Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània. Música
Benvinguts a tots, bona hora baixa, vespre, dematí, depen de quant escolteu el nostre programa una setmana més fent teràpia cultural mallorquina amb voltros a l'illa sense calma. Sense calma i sense elitismes i amb moltes ganes d'entendre què poden fer tot plegats en sa cultura mallorquina. L'illa sense calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana.
El nostre programa, que multiplica preguntes, té avui una convidada activista quan toca. La nostra convidada és una mallorquina que sap fer feina i divertir-se en equip. Sabrem ara més coses, però a moment, benvinguda, Aina Miralles. Bona tarda, Roser, i moltíssimes gràcies per convidar-nos al teu programa.
M'agrada molt que ja comença diguent convidar-mos, ja xerres en plural. Sempre. Tu ets la codirectora de Vàndales. Bé, jo soc una part de les associacions de Vàndales. Com a presidenta tenim a Carina Milgares, vicepresidenta a Laura Escalso i jo com a secretari. Sou un equip... Som, sí. Un equip que ara has dit tres noms, però sou moltíssimes. Quantes sou en aquest moment?
d'equip de feina, ara mateix som cinc persones, tant o puc, som nal·li i neulú que eren les que m'ho faltaven, i som els motors de vàndales. Jo diria que som les més tirades en band i m'oparen ficar dins d'aquesta locura i som les piles de vàndales, però també tenim una part important que són les coordinadores i sobretot les voluntaris.
D'això volia xerrar amb tu perquè, bé, perquè ara haurien de presentar quines vàndales. Jo me vas seduir moltíssim, que era...
posar en marxa, fa un momentet abans de començar el programa en xerràvem, posar en marxa activar dones de diferents edats, de diferents situacions, això és el que vaig entendre, i evitar la solitud no desitjada. Això em va interessar moltíssim, perquè a Pantura no hi parà m'atenció avui dia.
Exacte. Moltes vegades haurem viscut una situació com aquesta, de bé, trobar-te a estar en parella, compartir els amics del teu parella, rompre la relació i quedar-te tota sola. Exacte.
I quedar-te a la teva zona de confort sense tenir les eines per sortir d'aquesta zona de confort, d'estic a salt. I desentrenada. I desentrenada. Que passa que nosaltres un poc mos hem trobat en molts casos d'aquests, nosaltres mateixes també mos hi hem trobat, i la nostra iniciativa va ser un poc aquesta, un grup de dones que compartíem temps juntes i van dir que han de compartir això amb més gent. On són les dones?
i bueno a partir d'aquí sí que van començar la locura una locura, van dir totes que sí deien locura però és una energia meravellosa perquè jo he entrat en el grup de WhatsApp i m'he quedat meravellada i m'ha fet reflexionar molt de quanta energia que se pot treure després de fer feina i arribes cap de setmana i segur que totes enfeinadíssimes però és un aturat
No, naturalment. Cada una té la seva rutina, la seva responsabilitat, la seva feina, i per molt cansada que estiguem, sempre treiem forces per quedar-se a la trobada, ens trobem-nos a qualsevol lloc i ajuntar-nos, i se te'n va tot. És a dir, se te'n va estressament, se te'n va malsofriment, tot se te'n va, perquè és el que tu dius, generarà una energia molt bona.
Sí, jo com que ho he comprovat, ja som com que ha fet el tast i m'he quedat impressionada. Hi ha un equip de futbol, hi ha ball cada dia, però una cosa d'esfermada. Excursions, escat de setmana, que crec que va començar com de bon dematí i va acabar a les 4 de sora baixa. Sí, sí.
Sí, sí, sí, tenim activitats molt atractives, la veritat que ens donen molt bons resultats i les nines, li he dit les nines, perquè són les nostres nines, se'n van molt contentes. Tenim activitats mensuals fitxes, però després anem variant un poc, depenent un poc del que elles necessiten. Si els agrada, no els agrada. I també, la majoria de les vegades, elles ens fan una proposta, doncs ens agradaria fer això, i nosaltres, equip de treball, intentem fer-ho realitat.
Ara m'agradaria que me contassis com va començar el projecte, que per damunt ja ho han dit, però el moment en què vareu posar d'acord i vareu dir això ho farem que sigui una cosa de bon divers com és.
Va sortir molt espontànament i t'he dit des de la locura. Nosaltres érem un grup de lotes que m'ajuntàvem els divendres, que va ser feina i compartíem aquest moment. Normalment aquests dies programàvem alguna cosa per dissabte, però es diu menja. I un moment donat ens vam adonar que el que teníem era molt guapo i volíem compartir amb més dones. I així va ser. Vam dir que sí i ens vam adonar a cercar-les.
I en sa, i ses que s'apunten també, tenen aquest repte, perquè vaig veure que moltes entren per primera vegada a una determinada activitat i està això d'anar tota sola, per exemple, una cosa que te fa ganes, a vegades fa vergonya, o dius m'avorriré, o no coneixeré ningú. I l'altre dia crec recordar que eren com 30, que n'hi havia una molt graciosa que comentava...
Que no havia pogut saludar totes i li feia ràbia perquè eren com 30 o més. Clar, és que normalment nosaltres les trobades que fèiem els divendres érem 10-12 persones i amb tot aquest temps, ara mateix petit comitè, són 30 dones. Clar, una de les normes bàsiques de respecte i educació és quan t'arribi et saluda.
