És com el destí absolutament tràgic de l'exclusió social i també de ser víctima de les idees de l'època. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
No dic res però. Un podcast amb Lluís García i Marian Colmillo.
Ara perquè he fet jo... Sí, se m'ho havia oblidat. Ara com no venim cada setmana se t'oblida tot això, te n'oblides completament. Benvinguts i benvingudes. No passa res, no passa res. No, però m'agrada fer-ho. Això ens ho havia apuntat al guió. Aplaudir. Aplaudir, sí. T'imagines de dir, no, hem d'aplaudir al principi. Hi ha gent que ho fa, eh? Ara toca aplaudiment. Clar, quan fas un esqueleto, ho apunten tot. Sí, aplaudiment un, aplaudiment dos. Ah, sí? Aplaudiment sincer, no, sobretot, si s'ha d'apuntar així. No, però se m'ho havia oblidat. A mi no m'agrada que t'he vist així preparat. No em passa res, eh? No, home, no. Ja
Sí, donats a benvinguda i benvinguts a tots. En el nostre, no dic res, però, una setmana més aquí. S'ha de dir, eh? S'ha de dir, molt bé. Això és el primer de carrera, primer de podcast. T'has de presentar, has de recordar regularment. En Lluís aquí, en Mariana aquí de Sà, som nosaltres, no conviem. Cada setmana som els mateixos.
Amb tanta il·lusió tampoc convindria, eh? No, vinga, ja posi il·lusió. Jo no entenc... Això és espret, és que jo us ha arribat espret. Sí, eh? És que sí, jo t'he vist arribar i anava sense els guants i tot.
Sí, perquè vinc amb bicicleta pública, a més, que és una aventura venir amb aquestes bicicletes. Així m'agrada. Si no és la roda del davant, és la del darrere, el pedal i la cadena, mai saps què passarà. Però és molt divertit i mira, eh, en un trajecte que a peu són 40 minuts amb bicicleta, en 12 minuts avui. Ja és el dia, ara que dius això de 40 minuts, el dia vaig en Esportitxol de Canostro, que tu saps on visc, que ja us he vist allà del de tot.
A ritme olímpic són 20 minuts. A ritme de persona humana...
M'han demanat, m'han dit, no, és que jo pensava que potser tenia escolca adreçera, que sabia escolca adreçera. No vas pel pont aquell del diari de Mallorca? Que abans feia por, ara no, perquè hi ha pisos de luxe. No, venc per aquí com si venim aquí i després cap a vingudes, cap avall de tot i cap allà. 20 minuts no són. No.
Però clar, em pensava que jo tenia una dracera màgica per arribar a 20 minuts en esportitzat, però no. Sí, es diu autobús. Es diu autobús. A peu hi ha un tros. Sí, sí, sí, clar que sí. Un tros. Molt bé. Bueno, això que ha arribat és frot. Sí, i saps per què he tardat més? Dos minuts més, perquè hi ha més gent pel centre. Saps per què? Perquè ja han encès. Això t'havia de demanar. Ho han encès tot, ara ja és com si... Això t'havia de demanar. Hi vas anar?
Palma és una ciutat fosca, excepte que compren totes les bombes, tot l'Ete, això sí, que brilli molt, però ara hi ha molta, es nota que hi ha gent pel carrer. Clar, si jo m'avorullo, jo encara n'he anat. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
mai més i han canviat l'ubicació d'això perquè tampoc no funciona gaire potser que ho deixin de fer i això funcionarà segur que això abans no es feia ho feien entre setmana jo recordo algun dijous de venir cap aquí havies d'habitar gent però era una zona petita ja hi havia molta gent i ara imagina't
jo tampoc no hi vaig aquest dia, jo hi vaig, no sé, ara un dia qualsevol, un dia entre setmana, el prepont tampoc és aconsellable, és a dir, dia 7 tampoc és aconsellable, és que ho veuràs, ja està, si surts de casa, en principi, jo m'agrada anar-hi a Boreró, jo m'agrada fer els passats, comprar-me una crep, jo m'agrada, una crep?
Has de dir anar a fer una xocolata amb una coca patata. Bueno, sí, per això hi vaig un altre dia. El dia de llum em compro una crepa i vaig muntant una crepa tranquil·la. Un gofre. Un gofre ha passat de moda, eh? Va tenir el seu temps d'aurat, però ha passat de moda. El gofre és de 2.000.
Com nosaltres, pràcticament. I xurros no m'agraden. No. Avui m'he fixat que he vist dues xurreries així d'aquestes foodtruck, ara li hem de dir foodtruck. Sí, foodtruck. I normalment no hi són i ara hi són. A veure? Pel carrer, pel barri.
