Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània.
Som na Rosé Amís, escriptora mallorquina que fa teràpia cultural amb voltros. Cada setmana a l'illa sense calma. Començam. L'illa sense calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana. Aquí ja sabeu que mirant d'abandonar el victimisme cultural, que no se pot fer res, que tot està molt malament, i volant recuperar l'optimisme.
l'optimisme en general i l'optimisme cultural. I volem entendre junts i en equip què passa amb la cultura a Mallorca i què se pot fer. Per fer-ho, avui hem convidat una bona amiga que forma part de la història viva del Teatre Baleà. És n'Alaura Pons Olives, atriu menorquina amb una trajectòria impressionant que visita Mallorca. Benvinguda, Laura.
Hola, Polida. Encantada de ser aquí amb tu.
Més encantats estem nosaltres de tenir en el d'Aura Pons Olives, perquè, com vos deia, és una de les grans figures del teatre Baleà, nascuda a Maó i que ha viscut des de molt petita el teatre de Bon Diveres, i avui mos contarà moltes coses. És neta, filla, dona i mare de tos. És vera això, Laura?
Sí, tenc dues filles que són actrius. El meu fill no, el meu fill ho va intentar i quan el vaig veure damunt un escenari vaig fer un parell de cosetes i vaig pensar tu no ho vols més que te retiris perquè no són el teu. El meu fill jo es cacs i he estat un campioníssim d'escaacs però el teatre no. Les meves filles són molt bones còmiques, sí.
Idò, dos de tres, eh? No és poca cosa. Bé, a tu et coneixen també per sèries mítiques. Ai, bé, tres. Sí. Volem conèixer-te avui i volem dedicar tot el programa a saber més coses de tu, ara que estrenaràs Laura.
que és en el Teatre Xesfortesa, si no m'equivoc, els dies 31 d'octubre i dia 1 de novembre. Correcte. Encara queden entrades o ja...? No ho sé, la veritat és que no ho sé. No sé com va estar a les entrades. No ho he demanat, tampoc, la veritat. Ho averiguarem. Ara, d'aquí una estona, en tornarem a xerrar. Suposo que entrades anireu bé, perquè són 20 dies, vull dir que
Suposo que hi haurà lloc, sí. Bé, el teatre, com tantes altres coses creatives, es feina amb equip, ara jo vos compt mínimament per fer reconeixement, l'equip que tenim aquí a l'illa sense calma. La sintonia mos l'ha fet la Mercè Torrents, que és una locutora professional que estimam molt.
Els logos de l'illa sense calma que trobareu a les xarxes i també a la pàgina d'Ona Mediterrània són del gran il·lustrador Toni Nieves. I en el comandament tècnic tenim Anna Maria Oliver. Bé, dit tot això, perquè sense equip no hi ha cultura, passam a xerrar profundament amb tu. Laura, t'ha pareix bé? Me sembla perfecte.
Bé, començant pel principi, per nosaltres, cronològic, que és que tu en 14 anys, un bon dia, dius, jo vull fer teatre. Va anar així o ja n'havies fet abans? No, realment no. Els meus pares feien teatre tots dos, s'havien dedicat sempre a fer teatre, ma mare va començar en 14 anys,
i s'hi dedicava professionalment. Com que el teatre tampoc, la guerra i tot això, ho visc que no, va canviar moltes coses, vam posar una empresa i després així podíem fer teatre. Al matí estaven a l'empresa i després feien teatre tots dos. Mon pare, a més a més, també cantava, que era baríton.
I es van conèixer així, fent teatre, perquè en aquell temps no estava molt ben vist fer teatre tampoc. Això pensava jo, que s'havia de ser gent valenta i amb molta vocació.
Sí, sí, a més ja t'ho dic, no era una cosa... Mon mare sempre deia, m'ha sortut un animurat i quan li dic que faig teatre, m'hi diu, i desapareixia. Idò, va tenir sort, perquè si desapareixia, perquè feia teatre no li convenia. I mon pare, com que s'hi dedicava, tots dos, però mira, vam fer teatre des de sempre.
I fent teatre i sarsueles, ja t'ho dic, també els actors també ens dedicaven a fer els paperets aquests, el Menorjo de Rossos, per exemple, hi ha Cantidat, Moninos de Viento, totes aquestes sarsueles, hi ha papers que no canten. Llavors, mon mare feia aquests papers i mon pare cantava i també després va fer molt de teatre, mon pare.
Però mon mare s'hi va dedicar més i mon mare era més bona còmica que mon pare. Mon pare estava bé, però era correcte, però no tenia... Mon mare era una dona que pujava damunt un escenari i ja només sortia el públic, ja anava baix, perquè feia només un metro cinquanta, però omplia l'escenari, mon mare. Clar, tenia aquesta energia que clarament t'has heretat tu.
Bé, no ho sé. Escolta, en tots els anys que m'hi he dedicat, seria molt totxo si no hagués fet alguna cosa una mica decent. El que ha tingut la sort és que fem, en aquell temps, fem una obra de teatre diferent cada setmana. Era una escola impressionant. Avui en dia surten de l'institut del teatre i després trobar feina i feina continuada és més difícil.
Clar, vols dir que no aturàveu, que sortíeu... Exacte. I això és una escola magnífica. Clar, però llavors em vols dir que en aquella època, que 15 anys estan xerrant, queres anys... Bueno, jo t'estic ratllant, mira, jo vaig néixer al 45, llavors jo t'estic ratllant al temps de la guerra, els meus pares feien teatre i abans, o sigui, es van començar molt pres. Mon pare va començar a fer teatre...
A Moïdia, una acadèmia que es deia Sant Stanislau, que només era una acadèmia de frares o capellans, i feien teatre només homos allà. Ells se vestien de dona i feien els personatges femenins i tot. I així, mon pare va sortir d'aquesta acadèmia, que van sortir actors boníssims.
