Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Ona Atac, el programa d'Atac Mallorca a Ona Mediterrània.
En general, sembla pràcticament indiscutible l'afirmació que vivim en una democràcia on la llibertat és el valor suprem. Així ens ho transmeten i ens ho recorden constantment els mitjans de comunicació.
El problema radica en definir que és en realitat una democràcia. I aquí topam amb una mà de consideracions i de concrecions que a poc a poc han convertit el terme en ambigu i l'han reduït a unes estrictes formalitats. En concret, a realitzar eleccions dels governants com a representants dels ciutadans cada cert temps.
Però una verdadera democràcia no és això, és molt més. Per molt que el poder econòmic i polític, en la majoria de països occidentals, com el nostre, hagi anat buidant de com tingut la seva essència, des dels seus orígens, per intentar convèncer-nos que la seva democràcia liberal és el millor sistema possible.
Però una verdadera democràcia implica participació del poble en la presa de decisions, implica la igualtat de tots els ciutadans sense discriminació, emparada en una legislació que la garanteix i que respecta els drets humans, i implica també una informació i formació veraç i transparent que la sostingui.
I la realitat ens demostra que l'actual democràcia representativa del nostre entorn, més proper, no respon a aquests principis. No existeixen vies pràctiques irreals de participació del poble en la presa de decisions que molts afecten col·lectivament.
Fins i tot a l'ombra dels nostres representants elegits es troben importants grups de pressió econòmica que, més enllà de les nostres fronteres i per sobre de l'Estat i del poble, determinen les normes que ens poden regir i les que no ens poden regir, depenent dels seus propis interessos. Recorder la modificació de l'article 135 de la Constitució per...
pagar el deute per endavant de qualsevol altra cosa.
Així, la legislació que mana del Parlament està encorçatada per directrius econòmiques considerades inamovibles, que protegeixen els interessos i els privilegis de l'elit. I de cada vegada més s'utilitza per restringir llibertats en nom de la seguretat, considerant terrorisme tot allò que posa en qüestió de manera contundent el sistema vigent.
La repressió policial i jurídica s'ha convertit en una arma política que arriba a s'escavar drets a la llibertat d'expressió, d'associació i d'organització pròpiament democràtics. La llei Mordassa n'és un exemple prou clar.
La igualtat d'oportunitats que suposa una democràcia ha d'haver una contradicció insuperable per a aquesta minoria privilegiada que pretén mantenir beneficis i privilegis a costa de la gran majoria.
Des de principis de segle, la precarietat dels salaris i l'empobriment de la classe treballadora, en contrast amb el guany de les grans fortunes i del capital financer, està demostrant que la desigualtat augmenta exponencialment i s'acarnissa amb la discriminació dels col·lectius més desfavorits, com els immigrants, o generant persones marginades i sense sostre i, mentrestant, s'alimenta els seus rebuts entre la població.
I d'altra banda, els drets humans més bàsics, reconeguts formalment per les democràcies liberals, són arreconats a la pràctica davant la prevalença dels valors bàsics del capitalisme, la propietat privada, el lliure mercat i el benefici econòmic de la classe dominant. El problema de l'habitatge i la privatització dels serveis públics són dos dels exemples actuals més flagrants de l'atemptat generalitzat contra els drets humans.
Formació i informació, elements bàsics per a una participació democràtica, es troben en mans d'un sistema educatiu de cada vegada més qüestionat per ineficaç i empobridor culturalment, però sobretot a càrrec d'uns mitjans de comunicació propietat dels grans grups de pressió econòmica que, juntament amb les xarxes socials, controlen i manipulen la informació generant entre la població
la reproducció de pures consignes, l'assimilació d'uns determinats continguts de forma acrítica i una visió esbiaixada de la realitat. La democràcia capitalista està tan pervertida que s'ha convertit en una mentida. No hi pot haver democràcia ni llibertat on no hi ha igualtat econòmica, social i cultural, on el poder està segrestat per una minoria que estableix el destí col·lectiu.
on la participació política es menysprea pel seu descrèdit, la corrupció i la falsedat d'un sistema que actua d'esquena a la població. I d'aquí, a l'empar i al seguiment de postures d'extrema dreta, dictatorials i explícitament antidemocràtiques, només hi ha una passa. Aquesta que un capitalisme desfarmat com l'actual no té inconvenient en avalar.
Els que sí creiem en la democràcia com una forma de convivència social i de funcionament de la vida política no poden caure en l'excepticisme i la inhibició davant el deteriorament i la perversió d'aquesta democràcia liberal.
La participació, la lluita per la igualtat i pels drets de la majoria, la defensa dels més desfavorits i la recerca d'una informació veraç són l'únic camí per començar a recuperar la verdadera essència democràtica front a les derives autoritàries i a la dictadura del capital.
Al culoqui.
I per xerrar de democràcia, de quina democràcia tenim, de com hauria de ser una democràcia de debò i de com enfrontar-nos a aquests que fins i tot pretenen eliminar-la. Tenim dues persones amb experiència i coneixements de la vida política i del joc democràtic tal com se'ns presenta actualment. Laura, la Laura Camargo, benvinguda.