Has de saludar a 30 dones. Si arribes a ser darreres, has de saludar a tothom. L'has de dedicar un temps. Va sortir d'aquesta locura i vaig dir...
El van llançar i hem tingut molt bona resposta. I és veritat que tot, les nines veuen, mai ningú arribarà tot sol. És a dir, molts ho faran saber, però sempre tenen una molt bona acollida. Sempre estem pendent d'elles, no les deixen que entrin totes soles perquè sabem si impacta que els hi pot provocar.
Clar, i és que estava pensant que segurament en molt terapèutic llençar-se, saltar aquesta barrera de... Me fa vergonya estar fora del mercat, això pentura no és per jo, no tinc hàbit de fer vida social...
I de cop i volta trobar-te amb 30 dones que ja han fet aquesta passa i que s'acompanyen, i a més que ho vaig veure amb una alegria. Jo, la gent que ens està escoltant, clar, jo estic ara explicant la teoria, però podrien veure per les xarxes totes les coses que fa, i si m'ho vols recomanar, on poden trobar-vos.
Clar, nosaltres tenim pàgina web, que és www.bandales.org, però molt més fàcil a través del nostre perfil d'Instagram, que és arroba les bandales. Molt més actiu. Molt més actiu. I allà poden veure a través de fotos totes les activitats que feim. Ens poden escriure per privat i demanar-nos qualsevol cosa que ens passa, queden nosaltres...
S'ha de pagar alguna cosa, poden venir, poden una mica, aquesta xarxa és més fàcil. Sororitat. Exacte. Ara faig la presentació del nostre equip, ara que ja han presentat una miqueta vàndales, perquè aquí també tenim una moguda una mica vàndala. Tenim la part tècnica, la Maria Oliver,
que és la directora d'Una Mediterrània, aquí tenim un luxe absolut. Després tenim la locució aquesta, les locucions que s'avan sortint, una Mercè Torrents, que és una locutora professional que ens ha fet també per germanor aquest regal.
I el logo esbojarrat i divertit és del gran il·lustrador Toni Nieves. Ja t'he presentat el meu equip i ara m'agradaria... Escoltarem una cançó i després entrarem unes quantes veus d'aquestes que convidem nosaltres a la gent que ens faci suggeriments...
que es remugui, estem fent aquí teràpia, que la gent aprengui a remugar i que mos donin idees de què poden fer en sa cultura. I després continuem pel dant. Moltes gràcies.
La Maria té una novia que és ben guapa i ben sala i a mi m'agraden els homes però no els puc tragar. Sóc la més xula de l'horta, la més trendy del bancal, sóc la més trista de l'horta.
I una cosa venia pensant, tu no estàs antiquat, tu estàs que tenixes.
A l'estiu no vull la plaça que està plena de mardans. Fui un baile, una piscina, ser la reina i no ser. Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah!
El contestador simptomàtic.
Bon dia, jo som la Margar Roger i crec que tant Mallorca com les Balears són unes illes amb cultura i llengua pròpies. Hi ha una part important de la societat que li dona importància i gràcies a això els artistes d'aquí també poden contribuir a fer música en català i reivindicant la nostra cultura. També pens que Mallorca és un lloc on hi ha consum de cultura i espero que així segueixi per molt de temps.
Actualment estic centrada en un projecte de música infantil en català que pròximament veurà la llum i crec que les Balears és un bon lloc d'acollida d'aquesta música perquè crec que en general la gent té set de propostes noves que facin música en la nostra llengua.
Hola, bon dia. Som en Toni Bany i la meva feina és com a integrador social a l'àrea de migracions. Països que se dona no és absolutament res. I venen dones de països com Somàlia, com Mali, com Guinea, que fugen a les nenes petites perquè no tinguin la vida aquelles entengudes. I això és que és molt dur. Jo convidaria...
a tothom, a fer un col que torna amb nosaltres i se segués amb elles a fer una xerrada o quan t'arriba una pastera voren s'estat en sol que arriba la gent i supos que canviaríem molt de punt de vista del que pensa la gent. Salut.
Primer de tot, volia donar una salutació a tot el seu gent del programa Illa sense Calma. Em dic Fàtima Iraizo, soc periodista especialitzada en turisme LGTB. Encara que soc andalusa, la meva experiència principal en aquest tipus de turisme ha estat a les Illes Canàries, tant en medi de comunicació com de manera institucional.
i sobretot he tingut l'experiència més important com a responsable de comunicació i producció de l'orgull de Maspaloma, un dels principals orgulls d'Europa. A Palma arribo ja fa 8 anys i des que vaig arribar vaig veure que aquí no hi havia cap lloc de trobades per dones lesbianes o bisexuals de la meva edat, és a dir, dones a partir de 40 endavant.
I aquest va ser el motiu que em va animar a crear el Clu Les Dones com a un joc de trobada per nosaltres, per les dones, i per això va posar en marxa uns verbuttardeos en jocs bonics, per exemple, en hotels, també...
cafeteries i restaurants, perquè la idea era fer event de dies. I des del principi considero que han resultat positius, ja que em vaig adonar que hi havia moltes dones que feia molt que no se veien...
tot i que viuen totes a la mateixa illa, aquí a Mallorca, altres que es coneixien per primera vegada i fins i tot es van crear parelles de dones gràcies a aquestes vermuts. A més a més, inclou les dones, hem realitzat
activitat cultural, com la presentació de llibres, recentment una cosa molt divertida, com un taper sex. I el més destacable ha estat poder aconseguir portar a Mallorca la primera diputada trans, Carla Antanelli, per presentar una biografia en la llibreria Rata Corner. Va ser una experiència molt bona. He pogut realitzar gràcies també a l'associació Crisalis, que és l'associació en què tracta
amb famílies que tens filles trans. D'altra banda, perdonau-me el meu català, perquè només tinc el B1, volia dir que des de dos anys també col·laboro com a Club Les Dones, una sessió lèsbica dins el podcast que dirige Valeriano Rodríguez,
Considero que és una experiència molt bonica d'ambos, perquè és una experiència que realitzem sense cap remuneració, però posem tot el cor. Avui dia el Club Les Dones té un Instagram que en sigui més de 2.000 seguidores. Considero que és una xifra que està molt bé per aquest target de població tan concret.
