Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània. Música
Benvinguts a l'illa sense calma. Són la Rosé Amis, l'escriptora mallorquina que fa teràpia cultural amb voltros cada setmana. En aquest nostre programa setmanal de dir tot el que tenim pendent de dir i no d'improu. L'illa sense calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana.
Com ja sabeu, aquí mirant d'apostar pel talent balear de les persones de peu pla i recuperant l'optimisme entre tots perquè provant d'entendre junts, en equip, què passa en la cultura, què se pot fer, on i com.
No cercant respostes, volen multiplicar les preguntes i avui per fer-ho han convidat un talent baleà, expert en talent baleà, que forma part de les moltíssimes coses que se fan i no sabíem ni que existien, xerrant d'en Justí Soriano Caldentei. Té una trajectòria impressionant i mos ha volgut acompanyar avui.
Jo sé que ens estic soriano, vaig estudiar relacions internacionals, entre altres coses, i he treballat en molts projectes internacionals, així com intercanvis, etc. Hem creat aquest think tank, és a dir, laboratori d'idees, per generar propostes, solucions, en els reptes que tenim. És a dir, transformar els problemes en reptes i transformar la queixa en, de qualsevol manera, construir solucions a través de grups de treball,
Per exemple, ara hem començat amb Talent Balear per canalitzar totes les persones que tenen talent i habilitats a les illes i que potser no són visibilitzades. Justi, te tenim en Noltros. S'ajusta totalment en el programa el que fas, però haurem d'esbrinar què és el que fas. Benvingut. Hola, què tal? Molt bones.
Primer de tot, moltíssimes gràcies per convidar. Ja segur que no he pogut venir presencialment i per això li vull dir que es publica qualsevol problema per part de les antenes, que normalment s'aporten molt bé, que ho tinguin en compte. Molt content d'estar aquí.
Jo vos faré la introducció de qui és en Justí Soriano Caldentell. És un pensador. Això ja mos ha agradat molt, però encara mos ha agradat més que és activista i ha convertit la intersecció entre cultura, ètica i desenvolupament humà en el seu principal camp d'acció. Tot això que vos he dit és molt teòric, però ara ell mos contarà
més coses perquè té en marxa un laboratori d'idees ruralista i interseccional que fa feina per donar veu a col·lectius que sovint estan exclòsos del debat públic i per propoure la justícia territorial a les Illes Balears. Justí, ets el nostre heroi avui i jo crec que bastant temps
bastant de temps ho seràs, perquè tot això és justament el que pretenem humilment ajudar a fer d'aquest programa de ràdio. Doncs moltíssimes gràcies. Bé, m'has fet una presentació que no sé si estic a l'autora, però bé. La de pensador, no sé si és que no sóc un pensador, però és veritat que... Bé, t'ho agraeixo.
És un poquet sa meva intenció. I després, de qualsevol manera, ara he d'explicar la part més pràctica, que és precisament sempre la més difícil en tot. És a dir, la teoria...
Sempre és molt fàcil de... Mira, jo t'apropos, Justi, que comencem... Mira, nosaltres jo et presento el nostre equip i tu m'apresentaràs el teu. T'apareix començar així fent intercanvi. Mira, nosaltres tenim la sintonia feta per la Marcia Torrents, una locutora i gran amiga. El logos de l'Illa sense calma són del gran il·lustrador Toni Nieves i en el comandament tècnic tenim Anna Maria Oliver.
Un plaer. Nosaltres pensam que sense equip no hi ha cultura. Exacte. Quin equip sou vosaltres? Bé, doncs, ara, nosaltres som... Bé, hem acabat de consolidar la coordinació. És a dir, el funcionament intern, que tampoc perdarem un temps explicant això, és de quatre persones. Hi ha una coordinadora de comunitat, que és Nalba,
que és antropòlia i està a Barcelona. Després hi ha un coordinador junt, que és en Vial, que és doctor en geografia, i en Víctor, que està més especialitzat en l'economia. Després hi ha una junta directiva que s'està acabant de construir i el que venia a ser la tradicional assemblea general de totes les associacions.
Ara encara estem en un procés de construcció i crearem que són unes comissions temàtiques que n'hi haurà. Per exemple, de turisme sostenible, de temes de gènere, LGTBI i equitat. Ara també de qüestions sobre discapacitat, transició econòmica,
Toc que érem bastant de temes, però també volem ser prudents i abans de crear les comissions, anar prenent la gent. I ara hem apostat, com crec que ja ho heu mencionat abans, per un primer projecte, perquè a més de fer feina en grups de deliberació, en anàlisi quantitatiu i qualitatiu, que si necessiteu que expliqui qualsevol cosa, que jo entenc que potser hi ha gent que no...
Estar familiaritzat amb això, perquè si ja dic que és una altra cosa... Justi, aquí tots els que escoltam aquest programa i el feim tenim esperit assembleari i entenem perfectament tot això que ens estàs contant, que és molt complicat posar en marxa la part administrativa, organitzativa i posar-se d'acord. Però jo ara vull que ens contis la part pràctica.
Mem, que és Rural i Tal, que per qui vulgui anar-ho mirant mentre ens escolta, ho trobaran a Instagram.
Què és i d'on parteix? Un dia vosaltres vos coneixeu perquè tu estaves que eres investigació de Nacions Unides, has estat director de Creu Roja Joventut de la Ziller Balears, has estat portaveu de l'equip a Europa, analista LGTBI, a IBT3 Televisió. Bé, tu estaves amb les teves coses. Què va passar per posar en marxa això?
