de les idees de l'època. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Un podcast amb Lluís García i Marian Colmillo.
Ara perquè he fet jo... Sí, se m'ho havia oblidat. Ara, com no venim cada setmana, s'ha t'oblidat tot això, te n'oblides completament. Benvinguts, ser benvingudes. No passa res, no passa res. No, però m'agrada fer-ho. Això ens ho havia apuntat al guió. Aplaudir. Aplaudir, sí. T'imagines de dir, no, hem d'aplaudir al principi. Hi ha gent que ho fa, eh? Ara toca aplaudiment. Esclar, quan fas una escleta, ho apunten tot. Sí, aplaudiment un, aplaudiment dos. Ah, sí? Aplaudiment sincer, sobretot. Si s'ha d'apuntar així. No, però se m'havia oblidat. A mi no em passa res. No, no em passa res. No, home, no em passa res. Ja et
Sí, donats a benvinguda i benvinguts a tots. En el nostre, no dic res, però, una setmana més aquí. S'ha de dir, eh? S'ha de dir, sí, sí, sí. Això és primer de carrera, primer de podcast. T'has de presentar, has de recordar. Has de recordar. Regularment. En Lluís aquí, en Marianne aquí de Sà. Clar, clar, clar. No conviem. No. Cada setmana som els mateixos.
Amb tanta il·lusió tampoc convindria, eh? No, vinga, ja posa il·lusió. Jo no entenc... Això és espret, és que jo s'ha arribat espret. Sí, eh? Jo t'he vist arribar i anava sense els guants i tot.
Sí, perquè vinc amb bicicleta pública, a més, que és una aventura venir amb aquestes bicicletes. Si no és la roda del davant, és la del darrere, i si no el pedal, i si no la cadena, mai saps què passarà. Però és molt divertit, i mira, en un trajecte que a peu són 40 minuts, amb bicicleta, en 12 minuts avui. Jo és altre dia, ara que dius això de 40 minuts, el dia vaig a Esportitxol de Canostro, que tu saps on visc, que ja us he vist al de tot.
M'han de demanar quin tens allà, d'aquí, en Esportitxal, que ho he anat i jo vaig dir, 20 minuts. Clar. Després m'han de demanar així billet i m'han de dir, no, és que he calculat malament. El ritme olímpic, són 20 minuts, el ritme de persona humana...
M'han demanat, m'han dit, no, és que jo pensava que la millor tenia escolca adreçera, que sabia escolca adreçera. No vas pel pont aquell del diario de Mallorca? Que abans feia por, ara no, perquè hi ha pisos de luxe. No, venc per aquí com si venia aquí i després cap a vingudes, cap avall de tot i cap allà. Bé, minuts no són. No.
Però, clar, em pensava que jo tenia una dracera màgica per arribar a 20 minuts sense portar-ho, però no. Sí, es diu autobús. Es diu autobús. No, no. A peu hi ha un tros. Sí, sí, sí, clar que sí. Un tros. Molt bé. Bueno, això que ha arribat és frot. Sí, i saps per què tarda més? Dos minuts més, perquè hi ha més gent pel centre. Saps per què? Perquè ja han encès. Això t'havia de demanar. Ho han encès tot, ara ja és com si... Això t'havia de demanar. Hi vas anar?
Palma és una ciutat fosca, excepte que compren totes les bombes, tot l'Ete, això sí, que brilli molt, però ara hi ha molta, es nota que hi ha gent pel carrer. Clar, si jo m'ha brillo, jo encara n'he anat. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
mai més i han canviat l'ubicació d'això i ho tornarem canviat perquè tampoc no funciona gaire crec que va ser un poc caos potser que ho deixin de fer i això funcionarà segur que això abans no es feia ho feien entre setmana sí ho feien entre setmana sí però jo recordo algun dijous de venir cap aquí que la gent havies d'habitar gent però era una zona petita i ja hi havia molta gent i ara imagino
jo tampoc no hi vaig aquest dia, jo hi vaig, no sé, ara un dia qualsevol, un dia entre setmana, pre-pont tampoc és aconsellable anar-hi, és a dir, dia 7 tampoc és aconsellable, és que ho veuràs, ja està, si surts de casa, en principi, jo m'agrada anar-hi a Voleró, jo m'agrada fer els passeig, comprar-me una crep, jo m'agrada. Una crep?
Has de dir anar a fer una xocolata amb una coca patata. Bueno, sí, per això hi vaig un altre dia. El dia de llum, pues me compro una creta y voy mingando una creta tranquila. Un gofre. Un gofre ha passat de moda, eh? Va tenir el seu temps d'aurat, però ha passat de moda. El gofre és de dos mil.
