i també de ser víctima de les idees de l'època. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Un podcast amb Lluís García i Marian Colmillo.
Ara, perquè he fet jo... Sí, eh? Se m'ho havia olvidat. Ara, com no venim cada setmana, s'ha t'oblidat tot això, te n'oblides completament. Benvinguts, ser benvingudes. No em passa res. No, però m'ha agradat. Això ens ho havia apuntat al guió. Aplaudir. Aplaudir, sí. T'imagines? No, hem d'aplaudir al principi. Hi ha gent que ho fa, eh? Ara toca aplaudiment. Clar, quan fas una escleta, ho apunten tot. Sí, aplaudiment un, aplaudiment dos. Ah, sí? Aplaudiment sincer, sobretot. Si s'ha d'apuntar així... No, però se m'havia olvidat. No, no passa res. Que t'he vist així preparat. No em passa res. No, hombre... Ja et donarà benvinguda
Sí, donats a benvinguda i benvinguts a tots. En el nostre, no dic res, però, una setmana més aquí. S'ha de dir, eh? S'ha de dir, sí, sí, sí. Això primer de carrera, primer de podcast. T'has de presentar, has de recordar. Has de recordar. Regularment. En Lluís aquí, en Marianne aquí de Sà. Clar, clar, clar. No conviem. No. Cada setmana som els mateixos. Sí.
Amb tanta il·lusió tampoc convindria, eh? No, vinga, ja posi il·lusió. Jo no entenc... Això és espret, és que jo s'ha arribat espret. Sí, eh? És que sí, jo t'he vist arribar i anava sense els guants i tot.
Sí, perquè vinc amb bicicleta pública, a més, que és una aventura venir amb aquestes bicicletes. Si no és la roda del davant, és la del darrere, i si no el pedal, i si no la cadena, mai saps què passarà. Però és molt divertit, i mira, en un trajecte que a peu són 40 minuts, amb bicicleta, en 12 minuts avui. Jo és el diari, ara que dius això de 40 minuts, el diari vaig a Esportitxol de Canostre, que tu saps on visc, que ja el de tot.
M'han de demanar quin tens allà, d'aquí, en Esportitxal, que ho he anat i jo vaig dir, 20 minuts. Clar. Després m'han de demanar així billet i m'han de dir, no, és que he calculat malament. El ritme olímpic, són 20 minuts, el ritme de persona humana...
M'han demanat, m'han dit, no, és que jo em pensava que la millor tenia escolca adreçera, que sabia escolca adreçera. No vas pel pont aquell del diario de Mallorca? Que abans feia por, ara no, perquè hi ha pisos de luxe. No, venc per aquí com si venia aquí i després cap a vingudes, cap avall de tot i cap allà. Bé, minuts no són. No.
Però clar, vam pensar que jo tenia una dracera màgica per arribar a 20 minuts, però no. Sí, es diu autobús. Es diu autobús. A peu hi ha un tros. Sí, sí, sí, clar que sí. Molt bé. Bueno, això que ha arribat és frot. Sí, i saps per què he tardat més? Dos minuts més, perquè hi ha més gent pel centre. Saps per què? Perquè ja han encès. Ho han encès tot, ara ja és com si... Això t'havia de demanar. Hi vas anar?
Palma és una ciutat fosca, excepte que compren totes les bombes, tot l'Ete, això sí, que brilli molt, però ara hi ha molta... es nota que hi ha gent pel carrer. Clar, si jo m'ha vol dir jo, però jo encara n'he anat. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Mai, mai més. I han canviat l'ubicació d'això? Jo dic que l'ho tornem canviat perquè tampoc no funciona gaire. Crec que vas un poc caos. Potser que ho deixin de fer. I això funcionarà segur. Estaria bé. Això abans no es feia. Ho feien entre setmana. Sí, ho feien entre setmana. Jo recordo algun dijous de venir cap aquí que havies d'habitar gent però era una zona petita. I ja hi havia molta gent i ara he imaginat un desastre. Jo tampoc no hi vaig a què dir. Jo hi vaig, no sé, ara em diuen qualsevol, un dia entre setmana...
El prepont tampoc és aconsellable anar-hi. És a dir, ja saps, tampoc és aconsellable. Què vols que et digui? És que ho veuràs. Ja està. Si surts de casa, en principi... Jo m'agrada anar-hi a Valeró, jo m'agrada fer els passats, compra'm una crep... Jo m'agrada. Una crep?