Moltes gràcies, com va Irene. Va bé. Bueno, diran que va bé. Sí, complicat. Complicat. Sí, cada dia resulta més complicat, però amb certa esperança. No sé si optimisme, però sí que amb certa esperança hem d'encarar aquest any que tenim aquí. Com a mínim no tura. Justament, sí, sí. Bé, Na Laura és professora de la Universitat, professora de Filologia,
membre de Mallorca per Palestina i membre d'anticapitalistes. I tenim també en Pep Valero. Hola, Pep. Què tal? Com va? I això, va, com podem. Membre despatronat de la Fundació d'Art de Mascaró. Benvingut també. Moltes gràcies. Bé, i començarem per una cosa que potser podria ser...
No sé com... Un poc es tracta, però no. Si considerem que això que estem vivint, i nosaltres ho hem dit, no és realment una democràcia, no creix que un dels atacs més grossos que es pot fer a la democràcia, precisament, es fer creure a la població que ja la tenim, que això que estem vivint ho és,
Ho deixo aquí perquè ara és el vostre torn, com vulgueu. Bé, si voleu puc començar. Jo crec que aquesta qüestió que plantegis és una de les qüestions més importants que té a veure també amb temes lingüístics o discursius per relacionar-ho amb coses sobre les quals estic investigant i escrivint i reflexionant.
no jo tota sola, molta de gent, d'un corrent que és l'anàlisi crítica del discurs i que precisament parla del poder del llenguatge, del poder de les paraules i de com moltes vegades ens fan creure que el significat de les paraules se correspon amb una realitat concreta, amb una realitat immutable o amb una realitat que han configurat des de fora, amb uns paràmetres
que s'han anat configurant i que han anat assent d'ús comú entre les poblacions, per exemple, ja per encaixar-ho, de l'Occident capitalista. I tu has acabat justament el teu text amb una expressió que m'agradaria recuperar per poder fer un pot d'història sobre aquest significat de democràcia liberal, que està clarament, ara jo crec que se pot dir, està...
en desfeta, està absolutament amenaçada i crec que ja de fa unes dècades en absoluta crisi, no? I tu has fet servir, deia, aquesta expressió que és dictadura del capital, que és el que feia servir el Lenin en els seus escrits, no? Ell deia, tot estat capitalista és una dictadura del capital.
Què és el que van fer els grans capitalistes? El que van fer per mort també de les mateixes dinàmiques de l'imperialisme, però també per un costat, per allò que percebien com una amenaça del moviment obrer organitzat, que era molt fort,
al segle IX i sobretot a principis del segle XX, va mostrar una força espectacular, va ser capaç de fer revolucions, en alguns casos exitoses, com va ser la Revolució Rusa, en altres casos un moviment obrer com l'Alemany també va intentar fer una revolució però no ho va aconseguir.
Per això que percibíem com una amenaça als capitalistes, després per una qüestió molt important, i és perquè tota la postguerra va suposar un moviment de creixement capitalista molt fort, que també va impulsar la possibilitat de fer un repartiment.
I per les mateixes dinàmiques de l'imperialisme, aquests tres punts varen obrir la porta a aquestes democràcies liberals. Però tot això va anar entrant en crisi. El moviment obrer va perdre força, malauradament, des del meu punt de vista, i crec que des del punt de vista de totes les persones que estem d'acord i donant suport a un repartiment equitatiu de la riquesa i no la concentració en poques mans, deia que el moviment obrer va perdre força
L'imperialisme va veure que necessitava recol·locar-se, reubicar-se i després aquest creixement espectacular econòmic de la postguerra va entrar en una crisi també. I en aquell moment va començar a funcionar el moviment neoliberal, el neoliberalisme. I el neoliberalisme ja posava clarament traves a les democràcies liberals que s'havien anat caracteritzant per un...
unes certes llibertats, unes certes condicions de benestar pels pobles, per la classe treballadora, i la van deixar també guanyar certes conquistes, perquè necessitaven també com a força de treball. I això amb el neoliberalisme va anar entrant en crisi. I jo el que crec amb això que estem vivint en aquests moments és una...
un nou món, un nou paràmetre, una nova època, estem entrant en una nova època, en la qual les democràcies neoliberals, que ja eren bastant, no sé com dir, o bastant febles, bastant, tu ho has explicat, injustes, en les quals els serveis socials s'anaven privatitzant, tot allò social, tot allò públic s'anaven posant temes privades, ara ja estem entrant en una nova època en la qual tot allò,
trontolla i estem entrant en una situació en la qual s'obre democràcia i el que s'ha de garantir és la llibertat. Quina llibertat? La llibertat del capital. I això ho va dir, i acaba amb aquesta frase, justament en Peter Thiel, que és un d'aquests tecnoligarques de la corta d'en Trump, amic íntim personal d'en J.D. Vance, del vicepresident dels Estats Units,
I un dels homes més rics del món, que té, a més a més, un paper importantíssim en el govern actual dels Estats Units, i va dir ja fa una dècada, hem arribat en un moment en el qual ja no se pot conjugar llibertat amb democràcia. I allò que s'obre és la democràcia.
Ho va dir directament. I últimament ho estan veient. Sí. Hombre, els que han viscut i han lluitat contra la dictadura franquista valoraran molt aquest tema del concepte de democràcia. Perquè era una qüestió en què no te podies reunir, no podies opinar, no podies manifestar-te i fins i tot anaves a la presó per fer-ho.
