Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Ona Atac, el programa d'Atac Mallorca a Ona Mediterrània.
Parlar de cooperatives és parlar d'economia social. I encara que les cooperatives formals són recents, el concepte d'ajuda mútua i d'associació per al bé comú ha existit sempre, des dels gremis medievals fins a les caixes d'ajuda pagesa o les societats de socors mutus.
La revolució industrial va provocar l'èxode del camp a la ciutat amb llargues jornades laborals, baixos salaris i desocupació, que van generar una gran desigualtat i pobresa entre la classe treballadora. Això va impulsar la cerca d'alternatives per satisfer necessitats bàsiques i així es va crear a Anglaterra la societat equitativa dels pioners de Rosdell.
el primer exemple de cooperativisme modern amb l'objectiu d'obrir un magatzem per a vendre aliments a preus justos lluitant contra els abusos dels comerciants de l'època. Els seus set principis encara avui són l'essència del cooperativisme mundial, entre els quals podem destacar la lliure adhesió, el control democràtic i la neutralitat política i religiosa com a les més importants.
El model es va estendre ràpidament pel Regne Unit i per la resta d'Europa en cooperatives de consum agràries i de crèdit fins a la creació, en 1895, de l'Aliança Cooperativa Internacional, que agrupava i representava les cooperatives de tot el món, unificant els seus criteris i principis, i això va ser un moment clau.
Cent anys després es normalitza la declaració sobre la identitat cooperativa, definint i actualitzant els set principis que es coneixen avui dia com a una columna vertebral del moviment, mitjançat dels quals les cooperatives posen en pràctica els seus valors d'ajuda mútua, responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.
Actualment podem veure com el cooperativisme s'ha adaptat a gairebé tots els sectors econòmics, en una clara diversificació, apreciant l'auge de les cooperatives d'habitatge, de treball associat, de serveis públics, d'assegurances, etc.
Amb tota seguretat es pot dir que són un actor econòmic i social fonamental a tot el món amb el voltant de mil milions de socis cooperativistes que ofereixen ocupació a centenars de milions de persones.
Front a les cícliques crises econòmiques i a la recerca de models més equitatius i sostenibles, el cooperativisme ressorgeix com una alternativa viable, que prioritza les persones per sobre el capital, coincidint amb els plantejaments d'un decreixement econòmic.
A l'estat espanyol, la història del cooperativisme reflecteix el desenvolupament polític i social del segle XIX-XX, marcats per tremens alts i baixos i per una gran inestabilitat política que, malgrat les prohibicions, en les societats obreres cooperativistes se'ls considerava entitats de caràcter revolucionari.
I, malgrat això, va aconseguir que el cooperativisme anés creixent fins a promulgar-se el 1887 la llei d'associació, que va permetre una major llibertat en el seu desenvolupament. Les primeres manifestacions del cooperativisme a Espanya
En concret, van ensorgir el 1846, però la fita Capdalt la marca la primera llei de cooperatives de 1931 en el marc de la Segona República, que dona un impuls significatiu al sector.
Com has de suposar, la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista van resultar un cop molt dur per al desenvolupament de tota economia social. El 1939 es deroga la legislació cooperativa i es confisquen moltes propietats. Les cooperatives eren vistes, i tornem a ser, com a instruments de moviments revolucionaris.
Per als anys 60 el corporativisme comença a consolidar-se de nou, sempre amb un enfocament predominantment agrari i amb poca presència en la indústria. Mondragon Corporació Cooperativa Euskadi, fundada el 1956, va ser l'excepció, passant fins i tot a convertir-se en el major grup corporatiu del món.
A l'arribada de la democràcia el corporativisme va ressorgir i es va recuperar i modernitzar el marc legislatiu, expandint-se a nous sectors com el de l'habitatge, els serveis, l'ensenyament i el crèdit.
La Constitució espanyola de 1978 atorga un reconeixement explícit al foment de les societats cooperatives i la llei de cooperatives de 1999 i més recentment la de 2011 d'Economia Social situen les cooperatives en el centre d'un model econòmic més social i solidari.
A l'actualitat, el cooperativisme a Espanya és una realitat econòmica robusta i diversificada, amb un pas específic molt important, malgrat no es distribueixi de manera uniforme per tot l'Estat, ja que destaquen poderosament dues autonomies, Andalusia, on més ocupació es genera, i Euskadi.
En tota l'Espanya hi ha prop de 23.500 cooperatives, dades de 2025, de les quals un 80% són cooperatives de treball associat que compten amb gairebé 500.000 persones.
la qual cosa demostra la força del model basat en la creació d'ocupació per part dels propis treballadors, amb presència en tots els àmbits, especialment en l'agroalimentari, el sector més tradicional i de gran pas, que compta en cooperatives líders europees quant a producció, però també en el sector creditici, amb entitats que van demostrar una gran resiliència, per exemple, durant la crisi financera de 2008,
gràcies a una gestió més prudent i més especulativa que altres entitats. I també en l'àmbit del consum i serveis d'habitatge, d'ensenyament, transport, etcètera, com dèiem. Existeixen alhora potents organitzacions que agrupen cooperativistes d'aquest sector a nivell nacional.
I pel que fa a Balears, el moviment cooperatiu té més d'un segle i mig d'història, arrelat en el món agrari i el moviment obrer, amb un model associatiu que intenta satisfer les necessitats bàsiques de manera democràtica.