Per la plaça Flemme i aquesta zona. Ah, sí? Sí. No m'he fixat, també hi va haver una... però no xerreria, era un de perritos calents, de morgoses. Però allà com molt totes sols, saps? Allà la cantonada. Sí, allà, davant d'aquell barc un dia va anar un altre negoç. No.
Fa molt d'anys, quan teníem una empresa a mitges. Un èxit, eh? Sí, total, de tot. Que comença, que comences part de les estacions, de les quantes hi ha, hi ha una hamburgueseria. Avui no hi era. Ha durat poc.
hem vist que la ubicació potser està esperant per entrar perquè si vols entrar per estacions hi ha molta gent també hi ha una plaça per què ocupem tant l'espai públic per fer coses
Així per ocupar, que si han muntat també, aquí sí que no hi aniré, un part nadalany d'aquests alemanys a més. A sa faixina potser. Ah sí, un mercadet. Tu ja has anat? No, no, encara no he anat a fer tot això. No, és que ara convé no anar. És que imagina't tu, imagina't encara no he muntat ni saura de Nadal.
que jo soc superneda d'enca, però et diré per què no l'he muntat. L'any passat el vaig muntar a final de novembre. Però guai, no l'he muntat per tot que hi som atents. Però sí que esperant que arribi a la decoració. He demanat una decoració nova per Sabra, unes peces, perquè l'any passat vaig posar bolles, però no m'ha acabat de compensar. Ah, jo pensava que havies canviat d'opinió i no muntava. No, jo mai. Perquè...
després de muntar s'ha de desmuntar no no no no he comprat unes peces d'aquestes típiques de fusta bueno no sé com arribarà perquè ho he comprat a tempo però no com arribi sempre cosa local i no ja ja és que no es pot competir i veure
A casa pintant coses per posar l'arbre que estem fent tot de coses reciclades. Això és el que s'ha de fer. No sé fer jo aquestes coses. És igual. Tampoc hi ha de passar ja la gent. No, però tu sap que jo faré una foto per Instagram.
També et volia demanar quan de panetores has menjat, n'has quedat més? No, no, només aquell d'aquella vegada. Puc dir que he encetat l'època de Suchar, que per cert, caríssim, ha pujat moltíssim, 5 euros. Ha pujat el preu i ha baixat la quantitat. Això no ho veiem però ens estan enganyant claríssimament.
És que jo soc fan d'Estarro de Django, m'encanta. No ho conec. No pot ser mai. Ara m'hi heu dit malament, però el que tenés de Django, no. Ah, d'aquells d'Ets Animalons. I ara ha entrat un bonbons que vaig comprar l'altre dia, que estan rellenes de farcits. Molt bé. La correcció. Me sent aquí una veu. No, no, no. Farcits de dinos, les galletes dinos.
Uns altres farcits de filipinos i uns altres farcits de jungle. Són així, són així, grossos. No n'hi ha tant molts, crec que n'hi ha deu si arriben. I, ah, complicadíssim, per seure, perquè saps en Esle que te paga dibuixots i te paga quina és una i quina és altra, perquè el de filipinos ho sap perquè damunt és blanc, però els altres són iguals. És un especialista en Lesle. I hi ha un caminat, fa un caminat així amb unes fletxes, has de seguir, complicadíssim.
i no m'han posat tan bons. Això potser és perquè ho volen vendre més a nens que a adults. Aquest que hi hagi el joc i tot això. Però no m'han posat tan bons. Compraré ara ja els d'acabat i compraré el torrot jangri, que és el meu favorit de tots, el meu preferit, i compraré aquest. Ho havíem de canviar gustos, també. I que ho compri.
Coses adultes. Aquell dúo... Ah, bé, això m'agrada en tot. Vull dir, també m'agrada... Menja tu, menja... Això, això, això. M'agrada, però... Aquest de xocodades, que només m'agrada... Xuxar m'agrada, però m'agrada més el de Jack Lieto, però... Està bé, no? Ja m'ho contaràs, si no. Molt bé, en pots dur un dia. La festa de Nadal duré. Quina festa de Nadal? Esperarà més especial que ho farem ben anèrem, no? No. No.
Ja ho parlarem. El pròxim programa ho farà. Ho decidim en el pròxim programa. Bé, com és? Que tal, tot? Bé? Sí, ja està. No tens drames de setmana. Has refredat?