Jo n'he conegut perquè eren amics dels meus pares i els he vist fer teatre. I després, ma mare formava part d'un teatre que es deia... No sé si sa companyia era Plus Ultra i el teatre es deia Pablo Iglesias o era a l'enrevés. A vegades no ho confongo. És amant. Però...
I ma mare va sortir d'aquí, o sigui que, d'uns 14 anys ja t'he dit, feia teatre i va tenir una mestra fantàstica, que no l'àlia Tudí, que jo era sa tia Laia, que era una dona que també va ser molt bona atriu i era un temps que hi havia gent moltíssim bona fent teatre, molt. I ma mare va sortir d'aquest món i clar, i va fer
perquè va fer feina fins als 80 anys. En 82 en teníem, sembla, quan t'ho va deixar per una infermetat. No, perquè no volgués. I vam fer homenatges en sa vida moltíssims. Va ser una dona molt apreciada i com que va fer molt de teatre, llavors era molt coneguda.
I llavors, amb això que em deia, es vols dir que a Pantura hi havia més públic també per anar al teatre, més afició? Evidentment, Roser, tu pensa que en aquell temps el cinema era molt magre encara en aquell temps, i més en els pobles més petits i això, i el teatre funcionava molt bé. Per exemple, jo recordo de petita sorfeu fent una obra de teatre diferent cada setmana, cada 15-20 dies una sarsuela,
I després anaven en els pobles, anaven a Sant Climent, anaven a Sant Lluís, anaven amb un cotxe amb tots els actors dintre, i després en els teatres aquests feien l'obra de teatre, després es llevaven a les butaques, separaven les butaques i hi havia ball. Ah, clar.
Estàs passant ball i els pobles, aquests petits, imagina, anaven a veure una obra de teatre i després tenien l'oportunitat de ballar amb jove, 11 joves, que en aquell moment. Jo això ho he fet actualment en el teatre, crec que és Ardelloseta, que se retiren les botàquies i se converteix en una sala de ball. Mira, jo aparec aquí. Encara despleix, fixa-t'hi. Sí, idò. Aquesta...
Aquesta actitud que la gent anava més al teatre, però que després va començar el cinema i tots aquests entreteniments, però també, per exemple, la televisió, hi treballen tots. Què penses tu professionalment que ha passat? Que a Pintura s'ha devaluat la feina d'actor?
No, jo no crec que s'hagi de dolor, no, no ho crec que s'hagi de dolor. Vull dir de la valoració que li donen professionalment del que paguen o la continuïtat que tenen, no vull dir... Jo crec que el problema, Roser, crec que cada dia hi ha més gent que se dedica a això.
I és molt difícil que tothom tingui feina. Jo crec que hi ha més actors que se dediquen a fer de cambrers que no d'actors. Sí, sí. I això és molt tric. Jo sempre recordaré Simón Andreu, que sempre m'ha de dir a Laura, vaig a un càsting i hi ha actors boníssims. Quan te'ls aveix, penses, jo no m'adonaran el paper. I després mai més els he vist. Clar. I eren boníssims. Jo crec que també has de tenir un caràcter
O sigui, davant les dificultats no tothom sap aguantar i pensar tindre una oportunitat o anar bé. La continuïtat amb el teatre és la complicació, perquè quan se va a l'altra feina, avui en dia ja també tot això és relatiu.
Però el teatre, precisament, de ser actor o triu, és una cosa que és complicat, és difícil. I per ser actor i per ser triu, s'ha de tenir una certa sensibilitat. I també una persona que les coses no li vagin bé, és molt bo de fer tirar la teva bola.
I la setmana passada justament xerràvem en el programa passat de la gestió emocional, l'important que és en el món dels creadors en general tenir una bona gestió emocional, tant ells respecte a la seva carrera com els equips que treballen amb ells.
Evidentment, evidentment. Jo crec que tot això s'acuida més ara, que no cal que tens, perquè si sents cal que has reportat i a vegades amb atrius de Hollywood i tot aquest ambient, ara els veiem i deiem, oh, quina meravella, però elles, i elles sobretot, els maltractaven d'una manera, els organitzaven sa vida d'una manera brutal, o sigui que...
saps, hi ha hagut amb això, ai, atriu, si no, darrere hi ha moltes coses que no són tan bones. Ara xerraran d'això, però, mira, nosaltres, de l'Illa sense Calma, tot aquest gran equip que t'he presentat fa un moment, i en Lluís Iac, te volem dedicar a una cançó. Ai, que bé.
I avui que et puc fer una cançó, recordo quan vas arribar. Amb el misteri dels senzills, els ulls inquiets, el cos, el tio.
I amb la rialla dels teus dits vàres omplir els meus acords amb cada nota del teu nom, Laura. M'és tan difícil recordar quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui, la nostra joia pel demà. A casa enmig de tants companys o en trist exili mal enllà mai no ha mancat el teu alè, Laura.
Bé, ara han sortit ja uns quants de temes i continuarem xerrant, Laura, estimada Laura. Però si vas a aquesta cançó, de tota manera, totes les cançons del Lluís Llach són precioses. Totes, totes, però aquestes especialment, i a més molt adient per posar-la xerrant-te amb tu.
Ara xerrarem una mica més amb tu, que ja han sortit molt de temes, perquè és que en aquest programa no volem trobar respostes, volem trobar preguntes. I per fer-ho també tenim una secció, que és la nostra secció estrella, que és que volem escoltar la ciutadania. Ens enviem missatges i escoltem què ens diuen.
perquè tenim la teoria aquí que s'ha d'escoltar tothom i que la cultura, si no escolta en els seus usuaris, en els seus protagonistes, no serveix per res. Així que entrem en el contestador simptomàtic. El contestador simptomàtic.
