Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània. They say I'm different cause I'm a piece of sugar cane. Sweet to the core, that's right, I got rhythm. My great-grandma didn't like a foxtrot. Now, instead she spit, it's nothing buggy till I'm on top.
Som la Betty Davis i la Roger Amins una setmana més. Estem aquí amb molta energia perquè avui volen que l'illa sense calma tingui menys calma que mai. Menys ho aconseguirem amb els convidats que han duït.
Vos record que aquest programa és per xerrar de cultura, però de la cultura a Mallorca alternativa, clandestina i veritable. I no volem ni demanar excuses ni vendre hermos, volem saber què passa amb la cultura i què es pot fer davant d'hiveres.
Bé, vorda que tenim uns convidats que avui ens donaran molta vidilla perquè són molt joves i són pangs. I això ja és una garantia. Tenen un projecte fet aquí. Varen fer el seu primer concert d'Isaac de passat. M'ho varen agradar molt i per això els han duït. Molt benvinguts.
Tenim avui en Santi i Noyer, que són delirio. Deia que tenim Noyer Ortiz, el de Iturriaga, que té 22 anys i estudia farmàcia a la UIB. No, no. A la UIB no...
No. No, és un curs d'un FP del Borja Moy. Ah, és un FP. Sí, sí, sí. M'he confós perquè teniu un company que sí que està estudiant, però informàtica, ara me'n record. Bé, quan sou en el grup? Bé, t'he presentat a tu, Oyer, i també he de presentar, quan toca, en Santi Alejandro Alvear, que té 18 anys, i tu sí que fas informàtica, fas el grau mitjà d'informàtica. Sí, sí.
Benvinguts. I quan sou el grup Delirio? Moltes gràcies per invitar-nos. Ara mateix en Delirio són quatre persones, estem nosaltres dos, i dos més que no han pogut venir avui, que són en Gabi i Héctor, el cantant i el baixista. I tu toques la guitarra. Sí. I tu, Santi, la bateria. Sí. És així.
Molt bé, molt bé. Sou un grup jove perquè heu fet el vostre primer concert, però tu ja tens de rodatge. Em podeu explicar breument cada un la vostra trajectòria musical?
Jo és el primer concert que faig. Jo vaig començar a tocar aquesta guitarra fa un parell d'anys i sempre m'ha agradat molt aquesta música més canyera, el que és el punk, el metal... I anava practicant la guitarra i jo deia...
Jo vull tocar en una banda, jo vull fer ruïdo. Renau, renau. I vaig enganxar un col·lega que també li agrada un poc també aquest tipus de música i, a poc a poc, enganxant a gent de diferents llocs, intentant fer un poc de ruïdo aquí a Mallorca. Per què tu d'anets, oi?
Bueno, jo soc d'aquí. Tu has nascut aquí, però els llinatges són de fora, sí. No, sí. La meva mare és d'Euscadi i mon pare és de Galícia. Així que soc de família forastera. Foresters, però ben arrelat, aquí fent música de la terra. I tu, Santi, quina trajectòria tens? Tu com has començat? Vas venir ja amb la bateria de fàbrica o com va anar? Doncs...
Sempre m'ha agradat la bateria, però fa un parell d'anys un amic meu que ja escoltava tota aquesta música i ja li agradava molt tocar sa guitarra i tal, em va introduir a poc a poc aquests gèneres més...
ruidosos i més alternatius i em va oferir a un amic meu anar a la seva casa a practicar un poquet sabateria i per aprendre un poc i ja a partir d'ahir jo ja vaig començar a començar a tocar per ser meu compte i ja te vares enganxar. Sí, moltíssim.
I en quin moment vos coneixeu i fundeu De Lidio aquest grup? Com ha anat això? Jo vaig començar a tocar, vull fer una banda, vull fer alguna cosa que la gent puc escoltar música feta per mi i per col·legues. I amb Gabi, que avui no està, però algun dia el trarem.
van començar i s'ho van començar a un altre amic que és en Salva, que ja deixo la banda. Ja tinc gent que s'ha anat. Sí. I Santa no és d'ella, que tenia un amic que tocava aquesta bateria
Que vengui, que bateries aquí a Mallorca hi ha molt pocs, és una espècie en pel·lícula d'extinció. Ah, sí? Mira, totes les bateries que ho sentin, que sapiguen que són especials. Sí, va treure en Santi, va haver molt bon rotllo, bastant química a l'hora de tocar i fins ara aquí estem.
I ja heu fet el primer concert, vull dir, vos heu proposat fer una banda i ja heu triomfat, perquè va estar superbé el concert. El concert, per als nostres oients, va ser a la Factoria de So, a Santa Maria, i estàveu molt ben acompanyats, perquè hi havia quatre grups, un cartell preciós que vos han fet, i hi havia una gentada, i era un dia que plovia i que no convidava a sortir, així que èxit total.
