Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània.
Som-nos, Roser Amís, una setmana més a fer teràpia cultural mallorquina amb voltros, a l'illa sense calma. L'illa sense calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana. Aquí apostant pel talent sense elitismes, amb ganes d'entendre què poden fer plegats en sa cultura mallorquina.
Un programa que multiplica ses preguntes i navega amb alegria com es convidat d'avui. Un mallorquí que sap més de música que molta gent. Un públic intel·ligent fet persona. I un bon amic. Benvingut, Antonio Carmelo Cortés Florí. Hola, què tal, José? Encantat d'estar aquí amb tu.
Bé, Carmelo, has volgut venir al programa L'Illa sense Calma per xerrar de la teva gran, gran passió, que és la música. Jo te vaig fer unes quantes preguntes i ara faré com una breu introducció, però els programes per conèixer-te. Ets el petit de tres germans, tots nascuts a Sondureta, un 29 de diferents mesos.
Actuels d'octubre del 76. El teu primer record musical és assegut darrere d'uns 600, amb olor d'educados de ton pare i els Beatles sonant. Però la teva passió s'inici de la veritable passió musical és una miqueta després.
que va ser arrel que va arribar una desgràcia, un accident que te va deixar en el llit. I qualcú te va regalar un tocata de doble casset. És així? Així és. I aquí va començar tot. Què és el que va començar exactament? Doncs la passió per la música.
La veritat és que la música la pots interpretar de moltes maneres. En el meu cas és una manera d'expressió. Segons la manera en què estic, escolto un tipus de música. Segons les vivències que pugui tenir, escolto un altre. I és una manera de comunicació moltes vegades.
I és, no sé, és una cosa molt difícil d'explicar avallades en paraules, i per això estàs en música avallades, fins on no arriben ses paraules, arriben els acords.
És preciós això que acabes de dir, a tots ens passa que la música ens serveix com una comunicació alternativa, com una comunicació quan no hi ha paraules o quan les paraules no ens arriben. Però en el teu cas, és que hem de pensar que tenies 9 anys i ja escoltaves tot, volent saber tot de tots els músics, i crec que eren 13 que vas aprendre a tocar esbaix per formar part d'un grup.
Sí, bueno, quan tens 13 anys formes part d'un grup bàsicament per lligar. Més que per una altra cosa, no? Perquè si ets cert que, bueno, vols imitar lo que fan els teus ídols, no? Entonces, claro, jo... Els meus ídols per aquella època era lo que escoltava mon pare, fins que vaig tenir una mica de criteri. Entonces...
Jo veia la bola de cristal, per exemple. Gran programa musical. Gran programa musical. Jo volia fer el que feia en Santiago Seró, el que feia... Vull dir, volies imitar els teus referents. Va venir aquest accident del que xeraves, que va ser que t'hagués postat el llit d'un hospital tres o quatre mesos.
I claro, un eslot de nou anys, imagina't, què has de fer? No aguantes tot el dia a un llit d'hospital. Entonces, mo mare me duia comics, me duia revistes, i també m'ha d'un Wallman. I per allà va començar. I amb gustos musicals un poc variats i molt raros. Podria escoltar, no sé...
Des de heavy fins punk o fins els pop més... Des que escoltaven els 40 principals, tipo, hombre, es G, tan tango, aquestes coses, ja mesclaven Byron Maiden...
Estaves descobrint un món. Un món, una manera d'expressar-se, amb un límit sabidec d'un lot de 9 anys. Però bé, tot això va ser els meus inicis i tot...
I dèiem, perdona, dèiem que en 13 anys volies formar part d'un grup, perquè tocar baix vol dir que tens ganes de participar. Sí, però sense ninguna base, claro, sense ninguna base ni criteri ni estudi, no sabíem ni el que era un do. De fet, no ho he sabut fins fa 7 o 8 anys que m'he portat a estudiar un pot de música.
Però ho fas per passar-t'ho bé. Hi havia... A aquella època, clar, estic xerrant de fa 40 anys. No arriba. Bueno, un 35 anys, més o menys. Entonces, clar, no hi havia... No hi havia videojocs. No hi havia videojocs, ni hi havia estudis, ni hi havia...
Hi havia dos casals que la gent allà ensenyaven en un estat molt lamentable i no és com ara, que tens locals tipus Gremi, tens molt d'estudis, l'escola... Més professional. Molt més professional del que era evidentment fa 35 anys.
Però, bueno, cercanes es teien i per allà van començar. I després... Hi ha una cosa preciosa que és que els grups musicals també es poden dir conjunts musicals. Sí, clar. I és això de tenir una pertinença de formar part d'una cosa més gran. Totalment. És que després el conjunt que tu segueixes et formes part de la teva vida. Per exemple, un exemple, jo...
Antes no hi havia internet que hi ha ara, entonces escoltaves músiques i si no sabies inglés, que era el meu cas, te podries imaginar el que aquella persona deia, però no ho sabies. No hi havia manera. Me'n record
que m'ha passat molt amb un grup que se n'en posa, amb un heavy amb Jairo Maiden, que tu t'imagines però no saps realment de què t'estan xerrant. I després ja fas, perquè és veritat, vas a Barcelona o anaves a Barcelona, anaves a una tenda i resulta que allà, cosa que aquí no hi havia, allà sí hi havia els volums en totes les caçons traduïdes.