A principis del segle XX el cooperativisme va anar agafant força en el sector primari quan pageses i ramaders es van unir per defensar els seus interessos, lluitar contra les plagues i comercialitzar conjuntament els productes, aprofitant l'impuls de la llei d'associacions de 1887.
És llavors, quan es funden les cooperatives més antigues que encara operen per a l'augment més significatiu, es produeix entre els anys 40 i 80.
Al final de la dècada dels 80, moltes cooperatives van travessar una crisi econòmica i com a resposta, el 1888 es va fundar la Unió de Cooperatives Agràries de les Illes Balears per donar suport a la gestió i representar el sector i, posteriorment, es va crear la Federació de Cooperatives de les Illes Balears per unificar la veu de tot el sector.
Avui dia el cooperativisme a les Illes es consolida com un model empresarial creixent, diversificat i de gran importància per a l'economia social i sostenible. Amb unes 350 cooperatives actives, dades de 2023,
sobretot de treball associat, seguides de les agràries i les microcooperatives, que són, sens dubte, un dels fenòmens més destacats del cooperativisme balear actual i una peça clau per entendre el creixement cooperatiu i la seva renovació.
i també algunes d'iniciativa social. Aquests creixements recents s'expliquen en part pels canvis legislatius que han facilitat la creació de les citades microcooperatives.
En definitiva, el cooperativisme a l'estat espanyol ha passat de ser una idea perseguida en certs moments a constituir un teixit empresarial sòlid i divers, clau per a una ocupació estable i al desenvolupament econòmic i social de nombroses regions, i clau també per a la seva aportació a la construcció d'una societat més justa, democràtica i sostenible.
En aquests moments de precaritat laboral i d'explotació desbocada, el cooperativisme pot constituir una alternativa viable que obri un camí d'esperança a tants de joves i no tan joves que no tenen perspectives de futur. El col·loqui
I per xerrada cooperativa es compta amb la presència de quatre persones que en formen part. N'Albert Aguilera, professor jubilat. Ets cooperativista d'ensenyament, no? Sí, sí. Bones tardes. Benvingut. En Jean-François, el teu llinatge...
Quenet. Vos, és que no el tenia gent clar. Soci cooperativista, multicooperativista, de Som Energia, d'Ecotxa i de Terra Nostra, que em va ser un dels seus fundadors, no? Correcte. Benvingut, també. Gràcies. Jo, Manel Molat, president d'Octaip. Ell és...
després ja m'ho explicarà l'adult ahir, però és professor d'una cooperativa d'ensenyament. Benvingut. Molt bé, moltes gràcies. I na Maria Riazza, profe jubilada, cooperativista de sostre cívic i rees, és així? Sí, sí, i participant a la Rexarxa Social d'Economia Social Solidària. Bé...
tots aquí teniu moltes coses que dir i bé, a mi se m'acudeix que el primer és a veure si això és una alternativa
i no és el que sostén l'economia que estem acostumats, per desgràcia, a sentir i viure. Amb quines dificultats s'enfronta algú que vulgui formar part o crear una cooperativa? Em refereixo a dificultats de tot tipus, fiscals, burocràtiques, econòmiques, legals, de gestió. No resulta molt complicat en vestir-ho?
Començ jo, si vols. Que vulgui. No, no, no. Precisament, tu ho has comentat, jo represento a SUTAI, que és la Unió Cooperativa de Treball Associada a les Illes Balears, i una de les nostres feines és assessorar, ajudar a crear cooperatives. Microcooperatives, que dic que en els tests ho has explicat, que és aquesta figura que va aparèixer en el 2019 a les Illes Balears,
Això permet que dues persones puguin crear una cooperativa. Tradicionalment, les cooperatives són mínim tres persones i la llei del 2009, que es va refent ara el 2023, permet la creació d'una cooperativa, que en el cas d'un altre li deim micro, i que en aquest moment és el motor de les cooperatives que es creen a Balears.
Després, en un cas, traurem un parell de dades per dir que la creació és inclús més fàcil que un altre model d'empresa. El problema que tenim és el desconeixement. Nosaltres com a entitat feim xerrades, per exemple, m'estic recordant una en el col·legi de graduats socials i hi havia gent que no ho sabia.
no sabia que era una altra fórmula per crear una cooperativa, per crear una empresa. I amb això no es passa molt. És a dir, clar, qualcú té una idea, té un pensament, se'n va al seu gestor o a una assessoria i lo fàcil és dir-li, no, te fas autònom o te fas un SL. I perquè no el coneixen moltes vegades el model. Tenim un problema, encara dia avui, malgrat que tinguem
més de 300 anys de desconeixement, i és el que ens passa. Però a nivell burocràtic és gairebé més senzill que un altre tipus d'empresa. Pensa que nosaltres funcionem amb el que se diu anar per registre cooperatives, que després ja enxerrarem, en aquests moments està molt malament,
S'ha millorat un poc per a dur una època molt dolenta, però bé, és a dir, nosaltres nos gestionem a través d'una direcció general, en aquest cas, en aquests moments, empreses autònoms i comerç, en les quals l'economia social de les illes està ficada dins aquesta direcció general. I aquí hi ha un departament i els tràmits són igual que els altres, inclús més senzills. Per tant... Bé, és esperançador, no?