Bé, aquí hauré de ser bastant sincer i espero que ningú m'hagui interpretat i fer-me les paraules. I hi va haver una sèrie de discrepàncies amb l'associació Orgull de Poble. I jo, com que ja havia estat a un think tank nacional, des de Madrid no m'entenien, per dir-ho de qualsevol manera. Seria així de directe. I jo me'n vaig com enfadar i me'n vaig anar. I tot l'equip se'n va anar també.
Perquè se pensaven que Balears era com Madrid. I jo diré que no, que aquí hi ha una cultura molt diferent i que hem d'adaptar les activitats a com a la gent aquí. Molt ben dit. Després va passar això en l'associació de l'orgull de Pòblia i va ser quan vaig dir, ah, doncs crearé el primer laboratori d'idees de les seguides Balears.
Fantàstic. Es disteixen laboratoris i dades que operen aquí, però no n'hi ha cap que no consti que s'hagi creat aquí i que sigui ruralista. Vol dir que es fan d'er de fora amb visions d'er de fora i no entenen què és el que veritablement necessitem per aquí. Jo no entraré a fer valoracions sobre si ho entenen o no.
Jo, per exemple, en el que vaig estar, parlant de Parall Futuro, em sap molt greu si cal com me sent des de Madrid, vaig tenir la sensació que no ens enteníem. I, a més, s'estava exigint a els voluntaris que fessin quatre hores mínimes, i jo crec que a les persones voluntàries s'ha de tractar amablement.
i cada setmana que dediquin el que puguin. Tu tranquil, que si els enviem el link t'igualment no mos entendran. Ai, és veritat. No hi ha cap perill. Tu pots rajar tot el que vulguis que no quedarà res.
Perfecte. I mira que soc molt diplomàtic, però també soc bastant directe. Jo t'ajudaria. Així que dic ces coses. Bé, idò, tu vas pensar que valia la pena posar-ho en marxa aquí. Idò, quan decideixes posar-ho en marxa, apliques la teva experiència i els teus coneixements i creau un equip. És així.
Exacte. I, clar, aquí... Perdó, no sé si t'he interromput. No, no, no, tu m'has d'interrompre. Això és bo. Aquí va ser quan jo vaig pensar, i de fet és una cosa que he pensat sempre, que hauria de passar en els governs, també. És a dir, que hi hagi persones que tinguin una visió transdisciplinar, és a dir, per exemple, humanistes...
persones que han estudiat estudis europeus o estudis internacionals, com és el meu cas, que saben unir diferents disciplines, com les ciències polítiques, l'antropologia, la memòria històrica, i en el final poden fer un enllaç entre els experts, que això ja són un altre tipus de persones, que són aquelles que contraven molt sobre un tema. Per això,
vaig trobar que era necessari que hi hagués una coordinació multidisciplinar, interdisciplinar, transdisciplinar, i ara mos falta unir tots aquests fills amb tots els experts que vagin trobant. I el projecte de Telen BDA, bàsicament, el que està... el que cerca és que precisament aquí, se digui, és BDA, un dels problemes, jo diria que és un problema,
que la nostra economia, si no m'equivoc, fa dos anys està basada a prop d'un 97% en turisme. A certes persones li pot agradar, a altres no. Però sí que és ver que això, de qualque manera, desaprofita tot el talent que hi ha a altres sectors.
perquè hi ha excel·lents historiadors, antropòlegs, economistes, etc. I dones, òbviament. Sí, sí, sí. Vols dir que això seria... Mira, ara me dones una resposta breu, perquè després quan tenirem xerrant a ple de tot això...
seria com si passàssim el tema de tots aquests conflictes del turisme, la intel·ligència, el talent balear, del segle XX en el segle XXI. Més o manco seria aquesta idea. Sí. Idò, tenim una cançó justament per celebrar això.
Psicoanalistas y hoyas que fue del siglo XX, que fue del Dada, del Big Bang, ni de uno pasará, ya se han quedado atrás.
Guitarras eléctricas y LCD Uniformes batistas y Juan XXIII La Beatle María, la foto del Che Que fue de King Kong de los psicoanalistas y el jazz Que fue del siglo XX
Bé, record que som a l'illa sense calma. Avui estem xerrant d'un tema interessantíssim que és un projecte que se diu Rural i Tal amb en Justí Soriano Caldentell.
Justi, tu ets jove, ets una persona amb una... Quina edat tens, si no te sap greu? Quants? 32. 32, per això. Tu ets una nova generació dels que mouran el món, teòricament, que sí que tens clar tots aquests conceptes de sa visió transdisciplinària que mos contaves ara,
però també una visió més àmplia del que és ser, abans he dit pensador, una persona que participa socialment, de l'activisme, per exemple, però també tens coneixements de gastronomia, sommelier, filosofia, neurocomunicació, gestió cultural...
mos anaves a explicar ara com aquesta visió pot salvar Mallorca, i entenc que les Balears, una mica reconeixent el talent que tenim i protegint-lo. Mos ho vols contar? Primer de tot, m'encantaria que ho puguem salvar. És un objectiu, perquè jo faig una cabida, profit,
perquè són els que hi ha molta gent, perquè jo tinc una personalitat i tot l'equip molt assembleari i democràtic, i mos fa ganes que la gent s'apunti, que la gent participi i poda fer renou. Què hem de fer per apuntar-nos, Justí? Sí, digues. Què hem de fer per apuntar-nos? Ara mateix, com que encara no hem entrat el formulari, que sortirà dins les pròximes setmanes, és tan senzill com escriurem-nos per Instagram. I jo directament...
sol que és la persona que contesta, i vos incudeix que hi ha dins la comunitat de WhatsApp. Mentre ara estem decidint quina plataforma, més que res a nivell ètic, supos que enteneu que debuten el tema dels Estats Units i Palestina, nosaltres, com que estem molt alineats amb la declaració de les Nacions Unides de Drets Humans,
doncs estem dient que la plataforma estigui alineada també. Així que això és el que s'ha de fer ara. Bé, vosaltres us informareu. Ara, de moment, la gent vos pot escriure a Instagram, que recordem que era rural... I amb billetina... Sí, rural i tal. Però si no ho trobeu, posau a soc, en dues esses, i punt, rural i tal. Molt bé.
