Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Ona Atac, el programa d'Atac Mallorca a Ona Mediterrània. Bon dia.
Ara, ja en plena tardor, sobretot si mos entretenim precisament en analitzar, més es dit, un estiu tan feixuc i atordidor com el que hem viscut fa pocs mesos, carregat de calor i de massificació turística, entre altres coses, volem encertar un tema potser molt general i global, però que no deixa de ser especialment rellevant perquè vivim en aquesta illa, la petjada ecològica.
Si el que s'entén per petjada ecològica pretén analitzar si impacta l'activitat humana en un medi determinat, pot ser el planeta o un territori concret, de cara a determinar terres de cultiu que necessitem per alimentar-nos, espais que precisem per gaudir d'un habitatge, les vies de comunicació bàsiques per connectar-nos amb la nostra vida quotidiana,
els jocs de fabricació dels productes que consumim en la nostra moda de viure quotidià. Per tot això convé establir quin és el grau de sostenibilitat real que ara té la terra que ocupam, en el nostre cas Mallorca.
I resulta massa habitual que per sobre la sostenibilitat acabi planejant el malefici de l'economia. Una economia que se'ns presenta com els beneficis que en la pràctica acaben revertint en unes poques mans, mentre la resta de la població es veu somesa conjuntures vagues i aleatòries.
Però el que és encara més greu és el fet de considerar que per sobre la supervivència de l'espècie i del planeta cal situar els beneficis immediats. O el que resulta encara més difícil d'entendre.
La ignorància cega dels nostres actuals acaparadors de riquesa davant la manca de beneficis que els hi podria suposar a un planeta o a un territori, en el nostre cas, on la penjada humana va destruint la seva base i els fonaments que el sostenen.
L'urbanització salvatge que arrasa terrenys rústics potencialment cultivables per proporcionar aliment. Es nombra desmesurat de vehicles arreu de silla amb emissió de CO2 i d'altres gasos d'efecte hivernacle.
La construcció constant de més vies de comunicació que destrueixen territori natural. El consum energètic d'una població sobredimensionada fins a xifres exorbitants, que supera i exaureix els recursos disponibles, com en el cas de Saigo. Tot plecat i molt més, inhibeix aquesta biocapacitat de la Terra per regenerar-se. I de tot això és el que volem xerrar avui.
Al culoqui.
De la petjada ecològica, que com deia és el que volen xerrar avui, tenim entre nosaltres tres persones que d'una manera o altra estan molt vinculades amb el seu estudi i anàlisi. Joan Moranta, científic titular del Centre Oceanogràfic de Balears, membre de la Junta Directiva del GOP,
Benvingut, Joan. Hola, què tal? Ivan Moray, professor de Geografia de l'AUI. Benvingut. I jo crec que aquí, exactament, pel que xerràvem abans, de penjada ecològica, en saps molt, no? Moltes gràcies per la seva invitació.
I la Cati Torres, que ja ha estat amb nosaltres diverses vegades. Hola, Cati, benvinguda, novament. Hola, com va? La Cati és professora d'Economia de la UIP, secretari del Laboratori Interdisciplinar sobre canvi climàtic de la UIP, i també presidenta de l'Associació Cultural d'Economia Crítica de l'Estat. Bé...
Jo ja he dit tot el que nosaltres com a tants som capaços de plantejar i sou vosaltres, és que heu de fer una anàlisi més acurat d'això i que mos heu de donar pautes i conceptes.
Per exemple, com podem calcular la nostra petjada ecològica? Si es calcula, pot ser matemàtic, que suposo que és el que acaba sent, però nosaltres el que més m'interessa és quin seria el resultat.
Com vulgueu, eh? Sí, amem. La petjada ecològica va sorgir a principis dels anys 90 per uns investigadors canadancs, veiem on va ser canadà, i a partir de les hores s'ha anat popularitzant. Bàsicament el que fa a recollir algunes de les reflexions i anàlisis que es venien fent des del camp
transdisciplinada l'economia ecològica que el que pretén fer és analitzar el funcionament de les economies d'un punt de vista biofísic i no monetari. Aparentment, la petjada ecològica sembla ser que és un indicador senzill, perquè té tantes hectàrees per persona i any.
Però al darrere hi ha uns anàlisis que són bastant minuciosos de com funcionen les nostres economies d'un punt de vista biofísic. Això és el que es coneix com a metabolismo social, que el que fa és...
estimar, calcular tots els recursos que s'utilitza dins d'una economia, dins d'un, podríem dir, un ecosistema humà, agafar aquesta idea de metabolisme de la psicologia i altres ciències de la vida i trallada en el funcionament de les societats humanes, i en...
comptabilitza tots els recursos que s'utilitzen. I això seria la part que empra aquella determinada economia. La major part d'aquests recursos que utilitzem i també els residus que generem, es poden traduir, i això és un pot ser novedat que introdueixen els fundadors de la petjada ecològica, en una superfície de terra o mà equivalent
tant per proveir aquells recursos com per absorbir els residus que se generen. Per exemple, si una societat utilitza tantes tones de pa i se calcularan totes aquelles hectàrees que han estat necessàries per conrar el blat que ha estat necessari per fer la farina, l'energia necessària per fer la farina, per fer el pa, etcètera, etcètera.
Llavors, no només se queda aquí, és a dir, calcula el que utilitzem i llavors es calcula el que podríem dir el compte corrent que té cadascun de nosaltres en termes de biocapacitat, que en diuen els pares d'aquest concepte, i el que se fa és calcular les diferents cobertes de terra del planeta
I en termes de productivitat, que pot donar aquestes hectàrees, depenent de la seva franja climàtica, etc. Segons quines zones d'associar són més productives, altres menys. I diu, tenim aquesta biocapacitat. Llavors se suposa que tu no has de viure més enllà de les teves possibilitats.