Com nosaltres, pràcticament. I xurros no m'agraden. No. No. Avui m'he fixat que he vist dues xurreries així d'aquestes foodtruck, ara li hem de dir foodtruck. Sí, foodtruck. Sí. I normalment no hi són i ara hi són. A on? Pel carrer, pel barri, pel barri, per la plaça Flemme i aquesta zona. Ah, sí? Sí. No m'he fixat, també hi va haver una, així sinó per de bé. Però no xurreria, era un de perri dos calents, de dos morgoses. Mare meva.
Però allà com molt totes sols, saps? Allà a la cantonada. Sí, allà davant d'aquell barc un dia hi va anar a un altre negocs. No. Anem a bars. Fa molts anys. Quan teníem una empresa a mitges. Un èxit, eh? Sí, total. Que comença... Que comença... I després comences part de les estacions. Sí, sí. I hi ha una hamburgueseria. Avui no hi era. Ha durat poc.
hem vist que la ubicació potser està esperant per entrar perquè era si vols entrar per estacions hi ha molta gent també hi ha una plaça perquè ocupem tant en l'espai públic per fer coses
Així per ocupar, que si han muntat també, aquí sí que no hi aniré, un part nadalany d'aquests alemanys, a més. A sa faixina, potser. Ah sí, un mercadet. Tu ja has anat? No, encara no he anat a fer tot això. No, és que ara convé no anar. És que imagina't, imagina't encara no he muntat ni saura de Nadal.
que jo soc superneda d'enca, però t'ho diré perquè no l'he muntat. L'any passat el vaig muntar a final de novembre. Però guai, no l'he muntat perquè hi som atents. Però sí que esperem que arribi a la decoració. Que he demanat una decoració nova per sobre, unes peces, perquè l'any passat vaig posar boies, però no m'ha acabat de compensar. Ah, jo pensava que havies canviat d'opinió i no muntava. No, jo mai. Perquè...
després de muntar s'ha de desmuntar no no no no he comprat unes peces d'aquestes típiques de fusta bueno no sé com arribarà perquè ho he comprat a tempo però no com arribi sempre cosa local i no ja ja i vora
A casa pintant coses per posar l'arbre que estem fent tot de coses reciclades. Això és el que s'ha de fer. Però jo no. No sé fer jo aquestes coses. És igual. Tampoc hi ha de passar ja la gent. No, però tu sap que jo faré una foto per Instagram.
També t'ho volia demanar quan de panetores has menjat, n'has quedat més? No, no, no, només aquell d'aquella vegada. Puc dir que ha encetat l'època de Suchar, que per cert, caríssim, ha pujat moltíssim, 5 euros. Ha pujat el preu i ha baixat la quantitat. Això no ho veiem però ens estan enganyant claríssimament.
És que jo no he comprat, jo soc fan d'Este Torre de Jungle, m'encanta. No ho conec. No pot ser mai. No. Ara m'hi heu dit malament, però aquest en és de Jungle, no. Ah, d'aquells d'Ets Animalons. Mare meva. I ara ha entrat un bonbons que vaig comprar l'altre dia, que hi ha, que estan rellenes de farcits de... Molt bé. La correcció. Me sent d'aquí una bo... No, no, no. Farcits de dinos, les galletes dinos. Però...
Uns altres farcits de filipinos i uns altres farcits de jungle. Els de menjar... Són així, són així, grossos. No n'hi ha entre molts, crec que n'hi ha deu si arriben. I, ah, complicadíssim per seure, perquè saps en Esle que te pagues dibuixots i te pagues quines una i quines altres, perquè el de filipinos ho sap perquè damunt és blanc, però els altres són iguals. És un especialista en Nestlé. Un caminat, fa un caminat així amb unes fletxes, has de seguir complicadíssim. I no m'han prescut tan bons.
Això potser és perquè ho volen vendre més a nens que adults, no? Aquest que hi hagi el joc i tot això. Però no m'ha vingut tan bon. Compraré ara ja els d'acabat i compraré els torres d'angri, que és el meu favorit de tots, el meu preferit, i compraré aquest. Ho hauríem de canviar gustos, també. I coses que compres? Coses adultes. Aquell duo... Ah, això m'agrada en tot. Vull dir, també m'agrada... Bé, menja tu, menja... Això, això, això. M'agrada, però...
Aquest de xogadares, que m'agrada xuxar, m'agrada més el de xangria. Està bé, no? Ja m'ho contaràs, si no. Molt bé, en pots dur un dia. La festa de Nadal duré, eh? Quina festa de Nadal? El programa especial que farem venenera, no? No. Ja ho parlarem. El pròxim venenera ho farem, ho decidim en el pròxim programa. Bé, com és? Què tal, tot? Bé? Sí, ja està. No tens drames de setmana. Has refredat?