Sí, i animar a ser gent jove, que ser gent jove, avui en dia, en 50 anys ser jove. Per tant, qui tingui una idea i vulgui canviar de fórmula de viure, de pensar, de treballar, és un model molt i molt adiet. Volies dir alguna cosa, Maria? Sí, a veure, jo m'agradaria dir que represento a Sostre Cívic, que Sostre Cívic
és una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús i recalco això perquè les cooperatives d'habitatge que tradicionalment coneixíem eren aquelles que es creaven amb l'únic objectiu de baratir costos de promoció. Un cop acabada la promoció es procedia a la divisió horitzontal i cada persona era propietària del seu pis i aquest podia tornar al mercat, es podia especular, llogar, etc.
El model que jo represento i que defensem és un model molt més social, diríem. Són cooperatives d'habitatge en cessió d'ús. Evidentment, donada la situació terrible de necessitat d'habitatge que hi ha en aquests moments, és una alternativa. S'està demostrant a Catalunya, per exemple, a Madrid i altres comunitats, on això ha pogut avançar de manera clara, s'ha demostrat que és una alternativa a la necessitat, a la crisi d'habitatge que estem vivint.
Però la gran dificultat que tenim a Mallorca i per això les cooperatives que s'han anat creant han anat desapareixent o no han arribat ni tan sols a constituir-se en cooperativa perquè l'accés al sol ha sigut impossible.
L'habitatge que s'ofereix a les persones sòcies com a usuàries des d'aquest model s'ofereix sempre a preu de cost, però és que el preu de cost a les illes en aquests moments fa impossible. El caràcter social que volem que tingui inclusiu, si no hi ha el concurs de les administracions públiques com hi ha hagut altres comunitats,
per generar habitatge de protecció oficial, per exemple, o habitatge per gent gran, és inviable, és absolutament impossible. Seria una opció molt sumament elitista. I després, en tot cas, explicaré més cosetes del model perquè és interessant.
El que jo podia afegir és que he participat en la creació d'una cooperativa de consum. El principal problema no és un problema de burocràcia o de tràmits que s'ha de fer, però crec que és tenir clar el projecte. Tant una petita cooperativa de dues altres persones com una cooperativa de consum, que per força ha de tenir més socis,
El principal és tenir clar quin és el model que volem seguir, quina és la missió d'aquesta nova cooperativa, com ha de funcionar, com s'ha d'organitzar a nivell intern, com se governa, per tant, el dèpols de governança és molt important. I aquesta definició jo crec que és el que més temps i energia requereix a l'hora de dir que nosaltres volem fer una cooperativa.
En el cas concretament de Terra Nostra, en què jo vaig participar, vam estar de les tres anys entre el primer contacte una mica sèrio amb l'idea d'anar caminant cap a aquesta cooperativa fins a l'hora de tenir una cooperativa, un comerç obert al públic.
I tres anys, vos podeu imaginar, de moltes reunions, de tallers, de demanar a gent externa que ens vengui a assessorar. I a través d'Enrique del Pozo hem pogut beneficiar-nos de moltíssima informació que el moviment cooperatiu Balear ha anat generant i de moltes prestacions que dona a les noves cooperatives.
Per tant, jo estic d'acord amb el que ha dit el Manuel, que el problema per crear cooperatives no està a nivell burocràtic o no està a nivell d'administració, sinó que està més a nivell de visió i de posar-se d'acord entre, sobretot quan hi ha moltes gent implicades, d'arribar a tenir un clar quin model volem perseguir.
Continuau, però precisament aquesta era una de les coses que interessava saber com funciona internament una cooperativa, perquè s'és idees de fórmula assembleària, però sempre és així.
Bé, ho llenço, eh? Evidentment, evidentment. El tema de les cooperatives és molt curiós, perquè si hagués la informació que toca, jo crec que tothom se lançaria una cooperativa, sobretot els treballadors. És clar que quan van començar les primeres cooperatives, i sobretot en la revolució industrial, i en moments posteriors d'una lluita obrera, en la qual el capital està molt per damunt dels assalariats...
Llavors, una sortida lògica era la cooperativa. Això és una evidència. Avui en dia la situació és diferent, òbviament. Tenim un traig, els treballadors, i estan en unes condicions molt diferents. I també ens ajuda molt a la cooperativa, a la formació d'una cooperativa, el sistema capitalista social, en el qual l'individu és molt individu,
I llavors costa moltíssim juntar gent per unir les seves forces, la unió fa la força per posar-se a treballar. Ja t'he dit que això és un dels hàndicaps. Jo sempre he dit que la millor condició de formar una cooperativa als treballadors és que és tremendament democràtica.
La democràcia se dura a la porta de les fàbriques, a la porta del treball, del taller. No hi ha democràcia en una societat anònima. Són els accionistes que comanden i tu ja rebràs el que puguis rebre.
Però una cooperativa no. Una cooperativa és assembleària i democràtica. I això és molt important. Si hi ha alguna cosa que dir de les microcooperatives, que si es fan en funció d'accelerar el procés de crear una empresa cooperativa per ambicions de fer-les més grans, doncs xapó. Però, clar, fer assemblees entre dues persones és una mica complicat.
Però bueno, és una realitat. Ho entenc que està molt bé per iniciar i sobretot per donar coneixement al món de la cooperativa. Però jo que he treballat, perdonat que posi el jo, he estat a la fundació de diverses cooperatives, el problema que hem trobat ha estat la falta de decisió de la gent a l'hora d'unir-se per muntar una cooperativa.
