O sigui, un poc l'explicació seria que els senyors, els propietaris de la tele... Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Ona Atac, el programa d'Atac Mallorca a Ona Mediterrània.
Durant la Revolució Francesa sorgeix el terme esquerra per designar els diputats republicans i jacobins que a l'Assemblea Nacional s'oposaven en el dret reial de veta i se situaven a l'esquerra del president de la sessió, mentre diputats partidaris del privilegi reial ho feien a la seva dreta.
Avui dia l'esquerra reuneix, o potser divideix, les opcions discrepants amb el sistema capitalista, front a les que el defensen i s'hi integren, considerades la dreta. No obstant, aquestes esquerres segueixen-se en tareves de la triada revolucionària del segle XVIII.
llibertat, igualtat i fraternitat, posant-l'accent en l'aspecte de la igualtat, sense la qual consideren coixes les altres dues.
Històricament el concepte d'esquerra ha arribat a integrar moviments molt diversos que van des de la socialdemocràcia fins a l'anarquisme, des de plantejaments reformistes democràtics fins i tot liberals, com el cas nord-americà, a posicions obertament revolucionàries. I així s'ha arribat a equiparar sovint el terme progressista amb esquerrar i dreta amb conservador.
Una esquerra així d'ample precisament és la que va derrotar el feixisme a la Segona Guerra Mundial i la que posteriorment va aixecar els fonaments dels estats del benestar a Europa, oblidant, això sí, el colonialisme anterior que els ho va permetre. Però la crisi del petroli de 1973 posant entre dit el capitalisme i els límits del planeta pel que fa als recursos i a l'energia.
i el neoliberalisme de la mà de Margaret Thatcher i Ronald Reagan s'imposa consolidant l'hegemonia de governs al servei dels mercats, orientats al creixement econòmic i fortament desregulats per afavorir el gran capital. És l'inici del declivi del estat de benestar.
I al món occidental, l'esquerra, governant, es va trobar incapaç de trencar el nou consens d'una dreta ja declarada que privatitzava esferes públiques, prioritzava el benefici econòmic i un creixement a ultrança i, abandonant la centralitat del concepte de classe i de qüestions econòmiques, s'abocà a la lluita feminista, a l'ecologisme, a les reivindicacions LGTBIQ+,
a la defensa de les minories i de la diversitat. Sí que és veritat que amb el canvi de segle a Amèrica Llatina una onada de governs d'esquerra i populistes democràtics semblava vestir una alternativa al predomini neoliberal.
però recentment, amb la derrota de l'esquerra a diferents països, aquesta onada de canvi sembla estar en recessió, principalment després de la darrera agressió dels Estats Units a Venezuela i la imposició del seu dictat armat, com ja s'ha fet a Bolívia o amb el desinvestiment a Cuba.
els governs progressistes de Brasil o Mèxic es troben cada dia més aïllats a la defensiva. D'altra banda, no sembla que els brics puguin constituir un bloc cohesionat que desafiï l'hegemonia nord-americana. I tampoc és que mantinguin en els seus governs un posicionament d'esquerres, com es pot constatar a la Índia, per exemple.
I a partir de la crisi de 2008, amb el descontent d'una població progressivament empobrida, va anar emergint una extrema dreta cada dia més obertament feixista, que amb un discurs desacomplaçadament masclista, racista, xenòfob, violent i d'un agressiu nacionalisme d'estat, ha desplaçat l'hegemonia de la dreta més latza i s'ha emportat el vot dels sectors...
creixents de les classes populars, decebudes al rumb dels suposadament governs democràtics occidentals. L'esquerra, silenciada per uns mitjans de comunicació en mans de grans corporacions que s'encarreguen aquestes de modelar el pensament de la població mitjançant la por, l'individualisme, la desinformació i el consumisme,
Aquesta esquerra que s'ha trobat amb això no ha sigut capaç de cancel·lar el descontent amb alternatives pròpies, ocupada molt sovint en trobar espais de poder dins les institucions per intentar dur-les a terme.
Ni tan sol l'espectre d'una guerra a gran escala, la normalització de genocidis i matances, el desmantellament d'institucions internacionals com la ONU, o les amenaces i humiliacions constants del president nord-americà a la UE, ha aconseguit que l'esquerra europea hagi pogut mobilitzar la població contra l'OTAN i l'imperialisme.
I si ens situem a Espanya, malgrat els bons indicadors de creixement econòmic, pobresa i exclusió social es cronifiquen. La taxa de pobresa ha pujat un 32% i la de risc d'exclusió social supera el 46%.
Mentrestant, a Mallorca, Terraferida, per exemple, mos recorda que mai no s'havien construït tantes cases per a tan poca gent. 5 xaletarros per setmana, només un sol rústic. L'índex de pressió humana sobre el territori assoleix cada any un nou màxim històric. I la desigualtat augmenta dia a dia.
Al culoqui.
I per saber què en diu la nostra Esquerra de tot això, han convidat alguns dels seus representants perquè fora de debats electorals i fins i tot de programes oficials, els seus propis partits puguin exposar i debatre com veuen el paper de l'Esquerra en aquests moments. I bé, aquí els tenim. Avui som cinc.
No sé si quebrem tots, però haurem de fer un esforç de sintetitzar el màxim. Teniu manco de tres minuts per intervenir cada cop, però ho procurarem fer-ho bé. Tenim l'Albert Aguilera, representant d'Esquerra Unida. Benvingut. Gràcies. Miquel Carbonell, representant de...
de la CUP. Gràcies per ser convidada. A tu per venir. Miquel Oliver, representant de MES. Sí, gràcies per ser convidada també. Aurora Ribot, que representa Sumat. Sí, moltes gràcies. I la Cristina Gómez, que està a Menorca, però que està aquí amb nosaltres. Hola, Cristina. Hola, què tal? Hola a Mediterrània. Encantada d'estar amb nosaltres.
