Fins demà!
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània. Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal Dona Mediterrània, un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis Dona Mediterrània. Ahir mos vàrem preveure per Inca en el dijous bo. Avui tornem a ser aquí, que en el que ve, Espai de Cultura, és el moment d'encetar amb una cançó que és gairebé un himne i a continuació ja vos explicam tot el que hem preparat per avui.
M'aclami a tu, mare de terra sola Arrap els teus genolls amunt les frutes Invoqui un home secreta consignat Mare de pols, serresta d'esperança Mentre el gran foc vol la ferocitat Segueix camins, segueix foscos camins
m'agafa tu els que més estimava i canta el jorn del matí limitat, el clar camí, el pregon idioma, l'alfabet fosforessent de pedres, l'alfabet sempre ha blat clau al pan, el de destí la sendera de llum.
Un rei futur, una gusta contra la. Seràs el rei que fue a puchar el pa. Seràs el sol y seràs la collita. Seràs la fe y la medalla oculta. Seràs l'amor y la ferocitat. Seràs la grau que obre tots els pares. Seràs la lluvia
Si el río l'aurora comença, seràs formentes con la il·luminada. Seràs la sella y seràs la bandera, l'imne fecund del retor de la patria. Tras esquinsa del emblema que pucha, yo pucharé obviamente els graons.
El plec dels vents que em retornava sempre. I en arribar el vent que em retornava sempre.
Desprec, desprec, desprec, desprec, desprec.
M'aclame a tu mare de terra sola.
Vicent Andrés Estellers, interpretat per Mireia Vives, no podia sortir res malament. Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada, onamediterrania.cat. Això és el Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'aquesta casa, que vos acompanyarà avui fins les 11. Un programa que avui recuperarà dues accions que no hem fet durant la setmana. La connexió amb Miquel Aserra
perquè mos recomani alguns llibres, anava a dir novetat però no sempre ho són. També es focus internacional amb en Joan Manuel López Nadal,
Avui tindrem Rebel i Consentida, en Laura Ribes, Noves i Veres, amb en Joan Lillo, Música en Belmó, Naina Mó i Bon Dia Poesia amb en Pere Perelló i Nom de Déu. Però també tindrem una entrevista interessantíssima que hem fet a la plataforma audiovisual Vida i que estrenam avui.
amb la Margalida Ramis, la portaveu del Gop amb ella. Feim un intens repàs en els diversos reptes que té ara mateix l'ecologisme a Mallorca i especialment aquest pla de canvi de model de vida, de model d'economia que ens proposen des del Gop. Ja veureu que és una entrevista interessantíssima, però ara és el moment de repassar l'actualitat i ho feim com cada dia, començant per Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cart.
Un diari de Balears que ve encapçalat per unes declaracions de la presidenta Margarida Proens. Catalunya i les Balears són comunitats autònomes infrafinançades, diu la presidenta del govern del Partit Popular.
L'Institut d'Estudis a Ibissens recorda a l'Ajuntament de Vila la seva obligació de complir el reglament de normalització lingüística. L'inspector de policia espanyola Faustino Nogales i el seu fill romanen detinguts com a possibles membres d'organització criminal dedicada al narcotràfic. L'advocat general de la Unió Europea avala la llei d'amnistia.
L'oposició al Consell de Mallorca s'uneix per reivindicar el 25N davant del bloqueig del PP i Vox. Oques Grasses anuncia un segon concert de comiat. La UOP Ensenyament està a favor o se mostra a favor de la gestió pública de les escoletes 0-3 anys. Els 20 milions todats en segregació podrien servir per això.
També podeu trobar en aquesta portada de Diari de Balears els esportistes reconeguts amb els Premis Esports IB 2025, que són uns premis que entrega el Govern.
També destacam que l'Institut d'Estudis Baleàrics i la Mira presenten una nova edició de podcast, Les històries que sonen. I també destacam que denuncien que PP i Vox han substituït les polítiques d'emancipació juvenil del Consell per activitats de lleure. Bertomeu Rosselló i Laura Camargo debatran sobre llengua, cohesió social i model econòmic a Palma.
i declarats tres nous refugis de fauna promoguts pel GOP a Mallorca. Igualment, més per Mallorca reactiva la consulta, les bases per a decidir si Vicenç Vidal ha de rompre en sumar. Avui hi ha convocada un Consell Polític,
on hi estan convidats tots els militants de més per Mallorca per decidir si continuen aquesta aventura en sumar o recuperen la seva independència i a partir d'ara formen en Vicenç Vidal va per lliure.
Més qüestions van anar però ja a Vilaweb, perquè ja hi trobarem com a notícia, com a peça més destacada ara mateix, una d'anàlisi. El mal dia del senyor Horraca, tres claus per entendre el cop a la rebel·lió de Marchena i Llarena. També una entrevista amb Bolaguer Presses, que va ser jugador futbolista del Barça,
És un partit històric que va molt més enllà del futbol. És l'organitzador del partit entre les seleccions de Catalunya i de Palestina. Els polítics actuals governants de Catalunya no li han pogut gens fàcil. Més decideix avui si romp la relació amb sumar el Congrés Espanyol, després...
de l'empat tècnic, des de Vilaüeb, Montilla, Mas, Puigdemont i Aragonès insten a la unió del catalanisme. I els socialistes de les Illes Catalunya i País Valencià acorden una ruta comuna per a l'habitatge, el canvi climàtic i la llengua. També destacam on i quan podeu comprar entrades per al segon concert de comiat d'Oques Grasses.
Bona, tornem a la portada del diari de Balears. Allà trobareu avui diverses peces de l'especial dijous bo, que se va repartir ahir, se va gairebé atzaurir, i...
Trobareu algunes dels principals reportatges i entrevistes que inclou l'edició en paper del dijous bo, les trobareu també en digital. I, evidentment, com cada dia, repassam els principals...
Articles d'opinió que ara mateix ja ha destacats en portades d'en Joan Vicenç Lillo. Tot d'una l'escoltarem en la seva secció. L'oscil·lació del pèndol. Lila Tomàs, un batle progressista a Nova York. Rafael Borràs, persistiran, persistiran, Polisario vencerà. Joan Lledonet, l'ensenyament del català retrocedint encara. I Pepa Ramis, l'escola infantil de Vall de Mossa tanca, la vergonya...
d'un abandonament institucional. Aquests són, a hores d'ara, els principals arguments informatius i també d'opinió que podeu llegir, que podeu trobar a Diari de Balears. Ara és el moment d'escoltar en la veu d'en Tomeu Mateu Canals quina és la previsió del temps, quin temps mos espera per avui pel cap de setmana? Bon dia. Després d'un dijous bo, que com estava previst, seria un dels més càlids que se recorda,
Aquest dimarts s'inicia amb ja petits canvis, les temperatures comencen a baixar, sobretot a partir del cap vespre, poden començar a tenir alguns níguls, pot fer quatre gotes que encara podrien dur una mica de fang, poca cosa, i aquesta petita baixada de temperatura s'anirà incrementant durant el cap de setmana. De cada dissabte la possibilitat de pluja es disminueix bastant,
I augmenta, sobretot diumenge de matí, on podien ser moderades i tempestuoses, i temperatures cap avall. I la propera setmana esperàvem un ambient de tardor avançada, inclús diria que d'hivern.
poden tenir dies de fred i no descartaríem cap a final de setmana que desint de ser muntanya, de ser altra muntanya, pugui caure un pot de neu. Per tant, aquest estiu de Sant Martí que hem tingut, li queden poques hores, li queden avui i demà ja ho ha acabat.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Tornen el sopàs col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra, divendres 21 de novembre a les 20 hores. Conversarem amb dos ponents molt importants per parlar sobre el reconeixement internacional de la nació catalana en l'actual paradigma global.