A Botsona, no? Això en termes ecolòsics. Quin parell. Llavors el que tenim és que fent aquest balanços, no? És a dir, han de sortir els comptes i veiem que la societat capitalista els comptes no surten de fa molt de temps.
Precisament dels anys 70 que no surten els comptes. I no surten fonamentalment perquè els països d'escapitalisme avançat devoren el de la resta del planeta.
i tenien que la petjada ecològica mitjana de països com els Estats Units estaria en torno a unes 7 hectàrees per càpita i any, quant una justa proporció per a un habitat mitjà dels planetes diria en torno a 1,6 hectàrees.
que passa que, per exemple, a Sudán, la petjada ecològica per càpita és entorn a 0,2 hectàrees per càpita. Bàsicament, el que ens ensenya la petjada ecològica és que el funcionament del sistema econòmic capitalista mundial és una suma zero que funciona a base d'estreure, d'expoliar recursos d'altres. I la petjada ecològica té aquest potencial d'evidenciar, explicitar les relacions ecològicament desiguals que a escala mundial.
I llavors es xerrem d'aquí de Canostra, perquè es posa l'exemple dels Estats Units que suposa que dins l'àmbit capitalista és el paradigma principal, però...
Xerren d'aquí, de Mallorca, i també podríem dir que estem per damunt les nostres possibilitats, a pesar que dins que nostres les desigualtats també hi són, no? Bé, sí, Cati, una Cati me deia sí, sí, sí. No, no, no, sí, és a dir, clar, quan nosaltres... Quan ara n'hi van, estava parlant, pensava sempre...
en les classes, amb els meus alumnes, quan començàvem a fer classe, jo els he dit, bueno, ja estem a tercer, o a quart, depèn del grup. Ja sou alumnes de turisme, què heu fet? M'expliquen una mica tot el que han fet. Diríeu que les Illes Balears són sostenibles? Començàvem més fàcil, la pregunta. A veure...
Vostres estau preparats, teniu uns estudis i entenc que des de diferents àmbits vos agradaria contribuir a la sostenibilitat de les Illes Balears. Si jo vos dic, trobeu que la sostenibilitat per seguir-la és un objectiu adequat, tothom diu que sí. I després els demanem, em podeu per favor definir? Com definiríeu?
que és sostenibilitat, perquè clar, hem de tenir clar com la definim per saber com poden contribuir cap allà. I aquí ja comencen a posar-se unes cares una mica rares, no sabem molt bé, i algunes coses que van sortint, que és aquella típica definició del desenvolupament sostenible, de l'informe Brundtland...
serem sostenibles, sí, utilitzem els recursos de tal manera que les generacions presents poden satisfer les seves necessitats sense comprometre les necessitats de les generacions futures, etc. I això què vol dir exactament? Clar, es perden. I el que està clar és que quan començam a analitzar la sostenibilitat no saben molt bé què dir. I llavors és quan introduïm conceptes com...
la qüestió biofísica de l'economia, la importància d'analitzar l'economia, en aquest cas t'ho demanaves, Irene, de les Illes Balears, des d'un punt de vista biofísic. No s'havien plantejat mai, tenien aquella definició que no sabien molt bé què volia dir de l'informe Brundtland, que sonava molt bé, però no sabien molt bé el que... Jo deia, bueno, és important créixer el creixement econòmic, estem creixent, això és una cosa bona, no? Com movem la maquinària turística?
Quan entrem, no començam amb el concepte de petjada ecològica, això sí que surt al final, una mica, perquè és un de tants indicadors, no més, els introduce la necessitat aquesta que d'anivant, d'analitzar l'economia des d'un punt de vista biofísic, per analitzar realment si som o no sostenibles, més enllà de les webs institucionals, que diuen, ah, unes illes sostenibles, etc. I baixam una mica com es mou la maquinària físicament turística, no?,
Llavors, clar, aquí comencen a pensar, bé, és que necessitam recursos per moure tot això, energia, materials, sí, sí, sí, molt bé. D'on venen aquests recursos? És a dir, són recursos que venen només de les Illes Balears i resulta que aquí comencen a sortir intervencions i a donar-se que necessitar molt de recursos és evident per moure aquesta maquinària, però...
Home, de les Illes Balears és un territori una mica petit i tal. No, no. Ah, llavors, la maquinària turística, començant, punt 1. Vivim, la posam en marxa, costa expenses d'altres territoris. La península, l'estranger, sí, sí. I què més?
generar residus també, no els ho havien explicat. És a dir, quan se parla de sostenibilitat a la universitat, als estudis, als instituts, te n'adones que és molt recurrent aquella definició de l'informe Brundtland, però zero les referències a la qüestió biofísica, que és una cosa supersenzilla, perquè com gestiones tu una llarga?
És a dir, una bona manera, Herman Daly, per exemple, quan intenta explicar què és l'economia ecològica, diu, anem a baixar, a pensar en un allar, què fem? Gestionem els recursos, què necessitam, d'on ho obtenim, i després què en fem amb això?
I tot això els obri una mica els ulls i te n'adones, sobretot, i això és el que hem de saber, és que parlar molt de sostenibilitat, però no la sabem definir. I de fet, com des de Irene, no estem sent sostenibles, perquè és evident, basta veure els indicadors, no només el de la penjada ecològica. Llavors, clar, introduïm una mica aquests aspectes de l'economia ecològica que no s'estan explicant.