Na Cristina, bé com a representant de Podem, bé, sí, bé la seva veu. Bé, com he dit abans, intentem ser sintètics perquè avui han de poder intervenir tots. Però per començar, i com una qüestió general d'entrada,
I molt general, on se situa ara l'esquerra? Cap on va? Com afronta des d'una perspectiva d'esquerres aquesta crisi del sistema? Pot començar qui vulgui? Intervendreu tots. Qui comença? Que comença cal conèixer dones que estan en minoria. Vinga...
Ida, començaré jo. Molt bé, una hora endavant. Moltes gràcies. Ida, jo diria que el nostre objectiu no ha canviat, perquè segueix sent des de millorar la vida de la gent. I estarem d'acord en que...
les circumstàncies, el clima polític i social que estem vivint a l'actualitat, no pareix que sigui precisament favorable, però l'objectiu de millorar la vida de la gent és el que nosaltres tenim damunt la taula i volem una societat més justa.
Tenim propostes, tenim solucions que potser són més complicades que les que proposen altres partits, però les nostres no deixen ningú endarrere. Estem acostumats a aquestes solucions tipus eslogan que molts presenta la dreta i s'estem a dreta.
Són nostres propostes, potser són un po' més complexes, però l'objectiu és tenir una societat més equitativa, més justa, més feminista, més ecologista i no deixar ningú endarrere. Per tant, en aquest camí s'ha fet feina i aquest és el nostre objectiu. I aquí jo crec que ens hem de situar i és arrumb que no hem de perdre de vista.
Vinga, vinga, Miquel. Totalment d'acord, és a dir, s'escric totes i cadascunes de les paraules. El problema que sorgeix sempre és com fèiem això, perquè les esquerres si qualque cosa tenim és que tenim
forces idees, forces objectius i mos costa de vegades coordinar-nos tots per remar cap a un sol costat. I a la dreta això no li passa, a la dreta ens cap i la fi els representants del capitalisme i són capaços de qualsevol cosa per tirar endavant aquest projecte.
L'esquerra és plural, és diversa i això de vegades pot ser un inconvenient. Jo crec que s'han de fer replantejaments importants, i ara potser pegarem una altra part del debat, i és si l'esquerra quan governa fa govern d'esquerres. Això és un...
És un dubte, molta gent demana, clar, és que quan tal, no sé què... I jo penso que s'ha... Encara ara, vull dir, en el govern de l'estat tenim un partit que se diu d'esquerres, que jo voldria saber les seves polítiques en què se diferencien realment de les polítiques que pugui fer el PP. De vots no en parlo, però del PP, per exemple, quasi, quasi, podríem calcar els programes. Per tant, si l'esquerra quan governa no fa d'esquerra, el que crea és desafecció.
La desafecció, i aquesta desafecció és la que aprofita llavors sí a l'extrema dreta, perquè jo manec a pensar que tot el vot és dir que la gran pujada de l'extrema dreta sigui de vot fascista, el que passa és que és un vot de gent decebuda, de classes populars que no veuen cap partit que els representi i compren aquest discurs fàcil que el que estava parlant amb la companya.
Algú, Miquel, l'altre Miquel... Bé, jo crec que la situació actualment del partit d'esquerra, un poble que ho deia en Aurora, és precisament molt a ser molt conscients on estem i quin és el nostre paper i sobretot en el rumb que ha pres la societat. Perquè a veure que s'ha de aplicar polítiques d'esquerres o s'ha de posar damunt la taula
programes d'esterres, que aquest i més que manco sap el que hem d'escriure. De ballar mos costa explicar-ho, de ballar mos costa que ho entenguin, i sobretot mos costa perquè la gent d'esterres mos agrada debatre, mos agrada ser plurals, som plurals. I això davant d'una dreta i una extrema dreta emergent, però boca precisament molt populista per cert,
provoca que és més fàcil comprar un tuit d'un partit de dretes, el d'extrema dreta, que no un debat d'un partit d'esquerra. I això és el principal repte que si abans era...
perdó, si abans era molt evident, que ha de ballar s'està accentuant més a aquest punt. Per tant, coincides també amb en Michelles a veure com ho venem i com s'explica a la ciutadania que ets el partit d'esquerres i quines són aquestes iniciatives d'esquerres. Cristina, ets aquí? Sí, sí, sí, totalment, el que esperaré, que m'adoneu paraula... Ah, no, quan vulguis, aquí... Bé, és que sense veure, no vull interrompre, no?
Jo podria dir que estic bàsicament d'acord amb tot el que s'ha dit fins ara, però crec que durant aquests anys on l'esquerra ha fet feina o ha governat amb el Partit Socialista,
Jo mateixa he format part de governs d'on hi havia el Partit Socialista, allà a Menorca,
en el factor que unia l'esquerra històricament, que era la lluita de classe. Avui en dia hi ha un concepte més modern, més acadèmic, però crec que és molt descriptiu, que és d'interseccionalitat. Aquest concepte l'emprèn moltes vegades quan parlem de feminismes i de les opressions que s'acaben encreuant damunt d'una mateixa persona.
Jo sempre dic, quan hi ha una cruïlla d'opressions, no hem d'oblidar mai que ser més potenta et ser econòmica. Després hi ha opressions que són de raça, que són de gènere, que són de religió, que poden ser de diversitat funcional, que poden ser d'edat, però quan una persona està relativament ben situada a nivell econòmic, tot l'altre és més boda d'ho.