Ells són ni més ni menys que l'actual president del Consell de la República Catalana, senyor Jordi Domingo, i el comissionat pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana davant Nacions Unides a través del Pacte Nacional, senyor Jordi Castellà. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM a assistir a aquest sopar i a participar del col·loqui.
podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i a través del bàner de devalears.cat. És una oportunitat única. Vos hi esperam!
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Teatre del Mar presenta l'Arquitecte de Produccions de Ferro. Un thriller de ficció sobre dos arquitectes clau en l'època d'àlbum turístic a Mallorca, Josep Ferragut i Gabriel Alomar, evidenciarà el conflicte i les visions aposades d'Am2 sobre el futur urbanístic de l'illa, destapant els secrets que els envoltaven. Del 7 al 9 i del 14 al 16 de novembre. Patrocina Federació Empresarial Hotelera de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix.
Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura, o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. Sonen el vent, cançons de llibertat.
Tornen el sopàs col·loqui de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu a Petra, divendres 21 de novembre a les 20 hores. Conversarem amb dos ponents molt importants per parlar sobre el reconeixement internacional de la nació catalana en l'actual paradigma global.
Ells són ni més ni menys que l'actual president del Consell de la República Catalana, senyor Jordi Domingo, i el comissionat pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana davant Nacions Unides a través del Pacte Nacional, senyor Jordi Castellà. Convidam a tots els associats i simpatitzants de l'ASM a assistir a aquest sopar i a participar del col·loqui.
podeu fer la reserva a la web assembleamallorca.cat i a través del bàner de devalears.cat. És una oportunitat única. Vos hi esperam!
Parlem del GOP, de medi ambient, d'ecologia, en fi, de moltíssimes coses i ho farem en la portaveu del GOP, que és la Margarida Ramis, qui ja saludem. Margarida, molt benvinguda, moltíssimes gràcies per ser aquí. Moltes gràcies a vosaltres.
Fent una repassada ràpida en els temes que teniu ara amb la gent en marxa, ja he vist que seria impossible abordar-los tots, per tant, mira, anirem fent i t'aniré traguent una sèrie de qüestions a veure si a la nostra audiència li serveix per situar-se millor, que és sempre l'objectiu d'aquest programa.
En primer lloc, el Gop, diguem-ne que ara transmet una imatge de fortalesa, vull dir que internament s'han superat els debats i esteu fent molta feina i esteu creixent, no és així?
Sí, jo més que superar diria que és un procés, és un procés llarg però que es reforça. Efectivament, entrar a anàlisi també, o sigui, evidenciar les diferents posicions, tot això t'adur a uns debats interns també que obliguen a revisar moltes qüestions, a enfocar millor i tot això sempre es reforça. Llavors jo crec que és un procés, ara en el desembre tornem a tenir assemblea de socis, jo crec que es podrà
donar a compte un poquet de quin han estat els resultats i que tenim enfilat en qüestions com per exemple temes de reflexió estratègica també, que creiem que també és important per el paper que ara ha de jugar l'ecologisme i la defensa del territori en el moment polític i global que estem vivint.
Una de les qüestions que destacaria més ara de la part d'aquestes d'associació és que mirau de reorganitzar la xarxa territorial. No sé si ho dic en els seus termes adequats, però això, no?
Sí, això ve d'una reflexió també en el sentit de dir, moltes vegades estem molt focalitzant en relació a les institucions, fent feina en molts espais de plataformes i en molts col·lectius de moltíssims pobles, però sí que hi ha una certa mirada de la necessitat de tenir una estructura territorial una mica més sòlida com a entitat pròpiament dita.
I en això, jo què sé, són reflexions que han tingut, que també ho han compartit a vegades amb Antoni Llebrez de l'Obre Cultural, abans d'iniciar tot aquest procés, que l'important que és també que la gent se senti part d'un procés per enfortir-lo i se'l senti proper. I ara hi ha un grup de persones dins la Junta Directiva que bàsicament el que han anat és intentant convocar socis dels diferents municipis, a on hi ha la millor la possibilitat, bàsicament ara mateix és un procés d'escolta.
de com s'aperceba el GOP, de què pensen que el GOP podria aportar al seu municipi i que pensen que ells també podrien aportar al GOP, perquè el que sí que hem de recordar sempre és que el GOP és una estructura forta però amb uns recursos limitats, que per tant no podem abordar tota la quantitat de temes que hi ha i que el que necessitem és gent que s'impliqui activament
I sempre molt millor si és des d'una mirada travessada per el context en el que viu. Nosaltres al final sempre acabem apel·lant a això, ja ho he dit moltíssimes vegades, qualsevol feina o lluita local o municipi, si no hi ha gent del municipi que conegui, que el defensi, que el travessi, que l'hagi viscut, que entengui les relacions i expliqui les relacions que hi ha allà,
Efectivament queda molt magre i evidentment hi ha un posicionament del gop però totalment deslligat del territori. Això és el que pretenem de qualque manera reforçar. Una de les tasques de psicologisme és oferir alternatives perquè moltes vegades la mort diu que sempre que no però tal.
Bé, aquesta setmana heu presentat un informe que se diu Impactes sobre el treball de la transformació ecossocial a les Illars Balears, una proposta de creixentista, que realment és, en fi, és extraordinari, està molt ben elaborat i, a més a més, permet visualitzar una realitat, una realitat, unes possibilitats alternatives
en la mirada feta des d'aquí, des de Mallorca i des de la Seger Balears. Sí, i a més abordant una qüestió que és essencial, és a dir, nosaltres sabem, o sigui, fa molt de temps que vam fer aquesta reflexió de dir, a veure, sempre estem a la resistència i a la confrontació, sempre, així no, d'aquesta manera no.
Procediments administratius, contenciós o judicials, o sigui, sempre és com anar a la contra. Però clar, no basta anar a la contra, estem en un moment, jo crec que punt d'inflexió per la crisi ecològica sense el president que vivim, a vegades la xerra de crisi de la civilització, ara mateix també, els contextos del desenvolupament que han generat ha topat en sols límits
biofísic del planeta, ens estem encarregats de recursos, bàsicament els estem atzaurint, hem generat molt de desequilibris a nivell social, a nivell global, perquè vivim un món superament desenvolupat a un nord global que veu
de recursos que es treu i es polia del sud cada vegada de manera més violenta i a part d'això hem generat un desequilibri a nivell ecològic com a la crisi climàtica que evidentment mos carrega d'incerteses i més nosaltres en un context mediterrani que veiem que s'estan retroalimentant les pitjors de les conseqüències que tot va molt més accelerat del que preveem i que no mos estem preparant per això llavors clar, davant d'això el que tenim són polítiques que el que...