Que això és la pàgina web o...? Ah, que teniu dos Instagrams, Pentura. No, no, no. Només en tenim un. Ah, val, val. Que pot sortir tant d'una manera com de s'altra. Sí. Molt bé. I apuntar-mos per fer què? Bé, quins són els objectius de Rural i Tal? Ara ja amb més detall. Això és una bona pregunta. De fet, m'has pillat aquí.
Clar, a punt de ser, jo diria que depèn de les qualitats que tinguin les persones. Òbviament, la primera, jo crec que són les ganes, la motivació i la pretensió de dialogar. Perquè aquí un dels requisits és el diàleg. Si no... La gent que no sap dialogar, millor que ja ni ho intenti. És que millor que no s'ho plantegin, perquè això no és un partit polític on...
hi ha dos bàndols, o tres bàndols, o quatre bàndols, sinó que es tracta de consensuar ses decisions. Encara que un sigui d'aquest bàndol i l'altre sigui d'aquest bàndol. Intentam, de fet, rompre aquesta visió binària. Per això ja vaig posar que érem una associació post-humanista, que pot sonar un poc elitista, que rima, però realment el que intentam és rompre aquesta...
polarització que actualment hi ha i treure tot, treure més bé, tot el coneixement que hi ha a Balears, que és moltíssim, però no sabeu, això és el que sempre m'ha fet ràbia i no crec que soc únic, i de qualsevol manera poder-ho emprar per reconstruir la nostra societat, que ara té molt de problemes, des del canvi climàtic, la vivenda, contaminació...
etcètera, polarització política, que jo també trob que és un problema social. Sí, sí, certes desigualtats socials. Exacte, tot això... Aquí tenim, nosaltres, una manera men que t'apareix, ara mos opines, aquí nosaltres tenim un adjectiu
A la nostra manera, que Pantura és més caòtica i divertida que el que proposeu fer vosaltres, o Pantura no, no ho sé, però nosaltres convidem a la gent que ens enviï missatges en el contestador simptomàtic que tenim aquí en el programa
I, si t'apareixo escoltant junts, totes les propostes considerant que són útils perquè ens ajuden a comprendre què pensa la gent. Endavant, el contestador simptomàtic.
Som en Marc Torres Quintana, som actor i docent teatral. I per fortuna estic fent feina. Però sé que aquesta realitat meva no és l'habitual. Tu t'agradues d'art dramàtic i realment accedir a la cultura és molt complicat. És un excés gairebé impossible. A més a més la cultura està molt precaritzada. I cada vegada not o tinc aquesta impressió que cada vegada més.
I a vegades pens, això tindria una fàcil solució, que és apropar la cultura i el teatre a la gent. La gent s'ha quedat amb aquesta memòria que el teatre és algo amateur, algo cutre, però no, hi ha grups professionals que estan fent molta feina i molt bona. Perquè quan t'agafem un diari en què et surten els estrenes, faran de pel·lícules, el cinema, però no del teatre.
de gent que compartim illa i que tenim missatges i coses a comentar. Realment el teatre és una eina molt interessant i és una arma molt potent. Per què no anem tots al teatre i dialogar amb això? Hola, sona Katia Rack, tinc un estudi de fotografia.
no professional, només per temes artístics. I he fet diverses col·laboracions amb organitzacions com ULEM, Un Lazo Movimiento per Càncer de Pi, també un voluntarià fotogràfic a Mater, projectes socials amb gent major a prop de 100 anys i altres. I bé, m'agradaria fer aquest tipus de projectes donant visibilitat a situacions, associacions, a gent que vulgui que compti amb imatge la seva història. Si hi ha gent interessada, estaria encantada de
de fer una col·laboració, de comentari, de fer un cafè i com a contingut de la seva història. Bon dia, som Sebastià Sansó i som periodista de Manacor. Fa uns 20 anys que col·labora amb distins periòdits d'àmbit autonòmic i actualment som director de la revista de Manacor 07500.
La feina ara és relativament senzilla, relativament, sempre parlant a nivell periodístic, és un eufemisme, perquè sempre els dies són molt treballats al llarg i les gestions un poc ferragoses. Però vaja, ja el nivell de contactes i el nivell de sabre per bonar de trasllar i on has d'anar a encalçar la notícia sempre fa que la cosa sigui un poc més bona de fer.
Suposo que et sàvit. I en quant a... Què m'agradaria fer? Aspira tenir una petita editorial en un futur proper. La revista, la Cera 7500, ja s'edita una ballada l'any en un volum més gruixat en paper i aspira tenir una petita editorial de llibres i amb un local físic on també s'apuguin fer altres presentacions i concerts de petit format.
que enguany anem anant fent distins locals comercials així emblemàtics de monacò. I més o menys cosa això.
Gràcies. Te deia que jo som mallorquina, però fa molts anys, bueno, 14 anys que visc aquí a Catalunya, per tant, no faig feina a Mallorca. Tot i que la intenció és que ara, d'aquí uns anyets, els nens estan encara a la universitat i després supos que tornaré a viure allà, segur, les arrels estiren molt. Jo hi vaig moltíssim, tinc tota la meva família i moltes grans amistats, però de moment no hi faig feina, així que no te puc ajudar.
M'ha agradat esteu perfil i el que dius, com ho dius, i això, no ho sé. M'agrada aquest rotllo. Així que ara, endavant, tens una seguidora més. Hola, jo som la Virgínia Moll, directora creativa de l'agència La Indiscreta, creadora de contingut i còmica.