I, finalment, s'ha creat una comunitat a WhatsApp on som més de 200 dones. La realitat, en la meva opinió, és que aquí a Mallorca som una comunitat moltes i diverses que hem de dir cosetes i que hem de tenir-nos en compte, no?
Gràcies per aquesta oportunitat que em donaves en aquest programa tan interessant. Moltes gràcies.
Bé, Aina, mos han sortit un munt de temes, eh? Sí, molta varietat. I jo crec que tots, en el fons, relacionats amb Vandalas, perquè mos ha sortit una il·lustrador... Perdona, una música que fa música per nens i que estava comentant la seva feina aquí a Mallorca...
Tenint dones migrants i un recordatori de com és la seva situació i per què ho han de deixar tot i venir.
I després teníem aquest exemple que mos posava una Fatima del grup de Vandalàs que estava comentant de WhatsApp, que en diferents històries, per exemple aquesta que comentava ella, se creen tot tipus de sinergies i la cosa m'imagino que va creixent i d'ho ha hagut moltíssimes anècdotes. Sí, sí, estic d'acord amb la Fatima, amb la necessitat de crear una comunitat de dones
com he dit, diverses, i compartir temps i fer activitats juntes, sobretot per crear un nou teixit social, que moltes no l'han tingut. I sí, nosaltres amb la Fàtima col·laboràvem amb el seu format de vermut i tenim sempre la possibilitat de conèixer gent nova allà, i la gent se li porta moltíssim, és veritat.
I m'ha agradat molt això que jo crec que té molta a veure amb la vostra energia de funcionament. Ella comentava que aquestes trobades siguin a hotels, a activitats de dia... Comentava també dones de més de 40, 50, 60... Perquè no sé què penses tu, però jo a vegades quan veig les programacions culturals que se fan són...
per gent molt jove, per gent, per exemple, més nocturna, per uns perfils que Pentura no incluïa en aquest tipus de perfil. No, no, no ens incluïm, nosaltres ens havíem de mesclar, però que sona un poc així, nosaltres ens agrada mesclar-nos. Fantàstic, clar. Sí que és veritat que tenim aquest format de més dones per la necessitat que teníem de fer-nos veure i de conèixer gent.
No, perdó, és que hem de compensar segles de segregació. Sí, sí, sí, hi ha molta feina per fer i moltes trobades per posar-nos al dia. Exacte. Sempre ho dèiem, hi ha molta feina per fer encara. I bueno, ho estem aprofitant i crec que ho estem fent bé tant a Fàtima, inclús les dones i nosaltres a Màndales. Crec que ho estem fent molt bé i ara per ara estic molt contentes i tenim una bona trajectòria.
Jo vull aquí que mos ajudis en aquest projecte que tenim de millorar la cultura mallorquina perquè jo et serveix una cosa. Vols-nos organitzar una cosa, qualsevol activitat i l'assistència està garantida, s'apunten totes. Quines ets secret tu en l'experiència perquè veritablement t'interessin aquestes activitats culturals, de sociabilització, d'oci, de passar-ho bé...
perquè funcionen i després altres activitats que se fan més institucionals no funcionen tan bé. Quina és la diferència? Jo crec que és la propera, realment. Nosaltres hem de generar l'il·lusió que li posem les coses a les dones que venen, que se contagien d'això i volen tornar. I del que t'he dit abans,
Fa més propostes, tenim més ganes de fer més coses i nosaltres ho fem a veure que hi ha activitats de les nostres que funcionen més o menys, però el resultat sempre és positiu i nosaltres sempre deim el mateix. Nosaltres fem qualsevol activitat, ens hi deixem el temps, les ganes, que també tenim molta potència i sempre el nostre objectiu és que surti perfecte
i que se'n vagin amb ganes de tornar i amb una riada a sa orella, a sa cara, perdona. Sí, sí, sí, i que vagin comentant-t'ho amb altres dones i vagin fent créixer sa comunitat. Va de boca en boca, mos funciona així. Seria fantàstic que funcionassin així ses coses que s'organitzen...
administrativament, des de les administracions, que també fossin propers, escoltassin a sa gent, generassin silèrgies... Sobretot que escoltassin sa necessitat que tenim.
I també voldria que me contis un parell d'anècdotes de coses que han passat. Ens contava a la Fàtima de parelles que han sorgit fins i tot, que això deu ser superemocionant. Conta amb tu qualsevol aventura. Jo primer de tot te volia dir que la Fàtima esclui les dones, d'acord?
Nosaltres som màndales i col·laborarem amb el mòtuament i ens posem d'acord amb les activitats que fa ella i que fem nosaltres. I que la majoria compartim, o sigui, compartint les activitats amb ella i ella amb nosaltres. Anècdotes. Sobretot el que comentàvem abans de la por de venir totes sols. Nosaltres fa uns anys vam fer una activitat que era un pícnic i totes havien de venir i dur qualque cosa.
un dels casos d'una de les nenes que se va decidir venir, però se va quedar una hora en el cotxe. Oh...