Ah, com un llibre... Com un llibre que et deia àlbum per àlbum. Va començar amb Iron Man, després ja va venir Elvis, Beatys... Efectivament. Allà realment passes un altre nivell, però és un nivell que no passes fins que tens 14, 15, 16 anys i agafaves un avió
i te n'anaves a Barcelona a veure un concert o a Madrid i anaves a la llibreria i t'ocoltaves, te trobaves que hi havia això. Entonces, claro, aquí no hi havia això. I són petites traves que fa 30-35 anys, m'imagino que jo i bastanta gent més com jo ets detenia i ara, gràcies a les temes que corren, són coses que no...
que no han viscut i potser no els valoren. I no les valoren. I pintura, no. Tu trobaves més passió i més incentiu en aquesta dificultat. És com, per exemple, ara, no m'ho guardam. Jo ara aquí tenc el meu mòbil, tenc aquí l'Spotify, i puc fer una llista, puc veure els àlbums l'any que es van fer. Antes tot això no existia, però hi havia una altra cosa que ho substituïa, que era que tu te n'anaves.
era el xocolat de turno, era el palmarró, o no ho fos. I estriaves la música en raó de, per exemple, la portada. Ah, clar. Clar, això té les seves coses bones, les seves coses. I a portades mítiques. I a portades mítiques, jo me'n record, jo què sé, jo me'n record, no sé. M'agradava, per exemple, Can Sant Roses, per dir alguna cosa, no? Entonces, els seus membres, després, traien àlbums, discos en solitari. Nisistralin, bueno, en fi, tots.
I, per exemple, el primer que veies era la portada. I deies, això ha estat brutal, ha estat brutal. Anaves a casa teva, tu el paraves, i, per exemple, era una castanya, però de puta mare. I deies, hòstia... En sé que era guapa. En sé que era guapa. I deies, hòstia, i ara què fa... I t'agradava, i potser no podies anar a aquest institut.
i volies a ensenyar-lo, però deia així, mira quina cosa més guapa i tal, mira quin disc i tal, després deia, ostia, a lo millor no l'escolti i no va a... que no va a... que no va a... que no va a... que no va a... que no va a... que no va a... que no va a... que no va a...
Però després te trobaves coses que dic, bueno, vaig a, potser ton pare te pujava a la paga i anava a ser divendres, jo anava divendres, i en vez de comprar un, pues tenia per dos. I potser em comprava un que estava esperant i potser comprava un altre que no. A lesa. A lesa. A lesa. I de repente dius, hòstia, què és això? Quin descobriment. Quin descobriment. Jo me feia la persona més desdichada del món, dir, mira, això...
i potser no els coneixen i anaves després, això era divendres, anaves a l'institut i diria, escolta això, ja fas igualment que se sentia de pena però flipaves i això, sí. Per a tots els nostres oients que ara comencen a conèixer en Carmelo en Carmelo anar a un concert amb ell és fabulós perquè ho sap tot del grup que està tocant dels concerts que ha fet arreu del món
de si un membre del grup ve d'un altre o ha fet un disc en solitari i li han demanat una cosa preciosa que és que mostri 3 cançons per el programa que li ha costat la vida triant-ne 2 mestres i la primera no sé si vols primer presentar-la tu o primer l'escoltam és en Caetano Veloso tu et sé que primer l'escoltam
We're not that strong, my lord. You know we ain't that strong.
I hear my voice among others at the break of day. Hey brothers, say brothers.
It's a long, long, long, long, long, long way. It's a long way. It's a long, it's a long way. It's a long, long, long way.
It's a long way It's a long way It's a long way Os olhos da cobra verde Hoje foi que a reparei Se a reparasse há mais tempo Não amava quem amei
It's a long way. It's a long way. It's a long way. It's a long way. It's a long way. It's a long way. It's a long way. Ah, renego de quem diz que o nosso amor se acabou.
Carmelo, per què han començat amb aquesta delícia de cançó? Bueno, he d'escollir tres, o sigui, han començat aquesta, perquè no hem agafat s'altra. No, és una cançó molt especial. Bueno, el Caetano és una de sa bíblia ja a Sud-amèrica,
I té una història molt curiosa. Aquest disc és de l'any 72, que no sé, Salong Way, la tercera del disco Transa, del 72, i va ser el primer disco que va fer bastant exiliat a Londres. Ell, l'any 68, va estar pres 54 dies. I sa dictadura ja, la dictadura militar la va...
i és el seu àlbum més europeu, canta en anglès, en portuguès i la cançó tracta de la nostàlgi que ell té per la seva vida que va deixar a Brasil.
I el dur que pot ser el camí de la vida, perquè la vida no sempre és com un se l'imagina, com un espera. I, segons ell, la vida està repleta de nostalgi, de dolor, d'amor, de resiliència, de resistència. I és un cant a les ganes de viure. I és una cançó que m'fascina.
I em fa ràbia, perquè el veig pogut veure, va venir i va cantar disco sencer l'any 2014. Va venir a on? A Barcelona. A Barcelona. I no ho vaig anar a veure. Jo sempre penso, sempre faig top 5 dels concerts que havies volgut anar. Aquest està el top 5 clarament.
que això encara no ho havíem dit ara entrarà la secció de la veu d'esquerrer però no ho havíem dit i encerrarem després de fer tu de caçador de concerts d'anar pel món darrere d'unes cançons que te fascinen o creus que te poden fascinar ara escoltant la veu d'esquerrer el nostre contestador sintomàtic i després seguim parlant d'això
El contestador simptomàtic.