Fa anys que faig feina dins la cultura, la comunicació, i tens la sensació que a Mallorca hi ha moltíssim, però moltíssim, de talent, però que aquest talent se'n va. Se'n va fora d'ell. Desilla, per què? Per ser reconegudes. Perquè aquí falta un suport real, falta confiança en nosaltres, no?
Crec que el recolzament de les creadores és escàs i moltes periodistes, moltes comunicadores, creadores acabant precaritzades, acceptant feines a canvi de res, pràcticament res, per no dir res. Jo crec que ara és un moment de fer xarxa, de crear iniciatives que ens ajudin, de valorar-nos, ajudar-nos,
de fer una mica de pinya. Diuen, que a mi m'agrada molt aquesta frase, que ningú és profeta que seva, però crec que a Mallorca encara manco. I això és precisament el que crec que ha de canviar. Crec que hem de començar a fer pinya real. Justí, què t'ha fet sentir tot això que van d'escoltar? Primer de tot, és una coincidència, però...
Jo soc col·laborador de la revista 07-500 i vaig escriure en bastanta freqüència i ja conec en Sebastià Sensó i es veu que és un autèntic talent. I tot el que diuen les persones que ens han comentat, estic totalment d'acord. De fet, aquesta fulla de serveis, com se diu, és real. I jo crec que se deu...
Primer, seré molt breu, perquè podria estar una hora analitzant això. Primer, que, òbviament, està basat només en el turisme, no permet que visibilitzi tot aquest sector cultural i tots els altres sectors. I el problema no són els turistes en si, que això és una cosa que jo m'agrada molt aclarir.
Els turistes moltes vegades venen i no venen amb mala intenció. Òbviament n'hi ha que són incívics, però tots hem estat turistes a qualsevol moment, no? Per això jo no estic massa personalment a favor dels moviments antiturisme, sinó més dels moviments que, d'alguna manera, vulguin limitar i equilibrar aquest tema. Perquè, precisament, la majoria m'ho hem d'anar a la silla. Jo...
ja ha viscut a Islàndia, a Dinamàrica, als Estats Units, i a Barcelona i a Madrid, perquè precisament no trobava una sortida, com han comentat algunes d'aquestes persones. Jo crec que és una sensació generalitzada. I després hi ha un altre factor que ha dit que ara no me'n recorda el seu nom,
Una Virgínia a pintura, una Virgínia a mort. Sí, sí, que estic super d'acord, no?, que ha dit ningú profeta és profeta que a seva. Exacte. I amb allò que passa encara més, no?, que jo no pot ser res a Menorca ni a Ibiza perquè no hi he viscut, però a Mallorca, i ara jo precisament estic demanant-te una cosa que facés una anàlisi sobre això, perquè hi ha moltíssima gent que m'ha dit que aquí
És important fer autocrítica per millorar com a societat i com a persona. Tenim unes habilitats impressionants,
Tenim capacitat de cultivar. Tenim quasi tot. La millor aigua potable ja ens costa més, però quasi tot. I curiosament, quan qualcú fa un projecte, hi ha falta cooperació. Així com a la societat nòrdica, a Islàndia, en aquests països.
La gent està molt acostumada a cooperar entre un Pablo i l'altre. Aquí ja sempre he anat amb molta competitivitat, que és una manera de veure les coses molt diferents a la cooperació. I men que pensar d'això, jo crec que li podríem ajuntar que històricament, i d'una manera que això se podria mirar fins i tot antropològicament,
tenim a Mallorca, i jo crec que totes les Balears, molta por a remogar enfrontar-mos en les imposicions. I Pentura, això que tu de primera vista veus com enveja, també és una mica de por o vergonya de fer coses diferents. No creus que hi ha una part d'això que també importa? Sí, podria haver-hi una...
I de fet, jo abans em feia un pat de vergonya dir això, però crec que entre generacions s'ha transmet la memòria i les emocions. Fa 10 anys si hagués dit això, m'hagués dit que ets un new age, i que us llegia. Però ara, la pròpia neurocientífica, que crec que té més prestigi de tot Espanya,
que és de Nazaret Castellanos, que he tingut el gust de la seva alumna, ella va xerrar de ser epigenètica. I ara ja s'està estudiant en neurociència que les emocions se transmeten. És a dir, que el que dius tu, que aquesta por històrica s'hagi transmet, no és una locura, perquè ja s'està demostrant a nivell neurocientífic. I sí, jo crec que hi pot haver una relació, hi pot haver una causalitat.
Mira, ja que has encetat tu el tema aquest més profund, jo vull entrar-hi però de ple. He llegit a qualca banda de tots els teus múltiples estudis i investigacions un tema que m'ha agradat molt en nom, que és filosofia de la cura. Què és això i com ho podríem aplicar al que estan xerrant perquè ho entengui tothom?
Això és una cosa molt innovadora. De fet, a mi me la va sorprendre molt que la Universitat Autònoma de Barcelona, que és veritat que té el seu prestigi, però que fos tan puntera a nivell de formació. Una cosa que és una disciplina feminista, entre comillas, post-humanista, que jo mai m'hagués imaginat que s'ho pogués oficialitzar i que s'acuï
o permetés que fos una titulació oficial, no? Que té que fa tanta poc. Ja, ja, ja. Però clar, de fet, quan li dic a sa gent, filosofia de la cura, m'hi diu què és això, no? Bé, més o menys que jo, personalment, li he posat el nom de Care Ethics, és a dir, ètiques de la cura,
perquè és més un tema d'ètica en general. Però bé, aquí segurament els meus professors me diguin que no, però bàsicament des de l'època d'anaristòtic han tingut una ètica basada en la justícia, basada en les normes, més normativa i ideològica, com la d'encants, els drets humans, de fet,
són una mescla de totes dues, però mai han tingut una ètica feminista que se basi en cuidar. Cuidar, i no vol dir només cuidar amb els altres, sinó també cuidar amb els altres. Clar, aquesta perspectiva jo la vaig trobar molt interessant, m'anaven a estudiar en els Països Baixos un màster d'Ètica Aplicada, i finalment vaig triar aquest, i no m'ha arrepentat gens, i estic a punt de acabar.