I va calcular quantes illes feien falta per mantenir el ritme. Quantes illes? Quantes illes feien falta per mantenir el ritme. Sí, això ho han sentit en quant de planetes fan falta, però aquí també se van d'illes. I això ja fa anys que ho pares fer, jo crec que si ara ho autoritzassis encara sortirien moltes més illes, però bueno, jo crec que és una dada interessant, no? Sí.
Quantes illes te sortien, Iba? Cons d'arxipèl·legs. En torna 16 arxipèl·legs. Arxipèl·legs? Sí, però de vegades la dada oculta la reflexió en de fons, que hi ha al darrere. I més enllà de les dades que hi pugui haver, que les havia tota una feina empírica...
de manejar moltíssimes estadístiques. El que jo crec que és important assenyalar és que perquè aquest sistema que li deim Balears funcioni és un ecosistema que és tremendament vulnerable i de fet la pandèmia mos ho va...
posant-la amb ganes, és a dir, va quedar superevident, perquè és un ecosistema que perquè funcioni requereix d'elements estents que aterrin en aquesta illa. Quins són aquests elements estents? Per una banda, un cossos que venen en forma de ciutadans europeus i després de ser processats els de retornar amb els seus països en forma de turista,
Però no només això, sinó que perquè el metabolismo d'aquestes illes s'activi requereix una quantitat espectacular de materials d'energia. Un material d'energia que evidentment no s'estreuen d'aquí. És a dir, venen de fonamentalment tot el planeta, la resta del planeta.
Quines són les zones d'allà on venen la major part dels materials que utilitzem? Són molt diverses. Ara estem aprofundint un poc més amb uns estudis que estan fent, però si m'ho anéssim abans d'estancament de la central del Morterà, per exemple, podríem veure que l'electricitat d'aquestes illes bàsicament funcionava amb carbó i el carbó venia fonamentalment
de Sud-àfrica i dins Sud-àfrica d'una de les zones mineres amb més conflicte i verdellà que estava entre Lesotos i Sud-Zilàndia i allà on després de la revolta de 2010 en què van matar uns quants miners i també a partir de protestes internacionals Endesa comença a importar carbó de Colòmbia que també amb unes condicions que ja us podré imaginar llavors
Veiem com aquestes illes bàsicament el que estan fent és un procés de localització, de territorialització de les seves necessitats metabòliques a la resta del món i a més a més desplaçant bona part dels conflictes. I això a la seva vegada el que fa és que aquestes illes, aquest entorn s'ha convertit bàsicament en una plataforma d'operacions
que diguem cada vegada més especulatives, convertint-se i quedant la terra bàsicament relegada a un paper financer immobiliari. Qualsevol tipus de sol, com que les rendibilitats i beneficis potencials bàsicament estan lligats a l'immobiliari i a l'turístic,
I com que la resta ha estat desterritorialitzat, aquí tenim camp per córrer per l'especulació d'aquestes característiques i els conflictes creixents que estan veient. I això en el mateix temps va alimentant tot unes cadenes, unes connexions de desigualtats que van d'haver de ser desigualtats a les mineres de Sud-àfrica, per exemple, que d'abans o les zones agrícoles més intensives, tant d'Amèrica Llatina com del nord d'Àfrica, per exemple,
a la desigualtat pròpia internes. Una de les coses amb les quals jo estic molt cansat de sentir és aquesta pel·lícula de que la petjada ecològica està en tant tant. Això és mentida, és a dir, la petjada ecològica és molt diferent en funció de la classe social i per tant també és importantíssim llançar una mirada de classe. El grup d'en Piketty
que ha estat analitzat només la petjada de carboni en relació a la renda, el que ens indica és que el 48% de la petjada de carboni a nivell mundial la genera al 10% de la població més rica del món. És a dir, només un 10% no són. No en la Índia, no en la Xina és aquest 10%.
I una altra cosa, el 50% de la població mundial més pobra només és responsable de l'11,2% de la petjada de carboni planetari. Per tant, aquí les coses s'han de dir clares, és a dir, la crisi climàtica és una lluita de classes. I la petjada ecològica també és un reflex de les dinàmiques i els conflictes de classes existents en el segle XXI.
Això també m'ho diu una altra cosa, que és que les polítiques que se fan per intentar posar-les menjant aquestes coses, normalment venen dels països que tenen més por d'exquisitiu, que estan en una situació de privilegi, i clar, les seies se fan en funció que no m'han de fotre massa a mi. Da igual el que passi...
Nosaltres, per exemple, vam fer un treball, no?, de fer aquesta visió de què passa amb la conservació de la biodiversitat, per exemple. Clar, ens trobàvem que sí que se fa amb moltes llocs, i se fa amb molta normativa, hi ha molta cosa, però no se va ser real del problema, que aquí és quan ja anàvem amb el tema del creixement econòmic, que la Cati ho comentava abans, no?, clar, mentre nosaltres no actuem amb aquest creixement econòmic,
que implica tot això que està explicant en Ivan. I aquesta, per exemple, en altres series, els exemples que posava en Ivan en el tema de l'alimentació, per exemple, una cosa tan bàsica com l'alimentació no són capaços de produir el que necessitem per mantenir-se, ja no els turistes ni la població resident.
Tot això té unes implicacions quan xerran de conservació de la diversitat, quan xerran de revertir el canvi climàtic, i clar, en el final el problema és aquest tema del creixement econòmic dins un món globalitzat on aquí poden dur productes de qualsevol banda del món sense cap problema,
Basta veure la quantitat de... no només ja a nivell d'alimentació, però si tu mides la quantitat de paquets que entren d'Amazon, de no sé o no, que venen de qualsevol banda del món, tot això té un impacte. I aquest impacte no va a menys, sinó tot el contrari, va a més. Per tant, les mesures que s'aprenen no van en el seu sentit de revertir tota aquesta problemàtica.