Aprofitaré per parlar de cultura autogestionada i de posar en valor espais com Factoria de So. A Santa Maria tenim la sort i el privilegi de tenir un espai com Factoria des de fa un grapat d'anys, uns 25, una cosa així. Una colla de joves s'atiraran per mant per promoure cultura i música i per aventura si tinguéssim un teixit d'aquest tipus d'espais tindríem un circuit on poder mostrar música i cultura en general molt més generós.
dels que tenim ara mateix a Silla i també posaríem molt més en valor tot allò que se fa aquí i se podria mostrar d'una manera molt més propera perquè cadascun els seus raconets tindria un espai i podríem crear una xarxa molt més poderosa per moure tot allò que estimam i per moure tot allò que mos mou que és la música i la cultura. Salut i molta música.
Després d'haver viscut molts anys fora, vaig tornar a viure a Mallorca el 2012 i he notat moltíssima diferència. Des de llavors a ara hi ha moltíssima més oferta cultural, molt més variada i molt més rica. Jo això ho noto molt.
crec que haurien de potenciar molt més els artistes locals amb ajudes o com siga i també m'agradaria veure més música en el carrer com a gran ciutat de París, Berlín, Londres dona vida i alegria també m'agradaria més teatre per tot arreu amb allò que tenim molt molt de talent però perquè el puguem veure no hauria d'estar condicionat pel partit polític del moment ni tampoc discriminar cap col·lectiu
El Dr. Lumb també, clar, el Dr. Lumb jo el poso en el mateix calaix que Bola de Drac. És un manga de gent que no llegeix en català, però se llegeix en català perquè Arale i Bola de Drac ho ha vist sempre en català. Però les altres, igual que també la editorial nova que hagi manga, se van poc, molt poc.
Buenas tardes, sóc la Norma Cano, dramaturga, actriu, directora teatral. Crec que a Mallorca el que caldria és diversificar els espais. Les llibreries estan assumint moltes tasques de gestió cultural i de difusió d'espectacles que potser tenen un format molt més teatral. Es podria reclamar una obertura, una reobertura de sales més específiques en condicions tècniques més adients per ampliar l'oferta.
l'oferta teatral, en el meu cas. Maria Antònia Massanet, Aina Liera, Eva Tur, Pons i a l'Orda i tants altres que o vida o noble sort no són utopia i són...
Hola, som Mariano Esverda i visc aquí al barri de Caramunt, al centre de Palma. Bé, per a mi hi ha moltes activitats culturals que es fan, però penso que no falta una mica de diversitat, és a dir, que activitats que puguin sortir de les pròpies entitats, de grups independents, que vulguin fer activitats, sobretot activitats a locals, que les puguin deixar, és a dir, falten locals que es deixin més a banc o lliurement.
o també el problema que hi ha amb l'utilització de l'espai públic, de les places, per fer activitats culturals. Crec que hi ha gent amb moltes ganes de fer activitat i poca possibilitat de dur-les a terme per falta d'això, d'una certa infraestructura. No estic parlant de doble, no estic faltant d'inversió, sinó simplement d'un suport de l'administració pública per sortir d'espais públics, tant siguin en el carrer com siguin locals.
Tenim vida sexual, les dones, a partir dels 50, no? Quan ja es calcula que comencem a ser madures. Últimament tots els papers que ens surten són mares i tietes sense vida sexual. I de sobte em proposen un paper on soc mare, però sobretot soc amant i tinc una vida sexual important.
Bé, fins aquí la primera part d'aquest contestador simptomàtic. Laura, què penses de tot això que mos han dit?
Mira, m'agrada molt perquè veig que hi ha moltes inquietuds i tot el que han pensat i tot el que han expressat m'assembla molt bo, molt bé. Molt bo i molt bé. I el que vull dir és que jo veig que a Mallorca el manco, fins i tot en els pobles petits hi ha teatres. Sales i... Avui en dia s'han arranjat molt de locals i moltes coses que això és molt important. Perquè, clar, per fer coses és important que hi hagi espais adequats per fer-ho.
Exacte. Però, clar, després els ajuntaments han de donar les possibilitats i les ajudes adequades. Clar, que no bastant tenir l'edifici, s'ha de mantenir, s'ha d'equipar... Clar, clar, sí, clar, és que són les persones que pensen les coses. Exacte. Està molt bé que hi hagi edificis, però també és l'important de tot això, ets la persona que fa aquesta cosa després que omple aquests espais.
i que se vagin actualitzant també en els nou temps, en sa oferta, en sa... I, per exemple, un tema que m'agradaria treure, que teníem el darrer àudio, que hem sentit, és la Sílvia Abril.
que mos deia aquest tema que ella denuncia, el tema de tots aquests prejudicis que hi ha, que no ha evolucionat, o a Pentura fa poc que ha evolucionat, en què les dones, quan tenim certa edat, ja mos treuen dels papers de...
en el cas del teatre de protagonista que pot tenir ella xerra directament de sa vida sexual però poden ser moltes altres inquietuds i ja mos posen a fer de madona que està a la casa i no fa res i això no és la realitat social
Que va, i a més t'he de dir una cosa, al qual que tens una dona de 50, una sàvia, una dona gran, una dona de 50, per això està a la plenitud de la vida. Totalment. Per això penso que aquesta edat millora perquè té les coses ja molt clares, el que no ha volgut ja ho ha decantat i tira endavant...
sigui acompanyada, sigui tota sola. I jo crec que amb això em va avançant molt. Amb això les dones han tingut un gran avantatge, perquè ara podem dir sí, podem dir no, i podem dir les coses com ens agradi dir-les. Al que temps, jo vinc d'una època amb una repressió total i absoluta sobre això. I no pintaven res, i més viuen de callar. I ara això no passa, però també hi ha tantes desgràcies.
que per això els passa tantes gràcies a les dones per culpa de que ara no callem. Però no han de callar, mai han de callar. Han de dir-se coses i tirar endavant sempre.