Aleshores, clar, la democràcia jo la definiria quasi com una utopia a conquerir i que, a més, necessita que aquest concepte tingui diferents qualificatius. És a dir, hi hauria una democràcia política, hi hauria d'haver una democràcia econòmica, hi hauria d'haver una democràcia social. I si ens plantejam estrictament la democràcia política,
li podíem posar també més adjectius. Democràcia política perfectible, democràcia política, diguem, en retrocés. Jo diria que en aquests moments la pretensió internacional d'en Trump i l'extrema dreta és aquesta democràcia política en restricció i fins i tot en una utopia d'eliminació.
Aleshores, clar, defensar la democràcia com a concepte és una necessitat perquè li hem donat aquest contingut de democràcia política perfectible, perquè es pot perfeccionar molt.
I, evidentment, han d'aturar els corts agressius, com aquesta llei mordassa, que du a la presó en jutges que interpreten, a més, de forma totalment restrictiva, diguem-ne, les lleis. I, per tant, hi ha que lluitar contra aquests retrocessos. I avançar, i, per tant, també necessitar fer propostes de democràcia més participativa, no?,
Perquè, clar, pot haver aquest tema de democràcia, aquest aspecte, que ja m'atur aquí, també de democràcia representativa, on tu deleigues el teu dret cap a representants, i una altra s'ha de...
democràcia participativa, on el ciutadà pot decidir i pot gestionar. Per tant, evidentment, hem de fer enfasi en aquesta, de com creem instruments perquè la ciutadania participi més activament i també pugui controlar millor en el delegat, perquè evidentment necessites tenir element de la democràcia representativa, però que puguin ser més controlats.
A veure, per lo que esteu dient, i sobretot en aquest cas per lo que deia Anna Laura, clar...
La pregunta és, bé, idò, és possible una democràcia plena? Ja sé que no hi ha límits en això ni barreres dins un sistema capitalista com aquest. I sobretot en un aspecte que jo considero que és un dels aspectes més preocupants en aquest moment, si miram ara...
no sa geopolítica sinó sa política dins que nostre i és en una actualitat on està tan fomentat i ho veient tant aquest carpe diem el salve se quien pueda
Aquesta democràcia liberal, que és això que ha fomentat, fins i tot quan venen maldades però encara seguim creant una mentalitat així, és possible dins d'aquest sistema social i polític una democràcia o com a mínim una democràcia superior amb un grau a la que estan vivint ara, com dèieu, en retrocés?
Jo crec que democràcia és conflicte i també hi ha conflicte d'interessos en un sistema capitalista, lògicament. Una cosa és que tu tinguis drets polítics de reunió, d'expressió, de vot, de manifestació...
Hi ha altres aspectes de la vida quotidiana on no existeix aquesta democràcia. Per exemple, una empresa privada que comanda és el patró. El treballador pot tenir algun tipus de drets...
Però els que decideix la producció econòmica és aquesta. Si ho posem a nivell d'un país, les decisions econòmiques, el govern pot tenir determinats aspectes, però els que van decidint l'economia són les propietats privades. Per tant, les decisions són de molt pocs.
El que passa és que si aquests pots fan creure que aquests interessos seus són els interessos de la població i de la majoria i de la societat, evidentment ja tens un primer discurs ideològic que hi ha que contrastar.
A vegades pot coincidir, però la immensa majoria de vegades no coincideix amb la majoria d'interès de la població. I si miram les dades econòmiques, veiem que les rendes d'assalariats estan baixant a quasi un 7% pràcticament en aquests 5 anys, mentre que el capital, que són aquests pots que estan decidint, està creixent quasi en els 12 o un 14%. És a dir, la desigualtat s'accelera amb aquest sistema.
Això políticament, formalment, tal va el vot del propietari de Zaras com del treballador de salari mínim, però, evidentment, a l'ordre de les grans decisions econòmiques no és el mateix que és per l'altre. Aleshores, en una economia on les regles de jocs són desiguals, evidentment, democràcia econòmica en aquest sentit no existeix.
Sí, aquesta és una pregunta molt important, quanta democràcia aguanta el capitalisme? Sí, fins on? Fins on l'interessa també la democràcia i el capitalisme, perquè el que sabem fins ara és, sobretot, que si no augmenta la tassa de wines, entra en crisi, i quan entra en crisi apareixen aquests monstres feixistes, això també...
A l'escola de Frankfurt, Adorno, Horkheimer, tots aquests, van dir, sembla ser que el feixisme no és una cosa, és com el poder, no? Ni se genera ni morts, sinó que se transforma, està allà amagat i quan venen maldonades, pum, apareix, no? El monstre feixista apareix.
I en aquest cas jo crec que justament el que s'està demostrant és que el capitalisme aguanta poca democràcia perquè la pitjor crisi econòmica que ha passat o que ha hagut als Estats Units més important, és una bancarrota econòmica
més important que el trac del 29 va ser la crisi de 2008. I a partir de 2008 el que hem vist és que hem entrat en aquesta dinàmica d'una hora d'autoritària, d'autoritarisme reaccionari, que si bé no és exactament igual els feixismes del segle XX, cada vegada té més elements que ens fan tornar la vista enrere i dir «guau, això s'assembla molt el que passava en el segle XX».