Per això serveix el WhatsApp. Esperant a veure què feia, què no feia. Nosaltres no m'ho va avisar. Ell estava en el cotxe, on fora mos mirava, i va un moment que va decidir venir i presentar-se. Nosaltres a ell li dèiem la dona Valenta. Té un nom, la dona Carmo, però li dèiem dona Valenta. Que preciós. M'has posat la pell de gallina. És preciós, això. Sí.
Anècdotes que tampoc són tan divertides, teníem diversos casos, però un dels casos que també ens va criar moltíssim d'atenció, és una dona que va rompre la seva parella i feia cinc anys que estigui a casa seva, fora Ferres. Només se relacionava amb les seves veïnes. Clar, ens va conèixer. I vau que envia la seva vida. Ens agraeixen el dia d'avui, encara ens agraeixen, ens està agraint.
Sí, ha de ser dur. Aquesta solitud no desitjada és que és com un bucle de cada vegada se fa més gros. I no hi ha tantes solucions. Les ciutats se fan impersonals. Sí, sí, sí. Jo crec que totes hi ha un quigut en això. I crec que has de tenir la capacitat de donar-te en compte tu mateixa que has de sortir d'aquí. Si no la tens...
i tindràs la sort que hi hagi qualsevol que et faci E.
Vine aquí un moment amb nosaltres. Vine a veure-me en què passa. Què fas? Vine. Sí. Nosaltres no és que mos promocionem. El que tenim és molta cara. Tenim molta cara, dit jo. I no és que mos promocionem i estiguen tots els temps com molt pesades, dient tard de venir, no. Mollem. Vine qualque dia. Són les vandales. Vine qualque dia. Què he de fer per fer? Vine.
i algunes venen més prest, altres tarden més, però sempre tornen, sempre repeteixen. Saps el que dèiem? L'energia que tenim, la cara, som divertides, som gent propera, és el que t'enganxa.
I no deveu passar desapercebudes, quan aneu a llots públics, de cop i volta entren 20 dones poderoses, que ho sou, un festival. Clar, no hi passà, perquè precisament tard i dissabte vàrem fer una patxangada de futbol, que és una de les activitats que fèiem un pic de mes. Tu em vas fer ganes, eh?
Has de venir, has de venir un dia perquè és molt divertit. Tinc un nivell zero, quan era joveneta sí, però... És igual, nosaltres anem a passar-ho bé. Les patxangues, com a totes les activitats, anem a passar-ho bé. Hi ha algunes que tenien ganes de, per exemple, gent que ve a les patxangues i te conten. Sempre he volgut jugar a futbol, però mon pare no me deixava. Clar.
I ara estan jugant a futbol, és igual el nivell. Els temes passen-se bé. I clar, quan va acabar el partit de futbol, estiguem de fora al bar, prenguent-te alguna cosa, i la gent ens demanava qui sou. La gent en el carrer ens demana, la turna ens diuen qui sou. I nosaltres som les vandales. Encara no ens coneixes. Demàstic. Sí, i la promoció que faim és aquesta.
Exacte. Prediqueu en l'exemple. Sí, sí, sí, molta gent passa. Aquí sou les bandes, les vines aquestes, aquí nosaltres aprenem alguna cosa. I se queden a aprendre alguna cosa, xerram i ja són nostres. Ja se volen apuntar... Sí, com dèiem aquí ja és nostra.
A banda de passar-ho bé i sortir i fer teràpia conjunta i sororitat, també té una part d'activisme quan fa falta i totes les coses que hem de reivindicar com a dones que encara hi ha molta feina per fer.
Sí, com tu dius, hi ha molta feina i el que fem les vandales és sortir al carrer. Nosaltres únicament sortim al carrer i intentem que siguem un grup bastant important i fer bastant de renau. I feim renau. Feim molt de renau. S'ha molt bo. S'ha molt bo. Després, jo voldria també saber què tal la relació al llarg des temps. Vull dir...
Ha anat evolucionant el que vosaltres teníeu en ment, què arribaríeu a fer? Teniu projectes de futur, de fer coses noves, per exemple, viatges, coses ja més a lo grande?
Nosaltres anem molt a poc a poc perquè és veritat que estem molt verdes amb moltes coses però sí que el que era el nostre projecte ja han complit diversos objectius i un dels objectius principals era treure la gent de la seva zona de confort oferir-los una nova xarxa social i
que s'anassin coneguant-te entre elles i anant fent els seus grups, depenent del feeling que tinguin, no? I sí que han sortit molt bones amistats, evidentment han sortit parelles, i sí, nosaltres jo crec que hem complit ara per ara, a curt plaç, hem complit els objectius. Pensar més enllà solo en viure...
Present, ja sé que és molt... No m'agrada molt, és que... Solen viure el present i el dia a dia. Improvisant moltíssim i projectes a llarg plaç. Clar, mos agradaria ser moltes més dones.
