d'exclusió social i també de ser víctima de les idees de l'època. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Un podcast amb Lluís García i Marian Colmillo.
Ara perquè he fet jo, ara com no venim cada setmana se t'oblida tot això, te n'oblides completament. Benvinguts i benvingudes. No passa res, no passa res. No, però m'agrada de fer-ho. Ens ho havia apuntat al guió, aplaudir. Aplaudir, sí. T'imagines de dir, no, hem d'aplaudir al principi. Hi ha gent que ho fa, eh? Ara toca aplaudiment. Clar, quan fas un esqueleto ho apunten tot. Sí, aplaudiment un, aplaudiment dos. Ah, sí? Aplaudiment sincer, no, sobretot, si s'ha d'apuntar així. No, però se m'havia oblidat. No, no passa res, eh? No em passa res. No, home, no. Ja et donarà benvinguda, eh, tot això.
Sí, donats a benvinguda i benvinguts a tots. En el nostre, no dic res, però, una setmana més aquí. S'ha de dir, eh? S'ha de dir. S'ha de dir més, molt bé. Això és el primer de carrera, primer de podcast. T'has de presentar, has de recordar. Has de recordar. Regularment. En Lluís aquí, en Mariana aquí de Sà. Clar, clar, clar. No canviem. No. Cada setmana som els mateixos.
Amb tanta il·lusió tampoc convindria, eh? No, vinga, ja posi il·lusió. Jo no entenc... Això és espret, és que jo us ha arribat espret. Sí, eh? És que sí, jo t'he vist arribar i anava sense els guants i tot.
Sí, perquè vinc amb bicicleta pública, a més, que és una aventura venir amb aquestes bicicletes. Així m'agrada. Si no és la roda del davant, és la del darrere, i si no el pedal, i si no la cadena, mai saps què passarà. Però és molt divertit, i mira, eh, en un trajecte que a peu són 40 minuts, amb bicicleta, en 12 minuts avui. Ja és el dia, ara que dius això de 40 minuts, el dia vaig a l'esport i xol de Canostro, que tu saps, a on visc, que ja us he vist, ja el de tot.
A ritme olímpic són 20 minuts. A ritme de persona humana...
M'han demanat així, m'han dit, no, és que jo em pensava que la millor tenia escolca adreçera, o sigui, que sabia escolca adreçera... No vas pel pont aquell del diari de Mallorca? Que abans feia por, ara, no? Perquè hi ha pisos de luxe. No, vinc per aquí com si venia aquí i després cap a vingudes, cap avall de tot i cap allà. Vinc minuts no són. No.
Però clar, em pensava que jo tenia una dracera màgica per arribar a 20 minuts sense portar-ho, però no. Sí, es diu autobús. Es diu autobús. No, no. A peu hi ha un tros. Sí, sí, sí, clar que sí. Un tros. Molt bé. Bueno, això que ha arribat és frot. Sí, i saps per què tarda més? Dos minuts més, perquè hi ha més gent pel centre. Saps per què? Perquè ja han encès. Això t'havia de demanar. Ho han encès tot, ara ja és com si... Això t'havia de demanar. Hi vas anar?
Palma és una ciutat fosca, excepte que compren totes les bombes, tot l'Ete, això sí, que brilli molt, però ara hi ha molta, es nota que hi ha gent pel carrer. Clar, si jo m'ha brillo, jo encara n'he anat. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
mai més i han canviat l'ubicació d'això i jo dic que l'ho tenen canviat perquè tampoc no funciona gaire crec que va ser un poc caos potser que ho deixin de fer i això funcionarà segur que estaria bé això abans no es feia ho feien entre setmana sí ho feien entre setmana jo recordo algun dijous de venir cap aquí que la gent havies d'habitar gent però era una zona petita ja hi havia molta gent i ara
Jo tampoc no hi vaig aquest dia. Jo hi vaig, no sé, ara un dia qualsevol, un dia entre setmana. El prepont tampoc és aconsellable anar-hi. El dia set tampoc és aconsellable. És que ho veuràs. Ja està. Si surt de casa, en principi... Jo m'agrada anar-hi a Voleró, jo m'agrada fer els passats, comprar-me una crep... Una crep?