Ah, mira, vull comentar, no sé si estic refredat a aquest temps de, no sé, aquest coi de temps que deia Els Pets, no? Se'm fica el cos, ho deien, eh? Tenim una cançó. I això ho sé perquè aquests dies el meu algoritme de YouTube, jo per treballar a casa em poso música a YouTube, amb uns auriculars per alliar-me... I em van sortir coses molt estranyes
molt... molt d'aquesta època dels pèls, saps? Ja fa uns quants anys. Home, és que te pago a YouTube i... perquè em salten... bueno, d'altres també em surten anuncis, és veritat. I tot música així molt... de plorar. No sé si estic refredat, aquest fred, aquesta humitat, aquesta sensació de... saps? I em surt tot música així. La Shakira, les cançons tristes... que jo Shakira no he anat a buscar mai. Vull dir, no sé per què em surten.
Qui més em surt? En Serrat. En Serrat quan era jove. No, aquest no. No està sortit. Em surten els amics de les arts. Aquesta reacció jo i això. No ho sé. Potser nota l'ambient, no? Aquesta cosa que comença a l'hivern. Començarà a l'hivern. El fred. Amb aquesta música. Aquest coi de temps se'm fica al cos. Aquesta sensació que fa fred. Humitat. Humitat.
S'està quedant un programa molt trist, eh, avui? Sí, plau, plau. La tristor. La tristor. Bueno. I m'ha sorprès. Jo he comentat amb més gent i em diuen a mi no em passa. No, jo també. Ves que ja a YouTube tampoc busco. Si escolta, escolta Spotify. Ràdio Alejandro Sant, Ràdio Melendi, Ràdio... Ràdio aquesta... Ràdio Sopa de Cabra. No, no, Sopa de Cabra. Ja ha detectat que no, per aquí no. Per aquí no aniran.
Ara que ja he recuperat això de berenar a Canòs, trobant d'anar a fer foina, he recuperat la meva vida, m'encanta... La teva vida és això? No, però... Però dóna vida, no, tot això? Tot això, aquest petit plàs que he recuperat, m'encanta perquè el que faig és posar-me quan t'arrib de ginàs que he de berenar, em poso la música, em poso un mig de ràdio de sota de cabra, no sé, de Spotify, i així roc català i tal, i m'encanta, en aquest moment, des de matí, m'encanta escoltar aquesta música.
Encara no he començat, és el moment Nadal. Basta, basta. Maria Coray segur que no, ja l'escoltada 10.000 milions de vegades. Jo m'agrada la de Quan sonrius o la de M'agrada en Nadal, són les més preferides. M'encanten aquestes. I l'escoltes com música normal? Sí.
Aquesta música l'han inventada perquè a la ràdio i a la tele ambientin, no? Fan un reportatge, fan una notícia de Nadal. No l'han inventada per escoltar-la a casa. Però jo m'ambiento. M'agrada d'ambient-me.
No, no t'apareix. No, fes el que trobis, faltaria més. Però em sorprèn. Jo la poso per imperatiu infantil, també. Em passio el meu algoritme també a vegades. No, jo la poso per fer sabre i després me la poso. Previs a Nadal, per Nadal, me la poso. A tot això queda més d'un mes. Per...
No, més o menys, no? Per Nadal? No, per Nadal són divins de set lluïs, no queda més o menys, queda menys d'un mes en tot cas. Sí, sí. Ja haurem passat Nadal. No podem deixar aquest espai d'avui sense dir Black Friday i ja està, ja ho hem dit. Vinga, comencem. Comencem amb el tema. Vinga, comencem.
tothom encara que he notat que se'n parla menys eh potser si no hi ha tanta tant de bombardeig generalitzat potser perquè la gent ja ho coneix i ja sap que toca no com una fase més si ja la publicitat ja m'arriba bastant de missatges demà demà és el dia de oferta trampa és trampa oferta igual la trampa a les escoles més rebaixades ara que se rebaixis després de rei
Va, perquè ara tenen... Bé, no ho sé. No sé per què. Ara tenen ganes de vendre. Aleshores que ho sé que ara tenen res. Bé, res. Ja arribaran. Ai. Va. Començàvem. Sí, tenies un tema preparat. Endavant.
Ah, sí, ara pensava que vinc de bo una intro. No, no, no. Ah, jo tenia un tema preparat. Teníem, teníem, teníem un tema preparat. Però sempre ho fas tu, vols que ho faci avui jo? Avui el tema és encaixar la societat o ser feliç.
Sí, és un tema una mica així, a l'engròs. No, i el concepte està bé, és a dir, quines coses fem per encaixar, que no faríem o que deixaríem de fer. No, vinga, endavant, presenta'l tu.