Arribar totes, més que per ser més... Arribar totes, és el que tu dius. Arribar un poquet aquí feliç veure que existim, que ens ho passen bé. Sobretot això, que s'hi deixin veure i que s'ajuntin amb nosaltres, perquè estan molt contentes i jo crec que al final també donar-li l'oportunitat de dur a terme una activitat com a coordinadores, que això tampoc ho ha de xerrar amb nosaltres de cada activitat,
tenint dues coordinadores per activitat. I a elles això els encanta. Fent-les participar d'això és molt guapo. Vols dir que elles mateixes adquireixen la responsabilitat d'anar... Ah, fantàstic. Nosaltres els apoyem, evidentment, i els fem tot molt fàcil, però elles són les responsables de la seva pròpia activitat.
Fantàstic. Clar, és una manera d'implicar totalment. Clar, i estar molt contentes amb això. I de cada vegada surten moltes més propostes i més activitats. Per tant, nosaltres no podem pensar... Sí que podem pensar en viatges, clar. Clar que nosaltres, els motors, tota rata estem pensant... Clar, no tenim ni temps. No, no, no, no tenim temps a casa de pensant-se en les nostres coses. Sí.
Però sí, tot ara estem en marxa i pensant que poden fer perquè sigui atractiu per elles. Mires a Xina, estic a punt de partir-me en dos. Ja saps, no puc estar sempre tan fina, la vida preta, jo em badé com un meló.
Un dia venenà per mi, dure alcó i promes i perfum de cesamia. Ja, ja, no puc més, m'he cansat de tant de trons. Si un dia venen no te volies vindre a mi.
Gràcies.
Hi haurà diamants que a sus senes plau serà. Si un dia em va de no ploreu, és que em farà tota la mel, tota la mel, tota la mel, tota la mel, tota la mel.
recordant que som en Aina Miralles de Vàndales i estem comentant totes les meravelles que genera Vàndales. M'ha interessat molt que hem obert una cindri
que és el tema de dones que, per circumstàncies personals, tenen una solitud sobrevinguda, una separació, o ja està separada i els fills se fan grans, o qualsevol d'aquestes, o que arriben soles a viure aquí a Mallorca i no coneixen a ningú, que també hi dona molt de casos, perquè aquí hi ha molt de moviments per feina...
M'ha interessant molt el tema de conèixer altres dones, Pentura també per fer la feina de conèixer-te tu mateixa. Abans, jo record antigament, fa d'haver 15, Pentura 10 anys, que se't xerrava molt de tornar a estar en el mercat quan trencaves amb una relació llarga i estable...
I jo fins i tot abans he pecat d'això, de dir, no estàs entrenat a fer vida social, però tots els psicòlegs i terapeutes recomanen que primer facis la feina cap a tu, d'estar bé tu, i després ja te tornaràs a relacionar. Me referes que relacions de parella. Pentura Banda les ajuda a fer una miqueta aquesta teràpia? Sí, nosaltres els acompanyem.
Els acompanyem però són elles totes soles, les que fan aquesta feina, pràcticament sense donar-se'n compte. Simplement compartint temps amb nosaltres i vam veient. És com per exemple, m'encanta quan xerren a Roser, però te sentiré xerrar diverses vegades.
i pot ser que aprengui de tu i acabi xerrant-te un pot, també com tu. O jo de tu. Per tant, nosaltres practicam molt en l'exemple, també. I elles, a poc a poc, sí, se van curant elles soles, se van retrovant, i són elles les que fan la feina. Nosaltres sempre dic que els acompanyem. Clar, que hi ha històries dures. Hi ha moltes històries molt dures.
però nosaltres acompanyem i cuidem. I són els valors que a nosaltres li passen també a les dones que venen a nosaltres. És com una cadena. Nosaltres vam començar cuidant-les i ara es cuiden elles mutuament. Sí, sí, meravellós. I també acostumar-se amb això de cuidar-se unes a les altres, acostumar-se a cuidar-se una mateixa.
Perquè quan xerrem, per exemple, del tema de dona i edat,
Ara ho estem totes lluitant moltíssim i ja no deixant que ens facin caure en això de oh, és que quan ens feim grans ens feim invisibles, ja estem fent el tros de no ser invisibles. Però sí que és vera que és molt cruel la societat, encara hi ha moltes coses per millorar i que apunturàs sentir-te bé amb altres dones de la teva edat que se'n passen bomba és molt millor que qualsevol teràpia, qualsevol consell més concret.
si estic d'acord amb tu res més importa és a dir, si tu te sens bé en la teva edat i en tu mateixa i compartir aquest temps amb elles te puc assegurar que te sens completa
No necessites una parella. Nosaltres ho enxerrem mil vegades. I ets la feina que hauria de fer tothom, homes i dones. Exacte. No necessitem una parella per ser feliç, o sigui, per viure l'amor, perquè nosaltres també tenim un concepte de l'amor. Romàntic, vols dir. Demònia, demònia. Clar, que existeix a vegades i caos, però per nosaltres... L'amor...
Són les banderes, és a dir, està tot centralitzat allà, és a dir, nosaltres ens hem curat allà, ens hem sentit tristes i ens hem posat a veure una banda, hem començat a xerrar i ja ens ha passat tot. I principalment nosaltres no necessites una parella per sentir-te completa i feliç. És que no s'hauria de tenir parella per necessitat. Exacte. Seria per sumar... Perquè vols compartir amb qualsevol el que tens, sí, sí, sí.
Ai, quantes coses que hem d'aprendre. Jo tenc 53 anys i he dit, avui estic aprenent moltíssim, i d'aquestes bandales he après moltíssim, home, persona i dona, coses que jo no sabia. I m'ho han ensenyat elles, en el dia a dia, ens compartim temps amb elles. I se vols canviar també, eh?