I d'aquí, que seria una anàlisi micro davant del que seria més una persona, si ho eixamplant amb una visió més col·lectiva o comunitària, no hem de perdre de vista que tots els col·lectius que econòmicament són més desafavorits
El resta d'opressions directament ens enfonsen. No sé si se lluita de classe, però si se t'hauria de classe i no perdre de vista aquesta pitjor opressió de totes. Una persona que està ben situada econòmicament, el tema de gènere, LGTBI, feminisme, ecologisme... Qualsevol cosa d'aquestes és molt mancofeixuga
que per una persona que està situada a un sector. El problema és que majoritàriament una gran part de la societat està exclosa sobretot per raons d'habitatge.
La gent no pot pagar quan ha de canviar una lavadora.
Tota la gran població, de cada vegada majoritàriament es closa socialment per temes de residència o d'habitatge, queda esclosa. I la gent que es queda esclosa rebota. I rebote és el que du a votar a l'extrema dreta des del meu punt de vista.
Aquí hi ha en Albert, que està a punt d'intervenir fa dues vegades. Vinga, dali, Albert. Bé, moltes gràcies. El tema, a lo millor, hauríem de reorientar la pregunta. On va l'esquerra? Jo diria, on va el capital?
On va el capitalisme? Què és el que estem vivint en aquest moment? Aquests plantejaments que fa uns anys se deien que la història està acabada, que ja no hi havia solució i que l'única solució era la societat de mercat i el capitalisme. Això ha entrat en crisi i ha entrat en crisi perquè el planeta està finiquitat, pràcticament.
Llavors, no hi ha relleu, no hi ha possibilitat, no tenim un altre planeta per anar-hi. Llavors, dins aquestes mides, el capitalisme està en crisi i està cercant la seva solució. Ja sabem que quan el capitalisme està en crisi, sabem perfectament que la solució provisional o d'entrada és el fetxisme, que és el que s'està plantejant aquí movem.
guanyar temps per trobar una solució a aquest planeta que té uns límits. Llavors, en funció del que està plantejant el capital i el neofaxisme que està imperant, ens movem l'esquerra i intenten aportar solucions.
Quan parlem de l'esquerra, aquesta esquerra és molt plural, com ho estaven dient els companys, i és una realitat, però no té per què ser una realitat negativa. De fet, quan parlem de l'esquerra, parlem del PSOE,
que és una esquerra socialdemòcrata, parlant de l'esquerra nacionalista, parlant de l'esquerra moderada o parlant de l'esquerra comunista. I dins dels paràmetres que jo m'emoc, que és l'esquerra comunista, tenim molt clar el que volem. Volem una societat anticapitalista, o sigui, que no sigui capitalista,
volem una societat igualitària i de justícia feminista, el que ha dit la companya perfectament de sumar Aurora. Llavors, crec que a l'hora de plantejar l'esquerra, a l'hora de dir on anem l'esquerra,
Evidentment, l'única forma d'afrontar-lo és amb una idea, amb una política d'unitat. Intentar arribar a uns punts d'unitat tant de l'esquerra socialdemòcrata com de l'esquerra radical comunista i arribar a uns punts d'acord, perquè és l'única manera d'afrontar el repte que tenim.
A veure, aquí han sortit dues coses que venen lligades a una de les preguntes inevitables. Na Cristina xerrava de la lluita de classes, Miquel Oliver xerrava de...
explicar a la gent i donar-se a entendre, però no creix que en aquests moments, d'aquesta creixent desigualtat, de retrocés democràtic, de pèrdua de drets i llibertats, li està passant factura a l'esquerra va abandonar de forma explícita i pràctica.
Així en general, principis que la definien, precisament la lluita de classe obrera, un sindicalisme de confrontació, el discurs anticapitalista, gran part de la simbologia, fins i tot conceptes en llenguatge conceptual econòmic. No crec que és un abandonament com a...
ara seré simple, però com a covard, no?, per afrontar precisament això. Qui vulgui pot intervenir. Sí, sí, si voleu, així com queda. Jo diria que més que covard, Irene, és un abandonament de comoditat.
I és un abandonament de comoditat que ha acabat provocant que sa gent, sobretot aquesta gent que està esclosa des d'un punt de vista social o residencial, mos veu establishment. I és molt fort. És a dir, mos hem mimetitzat amb allò que preteníem canviar.
I aquí hem deixat una gran porta oberta a l'extrema dreta populista. I, efectivament, per això jo reivindic la lluita de classes. I la reivindic perquè ha d'anar acompanyada del resto de reivindicacions, que tenen en compte el resto d'opressions, però sobretot la lluita de classes. Perquè si hem perdut això, realment, qualsevol pot fer o dir el que ens tocava fer o dir a nosaltres.
Albert? Totalment d'acord, Cristina. Totalment, però al 100%. El tema de la lliure de classes. El problema és que hem perdut la batalla cultural. Hem perdut aquesta batalla cultural que fa que la gent s'oblidi del seu sentit de classe.
O sigui, això que és el que dèiem, un obrer votant el capital. És absurd perquè no té consciència de classe, és una obviedat. El que hem de guanyar és aquesta batalla cultural, de qualque manera hem de guanyar. I per això no ens hem de posar les piles en aquest aspecte.
I per això significa treballar, treballar molt amb continguts molt clars i directes. No hem de tenir por, hem de tornar a recuperar, hem de tornar a recuperar el nostre discurs directe. Sí, volem una nacionalització de la banca, sí, volem intervenció de la vivenda. Aquestes són preguntes o respostes directes a allò que demana la societat que hem de fer.
