Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
L'illa sense calma. Un programa presentat per Roser Amills. 60 minuts de teràpia cultural a Ona Mediterrània.
Bon dia i bon any, benvinguts. Tornem a ser per aquí, a l'illa sense calma. Si no vaig malament, avui és el programa número 14, just començat l'any passat, i esperant que en guany hi hagi encara més activisme cultural.
Ja sabeu que aquest espai és per escoltar què passa i per què a la cultura a Mallorca i per això sempre duim els protagonistes de Bon d'Iveres que fan cultura a la nostra illa.
Avui tenim en nosaltres un creador que ha estat molts anys mirant, escoltant, escrivint, programant cultura a Mallorca i que fa poc ha decidit posar una veu pròpia oficialment. Ara sí, vos present en Sus Mateu. Benvingut. Hola, Roser, què tal? Moltes gràcies.
Ella sense calma, el punt d'intersecció entre la cultura i la realitat ciutadana.
Bé, Sus, te tenim aquí perquè mos has de contar moltes coses. Mos agradaria que mos expliquis aquesta progressió que has fet, perquè abans ho he encetat, has estat i ets periodista musical, crític, cronista, programador de concerts, DJ i ara, des de fa dos anys, tens un projecte com a músic, un projecte propi.
Com ha estat aquesta evolució? Què ha passat? Bona pregunta.
Doncs mira, aquesta progressió va sortir un poc de les meves pulsions internes, ja per la cultura i la música sobretot. Jo des de ben petit, sense tenir referents a dins la meva, vaig començar a investigar de molt molt petitat sobre la música, de bon bé això, i inclús mesclant musices que no tenien res a veure, campant les Beatles,
inclús Nebrin i Spirs, saps? Per dir alguna cosa, no? Sí, sí, t'estaves formant. Rage and the Machine, tot mesclat a música metal, però també a música jazz. I poc a poc et vaig tenir aquestes inquietuds, cosa que me va dur, entre comies, problemes, per trobar gent a Monacó que tenia aquestes inquietuds. I poc a poc em va anar... Eres el raret de l'escola i de l'institut. Era un de rarets, però bueno...
Però jo m'ho duia ben tothom, no eres típic rere que està allà apartat un costat, que va, jo m'ho duia ben tothom. Molt empatit, sempre. La cosa és que... No tenies interlocutós, Pentura, per la teva curiositat musical. No, fins que vaig conèixer l'Abel, que li envio un saludor,
Que n'Abel també... Qui és n'Abel? N'Abel Peset, Abel en Batxa quan punxa, és un bon amic meu i DJ també, gran enamorat de la música i col·leccionista de vinils. I mos van conèixer, doncs, Jovian Tabasquet. Quina edat teníeu? Jo crec que teníem... 12 o 13 anys, o 13 o 14, més o menys, no me'n recordo gaire bé. I la qüestió va ser que jo duia una camiseta d'un grupó de punk americà, que se diu No Fix, i ell duia la mateixa.
No, pot ser mai. Parem un altre color. I va ser com, what? També t'agrada aquest tipus de música? I va ser la primera persona que vaig conèixer, imagina't, jo ja de ben petit, intentant trobar qualcú per xerrar de música. I tot i així em vaig trobar molt poqueta. I vaig acabar molts anys simplement escoltant música i amb la poqueta gent que podia xerrar xerrava de música. Compartia-ho. Compartia i llegia moltíssimes revistes musicals.
i ja t'hi investigava tot el que podia. Després van venir les aèpoques d'internet i ja va ser com, uah! Tot aquest material disponible. I el primer que vaig fer així més a nivell cultural va ser programar les monacoges. Que no me'n recorde quin any era ara mateix, eh? No sé si era 2014, 2013, per ai? I això va ser, perquè jo en aquella època, bueno, perdona, m'he equivocat.
Abans jo ja estava fent crítica musical de jazz, les publicacions de Tomà Jazz i Zona de Jazz sobretot. Això va fer que conegués gent del món de jazz aquí a Mallorca, com per exemple en Pep Llarau, el trompetista, i va ser telèfon al Lloi i dir-li Pep, vull organitzar un concert.
I em va dir, que guai, no sé què, com ho feim, no? I ell me va ajudar un poquet, també em van ajudar... Te va orientar, vols dir. Me va orientar un poquet i també sa gent d'Altraveu de Manacot, que ara ja no estan actius, que també organitzaven concerts a llases de Manacot, ja va ser molt xulo això. I amb ells i amb en Pep i tal, doncs van crear el primer Manacot Joss i va ser la primera que vaig organitzar de música i a partir d'aquí ens ja no em va poder aturar, vaig estar molts anys programant
Vares comprovar que funcionava, la teva passió, fer-ho realitat. Sí, jo crec que ho vaig fer tant de manera apassionada i vaig fer tanta publicitat sense apallar res. Vull dir, m'ho van inventar. I la sorpresa va ser que ja es van venir 200 persones. Un èxit total. Un èxit total.
I també m'ho vaig obsessionar en que els certells havien d'haver de ser certells fets per artistes que a mi m'agradaven. I locals, a la més. Per exemple, m'han fet certells en Diego Ingold, Basses I, en Lluís Afebrer. Sí, ho hem vist, que està qualsevol dels vostres vídeos de cançons a YouTube.
Sí, és a dir, na Lluïsa també m'ha fet la portada de la meva primera cançó. Ja hi va haver una afinitat significativa. Na Lluïsa, al final, hem col·laborat bastant. Jo crec que m'ha fet tres certells i la portada.
És tot un luxe, això, eh? Sí, perquè m'ha portat superbé. I això, una altra cosa que ja tenia clara és que volia ajuntar aquests dos tipus d'art, no? L'art més visual i la música. I també m'ho vaig prometre a mi mateix que no programaria aquest concert que a mi no m'agradés. I això ho vaig fer fent el final. Per coherència.
Per coherència pròpia dic, jo tant mateix no he vist d'això, jo el que vull fer és que venguin músics de Manacó que a mi m'agraden. I la veritat és que no va baixar concert que no n'hi és bé. Ho vaig deixar al final perquè també era un pot jo masoca i dués control de tot, vull dir, no tenia cap col·laborador. No hi ha temps, sóc jo, no hi ha ningú més.
