Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Ona Atac, el programa d'Atac Mallorca a Ona Mediterrània.
Quan parlem de sindicats entenem que estan parlant de les organitzacions de treballadors que tenen com a objectiu la defensa dels interessos, tant professionals com laborals, que els hi són propis, i per tant la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.
La història del moviment sindical arrenca, acabada la Revolució Francesa, amb el desenvolupament de la Revolució Industrial, amb la declaració dels drets de l'home i del ciutadà i amb l'establiment de les democràcies liberals occidentals. Així, a partir de 1829, apareixen les primeres organitzacions obreres de caràcter sindical, com les 3D Unions a Inglaterra o els sindicats a França.
Però ja ha passat molt de temps i els esdeveniments socials i polítics són importants i nombrosos des de llavors. I no es tracta de fer una història del moviment obrer i del sindicalisme, sinó de situar, en la mesura de possible, en quin moment viu actualment el sindicalisme al nostre país i en concret a la nostra comunitat.
Partint d'una possible definició de sindicalisme que implica tres aspectes o reptes que voldríem abordar. Podríem dir que el sindicalisme és aquell instrument bàsic i fonamental de la classe obrera per organitzar-se i lluitar de forma eficaç de cara a aconseguir unes millors condicions de treball i de vida a través de la negociació col·lectiva i de l'exercici de la pressió necessària per aconseguir-ho.
I el primer aspecte és que si deim que el sindicat és l'instrument fonamental de la classe obrera, és evident que ens hem de sentir classe obrera per tal de donar-li el valor i la utilitat que té aquest instrument. És a dir, ens hem de sentir amb uns interessos comuns amb el col·lectiu amb el qual ens identifiquem.
és a dir, la resta de treballadors. I per això resulta indispensable una tasca de conscienciació educativa, pedagògica, de la condició obrera que qualsevol sindicat necessita desenvolupar.
En segon lloc, quan parlant d'instrument d'organització, resulta indispensable repensar i reformular una forma interna d'organització dels sindicats que ara es veu superada per una nova realitat que no es limita a rams, sectors o territoris davant d'aquesta diversitat d'àmbits laborals que ens trobem actualment.
diversificació de centres de treball en llocs petits, treball en plataformes i algoritmes que converteixen el treballador en un fals autònom, el teletreball des de casa, etc. I tot això fa que aquest treballador hagi quedat aïllat, individualitzat, perdent l'àmbit col·lectiu.
I en tercer lloc, de lluitar de forma eficaç i volem dir, posar l'accent en l'urgent reflexió entorn de quin tipus de lluita estem parlant. Perquè davant d'un capitalisme tan salvatge com el que estem vivint, on la desigualtat creix dia a dia...
on els pobres ja no són els sense feina, sinó precisament els treballadors, amb sous que no poden satisfer les necessitats bàsiques, on els joves no poden accedir a un lloc de treball o, si l'aconsegueixen, és amb inestabilitat i sous de misèria, on la precarietat s'ha instal·lat dins moltíssimes famílies.
Potser així la tasca sindical no es pot reduir a una pura funció negociadora de determinades condicions laborals en un determinat sector o la resolució dels problemes dels seus afiliats. Potser cal també començar a reprendre alhora un sindicalisme més de confrontació global front a un neoliberalisme que és global i aclaparador.
Finalment, en un temps en el qual el relat de tot el que està passat es converteix en un continu fake, en un moment en el qual TikTok és el canal d'informació majoritària de moltes joves i no tan joves,
Quan els valors del conservadurisme més ranci s'estan introduint per tots costats, autoritarisme, violència, feixisme, xenofòbia, i quan els drets que, aconseguits al llarg de la història, no tenen ara garantida la seva pervivència, sindicats poden complir una funció de divulgació i de potenciació de valors diferents. Col·laboració, solidaritat, unitat...
Valors que aportin il·lusió i esperança en l'organització i en la lluita.
I com que avui xerrem de sindicalisme, tenim entre nosaltres representants aquí de trets sindicats que tenen representació destacada a la nostra comunitat. José Benedicto, de Comissions Obreres, benvingut. Una bona tarda. Miquel Gelabert, de Sestell, benvingut també. Gràcies. I Jordi Julià, de la CGT, benvingut. Moltes gràcies per ser convidada.
Bé, havien convidat també algun altre sindical, però per motius X no han volgut estar presents, però jo crec que aquí ja poden començar. Eh...
Bé, jo vos demano així d'entrada per quin tipus de lluita d'aquesta lluita quedem nosaltres eficaç? Apostau avui dia als sindicats tant pel que fa les formes de lluita com de mobilització, etcètera, com pel que fan els continguts de les reivindicacions. Quin és el vostre posicionament amb això?
Bé, qualcú ha de començar. Sí, tu mateix. No, el primer talvol que hem de comentar després de la introducció és que s'ha de refermar que mentre hi hagi treballadors i empresaris, mentre hi hagi salariats i empresaris, explotadors i explotats, haurà lluita de classes.
I si hi ha lluita de classes, el sindicat té un paper fonamental en aquest espai. Fins que això no s'elimini, el sindicat perviviran d'una o d'una altra manera. Va néixer en la revolució industrial, com tu has comentat, i s'han anat en els tres cultes temps desenvolupant. Desenvolupant com s'ha desenvolupat el capitalisme, com s'ha desenvolupat les tecnologies,
I incorporant com a classe treballadora, perquè en el moment en què es van constituir els sindicats, els primers sindicats, el concepte treballador era un, el proletariat, el sentit proletariat. Avui s'han incorporat moltíssims de sectors o menys que en aquell moment no eren considerats proletaris.
I avui, l'any 2026, s'han incorporat i s'estan incorporant nous esments que no comptaven amb ells per la seva inexistència, però que avui han de comptar amb ells. El sindicalisme s'anirà adaptant a aquestes noves realitats i anirà incorporant, a mesura, les seves possibilitats en aquests nou treballadors i en les seves noves reivindicacions, que tampoc seran, perquè no han estat mai tampoc, per tots iguals o per totes iguals, no?