Sí, jo per aportar-nos de vegades diuen que aferrar molt o intentar bastar molt també te perds molta força. I aquí és allà on la reflexió que s'ha de fer és veure si aquesta lluita de classes que comparteix que s'hauria de recuperar és veure
en quin àmbit ho duim. I té veure en l'àmbit de control, l'àmbit de país, i l'àmbit allà on pretenem que l'Esquerra també pugui tenir alguna cosa a dir. Perquè de Vallades, i quan t'has fet l'introducció del programa, seraves del paper de l'Esquerra a la història, també en el món, i és veure que hauríem de fer, i sobretot quan xerran de persones, que tot el temps han xerrat de persones i també d'eismes i de drets,
Vol dir també saber el que tens envoltant. Serà de país, serà de territori, serà d'ecologia, però també l'avallada de la gent que tens de vora. I intentar canviar el món, si ho hem de fer, ho hem de fer des de lo local. Des de pensar en lo local i actuar... És a dir, pensar que ho val d'actuar en lo local, però no podem pretendre xerrar de banca, que ho has comentat Albert,
sense entenent-me, no és una crítica, sinó però pretendre canviar el capitalisme des de la banca, impossible, sinó que ho haurem de fer amb el veïnat, amb la gent dels pobles i dels carrers, que són els que ens poden dirigir al final també. L'única possibilitat que tenim és tocar a la gent, fer-los explicar el que estan patint,
i el que hi ha al món, també hi té a veure i l'única possibilitat que tenim és actuar en local. Jo crec que aquest és un dels principals reptes d'on posar-nos la mirada i on em vestim sense repetir-nos de fugir dels problemes mundials o dels problemes més globals, però sobretot és l'única manera que ens farà creïble que mirem la persona que tenim davant, els veïnats i demés, i explicar-los que la sonada dreta i extrema dreta que ens ve damunt i les conseqüències de tot això,
també s'aporen a arreglar, però ho han d'arreglar en coses tangibles que de vegades s'esquerra, perquè és molt teòrica, i de vegades falla sa practicitat, patim un poquet també d'això. És una visió que també s'haurà de tenir present.
Idò, jo estic d'acord que anem perdent aquesta batalla cultural i aquí hem de fer molta feina perquè no podem abandonar aquesta lluita. Però mos demanaves què és el que ens està restant. I segurament són moltes coses, però per mi el que més ens està restant ara
és la impossibilitat de donar resposta als problemes que té la gent ara mateix. I crec que era la Cristina que comentava el problema de l'habitatge, el problema de l'habitatge a les nostres illes, ara mateix és un drama. I des del govern central, que és el govern d'esquerres que tenim més a prop, no pareix que estiguem posant una solució que pugui funcionar
de munt sa taula i no és que no la tenguem perquè estic segura que els programes de les formacions polítiques que aquí estem representades tenim en el nostre programa electoral solucions que porten aquest problema i que són solucions valentes i profundament transformadores d'aquest sistema capitalista des que parlàvem abans el que ens falta és força per poder-les aplicar
Com més força tinguem des d'aquest espai de les esquerres, més podrem forçar els partits socialistes a posar en pràctica aquestes solucions que tenim, que existeixen, que veiem en els pisos del nostre entorn, que ja s'han provat i que juradirien a solventar
els problemes de sa gent i mos demanaves què és el que més ens resta i jo crec que el que més ens resta ara mateix és que sa gent vegi i senti xifres macroeconòmiques que diuen que tot va molt bé i no pot pagar el joguer, no pot afrontar una pujada de joguer, anar a fer la compra i veure que tot està caríssim i que no t'arriba per res encara que facis una feinada. Jo crec que això m'ho resta molt.
Si m'ho permeteu, només una cosota, però també hi ha la perspectiva de la que has dit, Laura. És perquè hi ha molta gent que ve a viure a les illes, que mos falta habitatge. Per tant, et secretes tenir la perspectiva del territori i decidir a veure si el que necessitem et ser clau de la porta d'entrada? També, i coincidència amb la que dius, és un drama de l'habitatge, però potser és perquè hi ha massa gent que viu aquí. Miquel, què dius tu?
Sí, sí, no, Cristina, endavant. Sí, bueno, hi ha 105.000 habitatges buits. És a dir, no falta habitatge, el que a sobre és habitatge buit.
i sobretot el que falta és una gestió i polítiques valentes de decidir quins usos han de tenir els habitatges que tenim, sobretot aquests que estan buits. És a dir, quan puguem tenir prou força per dir que l'habitatge només ha de servir per viure i que una família, una persona, ha de tenir un habitatge i tant si vols un altre, podríem comprar un altre com a idea, eh?
Jo penso que ni sobra gent ni tindrien cap problema. El problema és que ja s'ha convertit en un bé de financialització de l'economia, d'especulació i sobretot d'ús turístic, que a més bàsicament és il·legal, que genera molt d'ingrés en negre, ho hem de dir claríssimament. Estan fora de tota tributació.
I jo crec que no s'obre gent. De fet, les empreses es queixen que no troben mal obra. No troben mal obra. I no vull xerrar de la immigració des d'un punt de vista de producció. Vull xerrar d'immigració des d'un punt de vista de drets humans. I jo crec que no s'obre gent. S'obren turistes. I el que passa és que si no deixen de venir turistes, necessiten més obra de temporada, temporers, que també necessiten tenir un espai. És a dir,
La proliferació de barris de xavoles i barraques és terrible. I és gent que té feina. Abans, sense llarisme, afectava una part molt residual de la població, moltes vegades lligada a adiccions, a la salut mental. Ara mateix, els barris de barraques és de gent obrera que té feina.
Miquel? Sí, no, no. Cristina ha avançat el que jo anava a dir, que hi ha moltíssimes cases buides perquè s'ha convertit, és a dir, l'habitatge s'ha convertit en un producte. S'ha convertit, no. Ara exclusivament es considera un producte. Sempre ha estat un producte, però bueno, hi havia moments en què no era tan especulatiu. I tot i que
Puc acceptar o puc entendre que no és que s'obri gent, i tu has dit que s'obren turistes, que també són gent. El que sí que necessitem és un canvi de model, perquè amb aquest model que tenim és impossible aturar, vull dir, és un vòrtex que s'ho va engolint tot, és a dir, creem nous serveis, nous productes,
ens connectem directament amb els Estats Units, és a dir, quan suposablement estem a un límit de territori encara d'examplar més vies de turistes, per tant, si aquests turistes venen, ens farà falta gent i el que està claríssim, parlant d'aquí a Mallorca en concret, és que el territori té un límit. El territori té un límit i tenen un límit les capacitats de servir tota aquesta gent.