Has de dir anar a fer una xocolata amb una coca patata. Bueno, sí, per això hi vaig un altre dia. El dia de llum em compro una crep i vaig menjant una crep tranquil·lament. Un gofre. Un gofre ha passat de moda, eh? Va tenir el seu temps d'aurat, però ha passat de moda. El gofre és de 2.000.
i els xurros no m'agraden avui m'he fixat que he vist dues xurreries així d'aquestes i normalment no hi són i ara hi són pel carrer
Per la plaça Flem i aquesta zona. Ah, sí? Sí. No, m'he fixat. També hi haguéssim per de bé. Però no xerreria, era un de perritos calents, de morgoses. Però allà com molt totes sols, saps? En el principi hi haguéssim per de bé. Allà la cantonada. Sí, allà, davant d'aquell barc un dia hi va anar tot el negòs. No.
Fa molt d'anys, quan teníem una empresa a mitges. Un èxit, eh? Sí, total, de tot. Que comença, que comença, ja si em perdia, i després comences part de les estacions. Sí, sí. Avui no hi era. Ha durat poc.
hem vist que la ubicació potser està esperant per entrar perquè si vols entrar per estacions hi ha molta gent també hi ha una plaça per què ocupem tant l'espai públic per fer coses
Així per ocupar, que si han muntat també, aquí sí que jo no hi aniré, un part nadalany d'aquests alemanys, a més. A sa faixina, potser. Ah sí, un mercadet. Tu ja has anat? No, no, encara no he anat a fer tot això. No, és que ara convé no anar. És que imagina't que encara no he muntat ni s'obra de Nadal.
Que jo soc superneda d'enca, però t'ho diré perquè no l'he muntat. L'any passat el vaig muntar a final de novembre. Però guai, no l'he muntat per tot que hi som atents. Però sí que esperem que arribi a la decoració. He demanat una decoració nova per Sabra, unes peces, perquè l'any passat vaig posar bolles, però no m'ha acabat de compensar. Ah, jo pensava que havies canviat d'opinió i no muntava. No, jo mai. Perquè...
després de muntar s'ha de desmuntar no no no no no he comprat unes peces d'aquestes típiques de fusta bueno no sé com arribarà perquè ho he comprat a tevo però no com arribi sempre cosa local i no ja ja i vora
A casa pintant coses per posar l'arbre que estem fent tot de coses reciclades. Això és el que s'ha de fer. Però jo no. No sé fer jo aquestes coses. És igual. Tampoc hi ha de passar ja la gent. No, però tu sap que jo faré una foto per Instagram.
També et volia demanar quan de panetores has menjat. N'has quedat més? Ja saps quin duràs? No, no, no. Només aquell d'aquella vegada. Puc dir que he encetat l'època de Suchar, que per cert, caríssim. Sí. Ha pujat moltíssim, 5 euros. Ha pujat el preu i ha baixat la quantitat. Això no ho veiem, però ens estan enganyant claríssimament.
És que jo soc fan d'Esta roda de jangli, m'encanta. No ho conec. No pot ser mai. Ara m'hi heu dit malament, però el que tenés de jangli, no. Ah, d'aquells d'Ets animalons. I ara ha entrat un bonbons que vaig comprar el altre dia, que estan rellenes de farcits. Molt bé. La correcció. Me sent aquí una veu. No, no, no. Farcits de dinos, les galletes dinos.
uns altres farcits de filipinos i uns altres farcits de jungle. Els de menjar... Són així, són així, grossos. No n'hi ha tant molts, crec que n'hi ha deu si arriben. I, ah, complicadíssim per seure, perquè saps en Esle que te pagues dibuixots i te pagues quina és una i quina és altra, perquè el de filipinos ho sap perquè damunt és blanc, però els altres són iguals. És un especialista en Leslie. Un caminat, te fa un caminat així amb unes fletxes, has de seguir complicadíssim.
i no m'han pliscut tan bons. Això potser és perquè ho volen vendre més a nens que adults, no? Aquest que hi hagi el joc i tot això. Però no m'ha pliscut tan bons, el compraré ara ja els d'acabat i compraré els torres d'angri, que és el meu favorit de tots, el meu preferit, i compraré aquest. Ho hauríem de canviar gustos, també. I coses que compres.
Coses adultes. Aquell dúo... Ah, això m'agraden tot. Vull dir, també m'agraden de... De xixona. Això, això, això. M'agrada, però... Aquest de xogadares, que només m'agrada. Xuxar m'agrada, però m'agrada més el de xangria. Està bé, no? Molt bé, en pots dur un dia. La festa de Nadal duré. Quina festa de Nadal? El programa especial que farà en verenera, no? No. No.
