Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Ona Atac, el programa d'atac Mallorca a Ona Mediterrània.
Bon dia. Vos donant la benvinguda a la represa del nostre programa ONATAC aquí a Hora Mediterrània. Continuem amb la nostra línia, la de posar sobre la taula temes d'actualitat que ens afecten directament perquè tant experts, estudiosos i coneixedors del tema com persones que els viuen a la seva experiència quotidiana
ens puguin explicar els seus coneixements, proporcionar una informació més acurada o exposar la seva vivència i punt de vista. Considerem que és important sortir-nos dels esquemes tancats, parcialitzats i esbiaixar de les informacions dels mitjans de comunicació de masses
o de les fal·làcies, faules i perversions d'algunes xarxes socials, en temes de gran rellevància col·lectiva. I el que volem és presentar aspectes i perspectives diferents que puguin conduir a un pensament i a una actuació raonada, lliure i crítica.
No obstant això, sí que hem fet alguns canvis en la nostra estructura de programa respecte a la temporada anterior, amb la intenció de millorar el contingut i de fer un programa més amè. Així, setmanalment, tots els dijous, presentarem un col·loqui amb convidats diversos en torn a alguns d'aquests temes que dèiem i ho completarem amb un apartat dedicat a aspectes científics o tècnics
o amb un altre dedicat al món de la cultura i de les humanitats, i que s'aniran alternant quinzenalment.
D'aquesta manera pretenem oferir una visió més objectiva i alhora més global de determinats aspectes del nostre entorn social, polític, econòmic i cultural, la qual cosa en definitiva forma part dels nostres objectius com a atac. Estendre i democratitzar l'accés al coneixement i a la informació
amb la finalitat de conscienciar la ciutadania pel que fa a la realitat que l'envolta, de la necessitat d'un canvi de sistema que deixi d'estar dominat pels mercats en mans d'una élit minoritària que s'enriqueix a costa de la gran majoria de la població i que genera desigualtat, injustícia, violència, perquè, ho creiem, un altre món sí que és possible. Som Atac Mallorca.
Palestina, això no s'ha acabat. Llegíem fa uns dies en un manifest convocant a la jornada de lluita del passat dia 15. L'alt al foc és una bona notícia perquè salva vides però és només l'inici. Atura bombardejos però no posa fi al colonialisme ni a l'apartheid ni a l'ocupació militar
ni el genocidi d'Israel. La justícia només serà real quan s'acabi la impunitat i els responsables de dècades de crims responguin pels seus actes. Bé, un altre el foc, que a més i més no és tal, no?
Sota el lema, aturem-ho tot, s'han convocat moltes mobilitzacions per cridar una vegada més contra el genocidi del poble palestí. I com deia també un dels manifestos d'aquest dies, Israel no està sola. Ho fa amb el suport, el finançament i la diplomàcia d'estats i d'empreses, amb la complicitat internacional de governs, bancs, universitats i mitjans de comunicació.
Voldríem avui introduir aquest primer col·loqui amb una petita referència a l'acord signat a Egipte el passat dia 14, sense precisament la signatura dels dos principals protagonistes. I voldríem a més a més ressaltar d'entrada tres aspectes que per nosaltres són molt importants a l'hora d'abordar la situació de Palestina.
El primer d'ells és la necessitat imperiosa en tots els aspectes, i en particular quan abordem el genocidi de Palestina, de recuperar la memòria històrica.
Israel es construeix artificialment com a estat el 1948 per un pacte internacional sobre un territori ocupat des de segles enrere per palestins i altres pobles com els turcs, per exemple. I des del seu inici el sionisme no només el reclama...
reclama com a propi, sinó que s'atribueix el dret d'esquilmar i d'exterminar la població original sota una peregrina i delirant justificació bíblica, la terra promesa.
Un segon aspecte que hauríem de ressaltar en tot aquest procés és el trist paper de la Unió Europea. Per la seva submissió als interessos dels Estats Units, i no només dels Estats Units, sinó dels interessos econòmics i financers dels lobbies de les grans multinacionals vinculats i vinculades amb l'estat sionista.
I per acabar i donar ja la paraula als nostres convidats d'avui, voldríem remarcar també, i especialment en aquest temps oscur, sense gaires horizons d'esperança, la importància, això sí, la capacitat de transformar les coses que té la mobilització.
I donen pas en aquest col·loqui.
Al culoqui.
Per comentar i il·lustrar la situació en la qual ens trobem en aquest tema a dia d'avui, tenim entre nosaltres Namaite Blázquez-Lósa, psicòloga jubilada. Benvinguda. Ella està treballant al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, és membre de Mallorca per la Pau,
i també és membre de Memòria Històrica i està dins el col·lectiu Aurora Picornell.