Has de dir anar a fer una xocolata amb una coca patata. Bueno, sí, per això hi vaig un altre dia. El dia de llum em compro una creta i vaig menjant una creta tranquil·lament. Un gofre. Un gofre ha passat de moda, eh? Va tenir el seu temps d'aurat, però ha passat de moda. El gofre és de 2.000.
com nosaltres pràcticament i xurros no m'agraden no no per tant avui m'he fixat que he vist dues xorreries així d'aquestes food truck ara li hem de dir i normalment no hi són i ara hi són pel carrer avui no pel barri
Per la plaça Fleme i aquesta zona. Ah, sí? Sí. No, m'he fixat. També hi va haver una, així sempre de bé. Però no xorreria, era un de perritos calents, de morgoses. Però allà com molt totes sols, saps? Allà la cantonada. Sí, allà, davant d'aquell barc un dia hi ha manat un negocs. No.
Fa molt d'anys. Quan teníem una empresa a mitges. Un èxit, eh? Sí, total, de tot. Que comença, que comença... Ja, si em perdia, i després comences part de les estacions. Sí. Avui no hi era. Ha durat poc.
hem vist que la ubicació potser està esperant per entrar perquè era si vols entrar per estacions hi ha molta gent també hi ha una plaça per què ocupem tant l'espai públic per fer coses
Així per ocupar, que si han muntat també, aquí sí que no hi aniré, un part nadalany d'aquests alemanys, a més. A sa faixina, potser. Ah, sí, ho vaig veure, un mercadet. Tu ja has anat? No, no, encara no he anat a fer tot això. No, és que ara convé no anar. És que imagina't, imagina't que encara no he muntat ni saura de Nadal.
que jo soc superneda d'un cop, però t'ho diré perquè no l'he muntat. L'any passat el vaig muntar a final de novembre. Però, guai, no l'he muntat perquè hi som atents. Però sí que esperant que arribi a la decoració. He demanat una decoració nova per Sabra, unes peces, perquè l'any passat vaig posar bolles, però no m'ha acabat de compensar. Ah, jo pensava que havies canviat d'opinió i no muntava. No, això mai. Perquè...
després de muntar s'ha de desmuntar no no no no no he comprat unes peces d'aquestes típiques de fusta bé no sé com arribarà perquè ho he comprat a tempo però no com arribi sempre cosa local i no ja ja i vora
A casa pintant coses per posar l'arbre que estem fent tot de coses reciclades. Això és el que s'ha de fer. Però jo no. No sé fer jo aquestes coses. És igual. Tampoc hi ha de passar ja la gent. No, però tu saps que jo faré una foto per Instagram.
també t'ho volia demanar quan de panetores has menjat, n'has quedat més? Ja saps quin duràs? No, no, no, no, no, només aquell d'aquella vegada, puc dir que he encetat l'època de Suchar, que per cert, caríssim, ha pujat moltíssim, 5 euros, ha pujat el preu i ha baixat la quantitat, això no ho veiem però ens estan enganyant claríssimament, eh?
És que jo soc fan d'Esta roda d'Yangli, m'encanta. No ho conec. No pot ser mai. No. Ara m'hi heu dit malament, però aquest en és de d'Yangli, no. Ah, d'aquells d'Ets Animalons. Mare meva. I ara ha entrat un bonbons que vaig comprar-se l'altre dia, que hi ha, que estan rellenes de farcits de... Molt bé. La correcció. Me sent d'aquí una vau... No, no, no. Farcits de dinos, les galletes dinos. Però...
Uns altres farcits de filipinos i uns altres farcits de jungle. Has de menjar... Són així, són així, grossos. No n'hi ha entre molts, crec que n'hi ha deu si hi arriben. I, ah, complicadíssim per seure, perquè saps en el que et posa dibuixots i et posa quina és una i quina és altra, perquè el de filipinos ho sap perquè damunt és blanc, però els altres són iguals. És un especialista en Nestlé. Un caminat, fa un caminat així amb unes fletxes, has de seguir complicadíssim. I no m'han prescut tan bons.
Això potser és perquè ho volen vendre més a nens que adults, no? Aquell que hi hagi el joc i tot això. Sí, sí, sí, però no m'ha vingut tan bon. Compraré ara ja els d'acabat i compraré els torres d'angri, que és el meu favorit de tots, el meu preferit, i compraré aquest. Ho hauríem de canviar gustos, també. I coses que compres? Coses adultes. Aquell dúo... Ah, això m'agrada en tot, vull dir, també m'agrada... Bé, menja tu, menja... Això, això, això. M'agrada, però...
Aquest xocadares, que m'agrada xuxar, m'agrada més el de jangri. Està bé, no? Ja m'ho contaràs, si no. Molt bé, en pots dur un dia. La festa de Nadal duré. Quina festa de Nadal? El programa especial que farem. No? No. Ja ho parlarem. El pròxim programa ho farem. Ho decidim en el pròxim programa. Bé, com és? Què tal, tot? Bé? Sí, ja està. No tens drames de setmana. Has refredat?