Sí, a vegades també s'ha d'anar un poc alerta perquè el concepte de població, a vegades es pensa, ah, és que són molts, no?, i pensàvem en la Índia i tots aquests països, no?, i se'ls posa l'accent en la població, no?, hi ha discursos que només es posen l'accent en aquesta qüestió, quan tot el que t'estaven dient d'Arnivan, no?, en Joan...
L'accent, és a dir, si tu et centren les persones, clar, estàs desviant-te una mica l'atenció de la causa realment important, que és aquest estil de vida desmesurat d'una minoria de la població. Per tant...
M'agrada tornar a això perquè com a part del discurs que és el que domina, és que en el mateix informe Brundtland aquesta idea de la població i de la població pobra i de la pobresa s'agafa com a la responsable dels impactes ambientals. S'aculpabilitza la pobresa de l'impacte ambiental. I això és el que, sense saber molt bé per què, ni els meus estudiants ni altra gent...
utilitzam un discurs que ve, que ens estan inculcant, que ens estan desviant l'atenció. L'important és parlar de què és allò realment, i és una qüestió de classe, evidentment. Hi ha desigualtats, hi ha les corporacions transnacionals, que són les que tallen el bacallà, la conivència del poder polític...
I de tot això no se'n parla. El que se'n parla és, bueno, se posa un accent en els impactes ambientals, algun inclús s'atreveix i pot parlar de la petjada ecològica com un impacte, sí, sí, sí, però...
obvia les causes i fa una anàlisi de la problemàtica ambiental i de tot el que està passant des del que seria no l'economia ecològica, sinó l'economia convencional o l'economia ambiental. No, és que els impactes ambientals, inclús, perquè jo qualcun n'he sentit més convencional que dic, no, és que la petjada ecològica, molt bé, no? Però la veuen com una externalitat, no? És una cosa externa en el funcionament del mercat, no?
Clar, això és la mirada convencional, no? És una cosa externa, és una fallada de mercat, que la poden resoldre amb el mercat, etcètera, no? Per no canviar res. I proposant polítiques, que són, segurament, no? A tots vots sonaran.
Agafes qualsevol política sobre sostenibilitat, que toqui el canvi climàtic, la biodiversitat, és igual l'aspecte sobre sostenibilitat que toqui i és igual el nivell de governança, si parlant de l'estat espanyol, de Balears, del Consell Insular de Mallorca, de la Unió Europea, és igual, el que veus és que totes estan fetes amb el mateix patró.
I el mateix patró és un patró que ignora les vertaderes causes del que està passant. I són, bueno, digitalització, renovables, sense dir moltes coses sobre les renovables, no? Espanya... Economia circular.
Oh, i economia circular, que en varen parlar aquí una bona estona de circularitat. Varen acabar marejats a tantes voltes que varen fer, tu. Exacte, no? Però tot és el mateix, no? Digitalització, eficiència, tecnologia, tecnologia, renovables, mencom, de moment, cot de fons voltors, i a més, les renovables són per produir electricitat. L'estat espanyol és al voltant d'un 20, un 23... I poc.
Una cosa així, el consum d'energia primària és per electricitat. I què passa amb la resta? D'això no en parlem. No parlem de la vida útil de les renovables, no parlem que renovables, renovables tampoc ho són, perquè necessiten d'energia bruta, de la mineria, per treure els materials. No parlem de l'escassetat tampoc absoluta dels materials. És que no parlem de res, només parlem d'allò que...
buit, són missatges buits, tots fets amb el mateix patró, que el que fan és tecno-optimisme, parlar de la tecnologia ens salvarà, perquè això es veu com una nova senda de creixement econòmic per perpetuar un sistema que és totalment destructiu. Al final, gató per dir, no fem res, sí, fem, fem, però no fem res.
Com superem aquesta contradicció? Vull dir, no me diguem de superar el sistema, estem d'acord, d'acord, però dins aquest sistema com podem actuar, superar, millorar, la contradicció entre consum, consum necessari, m'estic referint, sostenibilitat i una economia com la que tenim.
O, com sé que molts prediquen que tindran i que serà sostenible i veiem que no. És a dir, aquí hi ha unes contradiccions constants, constants, que s'intenten mantenir per això de, com ho diuen, no rompre la nostra moda de viure, no? Que això és la gran propaganda, no? Què passa aquí, amb aquestes contradiccions? Ah, sí.
Jo crec que, és a dir, quan xerrem de contradiccions han de xerrar de límits. I xerrar de límits no agrada. Vull dir que aquí en Esquerra de Balears, per exemple, poden fer tot el que vulguem, però fins que no reduïguem el número de turistes que arriben, perquè això, el número de turistes que arriben, i a més, clar, ara ja anem cap al tema que si n'han de venir menys, però n'han de ser més bons. Ah, sí, sí, sí. Però al final el tema...
És que si com a país no fem una projecció de reduir, anar reduint el número de turistes, que reduir el número de turistes vol dir reduir el número de vols, reduir el número de creuers, reduir el número de vaixells que entren... És a dir, està molt clar com ho poden fer. Això ens solucionaria molt de problemes. Problemes socials. Clar, en el mateix temps, hem de pensar quina alternativa econòmica plantejam en aquest reduir els turistes. Però alternatives n'hi ha.
perquè hi ha altres bandes que s'estan fent. Aquí a Mallorca, per exemple, el Balears, des de promocionar més el que és l'agricultura i la pesca, amb aquest concepte de sostenibilitat, que s'ha de fer d'una manera, no se pot fer una agricultura industrial ni una pesca industrial, hi ha altres maneres de fer pesca i de fer agricultura. Això és un exemple, però el tema de residus, com aprofitem els residus? Hi ha alternatives, el que passa és que
implica molt de canvis, i implica sobretot el tema dels límits, que jo crec que ningú en vol xerrar, dels temes dels límits. Si nosaltres ens plantejéssim d'aquí a 10 anys, passades de 8 milions de turistes que tenim, a 10, que és el que tenim en els anys 90, més o menys, això seria un plantejament molt seriós, però això té darrere tot un plantejament, un canvi radical, però qui és que vol xerrar d'això? Fins i tot límits que no només són de turistes, sinó límits...
