idees de l'època, no? Perquè...
No dic res però. Un podcast amb Lluís García i Marian Colmillo.
Ara, perquè he fet jo... Sí, eh? Se m'ho havia oblidat. Ara, com no venim cada setmana, se t'oblida tot això. Se m'ho havia oblidat. Benvinguts, ser vingudes. No passa res, no passa res. No, però m'ha agradat. Això ens ho havia apuntat al guió. Aplaudir. Aplaudir, sí. T'imagines? No, hem d'aplaudir al principi. Hi ha gent que ho fa, eh?
Ara toca aplaudiment. Clar, quan fas una esqueleta, m'apunten tot. Sí, aplaudiment 1, aplaudiment 2. Ah, sí? Aplaudiment sincer, sobretot. Si s'ha d'apuntar així. No, però se m'havia oblidat, a menem-me que t'he vist així preparat. No passa res, eh? No, no passa res. Ja has donat la benvinguda, eh? Tot això. Sí, hem donat la benvinguda i benvinguts a tots. Molt bé. En el nostre, no dic res, però, una setmana més aquí. S'ha de dir, eh? S'ha de dir, eh? S'ha de dir, sí, sí, sí. Això primer de carrera, primer de podcast.
T'has de presentar, has de recordar. Has de recordar. En Lluís aquí, en Mariana aquí de Sà. Clar, clar, clar. No conviam. No. Cada setmana som els mateixos. Amb tanta il·lusió tampoc convindria, eh? No, vinga, ja posi il·lusió. Jo no entenc... Això és esperot, és que jo us ha arribat esperot. Sí, eh? Ah, que sí? Jo t'he vist arribar i anava sense els guants i tot.
Sí, perquè vinc amb bicicleta pública, a més, que és una aventura venir amb aquestes bicicletes. Així m'agrada. Si no és la roda del davant, és la del darrere, i si no el pedal, i si no la cadena, mai saps què passarà. Però és molt divertit, i mira, eh, en un trajecte que a peu són 40 minuts amb bicicleta, en 12 minuts avui. Jo és el altre dia, ara que dius això de 40 minuts, el dia vaig a Esport ixol de Can Ostre, que tu saps, que ja tu l'ho s'ha vist a dia del de tot.
M'han de demanar quin tens allà? D'aquí, en Esportitxà, el Cominant i jo vaig dir, 20 minuts. Clar. Després m'han de demanar si viatimant i vaig dir, no, és que he calculat malament. El ritme olímpic són 20 minuts. El ritme de persona humana...
M'han demanat, m'han dit, no, és que jo em pensava que potser tenia escolca adreçera, que sabia escolca adreçera. No vas pel pont aquell del diario de Mallorca? Que abans feia por, ara, no? Perquè hi ha pisos de luxe. No, vinc per aquí com si venia aquí i després cap a vingudes, cap avall de tot i cap allà. Bé, minuts no són. No.
Però clar, hem pensat que jo tenia una dracera màgica per arribar a mil minuts sense portar-se, però no. Sí, es diu autobús. Es diu autobús. A peu hi ha un tros. Sí, sí, sí, clar que sí. Un tros. Molt bé. Això que ha arribat és frot. Sí, i saps per què he tardat més? Dos minuts més, perquè hi ha més gent pel centre. Saps per què? Perquè ja han encès. Això t'havia de demanar. Ho han encès tot, ara ja és com si... Això t'havia de demanar. Hi vas anar?
Palma és una ciutat fosca, excepte per anar, que compren totes les bombes, tot l'Ete, això sí, que brilli molt, però ara hi ha molta, es nota que hi ha gent pel carrer. Clar, si jo m'ha brillat, jo encara n'he anat. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
mai més i han canviat l'ubicació d'això i et dic que ho tornaran canviat perquè tampoc no funciona gaire crec que va ser un poc caos potser que ho deixin de fer i això funcionarà segur que estaria bé això abans no es feia ho feien entre setmana sí ho feien entre setmana sí però jo recordo algun dijous de venir cap aquí que la gent havies d'habitar gent però era una zona petita i ja hi havia molta gent i ara imagina't
jo tampoc no hi vaig aquest dia, jo hi vaig, no sé, ara un dia qualsevol, un dia entre setmana, el prepont tampoc és aconsellable anar-hi, el dia set tampoc és aconsellable, és que ho veuràs, ja està, si surt de casa, en principi, jo m'agrada anar-hi a Voleró, jo m'agrada fer els passats, comprar-me una crep, jo m'agrada. Una crep?