Aina, estem entrant en matèria coneixent molt, molt les vàndales. Anem a escoltar una miqueta més la veu d'esquerrer, que també segur que hi haurà idees per al grup de les vàndales, i tornem.
Participa enviant un audioprotesta de 30 segons al WhatsApp del contestador simptomàtic al 699 39 59 60. T'emetrem sense filtres.
Hola, em presento, em dic Neus Ferrés Ferrer, tinc 48 anys, sóc de Barcelona i fa més de 23 anys que visc a Mallorca. Vaig venir de vacances i bé, m'hi vaig quedar. Aquí em dedico a la fotografia musical, on em coneixen com a Neus Fafa i també treballo en l'àmbit social. Són les meves dues passions i he tingut molta sort de poder-les unir. Visc a Molinar des de fa més de 20 anys i és un lloc que m'ha donat una pau enorme. Mallorca per mi és molt especial.
La llum, la gent, el ritme més lent. Pels que venim d'una gran ciutat, això és un regal. Cada vegada que arribo a casa, hi veig un bis que em sento molt afortunada. Un dels meus projectes actuals és Camp Bum Chimpum, des d'on dinamitzo bandes locals i porto programació musical a diferents sales de l'illa, com per exemple l'Acti Club del Minisalem o el Sòtanó.
Aquí la proximitat entre músics, espais i públic no s'ha perdut i això fa que tot sigui molt més humà. També estic molt orgullosa del Festival Solidari Veïns per Veïns que es va crear el 2024. Tot el que vam recaptar ho vam donar per la Dana València, a una petita escola de música del Jamesi. La resposta de la gent va ser increïble. Jo soc molt de tirar endavant el que em passa pel cap i ho puc fer perquè tinc un equip de persones que sempre m'acompanyen. I així és com he anat a construir la meva vida aquí, en aquesta illa, que ja és casa meva.
Hola, com va? Jo soc en Joan Vila, líder del projecte Montjuantiquat i puc dir que sobrevisc de la música i del teatre a Mallorca perquè faig moltes coses diverses i moltes disciplines. Així com pos, també actuo i ball i dirigeixo i escric i soc músic i això és el que m'ha permet poder anar...
anar vivint un poc d'això. Ara, actualment, estic fent les tutories teatrals d'estat principal, una nova línia musical, on aproximam la cultura teatral i musical, en aquest cas, a diversos instituts de Mallorca. Després estic duent un grup de teatre a l'aula de teatre de Manacó, i tinc diverses bandes sonores en marxa, espectacles de text, després el meu projecte personal, Montjuantiquat,
amb concertillos i coses. I bé, com veig, és això. És un poc un aturar. Crec que necessitar més xarxa a nivell teatral. Crec que hi ha molt de teatres en desús a Mallorca i crec que s'hauria d'invertir més en programació en els ajuntaments perquè es publiquies. Es publiquies i no pot ser que si se fa una obra de teatre ja costa molt sortir de Mallorca i a Mallorca només pugui fer 5 o 6 bolos no té sentit.
i crec que tenim tots els espais i és públic per fer-ho, per tant, és més una organització política, m'atreviria a dir. I a nivell musical, tres quarts de lo mateix, falta el llocs on tocar, estan morint els llocs de la música de proximitat, perquè o estan mal pagats o ja ha de ser un gran festival i és puny intermig, que és on passen les coses, on s'experimenta, on hi ha cultura, ara mateix està desapareixent i també és una cosa política perquè no donen facilitats perquè existeixin aquests espais.
I res, igualment sí que crec que està en un bon moment d'explosió de moltes coses culturalment i s'han d'organitzar i s'han d'ordenar perquè arribin a bon port i tothom pugui viure decentment d'això. Moltes gràcies. Hola, jo soc en Miquel, es cantant i el guitarrista dolent d'Estebals. I bé, nosaltres creiem, suposo que és un poc per tots, que la nostra tasca, el manco dins la música, és com sempre hem cregut, fer que tothom se passi bé fent una festa, un poc dels nostres sentiments, un poc de tots, del públic i dels músics.
I, òbviament, lluitar perquè aquesta festa vengui destil·lada de tot allò corrupte, no? És a dir, sincera en el que som i sentim i humil, sense flipar-se massa i, bé, en la nostra llengua, òbviament. On ho feim, això? Està clar, òbviament, que en els concerts i, sobretot, sobretot, a l'hora de composar. I, òbviament, mos agradaria que hi hagués més espais
perquè pareix que la cultura de la música en directe, que no, se m'ho ha d'oblidar, que és un dret, cada vegada més, perquè és responsabilitat de les associacions petites o de locals més humils, i realment, quan ets allà i ets a un event, t'ho passes bé, ho disfrutes, ho deixes, però la realitat és que a Mallorca hi ha una escena molt petita de sales i tal, i no se m'ho ha d'oblidar que això, qui ho canvia, sempre són els mateixos, i s'ha de canviar de dalt i s'han de posar les piles des del govern, òbviament,
I, òbviament, la gent d'à pie també poden posar pressió i demostrar que amb la música es pot fer coses bones i canviar coses bones i que no sempre és una festa que acaba tot malament. Intentar fer una cosa un pot sincera. Moltes gràcies, un beso.