En els propis residents d'aquí. Vull dir, hi ha altres limitacions. Vull dir, avui, xamàvem d'aigua, per exemple. A Aigua s'ha hagut de limitar determinats municipis perquè no hi ha hagut altra opció, per el que se vol. Hi ha altres coses a limitar fins i tot per aquí.
No sé, volies dir alguna cosa, o Ivan, no sé. Amem, jo diria que per afrontar, que diguem, un tema de solucions, si li voleu dir així, jo crec que és molt important plantejar-ho d'una perspectiva política o col·lectiva, si li voleu dir així.
ha hagut una deriva dins l'ecologisme liberal apuntant aquestes funcions dins de la perspectiva individualista reproduint bàsicament les mateixes dinàmiques i lògiques de l'ordre neoliberal. Per això és una de les principals claus, és a dir, requereix organització i no només organització local sinó escalant aquestes organitzacions per establir xarxes, aliances que siguin a escala global.
en la mesura que sigui possible. I també hem de tenir en compte que les elites ho tenen clar cap on anem, anant cap a un col·lapso. Hi ha pràcticament tant abandonat qualsevol possibilitat dins els seus think tanks, gruts...
Tenen claríssim. Ara mateix, per exemple, des de l'esclat de la Covid, el que hem tingut són moltes dinàmiques entrellaçades que ens apunten cap a un context, podríem dir, de col·lapse sistèmic, que pot tenir una durada llarga,
Però d'una cosa que se'n parla relativament poc és que precisament un dels grans ninxos d'acumulació en els darrers temps ha estat de nou s'inversió petroliera. La famosa frase aquella d'en Trump quan va entrar en el govern de «Drill, baby, drill»,
És a dir, no és en Trump. És a dir, en Trump només replicava el que ja s'estava materialitzant. És a dir, ara mateix tenim el capital desbocat amb allò que ens ha conduït cap a aquesta situació. I de fet, bona part de les polítiques a nivell internacional que s'estan donant a temps, com per exemple les polítiques aranceliàries, amb un retorn d'unes formes cada vegada més feixistes i de domini fort d'espoder,
i de certa manera estan preparant el terreny per un escenari de crescent conflictivitat, tensions socials i geopolítiques a nivell mundial. No seria estrany, per exemple, que en un context que tot apunta cap a un increment de les temperatures en miggènere global de 3,4 graus a ser moderat, i això activa el que se'n diuen els punts de no retorn climàtic, múltiples efectes encadenats,
Idò que l'arquitectura institucional de la Unió Europea s'abarati i que, per exemple, els espanyols que vulguin emigrar cap a Alemanya, el vent a Alemanya PP no funcionarà perquè probablement s'aixecarà l'espai Schengen.
A més a més, entre altres coses, el que tenim és que hi ha una dificultat cada vegada més gran per el propi capital per recuperar el seu estat de benefici i davant d'aquestes situacions i a més a més creixent moviments migratoris expulsats per les diferents turbulències i que es puguin posar en marxa mecanismes tipus plantació, és a dir, d'explotació social i laboral en zones
pseudo-tancades, que això ja ho va explorar, per exemple, dins el mar de la Unió Europea en la directiva Volkestein. Això estan parlant de fa 15 anys o així. I el Balear, precisament, d'Eivissa va ser pionera en contractar europeus de l'est
però introduint una estratègia d'aquestes creativitats corporatives per contractar les condicions de Romania i no ser d'Espanya els treballadors romanesos. Per tant, salari d'entorn a 400 euros. Els llogaven les habitacions i els oferien el menjar del propi hotel.
Però, evidentment, això se menjava pràcticament tot el sou i, a més a més, no podien sortir de sota. Això ho va anar a tribunals, etc. Varen condenant, l'empresari que ho va fer... Però, bueno, ja apuntava cap a manera. A les Illes Balears, això sí que hem estat sempre molt creatius, introduint innovacions que després se van propagant. I això és el que veiem que està passant a bona part de Sunbelt, dels Estats Units, a la zona del sud dels Estats Units,
els treballadors i treballadores migrants estan explotats amb unes condicions de pseudoesclavitud, o veiem en bona part dels treballadors agrícoles, tant a Espanya com a Itàlia, a Itàlia jo diria que és molt pitjor la situació, i això és el model que se pot explorar si no hi ha una contestació política i una escorrelació de forces que apuntin cap a direccions contràries.
el que ens dediquem a l'anàlisi biofísica de les economies i les seves relacions amb els poders del capital, el que veiem és que això que en diuen de creixement se produirà sí o sí. Perquè, és a dir, petroli en queda per uns 21 anys, si se volen assolir els objectius del desacord de París. Però és que si no se persegueixen aquests objectius,
en queden per 53,2 anys o 53,4 anys. És a dir, en termes històrics, això no és res. Llavors, el que nosaltres reclamam és escoltar-ho
És a dir, o escoltem, millor dit, i anem a fer alguna cosa col·lectivament per revertir aquesta situació que no mos agafi, que mos va agafar la Covid que ningú ho havia vist, i de cop i volta mos tanquen. I a més a més, han vist qui va guanyar amb la Covid, que això també és important. I llavors, afronten això i han de prendre cartes a l'assumpte.