Sí, vam tenir bastant de sort, estàvem molt nerviosos, la veritat, i vam venir un motó de gent i la vam viure molt bé perquè jo mirava el públic i s'estaven ahí pegant tot el món i era... va estar molt guai.
Anem a escoltar la primera cançó que tenim, que és de Delirio. Quina és? La de Napalm, no? Sí, Lluvia de Napalm. Lluvia de Napalm. Que aquesta és la que jo vaig veure que la gent ja vol la demanar, que ja la coneixen, és escrit.
Sí, aquesta cançó ja la vam fer fa un temps, i bé, com també és de les més currades que tenim, sí que la tenim publicada a Instagram, de moment altres bandes no, estem en això, però sí, ja la vam subir un par de vegades a Instagram, a algun conegut també posant-la, enviant-la, i crec que és la que més es coneix. Molt bé, anem a escoltar-la.
Fins demà!
Bé, ja mos hem estrenat aquí d'Escoltar-vos i ja coneixem una mica sa música que feis, però m'agradaria que me'l expliqueu voltros. Punk, metal, brut, com va això? Expliqueu-m'ho, jo som un absolut ignorant, lo que sé és que m'ha agradat lo que he escoltat.
Doncs és un poc una mescla entre... Més que una mescla fem el que ens agrada. Si Noyer fa una part i m'agrada, jo li meteix el que sigui. Tu li dones canya en sa bateria. Sí, l'únic que tenim clar és que ha de sonar fort i ja està. Sí, sí, força.
Si no tenim un estil ben marcat per fer les coses, simplement és el que ens va negar. Un dia qualcú trec una part, jo trec una part amb la guitarra o una lletra o amb la bateria i vam treballar amb això. La cosa és que ens agrada la música, que sigui ben canyera, que s'escolti ben fort, com ha dit.
L'altre dia, quan m'ha enxerrat una mica, em va agradar molt una cosa que vareu comentar, que és que sou molt conscients que esteu aprenent, vos esteu obrint el món, això és com és vostre primer projecte, vos coneixeu entre vostres, però també anau descobrint què vos agrada, què no vos agrada...
I teniu uns referents, de veritat, molt rics, molt clars. Podríeu xerrar d'aquests grups que són els vostres referents i els col·lectius i les plataformes que hi ha a Mallorca? Sí, aquí a Mallorca hi ha una sèrie de grups que són boníssims. Per exemple, l'ACRA, que és un dels més coneguts. Curriculum Vitae, que és més...
experimental, més que alguna cosa més fort, però també són boníssims i són una font d'inspiració per a tots. I també tenim el col·lectiu aquest, en Martins Rovellat, que és el que ens ha permetit poder anar a tocar a la factoria aquest dissabte. I impulsant molt a l'hora de...
d'això de bandes que no han tocat mai o que volen ser més conegudes o que... Que se volen rodar, també, perquè és molt important. En aquests valors també del punk, que molta unió, molta unió. Està molt bé.
Molts valors d'unió, de fer-ho tu mateix, no depèn d'altres, si alguna cosa t'agrada, anar-hi a fer-ho sense importar què poden dir les altres persones o què poden pensar, si t'agrada alguna cosa, fer-ho. I perquè ara ho podeu comprovar que hi ha molta gent que disfruta amb la vostra música, que no és una cosa que sigui de més una utopia...
Sí, sí, sí. També... Cal que és el vostre primer concert, no sou conscients, però hi devia haver unes 150 persones i això per un grup que comença, que fa el seu primer concert, és una meravella, és un éxit total. Sí, quan vam subir a l'escenari a fer la prova de sonor,
Lo vaig mirar al públic i no havia ni empezat encara i ja estava a això tot ple. Jo pensava que hi van ser quatre gatos i estic veient aquí un munt de gent. Espanca Mallorca, mou molt. Idò, ara anirem a escoltar. Tenim un... Aquí el nostre programa se basa en la opinió de...
Ses persones, però s'opinió constructiva, sa gent que sa queixa de coses i que mor diu això s'hauria de canviar o això jo ho canviaria així o això m'agrada o això no m'agrada. Avui tenim uns quants àudios, n'hi haurà qualcun que serà sorpresa, que crec que coincideix que van ser en el concert de Delirio.
Això és en el contestador simptomàtic, que és el nostre contestador, que vosaltres mateixos també podeu, quan vulgueu, enviar els vostres àudios i els emetrem aquí sense censures. Anem a escoltar-lo.