Som en Toni Bany i la meva feina és com a integrador social a l'àrea de migracions de Creu Roja. Concretament estic com a integrador social a un centre d'acordida temporal per a persones refugiades. I en el context social en què estem avui en dia, doncs és una feina bastant difícil. És molt engrescador, evidentment, acompanyar tot un procés d'integració a la nostra societat, de tota la gent que ve de fora, però en el mateix temps és molt difícil per totes aquestes corrents que hi ha ara d'odi...
de rebuig cap a tot el que ve de fora. Se creen, se diuen moltes mentides, moltes idees falses que en el final tenen molt de ressò i que estan arrelant la societat. I part de la nostra feina, a part de la integració mitjançant l'aprenentatge de l'idioma, la recerca de feina, la recerca de vivenda, és també sensibilitzar la gent envers els nostres usuaris perquè en el final fem feina amb persones
que ho han deixat, que creuen mig món, que venen amb les nines elles totes sores, persones que no tenen absolutament res i comencen de ser països que tenen idiomes completament diferents, cultures completament diferents i l'únic que intenten és obrir-se camí. Això se'ns fa difícil si la gent segueix amb aquest discurs d'odi i d'atac continu contra la gent que ve de fora.
La base de la nostra feina és pensar que tothom té dret a una vida digna i que la gent ha de fugir de països on no se respeten els drets humans més bàsics. El tema de la mujer en la cocina, però sobretot aquí en Mallorca, seria molt interessant tocar-lo perquè, bé, jo llevo en cocina, voy a cumplir 45 años y llevo desde mis 20 años.
Y es un tema muy profundo. Aunque a día de hoy se ha superado mucho, muchísimo el machismo, etc., todavía hay. Todavía hay bastante. A la mujer hay sitios, yo lo sé, que a las mujeres no se las contrata por el miedo de es que se me va a quedar embarazada, es que tiene un niño pequeño y si el niño está malo no viene, etc., etc. Luego, por el contrario, está la creencia de es que la mujer tiene menos aguantes.
Físico, eso es un tema que a día de hoy todavía está muy presente. Yo misma me he topado con machismo en la cocina, de limpia tú porque eres mujer. A mí me gustaría muchísimo hablar de ese tema y sobre todo hablar que todavía también a día de hoy hay jefe, yo soy fa de cocina, un hotel de cuatro estrellas, he trabajado de jefe de cocina en muchos restaurantes, del tema de cómo tratar a la gente que tenemos a nuestro carro.
També te digo que mi empresa, todas las jefazas o directora de compra, directora de recursos humanos, directora de operaciones, son mujeres. O sea, es una empresa que me gusta mucho por ese tema. Festivals grans, festivals petits... Bueno, aquí a la illa, crec que es va rebre al principi el tema del festival més gran, no? Amb molta il·lusió. Amb molta il·lusió perquè era com una innovació, era com, ostres, ens arriba aquí...
festivals, la paraula festival. El tema festival no ha sigut una bona idea, en el sentit, no dic musical, sinó en el sentit de feina cap als músics d'aquí, perquè al final aquests festivals la gent que és local acaba tocant a les 5 de la tarda i el públic no hi és a les 5 de la tarda.
Molts deien que en els festivals a les 5 de Sora Baixa toquen els museus locals i que es publiquin noies, però jo penso que a pintura en Carmel o en molts festivals a les 5 pintura sí que ja hi ets.
I a l'actose per fer coses, sí. Sí, i bé, a festivals és com menjar ràpid, no? Com anar-te a matones i menjar-te una hamburguesa. Però després, clar, hi ha moltes circumstàncies. Jo, per exemple, he viscut molt d'anys a Tenerife i jo no podria anar cada setmana a Barcelona a anar a veure, jo què sé, el tema Impala, el Rayojet, no. Has de concentrar perquè només tens un mes de vacacions i
també ha d'anar a veure la família i tal. Llavors el festival, per exemple, jo durant 16 anys m'han anat molt bé. M'han anat molt bé. I evidentment anar a veure un grup a les 5 de Sora Baixa no és el mateix. Hi ha quatre, són quatre tarats que normalment... Els més fans. Els més fans de tot i no és lo seu. Lo seu és anar a veure el grup en sala i sobretot apoyar el tema de la música en directe. I els festivals és...
Però bé, també tens, perquè jo està consumidor, som i seré consumidor de festivals, però no és lo seu. I després jo a festivals he viscut... Has estat de tots? He estat, no tots, però he anat a molts i jo...
Per exemple, a mi m'han canviat la vida, jo ho he deixat tot, vaig a un festival, vaig conèixer una lota, ho vaig deixar tot, i va ser una història un poc curiosa, perquè la vaig conèixer, vaig estar amb ella només mitja hora, mentre tocaven el The Cure, justament. The Cure era. The Cure, va ser The Cure un benicàssim l'any 2002, amb un cartell impressionant, The Cure presentava Sons of Lost World, per mi, no, aquest és el darrer, ja dic un d'això, Blood Flowers, del 2002.