No, bé, això, que hi ha la modern, on hi ha la societat, i versus això, ser feliç amb el que som. I l'hem vinculat un poc a Mallorca, però bé, que s'es pot estrapadar diferents postes, però nosaltres com que... On diu ensaïmada pots dir una altra cosa. Sí, exacte, nosaltres com som d'aquí, doncs... On diu s'obrassada pots dir fuet. Exacte, exacte, tal qual, Lluís. Doncs nota... Vols més exemples?
No. Enten més. No, no, digues, digues. És igual, va. És a dir, costums com fer el cafè a llet en els bars del poble, les festes de Sant Antoni, es fa amb boli, doncs versos en molt moderns, les xarxes socials, les tendències, l'expressió que hi ha, doncs tot això està connectat a la moda i hem de veure com poden trobar un equilibri entre mantenir-se's arrels i sabrem-nos adaptar. I això és un poc el tema d'avui. Què trobes tu? Complicat. Complicat? Sí. Per què? Complicat.
perquè bé sí primer no no una cosa no treu l'altra no i i a vegades no sé a vegades no hem de fer cas a les modes i fer el que en roti a nosaltres ara bé és tan complicat que tothom va a la foto en comptes no no
És que som aquests dos mons, eh? Ara veig que som aquests dos mons. Bé, però no, a tu t'agraden els callos. Passa els callos, no li fas fotos, eh? Per què? No, perquè fa molt que no en menys. És mire que un menji un disc, ara fa molt que no en menys. No estava tan influencer quan estava callos. Doncs això, que una cosa no descarta l'altra, però sí que és cert que molta gent fa coses, o s'han posat de moda,
Crec que en parlarem el brunch i coses així. La gent va, no? És que hem d'anar a fer un brunch.
No, a aquella hora ja he dinat. No hem pogut aguantar fins aquesta hora per... Clar. Bé. Jo a vegades faig brany però sense voler. Vull dir, no, faig un brany... Sense voler. No, com ho invent jo, per exemple. Vull dir, dic jo que és un brany. A les 7 del matí, no? No, per exemple, l'altre dia no sé quant era, crec que era un dissabte, que m'he aixecat ja un poc més tard de la normal, entre un coi i l'altre, doncs vaig vorenar cap a les 11 i pico, doncs ja m'he fet vorenar un poc més gran i ja vaig considerar que era com un brany i ja no vaig dinar.
perquè ja tenia gana, però clar, si... I que fa tanta estona sense menjar, des de les 11 fins a...
Fins a la sopa. Ni un baranaré, ni un cafè, ni un... No sé si vaig fer un cafè en guieta, vaig menjar la meva fruita o alguna cosa, però no, no sé, aguanta. Però també m'havia menjat una torrada amb una truita francesa i una altra torrada, crec que amb jamón serrano. Vull dir, que era una cosa... Contundència. Sí, sí, sí, no era una cosa... Ja, ja, ja.
Jo en aquest març ja he dinat a primera hora, a les 7 del matí, a les 11 l'altra vegada, a les 2 s'ha de dinar, si es pot. Si la feina i el capitalisme et deixen i a mitja tarda alguna cosa. Ah, no, jo no ho veurem mai, no ho hagi ni mitjat de matí.
Molt bé, has demanat a la nostra estimada audiència i seguidors? Sí, he demanat i... Què diuen? Com els diuen els seguidors? Ah, vols primer... Ah, bueno, podem fer vals primers en aquesta? No, jo puc anar a fer mentre tu... Sí, vengo. Tenim molta gent, eh? La Neus des d'Inca diu que va començar en el gimnàs només perquè, veus, la pressió social. Totes les de la feina hi anaven, que a ella no li agrada gens suar,
Però bé, fa la foto amb una ampolleta d'aigua i una cara de power. És molt divertit això. Cara de power. I res, que fa 5 minuts i després se'n va a la sauna.
En fi. Molt bé. No, sí, massa bé, però vull dir, el que tu des, vull dir, no fa falta seguir les modes 100%. Vull dir, no perquè tothom van al gimnàstic d'una tarada, no fa falta ni dir. Jo, per exemple, si la mode ara mateix fos que tots ens tiren paracaídas, jo, ja t'he dit jo, que no ho faria. Ni per la foto, ni per res, perquè m'ha mort. Vull dir, no ho sé. Ja.
Una mica criteri. Tot i que fer esport, què vols que et digui? Si has d'agrair aquests 5 minuts de bicicleta. Va, en Toni de Manacó crec que és el primer, n'hi ha més, aquesta setmana, o no sé, jo n'he vist molts, és igual. Diu que quan va anar a estudiar a Palma va deixar de dir el lot per començar a dir chico, frigorífico y coche, això, que no semblés que era de poble.