Sí, és un context supercomplicat, no?, sa joa política, i el que feim, doncs, és no fer cas. Alguns érem un poc, no sé, potser un poc ingenuos amb sa Covid i van aparèixer algun textos de venga, que serveixi de revulsiu, ara canviarà i tal, i resulta que està... Pitjor. Sí, pitjor, no? No la mateixa, sinó pitjor.
I el que feim és simplement fer cas omís i vingui a invertir més en armament, és a dir, posar més llenya en el foc, mai millor dit, en armament, en una carrera armamentística, per accelerar, suposa, aquesta camí cap en es col·latza. I el sistema ja està decreixent, efectivament. Tot va a menys. Per tant, ja no és tan si és decreixemental, és que ja estem decreixent. Per tant, què farem?
I nosaltres no volem cridar a la depressió, volem cridar que diguem... A secció, eh? A secció i a l'alegria de viure, és a dir, a ajuntar-se col·lectivament i a treballar col·lectivament per revertir la situació. Encara cada vegada et semblava aquí amb Pepito Grillo. És vera, és vera. No, no, mira... Se poden imaginar...
Molts ho plantejam així també, perquè si no, no estaríem dient lo que daim. No, no, això, que és possible imaginar altres futurs possibles. Clar que sí. Però per imaginar això, has de fer aquest anàlisi de la realitat, que és molt cruel, però és que és, és que és.
Ignorar això no té cap futur, ignorar-ho. Ho hem de reconèixer, i hem d'aconseguir que més gent ho reconegui, que tingui aquesta visió, que realment se pot organitzar d'una altra manera, però ha d'haver una voluntat col·lectiva. Si no ho fem col·lectivament, això no ho podrem fer, això és evident. I hi ha aquesta necessitat de fer aquesta acció més col·lectiva, de pressionar quan s'hagi de pressionar,
i de plantejar alternatives que siguin possibles i per aquí anar fent-te aquesta feinata. Digues, digues. No, en Joan ha dit que no ho podem ignorar. De fet, 700 de neofeixismes s'alimenten bastant o fonamentalment de s'ignorància. I precisament el que veiem és un atac constant a les ciències, és a dir,
No només un negacionisme, sinó una etat directa. Avui mateix es publicava a la premsa com un biòleg marí ha estat empresonat a Rússia precisament per informar d'Albalà i investigar Escril de Santàrtica per demanar la seva protecció. És a dir, el que estan fent és un constant.
una violència absoluta cap al món d'atzabar, en un sentit ample, d'art intel·lectual de diferent pelatge, en els científics i científiques més dures. I aquí és on pesca l'extrema dreta. I, per tant, si volem un món que no estigui governat per dictadors i autòcrates, el que hem de fer és...
posar llum per construir aquestes, que diguen realitats, alternatives possibles.
una de les coses que nosaltres sempre mos hem plantejat és precisament que el que fa falta és educació popular i quan deim educació no és que nosaltres vulguem educar nosaltres com a persones sinó coneixement i realment com deies el que està clar és que el feixisme s'encarrega que no se pensi no se conegui no s'estigui informat
Llavors, la ciència en aquest cas és bàsica, igual que és bàsica qualsevol àrea de desconeixement. I tu deies, hem de fer un esforç col·lectiu. Creus que és possible això a Can Nostre? Quan dic a Can Nostre, dic aquí a Mallorca, a Balears, aquesta famosa frase de que
total, és que nosaltres vivim del turisme, per exemple. Sempre hem dit, nosaltres, atac, nosaltres morim de turisme, estem morint de turisme, això és letal. Bé, clar, i en Joan Huda hi ha altres coses a fer, per exemple, la diversificació econòmica, que és un tema bàsic,
i del qual enxerrarem a programes successius, però quines possibilitats vol trobar que hi hagi aquesta resposta? Perquè hi ha hagut activitats...
de protesta, per exemple, malgrat que sigui coses molt concretes com el lloguer, l'habitatge, o la massificació turística en si mateixa també ha mogut, però falta aquesta passa.
Quina és la possibilitat? Voltros que esteu vinculats, associacions, organitzacions i dos de voltros a la universitat. La conscienciació ciutadana d'això és una de les coses més difícils, crec.
És conscienciació ciutadana i coherència, no? Evidentment fa falta coherència institucional, és evident, perquè parlàvem, estan plegades de contradiccions, no? Les polítiques existents, ja han dit una mica per què, però també, més enllà de conscienciació, educació, també falta coherència, perquè hi ha molta gent...
molt educada, educada, que té sabers, que sap el que hi ha, això, però després, i això en tronco un poc amb el que deia en Joan abans, no, es limi, no agrada això, no tal. Què fem nosaltres, també? No estic dient que tot sigui un exercici individual, perquè a vegades ni el...
ens ho posen molt difícil per exercir-lo des d'aquestes institucions, però hi ha moltes coses que es poden fer. Estem sent coherents amb el discurs que estem pregonant? Això també és important, perquè això ens diu qualque cosa també de fins a on volen arribar les persones. Darrerament m'afall molt la pregunta de quin tipus de societat necessitem per avançar cap en aquest canvi que sabem definir molt bé, d'una manera o d'una altra.