Soc en Francesc, qui vaig a ser la puta merda de concert de Delirio, una asquerositat, em va aparèixer fatal, el baterista no sabia tocar, no xerrant dels guitarristes, de qui xerrava, mare de Déu, quina veu més asquerosa. Però bueno, recomeno la cançó de Lluvia de Napalm, o Pluia de Napalm, i que escoltau-la i veient que vos pareix.
Hola, em dic Joan. Vaig estar l'altre dia a la factoria de so en un concert de punk que estava al grup del meu amic Santi, de Lirio, i tots els que el formen, que no tenen ni puta idea de fer res, haurien de fer música clàssica, i voldria explicar la meva experiència, la meva primera experiència en un concert de punk, i la veritat que va ser flipantment una puta merda. I això és el que m'agrada, poder dir que és una puta merda i haver-ho disfrutat, perquè la veritat el que vaig viure és flipant.
Bon dia, sóc en Francesc. Vaig a ser el passat dissabte al concert de Delirio perquè tenc una mica forma part de la banda i tenia el dubte de com s'aconsegueixen jocs per ensenyar fàcilment quines són les diferents opcions, perquè sé que molta gent té el problema que a casa seva no poden ensenyar per qüestions d'espai o de renou, i després com s'aconsegueix tocar, diguem-ne, un concert, encara que sigui un joc petit, en què has de xerrar i quina és la trajectòria a partir d'allà, què pots fer a partir de tocant el concert.
L'illa sense calma. No sabies que dormies fins que t'has despertat.
Bé, bé, veig que el vostre públic, això ja ho vaig comprovar in situ, els agrada molt aquesta broma d'insultar, dir coses dolentes. Bé, durant el concert ja va passar. De fet, era a dues bandes. El cantant insultava a gent del públic i el públic insultava a tota sa banda. Això és punk o és una cosa vostra?
Hombre, jo crec que un poquet de tot el món. Està la broma de... Joder, tío, vaya puta merda de cançó has fet. M'encanta. I aquestes coses. Jo se lo vaig dir que el següent serà encara peor. Serà pitjor. Pitjor.
Sí, és una broma que tenim tota la gent de la nostra edat, jo crec, que és dir que tot el que falla l'altre és una merda, i això no... Bueno, i quan va tocar este col·lero, quan varen sortir, varen dir la nostra banda és una puta merda, i se varen anar. També crec que és una broma de tot el món. Sí, sí, que tothom entrava en sa broma, tothom tenia claríssim que era una broma.
I de fet ja ser lletres també ja van d'això, com històricament és punk, que va començar, que és fer com un exorcisme de dir tot, cagar-se amb tot. I crec que també una mica d'autocrítica, de fer una mica de broma, de dir jo no som més que ningú, va per aquí, no?
Sí, clar, és un poc de riure de ti mateix. Un poc que jo me rio de mi mateix, me rico d'en Santi i del públic que ve a veure una banda de merda, com som nosaltres. Però els avareu fer moure, els avareu fer ballar. Sí, sí, sí. Se va muntar un pogo que, la veritat, va estar molt bé perquè volia dir que la gent s'estava passant bomba.
I com és el pogo, jo crec que és aquesta actitud de pegar-se cops i tot això, però en realitat el que hi ha darrere és amor, sí o no? Sí, sí. Pasa una cosa curiosa que és que quan més fortes pegues en el pogo, més quieres a la persona que s'estima. Més estimes. Exacte. Això és el llenguatge del pogo. Sí, sí.
Bé, ha sortit un altre tema d'un d'aquests oients meravellosos que ens ha enviat l'àudio, que comentava aquest tema crucial de tenir espais, que ja ho han xerrat durant molts programes quan venen bandes, tenir espais on fer els assajos,
I com entrar en el circuit? Què m'hi podeu contar d'això? Perquè, mem, que vostre, per exemple, un dia pintura abordeixen els vostres pares o podeu trobar un garatge, però necessiteu un lloc, veritablement, per poder fer un repertori i fer feina en sèrio. El teniu, no el teniu? Com va?
Bueno, ara mateix justament està mirant anar a compartir una sala gremi amb altres companys d'altres bandes. Perquè sí que els espais per tocar aquí en Mallorca està un poc reduït. És un poc complicat, sobretot per bandes així més...
més joves, que estan pesant, que no tenim molt de doblers per anar a una sala... És que és això, el gremi està molt bé, estan molt ben acondicionades, però va el doblers, eh? Vull dir, és una cosa... Però què faríeu? Compartiríeu? Claro, una sala que al mes, no sé quan serà, però... 300 o 400 euros, sí. Jo ho dic aquí... Puntura ha pujat! No crec que hagi baixat. Ara me telefonaran del gremi i me diran què estic fent aquí...