Ah, mira, vull comentar, no sé si estic refredat a aquest temps de, no sé, aquest coi de temps que deia els pets, no? Se'm fica el cos, ho deien, eh? Tenim una cançó. I això ho sé perquè aquests dies el meu algoritme de YouTube, jo per treballar a casa em poso música a YouTube, amb uns auriculars per alliar-me... I em van sortint coses molt estranyes
molt d'aquesta època dels pèls, saps? Ja fa uns quants anys. Home, és que te paga a YouTube. I... perquè em salten... bé, a l'altre també em surten anuncis, és veritat. I tot música així, molt... de plorar. No sé si estic refredat, aquest fred, aquesta humitat, aquesta sensació de... saps? I em surt tot música així. La Shakira, les cançons tristes, que jo Shakira no he anat a buscar mai. Vull dir, no sé per què em surten.
Qui més em surt? En Serrat. En Serrat quan era jove. No, aquest no. No t'ha sortit. Em surten els amics de les arts. Aquesta reacció jo i això. No ho sé. Potser nota l'ambient, no? Aquesta cosa que comença a l'hivern. Bueno, començarà a l'hivern. El fred. Amb aquesta música. Sí, aquest coi de temps se'm fica al cos. Aquesta sensació que fa fred, humitat.
S'està quedant un programa molt trist, eh, avui? Sí, plau, plau. La tristor. La tristor. Bueno. I m'ha sorprès. Jo he comentat amb més gent i em diuen que a mi no em passa. Ves que ja a YouTube tampoc busco. Si escolta, escolta Spotify. Ràdio Alejandro Sant, Ràdio Melendi, Ràdio... Ràdio Sopa de Cabra. No, meu Sopa de Cabra. Ja ha detectat que per aquí no. Per aquí no aniran.
Ara que ja he recuperat això d'haver anar a Canòs, trobant d'anar a fer foina, he recuperat la meva vida. La teva vida és això? No, però... Però dóna vida, no? Tot això, aquest petit plaç que he recuperat. M'encanta perquè el que faig és posar-me, quan arriba el ginàs que he d'haver anar, em poso la música, em poso un mig de ràdio de sota de cabra, no sé, de Spotify, i així roc català i tal, i m'encanta, en aquest moment, des de matí, m'encanta escoltar aquesta música.
Encara no he començat, és el moment Nadal. Basta, basta. Maria Caray segur que no, ja l'escoltada 10.000 milions de vegades. Jo m'agrada la de Quan somrius o la de Nadal, són les més preferides. M'encanten aquestes. I l'escoltes com música normal? Sí.
La pos quan faig sabre i després... Aquesta música l'han inventada perquè a la ràdio i a la tele ambientin, fan un reportatge, fan una notícia de Nadal. No l'han inventada per escoltar-la a casa... Però jo m'ambiento, a Nadal. M'agrada ambientar-me. No t'apareix.
No, fes el que trobis, faltaria més, però em sorprèn. Jo la poso per imperatiu infantil, també. Per això el meu algoritme també a vegades fa... No, jo la poso per fer sabre i després me la poso, els dies previs a Nadal, per Nadal... A tot això queda més d'un mes, per...
No, més d'un mes, no? Per Nadal? No, per Nadal són divinçallos i no queda més d'un mes, queda menys d'un mes en tot cas. Ja haurem passat Nadal. No podem deixar aquest espai d'avui sense dir Black Friday i ja està, ja ho hem dit. Vinga, comencem amb el tema. Vinga, comencem.
tothom encara que he notat que se'n parla menys eh potser sí no hi ha tanta tant de bombardeig generalitzat potser perquè la gent ja ho coneix i ja sap que toca no com una fase més si ja la publicitat m'arriba bastant de missatges demà de més al dia oferta trampa és trampa oferta igual la trampa és escoles més rebaixades ara que se rebaixis després de reira
Ara tenen... no ho sé, no sé per què. Ara tenen ganes de vendre. Aleshores que ho sé que ara tenen res. Ja arribaran. Començàvem. Sí, tenies un tema preparat. Endavant.
Ah, sí, ara pensava que vingueu una intro a vingueu. No, no, no. Ah, jo tenia un tema preparat. Teníem, teníem un tema preparat. Però sempre ho fas tu, vols que ho faci avui jo? Avui el tema és encaixar la societat o ser feliç.
Sí, és un tema una mica així, a l'engròs. No, i el concepte està bé, és a dir, quines coses fem per encaixar, que no faríem o que deixaríem de fer. No, vinga, endavant, presenta'l tu.