Ah, mira, vull comentar, no sé si estic referat a aquest temps de, no sé, aquest coi de temps que deia els pets, no? Se'm fica el cos, ho deien, eh? Tenim una cançó. I això ho sé perquè aquests dies el meu algoritme de YouTube, jo per treballar a casa em poso música a YouTube, amb uns auriculars per alliar-me... I em van sortint coses molt estranyes
molt d'aquesta època dels pèls, saps? Ja fa uns quants anys. Home, és que t'ha pagat YouTube. I... perquè em salten... bé, d'altres també em surten anuncis, és veritat. I tot música així molt... de plorar. No sé si estic refredat, aquest fred, aquesta humitat, aquesta sensació de... saps? I em surt tot música així. La Shakira, les cançons tristes... que jo Shakira no he anat a buscar mai. Vull dir, no sé per què em surten.
Qui més em surt? En Serrat, en Serrat quan era jove. No, aquest no. Em surten els amics de les arts. Aquesta reacció jo i això.
no ho sé potser nota l'ambient no aquesta cosa que comença a l'hivern bueno començarà a l'hivern el fred i amb aquesta música sí aquest coi de temps se'n fica el cos aquesta sensació sempre està que fa fred humitat humitat i fred i fred i s'està quedant un programa molt trist eh avui la tristor la tristor
i m'ha sorprès i ho he comentat amb més gent i em diuen a mi no em passa a mi no em passa a mi no hi ha detectat que no per aquí no perquè no aniran
Ara que ja he recuperat això de berenar a Canòs, trobant d'anar a fer foina, he recuperat la meva vida, m'encanta... La teva vida és això? No, però... Però dóna vida, no? Tot això, aquest petit plàs que he recuperat. M'encanta perquè el que faig és posar-me quan t'arrib de ginàs que he de berenar, em poso la música, em poso un mig de ràdio de sota de cabra, no sé, de Spotify, i així roc català i tal, i m'encanta posar-me en aquest moment des de matí, m'encanta escoltar aquesta música.
Encara no he començat, és el moment Nadal. Basta, basta. Maria Coray segur que no, ja l'escoltada 10.000 milions de vegades. Jo m'agrada la de Quan sonrius o la de Nadal, són les més preferides. M'encanten aquestes. I l'escoltes com música normal? Sí.
Aquesta música l'han inventada perquè a la ràdio i a la tele ambientin, no? Fan un reportatge, fan una notícia de Nadal. No l'han inventada per escoltar-la a casa. Però jo m'ambient. M'agrada ambientar-me.
No, no t'apareix. No, fes el que trobis, faltaria més, però em sorprèn. No, no, jo m'agrada. Jo la poso per imperatiu infantil, també. Fa això el meu algoritme també, a vegades fa... No, jo la poso per fer sabre i després me la poso, els dies previs a nedat, per nedat, me la poso, m'agrada. A tot això queda més d'un mes, per...
No, més o menys, no. Per Nadal? No, per Nadal són divinset lluïs, no queda més o menys, queda menys d'un mes. Ja haurem passat Nadal. No podem deixar aquest espai d'avui sense dir Black Friday i ja està, ja ho hem dit. Vinga, comencem amb el tema. Vinga, comencem.
tothom encara que he notat que se'n parla menys eh potser si no hi ha tanta tant de bombardeig generalitzat potser perquè la gent ja ho coneix i ja sap que toca no com una fase més si ja la publicitat demà demà és el dia de oferta
la trampa ens trampa oferta igual la trampa estan ses coses més rebaixades ara que se rebaixes despues de rei no? perquè ara tenen bé no ho sé no sé per què ara tenen ganes de vendre ara és hora d'escriure-se que ara tenen reis bé reis ja arribaran ai va començàvem sí tenies un tema preparat endavant
Ah, sí, ara pensava que vinga per una intro o vinga per... No, no, no. Ah, jo tenia un tema preparat, però... Teníem, teníem, teníem un tema preparat. Vale, vale. Sí, però sempre ho fas tu, vols que ho faci avui jo? Digues, digues, sí, quin tema? Avui el tema és encaixar la societat o ser feliç. Bé, ens ho van fer fer dues coses a vegada. Sí, és un tema una mica així... a l'engròs. Però m'has dit que t'ha agradat molt...