Però no, jo ho sé, ho sé perfectament i trob que són bastant de dobbers per un grup que no saben ni si faran algun vol o mai. Clar, però si ja et juntes amb altres bandes ja no és a lo mejor repartir tot el que costa en quatre persones, sinó que se junten quatre o cinc bandes, es organitzen un par de dies per tocar i així ja se pot fer un poquet més.
M'agrada molt la vostra actitud, sí, sí. Compartir, a més, vos podeu fins i tot compartir projectes, músics i de més, no? Ja que vos, si vos posàvem una banda més o dues, segur que aprendreu coses.
Sí, l'última vegada que van anar a ensenyar, vaig venir el cantant d'Ester Colero, que és una banda d'aquí de Noixcourt, i està molt guai, tu ensenyes el que has fet i ell te diu, va tio, mola, o jo faria això, coses així. Molt bé, eres molt valuós.
Sí, sí, sí. També consells per començar ja, perquè nosaltres al final som una banda molt, molt novata, no tenim idea de gairebé res i sempre ve bé que algun d'una banda que ja té un poc més de rodatge t'ajudi un poc a saber com fer les coses. Compartim amb tota la audiència qualsevol consell que us han donat que heu dit, mira, això m'ha servit.
Per exemple, ara que estem començant, no fer cançons molt llargues, tratar d'estructurar l'ensaig, no anar a perdre els temps. Si tenim una cançó a mitges, seria treballar en aquella cançó i... I acabar-la. Sí, acabar-la.
Tratar de repassar el rest de les cançons i això, anar amb un objectiu i fer coses que tu escoltaries.
Molt bé, m'agrada això, disciplina punk. Sí. El punk és, per definició, anarquista i totalment anti-autoritari, però està molt bé que sigui pràctic per arribar a complir les coses, perquè per poder tenir missatge heu de tenir les cançons acabades.
Tenim que organitzar-nos un poquet. I també a l'hora de fer aquest concert i vam un poc a cegues perquè no ho sabia. No hem tingut l'experiència de ningú de la banda d'anar a tocar. I també, per exemple, el baixista de l'Acre, el cantant d'exhumació, que és Marc. Un abraço per a ell.
Molt bé, l'enviem des d'aquí, el convidant també que vengui qualsevol dia. Sí, també ens va ajudar, com també planear l'ensaï de cara a un concert, no tant de mirar la cançó, mirar els petits fai, sinó més d'acostumar-nos a tocar tot seguit, que pugui salir un llenament decent.
Sí, no parar quan t'equivoques. T'ha de seguir per simular més o menys el dia del concert i tot això. Vols dir si durant l'actuació vos equivoqueu, ho integrau i ja està. Sí. Molt bé, molt ben vist. Això també és a Tito Punk, que m'agrada. I ara podríem escoltar una altra cançó que m'heu dit aquesta de Huevos rotos.
Con Jamón. Això de qui és i per què l'heu triat? És de Curriculum Vitae, que és una banda d'aquí també, de Mallorca, i l'hem triat perquè és un single que varen jançar fa poc, que és el seu primer single, així, gravat de manera més professional i està superben gravat i sa cançó és la hòstia.
Que generosos que els estau demostrant la vostra admiració i ho voleu compartir. Hem de dir que només heu triat una cançó vostra i les altres són d'altres grups que vos agraden. Això ja diu molt de vostres. M'agrada, m'agrada. Idò, anem a escoltar-la.
Bé, mos ha impressionat. Jo me record de Rod Sinfònic. Què és exactament el que té aquest grup? Què fan?
Fan com una mica de shoegaze, també diuen que fan un poquet de metal, és una mescla ahí un poquet rara, però... Molt personal. Sí, a mi m'agrada molt, m'encanta aquesta banda, la veritat. Tiene com una essència molt d'única, molt d'ells, que tu escoltes un poquet i ja sabes que són ells.
han aconseguit tenir una veu pròpia que a Pentura el que vosaltres també esteu cercant en aquest moment, no? I també a Pentura poder gravar un primer disc. Sí, sí. Ara hem de treballar un poc més les cançons i fer un o dos més i ja cercar a veure qui es pot gravar el primer disc i a veure com va aquesta cosa.
Molt bé, teniu ja contactes, expectatives, voleu fer una crida des d'aquí, menys si hi ha qualsevol professional del sector que volgui acuir. El que teníem pensat més que res és fer-ho en modo maqueta, més de fer-ho nosaltres un poc, però sempre estem aberts a... A el que vengui, clar.
Després, per una altra banda, em va agradar molt veure que cada grup tenia la seva estètica. Com que éreu quatre grups, els que tocaveu ja a la Factoria del Sol, a Santa Maria, hi havia gent que socorrava mogollona. Hi havia un grup, que ara no record quin era, que tenien fins i tot un set de perruqueria per fer-se els cabells a les crestes i tot això. Què opineu?