Has de dir anar a fer una xocolata amb una coca patata, com així. Bueno, sí, per això hi vaig ser un altre dia, el dia de llum, pues me compro una crema i vaig muntant una crema tranquil·lament. Un gofre. Un gofre ha passat de moda, eh? Va tenir el seu temps d'aurat, però ha passat de moda. El gofre és de dos mil.
i els xurros no m'agraden avui m'he fixat que he vist dues xurreries així d'aquestes i normalment no hi són i ara hi són pel carrer pel barri
Per la plaça Flame i aquesta zona. Ah, sí? Sí. No m'he fixat, també hi va haver una aixec per de bé, però en un xerrerí era un de perritos calents, d'homorgoses, d'homorgoses, d'homorgoses. Però allà com molt totes sols, saps? Allà de la cantonada. Sí, allà, davant d'aquell barc un dia hem anat un negocs. No.
Fa molts anys, quan teníem una empresa a mitges. Un èxit, eh? Sí, total. Que comença... Comences part de les estacions. Avui no hi era.
em visca la ubicació potser esperant per entrar perquè era si vols entrar per estacions hi ha molta gent també hi ha una plaça per què ocupem tant el espai públic per fer coses
Així per ocupar, que si han muntat també, aquí sí que no hi aniré, un part nadalany d'aquests alemanys, a més. A sa faixina, potser. Ah, sí, un mercadet. Tu hi has anat? No, encara no he anat a fer tot això. No, és que ara convé no anar. És que imagina't, encara no he muntat ni saura de Nadal.
Que jo sóc superneda d'enco, però t'ho diré perquè no l'he muntat. L'any passat el vaig muntar a final de novembre. Però guai, no l'he muntat perquè hi som atents. Encara ets a temps. Però sí que esperant que arribi a la decoració. He demanat una decoració nova per Sabra, unes peces, perquè l'any passat vaig posar boies però no m'ha acabat de compensar. Ah, jo pensava que havies canviat d'opinió i no muntava. No, jo mai. Perquè...
després de muntar s'ha de desmuntar no no no no no he comprat unes peces d'aquestes típiques de fusta bé no sé com arribarà perquè ho he comprat a tempo però no com arribi sempre cosa local i no ja ja i veure
A casa pintant coses per posar l'arbre que estem fent tot de coses reciclades. Això és el que s'ha de fer. Però jo no. No sé fer jo aquestes coses. És igual. Tampoc hi ha de passar ja la gent. Tu sap que jo faré una foto per Instagram.
també t'ho volia demanar quan de panetores has menjat, n'has quedat més? Ja saps quin duràs? No, no, no, no, no, no, només aquell d'aquella vegada, puc dir que he encetat l'època de Suchar, que per cert, caríssim, ha pujat moltíssim, 5 euros, ha pujat el preu i ha baixat la quantitat, això no ho veiem però ens estan enganyant claríssimament, eh?
És que jo no compro, jo soc fan d'Estarro de Djangli, m'encanta. No ho conec. No pot ser mai. No. Ara m'hi heu dit malament, però aquest d'Ens-D, de Djangli, no. Ah, d'aquells d'Ens-D, de Djangli, no. Ah, d'aquells d'Animalons. Mala meva. I ara ha entrat un bonbons que vaig comprar l'altre dia, que hi ha, que estan rellenes de farcits de... Molt bé. La correcció. Me sent d'aquí una veu... No, no, no. Farcits de dinos, les galletes dinos...
uns altres farcits de Filipinos i uns altres farcits de Jungle. Són així, són així, grossos. No n'hi ha tant molts, crec que n'hi ha deu si arriben. I, ah, complicadíssim per seure, perquè saps en Esle que te pagues dibuixots i te pagues quina és una i quina és altra, perquè el de Filipinos ho sap perquè damunt és blanc, però els altres són iguals. És un especialista en Nestlé. Eh, un caminat, fa un caminat així amb unes fletxes, has de seguir complicadíssim.
i no m'han posat tan bons. Això potser és perquè ho volen vendre més a nens que adults, no? Aquest que hi hagi el joc i tot això. Sí, sí, sí, però no m'han posat tan bons. Compraré ara ja els d'acabat i compraré el Torro Jack Nick, que és el meu favorit de tots, el meu preferit, i compraré aquest. Ho hauríem de canviar gustos, també. I cos que compre.
Coses adultes. Aquell dúo... Ah, això m'agrada en tot. Vull dir, també m'agrada els de... Què se diu? Bé, menjar tu, menjar... Això, això, això. M'agrada, però... Aquest de xocolates, que només m'agrada. Xuxar m'agrada, però m'agrada més els de janglia. Tu però... Està bé, no? Ja m'ho contaràs, si no. Molt bé, en pots dur un dia. La festa de Nadal el dur, eh? Quina festa de Nadal? El programa especial que farà amb berenera, no? Quina... No?