Perquè és molt més pràctica, encara que estiguin no ser democràtica i no estiguin molt bé, és més fàcil cobrar un salari a final de mes i no preocupar-se. Perquè les cooperatives, i és un tema que després podem parlar, té molt, molt, molt d'autoexplotació.
Les cooperatives de treball, fàbriques... Clar, tu és la teva empresa, no és el caràcter autònom, però té un poquet el caràcter, que no hi ha límits d'horari. Jo no treballava mai tant com quan estava en la cooperativa, perquè diumenges i dissabtes, si era precis, perduen davant l'empresa.
I això ho sabem tots, que estem en una cooperativa que no hi ha límits d'horari. Sobretot una cooperativa de treball, jo estic parlant d'una cooperativa que és el Liceu, que són 60 i pico de treballadors, o el CIDE, que són 200 i pico, no sé quants, però són molts, dins el que són les empreses d'aquí a les Illes.
Però ja et dic, jo crec que l'incentiu bàsic per a mi i que motiva una cooperativa, ser cooperativista, és construir un ambient molt democràtic, absolutament democràtic, que tothom, per exemple, una escola, el director o la dona de la cuina tenen el mateix valor.
I això, visualment, és fortíssim. I una escola, no t'ho dic. Una escola, no t'ho dic, que els alumnes ho diuen, això, no? Perquè som en compte, no? Però ja t'ho dic, a l'hora de formar, i a cap, a l'hora de muntar cooperatives, el que te trobes, me'n recordo el problema que van ser l'Escoleta de Sant Celles, Municipal de Molins, una escola molt important en aquest moment,
El difícil de muntar aquesta cooperativa és que es trobaven indecises. Estaven molt bé amb l'escoleta que hi havia abans, que era d'una senyora que era la duenya d'allà, i que entraven i cobraven al final de mes i no se preocupaven d'una altra cosa. Aquí començaven a preocupar-nos de com dur a davant l'escoleta i els sacrificis que això suposa.
Però la part positiva, què era? Doncs que eren els amos del seu destí. I això no té preu.
Bueno, lo primer en el ver si fa aquesta propaganda d'anar malament, de fer més feina que res i tal, perquè... Si precisament les cooperatives... Però és que és així, realment, però té un beneficis, eh? Per bona... Sí, per això. I disculpa un segon, però jo he estat 40 anys en una cooperativa i he estat l'home més feliç del món. He disfrutat d'anar de feina, perquè era la meva feina, entens? Sí,
Totalment d'acord, és a dir, és vera, el que ho dic tot, realment tot teniu raó, pot ser en el cas de terra nostra, el de consum costa molt perquè necessites molta de gent que s'apunti, si no el projecte no és viable, i el de treball, lògicament, és a dir, el de treball, és vera que quan comencen la idea de la mica cooperativa és que se transformin en cooperatives,
I així ho diu la llei, en teoria. En cinc anys, aquesta embrió de dues persones ha de passar mínim a tres. I és una manera que la gent s'enganxi. És vera totalment. Pot ser que potser no és conscient i el que d'enferim més feina és que portaria a vegades.
Però bé, el que deim és dir que la gestió és democràtica, ja canvia molt. No hi ha un cac que arriba allà, no és una empresa vertical, és horitzontal i això és fonamental. I respecte a la pregunta que feies, que demanaves a la democràcia,
Pensa que després hi ha, com tot, és a dir, si hi són dos, lògicament fer una assemblea és com a ridícul, quedant el verd, però és veure que quan creix un poquet aquest caràcter democràtic s'ha de mantenir i lògicament com més grosses, més importants són els òrgans que hi ha paral·lels, que en aquest cas és esconser rector,
que és la màxima figura, que s'executora de totes les decisions que prengui l'assemblea. Perquè si no, ella ha comentat dos casos, de dues cooperatives molt conegudes aquí, molt grosses, el CIDA en aquell moment té més de cent, no ho diria, 40 o 150 socis, lògicament tot no es pot decidir en l'assemblea, no seria viable...
a nivell organitzatiu i lògicament s'ha de muntar una estructura i en aquest cas per sempre la té el conseller rector que són elegit democràticament també. És a dir, una cooperativa quan té cert d'això se presenta a sa gent i l'elegeix democràticament i aquesta gent representa i com sempre si tu no estàs d'acord pots sortir d'aquest conseller rector igual que la cooperativa que és un dels principis, la decisió voluntària
És a dir, si tu consideres que no t'agrada com funciona, quan va aquella cooperativa, és lliure en tot moment de partir. És a dir, això és una cosa també molt important. Sí, però en els casos de terra nostra, que som ara 600 persones sòcies,
És clar, el funcionament horitzontal ens trobem amb certes dificultats, perquè com fer que aquestes persones puguin totes participar de manera igual a totes les decisions i la seva execució?
Nosaltres tenim un consell rector, però hem creat un òrgan que fa el consell rector entre assemblea i assemblea, que és una assemblea de coordinació. El consell rector està molt quadrat en la legislació. Aquesta assemblea és més oberta i hi ha més participació.