No, i el concepte està bé. És a dir, quines coses fem per encaixar. Exacte. Que no faríem o que deixaríem de fer. Exacte. No, vinga, endavant, presenta'l tu. No, bueno, això, que ja ser modern o encaixar la societat i versus això, ser feliç amb el que som. I l'hem vinculat un poc a Mallorca. Però bueno, que s'es pot estrapodar diferents postes. On diu ensaïmada pots dir una altra cosa. Sí, exacte, nosaltres com som d'equip,
un dius obrassada pots dir fuet. Exacte, exacte, tal qual, Lluís. Vols més exemples? No. No, no, digues, digues. És igual, va. És a dir, costums com fer cafè i llet en els bars dels pobles, festes de Sant Antoni, es pa amb oli, doncs versos en molt moderns, les xarxes socials, les tendències, l'expressió que hi ha,
tot això està connectat a la moda i hem de veure com poden trobar un equilibri entre mantenir-se a res i sabrem-nos adaptar. I això és un poc el tema d'avui. Què trobes tu? Complicat. Complicat? Sí. Per què?
perquè bé, o sigui, primer, una cosa no treu l'altra. No, evidentment. I a vegades, no sé, a vegades no hem de fer cas a les modes i fer el que ens roti a nosaltres, sense més. Ara bé, és tan complicat que tothom va a la foto, no sé què, no, en comptes... No, no, no. És que som aquests dos mons, eh? Ara veig que som aquests dos mons, però a tu t'agraden els callos de... També.
no li fas fotos eh per què no perquè fa molt no perquè fa molt que no en menys no estava tan influencer doncs això que una cosa no descarta l'altra però sí que és cert que molta gent fa coses perquè o s'han posat de moda crec que en parlarem el branch i coses així la gent va no és que hem d'anar a fer un branch
No, a aquella hora ja he dinat. No hem pogut aguantar fins aquesta hora per... Clar. Bé. Jo a vegades faig brany però sense voler. Vull dir, no, faig un brany... Sense voler. No, com ho invent jo, per exemple. Vull dir, dic jo que és un brany, saps? Per exemple... A les 7 del matí, no? No, per exemple, l'altre dia no sé quant era, crec que era un dissabte, que m'he aixecat ja un poc més tard de lo normal, entre un recol i l'altre, doncs vaig vorenar cap a les 11 i pico, doncs ja m'he fet vorenar un poc més gran i ja vaig considerar que era com un brany i jo no vaig dinar.
Perquè ja tenia gana, però clar, si... I que fas tanta estona sense menjar? Des de les 11 fins a...
Fins a la sopa. Ni un baranaré, ni un cafè, ni un... No sé si vaig fer un cafè en llet o vaig menjar la meva fruita o alguna cosa, però no, no sé, aguanta. Però també m'havia menjat una torrada amb una truita francesa i una altra torrada, crec que amb jamón serrano. Vull dir, que era una cosa... Contundència. Contundència. Sí, sí, sí, no era una cosa... Ja, ja, ja.
Jo en aquest març ja he dinat a primera hora, a les 7 del matí, a les 11 l'altra vegada, a les 2 s'ha de dinar, si es pot. Si la feina i el capitalisme et deixen i a mitja tarda alguna cosa. Ah, no, jo no ho veurem mai, no ho hagi ni mitjat de matí.
Molt bé, has demanat a la nostra estimada audiència i seguidors? Sí, he demanat i... Què diuen? Com els diuen els seguidors? Ah, vols primer...? Ah, bé, podem fer vals primers en aquesta? No, jo puc anar a fer mentre tu... Sí, vengo. Tenim molta gent, eh? La Neus des d'Inca diu que va començar en el gimnàs només perquè, veus, la pressió social.
totes les de la feina hi anaven, que a ella no li agrada gens suar, però bé, això que fa, fa la foto amb una ampolleta d'aigua i una cara de power, molt divertit això, cara de power, i res, que fa cinc minuts i després se'n va a la sauna,
En fi. Molt bé. No, sí, massa bé, però vull dir, el que tu des, vull dir, no fa falta seguir ses modes 100%. Vull dir, ja no, perquè tothom van al gimnàstic d'una tarada, no fa falta ni dir. Jo, per exemple, si sa mode ara mateix fos que tots ens tiren paracaídas, jo, ja t'he dit jo, que no ho faria. Ni per sa foto, ni per res, perquè m'ha mort. Vull dir, no ho sé. Ja.
Una mica criteri. Tot i que fer esport, què vols que et digui? Si has d'agrair aquests 5 minuts de bicicleta... Va, Antoni de Manacó, crec que és el primer, n'hi ha més, aquesta setmana, o no sé, jo n'he vist molts, és igual. Diu que quan van estudiar a Palma va deixar de dir el lot, per començar a dir chico, frigorífico i cotxe, això, que no semblés que era de poble. Això són tonteries. Vull dir, pot ser jo un got?