Ja ho parlarem. El pròxim programa ho farà. Ho decidim en el pròxim programa. Bé, com és? Què tal, tot? Bé? Sí, ja està. No tens drames de setmana. Has refredat?
Ah, mira, vull comentar, no sé si estic refredat a aquest temps de, no sé, aquest coll de temps que deia Els Pets, no? Se'm fica el cos, ho deien, eh? Tenim una cançó. I això ho sé perquè aquests dies el meu algoritme de YouTube, jo per treballar a casa em poso música a YouTube, amb uns auriculars per alliar-me... I em van sortint coses molt estranyes
molt d'aquesta època dels pèls, saps? Ja fa uns quants anys. Home, és que te pago a YouTube, però no te pagues potser. I... perquè em salten... bé, a l'altre també em surten anuncis, és veritat. I tot música així, molt... de plorar. No sé si estic refredat, aquest fred, aquesta humitat, aquesta sensació de... saps? I em surt tot música així. La Shakira, les cançons tristes... que jo, Shakira, no he anat a buscar mai. Vull dir, no sé per què em surten.
Qui més em surt? En Serrat. En Serrat quan era jove. No, aquest no. Em surten els amics de les arts. Aquesta reacció jo i això. No ho sé. Potser nota l'ambient, no? Aquesta cosa que comença a l'hivern. Començarà a l'hivern. El fred. Amb aquesta música. Aquest coi de temps se'm fica al cos. Aquesta sensació que fa fred. Humitat. Humitat i fred.
s'està quedant un programa molt trist eh avui la tristor la tristor eh bueno i m'ha sorprès i jo he comentat amb més gent i em diuen a mi no em passa ves que ja a YouTube tampoc escolta ja si escolta escolta Spotify ràdio Alejandro Sant ràdio Melendi ràdio ràdio ràdio ràdio sopa de cabra m'ho pots dir ara m'heu sopa de cabra ja ha detectat que no per aquí no per aquí no aniran
Ara que ja he recuperat això d'haver anar a Canòs, trobant d'anar a fer foina, he recuperat la meva vida, m'encanta... La teva vida és això? No, però... Però dóna vida, no, tot això? Tot això, aquest petit ple que he recuperat, m'encanta perquè el que faig és posar-me quan t'arriba el ginàs que he d'haver d'anar, em poso la música, em poso un mig de ràdio de sopa de cabra, no sé, de Spotify, i així roc català i tal, i m'encanta posar-me, en aquest moment des de matí, m'encanta escoltar aquesta música.
Encara no he començat el moment Nadal. Oh, basta! Basta! Basta! Maria Coray segur que no, ja l'escoltada 10.000 milions de vegades. Jo m'agrada la de Quan sonrius o la de Nadal, són les més preferides. M'encanten aquestes. I l'escoltes com música normal? Sí.
aquesta música l'han inventada perquè a la ràdio i a la tele fan un reportatge fan una notícia de Nadal no l'han inventada per escoltar la casa
bé bé no t'apareix no fes el que trobis faltaria més però em sorprèn jo no jo la poso per imperatiu infantil també el meu algoritme també a vegades per fer sabre i després previs a Nadal per Nadal a tot això queda més d'un mes per
No, més o menys, no. Per Nadal? No, per Nadal són divincellos i no queda més o menys, queda menys d'un més. Ja haurem passat Nadal. No podem deixar aquest espai d'avui sense dir Black Friday i ja està, ja ho hem dit. Comencem amb el tema. Vinga, començam.
Tothom, encara que he notat que se'n parla menys, eh? Potser. Sí, tu creus. No hi ha tant de bombardeig generalitzat. Potser perquè la gent ja ho coneix i ja sap que toca, no? És com una fase més. No s'ho dic, doctor, jo... Sí, hi ha publicitat... Jo m'arriba bastant de missatges i bastantes coses. Demà, demà, és el dia. Oferta. Trampa, és trampa. Oferta, igual la trampa. S'escola més rebaixada és ara que se rebaixis després de rei, no?
va perquè ara tenen bé no ho sé no sé per què ara tenen ganes de vendre ara és hora d'escriure-te els reis ja arribaran ai va començar sí tenies un tema preparat endavant
Ah, sí, ara pensava que vingueu una intro. No, no, no. Ah, jo tenia un tema preparat. Teníem, teníem un tema preparat. Però sempre ho fas tu, vols que ho faci avui jo. Avui el tema és encaixar la societat o ser feliç.
Sí, és un tema una mica així, a l'engròs. No, i el concepte està bé, és a dir, quines coses fem per encaixar, que no faríem o que deixaríem de fer. No, vinga, endavant, presenta'l tu.