Sí, jo me referia més a que a pintura no acompanyen els prejudicis, els clixers que s'atenen del món de la creació. És a dir, encara no hi ha prou papers per aquest perfil de dones modernes i actuals en conjunt. No vull dir que no hi hagi un munt de projectes, però tu t'has trobat en algun moment.
Per tu, que tu veies claríssim que se podies fer, però preferien posar, per exemple, una lota molt jove perquè tenien aquest prejudici. No, jo en Bessó no m'hi he trobat perquè, a més a més, sempre en els grups, com que normalment he fet feina en un grup concret de gent, ja perten un tipus d'espectacle on tots els que formen part d'aquest grup hi puguem prendre part. Ah!
molt bé, molt bé, ja són adaptats a la realitat del grup. Sí, jo he format part, per exemple, en Sorfeo Maunesta, després en La Clota, durant moltíssim d'anys, i llavors ja creaven un espectacle pensant en tota la gent que hi havia a la companyia. Molt bé, molt bé. I clar, després, segons... clar, jo, per exemple, tenia un rol concret, però hi havia gent més gran, gent més jove, i gent de tot tipus.
I em fas pensar que a Pantori hi havia un esperit més d'equip d'aquestes companyies que avui dia, per cert dificultats, que ja està tot més fragmentat, s'amunta la companyia quan ja se va posar en marxa un projecte perquè ja ho tenen escrit o ja ho tenen en marxa.
Bé, és que tu penses que aquest personal són tants i et cercen obres on tota aquesta gent hi tingui cabuda. Clar. Una vegada el paper no serà tan important, però seran més importants de l'altre. O sigui, que hi hagi un equilibri, que això és el més polit. Feina en equip. Exacte. I fa un moment m'exerraves també de com se tractava les atrius.
hi ha hagut molt de canvis, que ara ho hem esmentat, per el tema de l'igualtat. Tu creus que totes aquestes coses que han passat, que han sortit a la llum, temes així d'abusos de poda o abusos més seriosos,
han fet molt de bé a la professió, però també han generat Pentura tota una sèrie de problemes de funcionament que ara s'ha de donar lloc a actors, actrius, directors que respectin tot això i Pentura encara no està tothom realment implicat en aquest tema.
O sí, o ja podem estar segurs que no hi haurà gent que abusa de poder en el món de les espectacles? Roser, sempre hi haurà gent que abusa de poder perquè això és una cosa que és inevitable perquè depèn de la persona i persones dolentes, entre cometes, n'hi ha per tot.
I a vegades el seu bus, per desgràcia, ja és i ja hi serà. El que ara se denuncia i llavors la gent ja va més en compte. Tant la persona que s'ha de veure afectada com el que vol abusar. Ja ha d'anar més en compte i ha de mirar molt bé com fa el Covid. Vull dir que ara sí hem de mirar més. Això és evident. I això, vulguis que no, ajuda, que no n'hi hagi tant. Saps què t'ho vull dir?
Clar, anar més alerta en el món de l'espectacle. Abans ho passava i no ho deia, i ara no. Ara si hi ha una cosa, se denuncia. Que després que se solucioni, això ja és més complicat, perquè depèn de les circumstàncies, del moment que ha passat i de moltes altres coses. Però com a mínim,
Això ja és, i això és molt important que sigui, per donar seguretat també a la gent que fa feina. Sí, hi ha tots aquests protocols que s'han començat a posar en el cinema i m'imagino que també en el món del teatre en algun cas és que la gestió d'intimitat...
de tenir més present totes les parts que tu estàs fent una feina i si te toca despuer-te o te toca fer el que sigui, tu estàs fent una feina i mereixes un respecte. Clar, és evident que sí. Sempre ja t'ho dic, sempre n'hi haurà, sempre hi haurà gent que no se sabrà comportar. Això és una cosa que és inevitable perquè no tothom ho sap fer. Però, com a mínim,
ara la gent sap que té uns límits sap que segons que faci se'l pot denunciar o sigui, ja hi ha unes mesures i això també dona tranquil·litat Sí, ja hi ha uns protocols més per llei Bé, també m'agradaria que mos comptis com va ser que vares venir a fer feina a Mallorca, que ets mig mallorquina tu també Jo, Roser és que jo la meva relació amb Mallorca és meravellosa
La meva relació amb Mallorca és meravellosa perquè pensa que els meus pares feia 9 anys que eren casats. Mo mare ja es va casar grandeta. Mo mare ja es va casar en aquell temps, 26 anys, ja era grandeta. Ja mateix és una nina. Sí. Però per ella 27 anys o 21, jo ara no me'n recordo. Però la qüestió és que van estar 9 anys a tenir fills. Clar.
I van tenir fill, m'ho van tenir jo. A tu ets la primera. Perquè teatre a Mallorca, que no sé amb quina companyia, tens la curiositat. Suposo que m'ho van dir, però jo això no m'ha quedat. I com que ja no hi són ells, però t'ho explica'm meu.
Sos dos van venir a Mallorca, van fer un any a Mallorca, i mo mare va tornar a Mallorca en cinta de jo. Ah, però jo això, mira que ho has dit a qualuna entrevista, però jo no havia entès que eres tu, sé que varen fabricar aquí a Mallorca miraculosament, com a Serrondà eren mallorquines, és això? Ho veus? Sí.
O sigui que és una cosa... I la meva relació després amb Mallorca. Jo a Mallorca, per pagar a mon mare, la seva mestra, diguem-ne, que era Neulàlia Todorí, quan va deixar el teatre va venir a viure a Mallorca. I nosaltres veníem molt a Mallorca perquè venien a veure sa tia Laia, que li deia jo.
venien a Vorels i clar, la relació amb Mallorca mai s'ha de perdre, mon mare també tenia germans a Mallorca i Mallorca per nosaltres em va ser molt important però per jo, som aquí en aquest món perquè els meus pares van venir a Mallorca aquell any. Idò, és que retornes cada vegada que vens, que me consta que tens bons amics i ben sovint
que tu retornes a la teva terra que tens dues illes de totes. I a més, la sort, nosaltres a la Clota veníem sempre en el principal a fer teatre i a Manacó també anàvem bastant.