Aigua, ara en guany, darrerament perquè ha plegut una mica, però vull dir, no som molt optimista. L'energia, cada any hi ha problemes energètics. Per tant, tot i que no s'obri gent, jo que sí que penso que fa falta un canvi de model. I tornant una mica al que parlàvem abans de la consciència de classe, et cert, avui en dia qualsevol persona...
qualsevol, perdó, jo estic segur que ara de demanar a la gent que passa si qualsevol es considera obrer, no hi ha obres, avui en dia no hi ha obres.
Són petits empresaris, són emprenedors, són X, posa l'incentratiu que vulguis. Autònoms. Autònoms, que és un esclau. Autònoms, és un obrer, esclau, a més, esclau d'ell mateix. Per tant, clar, s'orgull de ser classe obrera ha desaparegut totalment. A partir d'aquí, jo penso que, com deien Albert, s'hauria de recuperar aquest discurs, s'hauria de deixar de ser...
i ara ja parla de l'esquerra global, s'hauria de deixar d'estar reactiu, que és el que hem fet els darrers anys, i començar a fer propostes serioses, propostes que la gent entengui i propostes que, quan podem tenir la probabilitat de donar-los a terme, siguem valents i els donarem a terme. Perquè...
en moments que hi havia una certa presència important dins les institucions aquí a Mallorca, se van fer plantejament, per exemple, sobre el turisme, i ara torno a la que parlava abans, el turisme sostenible, que és un otzimoro totalment, no hi ha turisme sostenible, i només se van fer propostes, no se van concretar en fets. Per tant, jo penso que s'ha de recuperar relat,
I una vegada que el recuperem i tinguem el recolzament de la gent, de la valència, els han dut a terme, perquè la dreta és valenta, la dreta no té complet, la dreta com mana, ara mateix l'extrema dreta està important el seu calendari.
ho estan veient a la llei de memòria històrica, ho estan veient amb un caramull de coses que amb una minoria de vots, amb menys vots que els que han tingut les esquerres, molt menys d'altres governs, estan forçant el PP a anar allà voler el vol. Per tant, hem de prendre tots els errors.
Sí, Albert, volies puntualitzar. Dos puntualitzacions. Ràpides, perquè han de continuar amb altres temes que també tenen el seu interès. Una, han d'explicar molt bé el tema de la gent, què sobra o no sobra, perquè poden caure directament en el discurs. Jo penso que no sobra ningú.
Clar que no, no sobra ningú, però bueno, jo ho entenc, ho entenc el que dèiem, però bueno, que s'ha de puntualitzar, perquè si no, correu un brell. I l'altre, el tema, discrepent el tema de la classe obrera, dels treballadors, dels obrers, sí que hi ha obres.
Sí que potser menys Europa, però hem de pensar en l'esquerra, o sigui, hem de pensar en el treballador a nivell universal. A veure, a l'Índia, al Marroc, als països de desenvolupament que empleen les fàbriques, hi ha obrers i el sentit de classe.
El que passa és que aquí el sistema de vida capitalista i la batalla cultural que mos ha guanyat doncs no tenim gens en consciència. Però a Espanya hi ha miners, a Espanya hi ha gent, a les fàbriques, hi ha fàbriques en aquest país, menys mal, perquè no sé qui deia que...
Fàbrica tancava malament per a la Constitució de Clàssia, malament per a l'esquerra, perquè se perden els treballadors. Però era una petita puntualització. Ja sé que no anaves tan bé per aquí, però no clarim. Jo tampoc hi anava, però volia deixar ben clar que quan seran de gent, seran en general, per descomptat, aquesta gent que no se sent per res arrelada i que de fet ve a lleudir del producte turístic que li és igual el que troba. Sí, sí, sí. Amem, aquí...
Jo ho tenia previst, i la vos diré ara, i ha sortit en algun moment així, tangencialment, però vos creies que se pot canviar el sistema ocupant espais de poder dins les institucions, aquí i ara? Quan dic aquí, no me referes només a Illes Balears, sinó Illes Balears, estat espanyol...
ets l'única estratègia possible per una esquerra, perquè qualsevol altra se considera una lluita perduda,
És a dir, apostant per a ocupar les institucions i poden fer alguna cosa? Si estem dins les institucions, dins aquest món que mos fegocita tot. El canviar les coses, Irene, és dual. O sigui, si mos dedican qualsevol agrupació d'esquerra, l'esquerra se dedica exclusivament a pensar en les institucions,
tenim la socialdemocràcia. Clar. Llavors s'han d'estar a les institucions per poder anar canviant les coses i més que res per donar fora hem de frenar
a la dreta i les seves polítiques, per canviar-les el que havíem fet per començar a construir coses d'aquestes. Però si no dediquem a l'altra feina, a la susoditxa batalla cultural, a treballar en el carrer, a implementar les nostres idees i sobretot estar en la gent, en les escoles, en les fàbriques, o sigui, posar el nostre gra d'arena per canviar les coses des de les institucions
No sé cap via, exclusivament. És el que volia. Si me permeteu, vull posar un exemple d'esquerra de les institucions. El problema que hem tingut l'esquerra a l'esquerra del PSOE és que en el que seria la correlació de forces sempre hem estat normalment la part minoritària.