No, bé, això, que hi ha la modern, o que hi ha la societat, i versus això, ser feliç amb el que som. I l'hem vinculat un poc a Mallorca, però bé, que s'es pot estrapadar a diferents postes, però nosaltres com que... On diu ensaïmada pots dir una altra cosa. Sí, exacte, nosaltres com som d'aquí, doncs... On diu sobressada pots dir fuest. Exacte, exacte, tal qual, Lluís. Doncs nota... Vols més exemples?
No. No, digues, digues. És igual, va. És a dir, costums com fer el cafè a llet en els bars dels pobles, festes de Sant Antoni, es pa amb boli, doncs versos en molt moderns, les xarxes socials, les tendències, l'expressió que hi ha, doncs tot això està connectat a la moda i hem de veure com poden trobar un equilibri entre mantenir-se's a res i sabrem-nos adaptar. I això és un poc el tema d'avui. Què trobes tu? Complicat. Complicat? Sí. Per què? Complicat.
perquè bé o sigui primer no no una cosa no treu l'altra no i i a vegades no sé a vegades no hem de fer cas a les modes i fer el que en roti a nosaltres sense més ara bé és tan complicat que tothom va a la foto no en comptes no no
És que som aquests dos mons, eh? Ara veig que som aquests dos mons. Però a tu t'agraden els callos. Passar els callos no li fas fotos, eh? Per què? No, perquè fa molt que no en menys. És mire que un menji un disc. Ara fa molt que no en menys. No estava tan influencer quan estava callos. Doncs això, que una cosa no descarta l'altra, però sí que és cert que molta gent fa coses, o s'han posat de moda,
Exacte. Crec que en parlarem, no sé, el brunch. El brunch. I coses així. La gent va, no? És que hem d'anar a fer un brunch. Jo, a aquella hora ja he dinat. No puc aguantar fins aquesta hora per... Clar. Bé. Jo a vegades faig brunch però sense voler. Sense voler. No, com ho invent jo, per exemple. Vull dir, dic jo que és un brunch. A les 7 del matí, no? No, per exemple, l'altre dia, no sé quant era, crec que era un dissabte, que m'he aixecat...
ja un poc més tard de la normal, entre una cosa i l'altra, doncs vaig vorenar cap a les onze i pico, doncs ja em vaig fer un vorenar un poc més gran i ja em vaig considerar que era com un branx i ja no vaig dinar. Perquè ja era vorenar, tenia gana, però clar, si... I que fas tanta estona sense menjar, des de les onze fins a...
fins a la sopa. Ni un baranaré, ni un cafè, ni un... No sé si vaig fer un cafè en guieta o vaig menjar la meva fruita o alguna cosa, però no, no sé, aguanta. Però també m'havia menjat una torrada amb una truita francesa i una altra torrada, crec que amb jamón serrano. Vull dir, que era una cosa... Contundència. Sí, sí, sí, era una cosa... Ja, ja, ja.
Jo en aquest març ja he dinat a primera hora, a les 7 del matí, a les 11 l'altra vegada, a les 2 s'ha de dinar, si es pot. Si la feina i el capitalisme et deixen i a mitja tarda alguna cosa. Ah, no, jo no ho veurem mai, no ho hagi ni mitjat de matí.
Molt bé, has demanat a la nostra estimada audiència i seguidors? Sí, he demanat i... Què diuen? Què diuen els seguidors? Ah, vols primer...? Ah, bé, podem fer vals primers en aquesta? No, jo puc anar fent mentre tu. Sí, vinga. Tenim molta gent, eh? La Neus Desdinca diu que va començar en el gimnàs només perquè, veus, la pressió social.
totes les de la feina hi anaven, que a ella no li agrada gens suar, però bé, això que fa, fa la foto amb una ampolleta d'aigua i una cara de power, molt divertit això, cara de power, i res, que fa 5 minuts i després se'n va a la sauna.
En fi. Molt bé. No, sí, massa bé, però vull dir, el que tu des, vull dir, no fa falta seguir ses modes 100%. Vull dir, ja no perquè tothom van al gimnàstic d'una tarada, no fa falta ni dir. Jo, per exemple, si sa mode ara mateix fos que tothom se tiren paracaídas, jo, ja t'he dit jo, que no ho faria. Ni per sa foto, ni per res, perquè m'ha mort. Vull dir, no ho sé, saps?