Bàsicament és un òrgan on estan representades totes les comissions de feina, perquè com que és una feina tan diversa, hem creat comissions de feina per tipus de feina, una comissió de legal, una comissió tecnològica, una d'economia, una de les relacions amb productors, etc. I aquestes comissions fan la seva feina, cada una de manera totalment autònoma, et decides quan se reuneix, on se reuneix,
Després s'ha de tenir en compte l'assemblea de coordinació. Això és l'òrgan principal de participació de les persones sòcies que tenim. Nosaltres ens trobem una mica en un problema de motivació. Ens han passat 5 anys des de la Fundació Cooperativa.
i hem de trobar maneres que la gent se senti que és una cooperativa seva i tingui ganes de participar més enllà del principal compromís del soci, que és comprar. Una compra de consum, si no consumar, això ja no té cap sentit. I això passar de ser un consumidor al ras a qualcú que fa feina a les comissions o que té un altre tipus de compromís,
dins la cooperativa és una cosa que ens costa un poc. Si teniu solucions d'altres cooperatives, encantats. Jo si m'ha permut, també volia comentar una coseta, que és interessant que comenti en Jean-François, que és que...
La terra nostra no només és comprar, sinó fer els socis dedicar unes hores. Això és interessant que s'expliqui. Correcte, molt ràpidament. Nosaltres motoritzem la nostra feina en el sentit que, a patir costos,
Cada persona social ha de fer com a mínim dues hores mensuals de participació de feina, a caixa, per reposar, per fer net, hi ha gent que fa podcasts o posts, hi ha gent que fa comptes, vull dir, cadascú aporta el que li agrada fer primer i on li agrada que pot tenir un impacte en els funcionaments de cooperativa.
Jo voldria afegir al tema del funcionament democràtic, és el valor de l'autogestió. I és cert que és molt compromès, tirar endavant una cooperativa d'habitatge en sessió d'ús compromet moltes energies. El que passa és que jo crec que també és molt motivador, perquè estàs parlant de la teva pròpia vida, de com volem respondre a les nostres necessitats, posant les persones al centre.
I ara, una miqueta vinculat amb això, amb aquest caràcter democràtic i d'autogestió, voldria assenyalar que abans s'ha dit que no teníem adscripció política, que les cooperatives no tenien adscripció política. Però això no vol dir que no tinguin una fortíssima projecció política. Estan guiades, sobretot les cooperatives d'habitatge en sessió d'ús, estan guiades per una voluntat ferma de transformació social.
de desmercantilització de les nostres vides, dels nostres cossos i de la resposta a les nostres necessitats vitals, que d'acord al cicle vital de les nostres vides hi ha moments de major necessitat de suport mútu, que això és el que caracteritza les comunitats que es construeixen entorn d'aquest model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús.
No se'n podria dir millor, de veritat. Ho ha clavat. Perfecte. Jo volia ser una mica, dins el moviment cooperatiu, jo me situo i molta gent en l'ala radical de pensament cooperatiu.
Què vol dir això? Doncs que lluitant contra els defectes, entre comilles, de la societat capitalista que vivim. I, per exemple, quin defecte principal? Nosaltres som una societat democràtica, anem a votar. I una vegada que s'ha votat, allò és molt bona. Jo me'n vaig perquè ja s'encarregaran els que hem votat d'organitzar, jo me'n vaig a que m'hi va descansar. Això és en contra del que nosaltres aspirem, que és la democràcia participativa.
Doncs un dels problemes de les cooperatives també és aquest. Un dels problemes està claríssim, no? I ens topem, sobretot en cooperatives de llarga trajectòria, que la gent es cansa, i llavors sí, anem a l'assemblea, i no van a l'assemblea. No hi van a l'assemblea. O sigui, i tenim un problema que la gent se'n va casseva, ja està tot funcionant, hem triat un congel rector, i ja me'n vaig a canviar.
Doncs aquesta falta de democràcia participativa inherent al model social que tenim és una lluïda que tenim constantment, perquè no tothom vol participar. I això va al que he escoltat ara mateix també del tema que hi ha companys cooperativistes, companyes cooperativistes, que s'autotitulen empresaris cooperatius. Som empresaris.
i altres que diuen som treballadors autogestionats. Aquestes dues són una qüestió de lèxic, però és molt important. Si tu t'autotitules treballador autogestionat i no empresari, doncs tens més facilitat per anar a les assemblees i, sobretot, tenim, que és un dels grans problemes, tenim un Consell Rector que han triat per governar la cooperativa, però que ha de fer allò que emana
de l'assemblea. Però així, i no se'n va un mil·límetre. I llavors l'assemblea planifica la política econòmica perfectament i la dura a terme el Consell Rector. I sempre hi ha coses, evidentment, però això és un detall que no tothom ho té clar.
Consell rector i ala, a Can Eva. No. Sí, jo respecte el que dius. És vera. És a dir, jo també ja fa més de 20 anys que estic en aquest món i és vera que m'he dat compte que darrerament s'està donant aquesta situació. És a dir, hi ha gent...
que aquest compromís, aquest sacrifici li costa. I és un problema, però jo crec que és un problema que ve relacionat amb la societat. Actualment, aquest individualisme que hi ha, aquest només mirar per jo, més igual o més. És a dir, les cooperatives no som alienes en això. I també rebem aquests inputs que venen d'aquesta societat. Som un mirall de la societat. Correcte. I està passant. És a dir, hi ha gent que s'incorpora una cooperativa sense...
mentalment està preparat per ser cooperativista. I el sentiment d'empresa... Jo crec que sí que s'ha de tenir un sentiment de soci empresari que és diferent. Soci de treball, per exemple, tu aportes la teva feina, per tant, aquella feina... I si la teva cooperativa no funciona, tancaràs. És a dir, que després ja enxerrem que he dit...