I com ho podríem aplicar a nivell pràctic, per exemple, ara mateix socialment? Que podríem, per exemple, aprendre d'això els polítics que tenim ara prenent decisions.
Aquí m'ho hauré de tenir un poc de llengua, i seré molt diplomàtic. No, per favor, l'ha divertit. Però jo crec que, de qualsevol manera, les persones que arriben a la política, no vull dir que... Jo, de fet, no crec ni de molt que siguin persones invàlides, però sí que es vera que de vegades estan un poc desconnectades del món.
I, d'alguna manera, si tinguessin aquesta sensibilitat cap a les persones, una sensibilitat cap al nostre territori i també una sensibilitat cap a ells mateixos, que això no és sinòlim d'avarícia ni d'egocentrisme... No, no et sabut xer que el que han de tenir sensible. Ja t'entens. M'has entès, no? Doncs crec que podríem prendre decisions molt més encertades...
perquè es pensaria des d'una altra en foc, en focament. Perdona, perquè soc quadrilingüe i no agrada les paraules que se me'n van. Ja m'ha passat un període aviat avui. I crec que seria una manera molt interessant que s'incorporés cètica
dins la política jo ara te deman que mos pensis un exemple pràctic perquè pugui tothom ja demà mateix apliqui el do i mentrestant escoltam un altre tant de descontestador simptomàtic i tornem amb tu molt bé
Participa enviant un audioprotesta de 30 segons al WhatsApp del contestador simptomàtic al 699 39 59 60. T'emetrem sense filtres.
Podria dir que tinc un amic que arreglava televisors però que a més a més té el títol d'electricista de submarins. I és ben bé. Hola, mi nombre és Patricia, soy psicòloga y llevo 6 años viviendo en la isla. Y la sensación que tengo de la cultura aquí en Mallorca y más respecto de otras comunidades autónomas en las que he vivido es que aquí existe mucha gente con muchísima creatividad y talento
con muchísimas ganas de hacer cosas muy chulas, que cuando van a llamar a la puerta de las personas que han de ser el motor y que les ayuda a avanzar y a visibilizarse, se topan con personas que escuchan con los oídos tapados. Las instituciones y organizaciones aquí en Mallorca
están más preocupadas de poner en un papel que todo va bien y que la cosa está estupenda que de realmente tener ese pensamiento crítico de qué podemos hacer por mejorar. Esto se traduce en que al final la cultura en Mallorca recae o el peso de cultura en Mallorca recae en la ciudadanía, en las asociaciones de vecinos, en las bibliotecas y todos estos proyectos se quedan como muy ocultos y
Si estás dentro de la rueda, los conoces, pero si no, al final te da la sensación de que aquí en Mallorca no se hace nada cuando no es así.
Bon dia, sóc Marta Pérez Sierra i us parlo des de Barcelona. Recordo els Jardins de Raixa, a la primavera literària del 2022, quan vaig ser convidada al recital Som dones d'eure. Vaig ser molt feliç. Els organitzadors i alguns poetes de l'illa van comentar les dificultats que tenien per organitzar esdeveniments i l'enrenou que suposa l'allau de turistes envahint l'illa, que evidentment condicionen negatiu.
També em van comentar que el preu de l'habitatge, els costos generals, la temporalitat laboral, limiten la capacitat dels creadors locals per produir tranquil·lament. Hola a tothom, jo soc la Maria Antònia Roses, soc una cantautora de Petra, que passat mes de juny vaig treure el meu primer EP, que se diu Me'n vaig sense fugir. La veritat és que és un disc que de moment m'està adonant moltes alegries i estic molt contenta de ser rebuda que ha tingut. Sí que considero que aquí a Mallorca i a les Illes en general
Hi ha moltíssimes propostes emergents, superinteressants i de moltíssima qualitat, i això sí que és una sort poder estar tan ben acompanyada i poder fer comunitat amb tots aquests artistes, així com també poder col·laborar amb ells. Crec que estem fent una xarxa que de cada vegada se fa més gran i de cada vegada ens sentim també com més connectats, però així com van sortint de cada vegada més propostes, també és veritat que desgraciadament hi ha com menys llocs on puguis dur la teva música en el directe, no?
I crec que jo, per exemple, sí que he sentit que sempre he tingut molt de suport de la premsa i dels mitjans de comunicació a la hora de voler difondre la meva música. Sempre he comptat tant amb la ràdio com amb la tele per poder donar conèixer tot el que estava fent. I també s'han fet concursos molt interessants com el pop rock o l'art jove, que també he tingut la sort de participar, però...
Però sí que és una llàstima veure com a nivell de sales de concerts, festivals... En el final sempre hi ha com molt de lloc per artistes que ja estiguin molt consolidats. En canvi, els artistes emergents sempre se queden en un lloc molt més petit. I al final jo crec que és allà on més costa desenvolupar-se. Però jo de moment estic contenta, m'avan sortint també qualques concertats per aquí per Silla. I ara mateix estic ja acabant la maqueta del que serà el meu proper disc, que al final d'anys ho gravaré.