I ens demostra que quan el capitalisme entra en aquesta crisi econòmica perquè moltes coses fallen alhora, perquè una crisi d'aquest tipus com la de 2008, la gran recessió, no va ser només fruit d'un factor, normalment es diu el tema de les hipoteques subprime i tot el que va passar amb aquests crèdits a bascos que es donaven a la...
als bancs dels Estats Units, per això va ser una crisi mundial, va tenir efectes mundials, perquè l'economia capitalista mundial ja trontollava abans i ja havia deixat d'augmentar la seva tasca de ganància, que efectivament l'augmenta amb l'explotació de la classe treballadora, que ningú pensi que això passa perquè sí. Això passa perquè hi ha molt de treballadors i treballadores del món que estan explotats i que estan patint...
possiblement en aquelles empreses deslocalitzades i en aquelles fàbriques que es van generant, però també en els països del centre capitalista, estaven patint totalment una explotació cada vegada més elevada, però això no repercutia en l'augment de la tassa de ganància.
Llavors, jo crec que el que sabeu clarament és que quan el capitalisme entra en crisi, el que sacrifica és la democràcia, sacrifica drets, sacrifica drets que ara estem veient. En els Estats Units, les persones migrants que són... Tots són migrants, efectivament, perquè és un estat colonial. És a dir, d'allà només hi són els indígenes que els van exterminar gairebé tots. La resta són migrants, però bé...
Me refereixo als que no tenen nacionalitat i no tenen... Totes aquestes persones tenen les seves llibertats fonamentals amenaçades en aquests moments. I són milions, són milions de persones que ja no tenen un dret a reunió
només si ho fan de manera clandestina, ja no tenen un dret a anar fent un treball perquè poden ser denunciats, perquè comença a funcionar la denúncia com funcionava durant el feixisme i durant l'Alemanya nazi. Algú denuncia algú que sap que aquest té un immigrant treballant allà.
i comença a funcionar un problema de llibertats bàsiques. Tu te manifestes en contra de l'AIS i te poden pegar un tret en el carrer. És a dir, això són coses que ja demostren que un capitalisme amenaçat, com ara sabeu el capitalisme yanqui i un imperialisme que estava en crisi,
pot ser capaç fins i tot d'assassinar a ciutadans seus a plena llum. Llavors jo crec que clarament la resposta de quanta democràcia i quanta capitalisme és molt poca, molt poca, i malauradament en el temps present ho estem vivint, i jo diré clarament que ens hem de revelar davant d'això.
Sí, jo crec que el tema d'aquesta visió que cadascú per ell mateix pot sortir-ne i aquesta cultura de l'esforç i tot aquest tema. Clar, això té un component ideològic que trenca en el que és fonamental des d'una perspectiva realment democràtica i és que les comunitats han de treballar
és d'una òptica de salvació de la comunitat, no del membre individual de la comunitat. Aquesta cultura que la revolució francesa se deia de llibertat, igualtat i fraternitat, només volen ser part primera dins del discurs autoritari, perquè el que es ha quedat, igualtat i fraternitat, això ho obliden, no?
I això també històricament ha estat així. Quan hi ha hagut més aspectes socials, hi ha hagut els elements dels propietaris que s'han revelat contra aquest avançament. Quan veiem en aquests moments els detalls en el servei públics, veiem que té correlació amb aquesta visió.
Aleshores, el que és fonamental per defensar la democràcia és defensar els criteris de defensa de comunitat, d'esperit comunitari. Hem de crear vincles comunitaris, hem de treballar per la solidaritat humana, per realment la sanitat pública, l'educació pública, la igualtat real d'oportunitats. Això és antídota contra aquesta visió, perquè, evidentment,
La individualitat cadascú la té i l'ha de potenciar, però l'ha de potenciar precisament amb els vincles socials que existeixen a la comunitat.
perquè si no, podrà ser un individu aïllat, autoritari, masclista, podrà ser tot, però si tu realment fas aquests vincles comunitaris, tens un tipus d'individualitat respectuosa, solidària, amable, cooperatiu i fins i tot més agradable i que permet la convivència i no la confrontació i que va assassinar com estan que van als Estats Units.
Sí, respecte a això que diu en Pep, jo crec que és molt important tenir en compte que també el neoliberalisme treballa molt per garantir que la gent estigui cada vegada més atomitzada, és a dir, cada vegada més sola, més aïllada, i per trencar els vincles socials i els vincles que s'havien construït, per exemple...
M'haven que referir ara mateix a l'estat espanyol durant tota l'etapa del que se diu la transició a la democràcia. I després també, perquè els anys 80 i els anys 90 encara, abans que el neoliberalisme ja comences a fer estrais, sí que n'hi havia xarxa comunitària.
i bastant, hi havia unes associacions de veïnats que eren fortíssimes hi havia moviments, jo me'n record jo era molt petita i vosaltres en recordeu perfectament del moviment anti-OTAN, no era només un moviment en contra de l'OTAN, era un moviment comunitari, un moviment en el qual o un moviment contra la guerra d'Iraq més recent també no només era gent que deia no volem una altra guerra, no volem sang per petroli aquest slogan tan conegut
el que feien també era generar assemblees, generar vincles, generar amistats, que els feien també per oposar-se a una deriva bèlica, que la tenim aquí ja, per cert, també, però és molt important també, ara tornar a posar en el centre un discurs que reivindiqui que no volem més guerra i que volem una pau justa, perquè, i aquí també vull dir, no volem qualsevol tipus de pau, perquè, per exemple, ara han signat aquest acord de pau...
que això és una vergonya absoluta i que han segrestat aquest terme, aquesta paraula de pau i l'han ressignificat com un gran negoci immobiliari i com una destrossa dels drets humans, com una destrossa del poble palestí. Llavors jo crec que aquesta qüestió del neoliberalisme i de treballar per l'individualisme també ha repercutit en que ja ningú tingui cura per la democràcia.