Però després, per una casualitat, jo tinc molt d'agrair a en Joan Arrom, del principal, que era gerent llavors d'allà, que em va confiar en jo i me va contratar, i arrel d'això, a fi en meu, mira, ja va ser una cosa constant, ja venia a Mallorca,
les sèries i tot i jo per exemple Llàgrima de Sant me'n vaig cuidar per fer un personatge de 3 mesos i vaig fer 3 anys i vaig fer-se pronta i el darrer capítol el vam venir a fer a Menorca que va venir tot s'equip tècnic i artístic i tot això i va ser un
alguna cosa, el teatre, el pit de Martell, tot això, jo al·lucinava, jo al·lucinava, perquè clar, jo ho vivia, però ells tampoc no me van explicar, escolta, mira, farem això, ara arribarem a... no, no, Laura, estarem a Mallorca tal dia, han de fer això al teatre.
i es darrer capítol se va fer allà, i bueno, tots els teatres anava a baix, una cosa va ser espectacular. Això estava aturdida. És meravellós. Jo te conec una mica de quan anàvem a Ivetres, te'n recorda, Laura, perquè tu has fet ràdio, has fet tot tipus de col·laboracions a televisió, a banda de tota sa part teva artística, i tu per on passes tothom t'estima, això ho saps.
Bueno, no sé si m'estic... Bé, també has de comunicar qualque cosa, no? La gent, si tens segons escàter que tinguis... La meva forma de ser és... M'agrada molt rotllar amb la gent i escoltar el que diuen i prestar atenció i tot això suposo que també... Vull dir, si una persona està sempre a la defensiva i no és amable amb la gent, no ho sé, també... Jo suposo que tot això influeix, no?
Tu sempre has d'estar en el teu lloc i sempre has de pensar que tots som iguals, vull dir, que tu no és més que ningú i has d'estar de vore sa gent el més correcte possible, no ho sé, és donar un poc el que t'adonen a tu.
Tot això que has dit és molt savi, de dona sàvia, i m'agradaria que facis en el tros la reflexió de, quan tu ja ha tingut una influència la teva feina, el teatre, de conèixer l'ànima humana o les maneres de ser per tot aquest bagatge que s'ho posa, com ho has viscut tu, aquest creixement personal, m'hi refereix gràcies a la teva feina.
Sí, aprens molt, però aprens molt sobretot dels companys, també. La millora dels test que estàs fent, també, que has d'entrar amb el tema i has de fer càrrec de la situació i tot això també l'has de viure quan s'hi fos teva, però per jo és molt important els companys.
Tenir bons companys i tu ser bona companya d'ells, això per jo és molt important. La pena sempre que tenc és que després vius durant uns mesos molt intensament amb aquelles persones i després, clar, cada un ens du la feina a llocs diferents.
I és de romper aquella cosa. Això és el que més me do. Perquè a aquelles persones els arriba a estimar. I suposo que elles a jo també. I aquella ruptura, que tot d'una no es fa, perquè tot d'una hi ha molt de contacte a telèfon i tot això, però a mesura que passes temps tot allò s'ha perd, perquè cadascú se'n va a un lloc diferent, vas amb altra gent a fer feina, i allò per desgràcia s'arriba a perdre. I això és el que més me do.
Jo sempre els atenc a presents a tots i sempre pens molt en tots i com els generar. I sempre en tens un quants que tens un contacte, però és impossible mantenir contacte amb tothom. I que és una feina molt de moviment. Sí. Jo ara te posaré una altra cançó. Tu m'has demanat unes cançons i ara te'n poso una ment que t'apareix. Te'n poso Nadrià Punti.
Sols fer-me patir, de cop t'enfades. Sols morir d'amor a gust, sobte bralles. Sols dir-me que no, que no, que no m'enganyes. Tan sols dir-me ben fluix, t'estimo massa. Sembla ahir que començar de nou,
Sembla que era tot fos. Sembla que renunciava al món. Sembla que era tot fos.
Sem plej, kere to.
Laura, una mica nostàlgica aquesta cançó, eh? No l'havia sentit mai. I que t'ha agradat una miqueta? Sí.
En Adrià Puntí, que també... Sí, d'aquella d'Ull per Ull, aquesta tema jo m'agrada molt. Ara xerrarem ben a fons de l'obra de teatre, que també és un recorregut per tu mateixa. Posem unes quantes aportacions més de la nostra audiència
I tot d'una continuant xerrant. Laura, t'apreix bé? Ho sembla perfecte. T'emetrem sense filtres.
Hola, sóc la Mercè, sóc de Barcelona. Em dedico a l'elocució, tinc un estudi de so, que és un sector una mica sacrificat. Res, jo em queixo una mica sobre el món de la cultura, hauríem d'estar recolzant-nos els uns als altres. Sé que em dedico a la publicitat, que és una part una mica agressiva, no?
però crec que forma part de la cultura, perquè hi ha molts artistes al darrere de cada spot, de cada cuny de ràdio, de tota la publicitat en general. I crec que la falta d'empatia, ja no només en el món de la cultura, òbviament, sinó en tot el món, la trobo a faltar molt. Un locutor és... A vegades ningú recorda què és un locutor i un locutor existeix des de... I som importants, per què no dir-ho així?