Que perfeccionisme. Sí, sí, sí. El primer sí que m'han d'ajudar. D'altre veu i en Pep Llerau, sobretot. Però els altres vaig bo d'estar ja tot sol. I m'ha anat bé. No sé si és bo dolent, però... I bé, tot això està bé. Estàvem xerrant de programar coses altres, de tenir criteri, de descobrir artistes, en aquest cas, balears.
Sí. A banda d'artistes de fora que eren referents. Sí, més enllà, sí que ja van programar a l'auditori. Sí, van contractar, entre comillas, a l'auditori perquè fes un pot d'assessor musical i organitzar-ho directament. I aquí sí que ja van dur en Ferran Palau, en Pau Baivé...
el petit de Caleril, i això va ser molt... Ja hi havia més pressupost. I vaig tenir una espina clavada increïble, que per culpa de la Covid ja teníem tot preparat, el certell programat, fet, publicat, en Albert Pla. Això és la meva espina total. I va ser el darrer que havia de fer i aquí ja mai durà, no em vaig fer més.
Ja te va donar baixó, hem de dir... Sí, això és el que t'ho deia antes, que vaig arribar a un nivell d'estrès tan alt perquè jo, a més, ja tinc dos fills, tinc una feina, tinc altres coses en el cap. Saludant des d'aquí per demostrar-los que ets conscient. Exacte. Carles i Lluís, vos estimo.
I és que, home, no podia, saps? A més, tenia parell en aquell moment, no?, sa mare de meu fils, i és que, home, no puc, saps? No puc dur tot, i va ser una lada, va ser que, home, jo ja ho he dit tot fins a aquest punt, ja veurem si cal que dia torn a fer això, però de moment no.
Havies entrat en una voràgine de programar, que és com una manera de comptar el dia al món, una història, no? Sí, és una manera molt poètica de dir-ho, però sí, potser sí. De lo que tu penses que val la pena, que la gent ho descobreixi, diferents generacions, segurament. Hi ha una satisfacció pròpia amb això, és vera? Pot ser un poc egocèntric, això, però és vera. Fins ara tot ho és perquè ets la teva voluntat...
Però justament així se fan ses coses, és que sempre et subjectives quan se comissaria una exposició o se fa un festival, evidentment ets subjectiu. Totalment, totalment. Tu saps allò de... Saltre dia, escolta, no sé si coneixes en Carlo Padial, que deia una cosa molt interessant...
Tu saps allò que a tu t'agrada molt un músic X, és que sigui, no? I li mostres a qualsevol altra persona, no ho aprecia, i te fa rabi, saps? Saps aquesta rabi? Que no és justa, perquè tot on té el seu bra. Erem poc això, no? És com a vull que veieu el que a mi m'agrada
I vos ha d'agradar, saps? Hi havia aquest punt de... Els teus amics ja te coneixen amb això, no? Quan te'ls dius, heu d'escoltar això, si no ho han escoltat... Sí, però passen de jo, com de sa merda, ja te'n dic. Sa confiança. Calc uns, no? I en un moment donat també te poses a col·laborar, a fer tu... a escriure lletres, va així, cronològicament. És que m'agradaria posar una primera cançó
I no sé si vols tu ja encetar el tema musical teu. Sí, però no, legalment, va antes tot això. Va antes? Va antes de tot, perquè jo de molt jove som un aficionat a la música rap i a la cultura hip hop des que ja som molt petit, no? I és una cosa que...
quan realment t'apassiona aquesta cultura, t'ajur que no se'n va mai de tu, sempre està allà, no? I ja amb un amic meu, en Àlvaro, que per cert, ja allà em comentaré, en Àlvaro va ser productor de tres cançons d'en Cetangana, i ara em renyerà quan em digui. Ah, que bo!
Sí, sí, antes de que un petesta... Todo en té un passat. Sí, i jo em feia amb n'àlvaro pesquedàvem i improvisàvem. Ell posava música i feia música i ja improvisava. I escrivia lletres de molt petit, bé de molt petit, sí. És que ho vaig fer tota sa vida, realment. Però mai li vaig mostrar-ho, a part de n'àlvaro.
Fins que això, no sé quin any era, 2024, que vaig treure la primera, que va ser que una altra pulsió de, ei, ja està, tio, això ha de sortir perquè no me vull morir sense que per l'homenos... A veure, comprovat què passa... Exacte, si public i si cal que li agrada, doncs, òbviament molt millor, però també la meva pròpia satisfacció de fer un producte realment professional o...
El manco és el que intentem, no? Per tenir un suport físic del que tu tens dins el cap. Exacte, no només tenir-ho dins l'ordenador o mal gravat, saps? Gravar-ho com tot, no? I mai posar en contacte amb Ninol, que és el productor i col·laborador de la cançó, que ell també... Tenim diverses cançons preparades, la de Sumergete en lo abstracto, la pintura que podríem posar ara. Exacte. Me la vols presentar tu.
Sí, aquesta lletra precisament és una lletra bastant antilla, però està bé perquè és com un germen de tot allà vengut. Al final els disc seran 9-10 jansons.
I el que vaig intentar va ser canalitzar tota l'energia molt negativa que tenia de moments fotuts que vaig viure. I treure-ho d'aquesta manera. En vez d'estar... Bueno, aquí vaig estar molt dins la merda. Potser si ho canalitzava ja, era una manera de lleve'm molt de damunt, no? I aquesta lletra, que és molt antilla, m'ha sorprès de mi mateix, quan la vaig tornar a revisar, que vaig dir, ostres, jo aquí ja començava, no?
Apuntar per maneres. Apuntar per maneres. Després les altres sí que són més noves, però ja estan concretes una lletrentia i fa ser la primera que vaig gravant. Anem a escoltar-la. Molt bé. Submarge de l'abstracto. Submarge de l'abstracto.