És a dir, si no sents com a empresa teva, és molt difícil. I és veritat que actualment jo estic veient en el món cooperatiu aquest. Però jo crec que és més que res per la situació. Jo, per exemple, en l'educació que faig feina en joves,
Tu veus? Ja me fa molta gràcia. I què volen ser avui en dia? YouTubers, influencers... Per què? Perquè és el que li estan trampant en aquests dins per seguir el que volen. I pensar, jo, muntar una empresa, com ha dit ella, que ho ha dit perfecte, amb una mentalitat, amb unes idees que van molt més enllà de jo, jo, jo...
és complicat en la societat actual. I al final no t'ho rebem, també, perquè el que has dit tu és un reflex. Que si volgui el que vulgui fer-se ric amb una cooperativa el té molt cru. Jo sempre ho he dit, aquí no ens fem ric ningú. Però teniu un joc de feina. Un joc de feina i el que sempre també han dit, la persona està per davant tot. I els beneficis que generarem, perquè si no tenim beneficis tancarem, és a dir, se reinvertiran dins la cooperativa. Sí, senyor.
La finalitat sempre s'ha d'anar millores en aquests treballadors. És a dir, millor conciliació familiar, millor horaris, intentar el que han comentat abans, de no haver de fer moltíssimes hores, és a dir, i un salari digne i una feina digna, que és un altre tema molt i molt important.
A veure, seguiu xerrant, però jo volia posar ara una cosa que tu m'has donat. Sets usques... Quin índex de fracàs hi ha dins el món de la cooperativa? Quan dic índex, no estic demanant un tant per cent, sinó, a veure, sigui pel problema que plantejàveu, o per la qüestió dels beneficis, o per la desídia...
Com va això? Jo, de la meva experiència de treball associat, no conec cap cooperativa que hagi tancat. I ja t'hi estic parlant de fa més de 40 anys. És que aquí hi ha una cooperativa d'habitatge que té un perfil, una de consum. No, no, ja està molt bé, però clar, estem xerrant d'un poc en general. Bé, dir...
El que dius tu, un percentatge és molt difícil dir. Respecte a les dades que has comentat dir-te que no són reals.
Molt bé, va bé, va. I doncs ja me'ls ratificaràs. No, perquè si aquestes dades estan tretes, supòs, que del Registre de Cooperatives, i aquí vaig que l'he dit en el principi... Ah, sí, que ho has dit abans, sí. El Registre de Cooperatives, aquí, Balears té un problema. Si una cooperativa no tanca i presenta els papers, segueix constant. I en el Registre de Cooperatives, a dia d'avui, nos trobam que hi ha cooperatives que s'han fusionat...
que han deixat, no tenen activitat, que estan, diguem, com standby i han quedat allà. I nosaltres una reclamació és que es registra cooperatives, s'actualisi, s'amillori i s'efalli una feina, però és per problema de síria, en aquest cas... Administrativa. Administrativa total. És a dir, es registra, ha de ser una eina que ens permeti saber en tot moment...
què és el que hi ha i quan deixar. Perquè és vera. I una cosa que després no he comentat, jo en aquest moment també som els presidents també de la Federació de Cooperatives de Balears. I et puc dir que, per exemple, les agràries també m'han comentat que resulta
que n'hi ha que s'han fusionat, n'hi ha que fa anys que no, estan tancades i consten d'anar a registre. I per això deiem que s'ha de fer una feina molt i molt important en el registre de cooperatives, perquè és una cosa que no està bé.
Clar, les nostres fonts eren el govern. Sí, no. No es passa sempre. Clar, la gent va a lo que és oficial, però lo que és oficial no és real. No és real. No és real. Però és vera que tancar, tancar, a més s'han demostrat en moments de crisi que som més resilient que ningú.
És a dir, ve un problema, ara la darrera és la del Covid. No ha tancat cap cooperativa. A Balear, a Espanya, donen-se ínfimes comparat amb els altres tipus d'empresa que han tancat moltíssimes o si no han fet eres a Mansalva o han tret en el carrer, han fet reducció de plantilla i coses d'aquestes. Què passa? Nosaltres hem demostrat que som resilients, que poden aguantar, perquè el que deim nosaltres primer és la persona.
I els treballadors socis, en aquest cas, no es disminiran a hores, es cobreren menys, però no se tancarà aquella activitat ja comptat.
Bé, si voleu afegir alguna cosa, perquè mos queda poc temps, però... Jo volia afegir que en el nostre cas, que he comentat abans, que fracassar en el sentit de no consolidar-se com a projecte cooperatiu, bastantes, sobretot entre zones, comunitats com la nostra, on no hi ha hagut fins ara...
cap suport públic. Però el que també vull dir és que el 2023, que es va obrir la llei de cooperatives i es varen poder introduir algunes modificacions, per part nostra, les cooperatives d'habitat sensació d'ús es varen blindar i protegir com a model.
amb les modificacions que vàrem introduir. I una de les coses que vàrem introduir, i que és molt important, és que si una comunitat fracassa, tot el seu patrimoni no pot tornar al mercat.
