Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Ona Atac, el programa d'atac Mallorca a Ona Mediterrània.
L'OMS defineix una addicció com una malaltia física i psicoemocional crònica i recurrent que crea dependència o necessitat d'una substància, d'una activitat o d'una relació. La pèrdua de control sobre un mateix i un comportament sovint compulsiu són dues de les seves característiques més notòries.
Les edicions poden ser de molt de tipus, algunes d'elles purament comportamentals, que no són fruit del consum d'una substància, però que duen cap a conductes impulsives i repetitives. És el cas de les ludopaties, que actualment presenten un creixement alarmant.
o de la ferramenta a les pantalles del telèfon mòbil per accedir a xarxes socials, a grups de WhatsApp, a vídeos de YouTube o de TikTok, cosa que s'estén en tots els àmbits de l'activitat humana, privada o pública. També podríem parlar d'altres addiccions com l'addicció al treball, el sexe, l'exercici físic, les compres...
i d'altra banda es troben les edicions vinculades al consum de determinades substàncies entre les quals destaca el tabac, històricament integrat socialment fins que ha esdevingut objecte de combat institucional valent-se de mitjans propagandístics, legislatius i sanitaris que han suposat una davallada notòria del seu consum entre la població.
El tabaquisme és una de les poques edicions que afecten exclusivament a la salut, sense incidir en l'aspecte conductual i de relació social del consumidor.
Pel contrari, l'alcohol, que també destaca pel seu consum generalitzat i socialment acceptat, és la substància més psicoactiva i de major risc psicosocial, ja que augmenta la química cerebral i condueix a una pèrdua total de control, provocant trastorns de conducta i un augment de l'agressivitat, amb greus problemes per dur a terme tasques, obligacions i les relacions socials quotidianes.
Tot sovint el resultat final sol ser la ruptura de les relacions familiars i l'aïllament social, per no parlar dels problemes en la salut, malalties hepàtiques, cardiovasculars, càncer, i que solen conduir a una mortalitat prematura.
Però les substàncies addictives per antonomàcia són les drogues recreatives, des de la marihuana fins al fentanilo, heroïna, cocaïna, metamfetamina, drogues de disseny, així considerades recreatives pels seus efectes euforitzants, excitants o relaxants i al·lucinògens en alguns casos, que modifica la consciència de la persona i generen tot sovint situacions de violència i de delinqüència.
a més a més de l'alt risc per a la salut. El seu consum presenta un fort component social, sovint vinculat a determinats col·lectius i a àmbits d'oci, joves, professionals, marginats, oci de la classe alta, sempre depenent del cost de la substància que progressivament s'ha anat abaratint per ampliar el mercat.
En aquest sentit, el fet de la seva il·legalitat a nivell internacional i com a conseqüència de la globalització ha suposat el sorgiment de tot un entramat d'organitzacions criminals i de negocis altament lucratius, generadors de grans fortunes, especialment els països rics, que obtenen els beneficis a partir de la producció feta majoritàriament als països pobres.
El dopatge i els psicofàrmacs, produïts principalment per la indústria farmacèutica, constitueixen també substàncies addictives, malgrat el seu ús mèdic i terapèutic. I en tots els casos, sigui quin sigui el tipus d'adicció, es tracta d'un problema de salut pública que requereix tractament mèdic, però també un problema de salut social.
La majoria de les ediccions no són una novetat, des de temps immemorial han constituït una via d'escapada o fins i tot de creativitat en el món de l'art. Però el que importa és analitzar la societat actual i constatar la seva incidència en el funcionament i benestar col·lectiu i individual i, especialment, establir causes i possibles solucions per minorar els seus efectes.
Resulta rellevant que als països desenvolupats on és major la tendència a consumir alcohol o substàncies addictives davant situacions personals problemàtiques que causen ansietat, tristesa o dolor.
A més a més, es tracta de societats altament medicalitzades, on els fàrmacs i altres substàncies tenden a volar pal·liar situacions de soledat, d'estrès, de desarrelament o d'exclusió, en un sistema on la manca de cohesió social, la competitivitat i l'individualisme s'han convertit en formes de vida.
També la recerca del plaer immediat i constant per escapar d'una realitat insatisfactòria, de problemes que es veuen irresolubles i d'una manca de perspectiva i de futur en el qual no es té incidència, cas dels nostres joves actualment, es converteix en una incitació a l'addicció que més a l'abast es presenti.