Jo, que sempre dic que tinc una cama i un gató, encara que no hi tingui. Però no fa falta perdre l'essència. No? Bé, no sé. No, però... No, no. És constatat, sí, sí, jo estic d'acord amb tu. No? La Maria de Palma, mira, aquesta és família teva pràcticament. Per què? Perquè no dius que tens família Palma. Jo amb una cama i un gató, sempre ho dic. Això que sempre li ha agradat d'un xandany.
còmode, molt bé, però que a la feina tothom anava una mica arreglat i que semblava un nen vestit de comunió cada dia. Hombre, jo m'he hagut de venir a casa d'inxandall, però no hi puc anar. Però... Veus, posició social. Per encaixar la societat. Però no fa falta, has de por d'encaixar però en el teu estil. Dins del teu estil, saps? A vegades és complicat. El xandall és complicat d'encaixar en qualsevol... Excepte el gimnàs. Tot i que cada dia es fa servir més...
Raba Confi, des de Covid. Com es diu? Raba Confi. Confi. Bé, i les marques esportives són molt hàbils i dins de la seva línia estan colant un vestit. Sí, clar, clar. Ai, meu. Més? Sí, sí, sí. En Joan, des de Cineu, diu que vol un cafè amb llet normal, però que ha arribat a demanar frappuccinos i coses amb llet de cibada només per no quedar com un pagès, que no sap ni què és la cibada ni res.
Jo un poc con lo de general, vull dir, què fas, demanar les coses quan et agrada? Tothom diu, no, això ho has provat. Bé, ho has provat, sí, clar, ho has provat, però...
Si tu ets de tota la vida un que fa llet normal, llet de vaca... La frase, quin animal consumeix llet després de deixar de ser amamentat, això no ho has sentit mai? No. Doncs l'ésser humà, perquè ho sap controlar tot això. No, que hi ha molta gent que diu que no s'ha de beure llet de vaques, ni de cap animal, perquè cap animal ho fa després de... Ja, ja, ja. Perquè no saben fer iogurts, no saben fer iogurts grecs aquests animals, saps què vull dir? Amb mel, boníssim.
Ana Catalina des de Pollensa diu que que quan algú fa una broma que no acaba d'entendre li és igual i riu igualment i que a més riu molt fort està bé que després pensa però per què exactament això no en tot aquest sentit però ella ja havia encantat la gent pensa mira no fer ridícula això o no
En Miquel des de Lluc Major diu que fa veure que li agrada molt la cervesa Kraft. No sé si saps què és. Que és la cervesa artesana feta a casa o una cerveseria petita. Tothom parla de notes cítriques i pensant que allò té gust de pa mullat. Bé, home, bé. Vos, una altra que pren coses que no li agraden, només per encaixar. Jo, aquestes coses troc que no, saps? Ja. Bé, no sé. Coses que sí, coses que no...
La Laura des de Calvià, jo crec que Calvià és la primera que ens escriuen. Sí, jo crec que sí, mira que està a prop, però...
Bé, parla de... Parla fi per WhatsApp. Això de mantenir les formes. Diu que segons amb qui xerra, que canvia totalment, no? Que amb amigues, què fem, tia? I amb alguns grups seriosos, diu que espero que esteu bé, salutacions cordials... Això tothom ho fa, no? No xeres igual tu... És adequació a la situació. Sí, vull dir... Adequació, formalitat, molt bé. Mantenir el registre. Exacte. Ja, però per WhatsApp és una mica estrany.
Sí, però no és lo mateix, si tu xerres per WhatsApp, no xerraràs igual. No, efectivament. Al final WhatsApp és un canal. Tota la raó, eh? Ets molt sàvia, eh? Envia'l des de Soia, mira, dels teus, de fer brunch. Diu que ell vol un variat, però que acaba fent un brunch.
Ous mig crus, al bocat, un pas estrany, que surt amb gana, però això sí, amb una foto preciosa per penjar a Instagram. Clar, no n'acorda, d'una foto d'un muriat, d'un... d'un... d'un... què ha dit? Uns ous... Uns ous... No sé com. Mig crus. Mig crus. Un potxe d'aquests. Un potxe... Això... Oi, oi, oi, oi. Però... no sé, jo...
Jo preferiria els ous, bé, depèn de sota també, vull dir, si sota ja de fer variat i cervesa, me va bé, però si és la primera hora... Ah, que amb el branche que no entra la cervesa? No, ha d'entrar un té matxa d'aquest. Cafè amb llet. Cafè de cibada, per suposat, cafè amb llet. No, normalment, jo barí i ser llet, no? No, jo barí i ser llet. Però a aquella hora ja...
Depèn de la hora que... Jo si és lo primer que mons, quan s'ha de dir que és lo primer, potser no és un cafanyet. Si ja és a partir dels 12 que vaig fer, ja se serveix a partir dels 12. És indiscutible. Fer veure que li agrada la música rara. Això ens ho diu Naina des d'Artà.
diu que li encantava un grup islandès experimental. Bueno, que va dir que li encantava. Ni el coneixia, òbviament, no? I que després el va escoltar a casa seva i diu que semblava un canet que odolava. Són molt divertits, aquesta gent. Diu que la van jutjar molt.