És a dir, la propietat ha de continuar sent col·lectiva i, en tot cas, ha de passar a una altra entitat que tingui la mateixa finalitat social, però està blindat al que pugui tornar al mercat. Per tant, això és una qüestió importantíssima, perquè allò que es rescata del mercat no hi torna. Són recursos habitacionals i de cures que no tornen al mercat.
Algú més volia afegir alguna cosa? N'hi ha moltíssimes coses. Sí, sí, però... No, mai s'acaben els temes aquí, mai s'acaben. Tots els han de continuar algun dia, però... És un tema que dóna per molt. Sí, perquè aquí no s'han deixat moltes coses per xerrar. Moltes.
Jo volia acabar amb una anècdota. Som soci de Som Energia, i clar, quan et criden d'Iberdrola, em diuen, escolta, jo tinc la meva pròpia elèctrica, no m'interessa, i pengem. O sigui, és automàtic, o sigui, deixen d'emprenyar-te.
Ah, doncs mira, és una molt bona resposta. Me l'apunto. És una cosa que també donaria per xerrar molt, és que la cooperativa t'ha permet abarcar tot. És a dir, tots els sectors, totes les formes de vida. Jo sempre ho dic, i ho dic quan vaig a xerrar amb directors generals, consells, sempre li dic...
Heu d'apostar per nosaltres. Nosaltres poden donar solució a la vivenda, al consum, poden donar un treball digne. Nosaltres som un model de canvi. I d'èxit. I d'èxit. I solidari. I solidari. I ecològic. Bé, podríem afegir 20.000 adjectius. I és una cosa que la gent ho ha de saber.
Això també té un rerefons de valors molt important. Crec que, Maria, tenies alguna cosa.
Què vols, que comenti una miqueta? Sí, és que... Ana Maria m'ha ensenyat abans una cosa, i amb això acabarem, si no voleu afegir... Jo volia fer una coseta molt curteta. Sí, molt curteta, sí. No sortir d'aquí sense que me faci de Som Energia. Molt bé, molt bé. I Ecopotxa, també. En aquell moment Som Energia, que és molt important. I jo...
Doncs us el llegeixo, és un petit decàleg que reuneix una mica les característiques més importants que compartim en bona part.
del cooperativisme en general i d'altres que són més específiques. I demostren una mica com aquest model té cura de les persones i les posa al centre responent a les seves necessitats. Els nostres projectes ens cuiden perquè adoptant la forma jurídica de cooperativa ens asseguren l'autogestió i la participació democràtica des de la més absoluta horitzontalitat, sent l'Assemblea el seu màxim òrgan en la presa de decisions.
Els nostres projectes ens cuiden perquè ens salvaguarden dels abusos del mercat especulatiu, en què les nostres vides i les nostres necessitats serien simple mercaderia. Els nostres projectes ens cuiden perquè, mantenint la propietat col·lectiva de forma permanent, n'asseguren la seva funció social, sense lucre, i eviten la seva mercantilització, procurant així una creixent assequibilitat en el temps.
Els nostres projectes ens cuiden perquè treballant en pro de la cooperació pública o cooperativa avancen en inclusivitat. Els nostres projectes ens cuiden perquè aposten per la sostenibilitat de la vida en el planeta. Els nostres projectes ens cuiden perquè són per a tota la vida procurant un acompanyament de qualitat al final d'aquesta i perquè prevenen i eviten la institucionalització.
Els nostres projectes ens cuiden perquè retarden els estats de dependència i combaten la solitud no desitjada. Els nostres projectes ens cuiden perquè des de la cura i l'ajuda mútua es construeixen comunitats compromeses en el benestar individual i col·lectiu, generant vincles afectius que van molt més enllà d'unes relacions de bon veïnatge.
Els nostres projectes ens cuiden perquè generen xarxes i perquè impulsen la replicabilitat del model i la transformació social. I finalment, els nostres projectes ens cuiden també més enllà de les nostres pròpies vides, perquè deixem un veritable llegat per a pròximes generacions. Gràcies. Gràcies, Maria. I amb això acabem.
Hem acabat? No, la píndola científica. Una píndola científica.
Ara la Beatriz també xerrarà d'economia, però des d'una perspectiva diferent, com li és propi a ella, no? Hola, Beatriz. Hola. Bueno, avui parlarem d'un tema molt, però que molt freqüent, que és la tragèdia dels comuns, i que d'alguna manera és el contrari del cooperativisme, del que hem estat parlant abans. I què és això de tragèdia? Sembla una pel·lícula.
Bueno, és que és una tragèdia. El concepte es va popularitzar el 1968 pel biòleg Garrett Harding, tot i que la ja havia estat esmenat per William Forster Lloyd al segle XIX. O sigui que això de la tragèdia va de llarg.
Describeix situacions en què diversos individus, actuant racionalment en el seu propi interès, acaben destruint un recurs comú que està limitat, com ara pastures, boscos, pesqueries, encara que això no benefici a ningú a llarg termini.
Harding va argumentar que els recursos gestionats col·lectivament són vulnerables a l'ús excessiu i que la regulació estatal o la privatització poden ser necessaris per evitar la sobreexplotació. A veure, posa'ns exemples.