Em sembla que és com obviar tota aquesta realitat i fer una cosa cap endavant per, a dins d'aquestes lògiques i a vegades aprofitant arguments de problemàtiques que tenen una certa sensibilitat social, com la qüestió de l'habitatge, peguen unes empentamers a les dinàmiques totalment destructives. És com una espècie de suïcidi accelerat. Llavors, davant d'això, sí que hem d'estar confrontant, sí que hem d'estar resistint, sí que ens hem d'estar articulant des del carrer i mobilitzant-nos per fer-hi front,
però també necessitem veure cap allà on volem anar, perquè és que si no ells van fent camí perquè ells sí que tenen clar quins són els seus arits. Ells tenen un superpla i nosaltres no. I clar, moltes vegades també des de l'ecologisme social o polític, xerrem de transició ecosocial, xerrem de transformació del model econòmic, xerrem de diversificació, xerrem que el turisme ha de créixer, però sabem que això té uns impactes sobre la societat.
Llavors, volíem fer aquest exercici de dir, molt bé, si això ho hem d'aterrar per poder dialogar amb la societat i que la societat entengui que nosaltres no ens desentenem de quin cost social o quina adaptació social requeriria una transformació de model econòmic que estigui dins els marcs del límit del planeta i intenti reconduir algunes d'aquestes desigualtats o desequilibris, a més, dins un marc d'incerteses que s'escobren de fer front, hem de xerrar de la qüestió del treball.
i coneixíem la feina que ja havia fet concretament en Luis González Reyes i en Adrián Almazán tenen un llibre que es diu De Crecimiento del que al como i tant en el País Basc com a Catalunya sindicats d'aquests àmbits territorials els havien demanat que aterrassen això a la realitat socioeconòmica del seu territori en el cas de Catalunya li havia demanat la CGT i en el cas dels País Basc el Sindicat Lab i jo que coneixia aquesta feina vàrem xerrar amb ells amb la cooperativa Garú i els hi vàrem dir
Estaríeu disposats a fer aquesta feina Passegilles Balears que és un territori més complet perquè és una especialització econòmica turística i a vegades pensar la transició quan parteixes d'un sol sector superpotent i des que tenim molta dependència era com a més complicat. Però se van tirar la piscina tot d'una?
Llavors el GOP va decidir encarregar-los aquesta feina i hem estat dos anys fent feina amb l'ajuda d'Ivan Murray també de la universitat d'aquí a través d'un projecte que tenen a la universitat i des del GOP perquè el que necessitàvem era la seva metodologia partint de dades estadístiques de Mallorca i aterrades a una realitat que fos una cosa factible.
I dins d'això destacaria, per exemple, que es podrien crear 108.000 llocs de feina, 30 hores, però més ben remunerades que les 40 d'ara. Per tant, realment és una proposta engrescadora.
he posat només aquest detall. Sí, sí, sí, sí. Mem, té molt de detalls, jo crec que també s'aforta les d'aquestes estudies com una proposta, i jo sempre dic, m'agrada dir-la també una provocació, però és una provocació que si gent et diu 108, no? O
xerrar de la reducció de jornada laboral. Bueno, la reducció de la jornada laboral ha estat un debat polític a nivell de l'estat espanyol, ara fa relativament poc. Hauran d'anar cap aquí. Han d'anar cap a la reducció de la jornada laboral i han d'anar cap a desmercantilitzar i disposar de temps per poder treure de l'esfera del mercat algunes coses que ara, per no tenir temps i haver de dir que
la major part de la nostra vida, a fer unes feines cada vegada en condicions de més precarietat, hem d'acabar pagant que un altre els afaci. Moltes vegades també en contextos de desigualtat. Tot el tema de les cures, tot el tema del treball de cures. Per això, jo m'agradava molt quan en Lluís es deia la presentació d'aquest informe, el que té de potent també és que no xerra d'empreses,
quan deia que ho digui en castellà, no xerra de llocs de feina, xerra de treball. I dins del treball ja és treball remunerat i és no remunerat. És visible i és invisible. I com? Nos organitzam la nostra vida per poder cobrir-los tots generant benestar i no generant explotació i sobreexplotació.
i cada vegada més precarietat que és allà on està ara. Per tant, és una horetzó que ens permet dibuixar un escenari que és desitjable ara mateix, que les cures tinguin un espai a les nostres vides, que disposen de temps per altres qüestions que són essencials per sostenir vides i per això
és per el que dic que també és una mirada en termes de l'economia feminista i és en termes de la visió dels comunalismes, perquè necessita recuperar aquests espais de treballs comunitaris també per desmercantilitzar part del que feim i després té aquesta mirada de creixentista, perquè el que diu també és un repte, és a dir, no és que estiguem dient que el decreixement és una opció, és que la esfera material i energètica canviarà i això canviarà la nostra economia, entenc?
en termes de turisme, en termes d'aquesta dependència que tenim metabòlica, que tot el que mengem aquí es produeix en altres llocs. Clar, això arribarà un moment que no podrà ser. Llavors hem de relocalitzar l'economia, hem de veure què produïm en el nostre territori, que realment sostengui la vida. Ara som una economia improductiva totalment, només duim turistes, però no produïm absolutament res del que necessitem per sostenir tot això.
Escolta, mira, una de les qüestions que jo internament, en el principi de tot, quan vaig sortir jo de renovables sí, però així no, vaig pensar, ah, m'acaba un nen, ah, tampoc, però després, clar, vist, l'ho vist, quan véns fins aquí, ja entenc que així no. Així no. Com? Com han de fer les renovables aquí a Mallorca?
Sí, hem de fer una transició energètica adaptada al territori i que entengui, sobretot, la qüestió dels límits. És a dir, ara mateix el que s'està fent és, sense haver-ho planificat energèticament ni territorialment, s'ha obert la veda perquè hi hagi inversors privats que com que ara saben que hi ha molt de suport en aquesta mirada que ha fet Europa de la transició verdí digital, del fons Net Generation i com van sortir de la crisi de la Covid, veuen com una espècie d'oportunitat de negoci.
I llavors venen inversors de per tot a plantejar el mateix model de negoci, que són aquestes macroplantes solars fotovoltaiques, que on surt més a compte i on hi ha sol disponible, en el rústic. Bé, nosaltres som un context limitat amb un sol rústic ja molt fràgil,
molt amenaçat per mil usos que no li són propis, residencial, turístic, d'oci, camp de gol, travessat per carreteres... És un salt fèrtil que hem desvaloritzat i que només el veiem en funció del negoci que pugui generar. Quan és un actiu que en termes de resiliència ecològica necessitarem...
necessitarien gairebé blindar ara mateix. I l'estem industrialitzant, l'estem tertiaritzant i està perdent el valor essencial que hauria de ser destinat a usos primaris. Per tant, les macroinstal·lacions fotovoltaiques en un context insular no tenen sentit. Que els estiguin fent inversors estants que desapareixeran d'aquí uns anys quan aquestes plaques deixin de funcionar, sense que hi hagi ningú que des de les...
competències energètiques, hagui planificat aquesta transició i com donar en continuïtat a això, tampoc té sentit. Que l'objectiu sigui tenir sempre el màxim, poder cobrir sempre un màxim de demanda, tampoc té sentit. Vull dir, no. O sigui, els nivells de consum energètic que tenim ara no es podran suplir amb renovables. I ja no t'he dit, ja no entres a part dels materials que necessitem perquè Europa faci aquesta transició verda.
són de països del suc que els estem espal·liant i de manera molt violenta aquests recursos. És tot molt complex i nosaltres que dèiem, a veure, les energies renovables era una oportunitat, una oportunitat per democratitzar la producció energètica, per apostar a passar els consums, les comunitats energètiques, per posar les plaques damunt els sostres que no és que n'hi hagi pots. Vull dir, tenim un territori molt densament urbanitzat, amb molt de polígons industrials. Els polígons t'anava a dir ara, sí.