Home, jo si em poso una concert, no sé què te diré. Tu diré jo, Melendi. No. Alejandro Sanz. Jo això m'agrada, però si em poses una concert tipus House o música de trani aquesta que no m'agrada gens... Ho diràs. Ho diré, i punto, sí. I a més diràs, em fa venir mal de cap. Sí, no m'agrada.
Ai, per acabar, sí? Sí, sí. En Xisco des de Marratxí diu que, bé, ens ho diu tot, dic el missatge d'alguà, diu som en Xisco de Marratxí. Jo crec que Marratxí també és la primera dada que... Ens escriben. Sí. Diu que Instagram és equilibri pur, ioga, plantes, llibres, o sigui que també compra tot això per fer la foto, ja t'ho dic ara.
i a la realitat és un pijama, patatilles i crisi existencial davant de la gelé. Quina necessitat hi ha d'hi metes de vides? Hola, Instagram? Ja, ja, però jo de lo que penge és real, pura i dura, no hi ha res real de lo que penge, tots els meus pots d'influencers. Però no ho penges tot, quan menges cigrons no ho penges.
Quan... saps què vull dir? Clar, sí. Només penyes... Estàs tot el dia a viatge? No, quan sóc a la feina no faig fotos, saps què vull dir? I passo més hores, potser. De pont. Si ets més feina rutinària, d'oficina no, ahir quan vaig sortir, pot ser, per exemple. Però veus, tries molt bé. Sí, clar. Vols vendre una part teva? Sí, tota sa raó. Una part que a tu t'agrada especialment. Sí, tota sa raó. Ep, dia i hora que has dit això?
també a part de tota aquesta gent que ha participat que molt bé per no demanar res per no demanar res sa gent participa anem a fer anem a veure ses enquestes que varen posar per Instagram tu vas participar?
Juraria que sí. Bé, vam posar, el títol era com a modern versus mallorquí. Un moment, un mallorquí pot ser molt modern, eh? Que sí, que sí, Lluís. Mira, Antonia Font. Que sí. Antonia Font sempre seran moderns. D'aquí deu segles seran moderns. Bé, és igual, continua. Però bé, això, el modern versus mallorquí. Diu, el primer era dia de platja, sa gent que tria un beach club...
o sacada petita de tota sa vida. Doncs al 100% tria sacada petita de tota sa vida. Perquè aquí el Bich Club és per guiris. Totalment. Bé, jo m'agrada un dia de Bich Club, però un dia s'any. Menjar, terrada amb el bocat i salmó o pan boli. El 55% és pan boli, però un 45% és la terrada de salmó i el bocat, eh?
Ni idea. Anava a dir una altra cosa, però no ho diré. No, tenen ni idea. Jo he de dir que soc molt de berenar. Les meves torrades sempre són molt... I vaig a fer llenguts i sempre són de la mateixa. De pernir el salat i fer el manja. Vull dir, en això soc molt bàsica. Molt mallorquina. Modern versus... Ai, això, el de mateix. M'he liat. Plants. Còtel d'un bar modern amb vistes o canya més tapa un bar de poble. El 91% diu que...
La canya més tapa en els bars de poble i un 9% es còctel a un bar modern. Com deia aquell, diuen, diuen, diuen, però les fotos on les fan? Ja, ja, ja. Això és el que anava a dir, que he rebut un comentari d'un que posa Toni de Manacó també, però això que en tenim molts, no sé si és el mateix, si serà el mateix que teníem. Amic d'en Marc. Tots són amics d'en Marc.
que diu que de tant en tant, que ell ha votat el de la canya més tapa d'un bar de poble, però que de tant en tant fer un còctel a un bar de moda, doncs que no està malament. Ja. Jo crec que la veia és un poc influencer aquest nit. O... T'he esperit. Que té una altra un poc pesada i el do puestos aquest només per fer fotos. Bueno, no ens ficarem en la seva relació. No, no ens ficarem. Faltaria més. Però jo et sap que jo m'agrada comentar. Ja.
Festes. Festa temàtica de moda o la verbena de poble. La verbena, 100% a guanyar. Jo també. Com més natural. I ja està. Això eren les preguntes que havien fet a Instagram. La gent ha triat la part mallorquina. No ha triat la part... bé, que encaixes igual, però vull dir, no ha triat la part més moderna, ha triat la part mallorquina.
