Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Ona Atac, el programa d'Atac Mallorca a Ona Mediterrània.
Els riscos naturals els quals són més a la població del planeta tenen el seu origen en fenòmens naturals i depenen en gran mesura de factors geogràfics i meteorològics que poden afectar la vida de les persones al mateix temps que produeixen danys ambientals i econòmics. Tot i que sovint es tracta d'un sol i determinat tipus de fenomen, en general poden interactuar entre ells augmentant la potència de risc i de dany
Les pluges poden provocar llaus en zones poc sòlides o els vents forts poden augmentar el risc d'incendis, per exemple. Però el dany que un fenomen natural pot causar depèn molt de l'actuació humana. Si s'edifica en zones inundables, tard o d'hora succeirà una catàstrofe. En tenim un cas proper en el temps i en l'espai amb la dana a la cana o ja fa anys amb les inundacions a terrassa.
A les Balears ja s'han contemplat múltiples riscos, tant meteorològics com gravitatoris i sísmics. El llistat és llarg, nevades, gelades...
Ones de calor, pluges torrencials, tempestes, vents forts, sequera, incendis forestals, crescudes, allaus, acumulacions pluvials, despreniments, enfonsament de territori, terratrèmol, tsunamis... Alguns d'ells ens resulten clarament més probables que d'altres, fins i tot també propers i viscuts. Recordem la torrentada de Sant Llorenç ara fa sis anys.
Els fenòmens naturals poden tenir una freqüència i una intensitat molt variable. Sabem que es poden produir i en alguns casos poden predir quants es produiran. Per poder mitigar els riscos és necessari prevenir-los, saber quan, on i com es produeix un fenomen de risc, aplicar mesures de correcció estructurals i desenvolupar la protecció civil i els plans d'evacuació.
Per això a Balears s'elaboren plans especials d'emergència, com Meteobat o Infobat, així com la creació de telèfons d'emergència per facilitar la resposta davant determinats esdeveniments d'aquest tipus. Però la normativa existent és suficient i adequada com per impedir desgavells com la construcció amb una riera?
S'implementen aquests plans especials que dèiem? Compten amb el personal i amb les mesures necessàries donada a l'enorme població flotant que s'assuma a la resident? I pel que fa als incendis, quina prevenció es du a terme als nostres boscos? És a dir, en general, es fa el suficient esforç i treball per a la prevenció de riscos naturals?
el col·loqui. Per intentar respondre aquestes preguntes tenim entre nosaltres tres persones que tenen coses a dir, perquè ens saben de riscos naturals de natura i de situacions que necessiten ara més que mai prevenció, recursos i sobretot voluntat d'encarar-los.
Benvinguts, són Alfredo Barón. Hola. Hola. No és la primera vegada que estàs nosaltres geòleg, amb 40 anys administració hidràulica al servei del ciutadà. També va ser tècnic en el govern passat, no és ver Alfredo?
Bueno, el gobierno de hace 13 años. Estoy jubilado. Exacto, ahora jubilado. Luis Verdiela, benvingut. Hola, ¿cómo estáis? Tècnic forestal, vicepresident de Tramontana 21. Es así, ¿no? Sí, estoy además muy contento de estar aquí rodeado de gente como Alfredo y Antonio. Bé, exacto. Pilares del conocimiento en Baleares.
Exacte, per això els han duit aquí, per xerrar de tot això. I ho deia en Toni, Toni Rodríguez, geòleg, professor durant 41 anys a la Universitat de les Illes Balears i director general de recursos hídrics. De quan això va ser?
Ja fa bastanta temps va ser amb el primer pacte, 4 anys, i després, quan va haver-hi el segon mig pacte, vaig estar-hi dos anys més. També jubilat. També jubilat, sí.
Estan jubilats, però els seus coneixements no hi estan. Bé, a veure, nosaltres fèiem unes preguntes. Ha existit normativa, però després hi ha coses com la Constitució de Montorrieres, que pensant que això no pot ser mai una normativa...
Hi ha plans essencials, però no saben fins a quin punt s'implementen, si tenen els recursos i els mitjans suficients. I el dels incendis, que això ho vivim massa sovint, últimament sembla que potser aquí a Ca Nostre no ha sigut tant aquests darrers estius, però estan molt escalibats.
Bé, general, el que dèiem, la pregunta era, perquè vosaltres opineu un pot de tot, es fa esforç i treball en la prevenció? És a dir, hi ha voluntat d'entrar aquí en sèrio?