Aquesta actitud de no pensar la cultura com una cosa elitista, sinó com una cosa que mos conforma, conforma les opinions de la població, conforma les ganes de progressar i de millorar les coses, és el que reivindicam a quin és el programa, per això mos agrada tant, Vàndales. Jo també vaig observar que hi ha un bull d'un xup-xup de
que una fa artesania espectacular, vaig veure una empresària que fa unes joguetes per nins, una banda... Bé, en fi, que hi ha de tot. Tenim de tot. Que, a més, és aquesta cosa de... Segurament, amb aquest suport del grup,
Tenir més ganes de fer coses. Hi ha projectes que han sortit d'aquesta unió. Me refero a professionals, culturals o de lo que sigui. Sí, sí, sí. Evidentment. Ara, per exemple, tenim entrenadores de pàdel que hi ha per a no fer fer classes de pàdel, per exemple. A nivell de burocràcia...
moltíssim, ens han ajudat, mudant-se, sí, contenint de totes les professions allà, és el que xerràvem, es presten voluntaris a ajudar-nos en el que necessitem.
Seria com la societat ideal, estic creant una Mallorca dins Mallorca que a Ventura val molt la pena que l'exemple arribi a Rau. Per nosaltres, perfecte. Tenim una maria en el cotxe i hi ha dones mecàniques, dones electricistes. Això també m'agrada molt. Ho demanem allà i ens intentem ajudar entre totes.
I dones valentes, com me deies abans, jo crec que totes. L'altre dia varen tenir una intervenció en el contestador simptomàtic d'en Emery, aquest xef. Me va agradar moltíssim la graci, contundència i capacitat perquè demanem sempre que els àudios del contestador simptomàtic siguin d'un minut com a màxim.
I en un minut ens va fer una reflexió de com hi ha encara masclisme en les cuines de molts restaurants de Mallorca. I ella, ja que ho digui, és molt important, molt valuós. I ens deia que a ella no li pareixia bé i que, per sort, allà on ella està ara fent feina de xef, totes les jefaces, ho deia així tal qual, eren dones i notava la diferència.
Valorà amb això. Clar, clar, que valorà amb qualsevol lloc de feina que la teva jefa, perquè m'entengui, sigui una dona o qui duguis una cosa, si sigui una dona, per nosaltres té molt de valor. Té molt de valor perquè no se fa feina igual. Jo crec que no se fa feina igual i es tracta tampoc de se mateixa. De dona a dona, mos entenen més.
I molt respectant més, perquè el que ella reivindicava era, s'entéia a la xef que se trobaves un tonto de turno, que li deia, fes-ne tu que ets dona, i això són coses que, per és mentida, encara s'han de reivindicar.
Sí, sí, encara t'has de plantar un poquet. Jo a Mary l'he coneguda fa poc, ha estat unes darreres reincorporacions a Vandalas i se la veu una persona molt bona persona, molt valenta i les coses molt clares i crec que se farà veure en Mary. Ja tens la sort que d'aquí a poquet aniré a dinar amb ella
I fareu una passació a hora. Sí, sí, sí. Bé, quins projectes teniu ara de cara a Nadal? Per exemple, jo conec Nadals aquests per gent soltera, que s'han posat de moda aquests darrers anys, o per gent que no té ganes de celebrar el dia de Nadal i ho fan en altres dates. A banda de les, què passa amb el Nadal?
la veritat que bé com cada any sempre acabà fent un brindis amb fletxes que suposo que ja s'ha anat qualque vegada tenim la quartera que també ens ha convidat a passar el mos per allà i nosaltres no feien cap festa per Nadal perquè també teníem molta gent que se'n va fora però sí que es va que els Nadals anteriors han fet qualque festa privada per ser gent
que ens quedava tota sola aquí. I, per si volíem venir, donar-los aquesta opció. No teníem res plenatjat. Com saps, si hi ha moltíssim de tarda o s'enfustarà... Sí, és que com que no t'horeu tampoc... Vull dir, no hi ha res previst ara, a dia d'avui. Han encès els llums a Nadal, l'únic que saben de Nadal. S'esquivaren Navar en fugi corrent d'allà.
Anam en el dia a dia, sí, clar, vi anam llançant allà ses coses a tasca i mos apuntàvem a no. Ara, no sé si és dia 20 de desembre, sí que hi ha un concert a Som Fustesa i ara ja anam un parell, però si gent va allà on vol, però sí que m'ajuntarem a qualque lloc totes a felicitar-mos.
Hem estat xerrant molt de dones de més de 50, però hi ha dones també més joves que també aporten la seva energia, les seves ganes de fer coses i pintura també altres maneres de veure les activitats.
Sí, sí, nosaltres ara deu fer un any que, o sigui, la banda de la sèrie era de 30 per amunt, la majoria érem de 40 per amunt, va aparèixer un grupet de dones molt més joves i, lògicament, li vàrem donar entrada i els ja vàrem acollir. O sigui que nosaltres ens demanaven que com és que dones de 30 anys volen venir amb gent de 50?
I sa resposta va ser... Elles s'ajunten, o sigui, nosaltres estem totes juntes i a poc a poc es van rejuntant-se de 30, no? I les veus, però estan amb nosaltres. Resposta, se senten segures amb nosaltres. Fàbulós, quina... És a dir, estem allà i ens saludem i ballam amb elles, xerram amb elles, però estan allà, a dins, al nostre entorn, i se senten segures amb nosaltres.
Això és un tema molt important perquè no hi hem entrat, perquè aquí volen xerrar de tantes coses. El tema de la violència que hi ha cap a ser dones que van totes soles, joves, que és una cosa ja desfarmada, de passar pena, d'anar pel carrer, de si et posaran qualsevol cosa a la beguda, de si t'hauràs d'aguantar el tipus pesat o violent...