Respecte del que comentaves de quines lluites, quins instruments, l'instrument de les organitzacions sindicals sempre ha estat una, la mobilització, que s'envolupa en diferents fronts, l'assemblea, les concentracions, les manifestacions i la vaga com a expressió màxima de la lluita. La nostra força és el treball i, per tant, és la nostra màxima
és deixar de treballar per aconseguir les nostres reivindicacions. El sindicament ha avançat, crec jo, i ja fa estona ha anat, a poc a poc, deixant només d'interlocutar front a les patronals, pesteu els convenis col·lectius, perquè hi ha reivindicacions més immediates que és per la qual va néixer,
sinó que avui ja hi ha el que s'ha anomenat la concertació social, que va molt més enllà, que ja no és una interlocació davant les empreses, sinó també davant els governs. Avui el problema més gran d'Estrebedor ja no és la nòmina, que va ser que et sent un tema molt important. El tema és que amb una molt bona nòmina no pot viure com tu ve d'ell, és pobre. El sindicalisme, l'Estrebedor, l'Estrebedor, després de sortir de la porta de la fàbrica,
i té altres necessitats, i aquest clima està també donant suport a aquests noves elements.
Bé, primer gràcies per aquesta convidada, crec que és molt oportú i necessari parlar d'aquest tema. Jo voldria reivindicar el sindicalisme de classe i sociopolític. Aquí les transformacions són sindicats de classe i sociopolític, però si mirarem el panorama sindical de les Illes, que a vegades jo sempre comparteixo una estadística i unes dades que també donen per reflexionar, a les Illes Boles hi ha fins a 73 entitats sindicals.
des que tenen un delegat, com i jo, que tenen un po' més del 70% de la representativitat. Molts d'aquests sindicats, la majoria, són sindicats de categoria, són sindicats sectorials, són sindicats de...
de sector, de categoria, para patronals, també ens trobem en sindicats, fins i tot qualsevol sindicat que es pugui dir de classe, nosaltres ho toquem en ser mans, són sindicats a favor de ser patronal, i jo crec que és important reivindicar, jo crec que un sindicat avui en dia, per mi no té raó de ser un sindicat que no sigui sociopolític.
Què vol dir això? Que tot el que passa en el món ens afecta tots els àmbits. Una persona que, un treballador, tot el que pugui passar a nivell mediambiental, econòmic, social, polític, li afecta directament. Per tant, les nostres reivindicacions per millorar l'estat de benestar i també per tant de la classe treballadora són reivindicacions de gaire sociopolític.
Jo estic completament d'acord amb en Miquel. Crec que avui en dia és difícil mantenir-ho en això. També és veure que hi ha, com també s'ha dit, altres formes de sindicalisme, inclús sindicat d'habitatge, que no és ben bé treballadors si no són afectats, però sí que són d'una classe obrera, treballadora, que, com bé d'any, per molt que tinguin un bon sou, de vegades no poden ni viure un lloc digne.
Crec que, si bé es veu que el sindicalisme és una cosa relativament moderna, sí que sempre s'ha lluitat en certa manera. Jo record heu llegit, no sé si és així, però la primera vaga de les històries, les piràmides d'Egipte, era per una falta d'ai a la dieta, segons havia entès.
Vull dir, els treballadors es juguen a la salut, fent feina, no només la dignitat. I clar, des de la CGT, a més, reivindicam el treball com una qüestió dignificant, demanam no només que es reparteixi la riquesa, sinó també el treball. I avui en dia, repte d'avui en dia, no només en la IA, sinó en la tecnificació tecnològica de moltíssims oficis, el problema és la destrucció constant i progressiva i exponencial del treball. Vull dir...
d'aquí uns anys ja no hi haurà ningú que te posi la benzinera i moltíssimes altres coses, com en les caixes del supermercat te les passaràs tu. És un perill i això és una fórmula social que s'ha de començar a dibuixar. I potser és una responsabilitat dels sindicats i possiblement una de les històriques que mos queda, perquè el dia de demà o hi ha una renta bàsica o no sé com.
També atac amb això té molt a dir, no? Però per aquí van les línies. Després hi ha altres maneres, com dic, de defensar la classe de treballadors com són els sindicats d'habitatge. Ara bé, també vull dir obrir per aquí una línia de debat que s'estitula institucionalització del diàleg social. Per un costat està molt bé, però per un altre costat és la ferida de mort del sindicalisme de classe.
perquè se mos dona una funció legislativament, se mos dona una funció obligatòria i se mos carrega de funcions que a la llarga, en principi, han de ser la defensa de la classe treballadora però se mos fica dins d'una burocràcia com estar obligats a fer determinats plans de salut, determinats plans d'igualtat que són necessaris i són molt importants però a la llarga dilueixen també moltes vegades la línia de feina reivindicativa dels sindicats.
Després, crec que els treballadors s'han de sentir classe obrera. I aquesta també és una altra línia que vull obrir de debat, perquè és difícil que els treballadors avui, tots els treballadors, s'identifiquin com a classe obrera. I tinguin aquesta sensació que les coses li afecten, com deia en Miquel, que les pensions li afecten perquè no veiem molta gent i hi ha sindicats que s'està mouent des de moltes plataformes i no hi ha suficient gent.
Bé, has ensenat un tema que és el de... S'està fent aquest treball de conscienciació, aquesta tasca educativa i pedagògica? Jo crec que sí, se fa. L'altra qüestió és que la gent ho assumeixi. La capacitat que té la gran plataforma mediàtica d'arribar a la gent...
Per nosaltres, absolutament, no som competitius. No, no, no som competitius. No som competitius. No tenim Titor, no tenim Facebook i aquestes coses, entre moltes d'altres. Fa record de la transició, que és quan vaig començar jo, en el sindical, que nosaltres ens dedicàvem a repartir el tema de la porta de les empreses.
Avui que se li ocorreix anar a repartir un full a una porta d'una empresa a les 6 del matí, ningú ho ha anat a romper, que quan arribi els treballadors ja no hi seran. S'han de cercar nou fórmules de comunicació, però això s'està fent a poc a poc. No ho sé, capacitat, que aquestes grans plataformes fan, però sí que se'n fan.