Bueno, quizá la primera cuestión es un poco diferenciar entre lo que es riesgo, lo que es fenómeno natural, lo que es peligro y lo que es vulnerabilidad. Los fenómenos naturales pueden o no pueden suponer un peligro para las personas, por ejemplo, pues que en un acantilado pueda desprenderse una roca o que un incremento del viento pueda provocar la caída de unos árboles y eso puede suponer un peligro.
Pero no hay riesgo si no hay personas, si no hay personas afectadas por ese peligro que es lo que mide la vulnerabilidad. Al final los riesgos naturales son aquellos que están generados por fenómenos naturales que representan un peligro pero que además pueden afectar a personas o a los bienes de esas personas. Sí.
Sí. Bueno, yo creo que Luis lo ha explicado. Para mí todo el tema de riesgos es un problema de ordenación del territorio. Es decir, se hace suficiente. Hay cartografía de zonas inundables...
La cartografía siempre puede mejorarse, evidentemente, pero existe. Habría que diferenciar, por ejemplo, la zona inundable por inundación de pluviometría, pero sin corriente, no ligada a un cauce, porque la gestión es distinta, pero eso es una cosa técnica.
Falta gente para hacerlo, pero yo creo que se está avanzando. El tema costero y el tema de desprendimientos, hay un proyecto que trabajó el Instituto Geológico y Minero con la Unión Europea,
Me parece que se llama el proyecto Doris, que es cartografía de zonas con posibilidad de desprendimiento de rocas, tanto en la Sierra de Tramontana como en la costa. El problema es que hay que hacerle caso a esa documentación.
Hay que hacerle caso a la documentación y cuando se urbaniza un sitio que se llama Sabasa, pues lo lógico es que se inunde. Eso está en Sant Jordi. Era una urbanización que se legalizó, no quiero decir en la época de qué alcalde. Pero claro, se quejaban cuando se inundó. Oh, nadie nos hace caso, nos quedamos aislados.
Y yo me acuerdo que dije, bueno, pues que se compre una barquita, porque si han construido en un sitio que se llama Sabasa, pues lo lógico es que se inunde. Es un problema de ordenación del territorio, básicamente. Y entonces, cada vez con el cambio climático, la cosa se va a agravar. Las lluvias van a ser más concentradas, más intensas, por lo tanto los caudales punta de avenida van a ser mayores y los desastres van a ser mayores.
Y los períodos de sequía, va a incrementarse la temperatura, va a haber períodos de sequía más largos, lo hemos vivido este verano, con 40 días seguidos por encima de 35-38 grados, con lo cual...
la agricultura va a necesitar más agua. Vamos a tener lluvias más concentradas, con mayor escorrentía y, por lo tanto, mayor riesgo de inundación, períodos más secos, con más temperaturas, más necesidad de agua, por lo tanto, con más sobrecarga sobre los acuíferos. Eso es lo que tenemos. Y si cada año vamos creciendo y vamos urbanizando más y vamos construyendo más, pues nosotros veremos lo que hacemos, porque esto no tiene salida.
Bé, jo afegiria que més que un problema d'ordenació territorial, és un problema de mala ordenació territorial. I aquesta mala ordenació territorial moltes vegades depèn d'interessos econòmics. Totalment.
són els interessos econòmics els que duen a una mala ordenació. No tenim una mala ordenació perquè siguem tontos o perquè tinguem males intencions, sinó simplement perquè hi ha interessos econòmics a zones molt concretes que fan que allà se construeixi o que no se posin els remeis adequats.
Sí, totalmente de acuerdo. La especulación es lo que hace que ordenemos mal el territorio, mal para la sociedad, bien para los especuladores.
Absolutamente de acuerdo, pero además hay otro vector que es el propio cambio social. Es decir, en los últimos 60 años la evolución de la sociedad en relación al mundo rural ha cambiado dramáticamente y eso supone que asistimos a un cambio radical en el entorno que no es urbano.
tanto en el entorno agrícola como en el entorno forestal. Esto ha generado más de 60.000 hectáreas más forestales en las Islas Baleares. Esto supone que tenemos casi 40 millones más de árboles en las islas en los últimos 60 años. Esto supone que la densidad de nuestros bosques y la continuidad de las cubiertas vegetales se haya incrementado. Y esto en relación
a lo que llamábamos antes peligro implica un incremento de peligro en este caso de un fenómeno como el fuego que ha existido siempre que nos va a acompañar siempre pero que ahora al introducir estas dinámicas también poblacionales derivadas de la ocupación del suelo de una forma desordenada
nos lleva a no solo tener ese incremento de peligro de más masa forestal, más continua y más densa, sino también a introducir ese factor de vulnerabilidad que hace que el riesgo se incremente enormemente. Por lo tanto, en el tema de incendios forestales en concreto, un poco como apuntaba Alfredo,
Prácticamente tenemos que saber que vamos a convivir con el fuego, pero van a ser fuegos más extensos por la continuidad del bosque, más intensos por la densidad de los bosques y más peligrosos por la presencia de un incremento de interfase urbano forestal que pone en peligro a miles de personas.