Sí, crec que aquesta banda era Sajón, que van venir de... Sajón, sí. Sí, de Barcelona, crec. De Barcelona, sí, sí, sí. Sí, sí, i l'estava fent... Sajón està molt bé, que són els presumits dels quatre que hi havia, i era fantàstic. Tenien allà una cadira, com aquesta del director de cine,
i hi havia una lota que estava acabant d'arreglar tots els temps abans de sortir a tu. Sí, l'estava fent els pelopinxos. Sí, era peluqueria punk. Jo me varen entrar ganes d'anar i dir, escolta, fem-me qualque cosa. No, a mi també, a mi també. I vosaltres vareu tenir el dilema que crec que traje, no traje, samarreta, no samarreta, què va passar? Això crec que va ser un tema de debat
Sí, perquè nosaltres queríem també anar tots vestits més o menys igual, com tenir una estètica marcada. I vam pensar que aquí jo no tinc el record de veure ninguna banda així en un concert punk que n'hagi vestit així de tras, elegant. Era una mica taronja mecànica. Sí, sí. Enquietant.
Un poquet parescut a Los Beatles. També, també. Com fer música parescuda. Clar, és que va per aquí. A més, ses fans cridant i tot, era molt semblant, molt semblant. Va estar molt bé. Idò, teniu ganes de gravar el vostre primer disc autoproduït? Llavors, això és el subjectiu que vosaltres veïs.
Sí, sobre todo a que es primer, que bueno, a la mente se está como un poquete entrante en cómo es el primer concert, vamos a grabar el primer disc, quieren verlo también un poco, ven cómo podemos ver, cómo es también la historia de grabar y produir. Y cómo es el primer proyecto que tení, también nos saben muy bien con Ferro,
Ja que primer feim un poquet entre nosaltres, algun amic ens pot ajudar en el tema de gravar, produir... Clar, és que hi ha tot un tema que sí que hi ha moltes coses que se pot fer un mateix amb les noves tecnologies, però igualment necessiteu un assessorament. Això existeix? Heu preguntat? Hi ha qualsevol punt d'informació per mosits principiants a Mallorca?
Doncs jo ara mateix no m'he investigat molt per ara, perquè, l'ho he dit, ens queda treballar un poc a totes les cançons i a l'estructura de l'album i tal, però jo imagino que sí, que hi haurà gent amb qui puguis contactar, però no estic molt segur.
Estaria molt bé que hi hagués com un manual per ser bandes que comencen de totes aquestes coses elementals explicades. Convidant d'aquí institucions, entitats privades, els gremis, que faci mi primer single, un llibre, els he convidat d'aquí.
Bé, tenim un altre bloc de comentaris i propostes perquè no vos penseu que només vos passa això a voltros. Hi ha gent que té molta més edat i tampoc no sap per on prendre de molts temes culturals. Anem a escoltar el contestador simptomàtic la segona tanda.
Participa enviant un audioprotesta de 30 segons al WhatsApp del contestador simptomàtic al 699 39 59 60. T'emetrem sense filtres.
Hola, el meu nom és Damió Oliver López, considero-me una persona creativa, vaig estudiar belles arts, música. Com sent que puc desenvolupar la meva feina a Mallorca? Amb més passió i entrega per la meva part, amb menys dubtes i amb més honestedat. I tinc ganes d'involucrar-me més en projectes col·laboratius i de creixement. Gràcies.
És fort pensar quan cantes una cançó, totes les vides que ha atrevessat i tots els moments mentre se cantaven aquelles cançons. Jo quan penso en això, em sent com que és massa per allò, que és massa per allò. Bones, què tal? Som Sus Mateu i actualment estic finalitzant el meu primer disc, un projecte tirà com a nom de...
Em vas anar amb de Ferrogris i és un projecte molt introspectiu, no és molt original, però és xerrar d'un pot de l'obscuritat interior, de treure, canalitzar tota l'energia negativa a través d'unes quantes xansons amb diverses col·laboracions. I em demanaves com sent que puc desenvolupar la meva música a Mallarca
Jo, la veritat és que ho faig d'una manera molt pot pretensiosa, simplement com una pulsió que tenia i necessitava treure. I ha sortit d'aquesta forma perquè som un gran aficionat en el rap i a través de grans col·laboradors i a mi puc fer aquest projecte posar-me que dins febrer més o menys sortirà. Moltes gràcies. Hola, bones. M'agradaria recomanar un grup que es diu Slimnot i demanar-vos si podriu posar la seva cançó Wait and Bleak. Gràcies.
Hem tingut reflexions gairebé filosòfiques i propostes pràctiques com aquesta que ens demanen una cançó concreta, que això també es pot fer en el contextor sintomàtic del programa. La coneixeu? Sí. De fet, Slim Not és de les meves bandes favorites.