També tenim en nosaltres, en Àlex Miquel. Benvingut, Àlex. Ben trobats. Àlex és un assídu ja quasi aquí. Professor de Filosofia, jubilat també de la universitat i molt present a tots els moviments i activistes per pau i en aquest cas en les mobilitzacions per Palestina.
I també hem de comptar amb Pep Juárez, que probablement s'incorporarà ara, però per problemes personals potser estarà un poc més de temps, que és membre de Mallorca per la Pau i també amb una gran dedicació a les mobilitzacions que s'han pogut fer fins ara aquí a Can Ostre pel tema de la Pau i de Palestina.
Bé, gràcies a tots tres, fins i tot a en Pec, que ara no hi és, però que suposen que arribarà, per participar-nos en aquest col·loqui. I només per introduir el debat i de moda molt general, vos llenço una pregunta.
Com veus la situació actual? Quines possibles perspectives, solucions, sortides, pensau que hi pot haver? Que passen aquests pactes que s'afirmen, que no s'acompleixen o que són bastant dubtosos que siguin signables i que no han signat els actors principals, algun d'ells? Com ho veus tot plegat?
Vinga, comenceu quan vulgueu. Gràcies, Irene. I d'un tentador no es tendrem molt, cosa que no me caracteritza, però crec que el primer que s'hauria de fer és dir que aquest pla de pau no és un pla de pau, aquell d'autubre del 2025, sinó que és una nova fase de la guerra. És a dir, l'objectiu és...
i es va aplicar el pla colonial de Trump, que s'uneix amb el vell pla colonial del sionisme i endurit,
i mantenir el genocidi, no aturar el genocidi, però far-ho amb noves formes. És a dir, la imatge que ha donat el Netanyahu és una imatge massa dura. I sobretot les opinions públiques de països, fins i tot els europeus, que no han participat d'una manera particularment activa en aturar això, els obliga a dir el manco que no se mostri com és. Jo crec que això són els primers punts. I volia dir dues cosetes més, si me'l permeteu.
és que s'ha produït, dins tot el cas d'aquesta situació colonitzadora des de l'any 47 i abans, s'ha produït un nou ordre a Orient Mitja. I a més, aquest ordre se'l situa, i en bona mesura ho és, però per relons diferents, el 7 d'octubre del 2023, és a dir, a l'operació inundació de l'Alxa, quan de Hamas, ataca...
El primer que s'ha de dir és que Hamas, a banda de ser una cosa molt més complexa que un grup armat només, i molt manco, no més religiós, té un contingut molt més interessant, l'únic que ha fet és el dret a la defensa, perquè això ho diu l'Olen.
quan els habitants d'una zona colonitzada i ocupada tenen dret a defensar-se. I justament on hi havia aquells campaments, que a més eren fonamentalment campaments militars, s'han introduït defensant la seva terra, que havia estat ocupada militarment. Una altra qüestió són els possibles crimes de guerra que s'hagin produït. Però la seva acció no és una acció terrorista, segons declara la pròpia ONU.
I quan fa això és interessant perquè ho fa en el moment que hi ha una enorme crisi política a Israel. Mai no hi havia hagut una crisi política com l'actual. Aquest govern de coalició amb gent d'extrema dreta, Netanyahu, que intenta salvar-se dels judicis per corrupció, etc. Aquí hi ha, han fet que una crisi que no havia estat mai vista des de la fundació o l'auto fundació de l'estat d'Israel,
I, per un altre costat, també se demostra la no invincibilitat d'Israel, el que demostra Hamas és que se pot vèncer, tot i que sigui circumstancialment Israel. I després tenim un moment en el qual Israel i els Estats Units abans de Trump ja s'havia fet amb en Biden, el que han fet és eliminar, ignorar,
el factor palestins en el que és la firma de la paraula o el paper Orient Mitjà. Ja estava prèviament eliminat. És a dir, tota aquesta situació fa que aquesta entrada, aquell atemptat de Hamas, reuneixi unes condicions particularment inauguradores d'una nova etapa.
L'altra qüestió és el dels acords d'Abraham. S'havia aconseguit signar els acords d'Abraham, que són totes les grans monarquies, aliats dels Estats Units, els països àrabs, que els governs mai no han donat suport a Palestina. Sí, els pobles, perquè altres governs sí, però no aquells que han signat els acords d'Abraham.
i que està molt interessat Israel en que se faci, perquè això suposarà la integració, l'ambició d'Israel dins l'àrea, des d'una perspectiva geopolítica, econòmica, etc. I a més, perquè tots estan d'acord, tots estem parlant d'Arabia Saudita o de Qatar, estan d'acord en eliminar la idea de l'estat palestí. No els interessa l'estat palestí, no només és Israel, no només els Estats Units, no només és per activa o per passiva Europa, però també els signataris d'aquells.