I en aquest aspecte les relacions socials entre iguals són una font d'addiccions de tot tipus. La necessitat de connectar amb els altres i de no mostrar-se diferent a la resta a costa de la pròpia identitat, si és precís, arrossega sovint, en àmbits molt diferents, a l'adquisició de determinades addiccions que contribuiran a que sigui acceptat pel grup.
I dins aquesta línia, la dependència del mòbil amb tot el que suposa de pertinença a xarxes socials, del contacte permanent amb grups de WhatsApp, d'estar al dia amb el darrer TikTok viral amb el YouTube, de tal o qual influencer, s'ha convertit en un fenomen social que no només afecta els joves, sinó que traspassa dades i condicions fins a instal·lar-se, inclús en àmbits laborals i professionals.
I resulta paradoxal que el que sembla sorgit com a forma de contacte col·lectiu, obert i lliure, hagi esdevingut l'element més individualitzador i inhibidor de les relacions personals, aïllant persones i convertint-les en dependents d'una pantalla durant totes les hores del dia.
I per analitzar una mica les edicions en el nostre entorn actual, tenim nosaltres tres persones que per un motiu o altre les coneixen de prop.
Isabel Coma, benvinguda. Hola. Una vegada més. Infermera jubilada, però infermera tota la vida, com diu ella. Antoni Paretz. Bones tardes. Director de projectes i comunicacions de Projecte Home. És així. Així és.
I Guillermo, membre d'Alcohòlics Anònims i vocal d'Institucions. Benvingut. Hola, gràcies. Bones tardes. Bé, per començar, ja sabeu, aquí venim a intentar mirar què passa amb tot això de...
de les adiccions en el moment d'avui. I com s'haurien d'afrontar, per exemple, tant a nivell individual com col·lectiu? Com es pot substituir la necessitat que generi una adicció per un comportament més lliure? I si no poden canviar el nostre entorn i sense canviar el nostre mode de vida, les relacions, les aspiracions, se poden superar les adiccions?
és prou ampli aquí perquè cadascú intervengui com vulgui jo podia començar intentaré contestar la darrera pregunta si se poden superar les addiccions si se poden superar però no és fàcil no ens han d'enganar les addiccions apareixen per qualque cosa fa molts anys que estan aquí no és una cosa de la societat de vegades se parla
Algunes d'elles sí que podrien ser de la societat actual, quan parlen de pantalles, quan parlen de xarxes socials, aquestes addiccions comportamentals sí que són més modernes. No en quant a un joc, perquè un joc, per exemple, que és una addicció comportamental sense substància, és molt antiga, però altres sí que han aparegut. Les sí que se poden superar, sí, en dificultats, en veïnes, i en una cosa que també segurament en parlarem, en prevenció.
I dic prevenció perquè sempre és la germana pobra quan parlen d'addiccions. No sé si perquè se necessiten una vegada respostes immediates i les inversions van sempre tractar una cosa que ja està damunt la taula.
i invertir en coses que no passen ara, sinó que passaran d'aquí 15 anys, a vegades no s'acaba de veure. Ni saben, a vegades, de les pròpies famílies, ni saben de les pròpies institucions, ni els governs, ni les empreses, perquè cercen, a vegades, respostes immediates, però sí que aprofiten en aquest moment per fer una crida
la prevenció, i ja no prevenció quan parlen de droga, sinó prevenció des de ben petit, des de persones que no s'ha de parlar de droga, no s'ha de pagar els substants, s'ha de parlar d'habilitat social, s'ha de parlar de comunicació, s'ha de parlar de capacitat de mostrar els sentiments, capacitat de gaudir d'una oci saludable, de moltes coses. Per tant, aprofito aquí ja per posar aquí damunt una cosa que va un poc abans de les addiccions, que ja és una manifestació d'una malaltia social, però que se pot començar a fer-hi feina abans.
Com vulgui. Estic absolutament d'acord amb el company. El fet és que tenim constantment situacions que són fàcils d'arreglar però que estan aquí, que són els que recorden constantment que ho pots fer. Puestos on se juga. Està farcit. Al meu barri n'hi ha tres d'aquests grans.
que és un barri senzill, que veus sempre plens, que no veus per què han d'estar. Després, el tema de l'alcoholisme, venen l'alcohol a qui sigui, i com sigui, i dolent damunt. No, no...
no hi ha forma d'aturar això, sí que hi ha, però no hi ha voluntat general. Segons quin govern està, ho intenta i ho va intentar, però de fet continua. I mentre tinguin aquestes coses i la gent
pugui entrar a qualsevol lloc, se gasten la setmanada o tot el que han guanyat, i fent feina, sí que fan feina. I l'alcohol els serveix a la quantitat de gent que no té d'on viure i que viu al carrer. Llavors completen la seva situació oblidant-la.