Diversificació econòmica, canvi de les regles del joc, això ho sabem més o manco identificar bé. Però quines característiques ha de tenir aquesta societat? Com poden moure la gent? Hi ha gent malalt...
malalta físicament, mentalment, gent amb precarietat laboral que sí, que potser voldria, però no li demani segon que, gent que ho té tot perfectament controlat, se manifesta, se va a les manifestacions, aquestes tan importants, però després practica el lloguer turístic, és que el problema del lloguer turístic no és que sigui il·legal,
És que el legal també és un problema, perquè és que no m'entès què vol dir el lloguer turístic, no? És a dir, vol dir... Ah, és a dir, no mos podem manifestar per exigir segon que quan nosaltres mateixos estem considerant la vivenda com una mercaderia.
que és el que no hauria de ser. O no podem estar viatjant cada setmana, cada dues setmanes, si de veres no som negacionistes del canvi climàtic, entenem el que està passant, el que implica tot això. És a dir, aquesta coherència també és una part important, és una característica important.
I què fem, no? I fins on estem disposats a arribar i per què? I quins són els factors que ens aturen? Hi ha factors que no depenen de nosaltres, però n'hi ha molts que depenen de nosaltres. Per tant, quina és la societat que necessitàvem? Quines característiques ha de tenir?
tenim pocs minuts si vols t'apunto si mirant per exemple quin és allò que consumim com a societat sobretot els grups més classes treballadores podríem dir que la major part dels seus ingressos se'n van a molt poques coses habitatge energia alimentació alimentació
i transport. Bàsicament amb això se'n va quasi tot el que se guanya una família treballadora. I a més a més veient que la nostra societat se dedica a proveir unes coses que la major part de la gent no utilitza. És a dir, tenim en torn quasi un 40% de la població d'aquí de les Illes que no se pot permetre viatjar més d'una setmana fora, estar més d'una setmana fora de casa.
Llavors, perquè no reorientar, és a dir, l'activitat productiva econòmica d'aquestes illes per satisfar les necessitats reals de la majoria de la població. Això és revolucionari. I a més a més, que no estigui regulat, dictat per la lògica del benefici. Perquè, és a dir, les necessitats són necessitats, no són necessitats de reproducció del capital. I aquí ja tindríem el manco
Podríem començar a parlar d'una economia en diferents sistemes, però per això és molt important que també hi ha coherència de polítiques públiques. No tant individual, sinó unes polítiques públiques que acompanyin, que és el que no tenim.
Només una dada molt així que també t'il·lustra bastant el paper que juga, per exemple, Espanya en el mapa turístic mundial. Un article recent que analitzava les despeses o la publicitat, millor dit, a diferents països del món per part de les agències turístiques de diferents països,
A que no sabeu quin és el país que és present a més bandes de tot el planeta. Però amb diferència. I això que França, Estats Units són potències turístiques importants. Espanya. Espanya és per tot.
Per tant, això són absurdes. Han de revertir les prioritats polítiques, etcètera, i començar a pensar que des de les administracions públiques han de treballar ja per el bé comú, per transformar-se en les nostres economies. Perquè tenim una economia que, com diu Nancy Fraser, és una economia caníbal, és un capitalisme caníbal, que ens està destruint les condicions
que fan fatiu de seguida en el planeta. Llavors, estem alimentats d'un ecocidi. Hem de fer boicot el ecocidi, directament. Joan, volies acabar perquè haurem d'acabar. Sí, no, molt breu. Jo crec que aquest missatge darrere, que és important la conscienciació i és important tenir aquesta educació i tal, però ja no basta. Aquí hem de necessitar polítiques públiques que acompanyin tot això i que ho promocionin, sobretot. Aquesta mirada diferent. Si no, és molt difícil.
Bé, les polítiques públiques, ara com ara, no mos van gaire a favor. Com a mínim aquí que a nostra. I per això necessitem un pot de consciència per veure si aquestes polítiques públiques canvien una mica. Com a mínim d'objectius. Bé, moltes gràcies, Cati, Ivan, Joan...
el tema no s'acaba mai i ja deia, des d'altres perspectives, per exemple, xerrem aviat de diversificació econòmica i que també està molt relacionat i comptam amb vosaltres d'entrada per altres trobades. Moltes gràcies a tots. Moltes gràcies. Una píndola científica.
Si la setmana passada en Petra Verso mos parlava de poesia palestina, avui Beatriz Morales mos parlarà de ciència en aquest nou espai on cada 15 dies la Beatriz, doctora en Biologia, mos explicarà alguns conceptes bàsics. Avui, sobre l'aigua.
Bé, Beatri, vens del teu laboratori on treballes per trobar el vermell d'ou de sa ciència, no? Ui, sí, estic esgotada perquè és que no es troba, no es troba. No es troba, bé, però...
Alguna cosa hauràs trobat, eh? Bueno, anem fent. Avui volíem xerrar d'aigua, no és vera? Doncs sí. I tan important és aquest tema per insistir-hi tant? Doncs sí, perquè l'aigua sustenta les nostres societats, impulsa les nostres economies i sosté els nostres ecosistemes.
No està en això, els recursos hídrics mundials es troben sota una pressió cada cop més gran per l'augment de la població i la despesa industrial i agrícola. Al mateix temps, els events extrems relacionats amb el canvi climàtic, com les danes, que ara està fent un any de la destrossa que va passar a València, les inundacions, les sequeres, tenen un impacte cada vegada més gran en les vides i els mitjans de subsistència.
A part d'això, el nostre cos està compost per un 65% en pes d'aigua, tot i que pot variar segons l'edat, el sexe i l'estat de salut. Hem de beure entre dos i tres litres d'aigua al dia
i el consum mitjà diari per persona en diverses activitats és al voltant de 154 litres al dia. Rentadores, dutxes, cultius... Ah, em pensava que era de beure aigua. No, home, no. Sense aigua per beure, per la sanitat i pels cultius, no podem sobreviure. En aquest escenari de crisi, a les Illes Balears ja experimentem restriccions de consum d'aigua i múltiples problemes de salinització i contaminació.