En qualsevol cas, ha apuntat el company un tema prou interessant, que és la concertació institucionalització. La concertació social és una reivindicació del sindicalisme de classe sociopolític. Sí, sí, sí. Jo ho reivindic. Que no se me malentengui. No, no, no. Està bé aprofundir en això un poquet.
Perquè la part sociopolítica ens permet en el sindicat introduir davant instàncies on, des de l'empresa no hi arribem, no?, elements fonamentals, la vivenda, la sanitat, l'educació, etc., aquelles polítiques socials, no?, temes mediambientals que a nosaltres ens afecten molt directament, no?, i que a nosaltres hem de tenir un espai per poder-los posar. L'espai natural del sindicisme tradicional,
És l'empresa, allà s'acaba. A nivell de sectors, convenis de caire provincial o nacional, superempresa, no? Però aquí s'acaba per tenir aquesta interlocució. I això no ens obliga a acordar.
D'alguna forma, si ets, t'obligui a negociar. Però això és correcte, està bé. Per això estamos, no? No, no. El que dic és que moltes vegades no donem abasto... Els treballadors volen veure en nosaltres un instrument, una eina de solució en els seus problemes. Aleshores, si no fas tot el possible per ser útil, evidentment no arribes. Des de bo.
Bé, jo... També s'ha parlat, i tu n'has comentat, ja ho heu dit, és introducció, el sentiment de classe obrera. Jo crec que s'ha anat perdent, però no s'ha anat perdent passatsar. Això és el sistema capitalista i neoliberal que li interessa que la gent no estigui organitzada. És a dir, l'organització social en general està en crisi. És a dir...
Jo estic a entitats socials municipals del meu poble i el que sempre deim quan mor a concentracions sempre som els mateixos. I les organitzacions és un debat que tenim a totes les organitzacions perquè estan en crisi. I això no és fruit de l'atzar, això està premeditat. A l'altra part, en els pors fàctics, les interessa l'individualisme i la desorganització.
Les organitzacions sindicats estan en el punt de mira de l'extrema dreta, clarament, i del món capitalista. Però ells també munten els seus sindicats. Efectivament, munten els seus sindicats. Però vull dir que l'altra part està ben organitzada. Per tant, si no, no estem ben organitzats i tenim sentiment col·lectiu de classe obrera, el que està practicant l'altra part és la confrontació entre iguals.
el tema de les jubilacions, les noves generacions amb la gent major. Exacte. El tema del sector públic amb la privat. O deslumpem proletariat com es culpables de la misèria. És a dir, que morbarem entre nosaltres, que morbarem entre nosaltres mentre ells aconsegueixen els seus objectius. Per tant, jo he de reivindicar la organització social en general i la nostra en particular, la sindical, a partir de... Jo sí que trob que falta el tema de fer pedagogia, perquè jo crec que hi ha una preconcepció, un estigma
Nosaltres, els sindiquets, vull dir, jo sempre he dit, nosaltres no vam estudiar tant això. És una vocació que tenim, probablement estaríem millor que el nostre fent la feina que mos pertoque i cuidant-nos del que volen fer, que jo troc que honra molt avui en dia tenir una dedicació dins per l'interès col·lectiu, que això s'ha perdut molt. Però això també s'ha de comunicar, i jo sempre, molt de pitzo ho dic, la nostra acció sindiquet també, en certa manera, ha de ser incisiva cap a l'altra gent.
Aquí l'hem d'arreglar entre tots. Nosaltres no tenim barates màgiques ni som catedràtics per saber la solució. La solució és entre totes i tots. I també dels treballadors en els quals representem. A vegades les hem de provocar un poc en la nostra acció sindical. No ens poden rentar les mans. Vull dir, no poden ser passius, han de ser proactius. I això també és un missatge que de manera pedagògica hem de saber transmetre la classe obrera.
No obstant, jo crec que és molt difícil, ja ho hagués apuntat, però combatre la pedagogia contrària, diguem, o per jo una antipedagogia en quant a cultura de classes, que és per avui, com tu deies, el discurs no només del sindicat d'ultradreta, sinó de grans posicions mediàtiques i de xarxes, com...
com està dient Irene, que t'estan conduint cap a un discurs pedagògicament nefast per el nostre sentit, de la nostra punt de vista, però que és un discurs i està organitzadíssim, que és un discurs en contra dels més desvalits, de l'un ben proletariat, dels immigrants sense recursos, perquè mos enfrontem entre nosaltres, com tu dius.
Perquè entre nosaltres ens enfrontem entre sindicats que l'home defensen la llengua catalana i és que no. Perquè entre nosaltres ens enfrontem entre diferents qüestions. També s'està apuntant de la ocupació com si se criminalitza la gent que té un problema de vivenda.
Hi ha un discurs pedagògic, i després hi ha un discurs pedagògic molt individualitzant, i les persones, el primer que et demanen quan li plantegis una vaga que a nosaltres ens hem d'estirar i els hem de provocar, et demanen quant els hi llevaran de d'on ves. Inclús les persones que estan dins l'administració pública amb una seguretat laboral alta, altíssima i amb...
clar, amb grup A, amb el sou més alt. Vull dir, inclús aquestes persones se demanen que els hi llevaran, quan fan una vaga per Palestina, a lo millor. Que pot dir, per exemple... Que gent que s'està matant de fam i bombardejant. Vull dir, aquesta consciència que tot el món ha de la mateixa classe obrera i que en el final mos vendrà el problema si no la pagam en el fort de Palestina, se farà més gran i tindrem un problema més gran. Igual com s'ha demostrat en Síria, com s'ha demostrat en Líbia, etcètera, etcètera.
Vull dir, aquesta visió global no existeix i s'està fent molta pedagogia en contra, és molt difícil combatre-la. Una puntualització, Domés, perdó, has dit això d'efectivament, la pregunta recurrent davant d'una vaga és que m'ho descomptaran. Els sindicats, l'A, l'AP, la CIGA i Catalunya també ja van començar, i Aragó, que ja tenen queixa de resistència.