Aquí m'ho troba moltes vegades entre una decisió que s'ha de prendre, que és que les llibertats individuals han de respectar les llibertats individuals i segona, fins a quin punt s'aparen a començar a legislar les lleis per exemple les qüestions de joc,
No sé quants fumadors, però segurament n'hi ha més d'un que està fent ús d'una droga. Fins a quin punt es pot legislar? Fins a quin punt es pot prohibir? A les societats que s'han intentat quins han estat els resultats?
parlava de les cases de joc. Només dono una data que dona poca idea. A vegades podem parlar de les cases de joc. Una de les coses que succeeix és que, per exemple, les begudes són molt barates. Per què? Perquè el que s'intenta no és que aquella persona només vagi a veure allà dins, sinó que vagi i estigui moltes hores allà dins. Per tant, aquesta lluita entre la llibertat individual se pot, un legislar això se pot. Bé, en Oriol, supos que no ens hi posarem avui, però hi ha molta...
Tot el que hi ha, per parlar de fins a quin punt podem legislar, podem parlar d'edats, fins aquí s'han començat a fer coses, el tabac, la venda d'alcohol... Podríem fer moltes més coses.
Hola, bones. Jo només puc donar la meva experiència, la meva experiència personal. O sigui, jo vaig començar... Primer vaig començar a fumar. El col no el tocava molt.
però no vaig tardar molt de temps. Me vaig untar amb una gent i ja consumia alcohol i drogues. I, bueno, la qüestió és que en el principi
m'ho passava a dir, m'inhibia, tenia, no sé, notava que podia xerrar, ai, podia xerrar, anar a la discoteca, xerrar amb les...
A esas ninas, esas donas, a hacer... Lo diré en castellano. Bueno, pues al principio sí, me lo pasé bien. Pero esa nube fue corta. Porque, como bien has dicho tú antes, esto es una enfermedad física, psíquica y del alma. Y claro, mi vida cada vez se fue degradando más.
¿Qué hacía? Ya llegó... Bueno, hice de todo, hice mucho daño, desde luego, me hice mucho daño a mí, hice mucho daño a los que realmente me querían. Los amigos los fui perdiendo, esto hablo en años, en constancia, los fui perdiendo...
Poco a poco porque los amigos que realmente me querían me decían, no, Guillermo, ¿por qué no dejas de consumir tanto, de beber? Bebe, pero bebe un poco menos. Claro, mi problema no era beber menos. Yo cuando me decían esto me enrabiaba porque decía, ¿qué me dice este? Digo, yo lo que no puedo es parar.
Y claro, esto es la diferencia que hay entre un no alcohólico, que yo eso no lo entendía, era mi lucha constante, con un alcohólico. O sea, un no alcohólico puede coger, puede beber, puede coger un fin de semana su... pasarse y al día siguiente se levanta y dice ya no vuelvo a beber más, no pasa nada. Yo no podía, no podía. ¿Qué pasó? Que cada vez era mi vida se fue degradando más...
Perdí la dignidad como persona, la perdí. Creía que engañaba a todo el mundo y al que más engañaba era a mí mismo. Realmente no me quería. Al no quererme no podía querer a nadie más.
Yo sé que acabé bebiendo y consumiendo drogas para poder seguir bebiendo y lloraba, o sea, yo estaba llorando, lloraba, porque no podía parar. Me molestaba mi hijo, me molestaba mi pareja, pero lo más terrible es que me molestaba, no podía vivir conmigo. No sé cómo explicarlo, pero no podía vivir conmigo.
Ya antes, para cubrir el expediente, había entrado en una clínica privada también,
Ahí, cuando salí de la clínica privada, como tenía un ego, yo lo sabía todo, yo era el ombligo del mundo. Cuando salí de la clínica privada dije, bueno, estos son alcohólicos y yo solo los oí un poquito. El poquito me conllevó accidentes de tráfico o nos podría estar aquí contando mil historias. La cuestión es que
Monté, sé que la última fue una borrachera que pillé muy fuerte con un amigo mío y no fue de las guardas porque yo he aparecido sangrando en la carretera por accidentes y tal. Y recuerdo que sí, que mi hijo me quería quitar las llaves del coche
Me quitó las llaves del coche, me marché y alquilé un coche. Me fui a cenar con este amigo.
en la rápida y ya de ahí me vienen lagunas, tenía lagunas, me vinieron lagunas y al día siguiente me desperté con ese remordimiento de conciencia que tienes, porque también no sabes qué ha pasado, te han estado buscando toda la noche, no sabes dónde has acabado la mitad de la noche, no sabía qué había pasado.