I moltes altres possibilitats. De fet, ara mateix Energia ha tret un atles de superfícies susceptibles de tenir plaques solars a damunt i bàsicament el que veiem és que no tindríem molta necessitat d'anar a saltar-se. Això t'anava a demanar, amb això així a primera vista bastaria i segurament sobraria, no?
Segurament bastaria per una primera sempenta important, implicaria una corresponsabilització també a nivell social d'assumir aquesta transició energètica, de visibilitzar-se i sobretot de rompre un model que ens han queixat molt d'any de tenir un monopoli en Vendessa amb aquest oligopoli energètic i ara tenim tota una sèrie de fons d'inversió que no saben ni qui hi ha darrere
planificant i executant pas fotovoltais sense, insisteix, cap planificació prèvia, ni energètica ni territorial.
O sigui, aniran generant energia i no sabem tan sol si l'endemenestés, si s'aturarà... Exacte, aquí hi ha reta elèctrica que sempre diu que... Ho comprarà, però... Sí, clar, que n'hi ha d'operadors, que si hi ha reta elèctrica, que si s'estat, que si ara... El que passa és que no tenim capacitat perquè se puguin evacuar totes les renovables i això implica que necessitem un altre cap lensa penins. O la llegeix com dir, en qualque moment vos podeu aturar.
Quan parlem de sol rústic, la llei agrària, no sé si com a Gop l'heu tingut temps ja, jo no l'he llegit encara, però el que m'arriba també tornem a la mateixa, turistes també. Un desastre. La solució serà posar turistes ara.
Un desastre. Jo aquesta especialment entristeix veure com se mercantilitza un sol tan valuós i tan necessari per als propers anys. Per nosaltres no és una llei agrària.
Nosaltres vam fer al·legacions, vam fer unes al·legacions molt dures, hem demanat la retirada, hem estat en contacte també amb la associació de pagesos agraris ecològics de Mallorca, Paema, ho hem treballat amb diferents actors que sí que fan feina al camp i el que veiem és que al final és una excusa per donar altres usos al camp que rendibilitzin els propietaris de sol brústic.
que són ara mateixos, però no és una llei per afavorir l'activitat agrària sinó en negocis amb l'excusa de la complementarietat dins del sol rústic turístic, d'habitatge i d'altres vull dir, a nivell d'activitat complementària gairebé pot posar el que vulguis ara mateix dins del sol rústic clar, s'acarreguen tota la planificació territorial també, no? la planificació territorial determina que el sol rústic és per usos primaris i a través d'aquest tipus de lleis desvirtuen
tota la conceptualització del que hauria de ser una bona planificació territorial i urbanística. Cada dia ens despertàvem, cada setmana, amb una notícia d'una nova amenaça. Ara aquesta amenaça se diu emmagatzematge energètic amb bateries d'ions de liti. Jo em puc interriar, però és que no sortim. Sí, sí.
El tema aquest és tremenda també quan t'hi entres i veus, clar, te diuen, no, les renovables, el problema que tenen és que no se poden amagatzemar. Efectivament. I ara has generat una suporada solució i generes un altre problema. Que necessites, diuen, necessites, jo ho poso en qüestió i això ho hem estat valorant, realment aquest amagatzematge amb el que és la pròpia infraestructura energètica i el regulador, la reta elèctrica, aquest operador que regula l'abocament d'aquesta energia a la xarxa,
Crec que no seria imprescindible. Però el problema és que aquest projecte et surten de manera aïllada, o sigui, no venen amb els projectes renovables. Els projectes renovables venen amb un punt de connexió per evocar aquesta energia a la xarxa. Meravellós.
Si res té elèctrica al moment donat digui, jo necessito un lloc per emmagatzemar energia i després poder jugar, encara se podria entendre i valoraríem els impactes que té. Però és que no és això. És que ara mateix uns altres inversors tornen a fer el mateix que han fet les renovables. I venen. Sense cap planificació. Sense cap planificació. Però això per què és? Per agafar les subvencions i ja està?
És pura especulació energètica, i ho hem dit també, avui hem tret un comunicat amb relació a les al·legacions que hem presentat per Pollença, però n'estan preparant per Andrats i n'estan preparant per Alcudi. És pura especulació energètica. Venen uns senyors i te diuen, jo te posaré potència d'emmagatzematge i per això necessit aquestes instal·lacions de bateries de liti, que són 10, bé, o sigui, és una instal·lació molt grossa, te justifiquen que és renovable.
I a dins d'aquestes perversions que fan ells de tramitació, això els ha permet la possibilitat de no netçar el rústic. I tu dius, perdona, no és renovable? Clar, és que aquí tenim una llei de projectes industrials estratègics que va dir, tots els projectes industrials se poden declarar estratègics s'interessen.
i un moment donat van dir i ara hem decidit que les renovables també seran projectes industrials estratègics i són els únics projectes industrials que tenen la obsessionalitat de poder anar al sol rústic, que nosaltres això ho hem batallat, nosaltres hem derogat això, les renovables no s'han d'ubicar en el sol rústic i de més si reconeixeu que és una activitat industrial, no hi tenen res a fer, però això no és una batalla que no hem guanyat i venen aquests i et diuen no, és que les bateries són renovables i per tant m'anem al rústic i tu dius
tu no ets energia renovable de fet tu no produeixes absolutament res tu només emmagatzemes, ets un gestor que ningú t'ha demanat, ningú estratègicament des de la planificació energètica els competents han dit, no, és que necessitam aquesta potència d'emmagatzematge i qui la gestiona, no, i venen aquests senyors i te fan aquestes instal·lacions que tenen possibilitat de contaminació química, perquè si on delitis i un moment donat tens una fuita a Pollença s'han planificat damunt d'una zona inundable, i és com...
en quin cap cap, que damunt una àrea de prevenció de risc, després de les danes que saben que vendran cada dos per tres, se planti una instal·lació amb aquest nivell de perillositat, més els incendis, que no és la primera vegada que se pega foc, perquè n'hi ha, en altres llocs n'hi ha, se pega foc una instal·lació d'aquestes, i és, o sigui, el foc no s'atura, o sigui, ja hi poden anar algun mes, que fins que no s'ha fos tot,
Ah, clar, perquè justament... Sí, és un component altament inflamable que no té... Com pot posar això en el salt rústic?
I ja per no entrar, que no entrarem, heu d'anar entretes l'ITI. Ah, també, clar, clar. Res, hem d'acabar, però tres qüestions. Una, heu fet diverses iniciatives per, diguem-ne, internacionals o la Unió Europea, de denúncia de les polítiques del govern de la Provenç, tot i que així un poc. Sí, sí, sí. Explica-ho breument i te demano dues coses més i acabem.