Perdó, que ara interrompa, però a l'oïr-te sobretot la primera part que has dit, semblaria una cosa molt positiva, que hi hagués més arbres, més bosc, més...
vull dir que no poden pensar que això és negatiu, si de cas és negatiu no intervenir en aquesta situació. Claro, exactamente. El tema es que es magnífico que llames bosque, lo que no es nada bueno es que tengamos un ámbito agroforestal abandonado durante décadas.
Nuestro paisaje es un paisaje cultural, miles de años con intervención humana, y ese paisaje cultural era un paisaje mosaico que permitía una diversidad en el territorio que, por poner un ejemplo concreto, el incendio de
Andrach de 2013, que quemó más de 2.500 hectáreas, hubiese sido imposible 30 años antes, simplemente porque el 35% del territorio afectado eran bancales, que en ese momento estaban abandonados y ya habían sido cubiertos por la vegetación. Por lo tanto, ¿qué tenemos que hacer? No sobran bosques, pero sí falta gestión de esos bosques.
I jo et demanaria quina gestió hem de fer dels boscos. Jo estic a Esporles i estem rodejats de boscos pertot arreu. És que inclús la carretera, la carretera de sortida, jo penso que si se dona foc als boscos d'Esporles no podem sortir del poble. Perquè la carretera estan els arbres del torrent i a l'altra banda estan tots just damunt de la carretera. Per tant...
Sento parlar també que s'ha de fer gestió, però aquesta gestió quina és? Alguna vegada diuen que les cabres fan molta feina.
Què hem de fer? Posar més cabres? Perquè el que és impensable és que, o jo no veig per ara, una opció de dir hem d'utilitzar més la fusta. Sí, però crec que no és suficient. És a dir, quina gestió hem de pensar en fer en el futur de cara a intentar evitar aquest perill.
Pues lo planteaba Alfredo muy bien, es que yo creo que hay que establecer prioridades de gestión, es decir, hay unas zonas de alto riesgo detectadas en las Islas Baleares, en los diferentes terrenos forestales que tenemos y hay unos puntos estratégicos de gestión que se sabe que si actúas ahí y mantienes ahí un...
un trabajo selvícola y de limitar, de controlar el combustible en esas zonas, pues con poco esfuerzo relativamente estás protegiendo mucho. Y otro elemento clave es la protección de todos y cada uno de los núcleos rurales. El problema que planteas es que dices, me protejo en el pueblo, pero cuidado, que es que el pueblo va a ser castigado por un frente de llamas y está en riesgo porque...
Antiguamente alrededor de los pueblos había unos entornos que eran huertos, que estaban cultivados, que tenían sementes y esos entornos se han perdido también. Entonces hay que definir las prioridades y posiblemente...
En Baleares ahora mismo tenemos unas 220.000 hectáreas de terreno forestal y el conjunto de expertos que trabaja en incendios ha manifestado que se debería gestionar al menos el 1% del territorio forestal cada año en términos de generar prevención y adaptación al cambio climático.
Y nosotros ahora estamos invirtiendo en alrededor de 350, 400 hectáreas al año cuando deberíamos estar en 2000 al menos. ¿Qué pasa? Pues ese esfuerzo inversor tiene que pasar una prioridad porque o nos creemos o no nos creemos que la seguridad es la prioridad.
Mientras no entendamos que la gestión del territorio es generar seguridad para los residentes y para los que nos visitan pues será muy difícil llegar a tener unos territorios que estén protegidos.
Tenemos un problemón y lo habéis visto este año en las 400.000 hectáreas que se han quemado en la península y es que muchos de los técnicos que trataban de enfrentar al fuego decían, estamos fuera de capacidad de extinción, da igual que vengan 20 canades más, que vengan...
Más brigadas que... No, no, esto está... Es como si se rompe una presa y te pones delante a parar el agua. No, lo que tienes que hacer es subir hacia arriba y no dejarte arrastrar. Pues esos son los fuegos fuera de capacidad de extinción. Pero es que no es el problema tener fuegos fuera de capacidad de extinción. El problema grave es que tenemos territorio fuera de capacidad de gestión. Porque, como bien decías, Antonio, no hay quien ahora gestione ese territorio.
Yo me acuerdo que tú hace mucho tiempo dijiste una cosa que yo utilizo con frecuencia. Los incendios se apagan en invierno.