Y recuerdo que mi expareja me dijo, Jesús, si yo soy el problema, me lo dices. Y digo, no, tú no eres el problema, soy yo, que soy un cabrón. Digo, tengo que buscar. Y tenía el ordenador delante.
Y vi la página web de Alcohólicos Anónimos, vi los grupos que había en Palma y llamé por teléfono. Y recuerdo que me cogió el teléfono otro compañero y le comenté, digo mira, dice vente a la reunión que es a tal hora. Digo mira, yo es que lo he intentado solo y no puedo solo, dice es que solo no se puede. Y fui a la reunión
Os diré por qué me quedé. Me quedé porque cuando todo fue sugerido no me obligaron a nada. Me sentí identificado. Pensaba que les habían... Ay, pena. Cuando estuve en la reunión me sugirieron que me quedara en esa reunión. Me quedé en la reunión.
Y yo digo, a esta gente le han contado lo que me pasa a mí, lo que he hecho y tal, porque en esta enfermedad solo tenemos una cosa en común nosotros, es la enfermedad. Y claro, cuando compartíamos me sentí muy identificado con todos de ellos, de todos ellos veía cosas que eran mías.
Y bueno, desde ahí... Nuestro pueblo de la ama nos lo planteamos por 24 horas sin beber. No para tantos años ni tantos de esto. Hoy no he bebido, mañana no lo sé. Yo hoy sigo así, sigo planteándomelo así. Hoy no he bebido, mañana no lo sé. Acudo a mis reuniones...
practico los tres legados que me son, me ayudan egoístamente en mi recuperación, que son la unidad, servicio y recuperación. Desde que llegué siempre he servido, empecé abriendo la puerta del grupo, y bueno, nunca he dejado de servir, siempre he ido sirviendo, y por mi parte pues es eso,
¿Te quieres ya? ¿Eh? ¿Te quieres ya? Ahora ya me quiero. Eso es importante. Ahora me quiero. Ahora me quiero y quiero a los demás. Eso es importante. Es que me puedo poner en los zapatos del otro. Antes no podía. Ellos se tenían que poner. No, no, sí, sí, los puedo entender. Pero te quieres. Es importante. Todo el recorregut del Guillermo.
De totes maneres, ell ja va trobar grups formats, no? I al College Anònims hi ha grups ja formats. I això vol dir que és una cosa molt més estesa de les que ens pensem, no?
I les edicions s'hi tenen a veure amb la soledat, amb aquesta socialització que dèiem. A vegades amb la frustració davant d'una realitat insatisfactòria.
Quins aspectes de la nostra moda de viure occidental ho afavoreixen? Dic nostres modes de viure occidental perquè en els països desenvolupats és on és major la tendència a consumir alcohol o substàncies addictives. Per què penseu que mos arrossega aquest món amb què?
Jo crec que ho veiem, imitem el que veiem, sobretot perquè se comença prest, se comença prest a tot, a fumar. Jo me'n recordo que quan tenia, que festejava, que era ben jove, tots els amics se creien que era tonta, perquè tots fumaven, tots bevien.
I jo perquè anava als uateques, que llavors no hi havia sales de festa, era a casa dels amics. Ens juntaven uns quants amics a casa amb els pares, que estaven per allà. Però la gent bevia.
El que no t'imagines, a més, bo, el que tenia el pare. L'edat d'inici de consum d'alcohol i tabac a Espanya està en 16 anys. El cannabis un poquet més i l'edat d'inici actual, penseu si un nin de 16 anys...
quan el seu cervell està en desenvolupament, és capaç de prendre decisions, que a més són decisions que li faran el reste de la seva vida. El que a molts passa, el que li passa anonins, avui en dia, avui en dia sempre està així,
les decisions tant a nivell laboral com a nivell d'estudis, el que facin aquests anys és el que els guiarà possiblement el reste de les seves vides. Per tant, aquí tenim un greu problema, que és que les addiccions ja comencen. Per què? Moltes gràcies per aquest pensament que no passa res, que som immortals, d'aquestes necessitats a vegades
d'experimentar la necessitat de pertinença del grup fa que se comenci molt jove, la qual té unes conseqüències quan les persones en aquesta edat la necessiten són altres coses. Per tant, ja hi ha un deteriorament cognitiu, biològic, ja per aquest fet que les persones que comencen a consumir en aquestes edats, fins que una persona té les afectacions, inclús moltes vegades, malalties que estan latents, que estan allà, si se consumeixen drogues a aquestes edats tan tempranes, tenen unes conseqüències que ja se desenvolupen de per vida.