Però això de Cure, però Radiohead, que va de treu, es quita, es quita ell i s'anésia, i els va anar a veure just quan els tenies que veure. I justament, doncs això, just tant de començar de Cure, va conèixer una nota, només sabia el seu nom, se feia el naixement, le va tirar una foto i la va perdre. I al cap de dos mesos vaig anar i va tirar 1.500 cartells per trobar-la. Tu? Sí, sí, jo. Això és de pel·lícula. Sí, i bueno, la vaig trobar...
i la història va sortir públic i va sortir per ràdio, premsa, televisió i és un capítol de la meva vida graciós i està bé perquè després
¿Y qué posabas? ¿Chica del festival? ¿Dónde estás? No, era una foto que le iba a hacer ella y una amiga. Entonces digo, hola, buenas, me llamo Carmelo, vengo desde Palma de Mallorca, única y exclusivamente para encontrar cualquiera de estas dos preciosidades. Esta es una foto tomada en agosto de este año en Benicassim. Y bueno, aquí tienen mi número de teléfono, me llamen sea de día, de noche, de febre o a buen día.
I, bueno, desastres. Desastres. Me ha passat tot. Vaig anar a unkeant de futbol, que donàvem un las palmes, oi, d'o?
I va votar el camp. Va votar el camp per fer publicitat d'aquest tema. No, amb la camiseta del Mallorca i amb els cartells tirant els cartells. Sí, va estar graciós. Va conèixer el que era passar una nit al calabozo. Com en caeta novel·los. Com en caeta novel·los, sí.
I res, però bueno, la història no va anar gens bé, però bueno, va conyar una història i va ser que tornés a Tenerife, estàs 16 anys i gràcies a haver conegut a la cara, a la meva companyera de vida. La teva dona, greciosa. La dona Patricia, que tu bé coneixes i encantat de la vida, sí.
Idò, ara ens has de presentar la propera cançó que has triat i passaran directament en els àudios dels contestadors simptomàtics, els altres àudios que ens han enviat per aquest programa d'avui.
M'ha pareix perfecte. Endavant, presenta. Bueno, la cançó és un grup que és nom d'Estrangles, la cançó és Golden Brown, de l'any 1981, de l'aigua La Folie, i segurament la coneixereu com la vaig conèixer jo, que era la banda sonora, que sonava a una pel·lícula que és nom El club de la lucha, ens tocava Brad Pitt, i és justament quan Brad Pitt connecta el primer ganxo de la pel·lícula,
i tumba un home, i justament quan està rodant els caos, una cançó. I com te deia, son un Golden Brown, marrón dorado, i tracta sobre els efectes reconfrontant que té l'heroïna.
Per això el de marrón dorat. Per això el de marrón dorat, està tot i l'art. Però més tard, el cantant va donar una segona versió que se'n caigui amb aquest, més que res per coneixement, que és una altra interpretació que té la lletra, que era bàsicament una metàfora d'una relació amorosa on fa que la mort no es teletransporti en lloc de felicitat,
i crec que està molt bé i el teclat d'aquesta cançó és una meravella.
Fins demà!
Every time just like the last On the ship tight to the mast Two distant lands takes both my hands Never a frown with golden brown
Bona nit.
Participa enviant un audioprotesta de 30 segons al WhatsApp del contestador simptomàtic al 699 39 59 60. T'emetrem sense filtres.
Hola, soc una Patricia, la dona d'en Carmelo, i així pensant què podria dir sobre Carmelo i el que significa la música en la seva vida, he recordat un poema que vaig escriure fa un munt de temps, dedicat a ell, i en aquest poema, en l'últim vers, crec que hi ha
una definició molt precisa de la música en la vida de Carmelo. I diu així, sempre ha tingut els naves de cançons i alguna cosa per ensenyar-me. Un beso per tots. Miri, doncs la mare de Carmelo. Era per dir-li la afició que ell té per la música. Sempre ha tingut aquesta afició. Ja li ve des que era petit. Inclús ja li deia des de l'ego.
sap totes les cançons amb angles, amb angles de tota la música, però en canvi no sap les angles perquè això era quan, des que era petitó, des de petit a petit ja sabia totes les lletres. En fi, què dir-li més? No ho sé, és una afició a anar tot al 100% de la música i abans anava, tot un que ha pogut anar a concerts,
Se n'hi ha anat, però quan era petit ja hi volia anar a tots els concerts i ara de major no se'n perd ni un. De tots els que li agradaven a ell, se'm va viatjar perquè d'aquí a Palma no n'hi ha. És que bé, els que li agrada a ell, no, res més, simplement era per dir-los, vale? Adeu, gràcies, una abraçada.
Hola, jo soc n'Amanda i amiga d'en Carmelo i tinc un molt bon record amb ell. Fa 20 anys quan vàrem anar a Madrid a veure en Bob Dylan va ser impressionant i avui dia encara recordem aquell gran moment.
Un inmenso placer el poder estar aquí hoy con vosotros y trasladaros de manera muy breve lo que significa generar a una persona tan aficionada a la música como Carmelo Amilado. Le conocí un día en un Primavera Sound haciendo cola y esperando concierto tras concierto a Arcade Fire y la verdad es que fue todo un hallazgo el ver cómo su pasión por la música y cómo su perseverancia y su manera de
de tener siempre ese ímpetu por descubrir, por estar al día de todas las novedades musicales ha influenciado tanto en mí y cómo a día de hoy sigue haciéndolo y demostrándome lo importante que es la música y cómo no deja de ser un vehículo de comunicación. Los seres humanos sin duda es una inmensa suerte el poder contar con una persona tan accionada a la música, a todo lo que ello significa
Y sobre todo, como he dicho, entendiendo que es un vehículo fundamental para la comunicación. Sin más, todo un placer el poder estar aquí. Y muchos saludos a ti, Carmelo, y a todos los oyentes de este programa. A ver, Carmelito.