Finalment, aquesta inundació de l'Aqsa que es concediu aquell atac obliga a confrontar la situació palestina i sobretot obliga a respondre en qualque mesura al Netanyahu. No és que el de Hamas sigui la causa del Netanyahu, la causa d'anys i anys, de més de cent anys enrere, però sí que s'utilitza i a Israel el Netanyahu se va obligat
a fer qualquer cosa. Jo crec que aquell és el punt de partida que hauríem de mirar. Després hi ha un cas, entrem més en detall. Gràcies, Alex. Ell és bastant esper amb el tema. Jo, des del meu punt de vista, com a dona i com a persona que participa en moviments per la pau, com Mallorca per la pau, doncs veig, per exemple, a les xarxes que hi ha una sèrie de
que surten sobre la Haya, per exemple, signa un que parla de la guerra no ha acabat, la guerra no ha terminat, no s'ha acabat la guerra, com deia, el tema del pla de pau en si mateix, ja d'entrada no es compleix, està signat per dues persones, bueno, no està signat, però és igual, està proposat per persones que són
des del meu punt de vista, feixistes totalment, tant de Tanjajos com Trump, tots dos, i per motius que no s'acaben d'entendre hi ha molta gent que els assegueix encara, malgrat que molta gent també s'està adonant que tenen davant dels seus governs persones perilloses, i perilloses igual que les tenim aquí, que també tenim feixistes bastant perillosos.
Llavors, què passa? Que en allà, com ens deia l'Àlex, aquest conflicte dura de fa molts d'anys. El 48, em sembla, o el 45, va ser quan la ONU en parla ja d'aquests dos estats. L'Aia diu amb tot aquest tema del Pla de Pau, s'han de retornar les persones que han estat pels dos bandos presoners o assassinats. I si veiem imatges, és terrorífic, no?, veure...
Mares i pares que estan esperant els cadàvers, que ja ho saben, de la seva gent. Això pot ser un pla de pau, això és impossible que doni pau a ningú. Això està creant més trauma del que ja ha patit tothom que ha estat amb tothom que viu encara, perquè hi ha molts que ja n'hi viuen. És impossible que d'aquí surti un pla de pau, és impossible perquè no s'estan...
atemparant els ànims d'alguna manera, no s'està ajudant al poble palestí, no se li està dient a Gaza, ai, perdó, a Gaza, no se li està dient
a Netanyahu. Prou de tot això. Sembla que li estem donant peixet, una mica. Faràs això, molt bé. No. Europa, és que no ha mogut un dit pràcticament en molts anys. No és que no és d'ara, és de fa molts anys. Ara, de cop i volta, han començat a sortir moviments potents a tot el món i sembla que això els ha fet moure alguna peça. No sé, a l'Àlex potser ens ho pot dir millor.
si això ha fet mort alguna peça, però jo crec que en general els importa ben poc el que pensem a la resta dels.
dels humans. Aquesta gent manipula com volen i ho fan per temes econòmics, bàsicament. Ho fan així a tot arreu, a tot el món. I com això, altres moltes coses. Quedo aquí de moment. Una de les coses que volia plantejar és precisament la tardança i la cautela d'alguns països occidentals respecte a denunciar que alguns han començat ara, darrer moment, el genocidi del poble palestí i mans d'Israel.
Creus que és degut únicament a les seves submissions les directrius als Estats Units? I concorren també a interessos econòmics d'aquests estats. Altres interessos, com deies tu, de geopolítica, Àlex, no ho sé, tot depèn d'això, dels Estats Units i d'en Trump. Ho dic des de la perspectiva nostra, digue, del món occidental en el que estem.
La primera cosa que hem de veure és el món occidental. Aquell oxímor on es diu que són democràcies liberals o democràcies liberals.
o una dreta molt extremada, que, a diferència del que passava amb el feixisme històric, són normalment neoliberals, ni tan sols no s'amaguen darrere una qüestió nacionalista. I, per tant, som partícips d'aquest projecte colonial de Netanyahu, d'Estats Units, i recordem que aquest projecte colonial que es diu Israel, que Israel, com tu me'n digueres al principi,
Irene, quan deies que això és un mite, és un conte, és la Bíblia, i només la Bíblia jove que parla d'això, i recordem que tot això del sionisme, de tornar a l'estat d'Israel, quatre dies abans de decidir això, s'estava pensant que seria Argentina, o que seria el Congo belga, o que seria la península de Sinaí, és a dir, després se va decidir allà, o sigui, no hi havia aquest tema, però que tot això va néixer a mitjans del segle XIX.