No, bé, això, que hi ha la modern, on hi ha la societat, i versus això, ser feliç amb el que som. L'hem vinculat un poc a Mallorca, però bé, que es pot estrapodar diferents postes. On diu ensaïmada pot dir una altra cosa. Sí, exacte, nosaltres com som d'aquí,
Un dius sobressada pots dir fuet. Exacte, exacte. Vols més exemples? No. No, digues, digues. És igual, va. És a dir, costums com fer cafè a llet en els bars del poble, festes de Sant Antoni, es pa amb boli, versos molt moderns, les xarxes socials, les tendències, l'expressió que hi ha,
Tot això està connectat a la moda i hem de veure com poden trobar un equilibri entre mantenir-se i sabrem-nos adaptar. I això és un poc el tema d'avui. Què trobes tu? Complicat. Complicat? Sí. Per què?
perquè bé o sigui primer no no una cosa no treu l'altra no i i a vegades no sé a vegades no hem de fer cas a les modes i fer el que en roti a nosaltres ara bé és tan complicat que tothom va a la foto no en comptes no no
És que som aquests dos mons, eh? Ara veig que som aquests dos mons. Bé, però a tu t'agraden els callos. Passar els callos no li fas fotos, eh? Per què? No, perquè fa molt que no en menys. És mire que un menji un disc, eh? Fa molt que no en menys. No estava tan influent quan portava callos. Doncs això, que una cosa no descarta l'altra, però sí que és cert que molta gent fa coses, o s'han posat de moda,
Exacte. Crec que en parlarem, no sé, el brunch. El brunch. I coses així. La gent va, no? És que hem d'anar a fer un brunch.
No, a aquella hora ja he dinat. No puc aguantar fins aquesta hora per... Clar. Jo a vegades faig brany però sense voler. Sense voler. No, com ho invent jo, per exemple. Dic jo que és un brany. A les 7 del matí, no? No, per exemple, l'altre dia no sé quant era, crec que era un dissabte, que m'he aixecat ja un poc més tard de la normal, entre un recol i l'altre, doncs vaig venir a les 11 i pico, doncs ja m'he fet un brany un poc més gran i ja vaig considerar que era com un brany i ja no vaig dinar.
Perquè ja tenia gana, però clar, si... I que fa tanta estona sense menjar, des de les 11 fins a...
Ni un baranaré, ni un cafè, ni un... No sé si vaig fer un cafè en guieta, vaig menjar la meva fruita o alguna cosa, però no, no sé, aguanta. Però també m'havia menjat una torrada amb una truita francesa i una altra torrada, crec que amb jamón serrano. Vull dir, que era una cosa... Contundència. Sí, sí, sí, era una cosa... Ja, ja, ja.
Jo en aquest marge ja he dinat a primera hora, a les 7 del matí, a les 11 l'altra vegada, a les 2 s'ha de dinar, si es pot. Si la feina i el capitalisme et deixen i a mitja tarda alguna cosa. Ah, no, jo no veurem mai, no ho hagi ni mitjat de matí.
Has demanat a la nostra estimada audiència i seguidors? Sí, he demanat i... Què diuen? Com els diuen els seguidors? Ah, vols primer... Ah, bueno, podem fer vals primers en aquesta? No, jo puc una a fer mentre tu. Sí, vengo. Tenim molta gent, eh? La Neus des d'Inca diu que va començar en el gimnàs només perquè, veus, la pressió social.
totes les de la feina hi anaven, que a ella no li agrada gens suar, però bé, això que fa, fa la foto amb una ampolleta d'aigua i una cara de power, molt divertit això, cara de power, i res, que fa 5 minuts i després se'n va a la sauna,
En fi. Molt bé. No, sí, massa bé, però vull dir, el que tu des, vull dir, no fa falta seguir ses modes 100%. Vull dir, no perquè tothom van al gimnàstic d'una tarada, no fa falta anar-hi. Jo, per exemple, si sa mode ara mateix fos que totes ens tiren paracaídas, jo, ja t'he dit jo, que no ho faria. Ni per sa foto, ni per res, perquè m'ha mort. Vull dir, no ho sé, saps?
Una mica criteri. Tot i que fer esport, què vols que et digui? Si has d'agrair aquests 5 minuts de bicicleta... Va, Antoni de Manacó, crec que és el primer, n'hi ha més, aquesta setmana, o no sé, jo n'he vist molts, és igual. Diu que quan van a estudiar a Palma va deixar de dir el lot, per començar a dir chico, frigorífico i cotxe, això, que no semblés que era de poble. Això són tonteries. Vull dir, pot ser jo un got?
Jo, que sempre dic que tinc una cama i un gató, encara que no hi tingui. Però no fa falta perdre l'essensi. No. Bé, no sé. Hem de poder criticar aquí, avui. No, però... No, no. És constatat, sí, sí, jo estic d'acord amb tu. No. La Maria de Palma, mira, aquesta és família teva pràcticament. Per què? Perquè no dius que tens família a Palma. Jo amb una cama i un gató, sempre ho dic. Molt bé. Això que sempre li ha agradat, du xandany.
còmode, molt bé, però que la feina tothom anava una mica arreglat i que semblava un nen vestit de comunió cada dia. Hombre, jo m'he hagut de venir a cada dia, però no hi puc anar. Però... Per encaixar la societat. Però no fa falta, has de por d'encaixar però en el teu estil. Dins del teu estil, saps? A vegades és complicat. El xandall és complicat d'encaixar en qualsevol... Excepte el gimnàs. Tot i que cada dia es fa servir més...
