Title:

Homo economicus, neoliberalisme i imaginaris socials

## Context i enfocament del programa A **Ona Mediterrània**, dins **Ona Attac**, l’episodi obre amb una contextualització històrica i teòrica del concepte *homo economicus* i com aquest model s’ha convertit en un eix del pensament econòmic i, sobretot, **de l’imaginari social contemporani**. S’introdueix la idea que el programa no vol quedar-se en la definició acadèmica, sinó **debatre’n les implicacions reals** amb convidats de perfils diversos. > "El neoliberalisme ens força com a individus a subjectivar-nos com a homo economicus" ## 1) Què és l’*homo economicus* i com es fa hegemònic ### Origen i característiques Es repassa el naixement del model als segles XVIII-XIX i la seva consolidació amb la revolució neoclàssica: • **Racionalitat coherent i instrumental** (decidir “bé” segons càlculs) • **Interès propi** com a motivació central • Suposada **informació perfecta** per decidir • Absència d’**emocions** i **valors morals/socials** ### Keynes i el qüestionament del model Es recorda que John Maynard Keynes trenca amb aquesta idea perquè el futur és *incert* i, per tant, les decisions no poden ser pur càlcul. Es vincula això amb l’etapa de creixement i redistribució dels "30 gloriosos" i el canvi de cicle als 70. ## 2) Neoliberalisme: de teoria econòmica a manera de viure ### L’individu com a “empresa de si mateix” Una tesi central del debat és que el neoliberalisme recupera i expandeix el model: • Cada persona passa a ser **responsable total** del seu èxit o fracàs • La vida (salut, educació, relacions) es reinterpreta com a **inversió** • S’imposa la **meritocràcia** i s’esborren les desigualtats estructurals ### Crítica a la naturalització S’insisteix que el perill no és només teòric: quan es presenta com una “llei natural”, **es bloqueja la imaginació política**. • **Desapareixen les estructures de poder** del relat • Es dissol la història, les institucions i el context • Es justifica la desregulació i la privatització com a “inevitables” ## 3) Conseqüències socials, polítiques, morals i ecològiques Els participants descriuen un impacte ampli: ### Conseqüències morals i socials • **Crisi moral**: si només compten eficiència i eficàcia, "tot és possible" • Normalització de comportaments d’abús (defraudar, enganyar, trepitjar l’altre) • Sensació de **descomposició accelerada** i falta d’eines col·lectives de debat ### Conseqüències polítiques • **Desdemocratització** i debilitament del llenguatge dels drets • Connexió entre lògica neoliberal i el creixement de l’**extrema dreta** ### Conseqüències ecològiques • Denúncia d’un consum de recursos insostenible i d’una relació de dominació sobre la natura • Crítica del concepte de **creixement** entès com a infinit i salvador ## 4) Joves, tecnologia i intel·ligència artificial: risc i oportunitat S’obre un bloc on la tecnologia és vista com un camp de disputa: • El mòbil podria facilitar **accés a informació** i més participació, però sovint **aïlla** • La *intel·ligència artificial* pot reduir feina: el repte és **repartir-la** i garantir el **dret a viure bé** • Es critica sacralitzar “la feina” i es reivindica la política com a participació en la *polis* També es debat el límit de la democràcia directa digital: • Es defensa que és *possible*, però s’adverteix que pot empobrir el debat si substitueix la trobada presencial. ## 5) Cap a un model alternatiu: vulnerabilitat, cures i ideals democràtics La conversa deriva cap a alternatives, sense idealitzar "àngels": • Reivindicació d’una ontologia social basada en **vulnerabilitat** i **interdependència** • Importància de **cures**, estructures democràtiques i desactivació d’opressions institucionals • Proposta d’orientar el canvi amb valors: **igualtat material**, **llibertat política** (no reduïda al mercat) i **solidaritat/compromís** ### Felicitat com a "necessitar menys" Una de les línies més humanes del tram final redefineix la felicitat: • **Conversar amb amics**, vincles, natura, mobilització ciutadana • Defensa del **bé comú** • Reivindicació del *dolce farniente* i del dret a la pausa ## 6) Secció cultural: Transitar en el present (llibres) Després del col·loqui, el programa canvia de registre: recomanacions de literatura italiana i sarda amb context històric i social. ### Autores i títols recomanats • Dacia Maraini: **La llarga vida de la Marianna Ucria** (Sicília segle XVIII; família noble; protagonista que queda muda) • Dacia Maraini: llibre sobre Clara d’Assís (*Elogio de la desobediència i de la pobreza*) • Michela Murgia: **L’Acabadora** (Sardenya; *fillos d’ànima* i la figura de les "acabadores") • Antonio Tabucchi: **Afirma Pereira** (Lisboa 1938; despertar polític i compromís personal davant el feixisme) Aquesta part tanca l’episodi amb una proposta de lectura vinculada a **consciència crítica** i al clima social de Nadal (contra el consumisme i l’automatisme).

['Ona Mediterrània', 'Ona Attac', 'homo economicus', 'neoliberalisme', 'economia política', 'Adam Smith', 'Marx', 'Engels', 'Keynes', 'revolució neoclàssica', 'Hayek', 'meritocràcia', 'individualisme', 'imaginari social', 'desdemocratització', 'extrema dreta', 'desigualtats socials', 'crisi moral', 'ecologia', 'creixement', 'capitalisme', 'tecnologia', 'intel·ligència artificial', 'democràcia directa', 'cures', 'vulnerabilitat', 'igualtat material', 'llibertat política', 'solidaritat', 'Transitar en el present', 'literatura italiana', 'Dacia Maraini', 'La llarga vida de la Marianna Ucria', 'Clara d’Assís', 'Michela Murgia', 'L’Acabadora', 'Antonio Tabucchi', 'Afirma Pereira']