Era una matisació respecte a l'edat d'inici, que sí que és cert que aquesta edat tan temprana té unes conseqüències posteriorment molt més greus. Sí, perquè ara passes per davant d'un institut, que estan tots fora fent el descans, i pots anar respirant fins a l'altre. No vol dir que tothom consumeix aquí, tampoc. No, no, no, t'ho prometo, eh? Ni molt gano, sí, sí, ni...
No vull dir això. És clar que aquesta olor ho sents quan passa a qualcú davant teu i te queda la oloreta, perquè aquest és molt reconegut. I sí que n'hi ha. També la pobresa em fa. La pobresa, les diferències. Estan veient que no poden fer res, que no tenen casa ni habitatge, que no tenen res. Què han de fer? Si poden agafar una capsa de vi per dos euros,
i perden el món de davant. És tota una barreja. Per un costat un excés de riquesa, de tendes, de tot, i per l'altre costat és tot, és una mica tot que t'empenya cap a això.
S'ha de decréixer. Potser ara tindrem que decréixer. A la força. A la força. Però ben bé, s'ha de decréixer una mica. Hi ha altres coses. Si veus la joventut que fa esport...
Això és una barrera per entrar en aquestes situacions. L'apoi familiar és imprescindible. Identificar les coses o les trajectòries, controlar els amics dels fills o dels nets... Tot això és realment important perquè un bon amic pot espaiar-te el teu fill per tota la vida.
per tota sa vida, perquè una cosa són... L'alcohol ho pots acabar de deixar, oi que sí? Ho pots acabar de deixar perquè hi ha, però les substàncies són realment difícils. Bé, no seria capaç de dir si és més difícil, a vegades sempre se parla que l'alcohol té unes característiques peculiar, entre altres coses,
Com, per exemple, que qualsevol moviment... Ara sortirem, passarem per un bar, perquè aquí hi vagi, passarem per davant botella de l'alcohol, i no per davant un lloc on se dispensa cocaïna. Per tant, el fet de l'alcohol és una cosa que està molt present, que està molt ficat, que no anem a qualsevol supermercat i passarem per allà, no anem a l'aeroport i estem obligats a passar per davant d'un Dutri Free, allà mos ofereixen tabac i alcohol, a més amb unes botelles precioses que fan molta vida. És a dir...
Però les altres substàncies també tenen els seus condicionats i tenen les seves, per tant, no és ni que sigui més difícil. Bé, deixar les... Nosaltres sempre hem pensat i sempre hem dit que la persona de per si mateix té la capacitat per poder sortir d'una addicció.
Hem de posar més coses dins d'aquesta barreja, com per exemple, persones que ens ajudin, la voluntat, i després anar afegint, perquè m'agradaria demanar quantes que una persona té un problema de dicció, és una pregunta que m'ho fan habitualment, i diuen, no, que és que quan veu molta, quant resserra.
No, quan aquest consum provoca una degradació d'uns aspectes fonamentals, com pugui ser la salut, com pugui ser les relacions personals... Sí, el que explicava en Guillermo. La pèrdua de feina és una cosa global, no fa falta esperar que un estigui...
realment molt fotut, per començar, i després, sempre que hi hagi entitats, en Guillermo ha estat el Col·legio Norma, l'autosuprecepte home, les addiccions, per un tot sol, és complicat, la veritat. No és impossible, però és complicat. Sempre que hi hagi entitats i persones que puguin ajudar, sempre és molt més senzill. Sí, hi ha una cosa que a mi resulta curiosa, perquè la campanya contra el tabac ha tingut èxit.
limitat, cert, limitat, però ha tingut èxit. No penseu que altres tipus d'edicions...
que no han tingut aquesta campanya, sinó més bé que s'afomenten fins i tot a través de mitjans de comunicació, d'organismes públics i privats. Estic pensant, per exemple, en sa darrere i nova, per dir-ho d'alguna manera, dicció, sa dicció a ses pantalles en es mòbils, mòbils o ordinadors, jocs i pantalles. La dicció és...
Tecnològiques. Tecnològiques. Digitals. No tots ja noves, ja no els diuen dins, perquè ja fa molt d'anys que estan no tots ja noves, aquest concepte ja d'enquim ve diuen dins, addiccions digitals. Idò venga, sí, venga, diguem, ses digitals. Això no només, o sigui, s'està convertint en una addicció, el projecte Homo teniu... Sí, teniu...