Una mica criteri. Tot i que fer esport, què vols que et digui? Si has d'agrair aquests 5 minuts de bicicleta... Va, en Toni de Manacó crec que és el primer, n'hi ha més, aquesta setmana, o no sé, jo n'he vist molts, és igual. Diu que quan van a estudiar a Palma va deixar de dir el lot, començar a dir chico, frigorífico i cotxe, això, que no semblés que era de poble. Això són donteries, vull dir...
Pot ser jo un got? Jo sempre dic que tinc una cama jo un goto, encara que no l'hi tingui. Però no fa falta perdre l'essència. No? Bé, no sé. No, però... No, no. És constatat, sí, sí, jo estic d'acord amb tu. No? La Maria de Palma, mira, aquesta és família teva pràcticament. Per què? Perquè no dius que tens família a Palma. Jo amb una cama jo un goto, sempre ho dic. Això que sempre li ha agradat d'un xandany.
còmode, molt bé, però que a la feina tothom anava una mica arreglat i que semblava un nen vestit de comunió cada dia. Hombre, jo per m'haigut que m'aniria cada dia, però no hi puc anar. Però... Per encaixar la societat. Però no fa falta, has de por d'encaixar però en el teu estil. Dins el teu estil, saps? A vegades és complicat. El xandall és complicat d'encaixar en qualsevol... Excepte el gimnàs. Tot i que cada dia es fa servir més...
Raba Confi, des de Scovit. Com es diu? Raba Confi. Confi, molt bé. Bueno, i les marques esportives són molt hàbils i dins de la seva línia estan colant vestits... Sí, clar, clar. Ai, meu. Més? Sí, sí, sí. En Joan, des de Cineu, diu que vol un cafè amb llet normal, però que ha arribat a demanar frappuccinos i coses amb llet de cibada només per no quedar com un pagès. Que no sap ni què és la cibada ni...
Jo un poc con lo de general, vull dir, que fas, demanes coses que no t'agraden? Tothom et diu, no, això ho has provat. Bé, ho has provat, sí, clar, ho has provat, però... Si tu ets de tota la vida un cafè en llet, en llet normal, llet de vaca... La frase, quin animal menys consumeix llet després de deixar de ser amamentat, això no ho has sentit mai? No.
L'ésser humà, perquè ho sap controlar tot això. No, que hi ha molta gent que diu que no s'ha de beure llet de vaques, ni de cap animal, perquè cap animal ho fa després de... Bueno, perquè no saben fer iogurts, no saben fer iogurts grecs aquests animals, saps què vull dir? Amb mel, boníssim.
Ana Catalina des de Pollensa diu que quan algú fa una broma que no acaba d'entendre li és igual i riu igualment. I que a més riu molt fort. Està bé, que després pensa, però per què exactament això? No en tot aquest sentit. Però ella ja havia enganxat, la gent pensa, mira. No fer ridícul això o no?
En Miquel, des de Lluc Major, diu que fa veure que li agrada molt la cervesa Kraft. No sé si saps què és. Que és la cervesa artesana feta a casa, o una cerveseria petita, diu que tothom parla de notes cítriques i pensant que allò té gust de pa mullat. Bueno, home, bueno. Vos, una altra que pren coses que no li agraden, només per encaixar. Jo, aquestes coses troc que no, saps? Ja. Bé, no sé. Hi ha coses que sí, coses que no...
La Laura des de Calvià, jo crec que Calvià és la primera que ens escriuen. Sí, jo crec que sí. Mira que està a prop, però... Bé, parla de... Parla fi per WhatsApp. Això de mantenir les formes. Diu que segons amb qui xerra, que canvia totalment, no? Que amb amigues, què fem, tia? I amb alguns grups seriosos, diu que espero que esteu bé, salutacions cordials... Això tothom ho fa, no? No xerres igual tu. És adequació a la situació. Sí, vull dir...
adequació formalitat mantenir el registre exacte ja però per whatsapp és una mica estrany sí però si tu xerres per whatsapp no xerraràs igual al final whatsapp és un canal ets molt sàvia envia'l des de soia mira dels teus de fer brunch diu que ell vol un variat però que acaba fent un brunch
d'ous mig crus, al bocat, un pa estrany, que surt amb gana, però això sí, amb una foto preciosa per penjar Instagram. Clar, vull anar a codó, d'una foto d'un muriat, d'un, d'un, d'un, què ha dit? Uns ous, uns ous, no sé com. Mig crus, mig crus. Un potxe d'aquests. Un potxe, això, oi, oi, oi, oi. Però, no sé, jo...
jo preferiria els ous, bé, depèn de sota també, vull dir, si sota ja de fer variat i cervesa, molt bé, però si és la primera hora que preferiria l'altra. Ah, que amb el branche que no entra la cervesa? No, ha d'entrar un té matxa d'aquest. Cafè amb llet. Cafè de cibada, per suposat. Cafè amb llet. No, normalment, jo barí si llet no. Però a aquella hora... No, jo barí si llet. Però a aquella hora ja...