Breument, si puc, és que hem tingut una sèrie de decret lleis d'aquesta legislatura que s'ha encarregat tot el panorama de l'ordenació urbanística i territorial que s'havia anat construint durant dècades, dècades, i que, a més, en l'excurs de l'habitatge i la simplificació administrativa, s'han esborrat una quantitat de garanties ambientals i de participació pública, perquè el decret llei ja sabeu com va, en la prova en el Consell del Govern el cent de mà, entren en vigor. I ja s'apliquen, sí, sí.
Aleshores, per nosaltres som un ús pervers d'aquest instrument amb una excusa que també s'manipula, s'instrumentalitza un problema que realment és greu a nivell social que és el drama de l'habitatge per dir que necessitan construir a qualsevol banda, sigui sol rústic, sigui en els solars que estaven prevists per equipaments i serveis, és a dir, sense...
que estigui planificat urbanísticament, ni com es connectarà això a nivell de mobilitat, ni si tindrem aigua per fer-ho, ni res de tot això. Més, tot aquest PAC ve en tots els processos d'amnistia, d'il·legalitats, que en una primera instància van afectar salt rústic i en la segona d'aquestes tongades de decrelleix també han afectat la serra de tramuntana.
Clar, davant d'esdecret lleis, la participació ciutadana no existeix. La interlocució amb el govern no existeix. Aleshores, què fem? Apel·lar a institucions superiors perquè peguin un toc. Per mirar de treneró... Ah, o sigui...
Dos recursos d'inconstitucionalitat, amb Pesos des del Gop i que 50 diputats han treballat i que en aquest cas ells també han fet feina per sustentar jurídicament dos bons recursos d'inconstitucionalitat en què pensam que hi ha molta possibilitat que hi hagi una resolució positiva.
Anar i Comos perquè la serra de Tramuntanes està convertint en una espècie de parc temàtic totalment bui de contingut, ple d'immobiliàries i cases de luxe i sense residents. I això mos alertaven l'associació de veïnat d'Estellans, aquesta de defensa dels paisatges d'Estellans, que ja havíem fet feina amb ells per el tema del Pla General i que ara hem tornat a presentar junts aquesta denúncia davant i Comos, que afecta tota la serra, no és específica d'Estellans.
a veure-me amb si i com els reacciona i adverteix que estan perint els fonaments que van justificar aquesta declaració. I després, la darrera ha estat presentar una denúncia jurídica molt ben fonamentada i això ha fet feina també amb una gent molt bona, amb un equip d'abogats molt bons, per presentar una denúncia d'abans Unió Europea per incompliment de directives europees, però específicament i especialment la directiva Mar de Saigo. És a dir, s'estan planificant creixements a unes illes que no hi ha aigua.
I això fins ara havia estat un requeriment, o sigui, no podies planificar creixement urbanístic sinó garanties que hi havia disponibilitat de recursos hídrits per a aquest creixement de població. I això ara mateix no s'està fent amb uns recursos hídrits que ja estan en el límit i amb una crisi climàtica que la tenim damunt sa taula.
Aquí s'incompleix directiva mar de saigua, s'incompleixen també principis de no regressió a nivell ambiental, principis de participació pública que també estableix la Unió Europea i qüestions com a fonamentals també vinculats a directives de biodiversitat, que tant els temes de biodiversitat com d'aigua la Unió Europea els té superclar. Llavors hem apel·lat en aquests dos principis per veure si tenim sort, però això també inicia un recorregut que pot tenir un any de durada.
Després, com a soci del GOP, jo miro un poc el que està passant de la COP30, he après a no creure-me res del que vengui de tot això. Què me diu el GOP que m'he de creure i que no?
No, no, no, mam, nosaltres ara hem fet encara pot seguiment, jo aquí seguim molta gent de l'Observatori del Deute de Globalització de Catalunya. Ah, bé, també és una manera. Són els nostres referents. Donen molts referents. Sí, sí, són els nostres referents perquè, clar, ells hi tenen gent allà i, a més, fa molt de temps que fan feina amb aquesta mirada nord-sud global, no? Per exemple, avui se veien imatges de gent indígena que estava com exigint poder participar perquè és que s'estan decidint coses que afecten els seus recursos, no?
Senseis. Senseis. I els compromisos dels països sempre s'han de posar entre cometes. Per tant, sempre és important que es facin aquestes cops, que Toni, estàs el tema damunt la taula, jo crec, però sempre ho miram amb molt d'excepticisme dels compromisos reals polítics que s'acabin assumint. I quan tinguem el final de tot aquest cop, podrem fer jo crec que una valoració de quines coses està bé que s'hagin tirat endavant i en quines, com sempre, queden curtíssims i fem més que tard. Ja.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el bon dia i bona vida avui recuperam una secció que no hem pogut fer durant la setmana i que ara l'aprofitrem per fer-la, connectant amb la Miquel de Serra. Miquel, molt bon dia. Bon dia, tothom. Has fet la passadeta per la llebreria Quart Creixent?
Sí, com sempre, això no pot passar. No sé si mordus novetats o no, però segur que mordus recomanacions. Dimecres vaig passar per ser llibre dia quart creixent, els meus dies, si no hi ha res de nou que pas per allà, i tenien una novetat de Montestaurer, i que en Pere l'estava traient desacats i això, si començàvem amb aquesta novetat, acaben d'arribar aquestes setmanes de lligueries,
que les obres completes el primer volum de les obres completes d'en Josep Maria Llompart editat per Nova Editorial Moll t'assegur que ara en sortir d'aquí el aniré a comprar perquè fa anava a dir un any sí, fa molt de temps que l'espera aquest llibre, molt idò, mira, es quedà dimecres vaig anar allà, vaig dir ja està, ja sé quin llibre recomanaré
la pròxima xerrada d'un Mediterrani, perquè quan el vaig veure me va tirar molta atenció, és un volum en tapa forta, com dic, és el primer volum, no sé quants en sortiran, i dic, editat per el nou editorial Moi, el títol és Nació, Llengua, Cultura. Exacte, sí, sí.
i està dividit en dues parts. La primera part, dos assaig que va publicar en Joan Part, revistes, frentes, entre el 76 i el 93, i les han posat per ordre de publicació. I la segona part reuneix els parlaments, que oficia amb moltes dades públiques, com sabem que va fer,
i entre ells el que destaca és el manifest per l'autonomia pronunciat a la plaça major de Palma el 29 d'octubre del 77, que jo eres, no sé si tu també eres. Jo era molt petit però hi eres, sí, sí. No me'n recorda res, vull dir. No te'n recordes? Jo sí, me'n recordo. Clar, jo era bastant més joveneta del 70 segle.