Ja ho parlarem. El pròxim programa ho acabem. Ho decidim en el pròxim programa. Bé, com és? Què tal, tot? Bé? Sí, ja està. No tens drames de setmana. Has refredat?
Ah, mira, vull comentar, no sé si estic refredat a aquest temps de, no sé, aquest coi de temps que deia els pets, no? Se'm fica el cos, ho deien, eh? Tenim una cançó. I això ho sé perquè aquests dies el meu algoritme de YouTube, jo per treballar a casa em poso música a YouTube, amb uns auriculars per alliar-me... I em van sortint coses molt estranyes
molt... molt d'aquesta època dels pèls, saps? Ja fa uns quants anys. Home, és que te paga a YouTube. I... perquè em salta... bé, l'altre també em surten anuncis, és veritat. I tot música així, molt... de plorar. No sé si estic refredat, aquest fred, aquesta humitat, aquesta sensació de... saps? I em surt tot música així. La Shakira, les cançons tristes... que jo Shakira no he anat a buscar mai. Vull dir, no sé per què em surten.
Qui més em surt? En Serrat. En Serrat quan era jove. No, aquest no. No t'ha sortit. Em surten els Amics de les Arts. Aquesta reacció jo i això. No ho sé. Potser nota l'ambient, no? Aquesta cosa que comença a l'hivern. Bueno, començarà a l'hivern. El fred. Amb aquesta música. Sí, aquest coi de temps se'm fica el cos. Aquesta sensació sempre està... Que fa fred. Humitat. Humitat.
S'està quedant un programa molt trist, eh, avui? Sí, plau, plau. La tristor. La tristor. Bueno. I m'ha sorprès. Jo he comentat amb més gent i em diuen a mi no em passa. No, jo tampoc. Ves que ja a YouTube tampoc busco. Ja. Si escolta, escolta Spotify. Ràdio Alejandro Sant, Ràdio Melendi, Ràdio... Ràdio aquesta. Ràdio Sopa de Cabra. No, mireu Sopa de Cabra. Ja ha detectat que no, per aquí no. Per aquí no aniran.
Ara que ja he recuperat això d'haver anar a Canòs trobant d'anar a fer foina, he recuperat la meva vida, m'encanta... La teva vida és això? No, però... Però dóna vida, no? Tot això. Tot això, aquest petit plaç que he recuperat. M'encanta perquè el que faig és posar-me quantes rites de dinàstres que he d'haver d'anar, doncs me poso la música, me poso un mig de ràdio de Sopa de Cabre, no sé, de Spotify, hi ha així rock català i tal, i m'encanta posar-me en aquest moment, des de matí, m'encanta escoltar aquesta música.
Encara no he començat el moment Nadal. Basta! Basta! Maria Carey segur que no, ja l'escoltada 10.000 milions de vegades. Jo m'agrada la de Quan somrius o la de Nadal, són les meves preferides. M'encanten aquestes. I l'escoltes com música normal? Sí.
Aquesta música l'han inventada perquè a la ràdio i a la tele ambientin, no? Fan un reportatge, fan una notícia de Nadal. No l'han inventada per escoltar-la a casa. Però jo m'ambiento. M'agrada d'ambient-me. No, no t'apareix.
No, fes el que trobis, faltaria més. Però em sorprèn. Jo la poso per imperatiu infantil, també. Per això el meu algoritme també a vegades fa... No, per fer sabre i després me la posa. Els dies previs a Nadal, per Nadal... A tot això queda més d'un mes.
No, més o menys, no. Per Nadal? No, per Nadal són divinçat lluïs, no queda més o menys, queda menys d'un mes en tot cas. Sí, sí. Ja haurem passat Nadal, divinçat. No podem deixar aquest espai d'avui sense dir Black Friday i ja està, ja ho hem dit. Vinga, comencem. Comencem amb el tema. Vinga, comencem.
tothom encara que he notat que se'n parla menys eh potser sí no hi ha tanta tant de bombardeig generalitzat potser perquè la gent ja ho coneix i ja sap que toca no com una fase més si ja la publicitat ja m'arriba bastant de missatges demà de més al dia de oferta trampa ens trampa oferta igual la trampa s'escolta més rebaixades ara que se rebaixis després de reira
perquè ara tenen bé no ho sé no sé per què ara tenen ganes de vendre a les hores que ho sé que ara tenen reis ja arribaran ai va començar sí tenies un tema preparat endavant
Ah, sí, ara pensava que vim de fer una intro. No, no, no. Ah, jo tenia un tema preparat. Teníem, teníem un tema preparat. Però sempre ho fas tu, vols que ho faci avui jo? Avui el tema és encaixar la societat o ser feliç.