Hi ha un aspecte, i és que, per exemple, el mateix discurs feixista es manifesta antidemocràtic sovint. Nosaltres aquí, des d'una perspectiva d'esquerres, per dir-ho en sentit ampli,
també criticar amb la democràcia. Com diferenciar el qüestionament que pot fer l'esquerra de la democràcia? O sigui, com... Jo ho puc tenir clar, i supos que nosaltres ho tenim clar, però com fer-ho diferenciar amb tota aquesta crítica que fem en el sistema i que després molt surt l'extrema dreta criticant també aquesta democràcia? Com fer, com distingir-nos d'això, de cara...
a la població, a la gent. Jo ho diria amb una frase breu. Nosaltres volem més democràcia i ells volem menys democràcia. I és bastant evident. Nosaltres volem un sistema veritablement democràtic i ara mateix, ells ho diuen a les clares, ja citat abans en Peter Thiel, però tenim en Trump...
I tenim aquí a l'extrema dreta europea que també ho deixa caure d'una manera cada vegada més clara i més explícita. Volem menys democràcia, nosaltres volem més democràcia i volem una democràcia que no sigui anar a votar cada quatre anys.
Home, això també és un element en disputa des del 15M i des d'abans, no? La democràcia ha d'anar a votar cada quatre anys, això què és? Això no és democràcia. I després que tota la resta siguin relacions en les quals no tinguem nosaltres res a veure i després que no hi hagi separacions de poder, que jo crec que això és un tema fonamental. La separació de poder, el tema del lawfare, etcètera.
L'altre dia, i acaba amb això, al Foro de Davos, en Trump fins i tot es va permetre fer bromes, que això em va semblar ja com un avís a navegants, amb el tema de la paraula dictador. I ell va fer una broma dient que pensava que algunes vegades li diuen que ell és un dictador.
I va dir, but sometimes you need one. Algunes vegades necessites un dictador. No està tan malament ser un dictador. El tio va i fa aquesta paraula i la va resignificar en positiu. Estem aquí, eh? Estem amb el president dels Estats Units dient de vegades se necessita un dictador.
Perdona, però això és un comentari que jo he sentit aquí. Aquí, ja sense anar a països fora ni als Estats Units. Ho he sentit aquí. I en el jovent, per exemple, és un dels problemes en aquest sentit, no?
que no s'ha treballat, no ja és la cultura democràtica, sinó l'histori, progressivament s'ha anat abandonat dins els plans educatius, ja no xerrant dels mitjans de comunicació, tenen una visió de futur...
tristíssima, no? I aquest sistema democràtic no els hi dona sortida, no? Llavors, això que tu deies, Laura, ja va bé de tant en tant un dictador. És una frase amem que me sona massa i la trob molt perillosa perquè jo crec que qui diu això no sap què diu.
Bé, evidentment, els que van viure ser d'en Franco no sabem el que significa ser un dictador. Jo crec que una miqueta l'estratègia d'aquesta gent és simplificar els problemes.
caricaturitzar-los sobretot això sí i després demonitzar el que ells entenen que ets enemic aquesta paraula woke que qualsevol cosa és woke per tant tot el que no és woke va bé i si hi ha d'avui un dictador que fa i que li veni el woke ja tenim tot el món arreglat és un discurs que tu pots anar a dormir tranquil si creus que qualcú t'arreglarà això evidentment el problema és que la realitat no és així
Com ho pots combatre? En temes d'argumentació, en temes de coordinació col·lectiva, d'espasar-ho en el carrer, de fer-li entrar en contradiccions. Evidentment, en aquests moments ells tenen també un control de les xerxes molt importants.
ells amb els algoritmes i l'intel·ligència artificial te poden fer creure moltíssimes coses. I basta que vegin un comentari d'aquests, i segur que un que fa un comentari a les xerxes damunt d'aquest tema, immediatament 20 anuncis de propaganda de gent que està dient això i ho teoritza, un filòsof, un no sé què, perquè ells t'estan controlant amb aquestes xerxes.
Si tens una visió contrària, potser tu només reps aquesta visió contrària i l'estàs separant el món a partir dels algoritmes i de les xarxes. Això és un gran perill a l'hora de conformar una opinió pública.
Per tant, evidentment, la necessitat de respondre a això només queda a través de l'esforç de coordinació, mitjant públics alternatius, treballs molt forts de la societat civil per evitar les encletxes de la democràcia.
i que no vaig més enrere i mantenir fins i tot la democràcia imperfecta que tenim en aquest moment perquè aquells van inclús anar més enrere. I hi ha gent que jo crec que sí que ho pot entendre i també crec que és important crear sentiment de col·lectivitat.
és a dir, aterrar en els problemes no només del món en general, sinó dir, exactament, tu estàs aquí, quina feina fas, qui t'oferirà feina, aquí realment te solen tres problemes, estàs aquí a Mallorca, estàs en una situació, hi ha aquesta economia, hi ha aquesta societat, hi ha aquestes possibilitats, realment, qui creus que podrà fer això?
poden ser multinacionals o crear xarxa entre nosaltres, intentar trobar solucions, etc. És una tasca que d'alguna forma davant problemes nous necessitem també respostes noves entre tots. Digues, digues, Laura. Sí, no, ja imagino que per anar concluït, no?