I bé, surt aquest, que és el que sempre s'ha... Sí, sí, sí. I una tercera part, que hi surten diferents articles de tema sociolingüístic que també va escriure en John Park. Comencem, en John Park va tocar molt de temes a tots i han començat amb aquest primer volum.
una fantàstica recomanació crec que ara el presenten aquí en el Consell de Mallorca diguem-ne de cara a la premsa vull dir però si ja me dius que és a les llibreries avui mateix aniré a quart creixent
Sí, sí, perquè estava damunt d'Estaurei i suposo, aprofitant ja que s'acaba aquest any Josep Maria Llombart. Sí, sí, sí. Però igual com amb altres anys i amb altres moments s'havia recuperat molt de sobre poètica, etcètera, ara era ben necessari recuperar... Bé, suposo que a poc a poc ho aniran recuperant tot de nou, però aquesta part estava molt dispersa en revistes, en...
fotocòpies de papers, la seva neboda ho tenia ja a casa seva, en Carpeta, més o manco ben ordenat. Hi havia també una feina important que era la de, clar, jo què sé, com tothom, diguem, en Joan Parc també reciclava coses, és a dir, el que havia dit a una conferència i després sortia a un article, de manera que també convenia, diguem, es porqueró i això.
i la veritat és que, en fi, ho esperava i és una gran notícia que mos dones. Sí, sí, està molt bé que ho hagin recoït en el final, així amb un volum, quan tu dius que hi ha coses per aquí i per allà, està tot recoït amb aquí el primer volum, que tindrà una continuïtat i sortiran altres volums de les seves obres completes. Tenim qualsevol recomanació més per avui divendres?
Una altra recomanació és un llibre que també ha sortit no fa molt, novetat, fa dut setmanes això també se va presentar a Quart Creixent, que és el darrer llibre de Miquel Àngel Jose, que se diu Dític de la balena, editat per Anciola. Això són dos relats que Miquel Jose ha fet a dins d'aquest volum, és un llibre petitet, molt bo de llegir,
i que el primer relat li ha posat operació a Manaua perquè compta d'un terratrem que hi va al 72 a Nicaragua i que van endur uns nins cap a Mallorca per ser egoïts per famílies mallorquines i entre ells la seva família. Però bé, que no va anar a ser històric com ell esperava. I té un segon relat
que conta que ell va anar a veure quan una balena va compareixer morta a la colònia de Sant Pere a l'any 76 i que també va dur molt de rebombor va ser una notícia, una balena molt enorme que havia sortit i són dues històries de memòria personal que en Lloge recull a dins d'aquest llibre Ah, interessant Perdó, mos pots repetir, Titol?
dític de la balena. Dític de la balena, de Miguel Àngel Lleuger. No sé si hi ha res més per avui. Idò res més per avui, tornen molt bé la setmana que hi ve, si no hi ha res de nou. Exacte, dijous, no? Recuperant l'espai dijous. Moltíssimes gràcies, Miquela. Adeu, bon dia a tothom. Adeu, gràcies.
Una versió avui accelerada, ràpida, però molt interessant i molt pertinent d'aquestes recomanacions que ens ha fet, que ens fa setmana rere setmana una mica de serra i que normalment podem recuperar, podem anar a quart creixent.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I una altra de les seccions que havíem de recuperar al nostre focus internacional, amb en Joan Manuel López Nadal, aquí ja saludant. Joan Manuel, molt bon dia. Molt bon dia. Gràcies per...
ha canviat la data aquesta setmana. A vostra disposició. Igualment, moltíssimes gràcies. Anem per feina. Feim avui, sobretot, monogràfic asiàtic, que sabem que a part de tot...
és la meva zona més coneguda i més preferida de qualquer manera però és que hi ha coses que han passat allà que serà interessant comentar sense deixar de recordar que els conflictes que tenim a Palestina i Ucraïna malauradament continuen sense vistes de millora i particularment pel que respecta a Palestina
la situació s'ha empitjorat molt amb els atacs dels colons israelians a la banda de Cisjordània. Aleshores hem d'estar també molt atents en aquests punts de conflicte. Anem per feina, visita d'estat del rei Felip VI a la Xina, implicacions per a la política exterior espanyola.
Sí, jo crec que ha estat molt significativa aquesta visita. Han estat tres dies i ha estat una visita d'estat, que és el nivell protocolàriament més alt que la visita d'un cap d'estat a un altre estat. I des del punt de vista protocolari tot s'ha de dir que la part xinesa ha estat totalment, vull dir, molt diferent també
Amb aquesta visita se li han proporcionat els màxims honors d'Estat. Ha tingut entrevistes directes amb el president Xi Jinping, que no oblida més, a més de ser el cap de l'Estat, que realment és el líder de Xina, perquè és el cap, sobretot, del Partit Comunista Xines. I va començar la visita a la ciutat de Chengdu,
que és una ciutat de gairebé 20 milions d'habitants, a l'estat de Sichuan, a la província de Sichuan, que és el sud-oest de la Xina, i allà va a una reunió empresarial. El rei estava acompanyat pels ministres d'Esterió i d'Economia, en Carlos Cuervo, i va a una delegació important d'empresaris espanyols i empresaris xinesos,
a la ciutat de Chengdu per veure d'intensificar la col·laboració econòmica, comercial, d'inveccions, tecnologies en dos països. La part espanyola va insistir en demanar a la part xinesa que s'enllevin o s'eliminin les entrades, que de fet la part xinesa imposa pràcticament...
les empreses estrangeres des del punt de vista administratiu i burocràtic i que dificulten la seva gestió. A més també hi ha un altre tema que va mencionar el ministre d'Economia que és el desequilibri comercial perquè Espanya té un important dèficit
amb el seu comerç amb Xina, tenim moltes importacions xineses i les exportacions espanyoles cap a Xina estan molt per debat d'aquest nivell i aleshores se va demanar a la part xinesa que equilibrar una mica aquesta balança comercial. I vull dir, tot té un cert debat perquè naturalment...
Espanya en aquest moment sembla molt inclinada a intensificar les relacions amb Xina i això de vegades s'hauria de veure si se pot coordinar amb una política de l'Unió Europea que es pot ser una mica més restrictiva pel que pertoca
a les relacions econòmiques i, sobretot, pel tema de la seguretat, de no prendre massa riscos d'una dependència gran de la Sina que pugui tenir efectes contraproduents des del punt de vista de la seguretat. Aleshores, això d'un debat que està obert i a mi, personalment, si volem que fèiem un port de
d'anàlisi o d'avaluació, a mi aquesta visita no m'assembla malament, crec que està bé que se mantinguin bones relacions amb Xina. Ara bé, s'ha de tenir en compte també les diferències que tenim des del punt de vista democràtic, de respecte dels drets humans i des del punt de vista de la seguretat. I d'altra banda, també seria bo...
que al mateix temps que tenim intensificant les relacions en Xina, la qual, insistes, no m'assembla malament, també és una mica de diversificació dins Àsia
se fes qualque cosa semblant amb l'Índia, amb el Japó, amb Corea, amb els països del sud-est d'Àsia. Aleshores, que Espanya tingui una millor projecció d'Àsia i l'Indo-Pacífic a mi com a coneixedor, jo espero que aquella regió m'assembla beníssim, però mirarem de fer-ho d'una manera més equilibrada.
I després, si vols, ja que estem amb les relacions en Xina, també és interessant veure que la Generalitat de Catalunya ha aprovat un nou pla de la seva presència exterior dins el món asiàtic, no és vera? Sí, se diu Pla Ásia. Exactament, sí, sí, sí, sí.