No sé si és més preocupant, això. Tu creus? Sí. Per què? Perquè menteixen. Tu creus, clarament. Sí, sí. O sigui, això és el més rutinari, que és el que els agrada més fer, perquè estan més acostumats, però el dia que poden anar al Bitx Club, paguen 100 euros. Paguen per anar al Bitx Club. O el que sigui, no sé. Oh, si pots anar a fer una canya amb unes vistes espectaculars, també hi vas, només per fer-se fotos. Jo això ho fas. Jo, tu això ho fas. Què, anem a les conclusions? Les conclusions, vinga. Ai, sí, que tenim cinto.
Les conclusions. No dius res més. No, és que són compartides. Se m'havia oblidat que teníem cinta de conclusions. Bé, doncs això, que la pressió no ens ha de definir, la pressió social, és a dir, que la felicitat no sempre encaixa amb les expectatives.
que les arrels són un valor, hem de saber integrar la modernitat a dins i sense rebutjar la nostra essència i que la modernitat no és una enemiga però és una eina i que l'ideal és fer servir de forma positiva però intentant no imitar, perquè també això social n'hi ha molt a intentar imitar.
Tu que ets de Caimari, no ets de Nova York. Aquest és el concepte, no? Exacte, molt bé, Lluís. Puc explicar així més ràpid. Molt bé. Digue-li Caimari, digue-li Palma, eh? No entrarem ara... No s'acaba vinguin els Caimari i mos diguin qualque cosa. I que ser feliç és més important que encaixar. Que encaixar mos dóna seguretat, però que la felicitat va d'acord amb els seus valors. Que si no, no val la pena. Ha d'anar tot. I el més important, que ho deia qualcú, crec, o qualcú ho ha comentat, que hi hagués un equilibri.
crec que ho havia comentat, no? Que hem de trobar el punt intermig entre les nostres arrels i la modernitat, sobre equilibrar. Jo amb això. De breuix. Ja ho deixaria. Quines conclusions, eh? Molt bé, aquest a punt final, equilibrar, doncs... Ho deixem aquí. Ho deixem aquí, sí. Fins el pròxim.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Això que escoltes és el bufo del vent, i és el sol de les bulles caient. Això que escoltes és la llupa nyapeta, és la palometa del tio Manel. Tio Manel! Tio Manel!
Això que veus és un líquid pudent, no és la teva estrella corrent. Això que veus és la birra enrebava, la birra enrebava del tio.
Això que sents és un ritme calent que perdura mentre passa el temps. Això que sents és la llofanya peta, és la palometa del tio Benet. Tio Benet, tio Benet. Tio Benet, tio Benet.
Quant de temps fa que no t'aveia? Pensava en com devies estar. Si m'has enyorat aquest vespre, fent la vida una altra ciutat. M'han recordat tot el que fèiem. Sé que tothom ha tan agradat, però te n'anaràs per sempre.
Aquell estiu va ser una locura, tots dos volien creure pentura. Aquesta aventura no té caducitat. Però jo sabia i tu sabies el que passaria per setembre. Adeu per sempre. I per tant, mentrestant.
Pensava en com devies estar Si m'has enyorat aquests vespres Fent la vida a una altra ciutat Me'n recorda tot el que fèiem Sé que tu també t'han gravat Però te n'anaràs per sempre I per aquí tot ha canviat
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ha sentit Andrea escriure això.
Fins demà!
Em pensàvem per treure aigua amb un paner i no em passava cap gota. Les monses dins una bota que pareixien ballanes, ballanes de castanyes de la roca del cocó. Vaig sentir una riçó que cantaves amb els gelis. Vaig fer un plat de confets i vaig ficar dos cinguts i la senyora molt fallona se'n va anar a Barcelona.
Va guanyar un bon salari, salari vol dir mares, mares vol dir torrent, que no fa de sal i vent, només no fa l'Ariçó. Ariçó de 100 passatges jo ven de patinatge, som parentes formatge, copintes pòdimagó. Campinant, crer, té i pastes fines, sinó que em passava xacota, les monges dins una pota, que pareixien ballanes, ballanes vol dir castanyes,
de la roca del cocó. Sangria, maria, ron, coca-cola i limon. Ningú grita és minimalista i té un discurs.
Nadè si res futurista té un futur. Jo, de marines, jo li vaig. Jo...
Fui-sa-da-da
Bona nit.
Gràcies.
El mar i el mar i el mar i el mar i el mar i el mar i el torrent, que no pot salvi vent, només un sal d'Ariçó. Ariçó de 100 passatges o veny de bollinatge. Som parentes formatge, corrida i botifarró. Ha, ha, ha!
Estic pensant en cada verb que no t'he dit i m'entresfret del teu abric. I ara hem perdut el 100% des de matins però mos queden tresors en minuts d'espera.
Més tresors que mapes de fora. Ses vicis fermades a ferrales fan roba i ses rodes.
I aquest és un moment un poc random.