Crec que això que diu en Pepa és molt important, la qüestió de tornar a reconstruir ideològicament l'esquerra. Jo crec que hi ha hagut una derrota, estem en un moment de derrota ideològica, perquè això ho va dir també
Fa molt de temps, en Marx, però que té molta vigència. Les idees de la classe dominant seran les idees dominants. I les idees, finalment, de capitalisme salvatge que s'ha anat imposant, molta gent, no només la gent jove, que sempre, pobrets meus, sempre tenim aquesta ara, aquest mantra de que són responsables de tot...
En general, molta de gent ha assumit que aquest marc en el qual vivim és el marc inevitable i que vivim com en els millors dels mons possibles. I que no se pot lluitar. Aquest és el missatge. Aquest és el missatge, que vivim en el millor dels mons, que tanmateix no canviarem res i s'ha instal·lat una impotència generacional que abarca, ja dic, no només a la gent jove, sinó en general jo crec que a tothom. Certo.
I pens que conjurar precisament aquesta impotència és part de les tasques més importants que tenim ara en el present. I aquesta impotència es conjura clarament ajuntant forces i fent un front, un front únic en el qual hi haurà molta diversitat, hi haurà moltes ideologies diferents, segurament partits diferents, però això no serà important perquè no serà un front partidista. Jo crec que serà un front únic
antiautoritari i que estigui plantejant a l'horitzó immediat qüestions concretes. Un programa de mínims, un programa concret per combatre aquesta onada reaccionària que ja és aquí. I aquí, quan dic aquí, dic que és el nostre. Sí, sí.
És que aquí hi ha una qüestió que també surt. Aquest dictador, m'estic referint al president dels Estats Units, però podria ser qualsevol altre, va sortir d'unes eleccions i, com comentàvem abans, dues vegades seguides i cada vegada amb més ínfoles.
és legítim això que un dictador pugui dirigir un país, vull dir, s'ha d'acceptar perquè ha guanyat unes eleccions, perquè considerant-se democràcia així com la tenim, vull dir, aquí està, és legítim, ha estat votat, recorden que en Hitler també va sortir així, no?,
és una de les grans contradiccions Pep, tu xerraves de contradiccions abans a un altre nivell però Home legal ho és sí, però legal no vols elegir però bé en aquests moments ara hi ha una perspectiva d'eleccions a mitjà en mandat i ja en Trump està dient si són necessàries aquestes eleccions es posa en dubte, sí
Per què vol dir això? Segurament perquè ha vist que té una resposta interior en aquests moments que li poden fer perdre aquestes eleccions. Va perdre les primeres eleccions i quasi va muntar un intent d'acord d'estar per delegitimar aquestes eleccions. Tanta sort que se va poder aturar.
El que passa és que després, tal volta, no se va valorar exactament el que significava aquesta gent.
inclús ha estat algun dirigent de demòcrates més dretants, potser es comencen a assustar perquè poden perdre fins i tot el seu estàtum de privilegi. Perquè ja Trump, quan va començar la selecció, va fer un sopar a Miami només amb els amics seus i, per tant, aquests aniran a favorir els seus i aniran a matar a comptes d'altres. És a dir, es poden perdre la seva provisió de privilegi dins l'establissement nord-americà, no?
Bé, aquestes situacions han de veure que les contradiccions existeixen també dins dels Estats Units. Internacionalment jo crec que si hi ha un moment que els Estats Units està desprestigiat en el món és aquest.
La realitat dels brits és una realitat... Ara la Unió Europea fa una política de supeditació total als Estats Units. Summissió, sí. Summissió, esmemantística i tot això. Tot tipus. Però fa un acord amb l'Índia.
que forma part dels Brits, en Trump amenaça a l'Índia que li posarà en cel si compra petroli a Rússia, i l'Índia passa dels Estats Units i es compra el petroli a Rússia. En aquest moment, per exemple, els Brits estan plantejant la política que defensa l'auro.
És a dir, una multilateralitat, una política... Bé, nosaltres també tenim la visió europea del que està passant, perquè estan dins l'àrea de domini dels Estats Units, però en el món globalment...
les coses també hi ha que veure les dues amb aquesta altra contesta i jo crec que evidentment en aquest moment les tempestes i les danes tenen nom de Trump però també pot haver element d'esperança i rai de sol en moltes coses que estan passant
Bé, ara ja mos queda molt pot temps i abans na Laura xerrava d'un camí o una opció d'unitat front a aquesta allau que mos ha, que no només es entrant, que també el tenim a Europa, no, diguem, tan exigerat, però més o manco, anant pel mateix camí.
I ell feia aquesta proposta. Llavors volia demanar quines propostes concretes de com sa teva. Si en teniu tres, per exemple, tres propostes concretes per aturar aquest deteriorament democràtic
i propostes que puguin ser realistes fins i tot ara aquí i dins el sistema que tenim i dins el nostre entorn. Tu en xerrabes d'una, no?
Sí, però aquesta és una proposta d'acció. Sí, sigui d'acció, sigui d'acció, sigui de canvi. Per exemple, quan t'has xerrat tu mateixa de la divisió de poder, ja ho he pensat, i quan xerrava en Pep també de la il·lustració, ni divisió de poder, o sigui, no està en molts moments un dubte que ja hem superat la il·lustració del segle XVIII, eh?
Bé, vos ho deixe aquí, i si vos acudeix no trets i no dues, i si no una... Home, jo crec que es podria fer moltíssim més del que es fa. No cal recordar que tenim suposat govern progressista que, per exemple, no és que no hagi derogat la llei Mordassa, és que la va fer.