Sí, és un tema una mica així, a l'engròs. No, i el concepte està bé, és a dir, quines coses fem per encaixar, que no faríem o que deixaríem de fer. No, vinga, endavant, presenta'l tu.
No, bé, això, que ja ser modern, que ja ser societat, i versus això, ser feliç amb el que som. L'hem vinculat un poc a Mallorca, però bé, que es pot estrapodar diferents postes, per nosaltres com que... On diu ensaïmada pots dir una altra cosa. Sí, exacte, i nosaltres com som d'aquí... On diu sobressada pots dir fuet. Exacte, exacte, tal qual, Lluís. Doncs nota... Vols més exemples?
No. No, no, digues, digues. És igual, va. És a dir, costums com fer el cafè i llet en els bars dels pobles, festes de Sant Antoni, es pa amb oli, doncs versos en molt moderns, les xarxes socials, les tendències, l'expressió que hi ha, doncs tot això està connectat a la moda i hem de veure com poden trobar un equilibri entre mantenir-se's a res i sabrem-nos adaptar. I això és un poc el tema d'avui. Què trobes tu? Complicat. Complicat? Sí. Per què? Complicat.
perquè bé o sigui primer no no una cosa no treu l'altra no i i a vegades no sé a vegades m'han de fer cas a les modes i fer el que ens roti a nosaltres sense ara bé és tan complicat que tothom va a la foto no en comptes no no
És que som aquests dos mons, eh? Ara veig que som aquests dos mons, però no, a tu t'agraden els callos. Vull dir, passar els callos no li fas fotos, eh? Per què? No, perquè fa molt que no en menys. És mire que un menji un disc, ara fa molt que no en menys. No estava tan influencer quan estava callos. Doncs això, que una cosa no descarta l'altra, però sí que és cert que molta gent fa coses, o s'han posat de moda,
Exacte. Crec que en parlarem al brunch i coses així. La gent va, no? És que hem d'anar a fer un brunch.
Aquella hora ja he dinat. No puc aguantar fins a aquesta hora per... Bé. Jo a vegades faig brany però sense voler. Vull dir, no, faig un brany com ho invent jo, per exemple. Vull dir, dic jo que és un brany, saps? A les 7 del matí, no? No, per exemple, l'altre dia no sé quant era, crec que era un dissabte, que m'he aixecat ja un poc més tard de lo normal, entre el coi i l'altre, doncs vaig branyar cap a les 11 i pico, doncs ja m'he fet un brany un poc més gran i ja vaig considerar que era com un brany i ja no vaig dinar.
Perquè ja tenia gana, però clar, si... I que fas tanta estona sense menjar? Des de les 11 fins a...
ni un baranaré, ni un cafè, ni un... No sé si vaig fer un cafè amb lleta, vaig menjar la meva fruita o alguna cosa, però no, no sé, aguanta, però també m'havia menjat una torrada amb una truita francesa i una altra torrada, crec que amb jamón serrano. Vull dir, que era una cosa... Contundència. Sí, sí, sí, no era una cosa... Ja, ja, ja.
Jo en aquest marge ja he dinat a primera hora, a les 7 del matí, a les 11 l'altra vegada, a les 2 s'ha de dinar, si es pot. Si la feina i el capitalisme et deixen i a mitja tarda alguna cosa. Ah, no, jo no ho veurem mai, no ho hagi ni mitjat de matí.
Has demanat a la nostra estimada audiència i seguidors? Sí, he demanat i... Què diuen? Com els diuen els seguidors? Ah, vols primer...? Ah, bueno, podem fer les primeres enquestes? No, jo puc anar fent mentre tu... Sí, vengo. Tenim molta gent, eh? La Neus Desdinca diu que va començar en el gimnàs només perquè, veus, la pressió social.
totes les de la feina hi anaven, que a ella no li agrada gens suar, però bé, això que fa, fa la foto amb una ampolleta d'aigua i una cara de power, molt divertit això, cara de power, i res, que fa 5 minuts i després se'n va a la sauna.