La majoria dels jueus eren europeus. Recordem que molts d'aquells jueus,
i mirem el que era la classe obrera llueva, l'antisemitisme que existia deia que no se podia resoldre amb el sionisme.
com els altres, però l'antisemitisme era només un element més per dividir la classe obrera de la burguesia, que per tant s'havia de lluitar contra això, i que era un error fugir cap a un altre país, perquè això els hi faria partícips, hi ha moltes declaracions de líders sindicals, jueus, en aquest moment, d'Estat Units, de la Terra, això els hi faria allunyar-se i fer-los partícips d'un projecte colonitzador d'ocupació europeu,
que va ser el ministre de l'Interior i després el ministre de la Defesa Exteriors del Regne Unit, quan el Regne Unit era dirigir el protectorat de tot el que és l'Orient Mitjà. Curiosament, l'any 2015, si no vaig xerrat,
va fer una llei que impedia els jueus a emigrar o a assentar-se al Regne Unit. Els prohibia entrar, perquè els pogromos es havien expulsat de tot el que era l'emperi serista,
però després hi ha la famosa declaració de Balfour, que és justament la declaració fundacional d'Israel allà on és. És a dir, Balfour, ministre de l'interior primer i dels exteriors dels Estats Units, perdó, del Reino Unit, va aconseguir unificar una cosa que teòricament no és unificable, però que si ho és, era profundament antisemita i profundament sionista. Allò és el moment fundacional de la creació de l'estat d'Israel amb totes les conseqüències i en totes les característiques
Què té? A veure, la Maribel ha dit una cosa que bé, que nosaltres tenim molt present i és que la ONU i la Corte Internacional ha declarat Netallano criminal de guerra però... I què passa? Netallano segueix relacionant-se amb tots els governs de...
puc dir del món i sobretot del nostre món com si res hagués passat que hi ha que fer per fer complir unes resolucions de la ONU ja sabem, és dret internacional el que suposa és que no és d'obligat compliment a cap dels estats però bé, és la ONU no sé, aquesta impunitat com es pot acabar això?
Aquesta impunitat, el problema és que no s'ha acabat tampoc el nostre país. El feixisme que tenim en aquests moments, el feixisme, sigui d'on sigui, té unes característiques i són les característiques de voler dominar els altres.
primera i principal, de fer allò, tothom ha de fer allò que volen els feixistes, directament. Això ho veiem aquí i ho veiem a tot arreu. Aquí no s'ha acabat el feixisme. Mireu si és difícil, aquí parlo, clar, de la guerra d'Espanya, que molts diuen guerra civil, però que de res de res va ser guerra civil. Es va manipular, doncs el feixisme segueix manipulant. I clar, quin és el problema que tenim? Que ens han fet caure en un parany, des del meu punt de vista, de...
Som esclaus d'una manera, d'un sistema que hem acceptat d'alguna manera, aquest sistema ens arrastra a unes situacions que no ajuden a que desaparegui aquest feixisme, perquè també estem
Parlàvem ara fa una estoneta del tema del món educatiu, no s'ha parlat del món educatiu tampoc de totes aquestes qüestions, que és el feixisme, això no es parla del món educatiu, ja no parlem de la guerra d'Espanya, no, no. Què és el feixisme? Com es pot combatre el feixisme? Com els alumnes tenen esperit crític? No ho tenen, aquesta és la veritat. Jo he treballat 35 anys com a psicòloga, psicopedagó, en centres educatius intentant ajudar pares, alumnes,
I clar, tenen tants problemes a nivells personals que realment, i en altres qüestions, que els hi sobrepassen. Aquesta és una evidència. Es pot aturar això? Jo m'ho pregunto també. Ja m'agradaria dir, ui sí, d'aquesta o a l'altra manera, però jo ho veig molt, molt difícil.
Jo crec que amb el que tu estàs dient ara, Maite, però també la reflexió que havia fet ara inicialment a Irene, jo crec que podem trobar fins i tot un punt d'esperança dins la pròpia situació d'Israel-Palestina.
La situació que tornava a posar en primera línia damunt l'agenda la qüestió palestina que s'estava intentant amagar. És veritat que està condemnat per l'ONU,
però fa algunes coses que són interessants pel projecte colonial, perquè estan en la línia d'aturar una cosa que no només fa referència a Palestina, sinó que és l'actitud de pobles que s'estan rebel·lant contra l'opressió, que s'estan rebel·lant contra la colonització, que s'estan rebel·lant contra tota una ideologia que, com tu ben deies, està absolutament amarrada de feixisme,
Primer les víctimes del feixisme, però ser víctima d'una cosa no t'impedeix produir les mateixes víctimes. No és veritat que l'Holocaust... Ni reproduir-ho. Perquè ells ho diuen moltes vegades. L'Holocaust ha estat el crim major de l'humanitat i per tant nosaltres mai no podem cometre un crim contra un altre poble perquè l'únic que feien és defensar morts. Això és el mantra de Netanyahu i de molts altres presidents que l'han prespresident.
però fa coses que han estat molt aplaudides per part d'Europa, per part d'aquesta gent que està actualment a Europa, d'Estat Units, etc., que ha decapitat tots els eixos de resistència que no van suport a Hamas. Recordem el que ha fet el Líban, el que ha fet l'Iran,
El que ha fet el Gèmen, però fins i tot el que s'ha fet a Síria. A Síria actualment governa el cap més visible de l'estat islàmic d'allà. El primer deure que tenia quan s'aixecava era destruir l'estat d'Israel. Ha estat l'aliat màxim de l'estat d'Israel perquè ha aconseguit treure
que es va donar suport, tant és volar com en el cas de Hamas.
que no es pot fer. El mateix exèrcit està rebutjant les accions
No, no, no, no, no.