Soy Benja. Si te puguera fer una pregunta de música, pues una seria quín disc tornaríes a escoltar per primera volta si tingueres la oportunitat de dir, hostia puta, pude escoltar altra vegà de cero per primera vegà aquest disc. Y bueno, ¿y per què? ¿Y cuant? ¿Y cómo? ¿Y dónde?
Vinga, gràcies per programar. Estimat Carmelo, hem compartit molts concerts i grans moments junts. Simplement vull dir que t'admiro i és una de les persones que conec que més sap de música. Vull molts concerts més junts. Visca el punt.
Hola, Carmelo, què tal? Soc en Tolo. Què t'anava a dir? Fa molt d'any que ens coneixem i volia donar-te les gràcies per tota la música que he conegut, gràcies a tu. I això, i no ho sé, i ara m'ha venut a la memòria que quan anaven a Cateva i ens amagaven les cintes i els CDs i tu ens cacheaves quan sortíem de Cateva, ens cacheaven i anaven plens de cintes i de tot això. I no ho sé, ja volia recordar-lo. I una altra cosa, la meva germana em...
Jo he dit que anies xerrant el programa i m'ha dit que quan li vas tornar, li tornaràs el ceder de la Rosario i de Brian Adams. Si no has de tornar o no, o què? Gràcies, ja. Lilla sense calma. No sabies que dormies fins que t'has despertat. I ara què? Mira, jo ho tinc tot a punta, men. Ja, ja.
Hi ha hagut àudios de Madrid, de València, d'un Salmantí que ha parlat mallorquí per tu. Sí, sí. Però el que més ens ha interessat és això que de nit tu tenies molts cassets i vinils i venien els amics de la teva i te'ls aprenien. Sí, sí.
Sí, sí, me'ls aprenien, sí. I a dia d'avui tinc CDs i tinc cassets buits sense CD, però no són capaç de tirar la caràtula, no són capaç. Sí, bueno, perquè de petit... Tu eres l'amic que tenia música.
Jo era el que gravava les cintes de casset i feia aquestes cintes, saps, això que posava el número uno, posava la duració i tal, sí, m'encantava fer-lo. En el seu boli. En el seu boli, sí, m'encantava. Després venien els rotuladors de punta fina i després va venir el tipus i el tipus deia, hòstia, això va de puta mare, perquè ja no és el mateix un gravat que tenia, saps, que tenia-lo tot immaculat.
Sí, sí, sí, sí. No, primer donar les gràcies a tothom. ¿Sabes què passa? Jo, en aquests casos, me passa com li passava al meu abuel, que de aquí li vull donar un beso a un estigui, que jo li dejojo.
Saps què passa? Que els halagos que te diguin... Ses floretes. Sí. Què dius? És que me fa molta vergonya. M'estim més a una crítica, perquè una crítica pots repetir, però en un halago l'únic que pot dir és gràcies. Exacte, i està molt bé. Però se me fa curt, saps? M'agradaria agrair o tornar aquest, saps? Però bueno, donar-se gràcies a tothom i ha estat una sorpresa, no sabia reter tot això.
No sabies res de res. Què, de la sebra? Què va, què va, què va. Això me fa molta il·lusió perquè... Moltes gràcies, moltes gràcies. Hi ha hagut molta feina per part d'una Patricia, que et sé que s'ha endut sa feina de convocatori, i mos ha permet descobrir coses com, per exemple, tu en aquests moments quant de vinils, discs, cassets, col·leccions? M'interessa. Saps què passa? Que sa música...
Hi ha èpoques de la teva vida que el que t'agrada és escoltar música. Hi ha altres èpoques que t'agrada més fer-la. Hi ha altres èpoques que t'agrada col·leccionar-la. I poc això, no? Perquè la música no només és la cançó, hi ha moltes coses darrere, hi ha un grafisme,
hi ha, jo què sé, diferents maneres de presentar el producte, sobretot si és un disc... Entrevistes, materials, documentals... Entrevistes, és que hi ha molt. Jo, no sé, una quantitat, no sé, tinc un poc més de mil vinils, després tinc quasi tots els cassets, CDs també, tinc un munt... Clar, jo he tingut... El problema del vinil, per exemple, és quan tu fas mudances, tu imagines fer una, dues, tres, quatre mudances d'aquí a Tenerife,
Sí, que està a prop. D'aquí a Tenerife, sí, sí, sí, a propíssim, sí, a tiro de pedra, sí, mai millor. Claro, el vinil és un desastre, i és clar, el vinil, ja només de comprar-te un, sinó de conservar-lo i després de morre-te-lo d'un lloc a l'altre. Però val la pena, perquè és com, jo sempre dic, escolta música un vinil amb un equip de música,
és com menjar una bona taula. No és el mateix menjar-te, jo què sé, un peix, de peu, amb un plat de plàstic, amb un, jo què sé, un paper de culpa, que és un bon puest, o que és un bon quembre, etc. Com els vins bons que s'han de veure amb una copa bona. Efectivament. És un ritual, agafes els primers tries,
Entonces, agafes el disco, el bous, el fas net, el poses, és com anar a missa, és com fer-li una missa o fer una ceremònia, és així, no? I a parte, antes, tu feies música pensant en que això aniria amb un vinil, amb un casset, amb un CD. Entonces...
ja t'ho cobrabes més, ja només que n'hi haguessin alguns conceptuals, que ara s'ha perdut, bueno, ara, mira, justament na Rosalian ha fet un conceptual, però m'en refereix a, jo què sé, Tomi de Jus sobre Pere Roc,
i tants, Sgt. Pepper, Sgt. Pepper, jo què sé, i tants i tants. En fi, hi ha molt d'exemples. Entonces pensaves, comencem el disc amb aquesta cançó, tanquem la cara A amb aquest i comencem amb aquest que pegui força i tal.