Sí, quina banda és per un ignorant com jo? És una banda que va començar el 1999 i que està classificada com New Metal, que és un gènere que es va fer molt famós. No està escrit New, però està escrit New fent referència a New.
i que se va fer molt famosa els 2000 i que ara ja està un poc més oblidat, però va impulsar molt la escena dels metal en general, a tot el món. Aquí hi ha cultura musical, veig. Idò, Pantura la podem escoltar. Ho espereix. Vinga.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De moment, totes les vostres propostes ens estan agradant moltíssim. Aquesta en concret, m'ha creat l'atenció una cosa que és que, encara que crits i remeulos, s'entén d'una manera molt clara, s'vocalitza o està molt ben gravat perquè s'entén tot el que diu.
Sí o no? Sí, és una característica d'aquest estil, que cridaven i tot això, però també moltes vegades es mesclaven amb veu límpia, que és això, cantava normal i tenia molta... Quasi com recitant. Sí, tenia molta pronunciació, especialment aquest vocalista. Molt bé, molt bé, això ens agrada també.
Abans mos ha sortit un àudio d'en Sus Mateu, que va ser aquí la setmana anterior, i que ell té un projecte en aquell moment, ell ha escrit i musical, ha fet molt d'aigua, faina per altres, muntant festivals de jazz, i ara té un projecte musical de rap. Mos vaig a rap...
una mica de quin és el circuit que hi ha actualment de rap, em va explicar coses que el de Manacó i el de Palma no se duen bé, que hi ha aquestes coses com entre territorials i de petites tribus. En el cas de la música que fais vosaltres, també passa això? Hi ha zones on hi ha més, manco... Com funciona?
Hombre, no sabem molt si de d'on són les bandes o a on hi ha més, també perquè nosaltres estan molt desperdigats. També, per exemple, Santi de Santa Maria, jo soc de les Afores de Palma, n'actores d'Esportles, un poquet per tot. També com no hi ha molts espais on se duien a terme els concerts d'aquest estil, doncs...
Que estais encara descobrint el circuit. Sí, i a part és un poc el ser més underground, però sí que el rap. M'imagino que no hi ha tant de llocs del món, pots anar a un concert o... No és habitual conèixer gent que li agrada el punk i s'entera de l'escena del punk d'aquí de Mallorca.
Jo us comentava abans fora de micro i ara ja ho comentem. Entenc que el Gaida ja és un dels punts
un dels vectors on s'ajunta tot el punquerí o mallorquí perquè tenen el programa de ràdio 1984, és un col·lectiu molt actiu i organitzen molt de concerts. De fet, són tan bons que fins i tot els han prohibit a vegades concerts i de tot, que això és un molt bon senyal. Els ja comencen a ser tan poderosos i tan potents que fan por a la gent convencional i...
i que té por d'espanc, perquè això és un altre element. Espanc fa por, ha de fer por, vull dir, ha de ser tocant nassos en els convencionalismes o com ho veus? Sí, en la meva opinió i en general, la idea del punk és això, tratar de no fer les coses agradables per tot el món. Incomodar. Sí.
i que tot el món quan escolti el Pong pugui pensar dues maneres, o de m'ha agradat, m'agrada el missatge, de ser anarquista, d'encontrar sa patria i tot això, o no m'agrada. Deixar indiferent seria...
Molt mala senyal. Sí. Exacte. Si no molestau, el proper assaig heu de reforçar men què està passant. I el que fem és renou. Ara m'agradaria que mos obrim allà, en Sus Mateu també mos ha encetat el tema de
Treure en les cançons la foscor, la part lletja, la part que un necessita expressar, que jo crec que això és comú en qualsevol disciplina artística. S'ha de fer feina també en tot el que és desagradable, perquè vol dir que és un senyal que això ho ha de treballar.
Com ho duís, vosaltres, aquest tema? Perquè jo a ser vostre lletra, l'altre dia en el concert, vaig veure temes molt potents. Vull dir, crec que esteu agafant a l'engròs tot el que vos incomoda a pintura també a vosaltres.
Al final, la música i sobretot aquesta música més alternativa el que busca és treure un poc les emocions que tenim i que molta gent i moltes vegades no volem ni tenir ni demostrar. Així que en forma d'art, en forma de la música, és una molt bona forma de poder expressar aquest tipus d'emocions o sentiments que algú té. I compartir-les. Claro.
Perquè segurament molta gent se sent identificada, també. Sí, sí. Ara mateix, jo, per a més jo, no me fic moltes lletres. Deixem a Gaby, que... Gaby, de moment, està fent la seva.