Raba Confi, des de Covid. Com es diu? Raba Confi. Confi. Bé, i les marques esportives són molt hàbils i dins de la seva línia estan colant un vestit. Sí, clar. Més? Sí, sí. En Joan des de Sineu diu que vol un cafè amb llet normal, però que ha arribat a demanar frappuccinos i coses amb llet de cibada només per no quedar com un pagès. Que no sap ni què és la cibada ni res.
Jo un poc con lo de general, vull dir... Que fas, demanar les coses que no t'agraden? Tothom en diu no, això. Bé, o això sí. Sí, clar, pot provar, però...
Si tu ets de tota la vida un cafè en llet normal, llet de vaca... La frase, quin animal consumeix llet després de deixar de ser amamentat, això no ho has sentit mai? No. Doncs l'ésser humà, perquè ho sap controlar tot això. No, que hi ha molta gent que diu que no s'ha de beure llet de vaques, ni de cap animal, perquè cap animal ho fa després de... Ja, ja, ja. Perquè no saben fer iogurts, no saben fer iogurts grecs aquests animals, saps què vull dir? Amb mel, boníssim.
Ana Catalina des de Pollensa diu que quan algú fa una broma que no acaba d'entendre li és igual i riu igualment. I que a més riu molt fort. Està bé, que després pensa, però per què exactament això? No en tot aquest sentit. Però ella ja havia queixat, la gent pensa, mira. No fer ridícul això o no?
En Miquel des de Lluc Major diu que fa veure que li agrada molt la cervesa Kraft. No sé si saps què és. Que és la cervesa artesana feta a casa o una cerveseria petita. Diu que tothom parla de notes cítriques i pensant que allò té gust de pa mullat. Bé, home, bé. És una altra que pren coses que no t'agraden, només per encaixar. Jo aquestes coses troc que no, saps? Bé, no sé. Coses que sí, coses que no...
La Laura des de Calvià, jo crec que Calvià és la primera que ens escriuen. Sí, jo crec que sí, mira que està a prop, però...
Bé, parla de... Parla fi per WhatsApp. Això de mantenir les formes. Diu que segons amb qui xerra, que canvia totalment, no? Que amb amigues, què fem, tia? I amb alguns grups seriosos, diu que espero que esteu bé, salutacions cordials... Això tothom ho fa, no? No xerres igual tu... És adequació a la situació. Adequació, formalitat, molt bé. Mantenir el registre. Exacte. Ja, però per WhatsApp és una mica estrany.
Sí, però no és lo mateix, si tu xerres per WhatsApp, no xerraràs igual. Al final WhatsApp és un canal. Ets molt sàvia. Envia'l des de Soia, mira, dels teus, de fer brunch. Diu que ell vol un variat, però que acaba fent un brunch.
d'ous mig crus, al bocat, un pas estrany, que surt amb gana, però això sí, amb una foto preciosa per penjar Instagram. Clar, no n'he acordat, una foto d'un muriat, una foto d'un, d'un, d'un escadit, uns ous, uns ous, no sé com. Mig crus. Mig crus, un potxe d'aquests. Un potxe, això, oi, oi, oi, oi. Però, no sé, jo...
Jo preferiria els ous, bé, depèn de les hores també, vull dir, si les hores hi ha de fer variat i cervesa, molt bé, però si és la primera hora... Ah, que amb el branche que no entra la cervesa? No, ha d'entrar un té matxa d'aquest. Cafè amb llet. Cafè de cibada, per suposat, cafè amb llet. No, normal, jo verí i ser llet, no? No, jo verí i ser llet. Però a aquella hora ja...
Depèn de la hora que... Jo si és el primer que mons, quan s'ha de dir que és el primer, potser no és un cafanyet. Si és el primer que mons. Si ja és a partir dels 12 que vaig fer, ja se serveix a partir dels 12. És indiscutible. Fer veure que li agrada la música rara. Això ens ho diu Naina des d'Artà.
diu que li encantava un grup islandès experimental. Bueno, que va dir que li encantava. Ni el coneixia, òbviament, no? I que després el va escoltar a casa seva i diu que semblava un canet que odolava. Són molt divertits, aquesta gent. Diu que la van jutjar molt.
