bona estona, quin és el programa? És el programa número 10. És un 10, aquest programa. Moltes gràcies. Idò, ara dues preguntes sense calma, una per en Jairo i una altra per en Adrià.
Si tinguéssiu, ara volent les vostres idees per millorar sa cultura a Mallorca en general, pensareu en el tema de sa música, si tinguéssiu un pressupost il·limitat, que poguéssiu fer el que vulgueu, un edifici, unes jornades, un festival...
Què faríeu concretament? Primer, Jairo, per favor. Si jo fossi un alcalde o... Exacte. I tinguessis, a més, un pressupost enorme per fer el que vulguis. Què faries? Com heu comentat abans, fer locals d'assaig per grups i jocs on no només el músic sinó els pintors, que fan poesia, art en general,
Jocs que puguin expressar el seu art i també si jo pugui pagar als músics o als artistes que participen en aquests events.
Tu us apagaries per aprendre, per practicar, per treballar en la seva carrera. Això ho fan en alguns països, que tots els artistes tenen un sou mínim per reconèixer com una mostra de respecte social d'aquest valor intangible, aquesta cultura.
És vera que podríem tenir, seguir aquest exemple. Exacte, això ho agafem. I tu Adrià, ens ha agradat molt la idea d'en Jairo, l'apuntam i desitjam que en algun moment qualsevol altre que pugui la faci. Jo, si fos, seria el mateix que en Jairo, però...
Però diguem que també molt de locals per tot, per tot en Mallorca, moltíssims, moltíssims. Oberts en el públic vols dir, negocis privats que puguin funcionar. Sí, privats que puguin funcionar. Efectivament, i sobretot en Manacó, que en Manacó només hi ha un o dos, em pareix, no ho sé, però vaig estar en Manacó allò. Entonces obriria molt de locals per en SEA, ells en els residia tots. Clar.
Perquè el que trobeu és que hi ha pocs locals que n'hi hauria de veure un de veure l'altre. Sí, sí, hi ha molt pocs locals i la gent s'està... i els restaurants, per exemple, els gremis com que s'està ofegant de locals, que no hi ha molta gent. Que hi ha moltíssima gent que està intentant entrar als locals sempre per encear.
Per assajar, sí, sí, sí, que s'està reduint l'oferta. I que segurament també el que passa és que si hi hagués més locals hi hauria més varietat, més estils, més on triar. Massa oportunitats. I Pantura tornaria a la cultura que la gent vulgui anar a fer una còpata, un concert, encara que no conegui el grup, per curiositat, sí o no? Sí, sí.
Más visibilidad, más habilidad y más oportunidades para el gremio de los artistas en general. Clar, perquè han de viure d'això i, malauradament, si els atraïm de la vida quotidiana de Naporolós en persona... Para el artista, que és un humano també. No hay que ver el artista como algo...
cuando ya salen en la cúspide, también los artistas, ellos también empezaron de abajo, hicieron un camino o subieron una escalera hasta llegar donde estuvieron. Se esforzaron, se sacrificaron, pero también seguramente en sus países o como sea, tuvieron un apoyo de alguna manera. Aquí se ha descuidado mucho esto. Sí, está emanant a la despersonalització, ses coses enllaunades, enllot de sa música en directe, sí, va per aquí.
Bueno, han donat molt de missatges d'il·lusió, també jo crec que d'esperança, i ara falta que mos responguin. Per favor, mos aviseu a quin es programa, si en uns dies vos programen perquè vos han sentit aquí, o per la difusió que fem en xarxes, i mos anem fins la setmana que ve, i amb vosaltres mos veurem segur. Gràcies, elitritxem. Moltes gràcies.
Gràcies. Gràcies a la próxima.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. En el món del llibre,