En fi. Molt bé. No, sí, massa bé, però vull dir, el que tu des, vull dir, no fa falta seguir ses modes 100%. Vull dir, ja no perquè tothom van al gimnàstic d'una tarada, no fa falta anar-hi. Jo, per exemple, si sa mode ara mateix fos que tothom se tiren paracaídas, jo, ja t'he dit jo, que no ho faria. Ni per sa foto, ni per res, perquè m'ha mort. Vull dir, no ho sé, saps?
Una mica criteri. Tot i que fer esport, què vols que et digui? Si has d'agrair aquests 5 minuts de bicicleta... Va, en Toni de Manacó crec que és el primer, n'hi ha més, aquesta setmana, o no sé, jo n'he vist molts, és igual. Diu que quan van a estudiar a Palma va deixar de dir el lot, per començar a dir chico, frigorífico y coche, això, que no semblés que era de poble. Això és un tonderies. Vull dir, pot ser jo un got?
Jo, que sempre dic que tinc una cama i un gató, encara que no hi tingui. Però no fa falta perdre l'essensi. No. Bé, no sé. Hem de poder criticar aquí, avui. No, però... No, no. És constatat, sí, sí, jo estic d'acord amb tu. No. La Maria de Palma, mira, aquesta és família teva pràcticament. Per què? Perquè no dius que tens família a Palma. Jo amb una cama i un gató, sempre ho dic. Això que sempre li ha agradat, dut xandany.
còmode, molt bé, però que la feina tothom anava una mica arreglat i que semblava un nen vestit de comunió cada dia. Hombre, jo m'haigut que m'aniria cada incendent, però no hi puc anar. Però... Veus? Posició social. Per encaixar la societat. Però no fa falta, has de por d'encaixar però en el teu estil. Dins del teu estil, saps? A vegades és complicat. El xandall és complicat encaixar en qualsevol... Excepte el gimnàs. Sí, això sí. Tot i que cada dia es fa servir més...
Raba Confi, des de Scovit. Com es diu? Raba Confi. Confi. Bueno, i les marques esportives són molt hàbils i dins de la seva línia estan colant vestits. Sí, clar, clar. Ai, Déu meu. Més? Sí, sí, sí. En Joan des de Sineu diu que vol un cafè amb llet normal, però que ha arribat a demanar frappuccinos i coses amb llet de cibada només per no quedar com un pagès, que no sap ni què és la cibada ni res.
Jo un poc con lo de general, vull dir... Que fas, demanes coses que no t'agraden? Tothom et diu, no, això ho has provat. Bé, ho has provat, sí, clar, ho has provat, però...
Si tu ets de tota la vida un que fa llet normal, llet de vaca... La frase, quin animal consumeix llet després de deixar de ser amamentat, això no ho has sentit mai? No. Doncs l'ésser humà, perquè ho sap controlar tot això. No, que hi ha molta gent que diu que no s'ha de beure llet de vaca, ni de cap animal, perquè cap animal ho fa després de... Ja, ja, ja. Perquè no saben fer iogurts, no saben fer iogurts grecs aquests animals, saps què vull dir? Amb mel, boníssim.
Ana Catalina des de Pollensa diu que quan algú fa una broma que no acaba d'entendre li és igual i riu igualment. I que a més riu molt fort. Està bé, que després pensa, però per què exactament això? Ja, però queda bé, això encara... Però ella ja havia enganxat, la gent pensa, mira... No fer ridícul, això o no?
En Miquel des de Lluc Major diu que fa veure que li agrada molt la cervesa Kraft. No sé si saps què és. Que és la cervesa artesana feta a casa o una cervellaria petita. Diu que tothom parla de notes cítriques i pensant que allò té gust de pa mullat. Bueno, home, bueno. Veus una altra que pren coses que no li agraden només per encaixar. Jo aquestes coses troc que no, saps? Ja. Bé, no sé. Hi ha coses que sí, coses que no...
La Laura des de Calvià, jo crec que Calvià és la primera que ens escriuen. Sí, jo crec que sí, m'he costat a prop, però...