Sigues pensando, te sumerges en lo abstracto, caes en la cuenta que tu vida vale poco, mermas tus ilusiones que lecen a buen ritmo, el endiablado egocentrismo, pisa el cuento, el movimiento de tu cuerpo crea el acto, reaccionas, creas vida en tus neuronas, ejercitas tus ojos mirando letras de páginas anginas, rompen la tranquilidad del cuello, caminas poco con la mente en otra parte, tus piernas obedecen al desastre,
Buscas maneras simples pero complicadas, catorce bocanadas, partidas y tatuadas. Sientes momentos de tranquilidad aislada, sientes una arcada. Quiebras el silencio, inevitablemente piensas en el día de tu muerte, vuelves para atrás. Recuerdas delincuentes, fluyen canciones incesantes.
Venida de un corazón lleno de llanto, con mis lágrimas tropiezo cuando pienso lo peor. Baile frenético convierto, lamento en susurro, duros momentos creativos me auguro. Brillo con luz oscura a la luz del día, mis espías quieren conseguir mi vida. Caer en trance viéndome palpar la herida. Sangras por los ojos ante tal atroz caricia, en cada rincón ves la injusticia.
Locuras con suicidas que se palpan Glándulas enormes hunde tu brillante plan Sumérgete en lo abstracto Sumérgete en lo abstracto Sumérgete en lo abstracto Sumérgete en lo abstracto Sumérgete en lo abstracto
Recopilo mis inconcretos pensamientos sobre marchitas hojas en una mazmorra entre candelabros macabros de signes atisbo
de asquicio adquirido por vicios, mis etnos es hacia sacrificios, de salud mental al mal acaricio, abstracto pensamiento absorto, mis días absorben. ¿Tú que eres un sordo? Yo amordazado, amor al morbo, al contrasto del lastre del estrés haciéndome tres. No hablo de que me la pelea,
Bétanol, benzeno, acciono el freno. Largo camino, se me hace ameno al menos. Me llevo a la corriente en este mar sin remos, al menos. Dale, sigo la corriente a esos memos. Obsesionado con el tic tac, en el pan tic toc. Disparo con el bic en el blog, no necesito una groc. Falsos raperos divisos, sin un previo aviso. Menos piso, menor insumiso. Llego y dicen, fuck, fuck. Enganchado de lleno al track. Cada vez que pulso rec, invoco a tu pack.
Deja que te lo digan. Me evadí de todo dolor con licor incolor o que colobonas y convertí contratiempos en posibles maneras de dar una solución. Si me reencarno, seré una canción de hardcore. Suenaré fuerte como una puta explosión. Sumergete en lo abstracto. Sumergete en lo abstracto.
Bé, idò, en com hem escoltat, estem amb en Sus Mateu, record a l'audiència, hem escoltat aquesta primera cançó que forma part del teu projecte musical actual, on no noms Sus Mateu, sinó Zorro Gris. És un tema, llesta. Tens un nom artístic nou?
Bueno, si vols t'explico. Sí, explica'm, explica'm. Sí, perquè... T'he dit primer la meva teoria. Vinga. Com que tu has estat crític musical durant molts d'anys, pentura vols passar desapercebuda. Que no te facin molt de mal els amics i coneguts, la confiança. No, no, ja va, ja va. No, perquè en el món de rap el més còmul és treure la teva música amb un AKA, un àlies. Un àlies, va. Un apodo. Com?
El que posaries és un grafit. Exacte, exacte. I... M'acostava molt, no trobava un nom que m'agradés i no m'agrada aquest, ja t'ho he dit ara, i sortirà amb aquest nom, però ja ho he anunciat, que serà, ho deixaré així, aquest disc sortirà com a Zorro Cris, però el pròxim lletraia serà totalment com a Sus.
Ah, molt bé. I al final hi podria sortir, però ho deixaré així. Ha passat, ho et sentes? Ha passat, sí, ja està, passa res. Però me sent incòmode amb la gent, m'agrada més sus. Al final són jo, i el que dic en aquestes lletres sempre sent jo.
No dic que hi ha coses que no sigui, que hagi sortit de jo i que ho penso. Clar, que no és que t'estiguis ocultant darrere un pseudònim, sinó que simplement t'ha sorgit així. Sí, era com la obsessió de trobar un nom artístic i fins que fa poc vaig dir, mira, ja està, això no m'agrada. Surs, ja està.
Xerràvem abans de la part estressant de la programació, de tot això que vas fer, que per cert, he vist que la productora no hi ha temps, pot ser. És boníssima, vull dir, és perfecte el que mos has contat.
Bé, hi ha una part bona és que segurament has conegut un munt de gent interessant i que crec que, ara m'ho comptes bé, estàs aprofitant aquesta xarxa per fer també una xarxa de col·laboracions en aquest primer disc. És així? Bé, no exactament. Amb el tema de la programació, òbviament vaig conèixer moltíssima gent, vaig fer moltíssim contactes
Però per aquest projecte no han estat aquests, saps? A través del món de rap, quan estàs un poc ficiat, vas coneixent també molt, vas fent molta xarxa de gent que li agrada aquest tipus de música i al final aquesta xarxa és una altra, no? L'altre la tens per...
per si l'he de menestar que l'altre moment, si ja conec molta gent. Sí, per programar els concerts, per exemple. Si jo hi has de fer concerts, també ho podria aprofitar. Ja sabries amb qui has de xerrar el manco. Fàcilment, sí. Això no tenia problema.
Idò, me deies que hi ha una xarxa alternativa del món del rap. Sí, en el món del rap és molt peculiar. Com és aquesta xarxa a Mallorca? Com la descriuries a qualcú de fora? Com és la xarxa de rap a Mallorca? Complicata. El món del rap va néixer d'una manera... Era molt hater, antes. Terrimament hater. De fet, quan nosaltres feien coses per ser gent de Palma, i ara té molt de mitjans de Palma,
Era com, no, no, saps? De sa part forana, part forana, i era com tot era guai. Inclús si hi havia un grupot que estigui atobant... Que era com sa banda de Manacó i sa banda de Palma. Sí, sí. Tot era molt de conflicte, inclús els tiraven coses. Sí, sí, sí. Però això ha canviat molt ara. Ha canviat una borrada. Des de quan ja vaig ficar ara en el 2024 més o menys a conèixer gent i tal, tothom m'ha respost superbé. La veritat és que no he tingut cap problema ni on.