A Europa comença a haver-hi una pressió social que fa que comenci tot aquest reconeixement de l'estat palestí o de la solució dels dos estats que tothom se n'havia oblidat i estava tan contents de fer-ho, però tot aquest reconeixement és perquè la pressió social és enorme. Això suposo que ho parlarem després, però veiem això i a més que també hem de veure una altra cosa, l'optimisme dins del pessimisme extrem. No aconseguir res Israel agassa.
no ha aconseguit destruir Gaza, no ha construït que la gent abandoni Gaza, és a dir, no ha tingut una victòria d'allò que se proposava i no ha destruït jamás, perquè jamás no és un objecte, no és un exèrcit, és un moviment enorme, que més cada vegada que un entra en un altre, és una manera de ser, perquè l'únic que pot defensar els palestins és continuar,
El que s'ha de fer és que no renunciar, perquè suposa renunciar tota la seva història. Per tant, això és interessant.
Els estats aliats d'Estat Units, allà, al propi Orient Mitjà, però també els europeus, veuen molt bé la derrota de l'eix de la resistència, veuen molt bé el que s'hagi aturat Hamas i altres organitzacions de l'esquerra que també estan participant, però comencen a veure com un problema l'hegemonia d'Israel.
Israel comença a ocupar un espai massa important a l'Orient Mitjà. Està controlant tot un seguit d'espais o anul·lat alguns espais que tenien la seva existència. I després també veuen com una cosa que no els interessa una possible guerra amb Iran.
Una possible guerra amb Iran desarticular el funcionament i els interessos d'aquells propis estats. La pressió europea, com havíem dit, és allò, per un costat el reconeixement de l'estat palestí per pressió interna, però després volen com un perill una pau israeliana, sobretot si és en aliança estreta amb els Estats Units.
I finalment recordem una gran error de Netanjahu, per continuar mirant el positiu dins el negatiu, que va ser l'atac israelià a Qatar. Què és el que ha fet? Que les monarquies del golf, les grans aliades, les que han permès tot això, me l'havia s'ho dit al cap, de sobte veuen que estan a l'abast d'Israel. I tot això les fa repensar-se.
A veure, és que sempre acabem allà mateix, perquè sempre hem de relacionar íntimament Europa i Estats Units, sobretot en les qüestions internacionals. I bé, perquè Europa pogués ser una altra cosa, aquella Europa que molts prometien quan s'estava gestant...
hauria de sortir Europa de la OTAN per tenir una postuna més autònoma i bel·ligerant contra Israel en aquests moments o dins sa geopolítica internacional com estaves dibuixant tu, Àlex no creus que en aquests moments el paper d'Europa resulta penós, covard, humiliant avui de sa ciutadania i de tot el món aquí
Hi ha una feblesa d'arguments per part nostra que estan dins Europa, com a estat espanyol fins i tot, perquè molts de després d'aquests països a Europa han reconegut l'estat de Palestina. Bé, molts. Alguns, no? I quines implicacions té tot això dins l'àmbit internacional, dins la mateixa Unió Europea, respecten el conflicte, el genocidi i la resta de...
de la situació geopolítica, per exemple. No sé, aquí ja intervenen supostos factors econòmics, polítics, però nosaltres, com deia abans, no mai té. Vull dir, el primer que un pensa, si pensam en Mallorca per la pau i en les mobilitzacions fetes, que han contribuït molt a que molts de governs
se replantegin què han de fer per sobreviure fins i tot ells. És una qüestió humanitària també, no?, a part de fer un anàlisi geopolític. No sé com ho veus voltros, la qüestió del paper d'Europa, Europa, ja no dic Estats Units i Trump, no?,
Quina pot ser la postura que mantinguin? Perquè després hi ha això de la possible formació de dos estats, l'estat palestí i l'estat israeli, com a la gran solució pacificadora.
Mira, jo dos coses. Una, quan l'escoltava amb ell, que ell parlava de tota una qüestió geopolítica que té molt més controlada que jo personalment. Però, per exemple, quan el sentia pensava com es pot acabar això? Bé, pensem en la revolució de los claveles a Portugal, no? Què va passant allà? Van ser els propis militars que van decidir s'ha acabat. No, nosaltres no seguirem aquest feixista que tenim al davant.