Bé, parla de... Parlar fi per WhatsApp. Això de mantenir les formes. Diu que segons amb qui xerra, que canvia totalment, no? Que amb amigues, què fem, tia? I amb alguns grups seriosos, diu que espero que esteu bé, salutacions cordials... Això tothom ho fa, no? No xeres igual tu... És adequació a la situació. Sí, vull dir... Adequació, formalitat, molt bé. Mantenir el registre. Exacte. Ja, però per WhatsApp és una mica estrany.
Sí, però no és lo mateix, si tu xerres per WhatsApp, no xerraràs igual. No, efectivament. Al final WhatsApp és un canal. Tota la raó, eh? Ets molt sàvia, eh? Envia'l des de Soia, mira, dels teus, de fer brunch. Diu que ell vol un variat, però que acaba fent un brunch.
Ous mig crus, al bocat, un pas estrany, que surt amb gana, però això sí, amb una foto preciosa per penjar Instagram. Clar, no n'acordo, una foto d'un muriat, una foto d'un, d'un, d'un escadit, uns ous, uns ous, no sé com. Mig crus. Mig crus, un potcher d'aquests. Un potcher, això, oi, oi, oi.
Però, no sé, jo... Jo preferiria dos... Bé, depèn de les hores, també. Vull dir, si les hores ja de fer variat i cervesa, me va bé. Però si és la primera hora... Ah, que amb el branche que no entra la cervesa. No, ha d'entrar un té matxa d'aquest. Cafè amb llet. Cafè de cibada, per suposat. No, normalment. Jo veria i ser llet, no? No, jo veria i ser llet. Però a aquella hora ja...
Depèn de la hora que... Jo si és el primer que mons, quan s'ha de dir que és el primer, jo necessito un cafè amb llet. Si és el primer que mons. Si ja és a partir dels 12 que vaig fer, ja se serveix a partir dels 12. És indiscutible. Fer veure que li agrada la música rara. Això ens ho diu Naina des d'Artà.
diu que li encantava un grup islandès experimental, que va dir que li encantava, ni el coneixia, òbviament, i que després el va escoltar a casa seva i diu que semblava un canet que odolava. Són molt divertits, aquesta gent. Diu que la van jutjar molt.
Home, jo, si em poso una cançó, no sé què t'he de dir. Tu diré jo, Melendi. No. Alejandro Sanz. Jo això m'agrada, però si em poses una cançó de tipus House o música de trani aquesta que no m'agrada gens... Ho diràs. Ho diré, i punto, sí. I a més diràs, em fa venir mal de cap. Sí, no m'agrada.
Ai... Per acabar... Sí? Sí, sí. En Xisco, des de Marratxí, diu que... Bueno, mira, ens ho diu tot, eh? Dic en missatge d'algua. Diu, som en Xisco de Marratxí. Jo crec que Marratxí també és la primera edat que... Ens escriben. Sí. Diu que Instagram és equilibri pur. Yoga, plantes, llibres... O sigui que també compra tot això per fer la foto, ja t'ho dic ara.
i a la realitat és un pijama, patatilles i crisi existencial davant la gelena. I quina necessitat real i mateixa vides? Hola, Instagram? Ja, ja, però jo de la que vengi és real, pura i dura, no hi ha res real de la que vengi. Ja. Tots els meus pots d'influencers. Però no ho penges tot, quan menges cigrons no ho penges.
Quan saps què vull dir? Clar, sí, també és així. Estàs tot el dia a viatge? No, quan soc a la feina no faig fotos, saps què vull dir? I passo més hores potser. Jo vagi, de pont. Ja. Si ets més feina rutinària, d'oficina no, ahir quan vaig sortir, pot ser, per exemple. Però veus, tries molt bé. Sí, clar. Vols vendre una part teva? Sí, tota sa raó. Una part que a tu t'agrada especialment. Sí, tota sa raó. Ep, dia i hora que has dit això?
Bueno, també a part de tota aquesta gent que ha participat, que molt bé. Sí, no, per no demanar res. Per no demanar res, la gent participa. Anem a veure les enquestes que varen posar per Instagram. Tu vas participar?