I he començat a conèixer molta gent a través d'això, anant-te avents i enviant missatges, inclús per Instagram. Ei, tio, m'agrada el que fas i tal. Que així vaig conèixer Ninol, que és el productor de la quinçó que s'ha anat ara i que es rapellava després de jo. Vaig conèixer així, amb un missatge. I al final, mira, em va fent dues quinçons junts i que el conec m'ha...
Però vols dir que hi ha un circuit que està en funcionament, que fan concerts cada setmana i vols dir que la resta dels mortals no ho sabem? O com funciona? Se fan molt poques cosetes, molt poques. I a més, això ho he comentat molt en Nabel, que la comunitat de rap de Mallorca està superdesperdillada. Falta un poc més d'unió, saps? Si fan un concert ara amb Petro Man, el meu compitxeta de la darrera cançó que posen,
a lo millor de més hi van els seus amics, de més hi van els amics, és com que no hi ha un recolzament. Quins serien els punts de trobada? Quins locals, quins llocs, quins espais? Podries tu, per exemple, dir que les persones que ens sentin, que tinguin curiositat i vulguin connectar, què haurien de fer?
Espais on el programi rap te refereix. Sí. A quin circuit? On se troba? Jo sé que allà has anat fet a Seteneu. No sé a quin. Sé que en fan... No me'n recordo el nom. Un lloc que està per Pelígo, no? Ah, sí, és per anar... Com se diu? El centre que és alternatiu. Sí, és que no me'n recordo el nom. Sé que fa poc que em van fer. Sí, Coquerroi, no sé què. Crec que no. No és aquest. És un altre. Se fan molt poques coses. Ara fa poc vam fer dos avents aquí i perquè...
Varen fer una presentació d'un disc, però a un llot que no és ni una sala de concerts. Llots alternatius. Llots alternatius, totalment. T'hi poden seguir, per exemple, per Instagram, i si hi ha qualque cosa ho sabrem. Exacte. Digues quin és el teu Instagram. El meu Instagram és arroba susmateu. Susmateu. Com un, dos, tres, sus. Exacte. S-U-S, sus.
Mateu. Ja està. També és de Zorro Gris, però ja t'he dit que pot ser que el desaparèixi en colze. Zorro Gris és provisional. Sí, al final quedaràs meu i ja està. Però Zorro Gris traurà aquest disc. M'ho deia que aquesta era la primera cançó que hem escoltat i les altres dues també són de Zorro Gris o no?
Ah, ja, la pel·li de terror, que també estaran els discs, i després he duit una col·laboració amb el meu amic Joan Adrià Pistola, que això ja és un projecte també rap, però com a metal rap, o rap metal. Ah, aquesta ja me l'explicaràs després. Però la pel·li de terror sí que... Idò, mos presentes pel·li de terror, què és el que escoltarem? Uf.
Aquesta cançó és una cançó duríssima, si escolteu bé la lletra. Bueno, el moment... Crec que va ser el meu moment més fatídic, no? Que, bueno, va haver un canvi a la meva vida molt gros i com que no sabia com... Volem els detalls, ja que mos hem posat aquí a conversar. No sabia com sobreviure. Bueno, és quan m'he separat de la mare del meu fill. És un canvi, sí, important. I, bueno, allò que no entens, què te passa? No saps com pots viure, ni siquiera saps si vol viure...
I era tota la llamada a sortir del cap, doncs just deixar-ho, i vaig escriure aquella cançó, i la vaig gravar molt de mesos després, però la vaig escriure, bueno, la vaig escriure durant un temps, i vaig decidir gravar-la. Que per tu és una manera terapèutica de tractar les emocions. Sí, totalment. Es dura escoltar-la, però venent cap aquí l'he tornat a escoltar, feia molt que no l'escoltava. Tu te va venir bé. Sí, sí, bueno, m'ha costat, però bueno. I és això, bàsicament. La pel·li de terror és la meva pròpia. Anem a escoltar-la.
Cuento en mi cabeza las neuronas que asesino Me desvivo por crearme una rutina Mi propia arcada provoca mi puta vida Me deslizo por la avenida y me topo conmigo mismo No busco mi amada en verdad, no busco nada Encontrar mi piedad es nadar en la mentira Pucear en la avenida, navegar en la tierra En esta guerra sale a flote mi propia mierda Tengo la boca en la acera
Crea y destruye. No te creas mi discurso. Es mi asunto. Cómeme los huevos y punto. Tengo miedo a la muerte que no me despierte. Al mismo tiempo tengo ganas de quitarme de medio. Bromeo. Miento con mi cara feliz de perro. Mi error sobrevivirá en esta peli de terror.
Bona nit.
Guarros, pedazos de sucios papeles, un mustazo. Sacar del dolor un puto temazo y no el de lira. Con el izolo irá mejor te irá. Respira, inspira, brother, respira, ve más despacio. Espacio, necesito el tiempo, roto el mecanismo. Me espera un viaje conmigo mismo, al interior de mí mismo. Y hay un abismo. Me llevaré una cruz, por ser de hacerme un exorcismo. Pienso que yo mismo me llero y me dejo.
Cambio felicidad por un puto abismo. Cataclismo en mi esfera cercana mis canas. ¿Qué pensabas? El zorro gris no es de su escávara. Mis máscaras procrean ante mi puta sorpresa. Vaya pereza. Mi vida un sinfín de locura y cerveza. Mi mente un bucle, mi bucle, mi mente... ¡Que alguien me despiente! Odio mi puta cabeza. Nunca reza. Mi autoestima nula sufre de incerteza.
No encuentro las luces. Quedo atrapado en las tinieblas. Flagelo mis heridas. Solo me queda una salida.
Idò, mos has contat moltes coses amb aquesta cançó, com bé deies, hi ha una part de generositat de fer lletres, que tu ja havies fet lletres abans en el teu aire, però aquestes són les que has fet per el teu projecte.