Si em poso una concert, no sé què he de dir. Tu diré jo, Melendi. No. Alejandro Sanz. Jo això m'agrada, però si em poses una concert tipo House o música de trani que no m'agrada gens... Ho diràs. Ho diré i punto, sí. A més diràs, em fa venir mal de cap. Sí, no m'agrada.
Ai, per acabar, sí? Sí, sí. En Xisco des de Marratxí diu que, bé, ens ho diu tot, dic el missatge d'alguà, diu som en Xisco de Marratxí, jo crec que Marratxí també és la primera dada que... Ens escriuen. Sí. Diu que Instagram és equilibri pur, ioga, plantes, llibres, o sigui que també compra tot això per fer la foto, ja t'ho dic ara.
i a la realitat és un pijama, patatilles i crisi existencial davant la gelé. I quina iniciatat hi ha d'hi metat sa vides? Hola, Instagram? Ja, ja, però jo de lo que penge és real, pura i dura, no hi ha res i real de lo que penge, tots els meus pots d'influencer. Però no ho penges tot, quan menges cigrons no ho penges.
Quan... saps què vull dir? Clar. Només penyes... Estàs tot el dia a viatge? No, quan soc a la feina no faig fotos, saps què vull dir? I passo més hores, potser. De pont. Si ets més feina rutinària, d'oficina no, ahir quan vaig sortir, pot ser, per exemple. Però veus, tries molt bé. Sí, clar. Vols vendre una part teva? Sí, tota sa raó. Una part que a tu t'agrada especialment. Sí, tota sa raó. Ep, dia i hora que has dit això?
Bueno, també a part de tota aquesta gent que ha participat com molt gent. Per no demanar res. Per no demanar res, la gent participa. Anem a veure les enquestes que varen posar per Instagram. Tu vas participar?
Juraria que sí. Bé, vam posar, es titol era com a modern versus mallorquí. Un mallorquí pot ser molt modern, eh? Que sí, que sí, Lluís. Mira Antonia Font. Que sí. Antonia Font sempre seran moderns. Sí, sí, jo no discutiré. D'aquí 10 segles seran moderns. Bé, és igual, continuïs. Però bé, això, el modern versus mallorquí. Diu, primer era dia de platja, sa gent que tria un beach club...
o sacada petita de tota sa vida, al 100% tria sacada petita de tota sa vida. Perquè aquí el Beach Club és per guiris. Totalment. Bé, jo m'agrada un dia de Beach Club, però un dia és any. Menjar, terrada amb el bocat i salmó o pa amb oli. El 55% és pa amb oli, però un 45% és la terrada de salmó i el bocat, eh?
Ni idea, anava a dir una altra cosa, però no ho diré. No, tenen ni idea. Jo he de dir que soc molt de berenar, les meves torrades sempre són molt... I vaig a fer lloguets i sempre són de la mateixa, de perni serrat i formatge. Vull dir, amb això soc molt bàsica, molt mallorquina. Modern versus... Ai, això, el de mateix. M'he liat. Plants. Còtel d'un bar modern amb vistes o canya més tapa un bar de poble. El 91% diu que...
La canya més tapa en els bars de poble i un 9% es còctel a un bar modern. He de dir que... Com deia aquell, diuen, diuen, diuen, però les fotos on les fan? Ja, ja, ja. Això és el que anava a dir, que he rebut un comentari d'un que tenim que en tenim molts o que no sé si és el mateix. Segurament. Amic d'en Marc. Tots són amics d'en Marc.
que diu que de tant en tant, ella ha votat la de la canya més tapa d'un bar de poble, però que de tant en tant fer un còctel a un bar de moda, doncs que no està malament. Jo crec que la veia és un poc influencer aquest nit. O que té un lot un poc pesada i el deu puestos aquest només per fer fotos. No ens ficarem en la seva relació. No, no ens ficarem, però jo m'agrada comentar.
Festes. Festa temàtica de moda o saber vena de poble. 100% a guanyar. Com més natural. I ja està. Això eren les preguntes que havien fet a Instagram. La gent ha triat la part mallorquina. No ha triat la part d'encaixar, bé, que encaixes igual, però no ha triat la part més moderna, ha triat la part mallorquina.
No sé si és més preocupant, això. Tu creus? Sí. Per què? Perquè menteixen. Tu creus, clarament. Sí, això és el més rutinari, que és el que els agrada més fer, perquè estan més acostumats, però el dia que poden anar al Bitx Club, paguen 100 euros. Paguen per anar al Bitx Club. Oh, si pots anar a fer una canya amb unes vistes espectaculars, també hi vas, només per fer-se fotos. Jo això ho fas. Jo, tu això ho fas. Què, anem a les conclusions? Les conclusions, vinga. Ai, sí, que tenim cinta.