Mira, un exemple comú és d'un pastor que pasta els seus animals en terrenys comuns i que per augmentar el seu benefici, augmenta el seu bestiar. Al final, els camps estan sobreexplotats i tots, ell i els altres pastors, resulten perjudicats.
N'hi ha molts casos, com l'explotació de béns comuns com l'aire, l'aigua, els recursos naturals i fins i tot l'espectre electromagnètic, les zones de ràdio. La desforestació i la sobrepesca són altres exemples molt clars.
Un altre exemple és la contaminació. En el cas de l'aigua, jo tinc una fàbrica o granja que aboca residus en la massa d'aigua i, per exemple, un riu. Aquí també tenim el problema dels paus negres que contaminen el freàtic. I les ciutats que, en el cas del riu, que volen utilitzar l'aigua,
hem de descontaminar-la, que és un procés car i complicat, i que paguem entre tots, per apagar la depuradora, etc. Un desastre, un desgavell, això, no? Sí. En resum, la tragèdia dels comuns és un conflicte entre interessos individuals i comuns, que genera ineficiència, pèrdua del valor econòmic i deteriorament de la base productiva.
Cal tenir en compte la llibertat i la responsabilitat de cadascú. Tanmateix, vist el vist, és necessària la regulació i, per exemple, prendre mesures. Qui la fa, la paga. Posar límits i d'ús i regulacions basades en la sostenibilitat. A veure, quin concepte va bé. A veure, seguim.
La sostenibilitat és un enfocament integral que busca gestionar els recursos de manera responsable, assegurant que les activitats humanes no esgotin els recursos naturals ni afectin negativament el medi ambient, mentre es promou el bienestar social i el desenvolupament econòmic.
Però el que és important, que no és només ara, sinó per a les generacions futures. O sea, tela. Parlem molt alegrament de la sostenibilitat, però la sostenibilitat és un concepte molt important i que ha de prendre amb molta serietat. Bé, no en deixarà més d'això, no és veritat.
Sí, el proper dia el que parlarem és d'un altre tema d'aquests que es parla, que és l'economia circular, si és que existeix. I parlarem i veurem què és el que passa amb això. Molt bé, gràcies Beatriz.
Hem arribat al final del programa i no tornarem a estar amb vosaltres fins d'aquí 15 dies, dijous, dia 2, per xerrar de com el canvi climàtic afecta les nostres illes i, per tant, les nostres vides, presents i futures.
i Pep Traverso estarà amb nosaltres per presentar-nos les seves propostes literàries. No és dia 2, és dia 8 que estarem amb vosaltres. M'equivoc. Per aquí protesten de festes, però nosaltres tindrem endavant. Esperam els vostres comentaris i sugeriments en el correu info arroba tan mallor cap on és o també el telèfon 677-60-6817.
Bona Setmana Santa. Adéu.
Esta noite enfoliada, esta noite aixeran, a las doches no ocurre ir a compañeiriña leal, compañeiriña leal, compañeiriña leal, esta noite enfoliada. Para cantar veño eu, guapandeire tan amam, a turuxa canta a min, que nos escoiten berrar, que nos escoiten berrar, que nos escoiten berrar. Guapandeire tan amam,
I canta-te i cantaré.
Miren i n'estic sonant de corter de la Guàrdia Civil. Estimoguem fills per fer deu pes i finançar maratons. Saben raons, han tocat l'escolló el que no està escrit. Fàcil, Euskadi, el Sasso, running streets. Volen ocells i encara no s'han sentit els tirs. Eduardo Indala, televisió en horari infantil. L'apologia al feixisme, un país feixista no serà per ser.
Tot que fa sentit, si crida jutja, sóc a la vila del pingüí, exiliat a les zones per si m'aten els dits. Escric amb fred, inicito d'un tap, escrivint amb pixum damunt gel. Fuck it, fuck it, fuck it.
Però si querem anar foc, si querem anar foc.
Capito el tres, i no sap fer covent, però si majoria de plebats assegurgen esbanquet, tot això de la llipa estorets se m'està fent tetent, i no sóc de ramaten per delat, jo estic despert, no duc a xovet d'institució ni d'específiques, es meu camí son canvies, noves vies, motins acides.
tortures silenciades en rabi submergida i món sobre energia, insurrecció feta poesia. En qualsevol àmbit, pel que fa pur incàstig, ho perpetues així, l'educació capitalista un fàstic. Pares volen solució, no burocrati tràmits, la teva dimissió no durarà la pau al pati.
Ni Trump ni Clinton, jo sóc de Stalin. Aquí l'acció més dolenta, mai serà cap victòria. No durarà glori, no sóc part d'aquest rebombori. Seré part de la solució fins que memori o me matin. Did you do it? No. Did you fucking do it? No. Did you fucking do it? I said no! I got your fucking hands on.
Ja fa sis anys que vaig arribar, i dos hem passat i és una paparera. Subant tot el que he trobat, si ha hagut de muntar carrera. Se'n fa el plat de faradar, mai no m'han deixat sempre la zona darrera.
Escai les valses de via, i si no ho fas en fèria, prega per mi, tu també, prega, s'ampara, gràcies a tu som aquí.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ella creia quina pena. Sé, sé que mon pare li crida. Vinga, deixa-ho anar, ja som fàcils de jo veure. Crec que per mi, tu també, crec que s'ha empat. Gràcies a tots som aquí.
Fins demà!