Totalment, sí, sí. Aquestes són com una manera de llevar-te sa roba, no? De llevar-te totalment, no? Sí. I no sé si és valent o no ho és, però estic dient coses molt privades de la meva vida i així ho sentia que ho havia de fer.
La gent que ho escolti te coneixerà millor. Exacte, sí. I tu també tindràs la perspectiva de veure si has aconseguit transmetre el que volies, perquè a vegades passa que entenen una altra cosa. També, totalment, i m'ha après totalment l'Hable, no? Però també he de dir que ja no me sento identificat amb tot això, vull dir, ni vull tornar en aquell estat de...
de tristesa. Clar, no és una bandera, aquestes cançons. No, no, no, això és lo que vaig ser en aquell moment i després, només fris de què sorti, però hi ha molt de damunt, però té moltes ganes de gent que m'escolti, això sí.
Estàs fent pentura una antologia de les teves lletres, dels teus diferents moments per aquest primer disc. Per aquest primer disc. Això et serà fer-lo així un poc més conceptual, que tot ens revolti això, no? Aquest tristes, aquests mal moments. I també qualsevol moment lluminós. Hi haurà, exacte, hi ha esperança. Per això he duït una cançó més lluminosa.
xerraven de col·laboracions tant en el sector, possibles col·laboracions futures, com col·laboracions musicals. Vols presentar una mica totes aquestes persones sense que estàs fent o faràs o tens previst fer col·laboracions en aquest moment? Sí, per exemple, el primer seria Ninol, que és el primer que va confiar en jo. Qui és Ninol? Ninol Bits.
És el productor de les dues cançons que he posat i que també rapea o rapetja, no sé com se diu, a les dues cançons. I va ser la primera persona que va confiant jo i m'apareix un autèntic mestre de... sobretot de com treu et so. Si escoltes bé i em casco la música, és una màquina. Tècnicament, vols dir? Tècnicament és molt bo i rapetjant m'apareix dels millors que hi ha, que té una veu superoscurota, molt peculiar, molt peculiar.
I ja seria... Perdó. El primer presentatge, per cert, té un grup que se diu La Secta, per si ho voleu cerquen. Cerquen-lo també, eh? I Ninol, on se troba geogràficament? Està aquí a Palma. A Palma. A Palma, sí, sí. I és del grup de Palma que no s'ajunten teòricament amb Berdemanecó. Bé, ara sí, ara sí. Nosaltres ja i Nabel hem fet molta amistat ara amb tota la gent, així que sí, crec que sí. Ninol és un maig i un tros de pa, a més.
Idò, tenim situat a Ninol, després, men, altres noms que... En Petromant. En Petromant és un jove de Xile que viu a Palma crec que fa uns 4 anys i que vaig conèixer perquè anava a Elisabar m'anava a punxar al Lleida
Mira, jo som el Gay Dina. Mira, per on? En Berda 1984, m'imagines. Estàveu per allà. Què se diu en aquesta sala? Què se diu? Se sala que està allà al Lleida. A la plaça. Ara no me surt, també. Ara mos hem oblidat tots dos. Però bé, jo he passat la meva infància. Està molt xula, la sala. Tot va ser que ell va pujar a fer dues o tres cançons.
Que era com un microobert. Era un microobert i simplement li vaig dir que m'havia agradat el que havia fet i allà ja mos van conèixer i van tornar a coincidir i ja va ser com, ei, te fallaran si feiem alguna cosa junts? I tenim dos temes junts ja. I també, no sé, connexió directa, xerrar amb el mateix idioma, no? Vos heu trobat? Sí, de fet he xerrat amb ells just tantes d'entrar aquí.
Ah, sí? I que t'ha donat qualsevol consell? Clar, ha dit... Sonarà la nostra cançó, que ho saps. Ah, molt bé, molt bé. Ens fa molta il·lusió, això. Súper content. A veure què li pareixerà l'entrevista. A veure. Nagasaki. Qui és Nagasaki? Nagasaki, Nagata. Nagasaki és una altra... És argentina, ja, realment, però viu a Palma, no sé si des de sempre o des de petita, i vos recomano molt que la cerqueu, perquè és una absoluta màquina. Ah, molt bé, eh?
Una recomanació femenina, a més. Ens agrada molt, això. Sí, sí, sí. Té un tema en el disc. Som Nagasaki, jo i en Little One, que és de Monaco. I a mi m'ha flipat. Aquesta elota, a més de cantar increïblement bé, quan se posa a rapear, és una bomba.
Has de ser bones. T'havia d'haver dit el tema avui. Ja el te passaré. Jo te proposo una cosa. Pregunta-li si li agradaria venir al programa, que mos agradaria molt. Sí, ja ho diré ja. Nena Gassaki, m'ha agradat. Atentos amb ella.
Beníssim. I després tenim Little One, Musgo, DJ Flamp, Adrià o ADR Ramos. Sí, en Adri Ramos. Adri. Bueno, Musgo és productor de pràcticament totes ses altres cançons, llevat de ses de Ninol i de dues més, que són en Cuero i en Grandmaster Jota,
El Musgo produeix quasi tot l'altre i seràs que pràcticament ho mesclarà tot. Menots de ni no els que els ho mescla ell. Musgo és un joc d'aquí de Palma, també superactiu, té moltes cançons publicades, té diversos discs, i també m'ho recomanen a Sergueu, Musgo One. Musgo One. Musgo One, Spotify.
I també va ser com un missatge per Instagram i m'agrada el que fas i ens passem les coses i ens agrada la connexió, sobretot, perquè el que solen fer és quedar primer, amb una cervesa. Si vols que ells ve, perquè si no... Exacte, i amb una primera vista també, m'agrada molt el que fa i ens entenen molt bé.