Juraria que sí. Bé, vam posar, el títol era com a modern versus mallorquí. Un mallorquí pot ser molt modern, eh? Que sí, que sí, Lluís. Mira, Antonia Font. Que sí. Antonia Font sempre seran moderns. Sí, sí, jo no discutiré. D'aquí deu segles seran moderns. Bé, és igual, continua. Però bueno, això, el modern versus mallorquí. Diu, el primer era dia de platja, sa gent que tria un beach club...
o sacada petita de tota sa vida, al 100% tria sacada petita de tota sa vida. Perquè aquí el Beach Club és per guiris. Totalment. Bé, jo m'agrada un dia de Beach Club, però un dia s'any. Menjar, terrada amb bocat i salmó o pa amb boli? El 55% és pa amb boli, però un 45% és terrada de salmó i bocat, eh?
Ni idea. Anava a dir una altra cosa, però no ho diré. No, tenen ni idea. Jo he de dir que soc molt de berenar. Ser més torrada sempre són molt... I vaig a fer llonguts i sempre són... Iguals. Pernir ensalat i formatge. Vull dir, soc molt bàsica. Molt mallorquina. Modern versus... Ai, això, el de mateix. M'he liat. Plants. Còctel d'un bar modern amb vistes o canya més tard per un bar de poble. El 91% diu que...
La canya més tapa en els bars de poble i un 9% es còctel a un bar modern. Com deia aquell, diuen, diuen, diuen, però les fotos on les fan? Ja, ja, ja. Això no t'anava a dir, que he rebut un comentari d'un que posa Toni de Manacó també, però això que en tenim molts, no sé si és el mateix, si serà el mateix que teníem. Amic de Marc. Tots són amics de Marc.
que diu que de tant en tant, que ella ha votat la de la canya més tapa d'un bar de poble, però que de tant en tant fer un còctel a un bar de moda, doncs que no està malament. Jo crec que la veia és un poc influencer, aquest nen. O...
T'he esperit. Que té un lot un poc pesada i el tu postes d'aquest només per fer fotos. No ens ficarem en la seva relació. No, no ens ficarem. Faltaria més. Jo m'agrada comentar. Festes. Festa temàtica de moda o saber vena de poble. Saber vena, 100% a guanyar. Com més natural. I ja està. Això eren les preguntes que...
que havien fet a Instagram, i la gent ha triat la part mallorquina. Ha triat, sí. No ha triat la part d'encaixar, bé, que encaixes igual, però vull dir, no ha triat la part més moderna, ha triat la part mallorquina. No sé si és més preocupant això. Tu creus? Sí. Per què? Perquè menteixen. Tu creus, clarament. Sí, sí.
Sí, això és el més rutinari, que és el que els agrada més fer, perquè estan més acostumats, però el dia que poden anar al Beach Club, paguen 100 euros. Paguen per anar al Beach Club. O si pots anar a fer una canya amb unes vistes espectaculars, també hi vas, només per fer-se fotos. Jo això ho fas. Jo això ho fas. Què, anem a les conclusions? Les conclusions, vinga. Ai, sí, que tenim cinto.
Les conclusions. No dius res més. No, és que són compartides. Se m'havia olvidat que teníem cinta de conclusions. Bé, doncs això, que la pressió no mos ha de definir, la pressió social, és a dir, que la felicitat no sempre encaixa amb les expectatives.
que els arrels són un valor, hem de saber integrar la modernitat a dins i sense rebutjar la nostra essència i que la modernitat no és una enemiga però és una eina i que l'ideal és fer servir de forma positiva però intentant no imitar, perquè també això social n'hi ha molt d'intentar imitar.
Tu que ets de Caimari, no ets de Nova York. Aquest és el concepte, no? Ja està. Puc explicar així més ràpid. Molt bé. Digue-li Caimari, digue-li Palma, eh? No entrarem ara... I que ser feliç és més important que encaixar. Que encaixar ens dona seguretat, però que la felicitat va d'acord amb els valors. Que si no, no val la pena. Ha d'anar tot. I el més important, que ho deia que qualcú, crec, ho ha comentat, que hi hagués un equilibri.
crec que ho havia comentat, que hem de trobar el punt intermig entre les nostres arrels i la modernitat. Equilibrar. Ja ho deixaria. Quines conclusions. Molt bé, aquest punt final, equilibrar, doncs... Ho deixem aquí. Fins el pròxim.
tan fora que és la pau que ve. Però... m'acorro amb el teu gos. El teu canç de peritat i de rellots està volant.
Autonomia per principiats. I dintre els destrossats. Dararararara. Dararararara.
Fins demà!