Si realment a Israel, el que passa a Israel, culturalment hi ha molta gent que està molt manipulada, però si realment obrissin els ulls i diguessin prou a Netanyahu i a tota la seva gent, hi hauria coses que canviarien per una banda. Per altra banda, intentant respondent a tu, realment Europa és vergonyós. És vergonyós i panós. I si pensem una miqueta, ningú de nosaltres està satisfet amb aquesta Europa que hem muntat.
que no fa res més que encara imposar-nos més i més obligacions que no tenim ni sentit. Ens feia vergonya potser reconèixer que no sabíem que era l'IBEX 35 o coses d'aquestes que van sortint, o el PIB, i resulta que és que no ho sap ningú, que no ho sabia ningú, que després t'has d'assabentar, però les van col·locant, les deixen anar.
I la deute dels països, no? I tu acabes pensant, però quina deute, no? Si nosaltres no som autosuficiès, no podem nosaltres directament ja, no sé, defensant-se si cal, si algú ens ataca. Necessitem l'OTAN? No necessitem l'OTAN per a nada. Necessitem els americans? Per res, en necessitem. Què necessitem? Les seves motocicletes, les Harley's, aquí tenim moltes altres motocicletes bones, no? És que haurien de començar a pensar...
que nosaltres els europeus tenim també riquesa humana a molts nivells, que no ens cal tampoc depèn de segons qui, perquè per mi aquesta és una lluita humanitària, i d'ella depèn realment des del meu punt de vista de la supervivència del món, del món sencer, perquè si guanya Netanyahu, guanya Trump, el món se'n va, encara que seguim vivint, però el món serà impossible de viure, realment, impossible de...
de tramitar, de tramitar no és la paraula, de transitar com a persones humanes. És que el poc que ens queda d'humanitat ens ho estan traient i la gent no se n'adona, no se n'adona. Els feixistes no se n'adonen tampoc. Ahir teníeu que veure quan estàvem allà parlant de la derogació de la llei, les cares que posaven. De la llei de memòria, sí, sí, clar, perdona. És que estàs veient que no se n'adonen, que és humanitat.
No se n'adonen que està molt bé que aquestes víctimes, sé que me'n vaig una mica de tema, però aquestes víctimes que volen homenatjar ara la senyora Proents perquè van caure en un bombardeig, que va bé, és veritat, però són víctimes, se les ha d'homenatjar, clar que sí, però no som realment, no eren realment objectius republicans, era una altra cosa, van ser víctimes
d'aquestes que a vegades es diu de segunda, no? Aquestes víctimes... Col·laterals, se li diu. Exactament, col·laterals, no? Però, clar, no és una paraula que a mi m'agradi tampoc aquesta. No, no, no. Ha acabat sent molt lletja. Molt lletja, clar. Però hi ha víctimes que ho van ser perquè vivien a prop d'un colborí, d'algun lloc, que era un objectiu militar. Però aquí, per exemple, es van bombardar ja moltes ciutats que no eren objectius militars, ja no Guernica només, que la conèix tothom, però Catalunya, Barcelona, València i moltes més.
Eren objectius militars aquests? No. Era guerra contra civils, directament. La carretera de Màlaga-Almeria, tornem al mateix, eren objectius civils. I es va bombardejar, a més a més, quan el Baleares, a sobre el que tenim aquí,
amb el monument de Safaxina, i ho van fer expressament. Netanyahu està fent el mateix amb Palestina, el mateix, vol exterminar humanos, però està exterminant a més a més a la seva pròpia gent, perquè els extermina humanament. Aquesta cosa que tu deies, que estan abasats en que els palestins no són persones,
És molt terrorífic pensar així. No són persones, els palestins, per a ells. Són animals. Hòstia, com és possible que haguem arribat a aquest estat? Vull dir que si els propis israelites no se n'adonen i no donen la volta a la situació, jo crec que és molt difícil, del meu punt de vista.
Aquesta és la bona notícia, és que hi ha molt d'irralians que s'estan fent. Hi ha irralians que fins i tot argentins, els jueus argentins, que estan tornant a Argentina amb en Milei. Penseu-vos com avançant de Tanjajo per tornar en el moment de Milei.
Hi ha gent que no ho suporta. Tenim declaracions d'exsoldats que li van demanar què s'ha de fer perquè no podem fer res.
que és l'altra bona notícia. Pensem en el que va ser la Volta Ciclista d'Espanya. Això ha estat una revolució de la societat. Això ha estat dir-li que podem fer això i farem més coses i ens podeu insultar el que vulgueu. Són molt més forts i s'han multiplicat.
No és el que va ser. El 2024, quan vam fer aquestes acampades, i encara hi havia en Biden, però després va entrar en Trump i va ser menys fi, però feien el mateix, però feien això. Declaraven que era terrorista,
I aquells que es jugaven tot i es van jugar molts, la beca, la matrícula, i van aconseguir que allò funcionés. I Alemanya, que actualment és el país, segons les enquestes més de dretes que tenim a Europa, fins i tot més que França,
les possibilitats de resultats, etcètera, hem tingut a Berlí. Una de les manifestacions més importants fa poc, i són manifestacions enormement combatives. I mirant el que està passant actualment als Estats Units, aquestes manifestacions contra en Trump. The no kings. Jo espero que aquells kings també siguin els reis famosos de les dinasties sionistes, o bé, jueves.