I efectivament va ser presentat, crec que abans d'ahir, fa dos dies, a la Generalitat, i sembla indicar que la Generalitat dona a Catalunya, amb la seva acció exterior, també donarà prioritat amb la seva projecció dins el món asiàtic. Hem de recordar que el president Illa també va fer una visita
no fa massa temps a la Índia, a la Xina, i també va anar al Japó, i aleshores la part de Catalunya vol també intensificar les seves relacions amb aquelles parts del món, mirar de proveure vols directes de Barcelona cap a la Índia, cap a Xina, cap al Japó, cap a Corea, i mantenir una relació...
més intensa, sobretot des del punt de vista econòmic i també des del punt de vista cultural, amb el món asiàtic. I jo crec que això, a més, és una bona notícia. A més, a Catalunya tenen una bona eina de feina, aquesta presència a Barcelona de la Casa d'Àsia, que, sens dubte, pot ajudar molt dins aquesta tasca d'aproximació. Que a mi, personalment, també...
en compte un poc amb la meva experiència, és una cosa que sempre m'agrada. Vull dir que tenen més tensió en aquella part del món que tradicionalment havia estat aquí a Catalunya, a Espanya i fins i tot aquí a Balears, desconeguda i poc gairebé ignorada. Aleshores, amb dues coses. En principi, la visita d'estat a la Sina i el nou pla d'Àsia o la Generalitat de Catalunya...
Em semblen bones notícies. I vull dir, crec que també des d'aquí, des de les Illes Balears, mos interessaria explorar aquella part del món per la nostra connexió internacional. Fins i tot dins l'àrea del turisme, que aquí és tan important...
el turisme asiàtic potser fins ara no ha estat massa promocionat. Si t'apareix bé, votem en el tercer punt, que són aquestes friccions entre Japó i Xina a l'entorn de Taiwan. Sí, efectivament. De fet, és una cosa antiga i que té la seva història, de la qual parlarem, però el darrer incident per test
d'unes declaracions de la nova primera ministra japonasa, Sanaeta Kaichi, de la qual ja vàrem parlar amb un altre programa, crec, que és una dona que va ser més aviat conservadora i nacionalista. Sembla que el seu model a seguir, segons ella mateix ha dit, és admiradora d'en Margaret Thatcher. Aleshores, un poc dins d'aquesta línia, i clar,
Una manera que diguem del nacionalisme japonès és en aquest moment també donar un impuls a la despesa de defensa, a la despesa militària, tenir una projecció dins el món asiàtic més activa i més ambiciosa.
Aleshores, el que va fer la senyora Takeichi va ser dir una cosa que tothom pensa en el Japó, però que avui dia sembla un pot tabú per les relacions de Xina, que qualsevol canvi a l'Estatut de Taiwan és dir que el fet que Xina ocupés Taiwan seria una amenaça clara i directa per la seguretat del Japó.
i efectivament és així va dir una cosa que de fet tothom pensa el que passa és que dir-ho en públic que sense primer ministre va provocar una reacció immediata molt agressiva i molt dura de la part xinesa
dient que el Taiwan és un assumpte intern de Xina, que el Japó no té cap dret de posar-se i que l'ha de fer respectar la política de només una Xina i que Taiwan és part de Xina. Però aleshores aquí, com dic, hi ha una qüestió de seguretat geopolítica evident. Vas a mirar un mapa per veure on hi ha Taiwan i el que suposaria que Taiwan fos ocupat per la Xina.
El primer país que estaria directament amenaçat seria el Japó. També l'altre veïnat de Taiwan, que són les Filipines. Són els dos països més preocupats per un possible canvi de la situació de Taiwan, és lògic. Però també hi ha un element històric. La rivalitat...
entre Sina i Índia, és Sina i Japó, és una constant dins la història asiàtica, i hem de recordar que a final del segle XIX, a la primera guerra sino-japonesa, els japonesos van enconyar la guerra,
I Taiwan va ser una colònia japonesa entre el final del segle XIX i el final de la Segona Guerra Mundial, el 1945, és a dir, d'haver 50 anys, no? I que encara Taiwan, sigut una i va, i vaig anar un parell de vegades, se nota molt s'influència japonesa, no? I aleshores, per China, aquesta, que diguem, presència de Japó és com una...
una amenaça directa, i pels japonesos a l'enrevés. És a dir, la qüestió de Taiwan és una qüestió molt sensible a Xina, però que preocupa també altres països, i en primer lloc a tots, al Japó. Aleshores, tot això, quin és el resultat de tot això? I doi que la relació entre Xina i Japó en aquest moment sembla una mica delicada, i la qüestió de Taiwan, que sempre està a l'aire...
planetja un pot damunt de tot aquest entramat que té, naturalment, una conseqüència geopolítica i seguretària des del conjunt de l'Indo-Pacífic. Efectivament, i realment, bé, és un dels punts més calents del món, no?,
Sí, sí, efectivament, perquè mirem un poc, i és normal, el que tenim més a prop, a l'Ucraïna o a l'Orient Mitjà, ja insisteixo que són temes molt seriosos. Ara, fins i tot, sembla que no ens tocarà, però potser parlarem la propera vegada, haurem de parlar d'allà, perquè sembla que la situació al Carib,
Les amenaces de Trump a Venezuela, a Colòmbia, a altres països també s'intensifiquen i les reaccions, per exemple, de mobilització de Nadal de Maduro a Venezuela demostren que tota aquella situació també pot tenir tensions preocupants, però pel que pertoca en el món europeu,
a l'Indo-Pacífic. També tenim un grapat de situacions de problema i de conflicte. Hem parlat de les tensions entre la Xina i el Japó i ara anirem una mica cap al sud d'Àsia per parlar de les tensions també bastant eternes i amb un transform històric entre la Índia i el Pakistan.
Efectivament. I, Joan Manuel, per acabar, perquè anem fatal de temps avui, m'ho has de disculpar, si vols, si t'apareig bé, abordar-me la darrera qüestió. Sí. De fet, hi ha hagut explosions terroristes a Delhi i a Islamabad, no? Sí.
Exactament. A més, un dia de ressalta. El dia 10 va explotar una bomba, un explosiu, que és un acte terrorista, que va matar 10 persones de vora del Red Fort, que és una zona molt visitada a l'antiga ciutat de Delhi, amb una part històrica de Delhi, i van morir 10 persones.
L'endemà, dia 11, a Islamabad, la capital del Pakistan, es talla una altra bomba, que en aquest cas mata a 12 persones. Aleshores, tot i que la Índia va ser bastant prudent amb la seva reacció,
que investigaria el cas i que els responsables serien acusats, serien perseguits i castigats, el Pakistan va tenir una reacció més agressiva perquè va acusar directament a l'Índia i, curiosa coincidència, els talibans d'Afganistan, però així anem parlant, del capdirament geopolític,
una mica irònic, que és que el fet que els talibans d'Afganistan han tingut un conflicte amb Pakistan a la frontera, ha hagut enfrontaments, i curiosament els talibans d'Afgan han normalitzat o intensificat les seves relacions amb l'Índia, que té un govern ideològicament totalment oposat de nacionalisme hinduista. Aleshores, com el Pakistan està enmig,
i és el tradicional rival de la Índia per la qüestió de Kashmir i altres de la partició del subcontinent, ara, curiosament, aquesta pinça entre els talibans i la Índia és el moment que més preocupa i més angoixa el Pakistan, que no ho obliden, va ser el que va crear, fomentar, armar i subvencionar els talibans durant la Guerra Freda. És una mica ironia aquesta evolució.
però naturalment la conseqüència de tot això, aquests actes terroristes, no sabem organitzats per qui o no, i que uns i els altres s'acusen, però la conseqüència és que intensifiquen l'atenció amb aquesta zona també crítica, i tot i que semblava que després dels incidents que hi havia hagut a la primavera al Casimir,
i que hi havia hagut uns embrontaments, la cosa s'havia pacificat un poc, però les tensions entre la Índia i el Paquistan una vegada després d'aquests atemptats sembla que revisolen i naturalment la situació també en aquell punt.
continental de l'Àsia Meridional també és un altre motiu de preocupació. Idò un altre també d'aquests punts calents d'aquesta frontera. Joan Manuel, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies.