Ara tot això s'ha perdut. Per què? Perquè la gent consumeix en streaming i vol espleer automàtic, sap, vol... No és res, la cançó, pum, la passa. Antes no, antes en so casset, en so bolivic, la tenies que passar cap endavant perquè hi havia jocers reproductors. Jo m'agradaria aprofitar-te, ja que ets aquí, perquè mos facis una revisió
De quines botigues de vinils hi ha hagut, o hi ha en aquest moment, quin...
Quins recursos hi ha per una persona com tu a Mallorca? O què trobes a faltar que has vist a altres llocs i que t'agradaria que fos aquí a Mallorca? Sobretot, aquí se conserva en tantes mercadilles que solo neva que ponen puestos vinils de segona mà. Tens xocolat, després tens una tenda amb més vinilos que està de vores carrer de Zon, de vores places patins...
Hi ha tendes, evidentment hi ha tendes, n'hi ha un parell ara que has cantit que les genobertes noves, bueno, gairebé fa poc temps. L'apentura està tornant aquesta cultura. Està tornant aquesta cultura i a Palma crec que el nivell és bastant acceptable. Jo també venc...
d'un lloc que és Canaris, que és Tenerife en concret, on allà se consumeix música d'una altra manera, no té res a favor amb això. I jo, clar, he anat, vinc de 16 anys que he viscut allà, que la veritat que hi ha, retras no és la paraula que vull emplear, sinó que...
està estant com aquí estiguem fa 20 anys o 25 anys. Aquí ja han evolucionat més. Jo me'n vaig anar l'any 2003 i he tornat l'any 2009 i culturalment jo he notat molt de canvi. Que potser després encara falta una mica més per equiparar-nos, ja no te dic Madrid o Barcelona, que evidentment
són capitals grans però sí amb una valència amb una màliga culturalment crec que jo personalment crec que està bé que podria estar millor evidentment tot és susceptible de ser millorable però jo bàsicament concerts també el que sí trobo recursos no recursos sinó jocs sobretot a pobles
que no hi ha música en directe. Això és la mancança que jo trob que hi ha, sobretot a Pobles, no? Ja no t'he dit Pobles que està... Sí, que està molt centralitzat. Efectivament, està molt centralitzat a Palma. I algun nucli més i... Però contagis en sortit d'una mà. Això sí que trob una mancança, però bé, tot és susceptible de ser...
Aquí en el programa n'han descobrint moltes iniciatives que hi ha clandestines o menys conegudes, descentralitzades justament, perquè les fan persones, individus, no institucions o grans festivals, i mos abans comptant en el contestador simptomàtic.
I a més també ens fan recomanacions. Anem a escoltar unes quantes recomanacions i tu ves pensant les teves de coses que tu has conegut o has descobert recentment o fa temps que vols recomanar també als oients. Anem a escoltar les recomanacions.
Sense pèls a la llengua. Doncs a mi m'agradaria aprofitar aquest espai per xerrar un poc d'un projecte que tenim entre mans des de fa molts anys, que són unes rutes teatralitzades amb la companyia Ofni Presents, i bàsicament el que feim és generar unes rutes en base a un edifici, com pot ser un edifici públic com el Consell de Mallorca o el Parlament, que ja fa molts anys que fem feina per ells,
o inclús també ho feim per autors i autores, com és el cas de Mari Antoni Oliver, el cas de Blai Bonat o de Carme Riera. I, de fet, aprofito aquest espai també per recomanar aquestes tres últimes, que som les que tenim ara en marxa. Si algun poble, algun lloc les vol programar o està interessat en dur-les, idò, nosaltres estaríem encantats de fer-ho, estem en...
girant-les sempre que podem. I de fet l'any que ve, en el 2026, serà centenari del naixement de Blai Bonet i creiem que és un bon espai per poder xerrar d'ell i tornar a reactivar aquestes rutes. I bàsicament el que feim és explicar a través del teatre, a través d'una història i una dramatúrgia, la vida i obra d'alguns autors o d'algun espai.
Nosaltres estem enfocats en la part salvatge de Mallorca, no domesticada, esportiva, per això també el concepte de clandestí. I l'entendria com un serp de dues cames. Una la tenim al mercat, a diari, en mercat negre, on arrencam a les 8 del matí amb el millor producte fresc de la mà i també vegetal. L'altra cama que estem per seny, enfrente d'una cuina des d'un garatge, a més enfocat a la part salvatge damunt.
d'interior i sempre també molt vinculada a la mà, sempre hi ha molt de passos, però seria un concepte més underground i l'altre, el del mercat, pintura més fresca. A partir d'aquí, el producte local és la nostra inspiració, l'hora de fets menús és molt intuitiva, cada dia sempre hi ha entradas i sortides de plats, el que intentem jo crec és tenir un missatge
i de representació de la cultura i la pedició de Mallorca, fent-la activa de la nostra manera i a partir d'aquí emocionar amb el gust, amb el sabor i passar-nos-ho bé, divertir-nos amb el concepte i les maneres i la música també és molt important. El mercat, el soroll de fons és el rebombori del mercat, de la gent comprant, de la plaça de crits, de vida i el clandestí seria una cosa més deep, més deep, no sé, de sons més de fondo. Bum, bum.