és que va fer la llei mordassa i això és un atemptat contra les llibertats perquè quan governi la dreta en l'extrema dreta aquesta llei feta i no derogada durant tot aquest temps que s'ha pogut derogar
ens la tiraran en contra d'una manera salvatge. És a dir, clar que se poden fer més coses, no s'ha solucionat el problema de s'habitatge. Jo que faria, això ja sí que sé que és un poc com una mena de carta al rei Max, però sí que faria una mena de renda bàsica, que no fos una renda bàsica més ambiciós, una renda bàsica del benestar o dels drets bàsics de les persones per poder mantenir-se en aquest món.
Però això inclouria un salari, inclouria també accés gratuït a l'habitatge gratuït o a preus raonables a l'habitatge, accés efectivament a aigua, a electricitat, que la gent no estigui amb fred o sense llum pensant si va a la compra o si posa la calefacció. Que això ja està passant aquí, no?
O sigui, la pobresa energètica està arribant. Efectivament, efectivament. Està arribant a moltes famílies. La canasta bàsica contra les preus, és a dir, posar límits en aquest capitalisme desenfrenat que augmenta cada vegada més les ganàncies dels rics, dels més rics. Aquí ja tenim, a la llista de més rics del món, ja tenim més persones d'Espanya.
Cada vegada més, ja no només és Amancio Ortega i no sé qui més, és que cada vegada pugen en aquesta llista del més risc del món. Mentre que aquí hi ha gent que pateix pobresa de tot tipus. Llavors, jo faria coses d'aquestes, més ambicioses, efectivament, però de moment el que hauria fet ja...
I això tindrà molta a veure amb les llibertats, de les quals mos en recordarem molt quan governi la dreta, l'extrema dreta, i ja, perquè ja estan posant multes, per cert, multes absolutament, que són un desgavell, ja van empresonant els 6 de Saragossa per manifestar-se en una manifestació contra Vox, sabeu, en aquest joves, els 6 de Saragossa, uns 6 joves de Saragossa que per anar a manifestar-se contra Vox les han posat a la pressió, en aplicació de la llei Mordassa.
amb aquest govern. Ja han indultat a tres, però altres tres no han estat indultats, o quatre. Altres dos encara queden a la presó. Per manifestar-se contra Vox i perquè el policia varen dir no saben qui som, però m'han muntat un pollo tal, aquest, aquest, aquest. Varen anar, els varen quefar i varen posar a la presó. S'han menjat un any i mig de presó. Uns eslots joven, joven, que no arribaven al 20 anys. D'acord? Vull dir, això està passant ara. Coses que ja no haurien de passar.
Però pensem que passarà amb aquestes lleis fetes i no derogades en l'extrema dreta. Llavors, moltes coses es podrien fer ja, ja és ja. I el tema de l'habitatge em sap molt de greu, però aquest és un tema terrorífic que no està solucionat.
Jo crec que, per una banda, és analitzar bé la realitat concreta que tenim, en el cas de Mallorca. Crec que és important tenir un full de ruta de com començar a transitar cap a un canvi de model econòmic, això per un costat.
Per altra banda, crec que és important lluitar per una proposta política, perquè si també no tens el poder polític, de les coses sí que aniran enrere. Basta veure el que passa amb el govern actual, que estàs accelerant la degradació del model econòmic en lloc d'intentar fer una transició cap a una visió més sostenible.
Fa falta una unitat de l'esquerra des d'un punt de vista clar, jo diria, a més amb una proposta de democràcia ampla, capacitat de poder articular aliances per aïllar en aquest element més reaccionari. I sobretot fa falta una societat civil més forta i més potent, perquè guanyis o perdis unes eleccions, que això sempre, en fi, mai ho pot garantir, perquè per això ja també són les votacions,
Sí que fa falta d'una societat civil sempre organitzada i permanent mobilització, no? Perquè si guanyen les esquerres per pensar i aprofundir i si guanyen les dretes per aturar-les i intentar evitar que fa i intentar destrossar-se. Bé, sí, hem d'acabar aquí. I també necessitem un mitjans de comunicació. També. Que facin creure que la realitat no és la que vivim després cada dia, eh?
Bé, gràcies a tots dos. Ha quedat bastant clar que la lluita per la democràcia segueix vigent i ara pot ser més que mai.
i que un sistema basat principalment en aquesta dictadura desmarcada, desdobès, que ha anat pervertint, desconcepta fins a treure-li s'essència, han de trobar el camí com a mínim per aturar-la. Bé, moltes gràcies una altra vegada a tots dos i fins una altra.
Una píndola científica. Avui, Beatriz, ens explicarà com actuen uns éssers vius que estan entre nosaltres sense que els anoten, però que sobretot en aquesta època de l'any mos causen molt de problemes.
Hola, Beatriz. Hola, bona tarda. Parlarem de virus que, com tu ben dius, estem en una època de grip i si recordeu, ara fa poquets que han sortit a tots els diaris la pesta porcina i la pesta aviar que han sigut provocades per virus. Explica, ja sé que s'ha explicat moltes vegades, però tu explica molt que és un virus.
Mira, un virus és un agent infecciós submicroscòpic, vol dir que necessites un microscopi ben potent per veure'l, que es reprodueix només dintre de les cèl·lules vives d'un organisme. Els virus infecten totes les formes de vida, des dels animals i plantes fins a les microorganismes, altres bactèries i les arcobactèries.