Fantàstic. Justament, en Adri, ets l'únic que no conec en persona. Ah, en Adri encara no l'has de virtualitzar. No, perquè la cançó que hem gravat amb ell i amb un musgo, precisament, que són tot tres rapeant, jo no estic content de la meva lletra,
i la vaig fer de ser-ho, la vaig tornar a fer tota i després havia de fer el tercer tros amb una altra persona però al final se va desentendre i en el darrer moment el musgo em va dir, li he dit a Nadri i li dic, ostres, no el conec personalment però el que fa, m'ha pareix absolutament brutal. I encara justament no he tingut l'oportunitat de conèixer-lo. Fantàstic. Però el que fa també és com a buf, mare meva. Té un grup que es diu La Morgue, per cert. La Morgue. La Morgue. Molt bé, tots aquests els seguirem.
I tu, mentrestant, paral·lelament, continues actiu, com us has comentat ara, que de tant en tant punxes, fas, participes o col·labores amb diverses activitats, m'imagino també algunes amb altres artistes, d'altres disciplines, vull dir. O no? És a dir, el tema de punxar, sí, seguim actius, de fet, no fa massa ben punxar
Aquí hi ha una presentació d'un disc d'en Poder, que també li envio un saludo. I també la presentació del disc d'en Black Track, que també és un jove d'aquí de Monecà, en Alejandro.
I per m'han acabat també punxar amb... Hòstia, clar, tenim dues formacions, ho he d'aclarir. Amén. El ATPC, que és vostre company, en Jaume, en Jim Ijas, de Rapos un Peix, ja ens va entrevistar. Sí. I ens va demanar què significava i li van dir. I el ATPC vol dir a tomar por culo. Ah, molt bé. Ens agrada aquesta subtilesa. És que hi ha el logo...
I després punxem en Na Clodet, no sé si coneixes Na Clodet, Na Clàudia de Manacor. Can Giró, Pentura, l'he vista qualque vegada. Pot ser que punxa, però ella sol punxar, bueno, es punxa un pot de tot, però s'especialitza bastant en tecno, en música electrònica.
La Clàudia col·labora amb... amb la Joana... La pintura me confonc. Som molt despistada, jo. No te preocupis. La Clàudia va sorgir una cosa de l'anada, una ballada que punxava amb nosaltres i altra gent. Anava bé el jo, la Clàudia i altra gent.
I la qüestió va ser que vam decidir acabar punxant tots tres en el mateix temps. I allà va néixer un projecte que seguim fent, que es diu Random Selecta, que la història... El nom és bo. Random Selecta, la qüestió és fer un random i, a més, com a tot llant, un pollo es collons, no? Com a posant cançons superdiferents, procurant que siguin tamazos.
però que sempre dins l'exembre. Que se vagi sa intenció. Sí, si te posen cameron, després te sonarà igual d'Irbana, o després te sonarà el fari, saps? I sol funcionar molt bé. I això per voreró, volem assistir a una d'aquestes trobades random selectes? És complicat, entre que Anna Clàudia fa feina en el vermut, de fet el vermut és la doenya, ja diem.
i té horari o té complicat, no és un tipus de punxada fàcil de... De localitzar. De vendre, no? Que t'acontractin per fer aquest tipus de punxada a l'occa, però quan ho feim, i sempre que ho hem fet, ha anat una meravella. La gent se queda flipant. I a més tot ho feim amb vinils, això sí que som analògics total. Els nostres vinils, i a més només podem demanar que posi alguna cosa perquè és l'occa duim.
Jo vull que m'expliquis això, que ja m'ho han explicat moltes vegades, però com és per tu? Quina és la diferència de vinil i no vinil? Açora de punxar. En el meu cas, jo crec que és una cosa com més romàntica, no? De perdre un poc... Perdre, no, d'invertir un temps en posar el disc, en posar l'agulleta... A més, pensar que allà tens un temps determinat i ho has de girar, estàs pendent, mira't la portada, qui és que ha fet...
ets arregles i ets musices a...
perquè quan ja tenc passió per la música, ja posar una cançó a Spotify, això ha de ser dins el cotxe, caminant, que ho faig i ho tens, però posa't-ho dins la teva. És un plaer afegit. És un plaer absolut. Però a l'hora de punxar, te poses una mica més difícil? És molt més difícil, clar, has d'endevinar i has de fer que quadri més o menys les cançons, és més complicat. I també nosaltres anem amb mescadors superanalògics, que ni siquiera no tenen ni efectes, no? Una cosa...
Nosaltres sempre dic que no som DJs, que nosaltres posem cançons. No mos considerem DJs. Tocata. Sí, de mescla absoluta. Ja va, ja va, no fem el que poden, però bueno, a la gent li s'ha d'agradar. Molt bé, i tenim un altre col·laborador que a Pentura podríem escoltar també sa cançó, que és en Joan Adrià Pistola. Exacte, molt bon amic meu.
Si m'ho has de contar qui és, com ho heu conegut, ho volen saber tot aquí. A part d'un bon amic meu, és un d'aquests músics que ho duen de dins. Ell fa música de manera compulsiva i quasi no dorm. Necessita fer cançons i cançons i cançons, no se pot aturar.
I què ha passat? Que t'ho heu conegut i et dic jo em passa el mateix. Jo no ho fan tant compulsivament, però és veritat que ell m'anima molt, és a dir, retroalimentant tot el temps, no? I de fet, si és que ens som més ràpides que he fet, ha estat amb ell. De fet, n'hem gravat una ara, fa dos o tres dies,
que ja està mesclada inclús i sortirà dia 15, que és demà, si no ve malament. Demà, sí. On i com la poden trobar? La publicarà per Spotify, si voleu seguir en Joan Adrià, Joan Adrià Pistola, per Instagram, per allà ha publicat històries i això. I estem supercontents d'aquest que ens han quedat.
Demà l'escoltarem. Ara no recordo si es poden posar likes o no a Spotify. L'important és que l'escolteu i traieu conclusions si no vos agrada. I què se diu aquesta cançó? Morir a fuego lento. Morir a fuego lento.
Idò, Pantura, la podríem escoltar ara i després m'ho comentes. Però aquesta et serà de dia 15, dic jo. Ah, això serà de dia 15. Tu dius la que posarem ara. La que posarem ara. Ara posarem Pallasso. Ah, ara posarem Pallasso. La de dia 15 fins demà no la podem escoltar. No la podreu escoltar. Però escoltem Pallasso, que també l'heu fet junts. L'heu fet junts i ha sortit en el disc Podi d'en Joan Adria Pistola.