Vull dir que de les quotes d'afiliació doten una caixa de resistència, on més tenen èxits, les vagues i són més recurrents, en el País Basc, per exemple, allà, gestionen una caixa de resistència. Nosaltres a Ibetres, que jo som membres del comitè, històricament la GT, quan de fet paga, la gent s'ha repartit i tothom al final ha cobrat aquell mes el mateix.
crec que la solidaritat entre treballadors és la base pedagògica i això se fa en l'exemple. I també, dins d'aquesta pregunta, hi havia quines són les accions, a part de pedagògiques, les clàssiques, com s'està dient, és la vaga, però també hi ha, a part del sabotatge, que ja no està tan de moda, perquè abans era molt més efectiu el sindicalisme quan no estava tan institucionalitzat, s'abotetjava el tren que arribava a la mina i la mina no funcionava, no? Però sí que hi ha el boicot.
I el boicot, per exemple, contra l'estat d'Israel i els seus socis comercials, per exemple, és un exemple, però n'hi ha molt d'altres, sí que pots conscienciar, igual com pots conscienciar en sus i se defensa la llengua catalana, i dir jo la faré servir. Jo faré el boicot, i si vull anar aquí, jo no entraré. Vas amb un grup de gent i dius jo aquí no entro.
perquè això és Starbucks, o això és el que sigui, i jo li faig boicot per una posició política. O els dies que hi ha vaga general, jo no vaig a fer consum, hem de fer una vaga de consum. També, clar, el problema és que la gent ni tan sols està disposada a sacrificar un millor preu
per poder tenir un consum responsable i poder garantir els drets infantils, els drets laborals. Vull dir, li és igual d'on mengis producte. En sa gran majoria, vull dir, sa conscienciació diària amb el consum, que és més poderós quasi que es pot, és molt important des del punt de vista sindical i amb el boicot és un dels altres exemples d'acció sindical. Jo, si m'ho permeteu, és que és una cosa que no estic d'acord i ho he de manifestar.
Jo no estic d'acord amb les queixes de resistències com els heu plantejat com els heu plantejat d'un sindicat. Jo crec que s'han de fer pedagogia. Pedagogia de classe, si gent per conquérir alguna cosa s'ho ha de treballar. I ha de costar alguna cosa. I si tu fas vaga, t'acostarà aquest dia de feina. I se pot proporcionar que correspongui a vacacions de les quatre setmanes. Un sindicat no presenta avui aquí.
que sempre feia molta campanya de tenir una caixa de resistència i que a d'aigts temps apuntava i tenint tant de dones i tenint tant de... anava acumulant. Llavors jo vaig dir, bueno, i quan convoqueu una vaga? Clar. Perquè si mai convoqueu vaga, la caixa de resistència seguirà cresquent. No, però una cosa és generar-la i una altra, quan té aquesta vaga...
Repartir, perquè potser... S'ha de cercar mecanismes de solidaritat, no estigui... Faltaria més. Jo em vaig passejar a la vaga de metal del 76 amb un encertó... Això d'una terra coïnta amb més per la vaga de costat, sé que va durar 20 i escaig de dies de metal una setmana.
Però això és una cosa i s'altra és generar... És a dir, vés a fer vaga i que t'apagin el dia. No, hombre, no. Tu t'ha d'acostar alguna cosa. És a dir, hem de donar pedagogia de classe i estar aquí, no? Jo crec que això és important. Hi ha un tema sobre la consciència de classe, que és fonamental, i és que hi ha un tema de relat que tal volta mos han guanyat. Nos han guanyat els seus relats i això l'ha fotut. I és aquest concepte de classe mèdia, no?
que quan arribàveus a ser estaments o certs nivells professionals ja eres classe mèdia. Eres mestre d'escola? Tu eres classe mèdia. Eres infermera? Classe mèdia. I així successiva. Funcionari, classe mèdia. I avui ni mestre, ni funcionari, ni sanitari.
Tu tens una nòmina. O del sector públic o del sector privat. Ja se diu la proletarització de la classe mitjana. Tu tens una nòmina, sí. Doncs és classe obrera, no ha deixat d'estar de tonteries. Altres coses com tu organisses, altres coses de qui votes, tot el que tu vulguis. Però primer assumeix quina és la deu classe. A partir d'aquí, arrencar. Perquè això és fonamental. Perquè hi ha gent que encara s'ha creu que està no sé on...
De totes maneres, això també, després hi ha els col·legis o hi ha els grups i també te trobes dins cada àmbit laboral o el sindicat metges i el sindicat d'infermeria amb una posició normalment no molt coincidint. Vull dir, per una lluita d'un equip de feina que ha de treure el servei de sanitat endavant. I amb els pilots i el personal de cabina passa el mateix. Vull dir, inclús dins els sectors hi ha divisió sindical de classe.
Un mal que té sindicalisme que és el corporativisme. Exacte. El corporativisme és... Ara deies un mal que té i és vera. Però aquí hi ha una altra qüestió.
Hi ha hagut una davallada progressiva d'afiliació sindical a l'estat espanyol. Segons dades de l'OCDE, situa un 13% que ha anat baixant des de l'inicida d'aquest segle.
Jo crec que ja heu mirat, heu esmentat les causes, potser, d'aquesta propaganda i aquesta manipulació institucionalitzada de mitjans de comunicació, d'entorn social i polític, individualistes, etcètera, etcètera. Però...
si s'ha davallat a part de la pròpia conscienciació i lluita dels pròpies sindicats que ja estan, com se pot arribar a les que no estan afiliats? Quines es camien? En Jordi xerrava, per exemple, de
d'això que en Mallorca hi ha dins de taca d'oli, no? De comentar amb l'altre, no, doncs jo aquí no ent, perquè... Això de vegades, en el final diuen, ah, és que aquelles de comissions, o aquelles de Sestell, com se nota, no? Doncs que se noti. Exacte, això és un... Però... I com arribar a aquesta gent que no... Jo primer aniria en el diagnòstic. Crec que el que el sindicalisme s'ha convertit avui en dia, respecte el que havia estat històricament, és una cosa diferent,
i s'ha sectoralitzat molt, però a part sí que hi ha una idea, de certa manera, no sé si ho diré bé, però com aquesta gent també veuen el sindicat com una empresa de serveis.