I això és un poc tot el que faig i així com avall desenvolupant. M'en nom Carmelo, vist a Santa Ponsa, Calvià, i donant moltes al pensament, moltes vegades te retrotraus a la teva infància, i sol pensar molt en aquells programes que hi havia a la televisió pública, quan només hi havia dos canals i la autonòmica, tipus La bola de cristal, Tocata, la televisió catalana, Sputnik, i tot aquest tipus de programes que feien que la gent jove ja fa...
la afició per ser música. I els temps que corren, ara els trobo molt a faltar. I penses en els ocellots i ellotes, que ara ja fan els mandos de la televisió, i en tota la veritat que hi ha, no hi ha programes com aquells. I això em fa posar trist. Una abraçada, Roser. Què tal, Justín?
Vaja. Has pogut pensar... Tot el que he escoltat, primer de tot, m'ho intentaria...
Poder estar en contacte amb aquestes persones, perquè m'he quedat... impresionant, no? I després, també és veritat que crec que dins el meu servei haurà de ser que ens ho agrada de Cristall durant una setmana. No sé si m'ho agrada com a vegada. Però és que quan l'ha dit he dit, ai, ja està. És ben veritat. Ja sé que em pare moltes vegades i ara ja estic fotut. Però estic totalment d'acord amb...
amb la Cariba, i a veure, hi ha bastants aspectes, he intentat prendre nota mentre s'escoltava, bastants aspectes que són molt interessants, no?, analitzar. I crec que ara he portat el fill, però no sé quina persona ho ha comentat, que xerrava des mitjans de comunicació. I jo crec que en el final, ara mateix, des mitjans de comunicació, primer de tot, i no sé si tu estigues d'acord o res, eh?,
Ara mateix, desgraciadament, els periodistes i les persones divulgadores han perdut molta atenció, mentre que les xarxes i els influencers n'han guanyat molt. I, a vegades, això no és una cosa positiva. Bé, s'ha amplificat. No hi ha un rigor, no hi ha un... Vull dir, no és la mateixa informació que el coneixement.
No vull dir que tots els periodistes donin coneixement, però normalment en donen més que gent que passava per aquí. Pots dir que abans professionalment la feina de turista... Clar, és que el tema dels turistes també ha sortit.
La feina de periodista era una feina amb un codi dientològic, un funcionament que ara s'ha precaritzat, però no per banda dels periodistes que ells vulguin fer malament la seva feina, sinó que s'ha amplificat a persones que no són periodistes que tinguin la mateixa veu o més. Estaràs d'acord amb això. Tu xerraves de les xarxes socials
és que avui dia qualsevol persona estigui en sa raó o no hi estigui, pot tenir una amplificació immensa. Exacte. Sí, sí, i ara això, a vegades, però és que a vegades la gent ho disfraça de democratització, de desconeixement, però no més que democratització hem de tenir en compte aquí darrere, i això també és una altra moda que ha de fer en setemps, en tenim per una hora,
darrere i s'ha de veure persones que inverteixen, vull dir, els influencers no... Sí, com han sabut fa... No, no, ja... Justi, que tu això ho saps perfectament, han denunciat fa tres dies que darrere del xat GPT, la intel·ligència artificial, hi ha tres grans empreses d'Estats Units que són els que posen a llarg d'obes i evidentment no ho deuen fer per altruisme.
Suposo que no, lamentablement, malauradament. M'agradaria que fos així, que diguessin que fem això per invertir el més en què la gent estigui milions.
I contestant, no sé si vols que te contesti la pregunta que m'has fet abans. Volia un cas, sí, una aplicació pràctica perquè sa gent que mos escolta i jo mateixa, demà mateix puguem estar inspirats amb això de sa filosofia de les cures que m'ho comentaves, o ètica.
Jo, si t'ha pres bé, t'ho donaré tres o quatre exemples, perquè amb un, potser, pensaran que sóc un idealista i que això no té viabilitat, saps? Però això... Tu no t'hi preocupis. Aquí tenim una teoria que és que no t'ha de preocupar del que pensen els altres. Tu digues la teva... Jo ho escompte. Per exemple, jo crec que a Mallorca
sobretot a Mallorca i a Eivissa, perquè a Mallorca són més protectors del seu medi ambient. Jo crec que el que fa falta és conscienciar les persones dels boscs que tenim, de com funciona el nostre ecosistema, i jo crec que no només és educació infantil, vull dir que també...
s'ha de conscienciar a les persones adultes que també és que l'educació no acaba mai. Un no acaba d'aprendre mai. Un té 70 anys i segueix aprenent. És a dir, que no és que arribis a un punt, i segurament tu ho saps, que no és que arribis a un punt i ja no tens problemes i estàs estable i ja no has d'aprendre res més. La vida sempre és dinàmica. Després, jo crec que també és necessari que hi hagi una sensibilitat cap a
les persones més vulnerables, que són els petits, la gent major, la gent que han dit que passen... I en Hitler aquí no estaria d'acord amb jo, no perquè siguin vulnerables, els han de descuidar. Són persones que han aportat, que portaran, que porten d'una altra manera. Per tant, jo crec que és molt important
aquí tenir un pensament comunitari. Després, crec que el més important també, i tot això són cases pràctics, el que t'estic donant. Ara, el tercer, ja m'aturaré. Després, el tercer seria, per exemple, que crec que és molt important, el teixit associatiu. Així com a molt de països. Me sap greu repetir-ho la mateixa,
Els candidats, el teixit associatiu és molt important i la gent està acostumada a deliberar. I tu pots veure gent de dretes, entre comillas, i gent d'esquerres, també, entre comillas, que estan assegudes a una associació deliberant quin serà el seu mínim dels dentistes, per exemple. Aquí ens falta això, bastant. És molt residual i no n'hi ha.