Estic en una cala, parlo amb les palmeres abans de la tala, i veig com s'iguala el color del cel i el de les onades. Toco una guitarra amb adhesius, agafo aire pels nervius, em beco un suc de nervius amb color d'averius, i em sento ple com Tòquio. Trocs you should try, pieces of life.
de l'asfalta. Pimpamani. Al trobar-me un vell parlava com un influencer. 10 metres quadrats per mi era una cabana immensa. Tenia pots de vidre acumulats a la despensa. I guardava cúrcuma i herbes de Provença. Va donar un potent. Just a little bit. Que ens faré com unes ales de mosquit. Que ens fa dir que l'obríssim al mig del trànsit i ens faria moure com un xeroqui.
Perdo l'interès en dos minuts amb villà sense rum ni no risult, bombs on the roof like Beirut.
Et canto cançons ben begut cremant les plantes dels peus walking We rush En foixo rally we rush Abans que arribin toco el dos I'm waiting for a miracle Però repeteixo el mateix error Em crema però mantinc viu al foc Fins que ja no conec el meu lloc Estic caient molt a poc a poc Ja podeu desitjar-me sóc
Ey, boy, no busquis conclusió. Ey, vol que ho tot no tinguis por. Ballant descalç sobre l'asfalt. I amb màgia negra i m'apaca. Tocant el cel like a rock. He's over to us, give me style. Tell me my shame and my glory. Yeah, yeah, it's not your party.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Yeah!
Fins demà!
I mai després feix memòria que només quedi alegria si pertes que amigues meves. No me deu cap sepultura si sa mort m'ha plegat jove. No me deu cap sepultura enterrar-me dins sa zona.
No me plorarà ningú, si mai m'amor tota sola. No me plorarà ningú, guardaré les llagrimetes per por de plorar-te tu. Si mai m'amor tota sola, no me plorarà ningú.
Per un segon
sense ningú, toca quedar-me'n jo, sense distraccions, després de tot, amb molta por, no tinc opcions, toca saber
Com puc trobar-me, on puc cercar-me
Massa preguntes sense respostes i a lo millor mentre cercava.
La nit i els dies, la nit i els dies, se me'n confús. Com puc trobar-me? On puc cercar-me? No sé on som. Massa preguntes, massa respostes, i a l'home
Gràcies.
Fins demà!
Dones que no teniu pa, i en els fills deu figues saques. Això, això són ses paperates que vos donaren ses dretes.
Per què nació a votar? Per què nació a votar?
Si un pare va i content
Són tan revoltat de gent que canta i balla. Deixeu-lo fred. Espartia jove i valent i pareix, que té fotins sots sabates. Sempre et sedu ben fermades per poder votar millor i anar amb el Jorgen.
El pare va enballador i no li passes temps. Jo sigo un pare bé i content, amb tant de voltat de gent que et llanta i balla.
Fins demà!
I va tenser els peus en terra, balla qui balla. I en sentiu una guitarra, tot una canta. I s'esviu tot sa ferra perquè li agrada. I en sentiu una guitarra, tot una canta. I va tenser els peus en terra, balla qui balla. I en sentiu una guitarra, tot una canta. I s'esviu tot sa ferra perquè li agrada.
Per què li agrada?
Algues i fons, tornar a començar el cicle, fer un pet universal i fer recet que deixin d'existir les maquinetes de fer punta i els marges de ciment.
Un pet i que ja deixem de fer nosa. Que tot el que era tot sigui no res. Un fins aquí i n'aun te diré coses.
i que tothom deixi de ser qui és. Tota la santa merda ja ho veurem, tampoc no hauria de ser tan complicat. Si hi havia res per fer ja no ho farem.
Fins demà!
Un pet sense fissures, espontani, partícules mínimes d'un segon. Un pet i un cataclisme coetanis, un crac com en Messi o en Pau de Bon.
Un patapam i tota cau una puta. Sa bicicleta, es mòbil, ses manies. Un d'això ja ho tendríem. Una nota final d'una darrera sinfònia. Tota la santa merda ja ho volem.
Font, teneblos, digeis i sindicats. Si hi havia res mal fet, ja no ho sabrem. Ningú tindrà la culpa del pecat.
Tota la santa merda ja ho veurem. Tampoc no hauria de ser tan complicat. Si hi havia res per fer ja no ho farem.
serà tot un xim-pum i s'ha acabat.
Psicologia i universitat.