Depèn de la hora que... Jo si és el primer que mons, quan s'ha de dir que és el primer, potser no necessito un cafè en llet. Si ja és a partir dels 12 que vaig fer, ja se serveix a partir dels 12. És indiscutible. Fer veure que li agrada la música rara. Això ens ho diu Naina des d'Artà.
diu que li encantava un grup islandès experimental. Bueno, que va dir que li encantava. Ni el coneixia, òbviament, no? I que després el va escoltar a casa seva i diu que semblava un canet que o dolava. Són molt divertits, aquesta gent. Diu que la van jutjar molt.
Home, jo si em poso una cançó, no sé què t'he de dir. Tu diré jo, Melendi. No. Alejandro Sanz. Jo això m'agrada, però si em poses una cançó de tipus House o música de trani aquesta que no m'agrada gens... Ho diràs. Ho diré, i punto, sí. I a més diràs, em fa venir mal de cap. Sí, no m'agrada.
Ai, per acabar, sí? Sí, sí. En Xisco des de Marratxí diu que, bé, ens ho diu tot, dic el missatge del que diu, som en Xisco de Marratxí. Jo crec que Marratxí també és la primera edat que... Ens escriuen. Sí. Diu que Instagram és equilibri pur, ioga, plantes, llibres, o sigui que també compra tot això per fer la foto, ja t'ho dic ara.
i a la realitat és un pijama, patatilles i crisi existencial davant de la gelena. Quina necessitat hi ha d'inmetre sa vides? Hola, Instagram? Ja, ja, però jo de lo que penge és real, pura i dura, no hi ha res real de lo que penge, tots els meus pots d'influencers. Però no ho penges tot, quan menges cigrons no ho penges.
Quan saps què vull dir? Clar, sí, també és així. Estàs tot el dia a viatge? No, quan sóc a la feina no faig fotos, saps què vull dir? I passo més hores, potser. De pont. Si ets més feina rutinària, d'oficina no, ahir quan vaig sortir, pot ser, per exemple. Però veus, tries molt bé. Sí, clar. Vols vendre una part teva? Sí, tota sa raó. Una part que a tu t'agrada especialment. Sí, tota sa raó. Ep, dia i hora que has dit això?
Bueno, també a part de tota aquesta gent que ha participat, que molt bé. Per no demanar res. Per no demanar res, la gent participa. Anem a veure les enquestes que varen posar per Instagram. Tu vas participar?
Juraria que sí. Bé, vam posar... El títol era com a modern versus mallorquí. Un mallorquí pot ser molt modern, eh? Que sí, que sí, Lluís. Mira, Antonia Font. Que sí. Antonia Font, sempre seran moderns. D'aquí deu segles seran moderns. Bé, és igual, continua. Però bé, això, el modern versus mallorquí. Diu, primer era dia de platja. La gent que tria un beach club...
o sacada petita de tota sa vida, al 100% tria sacada petita de tota sa vida. Perquè aquí el Beach Club és per guiris. Totalment. Bé, jo m'agrada un dia de Beach Club, però un dia s'any. Menjar, terrada amb bocat i salmó o pan boli? El 55% és pan boli, però un 45% és terrada de salmó i bocat, eh?
Ni idea. Anava a dir una altra cosa, però no ho diré. No, tenen ni idea. Jo he de dir que soc molt de berenar, sempre són molt... I vaig a fer llonguts i sempre són del mateix. Igual. De pernir ensalat i formatge. Vull dir... Molt bé. Soc molt bàsica. Molt mallorquina. Modern versus... Ai, això, el del mateix. És el més liat. Ai. Plants. Còtel d'un bar modern amb vistes o canya més tapa a un bar de poble. El 91% diu que...
La canya més tapa en els bars de poble i un 9% es coten a un bar modern. Com deia aquell, diuen, diuen, diuen, però les fotos on les fan? Ja, ja, ja. Això és el que anava a dir, que he rebut un comentari d'un que posa Toni de Manacó també, però això que en tenim molts o que no sé si és el mateix, si serà el mateix que teníem. Amic de Marc. Tots són amics de Marc.
que diu que de tant en tant, que ell ha votat la canya més tapa d'un bar de poble, però que de tant en tant fer un còctel a un bar de moda, doncs que no està malament. Jo crec que la veia és un poc influencer, aquest nen. O...