Sí, una gestoria. Llavors, s'apunta i s'afilia quan necessita una cosa. Quan necessita una cosa. S'apunta i s'afilia quan veu que li afegiran una formació que la podrà computar per la carrera professional. Per un, els serveis que el beneficien. Llavors, quan han acabat aquests serveis, molt de pit s'afilia.
Jo també heu dit des del punt de vista de CGT, que som un sindicat minoritari i que seguim cresquent. Vull dir, nosaltres no hem decrescut i seguim cresquent. Però sí que és vera que encara que segueix creient en global, veus que el comportament de la gent moltes vegades és afiliar-se per quan necessita un abogat i se desafilia després, perquè entén que és una empresa de serveis. I mos hem de definir com una altra cosa, pedagògicament, clarament, perquè...
N'hi ha molts de sindicats que se defineixen així, no som els tres que estem aquí, però n'hi ha molts de sindicats que t'ofereixen. Nosaltres lluitarem per això que t'interessa, justament per això que t'interessa, molt sectoralitzat i, a més, el millor abogat, tot d'una tens abogat, és com quasi una oferta d'una alarma o d'un servei de cotxe. Tendràs un cotxe de substitució? És un poc això, una oferta quasi comercial, no ho trobàvem altra.
Bé, jo te puc posar, perdó, no diré tampoc el nom, però nosaltres dins l'àmbit educatiu ens trobàvem un sindicat que t'adul·les d'obrenar dònuts, cafès, bolleria industrial, kick-cats, tot això t'adul·les d'obrenar en esclauta de professors.
Clar, nosaltres, ara, per exemple, tenim un servei jurídic, hem guanyat una sentència del 2,9% que se va deixar de pagar amb el personal de l'administració autonòmic, el 20 i el 21, i jo dic un poc, això, tu què t'estimen més, d'on ves a la butxec o d'on us a la boquer?
Vull dir, és així, i mos trobam com tu dius amb això. I, efectivament, molt de pits, nosaltres hem hagut de revisar el nostre protocol jurídic perquè hi havia gent que se n'anava una boet a un bufet i li deien anar de pagar jo, venia a l'estell i li sortia gratuït. Ah, passava la factura.
No, però venia s'afiliava, nosaltres hem hagut de revisar els protocols jurídics i hem hagut de dir, no pots entrar per esquerre afiliat i ja tenir una boqueta a disposició. Això generalment depèn des temps que dus afiliat. Efectivament, però vull dir, tot això ha vengut d'anar actualitzant perquè mos passava això que a molta gent li sortia, clar, li sortia molt barat d'un procés jurídic, afiliat no pagues res i llavors s'ha desafiliat. I tot això ha vengut d'anar revisant.
Bé, és un tema espinós, un pot delicat. Tantarrons perquè si hem treballat per la llibertat sindical i que per tant tothom s'ho pugui afiliar, el sindicat que estigui adient, tampoc podem penalitzar en aquell que no afiliar-se a ningú. És complicat, el tema. Hi ha hagut alguns intents d'extracut a aquesta història que van fraquejar, no sé si ho recordeu,
Hi ha un sindicat que ho han teoritzat a grans altures. Ho van introduir a certes acords a nivell nacional que només es poguessin cobrar els convenis aquells afiliats al sindicat que firmen els convenis. Això és una animalada. És clar, és que te trobes que és un tema complicat, vidriós.
També te'n fa molta ràbia, perquè és molt injust que hi hagi 7 persones afiliades i lluitin com a cossacos d'una empresa i després jo tinc els convenis per 50 i dius, joder, i els altres 43. I de vegades hi ha una plantilla que fa vaga i els minoritaris s'aconsegueixen coses. Sí, sí, sí. Després al final els convenis per tot, tot això. Però bé, això és un tema de pedagogia. Així no ho expliquen. De totes formes, a l'altre són dades. Nosaltres, com a sindicat, no hem descrescut.
Hi ha un altre tema, i és que el número de treballadors que s'ha incorporat és altíssim, de diferents categories, de segments i sectors. La nostra afiliació està bastant estancada, no dic que estiguem en creixement, no en descreixement,
Però clar, si tu vas incorporant dos milions d'això, el teu percentatge, la teva quota, baixa. I és el que ens ha passat a tots. Perquè no hem estat capaços d'incorporar aquests nous treballadors.
També hem de dir que hi ha molt de treballadors avui en dia que són autònoms i que de més s'autoexploten. I trades i... I falsos autònoms que també n'hi ha molt. Jo crec que l'estructura econòmica i empresarial de la petita i mitjana empresa
Vull dir, petits polígons, empreses que no són 50 treballadors, que són molt mancos, 10, 20... Clar, aquesta cultura sindical no hi és. Jo he fet feina, jo quan vaig començar la meva activitat era a una empresa del meu poble, li diuen que és i familiar, però qui se'n beneficia d'això és l'empresari.
Vull dir, sí, mos coneixíem tots i tot això, però et sou eres que era i, clar, i aquesta... Un poc queda escubar sa seva i jo crec que també el teixit empresarial de sa petita i mitjana empresa no favoreix tampoc aquesta afiliació. També crec que és una dada a tenir en compte. Jo també vull rompre una llança per molt d'autònoms que no tenen... Es volen per tenir empleats i bàsicament són ells els seus empleats i s'autoexploten perquè és que és molt difícil...
Avui en dia, a més en tota s'inflexió i fiscalment, no és fàcil ser autònom, ho vull dir. Després hi ha empresaris que exploten com ho saben tots, però hi ha molta gent que no té altra remeica, si vol ser autònom, abadanar un nivell d'hores de feina que com a sindicats nosaltres no ho acceptaríem a un empleat assalariat.