Jo crec que Mallarca és una illa que no té calma a nivell cultural perquè hi ha un esplendor d'activitats de dos tipus, tant a nivell de publicació de llibres, d'exposicions, d'art plàstic, de recitals, d'obres de teatre, d'oferta musical, tant a nivell de música clàssica com d'altres estils. Jo crec que Mallarca viu aquesta època esplendorosa i que és per ses iniciatives individuals
i per la creativitat d'artistes i d'homes i dones mallorquins que ho deixen d'aquesta oferta. I jo crec que hem de continuar en aquesta línia, creant, assistint en aquests actes i també demanant a les institucions que ens facin costat per poder continuar en aquesta línia avui i sempre. Quan jo era jovenot que era escolar al meu poble, a Falaneig,
Se parlava d'un mossèn que havia estat paul, però un mossèn que havia viscut a Catalunya. Se va ordenar prever a Catalunya i escrivia uns versos preciosos, preciosos. Els països catalans, la llengua catalana continua revinclant per les roques, ses poderoses arrels, amb Blai Bonet, Miquel Bausà i amb el so viu d'Antònia Vicenç, Antonina Canyelles, Miel Masquida, Pons, Pons, Arnau Pons, Maria Antònia Massanet.
Hola, soc el David de Nou Sir Social Illes Balears i fa poc temps vam fer una campanya que era contra l'ordenança cívica. Després d'aquesta campanya d'al·legacions hem presentat una demanda judicial amb el nostre advocat Carlos Portalo i estem a la espera.
A la mateixa ordenança l'han presentat una demanda la plataforma d'afectats per les hipoteques donant suport a les caravanes. Llavors són les caravanes, la plataforma de veïns de Palma ha posat un altre independent, un col·lectiu que apoya les dones de carrer i nou cil social en suport als artistes de carrer.
Però no són conjunt, cada un ha fet la seva. Llavors el jutge ha obert diferents expedients i ara suposo que aquest event serà una mica moviment polític, judicial. Tenim que lluitar perquè a veure, també per què posem aquesta demanda? A vegades la informació costa arribar. Nosaltres tenim una regulació que ja està feta.
i que té unes sancions si tu no tens el carnet i que diu que pots fer el pallasso i que no pots fer el pallasso. Llavors la nova ordenança rescata articles que ja havien sigut anul·lats per nosaltres mateixos fa 12 anys al Tribunal Constitucional per els mateixos. Un, per al que jo estic més indignat i per al que he posat la demanda,
És aquest que van canviar, que està la regulació actual, que és el palasso podrà fer les activitats amb tot el seu material homologat. Dos punts. El que han rescatat el Constitucional diu el palasso no podrà exercir exercicis que inciten a la violència. Si tu li das aquesta normativa a un policia local, qualsevol cosa que facis, pot dir això és violent. Ja està. És que és molt lletxa. És molt... vulnera moltes coses aquest article.
Laura, ja tornem a ser amb tu. Veus que tenim reivindicacions importants. Està molt bé, està molt bé. Mira, jo mentrestant he mirat, encara hi ha entrades en els teatres fortes, i he vist una cosa meravellosa, que tenen una promoció que si se compren entrades en grup, més de set entrades, fan un descompte de dos euros a cada entrada. Què t'ha pres? Mira, que bé.
Bé, entrant ja de ple, Laura, aquesta obra que véns, que ja s'ha estrenat a Menorca i mos d'ús els dos dies... Sí, molt bé, perfecte, ha funcionat molt bé. No, ja no m'estranya, perquè jo, l'argument que he llegit, jo l'aniré a veure als 31, però l'argument que he llegit és interessantíssim. Na, Laura, ets tu, Laura Pons Olives...
Sí, som la Laura, i li hem posat Laura per jo, però no deixa de ser una obra de teatre, d'acord? Vols dir que no tot és real. Bé, la dramatúrgia l'ha fet en Rafael Gallego. En Rafael Gallego i en David Mataró. Sí, en col·laboració amb tu, Pentura.
No, no, no, ells van fer, no, ells me van donar sa sorpresa. Ah, va ser una sorpresa. Jo li vaig fer una broma en Mataró, li vaig dir, Mataró, m'has d'escriure una obra de teatre que m'ho vull jubilar.
Ah, mira, i te va agafar la paraula. I en aquest cas, escat de poc, em va telefonar i em va dir, t'he escrit una obra i li he posat el teu nom. Primer em va dir, t'escric una obra de teatre, vols un monòleg? I no. Jo vull participació de companys, companyes, jo vull gent de veure, no vull ser jo. No va fer sermons.
I llavors és una obra de teatre que més amb dues companyes meravelloses, actrius i bellíssimes persones, i tenint la Marga López que ho ha dirigit, un pandem femení total i boníssim, que tots són homes, però a elles, la Marga ha estat deu com a directora.
I mos pot fer... Sí. I també mos pot comprendre millor. Ah, molt bé, clar, segur. I mos pot fer cinc cèntims a l'argument, que comptarà el millor tu que jo? No, ha d'estar una sorpresa. Però això està publicat, està publicat a la pàgina del Teatre Xafortesa. Jo he vist que sou...
Tres dones han publicat això, eh? Tu m'atures quan vulguis. Tres dones, tres generacions. Tres generacions. Fàvia, tia i neta. I que hi ha un accident de cotxe. Ja no deien res més. Res més que això. I arrel del nou passen moltes coses. Ja m'ho puc imaginar, que moltíssimes. Aquesta... Aquesta...
situació coral de tres generacions, com la vius tu, Laura? T'avous a tu mateixa quan eres més joveneta, en diferents etapes, com per tu, eh? Realment no, perquè és una situació concreta, la veus voràs, que és una situació concreta i que no té res a veure amb...
Vull dir, podrien ser unes certes reaccions que sí que podrien ser com personals, com nosaltres podríem tenir, però no deixa de ser una obra de teatre, que hi ha pinzellades nostres, sí, o meves concretament, però no deixa de ser una obra de teatre, d'acord?