Ja aproximadament un 10% de les persones que detenem ja formen part de també programes per a joves i també per a adults per qüestions relacionades amb les edicions comportamentals. Sí, que són comportamentals. Sí, les digitals han ajudat, per exemple, quan parlàvem de joc, o si abans una persona per tenir un problema de joc anava a una sala o anava a un vin... Ara ja no importa. Ara no importa, nosaltres aquí en tres minuts podem fer unes apostes i podem perdre un parell de 4.000 euros.
Bé, això es fomenta, es fomenta des del públic i des del privat, des del institucional, des del professional. No es pot viure sense un mòbil. Has d'estar pendent del mòbil tot el dia per si et comuniquen alguna cosa del servei de salut, per si et comuniquen alguna cosa del banc...
A vegades crec que hem d'entrar dins d'un altre pensament.
Ara, el que hem de parlar és d'un mal ús d'aquestes tecnologies. Hem de tenir en compte parlar fa un moment de joves i és ver que nosaltres, per exemple, tenim un bon grapat de persones que fan un mal ús, que tenen una addicció, o bé a videojocs, o bé per joc, o bé per pornografia, i coses que cada vegada són més accessibles.
Això és una realitat. Però hauríem de veure cap feina cadascú, perquè és obligatori que tot t'enganxi a xarxes socials? No, és fals. Crec que ens estan creient, inclús un discurs que a vegades no és cert. No és que m'agrada parlar de jocs, jo tinc un fill de set anys i no té cap xarxes socials, i no té cap problema.
Quan jo era jove, el que tocava la guitarra lligava més, i el que tenia moto també lligava més, i el que no en tenia. No eren coses fonamentals, hi ha altres coses més fonamentals. Hem de pensar que donar ara un telèfon a un jove, que és una arma que pot dur a presó,
que pot causar molt de problemes i ho tractem amb una certa banalitat. No per criminalitzar-ho, sinó per l'ús i per la forma que tenim. A vegades som els propis pares i les propies persones que no sabem com dirigir i com utilitzar-lo.
El fet de pensar i criminalitzar, bé, nosaltres pensem que ja no estem així. Ventures sí que s'han de posar una sèrie de barreres en quant a algunes barreres en quant a edat, en quant a, bé, ja s'estan començant a plantejar algunes mesures respecte a l'edat d'alguns països, bé, que ventures poden començar a donar peu a tenir, a canviar aquest pensament que, bé, estan allà, però estan allà també per autoritzar-se d'una altra forma.
Sí, sí, de fet, s'ha de fer servir bé les coses, vols dir? Sí. Sí, de clar, perquè per mi me va salvar molt. El meu home feia feina que duia barcs i jo estava a casa sola amb les nines i podia estar, bueno, una de les vegades va estar dos mesos portant un barco a...
davant de Cuba. Saps què et vull dir? Sense cap telèfon, sense res. Oia, vaig sentir per la ràdio un accident que va passar dos cotxes que anaven les nines del col·legi a Catalunya i un d'ells va caure al rió. No et saps l'angúnia, sense tenir un telèfon visquent al camp.
Ara ja no parlem de telèfon, si parlàs de l'utilització que d'anar en aquest aparato que duim, realment de telèfon en té poc, perquè si miràs quantes cridades han fet, sí, però ja us puc dir que les persones joves per telefonar, poden passar una setmana, no fàcil cridar de telèfon, i ja...
Deixa de ser un telèfon, però això ja deixa de ser un telèfon. És una altra cosa, és un mitjà de comunicació, és una forma de relació, és una forma d'estar i és una forma que s'ha de controlar. Quan tens anys, però quan ets molt jove, no? Quan ets molt jove se fa servir de tot. Però has d'estar controlant, això és veritat. Controlant, explicant el que.
Vos queda minuts, eh? Perquè passa molt aviat això, eh? Pareix que no, però passa molt aviat. La vostra feina és molt difícil. Si voleu afegir alguna cosa, Guillermo. Sí, bueno, jo soc partidari sempre de la informació. Nosaltres anem a escoles donant informació de la que és l'enfermedat.
i el que deia, és que l'alcoholisme és la punta d'Elisabeth. Després ve la feina, ho ha dit ell, no és fàcil, no és fàcil.
Perquè jo el que puc dir és que quan vaig arribar, vaig arribar a la mentalitat d'un nen. Els conceptes de la vida vaig haver de canviar tots. I vaig haver de fer una feina interior. Una feina interior de conèixer-me jo mateix. I vaig tenir por. Quan vaig veure tot el que hi havia vaig tenir por. Però bé, com deim, per 24 hores...