I això és terrible, perquè jo recordo que les dues legislatures que vaig estar al Consell Insular, realment el Partit Socialista el que fa és frenar les nostres iniciatives. I si ho voleu veure més global, recordem si presideix l'associació de petits i propietaris d'habitatge. Ho presidia en Joan Clos, ara en Elena Baeza, o bé un secret que es diu... Tot això és gent del Partit Socialista, excàrrecs del Partit Socialista.
El Partit Socialista no està en els sindicats de lloguerteres, està en les associacions de propietaris. I després, clar, tenir aquests pactes de govern amb ell, clar, tothom ho faig fotos, sembla que compartim alguns punts, després cadascú gestiona de forma bunkeritzada la seva conselleria, però en realitat, mentre el Partit Socialista sí que s'aforça...
Força majoritària dins d'aquesta correlació de forces de pactes de govern no tenim res a fer. I del PSOE d'Esterres o no? No, no, no. Jo això ho havia apuntat abans també. Vull matisar una cosa, vull matisar una cosa. I jo aquí estic per moderar i no per opinar, però només faré una constatació. Això és un debat de l'esquerra i el PSOE no hi és.
Res més. Miquel? Idò ho farem a Sant Rebé, no parlarem del so, parlarem de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia és d'esquerres? Aquesta seria una pregunta si no volem anomenar partits. Igual que no he anomenat el partit d'ultradreta en cap moment, a més de dir partit d'ultradreta, volem no anomenar en aquesta altra. Jo penso, i crec que ho pensen tots,
Hem de saber amb qui mos colgà, i de vegades ara mateix ens trobarem en aquest mateix Atsuzac, en les properes eleccions, és a dir, fèiem tots un front comú i recolzant la socialdemocràcia perquè no entri a l'ultradreta.
Aquesta seria la pregunta, i si ho feim... La pregunta del millor, aquesta. Si ho feim, a canvi de que ho feim. Perquè jo he dit abans, és a dir, quan xerres de les esquerres, no pal de les socialdemocrates, perquè per jo no ho són, mos falta valentia, mos falta que quan feim un pacte de govern i en Trump, hauríem d'exigir que s'ho complís, si ja hem fet uns acords, aquests acords s'han de complir punt per punt, coma per coma, cosa que no se fa. Mos passen en cançons, mos passen en cançons, i al final acaba la legislatura,
I els nostres electors ens demanen per què ho ha fet.
És a dir, per exemple, el tema de la llengua, 8 anys de pacte de progrés. La llengua no fa més que retrocedir dins els 8 anys de pacte de progrés. Per tant, què ens està passant? Aquest és el meu plantejament. Pensa que quan estan dins l'institució, si aquesta institució no ens deixa avançar, el que hem de fer és desbordar-la. És desbordar-la i fer-la ingobernable. I si ve a l'extrema dreta, que vengui a l'extrema dreta, allà veurem què passa. Te'n pots resoldre els problemes.
potser ara és dir, és molt fàcil de la rereguarda dir tot això, però penso que això hauria de ser un dels objectius. I quan parlava de recuperar el discurs, parla d'això, parla d'oferir coses que la gent vegi que ens fuig aquesta por i que aquesta comoditat, que t'ho ha dit avant Cristina,
Aquesta acomodació en el sistema, el carrer no el podem abandonar en cap moment i, llevat de poques agrupacions, el carrer s'ha abandonat totalment.
La pregunta era si han d'estar les institucions i per jo la resposta és sí i no han de tenir cap dubte perquè es poden també estar les institucions. Des de les institucions s'executen els pressupostos, des de les institucions se té la iniciativa política i sense que això ho signifiqui deixar de banda
tot el que és associacionisme i altres maneres de fer polítiques que jo entenc que tothom que està aquí com a persones que es consideren d'esquerres fa a més a més el nostre objectiu ha d'estar a ser institucions perquè des d'allà és des d'on millorarà la vida de la gent posant en marxa polítiques que vagin encaminades en aquest sentit i estic totalment d'acord amb qui ha dit antes que crec que ho he dit un parell
que quan han governat les esquerres l'esquerra del PSOE ho han fet en minoria i per tant han tingut moltes dificultats per posar damunt la taula les seves prioritats i per dur-les endavant i jo crec que això ho hem vist cada vegada que hi ha hagut un pacte
d'aquestes característiques ho veiem ara mateix en el govern central però això no vol dir que han de renunciar a dur la iniciativa política ni que sigui a les àrees que estan governant i tant de bo tenir força suficient per torçar el braç a totes les altres però
Si quan l'esquerra ha governat no ha aconseguit tot el que s'ha proposat, sense dubte quan ho fa la dreta i l'ultradreta, sí ho concebeix. I potser els governs d'esquerres de coalició, d'esquerres del Partit Socialista, no són tan satisfactoris com ens agradarien a tots, estic segura. Però la dreta i l'ultradreta...
Són una altra cosa. Jo crec que això no ho hem de dubtar. I si el de deixar en barra lliure per veure què passa, el problema no se resoldrà. Aquí estem tots d'acord. Però el que parlarem per el camí, jo crec que m'ho sortirà molt car a tots i a totes. Albert, volies... Sí, una petita puntualització. Sí, no, no el digues. I és que no mos oblidem. Avís a navegants.
L'extrema dreta o la dreta neofaxista ve aquí per quedar-se, no accepta l'alternància política i ve a quedar-se. I si ve a quedar-se, el que poden tenir és un retocés insoportable.
el loro amb el tema aquest. Sí, primer de tot demanant disculpes perquè he rebateat en Aurora abans en la meva intervenció. No passa res, no te preocupis. Jo coincides, hem de ser en el govern, hem de saber de quina manera s'hi ha de ser, com per tant també les intervencions que s'han fet, m'ho toca també reflexionar, veure de quina és la millor manera
per tal que els partits que fins ara en algun moment han tingut l'oportunitat de governar, de quina manera ho han de fer i de quina manera et sap millor per tal de portar a terme les polítiques, els programes, els benestar de la gent i polítiques d'esquerres que es motiu des per què som aquí. I això és un repte.