Bien, eso quiere decir que como un político de una de esas zonas donde de las 400.000 hectáreas se le ocurrió la generalidad de decir que tener bomberos fijos en invierno era un desperdicio económico. Pues no, los incendios se apagan en invierno, se mantiene el bosque, se hace gestión para cuando llega la época de los incendios tener un bosque que no quede fuera de la capacidad de extinción.
Yo esto la razón. Lo matizo un poco en el sentido que no se apagan, se gestionan en invierno. En el sentido de que si tenemos territorios fuera de capacidad de gestión, si eso provoca incendios fuera de capacidad de extinción, solo hay una solución y es anticipar la prevención. Que pasa lo mismo en inundaciones o con cualquier otro.
Por lo tanto, es trascendente tener muy profesionalizado no solo el correr detrás del fuego, sino anticipar las consecuencias del fuego y eso implica tener un territorio activo, volver...
En el ámbito rural hay que romper la idea urbanita de que el que se queda en el campo es un fracasado. Es al revés. El que se queda gestionando ahora mismo el territorio, sea payés, sea ganadero, sea un garrigués, sea...
Esa gente tiene a día de hoy un valor social incalculable y el soporte de la sociedad a la gente que nos gestiona ese territorio tiene que incrementarse de una forma trascendente.
Jo ara vaig estar-hi fa dos mesos, a l'octubre, a l'octubre vaig estar a la zona de León tocant Astúries. I era, a més, una zona on s'havien produït bastants incendis. I vaig trobar-me bastanta gent que deia que els cremaven per les terres rares, per la recerca de minera. Què tan cert és això?
Bueno, en mi opinión, certeza cero. Esto es como el bulo de que se quemaba para urbanizar. No voy a decir que no haya habido, a lo mejor, un caso puntual, pero la complejidad de la normativa para conseguir una urbanización o tal se solventaba de otra manera.
Que era con maletines, pero en ningún caso con el fuego. Era absurdo y ha sido absurdo esa creencia absolutamente un bulo, un mito, como tantos otros que rodean a los temas de medioambiente.
Ni los pinos ni los eucaliptos arden más que las cuercíneas, ni se quema por especulación urbanística. No, cuando en un sitio como Río Tinto o en Orense se queman 30.000 hectáreas,
Pues oye, en 30.000 hectáreas caben muchas casas, ¿no? Es que no tiene el más mínimo sentido de interrelación entre la realidad y el pensamiento urbanita. Allà ho deien per mineria, perquè és una zona minera que ara estan les mines aturades i deien que se podia afavorir determinades explotacions mineres a ser obert si el territori estava cremat.
En mi opinión es una falacia más de las que circulan. La realidad es el abandono rural, la pérdida de uso de los productos forestales, el abandono del campo, la acumulación de combustible, la falta de gestión del territorio, la mala ordenación del territorio, la falta de inversión en el mundo agroforestal, etc.
Tot això que estàs dient va amb absoluta contradicció amb la política que estan duent ara, fins i tot organitzant terreny rústic, o sigui que ja aquí ja hi podíem entrar. Després, a part que vulgueu altres, no sé si en Alfredo volia intervenir arran del que dèieu,
Jo volia passar a un altre aspecte d'això dels fenòmens i dels riscos naturals. L'altre dia mirava el mapa de Mallorca, en concret de Palma, de municipi, o a les zones surts de Mallorca, i veia tota una franja, era un mapa de zones inundables, tota una franja costanera, que és la franja turística, que per cert jo visc per allà,
que clar, tot allò està a tope de construcció de vida urbana i que és zona inundable. Vull dir, prevenir això...
és un altre vessant de les coses, no?, del que tu deies. Només ho llenço, com aquestes zones que són inundables i que ja estan absolutament construïdes, no això de ara preveure la construcció a un torrent, no, ja no entra en això que a tots ja molt sembla fora lloc, sinó
el que hi ha. Les zones inundables que ja estan de fa anys i dècades construïdes. Per exemple, jo m'afitzava en el municipi de Palma. Però endavant... Jo voldria felicitar amb un geòleg, en Bernadí Gelabert, que quan estàvem a la direcció general, tant Alfredo Barón com jo,
va fer les zones inundables, o va delimitar una bona part de les zones inundables. I ara que es va inundar el pretet d'Eivissa, vaig veure un titular d'un diari que deia «Lo ha enclavado».
Vol dir que exactament on deien que estaven les zones inundables era el que s'havia inundat. De manera que felicitar en Bernadí i posar una mica de crítica amb això que s'ha dit ara que hem de fer unes zones inundables en trazo fino.