Jo soc partidari que totes les eines, projecto homo, les clíniques privades, allò no em va funcionar, però a altra gent li va funcionar. Alcohòlicos Anònimos no és la panacea, però allò m'ha funcionat.
saber que quan vaig arribar era el meu moment d'arribar. Ni tard ni prest vaig arribar, i gràcies a Déu, avui estic aquí, i puc passar l'esperança que se pot, se pot. I després, si m'ho deixau, passa el teléfono del codi Xanònims, que seria 616-08-88-83. Aquest teléfono està a 624 hores,
i si qualcú necessita ajuda, estan per ajudant-lo. El recordarem més tard. Gràcies a tu. Res més, jo sé que teniu un treball difícil, ben difícil. Jo els que he conegut els he conegut al manicomi, perquè té un component important de repercussió mental. Sí.
Que costa molt, costa molt. I sí, teníem problemes mentals, que ara tenen un tractament, un departament per això, però quan jo vaig estar no, no n'hi havia. I... i te fan pena, perquè és molta gent jove, eh? Jo, quasi bé, sempre he vist jove, i al barri també.
I els coneguts que tenen familiars estan desesperats. Han desfet la família. L'han desfeta. No podria arribar més. Les edicions és una...
No és important si li pot passar a qualsevol persona. Som una mostra de la societat balear, per tant, venen persones que tenen problemes de l'alcohol, persones joves, persones que guanyen molt de dur, persones que no guanyen, persones escloses de la societat, persones amb enfermedades mentals, persones sense, per tant, és una enfermedad global que pot afectar qualsevol, però sempre amb la creença absoluta que qualsevol persona té capacitat interior per superar-la.
Això no vol dir que tots ho fan ni amb el manco, cadascú va arribar el seu moment, però amb voluntat, evidentment que un em pot superar.
Bé, gràcies a tots tres. Hem d'acabar aquí. Queden, com sempre, moltes coses per tractar pel que resulta més urgent i important de ser conscient de les situacions que vivim, com ara de les dones i nosaltres, i les persones que ens envolten, i especialment encaminar-nos a reclamar les vies de solució a un problema que arriba a crear tant de sofriment d'individus
famílies i en el nostre voltant. Moltes gràcies. I abans d'acabar recordaré el número que ha donat de telèfon a en Guillermo, 616 088883 del Còlics Anònims i el de Project Homo el tindreu fàcil de trobar a la web. Gràcies.
transitant el present entre la filosofia i la literatura. Bé, i ara en Pep Traverso mos presentarà algunes lectures que mos recomana especialment, crec que una sobretot, no, Pep?
Sí, sí. El que m'agradaria dir abans de començar, ja sé que tinc molt poc temps, però abans de començar que, no sé, que ha estat un col·loqui on he après moltíssim i potser més important que m'he emocionat molt, sincerament, per la
no sé, per la manera de dir les coses, per el que han dit els tres tertulians i els tres participants, i penso que alguns conceptes o algunes idees que ells han esboçat
sortiran, per exemple, han parlat d'estimar-se un mateix, del temps propi, això, que surten en el llibre de... que és el llibre que us vull presentar en la secció d'avui de transitar en el present. És l'últim llibre de Belengo Pegui, que es diu Te Sigan, llibre publicat per Penguin Random House,
el passat 2025. Us faig un pot de cinc cèntims. En un primer plànol tenim dos personatges, que són Jonás i Casilda, que tots dos han viscut moments difícils de la seva vida i viuen encara una etapa complexa, amb dals i baixos, amb plantejaments i replantejaments. Aquests dos personatges, Jonás i Casilda,
han estat triats pel que podrien, no sé com dir, una empresa informàtica digital i, no sé, d'esvionatge, com a objectes d'un estudi que porta per títol recalcitrantes. Tot dos, per separat, són exemples d'una categoria humana que aquestes empreses han establert, que és la categoria dels ambivalents.
En un segon pla, hi ha dos personatges més, que són Minerva i León, que els han encarregat d'observar-los, d'estudiar-los i de dur endavant aquest estudi, que no és un estudi de grups humans, sinó és un estudi d'allò que aquestes persones senten de singular, allò que els distingueix, allò que els fa diferents.
Minerva i León treballen per empreses diferents, però entre ells es començarà a donar una semioculta, perquè les empreses acabaran sabent-ho, una semioculta comunicació.