I després, bé, vosaltres també, crec que heu dit, haver dit-ho, Irene, és a dir, de l'ocupació precari que un temps, vull dir, tenir feina era benestar, era garantia de benestar ara no, les noves generacions, per exemple, a nivell organitzatiu, jo puc dir que un dels reptes nostres és el relleu generacional, pel que hem dit abans, vull dir, totes les organitzacions socials,
a moure els joves, i jo a part l'entenc, perquè clar, la seva situació és una altra, les preocupacions són unes altres, avui en dia la feina ja no es garantia de benestar i avui estàs aquí i demà estàs allà de sa, cosa que abans això no passava, tenir una feina estable era fàcil i era garantia de benestar. Això també, la darrera preocupació o per ventura que tenen és amb la filietse.
i això també jo sí que vull incidir en el tema de pedagogia perquè vam comentar, crec que hi ha una preconcepció dels sindicats que s'ha de revisar, hi ha una estima i nosaltres jo el que he dit, nosaltres no deixem de ser treballadors organitzats vull dir, a mi jo cobraria el mateix el que ara faig que estan en el meu lloc de feina però que tenim un interès social col·lectiu que jo crec que fa falta que hi hagi més gent que el que el comparta. Jo crec que amb això...
Hi ha estigma. A més hi ha un discurs d'Uns ultradreta que mos estigmatitza, a més, molt. A part de que treu... A partir de l'autocrítica, també. Jo no dic que no haguem de fer autocrítica. Jo ara hi vaig. També és veritat que se mos estigmatitza i se mos critica en aquest sentit i inclús se mos vol aniquilar del sistema polític, no?
I inclús tenen aquest discurs de sindicat d'ultradreta que munten els d'ultradreta. Vull dir, és així. Ara bé, nosaltres des de la CGT crec que és molt difícil, però defensar-me que no hi ha d'haver lliberats complets sindicals perquè has d'estar sempre en contacte, encara que sigui un dia a la setmana, amb els companys i la mà de la feina. Crec que això és una qüestió que...
tallaria moltes boques perquè alliberar, tendeix el treballador molt de pizza com a criticar-lo. Això és un debat que jo voldria tenir perquè jo crec que tot té pros i cons. Sí, després també hi ha moltes vegades que ens diuen que hi ha una persona que potser s'acaba inclús jubilant estant alliberat i potser ha estat tota la vida i al final no ha vist tota la evolució d'allò des del treballador.
Crec que estar en contacte amb la feina que se defen a les meses de negociació i viure-ho és una imatge que se li dona als treballadors que és important. Després hi ha gent que se creu que tu estàs en el sindical alliberat amb un sou de 3.000 euros i això és una pedagogia que s'ha de fer que això no és així.
també és vera que hi ha sindicats que tenen sous allà dins i hi ha altres que no i que només tenen els sous de l'empresa allà on estan això és una pedagògia que s'ha de fer i cada sindicat ha d'estar orgullós dels seus estatuts i defensar-los i dir que a dins dels seus estatuts no s'ha permet determinades qüestions o d'altres perquè sí que s'està fent una pedagogia com si fóssim un vividor estiguéssim en el despatx del sindicat cobrant 3.000 euros sense anar a fer feina o que molt sumen els sous de la feina més els del sindicat hi ha molta pedagogia
Bé, sí, això de no es come gamba. Exacte, exacte. No es come gamba. Ah, sí, sí. A mi m'ho diu moltes vegades. Si no pot pagar, és que el problema són els prejuïcis que tenen alguns. Però ells creuen que paga la factura del sindicat en la filiació de la gent. Si no pot pagar i si t'agrada la gamba menjar gamba, és que punyames, no?
Se li va demanar al Carrillo, vostè fuma guista? Jo soc comunista, no gilipolles. Això se li ha de donar les importàncies que té i se li ha de contestar d'aquesta manera perquè no és debat polític. Nosaltres tenim un repte, un problema i un repte alhora.
Jo crec que les organitzacions sindicals necessiten d'unes estructures, si no arribes. Precisament perquè és aquest concepte de solidaritat.
Si tu tens grans empreses on pots acumular temps sindical, pots treure gent per fer feina, i podràs arribar a petites empreses, perquè a petites empreses no en treuràs. I és aquest concepte de solidaritat que això cada sindicat ho ha d'organitzar. I després també ve el tema sectorial, l'educació, l'associació del sector parcial, algo menos que imposible. Algo menos que imposible. Però bueno, és un tema que ens hem de dir que el nostre problema és que
L'automització es canvia en el mercat laboral, en el mercat de treball, l'automització de les empreses ens duen que cada cop tenim menys grans empreses. En canvi, tenim menys grans empreses. La telefònica ja no és aquella telefònica.
s'autodivideixen en diferents empreses i te'n vas un nen per exemple a la tele hi ha 27 subcontrates bueno, nosaltres a Ibetres hem aconseguit que se't servissin 6 subcontrates a Ibetres és un context molt determinat i després de molta lluita no, no, però que és en contra de la línia allà on se va lo normal és dividir entre diferents empreses espera que se consolidin aquests
Sí. Preparat. Jo estaré ja en sa pancarta, també, però... Preparat. Vull dir que tot això és una realitat. Telefònic, treball i tal, ja s'ha acabat. Sí. I estructurar una organització sindical a partir d'empreses de 10, 7, 8, 4 treballadors...
És complicadíssim. És complicadíssim. És que no dona. A més, te fiques sempre del sindicat amarillo, que te treu un delegat o dos. Això l'any 32, sí, perquè les empreses eren petites, perquè hi havia una aflicció molt ideològica, etcètera, això torduia, no?
Havia gent que acabava de fer feina i se'n anaven al sindicat a donar una mà. Sí, perquè no hi havia grans plataformes mediàtiques que tal, soci que hi havia, estaven molt limitats i els deteneu funcionaven, perquè en tractar-los, doncs, cobreu...