Perquè és que tenim de cop tant de problemes ara, Balears. Ho han entengut sempre, però ara és que són greus. Home, les causes és evident que tenim un consum desbordat. A les Íries Balears gastem gairebé 180 milions de litres d'aigua per any.
l'equivalent a 72 piscines olímpiques. El 80% d'aquest consum es produeix a Mallorca. En el consum públic és del 55%, del qual quasi la meitat és consum turístic.
El consum dispers, a dir, d'urbanitzacions, representa el 23%, i el consum total seguit de l'agricultura, que constitueix només el 19%, i el consum molt minoritari de la ramaderia i de la indústria, que són del 2 i el 1%, respectivament.
A més, hi ha el malbaratament pel sistema de subministrament en mal estat, l'evaporació de les piscines, falta de control en comptadors, ursulets, etcètera, etcètera. Un altre problema és la privatització d'home en públic, com a l'aigua, per la cessió de la gestió de l'aigua a empreses privades. Però d'això, la tragèdia que es diu la tragèdia dels comuns, el parlarem un altre dia.
A veure, i l'aigua que consumim d'on ve? Bé, les Balears són terrenys càrstics, és a dir, que són molt permeables. Això què vol dir? Que som com una pedra pòmez on l'aigua és retenida al subsol. Per això, l'origen de l'aigua consumida a les Balears prové principalment de les aigües subterrànies, que representen el 65% del total consumit.
Unes altres fonts són les plantes desal·linitzadores, que produeixen el 25% de l'aigua consumida. Aquestes plantes estan a Palma, a Poyensa i a Andratx. I aquestes dues últimes estan en procés d'ampliació. I les aigües reutilitzades, que són les aigües depurades, només representen el 10% del consum i s'utilitzen per al rec agrícolar i per als camps de golf.
Això és l'aigua que consumim. I l'origen de l'aigua, quina és en general? L'única font natural de l'aigua és la pluja de Mallorca, que és d'uns dos milions i mig de litres, amb un dèficit anual de centenars de milers de litres. Estem consumint molt més del que plou. I, a més, plou de manera irregular, segons les zones, i a mínim a l'estiu, que és quan consumim més.
Aquesta aportació de la pluja és insuficient per cobrir la demanda hídrica i està causant una sobreexplotació de les aigües subterrànies, que vol dir que estem gastant els talvis d'aigua que la nostra terra està guardant en el seu sí.
conseqüències d'això que molts podem imaginar però potser alguna no. Quines conseqüències hi ha? Ja hem dit que la illa és com una piedra pòmez, que estem voltants d'aigua del mar. Què passa? Que l'aigua del mar entra i així tenim que el 36% de les reserves estan contaminades per les salts i llavors no es poden fer servir pel consum humà. I quin futur podem preveure amb tot això?
Bastant fosquet, perquè aquest escenari amb l'impacte creixent del canvi climàtic, amb temperatures més altes, menys pluja i més torrencial, i a més la tendència creixent cap a un major consum, l'escenari no és optimista. S'està apostant per les desaladores, ja Palma ha de comprar gran part del seu consum d'aquesta produció que és contaminant i molt cara per als requeriments energètics necessaris.
Ara en aquest moment s'està elaborant un nou pla hidrològic de les Illes Balears per al període 2028-2033, on s'apunten mesures molt insuficients al nostre parer, ja que no contemplen amb prou rigor la situació de la illa en un escenari general decididament problemàtic.
A TAC Mallorca ens preocupa el problema de l'aigua i per això dedicarem tres conferències el dia 30 d'octubre, o sigui, avui, el 20 de novembre i el 9 de desembre per a tractar en detall els diferents aspectes del tema. La conscienciació pública és important i hem de prendre cartes en aquest tema vital que ja està causant greus problemes.
Bé, gràcies, Beatriu. No siguem del tot pessimistes perquè opcions sempre n'hi ha, o esperem que n'hi pugui, com a mínim per millorar. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
Aquí acaba el programa d'avui. El proper dijous el nostre col·loqui tratarà un altre tema preocupant. S'embranzida de l'extrema dreta a Europa i a Occident en general. I després deixaran que en Petra Verso acabi la presentació dels seus llibres que no li vam deixar acabar dijous passat.
I com sempre, si teniu algun sugeriment o comentari, podeu contactar nosaltres en el correu info arroba atacmallorca.es o el telèfon 677-60-6817. Que tingueu una bona setmana. Adeu.
Porta'm al ball, avui que ve tothom, avui és quan hi hem d'anar. Ai, Dolors, vindré cap al tard amb un cop de cotxe i t'esperaré a baix.
I Dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat. Ni Dolors, cap dit despistat que fregui una esquena per casualitat. Avui Dolors, jo picaré un ritme amb les mans mentre tu treus els lliquets de l'anès incombinat.
un que rigui de tu i de mi i d'aquesta història que s'ha anat acabant. Va Dolors, que avui serem dos nens grans, res de tonteries, res de ser especials, un, dos, tres, un, dos, tres, xa, xa, xa.
Taló punta, taló punta, i torna a començar. Ni dolors, ningú esperarà, cap escena dolça davant cap portal. Ni dolors, cap gran veritat, serà revelada quan es faci clar.
Avui Dolors mourem el cos, el compàs, d'un tambor accelerat, d'una gran línia de baix. Avui Dolors proposa un tema al cantant, un que rigui de tu i de mi, d'aquesta història que ja no és important.
un que ens defineixi en tres acords, un que ens expliqui a la posteritat, un que conscientment sigui un punt i final d'olors. Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar. Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar.
Dolor és un que sembli impossible que pugui acabar.
Bona nit.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.