Què vol dir en trazo fino? Prefies o no opinar. És possible dividir les zones inundables entre les zones més perilloses i les zones menys perilloses, però anem amb compte, no serveixi per una altra vegada fer cas a interessos econòmics i reduir
les zones que, en teoria, haurien d'estar protegides i que la veritat és que jo crec que bona part, per culpa dels ajuntaments, que no han fet cas amb aquests mapes que estan a la nostra disposició. Jo no sé si fa 30 anys d'aquesta història, però alguna cosa així es deu fer com a 30 anys. I crec que...
que val la pena que els ajuntaments se posin les piles i que no autoritzin una sola casa més, a les zones inundables, a més a més, de poder reorganitzar el territori per evitar mals majors.
Yo quería un poco al hilo de lo que te has dicho del mapa. Los mapas que hicimos con Bernardi, que hizo Bernardi, no eran mapas de zonas inundables, sino mapas de llanuras geomorfológicas de inundación para evitar el concepto legal.
Eso, lo único que... Y se ha mejorado eso haciendo una cartografía por parte del Ministerio y yo creo que de la Administración, pero ya delimitando lo que son zonas inundables ligadas a cauce, porque ahí había zonas de llanura de inundación
plurométrica, por decirlo así. Entonces, lo que yo entendería correcto decir con trazo fino es separar lo que son llanuras de inundación pluvial de lo que es llanuras ligadas a cauce torrencial. Si eso es el trazo fino, estoy de acuerdo. Si es para decir, bueno, esto lo quitamos fuera porque aquí nuestros amigos especuladores pueden construir, pues no.
Y luego, para lo que planteabas tú, ¿qué se hace con lo ya construido? Hombre, yo he dicho alguna vez, en plan un poco gamberro, decir, pues usar dinamita, pero claro, eso es una...
en un tiñén hubo unas inundaciones en un 2019 y no hubo víctimas porque se visó a tiempo y el alcalde dijo no me vuelve a pasar y expropió las 40 viviendas de ese barrio las construyó fuera se las dio a los señores y eso lo convirtió en zona verde vale eso se puede hacer en zonas puntuales pero en zonas muy construidas no entonces que hay que hacer en esas zonas
Pues lo que se llama cultura de la autoprotección. Es decir, ¿qué tiene que hacer la gente cuando hay un aviso de la EMET? Un aviso rojo. Quedarse en casa. Y si está en una primera planta, subirse a la planta baja, pues subirse a la primera planta. Y las escuelas, los niños se tienen que quedar en la escuela, si están en la escuela. Y si da tiempo, pues que no vayan.
y no coger el coche o sea lo que se llama cultura de la autoprotección en caso de inundación la gente no la tiene todos los muertos que hubo en San Lorenz de los 13, 10 fueron en las carreteras de lo que ha habido en Valencia entre los garajes y los coches circulando la mayoría de los muertos la gente cuando la EMET tenemos un servicio meteorológico que es de lo mejorcito de Europa a ver si nos enteramos
cuando la MED da un aviso rojo que quiere decir peligro grave, hay que hacer lo que hizo la Universidad de València, que a las 12 había mandado los correos electrónicos a todo el mundo, alumnos y personal, diciendo quédense en casa. Pero no, la gente salía a tomarse un vino por ahí, con el coche. Pues un poco de cultura de la autoprotección. Absolutamente de acuerdo a...
Alfredo, porque el problema está en cómo anticipas. Tenemos unos planes de emergencia que van muy ligados hasta ahora a ser reactivos, a dar respuesta. El problema es que cuando hay un aviso de IMED rojo, deberían automáticamente activarse un conjunto de protocolos en todos los sectores que protegiesen a la población y no esperar al momento en que ya...
No hay capacidad real de actuar para intentar solventar el problema que ya no tiene solución. En este sentido, el plan de riesgos tiene que activar que no se vaya a la universidad. No puede estar en manos del rector de una universidad el que vaya, no dejen de ir los alumnos.
Eso tiene que estar anticipado y en ese sentido disminuir la vulnerabilidad cuando el peligro es manifiesto. Entonces AMED genera avisos de peligro, pero la vulnerabilidad lo mide Protección Civil y corresponde a Protección Civil definir qué se puede hacer y qué no se puede hacer en función de un aviso de peligro.
Y eso quizá es lo que todavía estamos muy necesitados de tener una cultura de cómo anticipamos la respuesta a una situación de riesgo. En Cataluña hoy o ayer han aconsejado a la población que toda la población tenga una mochila de emergencia en su casa preparada.