T'he esperit. Que té una altra un poc pesada i el tu postes d'aquest només per fer fotos. No ens ficarem en la seva relació. No, no ens ficarem. Faltaria més. Jo m'agrada comentar. Festes. Festa temàtica de moda o saber ben a la pobla. 100% a guanyar. Com més natural. I ja està. Això eren les preguntes que...
que havien fet a Instagram, i la gent ha triat la part mallorquina. Ha triat, sí. No ha triat la part d'encaixar, bé, que encaixes igual, però vull dir, no ha triat la part més moderna, ha triat la part mallorquina. No sé si és més preocupant això. Tu creus? Sí. Per què? Perquè menteixen. Tu creus, clarament. Sí, sí.
Sí, això és el més rutinari, que és el que els agrada més fer, perquè estan més acostumats, però el dia que poden anar al Big Club, paguen 100 euros. Paguen per anar al Big Club. O si pots anar a fer una canya amb unes vistes espectaculars, també hi vas, només per fer-se fotos. Jo això ho fas. Jo això ho fas. Què, anem a les conclusions? Les conclusions, vinga. Ai, sí, que tenim cinto.
Les conclusions. No dius res més. No, és que són compartides. Se m'havia olvidat que teníem cinta de conclusions. Bé, doncs això, que la pressió no ens ha de definir, la pressió social, és a dir, que la felicitat no sempre encaixa amb les expectatives.
que les arrels són un valor, hem de sobreintegrar la modernitat a dins i sense rebutjar la nostra essència i que la modernitat no és una enemiga però és una eina i que l'ideal és fer servir de forma positiva però intentant no imitar, perquè també això social n'hi ha molt a intentar imitar.
Tu que ets de Caimari, no ets de Nova York. Aquest és el concepte, no? Ja està. Puc explicar així més ràpid. Molt bé. Digue-li Caimari, digue-li Palma, eh? No entrem ara... No, no, no. I que s'ha feliç és més important que encaixar. Que encaixar ens dona seguretat, però que la felicitat va d'acord amb els valors. Que si no, no val la pena. Ha d'anar tot. I el més important, que ho deia que qualcú, crec, que hagueu un equilibri.
crec que qualsevol que ho havia comentat, que hem de trobar el punt intermig entre les nostres arres i la modernitat. Equilibrar. Ja ho deixaria. Quines conclusions. Aquest a punt final. Equilibrar. Ho deixem aquí. Fins al pròxim.
Un dia vaig topar amb tu, ens aturarà'm a parlar. Records de sinfantesa, però que ells us dius que tenies de petit. No els vaig veure, ni sempre.
Em parlaves content, però insegur de tu mateix. Els braços te tremolaven. Mira'm bé, que no estàs bé. Tenies pressa que n'anares amb un adeu fals i vibrat. Perdona si no et vaig dir res.
que em vas deixar perplès. I aquella pols que respires, aquella merda que t'injectes, com ho has pogut fer? Com ho has pogut fer?
I jo encara em recordaré de tu. Oh, oh...
Si vent t'obrirà de formosa neu blanca, més formosa encara que la neu que tu xuclaves, tenies pressa que n'anaràs.
i aquella pols que respires, aquella merda que t'injectes. Com ho has pogut fer? Com ho has pogut fer? I ja has tancat, ets solitó, però copines millor així. Arribarà una nova vida,
Pesajang pelerang le undia bastopang
Baixant han picat tots els records.
M'agir cap endarrere i se va fent petit el que ja he escrit.
Xa per el quart d'on dos. La llum també voldria conèixer-se.
Com se'l va fent gros, desitjau molt sort. Com va dir-ho que tingués cinc anys, s'acabaven d'enricar. Es miniu el nostre punt, per l'extretaçat, per a l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l
Música Música
Quina platel, quina platel, quina platel de pa.
Gràcies. Gràcies.
Oh, quines mans, quines mans, quines mans, quines mans més roses. Oh, vaig al port, vaig al port, vaig al port, vaig al port, vaig a...
Seràs meu, seràs meu, seràs meu final.
Fins demà!
Som a dins, som a dins, som a dins, som a dins, ets a dins meu. Sento a mà.
Bona nit.
Un cotxe travessant-se baire cap alloc. I on groc són sospitosos si venen de lluny. El restaurant d'escort que mira un bot sagrat. La carretera és feta dels americans.
He perdut el rellotge a safon d'esnoguer. Hem cercat camamila i hem perdut el temps. No tenim instruccions, ningú m'ho ha ensenyat. Duim una ràdio fènix que ara no va més. Psicofòria.
Estic il·luminat. Serena de novembre, omnis desple de cul, amb mort humilitat.
Puja tota castanya, ha arribat el moment. Ja feia massa dies que ho tenia en ment. He duit 5.000 persones, tot ho t'hem pensat. M'enduc una maleta feta per si ho tens.