Hi ha també el cas d'Austràlia, una manifestació mai vista allà, quilomètrica. No sé si la vareu veure, aquella que està filmada... Sí, sí, aquella... Brutal. El tren, no? Des del tren. Sí, que està en un pont... Sí, sí. D'això també volia dir, perquè ara ja mos queda poc temps, crec que...
Aquestes mobilitzacions populars, perquè són mobilitzacions populars que fins i tot a partir d'elles, vull dir, la dreta fa uns mesos va començar a posar-se nerviosa, la dreta nostra i tot, i dir això no és un genocid i no voler xerrar d'aquesta paraula i tal. Quan va veure que la cosa anava més...
Creus que dins el que xerraven, el paper canostre, del que puguem fer aquí canostre, té una efectivitat? Quina efectivitat tenen tots aquests actes? Jo l'hi veig, però m'agradaria...
no sé, analitzar-la un poc més a fons, no? Des de concentracions, manifestacions, boicots, com des d'Àlex, el de la volta ciclista, o el de l'Eurovision, i...
O el festival de Kansas de Venècia, crec que ha estat també. Amb participació dels actors, actrius, actrius jueves que deien jo sóc jueva i disc a Palestina.
Això, això arriba molt més enllà. No són només les xarxes socials, els TikToks, si arriben que també es poden utilitzar els TikToks i s'utilitzen molt bé per això. Però s'arriba i és de baix a dalt. La llibertat, ja ho sabem, si no la conquerim cada dia, la perdem cada dia. Per tant, sí que funcionen i funcionen molt bé.
I té efectes. Com a mínim dins que nostre. Té efectes, jo estic segura. Nosaltres com a Mallorca per la Pau, quan es va formar, no fa tants anys, fa un any justet i una mica més, teníem molt clar que no podem aturar les guerres del món, perquè nosaltres anem cap a...
intentar crear una cultura de la pau, que és una cosa molt diferent, és d'alguna manera conscienciar, és el que nosaltres pretenem, conscienciar la gent, que la gent se comenci a adonar, que la gent es mogui,
que la gent no es quedi de mans creuades mirant la tele, perquè a més a més no retransmiten directament totes les veritats que van passant, no? Per tant, a veure, que remogui les consciències i els cors de les persones, és el que pretenem realment, no? I jo crec que això és així, és el que deies tu, tot el que va passar a Madrid, per exemple, amb la volta a Madrid i amb altres poblacions que anava passant la volta,
va ser realment important i significatiu. I la gent jove comença a despertar, evidentment que encara no, perquè tampoc estan acostumats, però donem la paraula a la gent i la gent respon. La gent respon quan tu demanes ajuda, ajuda i dies les coses pel nom, pel seu nom, que això és importantíssim. Un genocidi és un genocidi i una guerra és una altra cosa. I allò és un genocidi i el genocidi continua.
I començar a dir que terrorisme ho apliquen a tot el que no els va bé. Doncs no, clar. No, unes terroristes quan no ho té un estat. La defensa és una altra cosa. No, no ho dic, és així com funciona. És a dir, el que fa un per defensar-se a si mateix i si no té un estat és terrorisme. Per un genocidi, quan l'estat és reconegut, no ho és. No, això és el que te dic.
Sí, per acabar una mica, no sé, si volíeu afegir alguna cosa... Tot això, per si no te sap greu, d'allò que demanaves de la mobilització, fes-te tu si és important per allò que comentàvem. Una de les primeres coses que s'ha visualitzat és que hi ha molt de jueus profundament tanticionistes. Mireu les manifestacions dels Estats Units i veureu que entre els que duen la Kufia i la bandera palestina hi ha uns senyors molt raros
que duen unes sèries i tal, i que també duen la bandera palestina. Aquests són els de naturer i carta, és a dir, els guardiers de la ciutat. Aquells també creuen en un mite, perquè també creuen que són el poble elegit, etc. Però ell diu, fins que no vengui el Messias, nosaltres hem d'estar a la diàspora. Per tant...
Aquells Netanyahu i companyia i els sionistes, el que són, són uns herètics. I aquesta gent ha anat a celebrar en Hamas i està convidada per Hamas a celebrar atemptats de Hamas. O ha estat convidada a Iran també a celebrar això. I estan en contra de l'estat d'Israel.
Però també hem vist altres jueus, sobretot a Nova York, que són treballadors i treballadores intel·lectuals, actors, actrius, que han dit clarament que estan en contra d'això, que això no els representa, això és importantíssim. I després hem vist una altra cosa important, qui són els autèntics sionistes?