Els virus es troben gairebé a tots els ecosistemes de la Terra i són el tipus d'identitat biològica més nombrosa al món. I està viu? Aquests es consideren com una forma de vida perquè realment contenen material genètic i es reproduixen i evolucionen mitjançant la selecció natural.
encara que els falten algunes característiques clau, com és una estructura cel·lular que generalment es considera criteri necessari per definir la vida. Perquè tenen algunes, però no totes aquestes qualitats, els virus han estat descrits com a organismes a la vora de la vida i com a replicadors. Replicadors, bé, què vol dir això? Bueno, que quan un virus infecta una cèl·lula, llavors...
El que fan és reproduir-se, injectant-li les seves molècules d'ADN o ARN, que codifiquen les estructures de les proteïnes i per les que actua el virus. Els virus tenen una cobertat proteica, el càpcit, que envolta i protegeix el material genètic, i en alguns casos una amuntura externa de lípids.
reduïdes que freqüentment presenten formes geomètriques reconeixibles, de vegades tan simples com helicoidals o icosehèdriques. I per reproduir-se, no es poden reproduir per si mateixos, necessiten infectar la cèl·lula huespet a la que desactiven el seu material genètic i inserten el seu. I llavors fa que la cèl·lula treballi per ells, produint ràpidament milers de còpies del virus original. Això
És la infecció el que produeix la teva... de la teva enfermedad. Quin és l'origen d'on venen els virus? Bueno, no està molt clar d'on venen de la història evolutiva de la vida. Alguns virus poden haver evolucionat a partir de plàsmics, que són fragments d'ADN que poden moure's entre cèl·lules. No recordeu d'allò de les vaques locas?
I altres virus poden haver evolucionat a partir de bacteris, simplificant-se. En l'evolució, els virus són un mitjà important de transferència genètica horitzontal entre iguals i coses que augmenten la diversitat genètica d'una manera anòloga a la reproducció sexual. O això que poden aportar informació d'una cèl·lula a una altra i funcionen com a transmissors genètics. I les formes de propagar-se?
Bueno, se propagan de moltes maneres. Una via de transmissió és a través d'organismes que portin malalties coneguts com a vectors. Per exemple, els virus sovint se transmeten de planta a planta per insectes, que s'alimenten de les plantes, com els polgons, i virus en animals poden ser transportats per insectes que xuclin sang, com els moscars. I molts virus se propagan per a l'aire, mitjançant de tos i estornuts, incluent els virus de la grip,
el SARS-CoV-2, la varicela, la verola i el xarampió. I, bueno, recordeu que les mascaretes ens van funcionar bastant bé amb el tema del Covid. Després n'hi ha els norovirus i els rotavirus, que són les causes comuns de la gastroenteritis viral i que se transmeten per la via fecal-oral, passant d'un contacte mà a boca en aliments o aigua.
I el virus del Sida és un dels diversos virus que es transmeten per contacte sexual i per exposició a sang infectada. O sigui que ja veus, hi ha moltes formes d'infectar-se. I les formes de protegir-se o de defensar-se dels virus perquè s'ha dit de tot de vegades?
Allò de beure un glopet de lleixiu, no, eh? Però la neteja és molt important. La neteja és quan un va al lavabo de rentar-se les mans, evitar que algú està tossint. Recordeu que van recomanar tossir el colze? No te passa o estornudar amb la mà, perquè llavors la infecció pot passar d'uns als altres. Llavors, doncs, bueno...
Una de les respostes immunitàries més importants són les que són generades per les vacunes, que ofereixen una certa immunitat que s'adquireix artificialment contra la infecció viral específica. Alguns virus, inclòs els que causen Sida i els de la hepatitis viral, eviten aquestes respostes immunitàries i provoquen infeccions cròniques. La veritat és que els virus, ja sabeu,
que no n'hi ha que prendre antibiòtics per ells perquè no li fan res, són els antibiòtics, són per les bacteris, i encara que estan desenvolupant diverses classes de fàrmacs antivirals, però el que per de moment és més efectiu és la vacunació i la neteja i prevenció.
Bé, veig aquí, crec que ja tenim la classe feta. Gràcies. Fins a la pròxima. Res, a vosaltres, ja sabeu. No torsiu damunt dels altres. No, ho procuram, ho procuram. Adeu. Adeu. Fins aquí el programa d'avui.
El proper dijous xerrarem de consumisme, no de consum, sinó d'aquesta obsessió quasi addictiva per obtenir béns, materials o no materials, més enllà de les necessitats i sovint més enllà de la nostra salut mental. I després, en Petra Verso, com sempre, ens acompanyarà presentant-nos alguns llibres que ens poden interessar.
Esperem els vostres comentaris i sugeriments. Se n'escorreu info arroba tac mallorca puners o també el telèfon 677 60 6817. Que passeu uns bons dies. Adeu.
Quin concret. Ninja, ninja, esquivant-te una mirada tan freda. Ninja, ninja, tu ja dormíem amb uñas de la seda. I cada nit a un temple arrasat.
Digue'm si vols començar un dia de nou, una vida sense dol. Per tu és un joc, els seus mans en sang de tothom, és meu com flames i foc. Si te trius, me deixaven, la teva inicial gravada és el teu llitor.
Un somnima despertada, tu i jo, cara a cara.
Crec que triuix-me
Ok! Yeah, yeah! Oh shit! Oh my god!