Hola, em dic Ana Aguilar Amat i he fet una novel·la que es diu Naturalistes Mort, després de dècades de dedicar-me a la poesia. És una novel·la que barreja gèneres d'història de la ciència, assaig i biografia. És el retrat de cinc èpoques, on el protagonista principal és el meu avi, Joan Baptista d'Aguilar Amat i Benús.
que va ser un científic naturalista que va desaparèixer el 1936 i que va fer molts viatges d'ultramar amb aventures diverses. És una barreja també de gènere biogràfic, aventurero, policíac...
En fi, la gent diu que està ben escrit, que es fa molt proper, que enganxa, que és una lliçó d'història amb puntes d'humor, comentaris que refresquen... Tot això estic veient coses que han dit gent que l'ha llegit. També hi ha persones que diuen que feia anys que no llegien una cosa que els agradés tant i que no volien acabar-la perquè no s'acabés el plaer de llegir-la. El dia 19,
de novembre a les 19 obres a la llibreria Embat de Palma, farem una presentació amb Biel Masquida, Roser Amills, Àngel Terron i Apolònia Serra. I em sembla que serà molt, molt, molt divertit. Us espero!
Hola, som en Jordi, visc a Mallorca, a Laró, i el que faig allà principalment és classes de música per a nins i nines. Els enseny tot el que he après i també els enseny el que estic aprenent. Tocam cançons actuals i també de molt antigues, i darrerament estem enregistrant les que ens surten millor en vídeo i en cinta. Això que estic explicant es pot veure a una pàgina d'Instagram, de Marci Panman, l'home de Massapà. Què més?
Estic acabant dos discs, un en solitari, com el de Marci Panman, que serà el tercer, i un amb el meu grup, Els Satellites, que serà el cinquè. Bé, adeu, fins després.
Bona nit.
What's the most weightless, sugar and spices? That fear dragged in the sea of your eyes. Who will you be? Whatever you want.
What song will you sing? Whatever song
Fins demà!
Fins demà!
Bé, tenim, Carmelo, recomanacions de Lutza, perquè no ens havia passat encara en el programa, que ens recomanen un disc que encara no ha sortit, però posant-nos una de les cançons del disc. Està enxerrant de en Jordi, de Marci Pan, que ens ha fet aquest regal. I tu, com no, també ja el coneixes. Sí, bueno, tinc un...
Tenc un vinil de Marci Pantman de l'any 2011, l'Aventures, que ara el tinc que desempolvar. De fet, demà quan arribi a Can Eva, t'estava comentant, el primer que faria és anar a escoltar-lo. Però sí, ha estat un enorme plaer escoltar aquesta cançó, està molt guapa. Té una melodia molt addictiva. Ens agrada, ens agrada. Sí, sí, sí.
Idó, això m'ho lliga amb una altra cosa que jo te volia preguntar, que és que m'ho recomanis, tu que tens criteri, festivals d'aquí o de fora, perquè el món dels festivals és viatjar molt, com bé m'ho has comentat tu, vull que m'ho recomanis un per anar en parell i un altre per anar tot sol a l'aventura, fent aquesta distinció. Per anar tot sol...
Jo som del pensament que si vas escoltar la música, perquè el festival té la música i després hi ha moltes coses. Moltes activitats paral·leles. Però si el que tu vols és escoltar música...
Jo crec que el primer era a Sound, a dia d'avui, el referent, que cuiden un poc més el tema d'horaris i sobretot de la lletra petita. Què és la lletra petita? La lletra petita són aquestes bandes, aquests grups, que el festival aposta per ells.
Per exemple, si tu has anat els darrers anys, potser ho hauràs vist, jo què sé, Tim Impala, l'any 2012, quan els coneixia quatre persones. Quan t'he dit això, t'he dit... Quan descobriments... El descobriment, el mato amb policia, Fontaines, DC, que ara són més de Castella a tot el món. Tens l'oportunitat de descobrir, quan fan el primer disc,
I quan està tot més pur i veus realment les intencions, després ja, en el pas dels dits, dels anys i dels discos editats, tot s'embrut una mica més, no?
que s'acomoden i després jo tenc el pensament que després ja formes part d'una indústria i quan fas el primer entres i després ja formes part de l'indústria i quan formes part de l'indústria has de generar i deixes a part potser uns principis o uns gustos i potser ets que envies per
per el que fa la gent quan fa feina, que és guanyador de pes. Però bé, és normal, tothom vol guanyar de pes. I és festival per anar amb parella, com una aventura compartida, quin recomanaries? El BBK. Quin és el BBK? El BBK és un festival que es fa a Bilbao, a un lloc que s'anomena Monte, que s'anomena Covata Mendi,
que estàs a les afores de Bilbao, de fet, estàs en una muntanya i tens Bilbao als teus peus, amb una vista preciosa. Se fa a finals, ara en guany ja ho fan a mitjans de juny, a principis de juliol, no sé, ara són dates concretes, i és molt còmodo, no és ni molt gros ni molt petit, duen cap de cartell molt bons,
Enguany se rumoreia, per exemple, que durant el Neal Cave, que jo sé que t'agrada molt, que durant el Neal Cave i durant els Darkin Monkeys. I que duguin Inepigi Hargit. Se rumoreia, de fet, i hi ha qualcú per allà, sí, sí, sí, ja seria guai, i que pujassin a tocar la cançó que tenen lluny. Si no, ja la cantarien noltros. Sí, si no, ja la cantarien noltros.