Crudo puto asunto sádico, mi cerebro fuera, en la esquela, la cara de la non grata, catarata roja, la sangre del resplandor, mi imaginación fuera demasiado, cállate la boca, no eres más que un puto desgraciado, negativo artismo de cloaca, autosumisión, yo quiero tu división.
No busques mi comprensión, te aniquilo cual balazo con fiction. No me entra la risa, solo fuego en tu habitación. Desparramo tu cerebro, no tienes perdón. Mas tu don es peor que don Simón, coño, son de Mordor. Analfabetos como Odor, es un classo error. Suces al zorro de Maramondor. Tu boca es horror, lávate con alcohol. Bate con el yon, escupe mi canción. Vas de listo, creíste ver a Cristo. Mas mi misto, prende tu pilis garrón.
Puedes ir callándote la boca De paso Puedes ir de
Ata por las ramas tus palabras caen, se suicidan. Tu valiento es putrefacto, órdenes a catarse, eres mierda. Mato ratas, alabas, palabras malnacidas. Mas tu bis a bis, cotidismo es pésimo. Vienes un ardor de estómago, calo al listo, alocado a tu distribuido. Con tu boca hablo en mi boca me enjuago. No andes despistado, punto payaso. Alto rango en el arte de asesinarte. Más que sangre hablo de intoxicarte, lástima tu microcerebro de cobarde.
Fins demà!
I ja hem escoltat una altra cançó, una col·laboració en aquest cas, i volem que els nostres oients també escoltin una crida, que si vols mos pots ajudar tu també a fer-la. Molt bé. És que aquí en aquest programa, l'Illa sense Calma va sortir amb s'idea de fer una anàlisi
constructiu de què està passant a Mallorca, en la cultura, per què passa, què se pot fer, i al llarg dels programes la gent ens ha anat enviant àudios. Ara, com que hi ha hagut vacances, avui no en tenim, però convidam que ens els enviïn
I anem a escoltar les instruccions per participar. Tots els oients i tots els teus amics, tots aquests que fan rap, per favor, que m'enviïn un rap en el contestador simptomàtic. Els de dius, que participin. Anem a escoltar-lo.
Participa enviant un audioprotesta de 30 segons al WhatsApp del contestador simptomàtic al 699 39 59 60. T'emetrem sense filtres.
I doncs ja tenim a tothom convidat a participar. És per remogar, perquè tenim la teoria que als mallorquins mos costa molt remogar de lo que importa. Què opines tu sobre aquest tema? Sobre remogar? Remogar en general o concretament, que és lo que mos importa més aquí, sobre sa cultura que sa fa i sa que no sa fa? Sobre sa cultura, jo diria que remogar en poig. O remogar en malament. No sé.
Dóna-me les instrucions per remugar bé, per favor. No te creguis que jo sàpiga, no tens la veritat màgica, però jo crec que el que fa aquí és l'educació cultural des de petits. Això és la meva teoria.
Per què dic això sense que els professors se matirin a l'escoll? Perquè jo mateix, quan jo era petit i vaig veure la educació cultural, que vivia a la meva escola i crec que és el meu fill exactament el mateix, no s'ensenya més que el típic de que sigui música clàssica, que sigui tota la flauta i no sé què.
Unes bases generals, però... És que m'apareix això... Quan li pots crear curiositat a uns infants, d'aquesta manera, jo crec que s'hauria d'ensenyar. Jo crec que s'hauria d'ensenyar una cosa tan bàsica com aprendre a escoltar música. No fallis res més, deixes mòbil, que això és un gran problema, els mòbils. Deixes mòbil, deixa't de pantalles, deixa't de tot i escolta. 3-4 minuts d'una cançó i...
i viu-la i pensa que t'ha transmet, si t'ha transmet alguna cosa, potser aquesta no en concret. I després, que se podria xerrar de curiositats, de músics, per exemple, si tu poses context d'on surt la música... Fes-ho més atractiu. Molt més atractiu, ja penedit el Lotz i el Lotes, no?
Jo crec que ve un poquet d'aquí. El que passa és que la gent es fan més grans i tot el que podien tenir d'absorbir ja van perdut. I ja només quedaran els que ho duen innat.
és que ja són maquinetes és que ho duim de fàbrica i no mos ho llevarà ningú però si tu vols crear un pot de més de cultura que creixis riquesa sempre jo crec que hauríem de començar per allà baix
Passa una cosa semblant en la lectura. Probablement, si tinguéssim aquí un cinèfil, m'ho xerraria també d'aprendre a veure cine veient els grans clàssics i sabent una miqueta l'evolució del cine. Però bé, això en general és el que passa en tots els àmbits de la cultura, d'aprendre a estimar, per després saber tenir criteris, saber valorar.
Sabre tenir pensament crític també, no? No conforma't-se amb qualsevol cosa. Jo vaig escriure un article fa molts anys, de tot passaré, si te fa il·lusió. I tant, mos ho passes a tots. I cercleu-lo, se diu tiempos modernos o que nos está pasando. Se va publicar Noto de Cindy. Ah, Noto de Cindy, sí, una publicació de referència. Va estar uns anys allà fent articles.
I ella reflexionava sobre això en concret, sobre què ens està passant, com és que ningú té llanes de... Tot això va sorgir perquè vaig veure un concert.
Pallat en dos vests públics d'un grup d'aversions que, molt bé, però que era un absolut desastre. I m'havia enfadat. I com que m'havia enfadat, vaig escriure tot l'article... De com pot ser mai que sigui tan... No hi havia uns mínims raonables per contractar en aquell grup. I vaig començar a reflexionar què està passant aquí.