Mam, això són tonteries. Vull dir, pot ser jo un got? Jo sempre dic que tinc una cama jo un gota, encara que no hi tingui. Però no fa falta perdre la sensi.
No. Bé, no sé. No, però... No, no. És constatar, sí, sí, jo estic d'acord amb tu. No. La Maria de Palma, mira, aquesta és família teva pràcticament. Per què? Perquè no dius que tens família a Palma. Jo, una cama i un gata, sempre ho dic. Això, que sempre li ha agradat d'un xandany. És molt còmode, molt bé. Però que la feina a tothom anava una mica arreglat i que semblava un nen vestit de comunió cada dia.
Hombre, jo per m'haigut de venir a cada incendal, però no hi puc anar. Però... Veus, posició social. Per encaixar la societat... Però no fa falta, has de por d'encaixar però en el teu estil. Dins el teu estil, saps? A vegades és complicat. El xandall és complicat d'encaixar en qualsevol... Excepte el gimnàs. Sí, això sí. Tot i que cada dia es fa servir més...
Raba Confi, des de Covid. Com es diu? Raba Confi. Confi, molt bé. Bé, i les marques esportives són molt hàbils i dins de la seva línia estan colant un vestit. Sí, clar, clar. Ai, meu. Més? Sí, sí, sí. En Joan des de Sineu diu que vol un cafè amb llet normal, però que ha arribat a demanar frappuccinos i coses amb llet de cibada només per no quedar com un pagès, que no sap ni què és la cibada ni res.
Jo un poc con lo de general, vull dir... Què fas, demanar les coses coneterades? Tothom et diu, no, això ho has provat. Bé, ho has provat, sí, clar, ho has provat, però...
Si tu ets de tota la vida un cafè en llet normal, llet de vaca... La frase, quin animal consumeix llet després de deixar de ser amamentat, això no ho has sentit mai? No. Doncs l'ésser humà, perquè ho sap controlar tot això. No, que hi ha molta gent que diu que no s'ha de beure llet de vaca ni de cap animal, perquè cap animal ho fa després de... Ja, ja, ja. Perquè no saben fer iogurts, no saben fer iogurts grecs aquests animals, saps què vull dir? Amb mel, boníssim.
Anna Catalina des de Pollensa diu que quan algú fa una broma que no acaba d'entendre li és igual i riu igualment i que a més riu molt fort està bé que després pensa però per què exactament això no en tot aquest sentit però ella ja havia queixar la gent pensa mira no fer ridícul això o no
En Miquel, des de Lluc Major, diu que fa veure que li agrada molt la cervesa Kraft. No sé si saps què és. Que és la cervesa artesana feta a casa, o una cerveseria petita, diu que tothom parla de notes cítriques i pensant que allò té gust de pa mullat. Bueno, home, bueno. Veus, una altra, que pregen coses que no li agraden, només per encaixar. Jo, aquestes coses troc que no, saps? Ja. Bé, no sé. Hi ha coses que sí, coses que no...
La Laura des de Calvià, jo crec que Calvià és la primera que ens escriuen. Sí, jo crec que sí, m'he costat a prop, però...
Bé, parla de... Parla fi per WhatsApp. Això de mantenir les formes. Diu que segons amb qui xerra, que canvia totalment, no? Que amb amigues, què fem, tia? I amb alguns grups seriosos, diu que espero que esteu bé, salutacions cordials... Això tothom ho fa, no? No xeres igual tu... És adequació a la situació. Sí, vull dir... Adequació, formalitat. Mantenir el registre. Exacte. Ja, però per WhatsApp és una mica estrany.
Sí, però no és lo mateix, si tu xerres per WhatsApp, no et xerraràs igual. No, efectivament. Al final WhatsApp és un canal. Tota la raó, eh? Ets molt sàvia, eh? Envia'l des de Soia, mira, dels teus, de fer brunch. Diu que ell vol un variat, però que acaba fent un brunch.
d'ous mig crus, al bocat, un pa estrany, que surt amb gana, però això sí, amb una foto preciosa per penjar Instagram. Clar, no n'acorda, d'una foto d'un muriat i d'un, d'un, d'un, què ha dit? Uns ous, uns ous, no sé com. Mig crus. Un potxe d'aquests. Un potxe, això, oi, oi, oi, oi. Però, no sé, jo...
jo preferiria els ous, bé, depèn de s'hora també, vull dir, si s'hora ja de fer variat i cervesa, molt bé, però si és la primera hora... Ah, que amb el branche que no entra la cervesa? No, ha d'entrar un té matxa d'aquest. No? De cibada, per suposat, cafè amb llet... No, normal, jo verí i ser llet, no? Però a aquella hora... No, jo verí i ser llet. Però a aquella hora ja...