Sí, és un festival molt còmodo i després té l'avantatge que en ple juny o juliol, que quan t'equita molts de calor, allà a partir de les sis o les s'ha refresca i t'ho dut allà i escoltes el teu grup favorit amb una miqueta de fred i dius, hòstia, això no es pega. Tu hauries de fer les promes dels festivals. Sí, sí. Me conformaria com que me pegassin l'entrada.
Sí, perquè això és un altre, però bé, són dobbers molt ben invertits, sobretot en el teu cas que ho aprofites tot. Sí, perquè després ja aprofites, fas turisme ja només musical, sinó gastronòmic, i coneixes les ciutats, i ja està, guai. I tots aquests amics que t'han posat els àudios que vas conèixer per molt. Sí, però aquests són amics també del dia a dia, no? No me diguis res, que me fa vergonya. No.
Ara ja estem a la recta final. Vull que em diguis quin és el teu grup preferit, el teu grup que tu triaries, simplement per conèixer-te una mica millor. Molt fàcil. Ben? Els Jasmids. Els Jasmids. Sí, jo tinc devoció per en Maurice i en Marc, en Mike Joyce i en Andy Rooks, sí. Sí. Els Jasmids, fa molts anys, ets l'únic grup que realment ho col·lecciono tot.
T'ha dit tot, t'ha dit des de, jo què sé, camisetes muñequitos. Lo d'ara he comprat-me un muñequitos, que m'han costat més de 90 euros, i saps això de...? Fetichisme, directament. Fetichisme pur i dur, saps? O sa robaria, sa roba sotèl. Sí, desastres, desastres. I això que últimament no s'està portant molt bé, sobretot amb morrisers, que no et va deixar tirats. Sí, eh? Que tenia mal de coll o mal de pància. Sí, no me faig dir res. Estava cansat, el pobre, estava malalt, sí.
ara ha suspès, havia l'altre dia un percentatge, va llegir, que havia anul·lat 25 concerts al que va d'any, saps? Sí, passarà la seva història també per això. Sí, però bueno, ja se li perdona tot, però hi ha coses ja que costen, saps? Per d'aquí, perquè aquest programa s'escolta d'arreu del món, perquè saps que està online, és seguit d'una mediterrània,
faim una crida dins d'aquí. Què li diries a Morricell? Que se deixi de comedis i que si queda anar a tocar un lloc i ho té tot filmat, si no quedes més remei, et pot passar, no?
El que no és normal és que t'ho dic, ja s'han vist la estadística i aquest home ha suspès, de tot el concert que ha fet, el 4% els ha suspès. És un cas clar d'accentisme musical. Sí, però no dir laboral, sí.
On aniràs tu a provar menys si el pots veure? Doncs mira, ara em vaig a... No, però ell viu a Los Ángeles. Ara d'aquí tres setmanes, per fi, aniré a Manchester i aniré a conèixer el món dels Smiths. Bé, ja només dels Smiths, també hi ha molts grups ja molt famosos, Joy Division, La Factory, Tens Stone Roses, Oasis, que ara han tornat, Default, no sé, hi ha molions. Entonces vaig a fer quatre dies
És un regal que m'ha fet la meva dona. I vaig tot sol, perquè anant jo... Un rato està bé, però tu imagina't quatre dies que si hem d'anar a veure on moriris ells,
Va, que faci inspiració per escriure tal cançó. Ja. O ara aquell pont... Lo que se sol dir un friqui total. Un friqui, sí. Un friqui. Entonces aniré a on se va a fer aquesta foto icònica de... Ay, en Curti, serà aquell pont, que estirà ploguent, farà fred, però jo hi aniré. I aniré a un pont de... Com si n'hagués més autovies, ¿saps què te dic?
com si n'hi haguessis a vi de cintura, es pon que va al polígono, doncs allà, jo faré aquest tipus. És un regal que m'ha fet la meva dona i ho disfrutaré en soledat.
Serà un viatge preciós. Se mos ha passat el programa volant. Sí, se m'ha passat volant. La veritat és que estigui nerviós, però ha estat molt plena, ha estat un plaer poder estar aquí amb tu, xerrant tu, i me l'has fet molt fàcil, i d'aquí te dones gràcies. Encara no m'ha acabat, que mos has de presentar tu la cançó que acomiadarem al programa i a tots els nostres oients fins la setmana vinent.
A l'illa sense calma, en Carmelo ens presenta la darrera cançó i m'ho ha donat sus de sortida. Aquesta cançó, el nom Gastetxe, va sortir el dia del meu cumpleany, fa un període de setmanes. Va ser un regal fabulós. Gastetxe és el casal de joves, en Eusquera,
i és una cançó molt melòdica i joietona que s'apropa al chamber pop amb uns arregles de corda prou interessants i que dona a la cançó un plus d'edicció a ser escoltada una i altra vegada i a tu per què t'agrada escoltar-la una i altra vegada? perquè me fa feliç escoltar-la me fa molt feliç espero que s'agradi
Idò pots dir a Ana Maria Oliver, que la tenim, no ho hem dit abans, gran part de l'equip a quin és control tècnic. Quant tu vulguis, Carmelo, li dones el sus. Mi pan para ti, mi hambre, para por ti, para siempre. Ahá, uhá, uhá. Ahá, uhá.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Dónde comen una comen dos y dónde comen dos.
que salva las almas y me vino que salva las almas y me vino que salva las almas
El dia deus, que eres un buen día.
Què pensen els compositors actuals