Nosaltres en aquest cas sí que ens hem trobat sortir a qualsevol lloc i trobar gent pesada. Però com t'he dit, sempre ens protegim i ens cuidem. Per tant, sempre estarem, moltes sempre estarem, per totes bandes.
I quan veiem qualque cosota, ja n'hi ha un parell que venim amb tu i dius, Roser, vine aquí amb nosaltres. Sí, estàs bé. Estàs bé i tal, i mos llevàvem el pesat damunt, la sorpresa damunt. Tenim un codi, nosaltres tenim un codi quan sortim de salvamentó. Molt bé, molt bé. I sempre deim que una vàndala mai se la deixa tota sola.
Si tots ens n'anem a una, ens esperem allà amb ella, o l'acompanyem al cotxe, no ens deixem mai totes sols. Sempre estem pendents de tot això pel que dius.
I de fet he vist que hi ha un curs de defensa personal, que això em pareix com s'empoderament absolut. Sí, el vam fer l'any passat, no sé molt d'aquí, crec que a vegades els bombers que ho van organitzar i van anar a un parell i s'ho vam passar molt bé. Espera'm, no hauria de utilitzar. No, no, però dona una seguretat, sabreu fer. Nosaltres ens empoderàvem en tot això. Jo, per tu, això ara és veritat, no sabria fer cap cosa, però n'he pres unes quantes i...
Les bàsiques. Les bàsiques que totes sabem. Després començar a córrer. Sí, és molt important. Mira, totes hem tingut al llarg de les nostres vides qualsevol amiga que ens ajudava, ens cuidava, en tots els aspectes de la vida, però no la mateixa tenint una que tenint 30 cada vegada que surt molt. Sí, sí, i no em portes de preocupis, que no te faran res. Lo que daim.
Totes, quan érem petites, segur que han passat un moment delicat. Sí. Petites i mitjanes i grans, sí, sí, sí. Saps? I, bueno, doncs ho passes. Ho passes. I com moltes són de l'edat, com per ser que han dit, doncs sí, mos surtes protegir... Jo per això he dit les nostres nines, però jo considero les nines, les meves nines. Val moltes diran, bé, però si tens 50 anys, bueno...
però ets la meva nena. A les nenes li agradarà això i mos cuidem moltíssim, mos cuidem, mos protegim moltíssim i això va per damunt de tot. I doncs ja no mos queda molt de temps en acabar el programa, s'ha passat volant, però vull dos consells per a les lotes joves...
un consell que tu penses que és fonamental no me refereix que en aquestes de 30 anys sinó més joveneta jo per exemple tenc un fill de 8 anys i les nines en s'escavar tenen 16, 15 i se pensen que ho saben molt que dirien les vandalars en aquestes nines en tot aquest món en què se troben soci, volen fer coses anar pel món
Jo crec que les bandes el que els diríem és que siguin lliures i fortes i que no tinguin porres que tinguin en band. Juntes, que són més fortes. Sí, sobretot juntes. Juntes són més fortes i està demostrat.
I ara vull que mos arreglis a Mallorca si tinguessis pressupost il·limitat, però això una cosa exagerada, què posaries, una cosa concreta que posaries en marxa o posaríeu en equip en marxa immediatament? M'ho pilles, oi? Ja, ja ho sé. M'has pillat, però això no m'ho havies dit, oi? De cop te tremolen ses càmeres, ai, què faríem? Què faríem si tinguessin pressupost il·limitat? I limitat, ara una cosa concreta.
Nosaltres donaríem una vivienda a totes les vándales que no tinguessin, no tenen recursos econòmics. Gran tema, perquè on no hi ha sostre no hi ha ni seguretat, ni projectes de futur, ni creixement. Jo crec que el que faríem.
Idò, mos quedem amb aquesta proposta, volem que sigui així en un futur, que no hi hagi ningú sense sostre, i seguirem a les bandes, jo crec que anireu passant per aquí, i acomiadam el programa fins la setmana que ve. Molt bé. Moltes gràcies, Aina. Gràcies, Roser, gràcies, Maria, per el vostre acolliment, i esperant que venguem a les bandes qualsevol vegada.
Escúchame, chiquillos.
Te dejan las cosas tirar por aquí, por aquí, por allí. Me dices que luego recogen y nada, y nada, y nada. Y luego te veo en el sofá y siguen tus cosas tiradas. Me estoy desenamorando de ti.
Te tienes que relajar. Pues yo es que no tengo nada que decir. A mí me gusta todo esto de ti. Me da igual tu ropa tirar. Tu madre si viene pa' acá. Yo siempre he sido un tío feliz. Me gusta el sol y la brisa del mar. La cosa mejora si estás por aquí.
Prefiero contigo reír, y es que me estoy yendo, te quieres reír. Que me va, me va, me va, me va subiendo la copita la borrachera. Que me voy, me voy, me voy, que me estoy yendo, que ya se han ido mis colegas.
Escúchame una cosa, amor. Dime, ¿qué te pasa? Estoy muy nerviosa.
Es que he estado pensando en él. Me dan igual tus chismes, la ropa tía, si tu madre se viene. Que yo lo quiero todo contigo. Que me va, me va, me va, me va subiendo la copita la borrachera. Ay, vente pa'cá. Que me voy, me voy, me voy, que me estoy yendo, que ya se han ido mis colegas.
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada. Què pensen els compositors actuals