Depèn de la hora que... Jo si és el primer que mons, quan s'ha de dir que ells té rares és el primer, jo no necessito un cafanyet, jo sempre no necessito un cafanyet, però si és el primer que mons. Si ja és a partir dels 12 que vaig fer, doncs clar, ja se serveix a partir dels 12, ja val. És indiscutible. Fer veure que li agrada la música rara. Això ens ho diu Naina des d'Artà.
diu que li encantava un grup islandès experimental. Bueno, que va dir que li encantava. Ni el coneixia, òbviament, no? I que després el va escoltar a casa seva i diu que semblava un canet que odolava. Són molt divertits, aquesta gent. Diu que la van jutjar molt.
Home, jo si em poso una concert, no sé què he de dir. Tu diré jo, Melendi. No. Alejandro Sanz. Jo això m'agrada, però si em poses una concert tipo House o música de trani aquesta que no m'agrada gens... Ho diràs. Ho diré i punto, sí. I a més diràs, em fa venir mal de cap. Sí, no m'agrada.
Ai, per acabar, sí? Sí, sí. En Xisco, des de Marratxí, diu que, bé, ens ho diu tot, dic el missatge d'alguà, diu som en Xisco de Marratxí, jo crec que Marratxí també és la primera edat que... Ens escriben. Sí. Diu que Instagram és equilibri pur, ioga, plantes, llibres, o sigui que també compra tot això per fer la foto, ja t'ho dic ara.
i a la realitat és un pijama, patatilles i crisi existencial davant de la geleta. Quina iniciatat hi ha d'inmetre sa vides? Hola, Instagram? Ja, ja, però jo de lo que penge és real, pura i dura, no hi ha res real de lo que penge, tots els meus pots d'influencers. Però no ho penges tot, quan menges cigrons no ho penges.
Quan, saps què vull dir? Clar, sí, també és així. Estàs tot el dia a viatge? No, quan sóc a la feina no faig fotos, saps què vull dir? I passo més hores, potser. Jo vagi, de pont. Ja. Si ets més feina rutinària, d'oficina no, ahir quan vaig sortir, pot ser, per exemple. Però veus, tries molt bé. Sí, clar. Vols vendre una part teva? Sí, tota sa raó. Una part que a tu t'agrada especialment. Sí, tota sa raó. Ep, dia i hora que has dit això?
Bueno, també a part de tota aquesta gent que ha participat, que molt bé. Per no demanar res. Per no demanar res, la gent participa. Anem a veure les enquestes que vam posar per Instagram. Tu vas participar?
Juraria que sí. Vale. Bé, vam posar, s'estitul era com a modern versus mallorquí. Un mallorquí pot ser molt modern, eh? Que sí, que sí, Lluís. Mira, Antonia Font. Que sí. Antonia Font sempre seran moderns. Sí, sí, jo no discutiré. D'aquí 10 segles seran moderns. Bé, és igual, continua. Però bueno, això, el modern versus mallorquí. Diu, primer era dia de platja, sa gent que tria un beach club...
o sacada petita de tota sa vida, al 100% tria sacada petita de tota sa vida. Perquè aquí el Beach Club és per guiris. Totalment. Bé, jo m'agrada un dia de Beach Club, però un dia s'any. Menjar, terrada amb el bocat i salmó o pan boli. El 55% és pan boli, però un 45% és la terrada de salmó i el bocat, eh?
Ni idea. Anava a dir una altra cosa, però no ho diré. No, tenen ni idea. Jo he de dir que soc molt de berenar, les meves torrades sempre són molt... I vaig a fer llenguts i sempre són de la mateixa. Iguals. De pernir el salat i formatge. Vull dir, soc molt bàsica. Molt millor quina. Modern versus... Ai, això, el de mateix. M'he liat. Plants. Còtel d'un bar modern amb vistes o canya més tapa a un bar de poble. El 91% diu que...
La canya més tapa en els bars de poble i un 9% es còctel a un bar modern. Com deia aquell, diuen, diuen, diuen, però les fotos on les fan? Ja, ja, ja. Això és el que anava a dir, que he rebut un comentari d'un que tenim que en tenim molts o que no sé si és el mateix, si serà el mateix que teníem. Amic de Marc. Tots són amics de Marc.
Que diu que de tant en tant, que ell ha votat la de la canya més tapa d'un bar de poble, però que de tant en tant fer un còctel a un bar de moda, doncs que no està malament. Ja. Jo crec que la veia és un poc influencer aquest nit. O... T'he esperit. Que té un lot un poc pesada i el do puestos aquest només per fer fotos. Podríem ser dues coses. No ens ficarem en la seva relació. No, no ens ficarem. Faltaria més. Però jo et sap que jo m'agrada comentar. Ja.