Aquí ens queixem molt i remugem molt, però també ens agrada anar per sa banda optimista, que és de posar-hi remei i tenir propostes, idees, de sa manera constructiva. A tots els convidats els preguntam, si tu tinguessis ara de cop i volta d'avui per demà un pressupost il·limitat per fer qualque cosa concreta,
aquí a Mallorca per sa cultura, que evidentment no fos per fer negoci tu, sinó per aportar sa cultura mallorquina, que lo que posaries en marxa te faria il·lusió? Bona pregunta, perquè m'havenen al cap dues coses que són diferents. Igual les he dit totes dues. Vinga, totes dues, és il·limitat. Perquè una cosa que vaig comentar fa poca, de més...
No sé si diré Gordon Moore. Digue-se que no te robaran. Una seria... No, realment seria pèrdues. No, l'Ajuntament de Palma t'ocupirà. Ostres. Pentura seria bo que ho facin.
Mira, una sèrie, i heu reivindit des d'aquí, fer una sala de concerts pública a Monacó, perquè a Monacó hi ha 3 milions de músics, però només tenim una sala de concerts que és privada i que moua molt bé, que és la de Jean Giro,
Però ja està, i concerts allà, a l'aire lliure, ja és cosa de l'Ajuntament directament. Per mi és veritat, és complicat. Una sala de concerts, per favor, per fer concerts. Disponible, que gestioni qui sigui, però que puguin fer concerts habitualment i que se creï un rodatge de concerts. Igual m'agradaria utilitzar aquest dopes per això.
L'anterior programa, on va venir un grup liderat per un cantant, el Jairo, que té 13 anys. Ostres! I el 37, és un grup preciós, Electric Jump. Mhm.
estan començant, també, mira, teniu coses en comú, i m'ho demanaven una cosa molt semblant, amb 5-6, vull dir, vos podriu ajuntar, que hi hagués també espais per assajar i rodar les cançons i conèixer altres grups, perquè, per exemple, un grup jove com aquest, o una persona que comença, no se pot permetre lloguer d'un local insonoritzat, així com així.
Totalment. La gent t'acaba assajant a cotxeries o cotxeries de mala mort, com uns que hi ha per Monaco. Però sí. Bueno, a Monaco hi ha un hotel d'assaig, però el que tu dius, que també ho has d'apallar. Clar. Sí. Que seria donar la facilitat de concerts i assaig. Sí, que fos públic. Una mica com el gremi, però el gremi és privat. És privat, que fos públic, sí. A Monaco va una temporada, fa molts anys, que hi havia un o dos llocs disponibles i no valia res. Però no sé si encara existeix, la veritat.
O fem una crida d'aquí, que mos telefonin en el programa, mos enviïn un WhatsApp. Si hi ha locals disponibles, volen sabre per dir-ho al món mundial. I l'altra proposta a la Moller, perquè justament t'has xerrat de cine, i jo som un autèntic friki i aficionat en el cinema. També de cinema. I és una que m'ha vingut en el xapa, i ho vaig comentar fa poc en la meva lota. Va ser, si mos toqués la loteria...
No, això és pressupost il·limitat. Ilimitat, mantenir una filmotatge. Molt bé. De bon divers. Després, el que ja feia no hi ha temps de fer la música que ja ho volia, seria programar directors que a mi m'agraden, fer col·loquis, fer cicles, això seria una absoluta... m'encantaria, seria un somni.
I fa molta falta. Sí, no, no, fa molta falta una filmoteca, tenim les sales cada vegada de manera més precària, les que programen pel·lícules que se surten una mica de la comercial, ho passen malament.
Sí, allà de Cineciutat, per exemple. Exacte, que sabava de reviure gràcies a la col·laboració dels socis, com en Berkami. Vés a Súnic Llots, Súnic Llots, allà estic a Rivaly, i s'ha gustat a la Ballada, també en posen algunes pel·lis diferents, però a Cineciutat ve a Súnic, allà més independent. Jo m'ho tenia una filmoteca. Idò, ho volen tot, volen la filmoteca, volen les zones d'assaig,
I ja mos queda no res de programa. Tenim una darrera cançó que també m'ho has de presentar a tu, per favor. Que sense que acomiadarem el programa, si t'ha quedat qualque cosa important per dir-nos o dir-vos tot d'una.
No, la veritat és que no. No m'ha anat a tothom. Crec que sí, sinó que no m'ha anat a qualcú, me sap greu estar sense bola. Exacte. Idò, mos presentes aquesta cançó i ja m'on anirem. I recordant que demà estarà disponible a Spotify la nova cançó que es titulava...
Morir a fuego lento. Morir a fuego lento. I ara presentem aquesta. Moltes gràcies, Sus Mateu. Gràcies a tu. Zorro Gris. Lo que sigui. Lo que sigui. Doncs aquesta cançó em fa molta il·lusió perquè, bé, no està publicada encara, però em fa il·lusió perquè és la cançó que dona llum a tot el disc. I se diu, tu ve que ha de fer cançons, que és un pel que diu, no? Vaig haver de fer cançons, no? Per...
per mirar d'estar bé i és de la llavadis i aquesta cançó és com la culminació de tot de ja està, ja ha sortit de tota aquesta merda i col·laborem jo amb Petro Man la instrumental és d'en Cuervo la mescla és de Ninol i els escratges d'en Grandmaster J fantàstic, anem escolten-la
El rap salva vidas, salva heridas.
Bona nit.
Iらっしゃあしたと...
per avui l'Illa sense calma t'has sentit bé molt còmode, moltes gràcies m'encanten les entrevistes on tens espai per xerrar tranquil·lament i no hi ha pressió aquí pressió can ni una en els convidats a les entitats a les administracions i és que manegem millor o pitjor el cotarro cultural sí que els hi donam una miqueta de vencís però aquí mos comportam m'he sentit molt còmode, moltes gràcies
I d'això és tot. Fins la setmana vinent. Recordeu enviar missatges en el contestador simptomàtic. L'Illa sense calma. Un programa de Roser Amills amb convidats sense pèls a la llengua, maleses i humor salvatge. Ens podreu escoltar cada setmana a Ona Mediterrània.
Participa enviant un audioprotesta de 30 segons al WhatsApp del contestador simptomàtic al 699 39 59 60. T'emetrem sense filtres.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
Fins demà!