Les conclusions. No dius res més. No, són compartides. Se m'havia oblidat que teníem cinta de conclusions. Bé, doncs això, que la pressió no ens ha de definir, la pressió social, és a dir, que la felicitat no sempre encaixa amb les expectatives.
que els arrels són un valor, hem de saber integrar la modernitat a dins i sense rebutjar la nostra essència i que la modernitat no és una enemiga però és una eina i que l'ideal és fer servir de forma positiva però intentant no imitar, perquè també això social n'hi ha molt a intentar imitar.
Tu que ets de Caimari, no ets de Nova York. Aquest és el concepte, no? Exacte, molt bé, Lluís. Puc explicar així més ràpid. Molt bé. Digue-li Caimari, digue-li Palma, eh? No entrarem ara... No, no, no, no, que venguin els caimanets i mos diguin qualque cosa. I que ser feliç és més important que encaixar. Que encaixar mos dóna seguretat, però que la felicitat va d'acord amb els seus valors. Que si no, no val la pena. Ha d'anar tot. I el més important, que ho deia qualcú, crec, o qualcú ho ha comentat, que hi hagués un equilibri.
crec que ho havia comentat, que hem de trobar el punt intermig entre les nostres arrels i la modernitat, l'equilibrat. Jo amb això. De breuix. Ja ho deixaria. Quines conclusions, eh? Molt bé, aquest a punt final, equilibrat, doncs... Ho deixem aquí. Ho deixem aquí, sí. Fins el pròxim.
Dius, ja està fins aquí, tornem a casa, però no ens movem. I passen hores, passen anys, dius, me'n vaig, però no te'n vas. I jo tampoc.
Fingim que no sentim que el terra s'ha munt. Fingim que no veiem les flames arreu. Fingim que no morim amb cada cançó trista. Fingim que ja hem tornat cadascú al seu món. Però no hi ha casa ni planeta on em pugui refugiar.
perquè tu ets aquí dins i sé que no te'n vols anar. Fingim que no sentim que el terra s'ha mogut, fingim que no veiem les fames arreu, fingim que no morim en cada cançó trista, fingim que ja hem tornat cadascú al seu món.
Dius, me'n vaig, però no te'n vas i jo tampoc.
Fins demà!
Detensions i visites a l'hospital, una vida estrangulada. Polítics corruptes a carrer i trobes un billet de nedar. Canvia la mateixa sensació, una punyalada per l'Espanya. Només el que he de seguir, una opció munir per la brigada.
Policía armada, meletar, mal relleta de armillà, tíbalas. No tens de ser una figura, mafia, va, caralleras, unas tantas ratas.
Fins ara!
La qüestió és fer-ho ara! La qüestió és fer-ho ara!
Focant a l'abast d'espai de unitats per donar tota esperança. El poble mana és la valença. Marquem sentència per la vostra indiferència. 155 morts al PP. Passiu bé, passiu bé, ja està bé. Per feixesta i corrupta. Per ciutadans ja presó. Passiu bé, passiu bé, ja us està bé. Amb Vox a lacuneta.
Fins demà!
Amb el metgeron sa boca i un xigarro al serbans. I una teleu gastada que m'has donat. I ara fes un L, però poses cartó a sa banda esquerra. Qui vol fer-ho mai? Qui vol fer-ho mai? Qui vol fer-ho mai?
Qui em fuma? El Puma! Amb el petjero en sa boca i un cigarro en sa mans. I una teleu gastada que m'has donat.
I ara fes un L, però poses cartó a la banda esquerra. Qui vol fer-ho mai? Qui vol fer-ho mai? Qui vol fer-ho mai? Qui em fuma? El Puma!
Des del teu sofà Veus la vida Com se te'n va No em preguntes Que tal t'ha anat Quan et gires I em veus arribar Llutaràs contra cul
per seguir lluitant contra el pas del temps. I et vindran a la memòria històries diferents. Un nou dia ja ha començat,
No t'importa ni quin temps fa. A la ràdio el món està girat. I la loto tampoc ha tocat. Llutaràs contra corrent.
contra el pas del temps. I et vindran a la memòria històries diferents. Potser és hora de canviar
Béus la vida.
Correm per seguir lluitant contra el pas del temps. I en vindran a la memòria històries diferents. Lluitaràs contra corrent per seguir lluitant
i et vindran a la memòria històries diferents.
Bona nit.
I s'ha agafat tot, massa lloc li don, per la poc que m'interessa el seu món. Me faig el sort i escol per entendre qui són. Deixa't xerrar els fals i veuràs com sa màscara cau en segons. Som sa natura que rompe el ciment, aquella flor que neix a sa esqueix on et sol pega de ple. Aquella la primer quan notes que tot va bé, que sa pasta bé per pagar el joguer, mon pagues PP.