Tenies oci i tenies cultura, no? El sindicat era el lloc on els seus fills podien anar a cercar un llibre, perquè hi havia una biblioteca, hi havia una projecció d'una pel·lícula i no havien de pagar el cine. Vull dir, això era també el sindicat, però és que avui en dia, amb un mòbil, te'n deriva tanta informació... És que el món ha canviat. Però és que abans se passava en el capital, quan se n'anaven al sindicat, de, ah, te l'has llegit, ja me'l dones, que jo me'l llegiré i se l'enduen ara.
ningú decideix quina informació llegeix, perquè les aturen a la persona de tanta informació que ni tan sort la cerca. I el que falta és una capacitat d'avaluació del que és cert i del que no, de la cultura fake. Però no del que és cert i del que no, del que és just i del que no. Llavors, és la funció pedagògica dels sindicats per la justícia social erigir un discurs, erigir un exemple, cada vegada que hi ha una vaga, cada vegada hi ha una posició, de boicot. Per exemple,
El boicot dels estibadors per no carregar vaixells que anaven carregats d'armes d'Israel no és una vaga exactament, és un boicot, però és una posició política absolutament. I aquesta és una funció que hem de fer pedagògica, perquè la gent ja està saturada, no vol més posicions. Aquesta funció que tu dius és que...
se diu que no s'ha de tenir, un sindicat ha de ser apolític. Sí, en teoria estan prohibides les vagues ideològiques. Ja molts varen molt a tirar la vaga de Palestina enrere, però se va argumentar, i molts va donar la raó, que el que s'inverteix en armes no s'inverteix en educació, no s'inverteix en sanitat i no s'inverteix en serveis socials, per exemple. I tot està relacionat. És que és curiós, perquè...
i tu xerraves que abans hi havia una afiliació ideològica. Jo crec que això també convendria a explotar-ho una mica. Ja sé que no pots anar fent...
un curs a cada persona... Ara te dirien que ets un adoctrinador, no? Sí, exacte, bueno, jo sigo professora i molts diuen adoctrinadors quan no dèiem la seva adoctrina, quan no proclamant la seva adoctrina. Bé, de totes formes, jo volia dir, has xerrat d'una cosa, de la dificultat d'estructurar el sindicat en la nova realitat, aquesta dispersió, no?,
I això era una de les coses que jo vos volia dir. Aquesta organització sindical de branques, sectors, territoris, supos que necessita un canvi. No sé si l'he iniciat, si ho esteu plantejant, si...
Va per tot tres, el llenço, eh? Jo te puc parlar del meu sindicat. Clar, evident. Dins del sindicalisme, cada sindicat ha fruit d'un moment històric, d'un context històric, i surt com surt, com jo veiem ells, com un moviment sociopolític. Mai va tenir vocació de ser sindicat, fins que un dia es va plantejar què fèiem aquí, i me'l van convertir en sindicat. No fa tant d'anys, només era 76.
i van crear una doble estructura. Això no està molt estès, però és una doble estructura on estem en el 50%, territoris i federacions. El sindicalisme, en els seus orígens, és de branca, és de sector d'empresa. Neix la fàbrica i així s'envolupa, des d'estig, des de sedeologia, s'envolupa.
Per exemple, el sindicat més gent del nostre país seria de mujer, no? El CNT no en pal, perquè tampoc... Bueno, el CNT esteve convidat i no ha pogut venir. No, no ha pogut venir, però això està fa allò nostre. No té gran afiliació, però, vull dir, nosaltres naixem de ser CNT, en ser TGT, som una excisió de ser CNT. Però, antes de, vull dir, el CNT va ser el sindicat més gran d'Espanya. De totes formas, ara deixaré continuar, però la CNT estava convidada... No.
Però, no, ara continuaràs, però ha sigut un error nostre de la convocatòria a la CNT, perquè ells estarien disposats a venir. Continua. No, el que deia, per exemple, l'UGT, que és més antic, encara està estructurat de la mateixa manera com va néixer.
sobre la branca, la estructura territorial, és molt feble, aquella inapreciable. Nosaltres hem posat molt d'esforç a mantenir l'equilibri entre el sector, que és la part més tradicional, i el tema territorial, com a bàsic.
per un tema de vocació federalista, per un tema de vocació també de microempresa, de futur, alerta, que ja no seran tan grans i per tant aquesta duració entrarà en crisi en algun moment i per tant el territori sempre subsistirà i tindrà major capacitat organitzativa, però el territori jo crec que és el futur del sindicat.
Bé, sí, anant ja malament de temps, si voler acabar afegint alguna cosa... No, jo estic d'acord en que ben igual que el municipalisme no pot deixar d'estar en el futur de la política, vull dir...
les petites entitats són les que estan més a prop dels problemes i els petits territoris que s'autoadministren i les branques, nosaltres a la CGT també funcionem així, tenim un confederal, però estan totes les entitats territorials com les de Balears confederades en el confederal i després aquí és obligatori tenir un sindicat d'òficis barris perquè se pugui fliar qualsevol treballador i després a partir d'allà, si se poden anar fent sindicats sectorials, jo estic en els de comunicació i transports, per exemple, ara mateix... Bàsicament és d'estructurada de branca.
aquest senyor li queda més tradicional i són els problemes específics que es tracten jo per concluir, ja per anar tancant faig una crida que la gent s'impliqui políticament i que els sindicats som canxa perquè faen acció social però la gent s'ha d'implicar a l'acció social política i nosaltres hi serem però la flama que nosaltres pretenem
Crema A necessita de benzina i necessita d'implicació, però un sindicat sense una base no és ningú.
Jo vull remarcar el tema de, com l'ha dit el company, el tema del sindicat de classe i sociopolític i despertar, crear consciència i tornar a crear consciència de classe obrera a partir de la pedagogia que és necessària, de rompre prejudicis i preconceptes i que els sindicats som tots. Som des que fem feina i des de representar les portes, jo crec que
Jo sempre dic que les portes estan obertes, aquí no han de m'estar heroïs ni heroïnes, mos han d'implicar tots i totes. Jo dic que quan de la història hi ha hagut heroïs o heroïnes és perquè la cosa va molt malament. Aquí tots tenim un protagonisme, han de ser polítics i això també és el missatge que hem de treballar perquè si no l'altra part fa massa via i la destrucció, la deshumanització, l'individualisme fa molta via.