És que n'hi ha molt poques. N'hi ha molt poques associacions, molt poques gent que estigui... Com diríem? Interessada... Bé, més que interessada, molt poques gent que actui en el final. I també molt pocs altavous. Així com altres mos estiguis donant visibilitat, per exemple, no digue noms, però mitjans grans que tenen més...
per temporalitat, que tenen més... Més mitjans que nosaltres, vols dir. Exacte, sí. Tranquil, que no mos ofendrem gens. No us hi pareix atractiu, el que proposàvem, mentre que xerrada que han escoartitzat a qualcú sí que és molt atractiu, no? I atractiu, com seria sensacionalista, no? I clar, jo crec que això també és un tercer problema. I digues, perdona, que t'he interromptu.
No, no, jo t'estava escoltant i jo anava pensant també que tots aquests temes que comentes en realitat és la visió positiva de què podem fer, què podem fer tots i cadascun de nosaltres, què podem fer quotidianament. Xerrar bastes vulnerables, aquí també entraria...
el tercer sector, entrarien les persones que en un moment donat tenen un problema mental, que avui dia sí que s'està començant a xerrar, o qualsevol jove mallorquí que vol trobar pis i no hi ha manera, també és un ésser molt vulnerable durant molt de temps, ja fa que passa això.
I aquí sí que socialment podem, al manco, estar informats. És això el que et referies tu, no? De tenir ganes de saber què se pot fer i participar. Sí, sí. I si t'ho faràs bé, te donaré el quart exemple. Ah, beníssim. La teva pregunta està com se pot participar, no? Sí. D'acord.
El darrer exemple que es m'ocorreix és poder crear, utilitzant la creativitat, que les persones tenen una capacitat de creativitat brutal, però no l'aprofitem, no aprofitem aquest atmosferi dret de servei. Primer de tot, és desenvolupable, per debutar-se a la plasticitat mental. I, segons, no l'empram, perquè de vegades pensant que la creativitat
i amb això no estic ben expressant l'art, només és per dibuixar i per pintar, però no. Dibuixar i pintar és molt saludable, però també podem dissenyar idees. I, clar, com deien els pilòsofs estoics, 300 anys abans de Crist, digui això,
més o manco, potser qualsevol història em sent i em diu i pensa... Bé, 300, més o manco. Però bé, la qüestió és que ells ja deien que s'havia de fer un premeditat o malorium, ara no em recorda exactament. És a dir,
tots aquests reptes que tenim, que jo ja he dit abans de l'àudio que els problemes han de tornar reptes, no problemes, perquè és una mirada diferent, doncs, de qualsevol manera, ens hem de ser una comunitat de forma cooperativa i fer el que precisament mencions abans, que són grups de deliberació. I posant aquest 4 exemple, també t'estic contestant a la pregunta de què es pot fer.
que és segur que mos tots, perquè jo crec que una persona en tota sola no... Sí, pot tenir moltes idees, però que en el final, com deies tu, un equip és la millor, no? Si hi ha una predisposició. I, clar, començar a pensar en què mos ve, no? I com diu la filòsofa, que també he tingut la sort de la alumna seva Marina Garcés,
de Catalunya... Sí, meravellosa, sí, sí, la coneixem. Sí, doncs ella diu que ara estem en un moment pòstum, no?, de discursos catastrofistes. Ah! Moltes vegades quan sent xerrar sa gent, i també aquí a Mallorca, i a mi em passa a nivell familiar, no digué aquí, però si no em renyarà, li demanes a sa gent com està el món? I te diu...
Això és un desastre. No sé com en sortirem de tot això. Clar, aquest pensament no és massa constructiu, m'entens? Estàs un poc atrapat. Per tant, jo crec que el primer és
Encara que soni molt utòpic. Sí, agafar llibreta i apuntar idees pràctiques de coses que se poden fer i posar-les en marxa amb equip. És això. Com, perdona? Agafar una llibreta, apuntar ses idees de lo que poden fer, ajuntar-los amb equip i compartir-les. Això jo crec que seria sa fórmula, no? I fer-les amb equip per anar canviant coses, no? Però sí, és veritat que sa tessitura és complicada, no? Hi ha guerra aquí, hi ha un genocidi allà...
Hi ha un senyor necessista aquí i un altre ja. Però, de qualsevol manera, anem a trobar solucions. Per tant, ens hem de seure tots junts. Jo no vull dir que jo els atengui. Ara proposarem, Justi. Anem a proposar, perquè ja ens estan començant a quedar sense temps, però tenim moltes coses a xerrar. Anem a proposar ara...
Unes recomanacions que ens han fet els propis oients, també en aquest contestador automàtic, simptomàtic, que tenim en el programa, ens fan unes recomanacions per trobar-nos. A veure què passa. Sense pèls a la llengua.
Bon dia, som en Miquel Llull, som acordador de cadira de Cordat Mallorquins. I jo quan acordam un moble, en aquest cas una cadira, jo me sent que donem valor a un moble que si no passaves per les nostres mans seria pot útil. Evidentment una cadira per acordatge no seria una cadira ben acabada o acabada simplement. Això me don...
Sí, em dóna satisfacció veure com, passant per les nostres mans, queda útil. Jo m'agrada experimentar tot el que és encardes i fusta. Jo veig càrregues i fusta, m'agrada molt experimentar.
I actualment, per a aquells que li feim de tot, d'aquest salt de llit, posar-los d'alla, cadires i taburec, evidentment, parques, també acordant parques, i tot el que m'ho ha sortit. Hola, sóc el David Coscó, traductor i editor de Flanair, i el tuit en qüestió diu Cada cop que algú fa servir l'expressió indústries culturals, ja es veu que és una carreria universitària i tot, recordo Baudelaire, el Saló de 1859, que diu Quan l'indústria irrompen l'art,
N'has d'haver l'enemiga més mortal. Adéu-siau. Em dic Maria Drobé i em dedico a la comunicació, a través de la direcció d'art i el deseny gràfic, a l'estudi Mármol a mans, aquí al sud de l'illa, a Falanich. Treballo des de Mallorca des del 2016 i tinc clients de Madrid, Barcelona, Miami i molts d'aquí, de Mallorca, cosa que agraeixo molt perquè poder tractar les persones cara a cara és un gust.