Sí, sí, Gaby s'encarrega totalment d'aquestes lletres, perquè a ell també li agrada molt el rap i els gèneres més centrats en aquestes lletres, així que deixant que falli el seu, que soni fort i ja està.
que no opineu molt però sí que de qualque manera veus s'ha fet sobretot l'altre dia en el vostre primer concert que unes cançons agraden més altres agraden manco n'hi va veure una en concret que tocava un tema delicadíssim que s'ha tractat d'incomodar justament jo hi crec molt amb això que era el tema del suïcidi
Voltros, quan s'està produint aquesta catarsi col·lectiva, perquè en realitat era com la sensació que el fet de cantar una cosa tan delicada i tan trista estava generant que la gent afluixés una mica i se sentís una mica alliberada, perquè són coses que ens fan por, que a puntura tenim qualsevol referent en el nostre entorn o que coneixem i que remou molt.
Jo crec que aquestes coses són de les que més se'n haurien de parlar, de més que... Bé, no, més que se'n haurien, però són temes que si no es parla no és que vagin a desapareixer ni molt més. No hi ha que invisibilitzar certes situacions que pot passar a una persona i aquest tema jo crec que fent una canció no és que estiguin donant visibilitat,
però és una manera de poder... Obrir el meló. Sí, amb una cançó, poder veure que això està ahí. Sí, sí, i que ara jo aquí... Les vostres edats justament són moments delicats entre els 14, 20 i pico anys. És un tema molt, molt important poder parlar i que hi hagi una actitud...
El manco de poder-ho detectar. Sí, que sigui menys tabú, per així dir-ho. Exacte. I no ho passa gens, perquè la gent era una cançó on... Per cert, per als nostres oients, tenim un acompanyant del grup, que és en Joan, que Panturamos pot fer una reflexió sobre aquesta cançó concreta.
Bueno, a mi, clar, jo no havia estat mai a un concert com aquest i em va flipar la lletra i, bueno, a mi em feia molta gràcia i m'encantava perquè el fet d'estar tots ballant, fent ahir mòspit o poc així, pagant-nos i això...
i cridar suícidate o hueles a mierda i jo també i altres coses que deien a mi em va agradar molt i és veritat que és un tema important perquè hi ha molta gent i com has dit de la nostra edat que ho passa molt malament per moltes coses
I segurament si els agrada aquest gènere i aquestes coses i escolten aquesta cançó, doncs potser poden pensar, perquè al final primer començava, crec que el Gavi deia certes coses com estic cansat, no sé què, i més coses, i la resposta a la cançó era Suïcidate, i clar, és que és una bona referència, és dir...
que no n'hi ha per tant, és com una manera de relativitzar jo la volta que li dono és aquesta que quan tens problemes, tens moltes coses has de ser fort i aguantar i seguir cap endavant i tens moltes opcions com escoltar aquesta cançó fer tu aquest tipus de cançons i aquestes coses moltes altres molt bé, molt bé tenim aquí el nostre crític musical en Joan que ja ha vengut a qualsevol altre programa i avui vos acompanya a voltros
Joan, tu que va estar també en el concert i que abans has fet un àudio, què creus que podrien millorar per fer critica constructiva canyera, però què se diries?
No tinguis por. Millorar, a veure, no ho he pensat molt, no sé, hi havia certs moments que no s'escoltava bé les veus a vegades, m'hauria agradat que s'escolti més, i no sabria què més dir, jo crec que era això...
I bueno, alguna d'aquestes cançons que m'ha agradat molt el missatge, però crec que hi hauria que posar alguna paraula més. Perquè estava molt bé allò de hueles a mierda o suicidate, però es repetia molt i jo crec que si li fiques alguna variant més ja seria perfecte. Va, aquest missatge s'ha d'elaborar una mica més. Sí, sí. Què opineu vosaltres? Vos agrada que vos critiquin o sou dos tiquis-miquis que no vos agrada?
No, jo crec que la gent que critiqui i digui les coses que estan malament està molt bé, perquè si tot el món ve i no es diu està molt bé, tocau de puta mare, al final no aprens. No evolucionareu. Te ve qualcú i et diu en la guitarra millor fa aquesta cosa o provar fer-lo d'aquesta altra manera o amb la bateria.
Provar diferents coses, és una cosa que fa que tu reflexionis i pots també evolucionar un poc com fan les coses, donar una volta, millorar. Idò, ja pràcticament tant que va el programa hem xerrat de molts, molts temes que segur que ajudaran altres grups que estan començant, com Voltros.
I ara m'agradaria que afegem una mica el que fèiem amb tots els convidats en el final del programa, que és, si tinguéssiu un pressupost il·limitat i poguéssiu vosaltres prendre decisions, què és el primer que faríeu? A Mallorca, per la cultura, per el vostre sector, no una cosa només individual, perquè si no ja sé que me diríeu posar un estudi de gravació per vosaltres, sinó que ha de ser una cosa col·lectiva.