És un repte perquè, també coincidint amb el que diu, si s'estrema dreta bé per quedar-s'hi, el que no poden fer és dir i demanem a les trinxeres, a partir d'aquí mos fem forts i la lluita de classes que intentin marxar la vida política. Ningú mos escoltarà allà dalt.
ningú ho escoltarà. Per tant, hem d'aferrar i hem d'intentar jutjar les xartes, possiblement poques xartes que tenim en la màxima intel·ligència, no per benefici dels partits, de cap manera, no per benefici dels partits que hi puguin sortir, sinó per bé de la societat i per bé de la gent. Cristina, tu volies dir alguna cosa abans, no?
que ens donen les regestades en aquests governs de coalició que tenim. I jo no tinc tan clar que quan estem en precampanya o en campanya haguem de dir si hem de governar o no hem de governar.
Perquè això depèn de com queda. Jo crec que quan un està en campanya o en precampanya ha de sortir a guanyar. El tema de si governaràs o no governaràs, amb qui ho faràs, crec que és un error xerrar de això. És a dir, has de sortir a guanyar, apunto. Perquè després, segons quin punt d'acompanyament, boomerang. És que a més mos està passant, si ja ho veig.
Llavors jo no diria sens dubte que hem de governar, hem de sortir a guanyar a part totes, ja veurem com quedem, després se xerra d'aquests temes, perquè si no ja estem enviant un missatge com a demoletilla, i crec que hem de sortir d'aquest paradigma.
Home, Cristina, ara bo, què vols que t'he de dir? Surtim a guanyar i mos quedes en res. Jo crec que això s'ha de replantejar. Hem de ser una mica seriosos en aquest aspecte i anar a guanyar, òbviament, però també pensant que hem de governar i que junts ho fem millor per separat. O sigui que...
A veure... Jo estic xerrant dels partits socialistes. Ja, ja, ja, ja. Estic xerrant dels partits socialistes. Si no ho volia entendre... T'ho hem entès, crec que t'ho hem entès. Crec que és una obvietat que estic xerrant dels partits socialistes. A veure, bé, ara m'entrar precisament... Mira, pràcticament en la darrera pregunta que vos volia formular perquè mos queda poc més. Bé, vos ho plantejaré així. Com se pot encaixar, per exemple...
la absurditat de les eleccions a Aragó ja abans que es fessin, quan les enquestes plantejaven que les tres forces polítiques d'esquerra
totes feministes, ecologistes, amb un mateix discurs en defensa dels serveis públics en contra de les privatitzacions, s'enfrontassin entre si per disputar-se, que després ja saben quin estat el resultat, d'acord, no? Però el que se suposava que era un 13% dels vots, no?
Com se pot entendre això? És a dir, no penseu que s'hauria de configurar una unitat de l'esquerra a partir d'un programa comú, i no només de cara a unes llistes electorals i a unes eleccions, sinó com a un front de veres, un front cert, ja que la coincidència amb nosaltres en els fons, en general,
Si hem de creure tot el que heu dit, estem bastant d'acord. Ara, les maneres de fer-ho es veren, hi ha camins diferents, però si no fem una unitat d'esquerra, com afrontar aquesta dreta que està tan prepotenta en aquests moments i amb possibilitats i que no és un auguri sinó un arrealitat ja? Qui s'ha de fer?
Bueno, no ho sé, ja que hi havia silenci. Bé, doncs, és vera, està claríssim. Ara, mira, a Uruguai el front ampli eren 12 partits, 12, que aparcaven des del Partit Socialista, que no és el PSOE, però el Partit Socialista fins a la democràcia cristiana.
el Partit Comunista, un munt de sectors de la societat i després infinitat d'associacions i plataformes i històries d'estes. Llavors això va tenir unes garanties d'èxit. El problema no és tenir la garantia d'èxit i governar, sinó com mantenir aquest govern. I això és el problema. Aquí
Aquí a l'estat espanyol, i per què no a l'estat espanyol, jo també parlaia de les illes, o en Mallorca en concret, doncs s'ha d'articular una història aquesta, s'ha d'articular un front ampli. I això requereix molt bona voluntat.
i ganes de fer-ho. Si no arribem a això, no anem en joc. I això suposa, segurament, molts mínims, parlar de mínims, parlar d'allò que ens estem d'acord i no del que ens separa i començar a treballar. Jo, ho dic ara damunt de la taula, ho dic claríssimament. Som partidari d'un front ampli que aparqui tota l'esquerra. És l'única garantia en aquest moment de frenar el neofascisme.
Nosaltres des de Moviment Sumart també ho veiem molt clar i tant de bo se pugui materialitzar, però és que tenim un exemple d'èxit de no fa tant, a les darreres eleccions generals, en una situació molt complicada on molts ho donaven tot per perdut,
vàrem trobar una eina que va ser prou engrescadora perquè la gent que no havia sortit a votar un més abans sortís i apostés per aquesta eina que va ser sumar. Per tant, jo crec que hem d'aprendre de les experiències d'èxit i també ens hem de fixar en experiències no indecitoses com per exemple la d'Aragó. I en base en això anem a construir
entre tots els que hi vulguin participar, tant de bo, entre tots i totes, una eina que sigui prou engrescadora, perquè això no va d'ajuntar-se un mes antes de les eleccions, posar una sopa de noms, de lletres i de sigles damunt la taula i dir, i ara que marbotin en això.
Se trata de engrescar la gent en un projecte que sigui esperançador, poder-los oferir una solució als seus problemes. I això ho haurem de fer amb intel·ligència, amb solucions reals, amb solucions polítiques, que serà el que ens donarà aquesta oportunitat. I per allò aquí és on han de fer feina.