La majoria dels meus clients són persones que han fet de la seva passió la seva feina. Solen ser petites i mitjanes empreses. Llavors valoren molt el que jo pugui aportar als seus negocis. La meva tasca és comunicar els seus valors, els procés de treball, inclús la seva manera d'entendre el món.
Hola, em dic Mònica i som la persona que hi ha darrere Desiara. A Desiara va néixer ja fa uns 7-8 anys de la meva corolla per la decoració de taules. Volia oferir unes experiències on pogués crear una atmosfera que respectés la cultura i llenca, tant en petit format, és a dir, s'operats o berenars per a dues persones, com en gran format, com poden ser aniversaris, noces o altres tipus d'esdeveniments.
Però, sobretot, ha deshiatres en si mateixa una idea de projecte que dona valor a trets característics de la nostra illa i que té com a escenari diferents entorns del paisatge mallorquí autèntic. Per a mi, això que ofereix són més que experiències on gaudir de la gastronomia mallorquina.
es posar de manifest que llengua, cultura i menjar són l'herència que han de protegir per a cuidar la identitat de la nostra illa. Per tant, desig seguir tenint l'oportunitat de desenvolupar aquesta tasca durant molt de temps, ja que per a mi es tradueix en estar defensant el nostre patrimoni.
Hola, bon dia, sóc Marcàles del col·lectiu Martí Roviades. Nostre col·lectiu consisteix de 4 joves punks intentant tornar a moure l'escena punk i DIY entre els joves de Mallorca. O sigui, fent concerts, telles o fent bandes. Alguns de nosaltres ja vinguem d'un altre col·lectiu, Distòpia. Encara som nous amb el col·lectiu perquè se va estrenar fa noirs per agost, quan va venir Dominación y Cromañón, de Barcelona. Vull donar les gràcies a la gent exterior del col·lectiu que ens ha ajudat moltíssim, sobretot en Jota i Fede,
ara és 1984. Tenim una altra data prevista d'aquí a poc amb col·laboració també amb 1984. 17 de desembre amb Oipoioi, Osura, Dos Abejos, Creepy Demons, Sweet Bushmell, Hey Bringers, Blunt i un debut d'una banda nova nostra que sigui Exhumació. Estem molt orgullosos de poder participar en aquesta data, sobretot en 1984, perquè els admiram molt en el sentit de l'ascena dia i guai. Sense ells, moltes de les coses que passen a Mallorca no siguin possibles.
Justi, com pots veure més propostes inspiradores que ens recorden que hi ha molt de talent a Mallorca i moltes ganes de fer coses. Ens queda temps per fer-te dues preguntes que m'agradaria que ens pugui respondre ràpid perquè són importants.
La primera és quin consell donaries als joves que en aquest moment estan o decidint que estudiar o estan continuant la seva formació a Mallorca? Quina recomanació dins de la teva experiència o la teva visió els donaries de cara a aquest futur que està implantejant d'evolució esperable de l'economia de les Balears?
Aquí potser m'ho posaré una mica filosòfic, d'acord? I m'imagino que estàs xerrant de joves més joves, no? Sí, és que encara no saben què volen fer o estan... Exacte, perquè jo personalment crec, i crec que molts científics també, que joves, quan tenen entre 16 i 20 anys, jo diria que més, eh?
un no sap cap a on anar. I és normal. I moltes vegades les persones de 16, de 17 anys els demanen què faran, cap a on aniran. I clar, és que tenen tota una vida per davant. I jo crec que de vegades és millor experimentar una mica i sobretot ser conscient que no ho sabràs en el principi. Pot ser així, eh? Però...
Podria ser que no. I no passa res si és així. Se trata d'anar aprovant i potser després descobrir això és com jo, que ets una persona interdisciplinar i que cap lloc és el teu lloc, sinó que tots els llocs són els teus llocs. I jo crec que això podria evitar moltes frustracions entre jovents.
De moment els animarem i animarem a tots els oients i ja han d'acabar per avui el programa, s'ha passat volant. Els animam a entrar a Ruralital i, si volen, en el que vagin, participar. M'os acomiadam fins la setmana vinent, esperant saber més de la vostra proposta, justir. Fins una altra. Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Que passeu bona setmana. Igualment.
Boloa, sóc un avió de paper. Si em demanes el DNI, no te'l donaré. Amb una man al Venus, que tu no sents. No dirà qui sóc un puto carnet. Boloa, sóc un avió de paper. Si em demanes el DNI, no te'l donaré. Amb una man al Venus, que tu no sents. Tot el que volem sempre està malament. Tot el que volem...
És ocupar-te el xalet, tot el que volem. És robar-te els calés, tot el que volem. I ocupar-te el xalet, tot el que volem és ocupar-te el xalet. Quan ets fora de vacances amb els teus nens, no treballa de res, planta herbe poc més. Tu vas amb destrac, pues nosaltres amb marxet. Tot el que volem és ocupar-te el xalet.
Quan ets fora de vacances amb els teus mers, no treballes de res, planta i ve poc més. Tu vas amb destrac o és nosaltres amb matxet, tot el que voleu. He robat els diners, tot el que voleu. I ocupar-te el xalet, tot el que voleu. He robat els relecs, tot el que voleu.
Sabeu la diferència entre corsari i pirata?