Festes. Festa temàtica de moda o la verbena de poble. La verbena, 100% guanyat. Jo també. Com més natural. I ja està. Això eren les preguntes que havien fet a Instagram. La gent ha triat la part mallorquina. No ha triat la part d'encaixar, bé, que encaixes igual, però vull dir que no ha triat la part més moderna, ha triat la part mallorquina.
No sé si és més preocupant, això. Tu creus? Sí. Per què? Perquè menteixen. Tu creus, clarament. Sí, sí. O sigui, això és el més rutinari, que és el que els agrada més fer, perquè estan més acostumats, però el dia que poden anar al Beach Club, paguen 100 euros. Paguen per anar al Beach Club. O el que sigui, no sé. Oh, si pots anar a fer una canya amb unes vistes espectaculars, també hi vas, només per fer-se fotos. Jo això ho fas. Jo, tu això ho fas. Què, anem a les conclusions? Les conclusions, vinga. Ai, sí, que tenim cinto.
Les conclusions. No dius res més. No, són compartides. Se m'havia olvidat que teníem cinta de conclusions. Bé, doncs això, que la pressió no ens ha de definir, la pressió social, és a dir, que la felicitat no sempre encaixa amb les expectatives.
que les arrels són un valor, hem de saber integrar la modernitat a dins i sense rebutjar la nostra essència i que la modernitat no és una enemiga però és una eina i que l'ideal és fer servir de forma positiva però intentant no imitar, perquè també això social n'hi ha molt a intentar imitar.
Tu que ets de Caimari, no ets de Nova York. Aquest és el concepte, no? Exacte, molt bé, Lluís. Puc explicar així més ràpid. Molt bé. Digue-li Caimari, digue-li Palma, eh? No entrarem ara... No, no, no, que venguin els Caimans i mos diguin qualque cosa. I que ser feliç és més important que encaixar. Que encaixar mos dóna seguretat, però que la felicitat va d'acord amb els seus valors. Que si no, no val la pena. Ha d'anar tot. I el més important, que ho deia qualcú, crec, o qualcú ho ha comentat, que hi hagués un equilibri.
crec que qualsevol que ho havia comentat, que hem de trobar el punt intermig entre les nostres arrels i la modernitat, sobre equilibrar. Jo amb això. De breuix. Ja ho deixaria. Quines conclusions, eh? Molt bé, aquest punt final, equilibrar, doncs... Ho deixem aquí. Ho deixem aquí, sí. Fins al pròxim.
un dia qualsevol bevent aquí tot sol camins diferents que ara s'han trobat d'ombres damunt la mà d'ocells que planejant me vas comptant que des a
de veure i d'explicar, de riure i recordar aquell tercer curs d'ombres de mulamà, d'oceis que planejant me vas comptant cabesses tallades.
i despre de peus, el de costes a jo, el de toc amb ses mans i canta lluixar. Queda-te amb jo, toca aquest vespre com un aerosol.
que vola com tu vols. Te cantaré a sobre la cançó que és que t'agradava tant i no fugia descans.
obre'ts ulls i pens si tot està real. Tan real com tu, tan real com jo, tan real com la mà, i és que no vull despertar. Queda't amb jo,
Vespre, com un aerosol, que vola com tu vols. Te cantaré sobre la cançó que dèiem.
Canta'm jo tot aquest vespre com un aerosol que vola com tu vols. Te cantaré a sobre la cançó que t'agradava tant.
I el mateix foc que t'escalfa I el mateix foc que t'escalfa I el mateix foc que t'escalfa I el mateix foc que t'escalfa I el mateix foc que t'escalfa I el mateix foc que t'escalfa I el mateix foc que t'escalfa I equilibra la balança I el mateix foc que t'escalfa I el mateix foc que t'escalfa I el mateix foc que t'escalfa I el mateix foc que t'escalfa I el mateix foc que t'escalfa
Són freds hiverns a Barcelona, de molta força i poca lona. I és que tu no he mirat la zona i no t'amaguis sota lona.
Què hi ha, què hi ha dins la moneda que tu mous? Qui hi ha, qui hi ha dins la moneda que tu vols? Eren humans i ara coloms, coloms, coloms.
Màt-eix fokat a scalfa, jell màt-eix fokat crema. A qui libra la balança, ja que ets sempre zal problema.
I, filla, et faran creure que ets lliure, que t'has de conformar, que has de somriure, si ets infeliç és perquè ets pessimista. I t'aniran tapant la vista, però quan vegis que no arriba el demà, per primer cop veuràs l'avui i pensaràs en prendre el bol que és el que vull.
Aprendràs ella a robar Però veuràs que el teu hort
NINJA, NINJA Esquivant una mirada tan freda NINJA, NINJA Tu i jo dormíem amb un lloc de la seda I cada nit a un temple he resat Per un amor que sempre havia somiat Si aquest trius m'ha deixat
Insisteu i t'acabàvem. Un somni me despertava, tu i jo cara a cara, una nina enamorada. Digue'm si vols començar un dia de nou, una vida sense dol.