Hi ha un tercer nivell. És un tercer nivell narratiu. És que hi ha una empresa, perdó, de les grosses, que els espia a tots quatre. Fa un informe, IG3AMX, això és molt de menys, i està espiant els que espien a les persones humanes. No es tracta d'una obra de ciència-ficció. Malgrat aquest plantejament que us he descrit,
L'autora, Nadalén, ens parla d'una realitat que ja ens envolta, que ens envolta i que ens penetra. És una manera de viure que ja és la nostra. És el nostre món on, per seguir d'alguna manera en temes del col·loqui, a mesura que les pantalles s'esclareixen, el món es torna més fosc.
Gopegui ha vestit una obra treballadíssima, intel·ligent, amb un rerefons humà, poètic, molt important. Mentre la llegia pensava que aquest text, aquesta obra literària, podria ser una obra, una lectura imprescindible per a un jove militant anticapitalista, perquè conté reflexions, situacions que fan pensar i que fan actuar.
És un bon text per gent que estigui d'acord amb unes paraules que Minerva pronuncia en un moment determinat, que diu, he començat a somiar i ja no hi ha volta enrere.
Però seguim una micona més. Podem? Una micona. Una micona, un minutet, sí? Sí, sí, un minutet. Un minutet. Bueno, seguim aquesta micona. En un determinat moment de la novel·la, León elabora un informe per als seus superiors. Aquest informe Minerva l'arribarà a conèixer. I l'informe té tres parts.
Us diré el nom de les parts perquè veieu quin tipus d'obra estem comentant. La primera part es diu Lamento, està en castellà l'obra, es diu Lamento. La segona és La luz en las últimas hojas de los árboles. I la tercera es diu Mutante y Contra gente.
Aquest informe apareix en el moment en què els grups secrets, on participa Casilda i d'alguna manera també Jonàs, comencen a dur a terme les primeres accions pacífiques i valentes a la vegada.
sabotatges al voltant de les residències de Predins per posar en evidència les seves condicions, accions en contra de les empreses privades que gestionen la distribució pública de l'aigua a les grans ciutats.
Llegim, si encara és possible, un paràgraf d'aquest informe. Ens dirà, ens parlarà de quin llibre comentem, de quin llibre parlem. Diu així. Diu, llamo, pues, a la luz en las últimas hojas de los árboles,
a una fase en que el lamento se ha asentado, se cobra conciencia y entonces el arrepentimiento deja de ser una pena o el recuerdo de un error para convertirse en una facultad. Porque nos emplaza, nos hacemos humanos y explica lo que solemos buscar en los datos sin comprenderlos.
Un poc més o ja està? Sí que vam aquí, crec que vam bé, Pep. Bueno, però ja està. Fins aquí. Gràcies. I sí, així acabam el programa d'avui. El proper dijous xerrarem de fons d'inversió.
de per què s'han convertit en això que els bancs ens ofereixen tant quan tenim un mínim de d'on més estaviats. I després n'he atreït, passarà a explicar-nos qualque aspecte científic que tots ens convendria conèixer. Esperant els vostres suggeriments i comentaris, correu info arroba tagmallorcapuners o en els telèfons 677-60-6817.
Que tingueu una bona setmana i la següent encara millor. Adeu.
Fins demà!
Estaré aquella nit fora el mar, un vent calent i odors d'esficis i salt. Vella com una quimera,
Baixo una lluna d'argent, que costes lenta.
Molt endins guardaré, com ens vàrem estimar. Sol un moment de plaer, ja no et podré oblidar. Cremaren dins la foguera, dels seus llavis de cinera.
La lluna se'n va ponent, te'n vas llenguidament.
Ets les freqüències, tot el que escoltes. Através les parets, portes i vides, tot el que veies, tot el que espies. Ets el que penses o el que somies.
Ets el que odies i el que t'estimes. Ets ràpida llum de les estrelles fins que t'apaguis, fins que t'apaguis.
Us fa dins de l'aire, entres les converses, tot el que calles, travesses parets, cases i vides.
Ets el que creies o el que pensaves, tan sols ets les restes fins que t'oblidin. Ets ràpida llum de les estrelles fins que t'apaguis, fins que t'apaguis.
Fins demà!
de plat es mou. Sents el vent dins el teu cos. Tu et fos i això dins teu. Som tots dos el mateix trobar.
Aquest cap tots els espais són petites parts canviants. No ens movem, només flotem. Jo dins teu com tu dins meu. Com tu ets dins seu. Com tu ets un polsiu de flor.
Tot.
Eix dins el teu cos, tens dos cors i un dels dos. És dins teu com tu ets dins meu, és dins teu com tu ets dins seu. Com tu ets dins meu, com tu ets ser dins teu.
No, no, què va?
Fins demà!