Estic pensant si ho he somiat o si m'ho has dit. I me'n record dels calcetins que s'han perdut el 100% des de matins. I ara mos queden tresors en minuts d'espera. Uuuh.
Mestres os que mapes Mestres os que mapes Mestres os que mapes Mestres os que mapes Mestres os que mapes Mestres os que mapes Mestres os que mapes Mestres os que mapes Mestres os que mapes
Fins demà!
Tinc una rosa dels vents i diu tot el que vens, potser només és fum. Jo només pujo el nivell, mira, puja el nivell, millor li fots un ull. Mira, puja el nivell, puja el nivell. Mira una mà, mira un clatell. Tira en un os, corre al catell. Visca lo nou, visca lo vell. Ara ja no sé què fer amb tu. Potser follem, potser brillem com si fos un puto gosil·lus. Potser m'aquito la cruz, ensenyo la polla i sona suhuhuh. Si els deixo sense tarros perquè ho faig, me daig for show. Si et puc donar un consejo, intenta viure sense por. Viu a la web.
Fins demà!
Per a la nit la teva frescó, el meu llavés, és la calor que necessita el teu cos. La felicitat que té el teu cap, cada cop que estic amb tu, és com si vol la primera vegada, la teva felicitat que té el meu cos. Xireta!
Bona nit!
Fins demà!
i en el final se temenya sa vida per totes es teves posen estampida i no donar-li sortida per tenir sa boca callada quan s'ànima crida per crear barreres i proteccions entre gent que t'estima respira angoixa que s'infla, fredors que s'enfilen per les que te'n miren i amb mi que s'apiren
Si marxes de cara se m'apaga, se fira en canvi i s'ompleix de vida i obri un botiga, excita menyo, se figa. Mentida, diu menya de gos, fredor ses pupilets i me trenques es coma, brollen ses rimes, no llàgrimes. Eres estàtic en un món que només regala rutina i te transforma mentre passen es dies.
Dóna forma en aquestes ruïnes, i de broma que s'haurà a la sombra d'aquestes línies. Més que riach d'Instagram amb filtres, podríem, però m'oblides, i són pols de targetes que em piquen vidres. Estic en una altra lliga, la lliga dels que no tenen lliga, perquè no lluga, no viva, no suga.
Estic en una altra lliga, la lliga dels que no tenen lliga, perquè no juguen, no viven, no sumen. He tornat a perdre ses formes amb mi mateix, perquè si te pens me cau una rialla i no ho tol he.
No em mouré, vist de pessigues, paranoies i records també. Macarrons en llorer, si tornes fes cafè, si vols que no canviï no m'atractis de vostè. Setse de drets, estimar-te tant com sé, si obrim una síndria tornarem a ser i tornarà a estar bé.
El gran referent de la alta gastronomía en Castelló.
En la cuina, remenant per la nevera, ansiosos fan molencs com una fera, hora de sopar ningú espera, una altra nit tot fregit pa i pebrera, paladar selecte, pressupostes acte per a aquest projecte som autodidactes però tenim tacte i tacte.
T'agrada de tot, no tens problemes, però el plat que preparem avui és arte. Esperen delicios sabors d'infart, esperem que et partes i vulguis tornar. Si tastes Blackfunk, serà reincident. No fem degustació, fem plats contundents. Amanida de cogombres, stripli, botifarra negra, Spike Lee, Tiralí, oli de pera sí. També negam, serà el vi.
Foc lent, farem bon caldo, bons ingredients a preu de saldo, calentem cossos, cuidem la ment, enfonament, preparem els instruments redobles simples, baixos grossos com Ronaldo, una bona ceba i un bon cardo. Explosió de sabors, petardos, cordes i jamons, afegirem un fardo, arròs baríton sexual per trompetes de la mort. Estat de sort farem l'amor sobre els fogons ben fort.
No caldrà fer esport per cremar calories. Sabem que aquest és el tema que volies. Gastronomia rítmica, melodia culinària. Caldrà l'aroma d'una banda extraplanetària. Mel de romer en l'harmonia i la veu... La veu deixem del Vallmaria.
Get your dancing shoes, we make sticky music like Lou, from La Plana to Honolulu, de la carta del menú, no was made, we hate cooking fast food. El secret no está en la masa, amor y temps, paciencia y buena traza, cremar la grasa, música nutritiva y mira...
Ja comenzeu a generar saliva. Consumiràs el fang de forma compulsiva. Addicta a la dieta que és més addictiva. Descuidant la figura però sentint-te viva. Alimentant l'ànima de forma positiva. Cullera de cinc i en cada compàs. Un bon paper d'entrar per boca, orella i peix i nas. Un peixic de picant en cada paraula i llast. Psicologia i universitat.