Per tu és un joc, és esment sang de tothom, es meu com flames i foc. Cicatrius me deixaven, la teva inicial gravada, i ens esteu llit acabàvem. Un somni me despertava, tu i jo cara a cara.
Fins demà!
T'arregles el cabell per sortir al carrer.
El sol d'aquesta tarda escalfa l'hivern. I encara fa el ronso i ha de fer el cafè. D'aquí una estona farà massa fred. Sortiràs a passejar amb els teus tresors.
res de la ciutat.
Era estreta, però faria goig. Un vell amic camina, ja no en sabia res. Ha canviat aquells dies, sol veu tan diferent.
Iràs a passejar amb els teus tresors pels carrers de la ciutat.
Ja noia no res morirà.
A mi m'emprenya molt que t'ho vagis fent cria. Va com va. A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit tu caia. Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la traia. Va com va, va com va. A tu t'han dibuixat i jo trenqué la ploma. Va com va. A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma. Va.
T'ha mandat l'herència, a mi m'ha mandat la vida, va com va. A mi em toca lluitar, a tu prendre la vida, va com va.
Si jo no en tinc per mi, si tu no en tens mai, va com va. Ets tu qui reps de mi, jo de tu pobre em sou. Va com va, eh? Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient, el va com va.
Pensa que sols diré, fins que més no podré. Va com vull, com puc. Si jo ja m'he pensat d'anar a mi et diré, em va com va. Pensa que sols diré, fins que més no podré.
Mira com la nit avui s'encén, i el crit de la nostra gent, una sola veu que esclata. Mira com fas veure que no em sents, i com si no hi hagués després, balles perdent la mirada. Amor! Digue'm si vas trobar la teva sort, digue'm que et vas guardar tots els records. No t'aturis quan no puguis més, no et rendeixis quan no puguis més.
de tombar les fronteres per anar més enllà. Caminant
Mira com el temps ens ha fet grans. A poc a poc hi ha anat tirant. Res ha estat com esperàvem. Mira, tot ens ha volgut canviar. Però entre somnis hem trobat el millor de cada casa. Digue'm si vas trobar la teva sort. Digue'm que et vas guardar tots els records. No t'aturis quan no puguis més. No et rendeixis quan no puguis més. Digue'm que no hem canviat, que seguim en temps.
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Caminem!
Són els que van passant al teu costat. Disco tants moments que ens hem oblidat que els importants són els que van passant. Disco tants moments que ens hem oblidat que els importants són els que van passant al teu costat.
N'hi ha que venen i no saben que venen a fer Però quan venen saben que sempre és tot un guster Si no saben cap a on han de anar jo ho diré A tots els pobles de Mallorca fins a les darrers
El gall canta i surt a xol. N'hi ha que fa estona sonen els bar a veure brou. De moment tot tranquil, no hi ha res de nou. La casalla passa amb bones i s'aguerga meia cou. L'homo se queixa, diu que avui està mal fet. Els fornes hi posa prestigi, sa feina li ret. Sa madona espera mems i se senta xiurella s'esmolador. Ja s'ha faltat i comença en desfocor. Ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara ara
Mallorca ja n'esma'n, la gent esma'n peant tresor. N'hi ha que veure ni dir-ne que així no se fa, això. Anava a dinar, cafè, licor i puró. Així faig la digestió com si fos de soror. Si has acabat la jornada, fer un pot de cesta. N'hi ha que també fan feines, dies de festa. De la feina surt el profit, d'home'ns som peruts el primer pit. Per molt que t'hi aferris mai s'hi has rit. Si no estàs avisat, aquí queda dit. Això és el que duig entre la meva espalda i el pit.
La nit és mediterrani i hi ha una flor. Mallorca és en el mapa i en el mapa hi ha un tresor. N'hi ha que t'anar amb tu perquè així no se fa això. Jo quan he dinat m'ha pegat un xovec que és massa. He d'anar a plenxar sobre ell o comptar ho veus. Això va així.
Tu, anant bé per anar lluit. Jo crec que sí.
Dines a festes que el petatjat com un tron. A ninc des mediterrani hi ha una flor. A ninc des mediterrani hi ha una flor. A ninc des mediterrani hi ha una flor. Mallorca ja n'es mapa i en es mapa hi ha un tresor. A ninc des mediterrani hi ha una flor.
. . . .
Guerra, baix com si res.
Fins demà!
Fins que les esquerres no ens aguantin, la vostra consciència et jutjarà. Ja tenàs-vos aquesta merda.
La transició, la transició a la vida adulta.