Són els mateixos que van aplicar l'holocauste. És a dir, els feixistes, els reaccionaris, els supremacistes blancs i els evangelistes. Qui, als Estats Units, repeteix la idea de Sion, la idea del poble elegit? Justament aquesta gent radical, racista, que van ser més propietaris d'esclaus durant molts anys. I, finalment, el que sí volia dir és l'enorme importància que ha tingut la flotilla.
La flotilla, teòricament... Sí, no n'han xerrat de la flotilla. La flotilla havia de fer una cosa que sabia que no se podia aconseguir i que havia de fracassar, que era dur l'ajuda alimentària a Gasna. Però aquest fracàs era necessari per obtenir dues enormes victòries. La primera, demostrar...
que l'estat d'Israel es genocida, es feixista, es torturador, amb el que recordeu la cara d'aquest ministre de Seguretat, torturant les companyes que estaven per allà, insultant-les, fent-se fotografies...
Carregant-se totes les normatives de la guerra, fins i tot d'allà. I alhora van ser els primers, no palestins, que van aconseguir estar allà i mostrar el que passava en la pròpia pell. I a més, no només això, sinó que ha estat un mobilitzador, una mobilització enorme per incrementar la resposta ciutadana.
La resposta ciutadana és molt bona, però també hem de veure allà les pròpies contradicions que estan tenent els estats. No tots estan d'acord amb el que està passant. En Netanyahu se'ls està d'endemà i el que ells volen no és aturar el genocidi, sinó que no se vegi, que sigui més discret. I malauradament hi ha massa uís mirant cap allà perquè allò pugui ser més discret. Jo crec que aquesta és la bona notícia. Bé, xerradon d'esperança i que en teníem poca, però...
Evidentment sempre en queda un poc i estic d'acord amb moltes. Hem d'acabar aquí. També ho dèiem al principi, això no s'ha acabat i haurem de seguir analitzant dia a dia els esdeveniments, intentant no defallir davant un futur incert.
poc encoratjador, però que no ens dissuadirà d'aturar-nos. Moltes gràcies a vosaltres dos. En Pep crec que no ha pogut arribar. M'hauríem tingut un altre punt de vista, però ja està bé. Moltes gràcies, Àlex. Moltes gràcies, Maite. Gràcies a vosaltres.
Transitant el present entre la filosofia i la literatura. Transitant el present entre la filosofia i la literatura.
Inaugurem avui aquesta nova secció amb la col·laboració d'en Petro Averso, que cada 15 dies mos acompanyarà amb un nou comentari sobre un llibre que pugui il·lustrar des d'una perspectiva literària i filosòfica aquest món actual tan difícil d'encaixar i de poder convertir en gaudi lector. Des de la Biblioteca de la fi del món, connectant-me amb en Pep, hola Pep,
Hola, bona tarda, com esteu? Bé, nosaltres bé. Tu, com sempre, et sabem envoltat de llibres i de papers. Què mos presentes avui com a bon primer dia? Bé, primer, gràcies Irene. Primer, volia donar-vos les gràcies per Onatac, per el grup que du el programa, per oferir-me aquesta possibilitat d'estar uns quants minuts amb vosaltres.
Això és el primer de tot, moltes gràcies. I després dir-vos que sí, aquesta serà una...
una secció a curteta amb el temps, només enllà de 10 o 12 minuts, però volem que sigui també un espai obert. Un espai obert, i si estiguéssim així en pla un poc líric, diríem que gairebé obert i limitat. Però bé, és un espai que hem posat per títol transitant el present.
Molt bé, endavant, Pep. Avui anem atreçats, per tant, endavant. D'acord. Transitant vol dir caminar. Caminar a ritme lent, el mateix ritme que estan fent aquestes cròniques, una mica lentes, una mica tranquil·les, no?
I transitar ens serà una passejada, però no serà una passejada solitària. Ens acompanyaran la literatura, amb la poesia i la narració, i també la filosofia. Molt bé. Això espera. Literatura, filosofia, que no tindran un territori molt definit, massa definit,
però que s'aniran alternant en aquest programer. També ens agradaria que ens acompanyés la música, però això ho hem de veure amb el temps perquè depèn de qüestions tècniques i ja ho veurem. Vinga, comencem. Començarem envoltant un nom que durant els últims temps
ha aixecat moltíssimes consciències darrere dels dies, moltíssimes consciències de solidaritat arreu del món i de forma molt especial també a la nostra terra, a les illes. Estem parlant de Palestina, estem parlant de Gaza, de Cisjordània i també dels milions de palestins obligats a pollir i a deixar la seva terra escampada pel món.
Respecte a la cultura palestina que ja estem entrant, a mi se m'acudeixen molt veument dues notes, dues notes de definició molt senzilletes. La primera és que aquest poble tan matxacat, tan destrossat, tan ignorat també, té un nombre d'intel·lectuals molt importants.
que és el que és el que és el que és el que és.