Bé, acaba... Dos minuts, no tenim més. Jo vull reformar la idea que han de fer molta pedagogia per donar sentit de classe en el marc de les empreses, en el conjunt dels treballadors. Que sàpiguen els treballadors, malament no estiguin afiliats, que la nòmina, el seu sou, l'ha negociat un sindicat, o uns sindicats.
que sàpiguen que la reducció de jornada fruit de vagues. Ja no me remontaré a la canadenca ni a l'estatut d'estravedor. I de vagues indefinides i llargues. I de vagues indefinides i llargues i amb molt de repressió. Les vacances, que sàpiguen que tenen 30 dies, alguns ja en tenen 33, vamos a por la quinta setmana, que deim. Molta gent que encara no té 22, de laborables. Bé, de laborables, però de naturals.
Vull dir que tot això han estat sindicats que ho han estat negociant. Han estat sindicats que han estat suportats per gent que ha estat afiliada. Per tant, la afiliació en el sindicat no només és un tema de necessitat mercantil, perquè necessites un abogat, sinó que també és un gra que posa de solidaritat per seguir avançant. I per les teves pensions, i de tots els que m'ho escolten. I de les pensions. El dia que t'allegeïna no me'ho pensaran, m'hauria d'haver afiliat.
Ho deixem aquí perquè no tenim més remei. Mira que hi ha tema per xerrar aquí. Perquè n'han sortit alguns que crec que haurem de continuar un altre dia. Gràcies a tots tres per estar-nos. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies per estar-nos. Una píndora científica.
Aquí tenim Beatriz, que avui ens parlarà d'un aspecte científic, però és el nostre pa de cada dia i mai més ben dit. Ai que sí, Beatriz? Tu volies que parléssim dels aditius en els aliments, aquests que apareixen en la etiqueta dels paquets que comprem al super.
Però un altre dia parlarem també dels contaminants que involuntàriament estan en els nostres aliments, com microplàstics i pesticides. Explica què són els additius alimentaris. Els additius alimentaris són substàncies afegides, principalment als aliments processats o altres aliments produïts a escala industrial, amb la finalitat i tècnica, per exemple, per millorar la seguretat.
Aumentar el temps de conservació d'un aliment o modificar les propietats sensorials dels aliments. Els additius alimentaris són substàncies que normalment no es consumeixen com a aliment per si mateixes i que no s'utilitzen habitualment com a ingredients típics dels aliments. La majoria d'aliments mínimament processats i no processats no contenen additius alimentaris.
Els additius alimentaris s'avaluen per determinar els possibles efectes nocius sobre la salut humana abans que s'hi aprovi l'ús. Els organismes autoritzats a nivell nacional, regional i internacional són responsables d'avaluar la seguretat dels additius alimentaris. I de on venen? Quin és el seu origen? Els additius alimentaris poden derivar-se de plantes, animals o minerals.
o bé poden ser sintetitzats químicament. Hi ha diversos milers d'additius alimentaris en ús, tots dissenyats per complir una funció específica. Els additius alimentaris es poden classificar en tres categories, molt àmplies, segons la seva funció. Quines tres categories? Els més comuns són els agents aromatisants, que són productes químics que aporten sabors o fragràncies
i afegeixen els aliments per modificar l'aroma o el gust. Hi ha centenars de varietats utilitzades en una ampla gama d'aliments, des de la confiteria i les begudes, fins als cereals, pastissos i iogurts. Els agents aromatitzants es poden extreure de fons naturals, per exemple, fons vegetals o animals, o sintetitzar químicament.
Directament de fons naturals, sovint es denominen sabors naturals. Aquests sabors també es poden sintetitzar químicament i de vegades es denominen fets per la natura o idèntics a la natura per indicar que, tot i que la molècula de sabor es troba de manera natural, no existeix en la seva font, sinó que s'ha sintetitzat per ser idèntica. Els agents aromatisants artificials són productes químics que no existeixen a la natura.
però si han s'hi trasllessat per imitar sabors naturals o provocar altres sensacions gustatives. Bé, i què més? Les preparacions enzimàtiques, que són un tipus d'additiu que pot o no arribar al producte alimentari final. Les enzimes són proteïnes que es troben de manera natural i que augmenten les reaccions bioquímiques descompulsant molècules
de més grans en els seus components més petits. Es poden obtenir per extracció de plantes o productes animals o a partir de microorganismes com bacteris i s'utilitzen com alternatives a la tecnologia basada en productes químics. S'utilitzen principalment en la fornada per millorar la massa, en la fabricació de sucs de fruita per augmentar el rendiment,
en l'elaboració de vi i cervesa per millorar la fermentació, així com en la fabricació de formatge per millorar la formació de la collada. Altres aditius s'utilitzen per a una gran variedat de motius, com ara la conservació i la coloració i l'endolçament. S'afegeixen quan s'elabora el preu i se prepara i s'empassa i es transporta o s'amagacema el menjar.
que es converteixen en un component dels aliments, perquè siguin més atractius i durin més el prestatge del supermercat. Moltes vegades és sorprenent en consultar les etiquetes dels aliments processats, veure tot el que porten. Si mireu a l'etiqueta veureu que hi ha dels elements E, que no sé quants és.
Si tens algun tipus d'al·lèrgia, cal assegurar-se que el que comprem no contingui al·lèrgents.
Bé, ho deixarem aquí, és evident. Cada vegada es fa més difícil això de menjar el ment natural possible. Gràcies, Beatriz. Ho intentarem. Adéu.
Aquí acaba el nostre programa avui. Dijous vinent volem xerrar d'addiccions, un tema molt esvesant i que fareix a prop gran part de la població. Malgrat massa sovint algunes d'elles d'aquestes edicions se mos presentin amb un aire de normalitat.
A continuació, tindrem en Pep, que ens presentarà algunes lectures interessants. I nosaltres seguim atents en els vostres comentaris i sugeriments en el correu info arroba atacmallorca.es o també en el telèfon 677-606817. Que acabeu bé la setmana. Adeu.
Hermoso son este Eusugues María, reina del núcleo y de la morería. Así yo después de ayer temaría como un alcho llama casa y guardaría.
Fins demà!
La que sí, chica.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!