De botelles des Memphis amb fetes vermuts. De vall s'havia l'àctil amb escap per amunt. Si en allò en bars se pillen ràdios de Marroc. Damunt es pui major, l'espai és més a prop.
No m'ho voldria perdre, que vaig empiternat. Serena de novembre, ovnis despla de cura, amb mort humilitat. T'he perdut de sa cura, encara queden restes d'un mal accident.
Arribarà, m'ayuc.
Un cotxe que ha sortit des Memphis, cap alluc.
El gran referent de l'alta gastronomia en Castelló. Foc.
En la cuina, remenant per la nevera, ansiosos fan molencs com una fera. Hora de sopar ningú espera, una altra nit tot fregit per a Ipebrera. Paladar selecte, pressupost exacte per a aquest projecte, som autodidactes però tenim tacte i tacte.
T'agrada tot, no tens problemes, però el plat que preparem avui és arte. Esperen delicios sabors d'infart, esperem que et partes i vulguis tornar. Si tastes Black Fang serà reincident. No fem degustació, fem plats contundents. Amanida de cogombres, strip-li, butin farra negra. Spike Lee, Tiralí, oli de pera sí. També negam, serà el vi. Foc!
Foc lent, farem bon caldo Bons ingredients, a preu de saldo Calentem cossos, cuidem la ment Enfonament, preparem els instruments Redobles simples Baixos grossos com Ronaldo Una bona ceba i un bon cardo Explosió de sabors, petardos Cordes i jamons, afegirem un fardo Arroz baríton sexual per trompetes de la mort Estat de sort farem l'amor sobre els fogons ben fort No caldrà fer esport per cremar calories
Sabem que aquest és el tema que volies. Gastronomia rítmica, melodia culinària. Cada l'aroma d'una banda extraplanetària. Me derromeren l'harmonia i la veu... La veu deixem del Vallmaria.
El secret no está en la masa, amor y temps, paciencia y buena traza, cremar la grasa, música nutritiva y mira...
Foc. Foc. Foc.
Quan dels homos trillen massa, mai no en surt res de profit. Mon fill és fora de casa, fa tres dies i tres nits. Així cantava una dona sense voler.
Quan me mira, no me mira. I si me mira, no me veu. La meva veu el regira. Vull parlar-li, no li lleu. Mon pare mor a Astúries i a Belgia.
Ja comença a passar ànsia, d'on morirà la meu fill? De tots els homes de casa, ni un no ha mort en el llit. De tots els homes de casa, ni un no ha mort en el llit.
Ja torna el temps de plorar Sento una veu que m'odiu Una veu que mai no engana Sols les mares la sentim Tantes voltes l'he sentida Com un corcó al fons de la pit
Mon pare mori a Astúries i a Belxiter, el meu marit. Ja comença a passar ànsia d'on morirà la meu fill. De tots els amors de casa, ni un no ha mort en la lli.
Prelleu dones, prelleu dones, que Déu senti el vostre escrit.
Aquesta cançó acompanya un taüt. Perquè la família no ha vingut. No sé què fer.
Aquesta cançó és un funeral. Muria en silenci, ningú sonar. Qui a la caixa és jove el gran. Entre els cipres anem avançant.
Aquesta cançó és un punt i final. L'únic que vol és fer-t'ho més clar. No fer més voltes, no fer-ho llarg.
El ritme s'accelera. La cançó s'acaba. Sento com la gila. El mort dins de la caixa. No faig servir pantagrama. Gravo tres notes de veu. Surt aquesta manià.
El ritme s'accelera.
Els acords fan el so, canten junts jo i el mort, el taú, maixeters, canten junts el gran no res. Lápides i rams de flors, tanta grava i maus oleus, sóc el món ballant els morts, el so de les nostres veus.
Estic cansat de veure'ls com de cloroform. Venim d'on es somia, però aquí mai es dorm.
Es pregunten molt aviat el com, però la glòria és només un pas del pou. Que tot es quedi en slow-mo. Volies tot molt ràpid i ara penses no-mo. Guerra mental, brome de lo bono. Escolta. Treu el que et mou, loco és ara o mai, bro. El teu no fa res quan el silenci parla per mi sol. Ja no demano ni permís ni perdó. No hi ha premisses quan has assolit la redempció.
Un pot de solís i macarrons per tots, pels meus macarres a la barra demanant un got. Ens hem passat el joc de la farra, ara només barres, perquè si no em broto i torno a engegar el món, fa un dia molt maco per tornar a perdre tot. M'han salvat el cul, són el meu tresor, no venc filosofia barata. Galeria de solituds.