Tant de bo se pugui fer una cosa d'aquestes, no ho veu fàcil, o més aviat ho veu molt complicat, perquè en el començament d'aquesta tertúlia, jo de que s'esquerra diversa i plural, i aquesta pluralitat és el que fa que anem per separat. Per tant, rompre aquestes dinàmiques, si no hi ha una amenaça molt clara,
No, no, no, més clara que aquesta. Més encara. Sí, sí, sí. Desfila per la Sabinguda de les Orcos, no? Exacte, és a dir, que s'havés arribat ja a un límit, històricament només ha passat així, eh?
només hi ha hagut un front únic d'esquerres quan no quedava altra solució. Tant de bo no arribem, tant de bo se pugui trobar qualque solució intermitge, però insisteu que el que deia abans, independentment que anem junts o per separats, te dono aurora la raó que s'ha de ser les institucions sí o sí,
perquè el capital és representant del capital de les institucions, per tant si no hi som allà, com a mínim per actuar de fre, com a mínim, torn que el que deia abans, que haurien de ser propositius i no reactius, i al final sempre quan entrem a la institució l'únic que fem és intentar que el sistema no ens arrossegui. Miquel? Sí.
Si vol anar a Aragó i mirar els darrers resultats, i volen xerrar de resultats, també poden xerrar de resultats de l'Ajuntament Aragonesista, que en realitat el que fa és doblar la seva representació. I bon pot, i ja ten...
va empallillat, com deia, el que he comentat en el principi. Sense renunciar a la lluita d'esterres, la lluita de classes i també entenent que és necessari aplicar polítiques ecologistes i tots els dismes que hi voldríem posar i que de vellades és complicat fins i tot de, diríem, separar perquè tots formen part de la mateixa lluita.
Crec que és important aterrar cada projecte en el seu territori. I és vera que, a no ser que vegem aquests orcos que em comentàveu abans, passant per les avingudes, a la Vallada et serà difícil fer entendre que en política i sobretot en les esteres, un i un no són dos. En les dretes noves mai perquè no sumen, però en les esteres molt pot ser Vallades, un i un són dos.
i crec que forma part de la gent que ens vota i que ha d'un en el seu àmbit de presa de decisions o d'intentar convèncer en el seu àmbit, també ho han d'explicar. No recordo que ho comentava abans.
no hem de sortir a guanyar, tampoc no hem de dir amb aquí hem de pactar, tampoc... Això forma part de les estratègies de cada partit i crec que ningú s'atreveix en campanya doctoral ni abans en precampanya a dir si surt sortiré i faré això i me n'aniré amb aquest, no? L'intenció és guanyar, l'intenció és també ser el més incisiu i més possibilitats de marxar les polítiques que siguin en el programa, siguin en el ideari,
i crec que l'exemple de les Aragoneses és la Junta Aragonesista. Per desgràcia, no hi va haver possibilitat que tots els altres partits d'Esterres tinguessin una representació significativa, que potser hi hauria pogut significar un canvi o un vot de resultats, però la Junta va tenir la capacitat de fer aterrar en lluita d'Esterres, però també en el territori amb aquesta visió. Cristina, quedes tu tres minuts, eh?
No te sentim... Sí, estic molt d'acord amb el que acabo d'escoltar. Ja, Miquel, com que no us veig... Sí, sí, sí. No sé molt bé qui xarra. Sí, Miquel Oliver. Miquel, Miquel, efectivament, cada territori és un món. És a dir, Aragó, des d'una perspectiva com podria ser la meva, la nostra, ha estat un desastre xarrant en plata, però efectivament, per al xar, la Junta d'Aragonesista ha estat un èxit. És a dir...
tot és bastant relatiu i marca el territori. Podem xerrar d'un gran èxit des del meu punt de vista que va ser Extremadura, que no ho hem anomenat.
Extremadura va ser un gran èxit. I cada territori és divers. I per què Extremadura, des de la meva perspectiva, va ser un gran èxit? Tal vegada perquè la candidatura que es va presentar, jo ho he llegit, picó i pala, des de fa molt de temps. Vull dir, no estaven ni a despatxos, ni només de forma discursiva. Era gent que estava ja en el seu territori, el local, no?
I això passa per tot. Jo crec que certament haurem de reconèixer que el votant és sol ser un votant dual, que no es produeix la mateixa manera de votar amb unes autonòmiques que amb unes generals, que moltes vegades, jo conec molta gent que els generals vota una cosa i després a lo local o a l'autonòmic vota una altra. Ara bé, també estic d'acord que en moments crítics
on moments complexes requereixen solucions o propostes complexes.
està claríssim i sens dubte és un moment crític i complex. Gràcies Cristina. Bé, gràcies. Hem d'acabar aquí. Moltes coses més podrien treure debat però el que interessa una part considerable de la població i crec que més de segon qui vol i diu és que l'esquerra es faci sentir
Es faci veure com el que s'espera. Lluita per la igualtat, per la justícia, per la llibertat i pel planeta. Gràcies a tots. Ha sigut molt enriquidor aquest debat. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
Acabam aquí avui, haureu vist que mos han menjat la píndola científica, però és que jo crec que ha valgut la pena. En Beatri ho estarà amb nosaltres el proper dia. I a més a més, el proper dijous posarem damunt la taula de debat un tema que ressona constantment en els mitjans de comunicació. La situació amb tot el que implica dels LGTBIQ.
I després en Petra Bersons presentarà aquests llibres que no va acabar de comentar-nos el dia passat. I com sempre, esperant els vostres comentaris i sugeriments en el correu info arroba tagmallorca.es o també al telèfon 677-60-6817. Que passeu bons dies. Adeu.