Esto en Nueva Zelanda es habitual, en Australia es habitual, en zonas en riesgo en Estados Unidos es habitual, porque allí tienen un sistema radicalmente distinto de anticipación. Se quemaron 16.000 casas en Los Ángeles en los incendios del pasado invierno y murieron 6-8 personas.
Y eso fue porque su sistema es estate preparado, estás en peligro y el segundo aviso es vete. Son muy prácticos, es decir, nada de nivel 3 y entonces sale la, o nivel 2 y entonces sale la UME y entonces vamos yendo. No, no, tú tienes que ser consciente del peligro al que te enfrentes.
Jo volia, ja sé què passaràs, però, per exemple, pel que deies tu, Alfredo, de la cultura. Jo, que era professora a un institut, feia simulacres sempre d'incendis.
I en fèiem un, si no cada any, cada dos. I això estava previst, però en canvi sí, per qüestions d'aquestes d'aigua i de torrentades, i estic dient torrentades no només de torrent, torrentades a ciutat o poble o el que sigui, mai se'n va xerrar, ni mai se'ns va preparar per això. Només volia fer aquest incís per corroborar.
Sí, no, jo, en coses que se podrien pensar, que jo no tinc la solució, però, per exemple, el garatge, no hi ha alguna manera? Els enginyers no poden pensar alguna manera de manera que l'aigua no entri als garatges?
Els soterranis, vols dir? Els garatges soterranis, en aquestes zones, jo m'imagino que a València no tiraran tots els blocs de pisos que hi ha allà, i amb aquests blocs de pisos que estan al costat del torrent, quasi tots tenen garatge. I, per tant, amb el garatge soterrat, crec que s'hauria de buscar alguna manera d'evitar que entressi aigua. I una altra cosa que també crec que...
que és bastant dramàtic, inclús ara, és el tema dels ascensors. És que hi ha gent gran que porta un any sense sortir de casa seva,
perquè resulta que hi ha tants assessors espanyats perquè ha entrat a l'aigua dintre de la part baixa de l'ascensor que les empreses que reparen ascensors no donen abast per reparar-los. I la gent gran o la gent impedida s'està mesos a casa seva. Això tècnicament jo crec que s'hauria de poder veure com se soluciona.
Lo de los garajes está inventado. Son simplemente una especie de compuertas que sustituyen a los sacos terreros de antes para poner en la entrada del garaje. Bueno, ahora pueden salir automáticos. El problema es que al ser automáticos, si hay una lluvia, se corta la corriente y tal, pues no funciona.
Pero los hay hinchables, los hay... te lo puedes poner. El problema es que tenemos que hacer caso y no nos lo creemos. Y además luego criticamos a Emet si resulta que anuncia que va a haber no sé qué y no lo hay. Y entonces decimos, es que los empresarios sobre todo nos han hecho perder mucho dinero y tal...
Lo he leído en la prensa, ¿no? Quiero decir, incluso a un meteorólogo le pusieron una querella demandándole daños y perjuicios por las pérdidas económicas porque dijo que iba a haber un temporado muy gordo y no lo hubo. ¿Cómo dicen en Mallorca? Me gusta mucho la frase, pero no la sé decir bien. Deumos libere de un just a fait.
Déu ens enlliberi d'un ja està fet. Pues eso, yo prefiero que la alerta de la EMET diga bueno, pues no ha pasado nada, mira, porque las danas además tienen un problema y es que cogen una extensión muy grande pero la lluvia cae en zonas muy concretas y eso es muy difícil de predecir. Entonces yo prefiero que me digan alerta roja, no salgáis de casa y que luego no pase nada
que no me lo digan, salga, y entonces sí que pasa. O sea, nos tenemos que creer los avisos y ser responsables, y tener esa cultura de la autoprotección. Sí, anava a dir, s'està acabant el temps, tenim pocs minuts, per si voleu...
Era reforzar lo que ha dicho Alfredo. La cultura del riesgo es trascendente. Es impensable que unos japoneses no construyan sus casas frente al riesgo de terremotos. ¿Cómo es posible que aquí construyamos casas en zonas inundables o cómo es aquí posible que construyamos casas en zonas con un riesgo de incendio forestal?
Pues eso no puede ser, pero no solo eso, es que quien compra una casa en el bosque tiene que saber que compra el riesgo que le supone vivir en el monte y eso implica que tiene que asumir la autoprotección de su familia, de él mismo y de su vivienda y eso implica actuar, prevenir es actuar.
El que passa és que jo crec que aprenem, i no estic segur que ho aprenguem a cops, de manera que quan passen desgràcies d'aquestes aprenem una mica. I hi ha fenòmens, jo volia parlar de tsunamis, però segurament no tenim gaire temps. No, per parlar-ne no, dues frases si pot dir. Vull dir, pensant que són fenòmens molt, molt poc freqüents.