Jo crec que una cosa que vindria molt bé aquí a Mallorca per bandes més alternatives seria que hi hagués més varietat per posar en sales d'ensai o de gravació. Jo crec que més locals perquè la gent pugui ensaiar o fer concerts a petita escala, bandes com nosaltres que som novats, que estem passant, algun local també per poder facilitar més les coses.
que hi hagués més oferta. Llavors, si estiguessis ara demà, tu estàs a l'Ajuntament i dus aquest departament, què faries exactament? M'envio un poquet la pregunta, ara mateix no sabria què dir, però... Obriries un edifici que fossin salars d'assaig? Com seria exactament?
Jo crec que o un lloc on se pugui practicar moltes bandes que no tinguin lloc per poder practicar, que no puguin moverse molt, que no puguin aforir un local per poder ensayar bé, o si no, també un local on se fomenti...
Aquest tipus de música. Poder fer concerts. Jo crec que tant fer algun book per ensayar o n'hi hagi sales per poder fer concerts per bandes més noves que necessiten gent que les escolti per donar-se a conèixer. Jo crec que seria una cosa que vindria molt bé.
Sí, jo penso el mateix. Soy como un esgremi, pero más accesible. Que no te faci faltar tener tant de dos besos o que puguis anar en el moment que tu vulguis i que haya més concerts així. Que els books tensats, més que ser com això, books tensats, que també siguin com... Si tu veus una banda que sona bé, que invitar-la a fer un concert, coses així...
Molt bé, clar, que sigui més dinàmic, que no sigui només pagar local i tot, sinó que se facin coses... Sí, que te pogués involucrar més en... te puguis ajudar a conèixer. Clar, i conèixer tu també i fer contactes i clar...
Ben, des d'aquí, des de l'illa sense calma, vos desitjam tota la sort del món, però confiant també que amb aquesta atitud que teniu vos aniran bé les coses. Moltes gràcies. Les ganes d'aprendre, la generositat amb els altres grups que fan música d'aquí, de Mallorca, vos defineix i fa ganes que vos vagi molt bé. I tot, tenim una darrera cançó que és la que ja acomiadà amb el programa,
Quina era la que mos faltava? Que ara no ho recordo. La tenim en el... Per cert, no han dit el logo d'en Toni Nieves, que no sé si ho coneixeu d'Instagram, però si no ho coneixeu, no us ho cercar perquè us agradarà. És molt pang, també. I en el control tècnic tenim na Maria Oliver, que li demanam a na Maria, men, quina és la darrere cançó?
Muerte la Guardia Civil. Molt avient. Molt avient. Cançó protesta, cançó punk. De Esther Colero. Esther Colero. Per què l'heu triat? Molt ràpid i la posarem sencera. Nos agrada molt a tota la banda de Esther Colero. Som coneguts dels integrants de Esther Colero i creiem que la seva millor cançó és aquesta.
És una de les bandes més canyeres que hi ha aquí a Mallorca, una de les bandes que sona molt fort. De fet, fan un tipus de música que és noise grind, que no busca la musicalitat, sinó sonar un poquet disruptiu, sonar malament, sonar fort.
I també aquest estil de música fa falta, no només que tot soni bé, que els acords estiguin ben fets, sinó també un poquet de merda, viene bien. M'agrada, mos quedam amb aquesta frase, una mica de merda va bé, sa cultura mallorquina això també ho necessita, mos acomiadam fins a la setmana vinent amb una cançó molt adequada. És que va funcionar amb les funcions de música d'Espanya.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Me fan creure que sóc d'ideia. Criades fins que tiro de seneia. No m'amag si tiro la pedra. Ho neguen, no sóc gent honesta. Cada línia és un teatre que fa peste. Sóc un personatge més dins aquesta merda. Actor secundari que fa un canvi i la novel·la. No se me respecta, no xerra, ni surt de cap acte. Però tenc un impacte que a la llarga fa marca. Me mato jo, me trobo a mil racons. Sempre anec fons i tiro de barres, mos faig esclot.
a dins que em fico artíl i me puc, si goll, tu mou, es coi, es pots, van dins de soi, m'enfil per tot, escic el meu nom, es guàrdia, me xupa un nou, polítics de sou, me fan renou, millor que tiau, si tiro desmantell, em moc es canell, per fa i ser vell, així que tothom a lloc.
Qui no sobreviu en aquestes terres no mereix viure canvis tangibles, herois que no escriuen llibres. La pasta no molt va fer lliures, ho sabíem, gordava antiga per si arribaves dia i servien. Sense camanies, secrets ni retrets dies, a nit i estia, però s'entenien, s'atenien, rompien monotonies, creaven sintonies. Tot érem promeses d'una nova vida.