I mos vols fer qualque confidència de com ha anat la preparació d'aquesta obra? Com ha estat el dia a dia? Ha estat amable? Ha estat difícil? Mira, ha estat una cosa que saps que noto a Menorca dèiem. És com una mel que et seu de punta. Això és dificilíssim. Ah, clar.
I llavors ha estat una cosa que ha vingut rodada, perquè ells van presentar aquest projecte en el teatre principal de Moc, que jo ignorava que se podia, perquè clar, jo m'ha contratat per fer un paper i jo no m'ha... No t'apreu tot això, clar. I ells van presentar aquest projecte, que no estava escrit, senzillament només era el projecte,
i el van acceptar en el principal d'amor. Llavors han tingut unes ajudes que no s'atenen afegides, que no s'atenen habitualment. Per exemple, han pogut fer un estàge allà a Menorca perquè Hauser ha col·laborat i llavors han pogut estar a una casa supercòmoda i superbé, ells que han vingut...
de Mallorca, i bé, ha estat una cosa que ha vingut com a molt rodada, que ha caigut bé des del principi i tot ha funcionat, si ho vols fer, a la millora no te surt. I això ha vingut, mira, havia de ser això, això és el que vull dir, sense sebre com ni perca, tot ha funcionat com un engranatge d'aquell que segueix funcionant beníssim a mesura que se va donant forma.
I no te podria dir perquè es passen aquestes coses, perquè ja t'ho dic, a vegades tu poses tot el cor i tot perquè allò funcioni i no va, i en canvi això, des del principi,
A més, ja t'he de dir que el teatre ple, 600 persones allò, tothom d'ET i tot això, vull dir que a Ferreries van anar a Ferreries i també unes citats, vull dir que tant la situació nostra com a trius, com la persona, com la Marga qui ho ha dirigit, com els tècnics, com tots els que hi ha d'engranatge aquí a darrere, que també hi ha tantíssimes persones que fan una feina, i tot ha rodat molt bé, saps? Ha estat aquella cosa...
Però no hi ha hagut cap entrebanc. És difícil que això funcioni així, però mira, ha estat. I és molt polit, perquè em vas dir jo, aquesta darrera que faig, m'enduc un record magnífic de sobre aquesta, m'entens? Exacte. I dels companys.
que tot vagi rodat és el millor i segurament també serà molt bo per el públic que vagi a veure aquests dos dies a Mallorca s'obre perquè això s'ha transmet segur evidentment, si és una obra molt entretinguda a més a més no és curta, vull dir que no és una obra que se fa llarga i després la situació que se crea és una cosa un poc que val la pena anar-hi no volen fer espòilers han dit que no farem espòilers i no els ho farem
idò per als nostres oients que vulguin no perdre-se aquesta ocasió jo ho recomano moltíssim perquè segur que sortirem d'allà amb un somriure en el cor les entrades són a Palma Cultura han d'entrar a Palma Cultura i si sou un grupet i voleu ajuntar a partir de set entrades no les quitan de l'Hermano es fan descompte de dos euros per entrada que està molt bé
Jo crec que... Espera, Naringrup, a més m'has dit que teniu diferents edats, les tres atrius, quin marge d'edat seria? Sí, perquè clar, matxa sàvia, fia i neta, són tres edats. Àvia, fia i neta, molt bé. També serà molt interessant per aquí. A Barca, unes edats des dels 80 fins, una sàvia, més o menys. Després hi ha una mare i després una jove de 20 anys.
Idò, m'agrada, m'agrada aprenar, per exemple, amb el meu fill i amb la meva mare i poder tenir després tema per xerrar. Posarem, Laura, les recomanacions culturals que ens fan, avui te'n recomanen sobretot a tu, però els altres també tenen una mica de dret. Posarem qualsevol recomanació a tu més. Anem a escoltar-les.
L'illa sense calma. No sabies que dormies fins que t'has despertat. Sense pèls a la llengua.
Soc en Jaume Badell, dibuixant de còmics i il·lustrador, i conjuntament amb la Marta Massana, dibuixant de còmics i il·lustradora, impartirem un taller de fanzines a Inca, dia 8 de novembre. Se durarà a terme en es clausa de Sant Domingo, i el material està tot inclòs. Ses inscripcions són gratuïtes i tenim un número de places limitades. Si voleu més informació, a s'Instagram d'IncaCultura,
trobareu en aquell post tota la informació del taller i el correu en què heu d'enviar si voleu participar. És que no és necessari sabredibuixar, simplement utilitzarem el dibuix com a eina d'expressió artística per parlar de la casa i també utilitzar el fancine com a mitjant d'expressió. Vos present un acte que durem a terme dia primer de novembre en el Teatre de Vilafranca, a la seta i mitja,
És una presentació d'un conte, La nit de les ànimes, en Torrepibes de Vilafranca, un personatge de Vilafranquier, que he escrit jo, Maria Stalric, i que ha il·lustrat en Pere Pasqual. Volem fer, de qualque manera, pot de front a Halloween. I hi haurà personatges molt interessants, cantaran a Càtia Iba Canyellos, una cançó perquè es publici enganxi a tothom.
El meu nom és Miquel Acerra i són la gerent de llibreria Quart Creixent. Aquesta llibreria va néixer fa 42 anys i sempre ha estat una llibreria només de llibres en català. Tant llibres infantils, narrativa, poesia, qualsevol gènere. Com he dit, va néixer fa 42 anys, però jo en duc 31, quasi 31 i mig, aquí, coneient els nostres clients i autors, i des de sempre hem estat aquí, en el carrer d'en Rubí. Això era una antiga farmàcia que se va transformar en llibreria.
Mira, una de las cosas que yo sentiría como importante es crear un festival internacional de teatro con sede en Mallorca, pero que sobre todo sea convocatoria para muchos grupos europeos que puedan presentar sus obras.