De fet, els tsunamis que arriben a Balears venen de terratrèmols que se produeixen al nord d'Argèlia i que ens arriben fins aquí en 45 minuts. S'ho imagineu? Un tsunami que en 45 minuts ens arribi a les platges de Balears plenes de gent.
Només a les platges del Llevant, a les altres bandes no. Però el problema és que no estem preparats de cap manera per un risc que té una periodicitat. Jo crec que és el risc més gros que tenim, però probablement és el que té menys periodicitat. Terratrèmols al nord d'Argèlia hi ha hagut uns...
70 en els últims 700 anys. De manera que venen a ser uns 10 per cada any. Però el problema és que no tots se produeixen a la mà i, per tant, no tots produeixen tsunamis. Jo calculo que la freqüència està en torn als 70 anys.
Cada 70 anys en promig. Però això 70 anys en promig vol dir que igual te passes 200 anys que no passi res. I el darrer que vam tindre, que va ser el 2003, la gent gairebé no s'ha entenat que va ser un tsunami. El 2003 vam tindre un terratrèmol a Argèlia que va arribar aquí a l'ona de tsunami i va fer, per exemple, va destrossar un munt de barques a Calador. Sí.
I a Mahó la mà marxava i tornava a vindre. Això són les rissagues de Mahó, però no eren rissagues. Això era una cosa molt més grossa. Penseu que hem estudiat blocs transportats pels tsunamis que estan a 43 metres d'alçària, al Cap Blanc.
i que tenim dades, jo ara no tinc temps de llegir-ho, però hi ha cròniques de 1657 que expliquen que l'aigua va entrar dos quilòmetres i mig terra endins, que tota la marina de Sant Tanyí estava plena de peixos, perquè l'ona va entrar, doncs això, dos quilòmetres endintre. Per tant, és un fenomen molt poc freqüent, però molt greu.
Bé, no tenim més temps. Gràcies a nostres per aprofundir en un tema que té tantes vessants i conseqüències en la vida de tota la nostra societat i per desgràcia que sempre topem amb el mateix, els interessos econòmics darrere, els interessos econòmics d'uns molt determinats.
Però bé, sabem que hi ha opcions per millorar els problemes existents i que els nostres governants no segueixin mirant cap a un altre lloc que sempre els és mateix. Moltes gràcies a tots tres i fins una altra, si s'escau. Gràcies. Gràcies a ti.
transitant el present entre la filosofia i la literatura.
Crec que avui Pep mos té preparades unes lectures noves que mos vol comentar des de cas seva. Vinga, bé, des de cas seva, des de sa seva amplíssima biblioteca. Hola Pep! Hola Irene, què tal? Com esteu? Bé, estan bé aquí, de tertúlia.
Molt bé, estic content. Què ens deus avui, Pep? Mira, doncs, recordar que, bueno, em van dedicar dos programes, dos programets nostres a Palestina, a Gaza, i que avui faríem un salt a Itàlia, encara que acomiadar-se de Palestina és molt difícil, perquè entre aquella terra i la nostra terra...
S'han creat uns vincles molt profuns, una estreta relació que arriba al cor de la gent i que va tenir el seu punt culminant en les 58 marxes el passat 31 de juliol. Però continuem endavant,
I en aquesta ocasió ho fem de la mà de dos pensadors, dos intel·lectuals, dos homes d'acció, també, compromesos. I molt importants, crec, a l'hora de pensar la novetat del nostre present. Són dos italians, ens estem referint a Enzo Traverso i a Luciano Cánfora.
Començarem pel segon. Començarem pel segon.
I segurament és el filòleg, l'historiador especialista en la cultura clàssica en Grècia i Roma més important dels nostres dies. Com us deia, va néixer l'any 42 i el meu parer combina uns coneixements sobre el món antic d'una categoria, d'una alçada impressionant
i amb una presència activa en diferents àmbits de l'espai públic.
Escolteu aquest home xerrar sobre Tessar, el feixisme, Marx, Gramsci... Realment quedareu captius de la seva manera de dir les coses.
Ara que aquest dia a nivell de l'estat espanyol s'ha posat de moda la figura de Julio César, recomanar-vos un estudi seu, que és l'any 2014, editorial Ariel. És un estudi monumental sobre la figura de Julio César amb el subtítol d'un dictador democràtic. Una obra molt, molt recomanable.
També recomanar-vos així ràpidament de l'editorial Capitan Swim, recomanar-vos una sèrie de 2013, una sèrie d'escrits, d'articles, recollits en un llibre que diu La Història Falsa i otros escritos.