I sa promo de Free, mai he triat aquest camí, no m'opany, jo només visc. A sa fruiteria l'atzis, me coneix qui m'ha vist. Encara, encara, es meu interès es fotre amb un ordre que t'hem previst. I si ets ric, estàs en risc, no miri en primer.
Jo sóc un piqui-flying d'Ernín, desobeïm perquè som fills de Nola Gepi. Se creven que m'atiren i se'n fillen per s'esquadra, si m'ha cuintit-la. Cagues com en Griezmann si no estàs al meu equip. Es paci-pic, aprofites la cera que cau, si sents arrenau d'estirs, és un dau que va fent llirs. Va tenir soc del Girona, ficar-li dos d'incasset al Madrid. Final de partit, si me val fotre, posa't a sa cola, soc sofre, sa boca d'aquí me val durar per promocar desordre.
Calla i escolta, trutlla, ets se fixó celebrant com vaig deixar segut en el jutge. Dormi amb la tranquil·litat que he fet ses coses bé, que molt dia qui ho ha de fer, que volen el meu cap aquells que no estimen sa llibertat i en el final som els d'aquest costat contra els d'allà de sa.
Són net de totes aquelles bruixes que no han pogut cremar. Són foc damunt la mà, mallorquins i catalans, soviàtics organitzats, no anant de zigzags, anant directe en esgra, com un pou emprenyat. Un polem espanyat, un peix trencat, no un ramat d'obres, per haver-se's hores que volen encanat. Codis a s'oprimit, que condenis els ferits, que baixaràs l'esperit i te donarà el que cerques. A la merda en ses seves merdes de madralletes, els van guanyant burnes i paperetes.
amb ses dents estretes, sa consciència ben neta, davant d'anta fermesa en es polític li cau sa careta, i no me fa cap peneta si el cercen entre quatre senyoretes i en el masclista li rompen ses costelletes, o li donen quina feta, i el fan sofrir com fan sofrir a sa dona que netetlla, sa nina que passetlla, i un pute cap de fava a la bevella, perquè una dona només no té propietat si no festetlla, només un mascle dura un altre mascle fins que dues dones t'agafen i van i t'agaltetllen.
Eh, eh, eh.
I nina, tu saps que estem en el club, que estem rebentant els clubs, que ja sortim per YouTube. Molta barra d'espum, tranqui s'abren minuts, perquè ja et s'acostum, que quan ja t'he perdut amb tu, amb tu, amb tu, amb tu. Però que quan ja t'he perdut, ja de ningú estic amb tu.
Fins demà! Fins demà!
Vaig borrar el putabalu i el tinder, te conviten al cine, ben genint a fer-me feliç amb tan se de t'estimer, t'estimer, i t'estim, i t'estimaré, oh no, no ho sé, no m'ha contestat se m'edit, et tens el xap, no surt no marxant ni te'n vas, per acertar molt per aquest bon mal de camí, perquè l'amor la...
I te la veig, avui estàs divina per ja.
Mira com camines, jug pensant que tu m'aprodo la gent d'orfines. I nina, no pensis malament, sé com ve de ser que ens està un talent. I nina, tu saps que estem en el club, ja estem rebentant els clubs, ja ja he sortit per YouTube, molt de boire del punt, tranqui sobre minuts, perquè ja et s'acostum, ja he guanyat i he perdut amb tu, amb tu.
ja ja ja ja ja ja ja ja ja
el teu besos i se te valora el perfum. Mami, just, és el que dius. I si tens un moment, dimos que estic per aquí. Podem quedar vespre de ja, vespre de matí. No, lo nostre està prohibit. És així, un delit, chupesant com un mosquit. Però ja m'és igual, perquè sempre dic que sí. I, i, vas aquí ser nit. Ei, ei.
Estic cansada que t'endujis el meu conçó que tanta lluia te distribuo
Si no fos força esteve el foto llevado a Instagram. Miquel i planet, pues mira el saldo més brutal. I ja està, tot amusat. I lo que digui m'agrada igual. Representant lo natural i cultural. Ja no m'anamor des de que va estar amb tu. Ja no m'anamor des de que va estar amb tu. Lo nostre ja se ha tornat una mala postura. Totes estan guapos quan el que va amb tu i Jesús.
Fins ara!
I que abans vivia Gràcia amb els seus compis, però ara mola bé.
Pari! Pari! Pari! Pari!
sincers, amagant nous drames, melodrames. Dua cadastre! Dua cadastre! Enguany, fa més calor que mai, els meus finals d'agost, com que es meu fa prè. I, en fi,
Fins demà! Fins demà!
aguantats espiares, enllaunares. Tobarca nostra! Tobarca nostra! Cent anys obrint portes.