¿Por qué? Porque es necesario confrontar y ver cuáles son las tendencias en otros países, cuáles son las inspiraciones que al mismo tiempo nos inspiran para poder continuar e intercambiar ideas. Un festival internacional de teatro en Mallorca profesional sería ideal. Esa sería una de las cosas que me gustaría.
Justamente, pues también a nivel personal, retomar el tema de la enseñanza del catalán a través del teatro, tanto para los que intervienen dentro de una obra de teatro como para los espectadores. Serían dos proyectos que me encantaría ver realizados para mayor. Un abrazo y cultura para todos.
Hola, som Arts Mallorca, l'agenda cultural en línia de referència destacant propostes d'art i tradició, com la mostra Rumors Infundats, de Javier i Rafa Forteza, el Caixa Forum Palm, una reflexió sobre la identitat i la memòria a través del color i la forma. El novembre, el Teatre Principal de Palma presenta una programació per als més petits, Opera Baby, 16 i 17 de novembre, una experiència sensorial inspirada en el fals taf d'haver pensada per als infants d'1 a 4 anys.
El mes de novembre culmina amb el Jazz Voyeur Festival, que ens porta dues cites d'imperdic. El 20 de novembre amb el concert de Fresgers, una llegenda viva del piano jazz. I el 23 de novembre amb el Chicago Mascoy, que complirà palma d'energia i espiritualitat. Podeu descobrir tot el que passa a l'illa a artsmallorca.com.
Acceptar l'oblit fou tolerar a peixir la bèstia, aprenent de la cura, la mida dels temps, i com la serp que es mossega la cua, alocubrar amb l'espai per digerir el no-res, fins a empassar com un vitrall la llum, la calavera. Són Maruja Aguiló. Hem de reconèixer que en el centre de fleixaders s'estan donant enguany unes activitats totes molt interessants i dignes de l'avance.
Per tant, la més bona felicitació capen els organitzadors, perquè quan les coses es fan bé, s'han de sobrelevar. En aquest moment acudeix a un grup port de lectura, a un grup port de memòria, a un altre d'espaçagent gran, diguéssim. Veig una exposició molt ben muntada i a 20, comparat amb altres anys, crec que el dinar de la bar se marxa que dur un guany.
Jarvi, Laura, que tenim molta gent molt activa que ens envia recomanacions. Sí, molt polit, molt polit. Em sembla fantàstic.
I que hi hagi ganes de fer coses, no des de les institucions, sinó des de la gent que realment es capi a la fi. Tu deu saber millor que ningú, que el que te puja a dalt de tot o no te puja és el públic, sí o no? Evidentment, sí, evidentment. Amb això, amb les coses artístiques, el públic comanda sempre.
Ens queda temps, s'ha passat volant, ens queda temps per dues preguntes molt ràpides. La primera és, Laura, m'agradaria saber si tu tinguessis un pressupost il·limitat, un pressupost indecent i il·limitat per fer una cosa concreta en el teu sector artístic, què faries, què proposaries fer?
Bé, si fos il·limitat, entres de fer un projecte únic, fer una obra concreta, el que faria seria crear una organització, un organigrama, perquè la gent que tinguessin interès en fer coses tinguessin un punt de referència que els ajudàs, o sigui, gent que a la millora no té la possibilitat de fer coses, que tu, des d'aquest projecte,
des d'aquest punt, poguessis ajudar, però no només, sinó amb... Un servei, exacte. De col·laboració, d'ajuda, d'informació, d'assessorament, que hi hagués unes persones que poguessin assessorar tota aquesta gent que té interessats
és en fer coses i perquè el que poguessin fer estigués el millor, el més ben fet possible. Clar, dones-hi una infraestructura professional que pentura... Correcte. Tu ja fas prou en ser artista i el que necessites pentura és aquest recolzament, molt ben vist. I tant de bo puguis prendre decisions en aquests àmbits en algun moment, Laura.
La darrera pregunta, quin seria el consell que donaries a les joves actrius actuals? Què és el que tu has après i penses que val la pena transmetre d'aquest programa? Primer de tot, preparar-se per ser un bon professional. I una volta tens aquest convenciment que és realment això que tu vols, no ho deixis mai lluitar,
per fer el que tu vols fer. Això tant val per ser triu com per ser qualsevol altra cosa. Hem de lluitar per les coses que realment ens agraden i estimem.
No podies donar millor consell a Laura, perquè tu ets un bon exemple. Aquí tenim que dius això que aquesta obra és per jubilar-te, però jo no m'ho cap de creure. Segur que ja tens projectes. Quan jo dic prou, Roser, és prou. I jo he vist atrius i actors...
qui des d'espati de butaques ha sentit no vergonya però sí pena i pens que no que una de ser radiadeu que t'ha retirat tu abans que t'ha retirat tu però continuaràs fent coses, pintura no des de dalt de l'escenari però vaja tu creativa puc anar a veure les coses que fan els altres i donar ànims en els que comencen i puc fer moltes coses però també la vida té moltes altres coses Roser
Hi ha tantes coses que es poden fer, com l'amistat, com un bon caminar pel camp, la mà que jo l'ador. No ho sé, hi ha tantes coses que pots fer. L'espai que me queda, que ja és curt, el vull aprofitar amb aquestes petites coses i te donen vida, també.
Idò, Laura, mos agrada molt també aquesta humilitat i aquesta generositat, són dues coses a la vegada, i no me queda més que acomiadar el programa, que fins aquí hem arribat, donar-te ses gràcies i te la donam amb una cançó dedicada, com no, també a tu. Moltes gràcies, Laura. Fins aviat. Moltes gràcies a tu, Roser, i a tots els que mos han escoltat.
Casta diva, casta diva. Qu'est-te ser?
Estes socres, estes socres antiques pions.
Fins demà!
L'espois, l'espois, l'espois, l'espois, l'espois, l'espois, l'espois, l'espois, l'espois, l'espois,