És un llibre molt interessant, és un llibre molt especial, perquè ell el que fa és recollir algunes històries per delimitar si realment hi havia veritat o no. Per exemple, dos exemples. Un, el testament polític del testament secret de Lenin.
I també hi ha una altra història molt interessant.
L'any i mig o dos anys de la detenció d'Antonio Granci, en Itàlia rep un ell i altres militants
La història falsa és una història falsa.
I no ho sé, em dóna un poquet més de temps. Volia comentar-vos un llibre que està en italià, però no sé si està en castellà. És un llibre que diu el pasado presente, que recull una sèrie de col·laboracions seves a la premsa entre el 2012 i el 2022.
i que té una sèrie d'articles molt interessant. Hi ha un que a mi m'agrada molt, que es diu així, la democràcia és morta. I que acaba amb aquest paràgraf. Diu que tants altres temes podrien ser aquí tractats. Especialment un.
Podem definir com a democràcia els països nostres, en els quals s'ha acceptat la tornada de l'esclavitud en diferents formes. Jo crec que aquí Can Fora posa un accent en una característica de les nostres societats neoesclavistes,
És un llibre de combats i molt ben documentat.
La seva tesis fonamental és que és la pervivència del fascisme des del seu començament fins als nostres dies. És veritat que l'eix del llibre és Itàlia,
El llibre s'obre amb una caracterització del fascisme.
Más allá de otras características contingentes, el supremacismo racista en cuanto punto terminal de la exaltación constante de la propia nación percibida como comunidad natural. Y desde aquí, desde el principio, él va a hacer historia de cómo...
El partit d'extrema-dreta, el partit d'extrema-dreta... Segurament han estat a les voreres de la República, però sempre hi han estat. És un llibre molt interessant i recomanable.
Escriu les mesures que Benito Mussolini,
que els facis de combat, els facis de combatimento, proposaven com a estructura de l'estat. Com diem, aquí queda això i us ho podeu mirar. Aquí haurem de tallar aviat...
Sí, un minut, Irene. Un, sí. Sí, un. Bueno, pues ya que estem en Mussolini, recomanar-vos com a lectura profunda, llarga, molt llarga, molt llarga, el llibre d'Antonio Scurati, M, la M és de Mussolini, El hijo del siglo.
És una combinació de literatura, història, política. Aquest primer volum va del 1919, que és quan es funda el fascisme, fins al 1925. És un llibre...
és d'Alfaguara i és un llibre realment molt, molt, molt interessant també. Antonio Escurati. Molt bé. Prenim nota de tot i cadascú que triï. Gràcies, Pep. Fins la propera. Vinga, una prestada. Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu, adéu.
Fins aquí el programa d'avui. Acabam aquí. Dijous vinent, xerrarem d'immigració amb convidats molt implicats directament en el tema. I després, la Beatriz ens explicarà algun concepte científic més que ens ajudarà a entendre millor el món natural que ens envolta.
Esperam que els vostres ageriments i els comentaris mos arribin en el correu info arroba atac mallorca.es o el telèfon 677-606817. Que acabeu de passar una bona setmana. Adeu.
He estat anys esperant aquest viatge Sempre havia pensat fer-lo jo tot sol No necessitaré massa equipatge Guitarra, veu i una bossa n'hi haurà prou
I arribes tu i em dius que vols venir amb mi. No sé què dir-te, sempre em fas canviar. Hauríem de comprar una bossa més grossa. Sempre m'havies dit que et feia por volar.
Comprarem una bossa nova per tots dos. Viatjarem al Brasil i en ver Brasil. Anirem a copar cabana i saltar.
Maldament sigui a l'abril Podríem arribar fins a Sao Paulo Sao Salvador, Natal i Iguassus Bé l'horizont i penambus
Qualsevol lloc m'agradarà si vaig amb tu. Haurem de comprar una bossa més grossa, només per tu i per mi, per ningú més. I posarem a dins tot el que ens calgui.
No ens fa falta gran cosa, si no vols no durem res. Anirem a escoltar totes aquelles grans cançons de Caetano Xico Boaque i Gilberto Gil, de Marisa Betània de
De Galèlis Vinícius, de Joao i Tom Jobim. De Galèlis Vinícius, de Joao i Tom Jobim. Bossa nova per tu i jo. Bossa nova per tu i jo. Bossa nova per la roca.
Bossa nova per tu i jo. Bossa nova per la roba.
Fins demà!
Avui és demà. Vine amb mi, t'agradarà. Bons paraules, jo en tinc per apaparar.
Fins demà!