Sí, sé que hi ha moltes coses per altres bans del món, però la setmana que ve, i aquesta vegada, si vols, ho farem normalment el dimecres, continuarem parlant d'això i d'altres coses. Amb una miqueta més de temps que hem tingut avui. Gràcies. Molt bé. Gràcies. Encantat. Una abraçada i que vagi bé. Salut.
Déu.
Tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por, i vull tornar els meus impulsos, ser pràctic, que si ella sona i ho tremola, lo màxim, venen trompetes, no és d'Ilespi, és Ainsley el sampler, en calma, brother, i ho volen simple, volen que venga el discurs que ven, que no qüestione, volen que calli i que puja el tren, i aquella gent que em demana frases, que em diu que torne,
No s'imaginen lo mal que em senc Però avui ja passe del drama Vull tocar el foc, sentir que crema Jo tinc set de vida, no de fama No vull que un error siga un problema Però avui ja passe del drama L'autocompassió és una condena Jo tinc set de vida, no de fama
No vull ni la reixa ni la pena. Res del que passa és comparable a tu. La nostra aixida, home, si dones d'actes impuls. Tu eres rebel i consentida. Res del que passa és comparable a tu. Passa la vida. Res del que passa és comparable a tu. La nostra aixida, home, si dones d'actes impuls. Perquè tu tanques la ferida. Res del que passa és comparable a tu.
I ara el bon dia i bona vida arriba la nostra rebel i consentida, Ana Laura Ribes. Molt bon dia, Laura. Molt bon dia, Tomeu, com estàs? Molt bé, encantadíssim de tornar a sentir la teva veu i preparat per veure-m'hem de què mos parles avui. Bueno, avui venc amb un tema que jo crec que ara mateix es fa un poc en boca de tothom. Que, bueno...
és un poc el tema de les monges, la religió crec que justament aquestes setmanes hem pogut veure com a diferents obres de diferents tipus d'art però també en diferents tipus de discursos i vinc a xerrar un poc de on ve tot això i cap a on pot ser que hi va i també molt bé, idò venga bueno la meva recomanació principal ja em sé que me vas avui un poc per això
hem perdut anar a Laura. Ara mateix, ara mateix ens recobrem la connexió. Continuem el bon dia i bona vida i això és la secció rebel·li consentida i ara mateix hem perdut la connexió i la recuperam tant d'una.
No vull ni la reixa ni la pena.
Laura, te'n recuperen, no? Sí, falles desdirecta. No, però crec que no he fet res malament, avui, eh? No, potser he estat jo. No ho sé. Bé, la tecnologia és una cosa. Què mos deies? Bé, us deia que, com sempre, aquesta pel·li se pot anar veurant en cinecitat, que és on vaig veure jo. No sé si està en els altres, la veritat, perquè...
Jo vaig a les meves postes de confiança normalment i ja està. No sé quan de temps seguirà tampoc, però sí que és veritat que és una pel·li que ara està un poc en boca de tothom, que jo tinc la sensació, almenys també als meus voltants, molta gent ha estudiat cine, comunicació política, coses així, però sent que ha hagut unes setmanes sense que tothom està xerrant de los domingos,
que intentaré no fer molt l'espoiler, que m'acoste un poc, perquè a més quan jo soc una persona que no li importa que li faci un espóiler, m'acoste no fer-ho. Però bé, bàsicament és una pel·li que la protagonista és una al·lot en Ainara de 7 anys, que està en aquest moment en què t'has de decidir quina carrera estudiar, i ella va a un col·le de monges,
i se planteja entrar a la monja de clausura. Llavors, com que la peli xerra un poc d'aquesta decisió com se l'apren en la família, està molt guai perquè deixa entre veure bastant les diferents estructures familiars, fa un perfil psicològic dels personatges, a la meva opinió, molt interessant, perquè són perfils que canvien molt, que...
un poc tu t'hauràs representat amb uns o amb uns altres i pots estar més o menys d'acord però bé, molt interessant i també xerra un poc dels traumes de com moltes vegades prenem decisions de la nostra vida arrel de moments puntuals de coses que ens han passat que al final fan un poc construir la nostra personalitat. Mhm.
i de... Ui, perdó No, no, digues, digues, perdona Vull dir que la fotografia i la direcció d'art jo m'han encantat Sí, crec que està molt ben tractat tota la part així com més visual Sí I bueno, les actrius bueno, els sectors també però justament les actrius en plan la nina, les monges hi ha un personatge que està tia la nina per jo espectaculars com actuen
també m'imagino quan t'has comentat tot això que també involucres en tot aquest tema el impacte del nou disc de Rosalia sí justament una cosa que tenia aquí preparada és que claro així com
Los domingos m'ha pareçut molt interessant per la manera de tractar un poc tot. M'ha preocupat un poc també aquest boom que ha pegat el disc de Narasalía, perquè al final té una clara iconografia religiosa.
que, bueno, altra gent ho ha fet abans, o sigui, en Rosalia sempre pareix que s'estan inventant coses que no s'inventa. Vull dir, que ja existíem. Però dic que és vera que en aquell cas jo no m'he escoltat els discs, he dit xerrant des d'opinions de gent que considero que té molt de criteri, no m'he escoltat els discs perquè no vull ser partícip d'això. També ho he de dir i històricament a Rosalia jo la valor molt com a artista i tot el que fa...
ho peta, però hi ha moltes coses de la seva carrera que jo no m'hi sent còmode, llavors es prefereix no consumir-les a mesura que pugui. Però bé, sí que en aquest cas m'aparic que pots ser un tipus de discurs més romantitzant, que blanqueja un poc més tot el tema de la religió, sí que he vist vídeos seus ahir en Instagram com a xerrant de cara a trobar-te adeu i tal, que bé, molt bé si és així, m'aparic lícit,
Però crec que s'ha d'anar alerta quan se xerra d'aquest tipus de coses perquè pot dur una reacció. Si ja està invagint un auge de l'extrema dreta a tot Europa, crec que aquest tipus de coses poden dur un auge reaccionari i tradicionalista que no sé si és el que més li convé a la societat a dia d'avui.
Sí que és veritat que aquest tipus de normalització de certes dinàmiques, digués tant a la religió com a la família tradicional, dóim anys que les podem veure en gent com els pombo, jo no els sacadors, però ho he vist. I bé, al final aquesta gent té una ideologia molt concreta, un nivell de vida molt concret, que bé, com ens hem de plantejar...
si a la gent s'acaba volant seguir o no. Això, com ja he dit, històricament s'han empleat referències a la religió en tot tipus d'obres d'art, moltes vegades de manera com a més provocativa o revolucionària entre cometes, entenent aquí no revolucionària en termes polítics, sinó com més en termes d'una actitud confrontativa, diré. S'ha pot trobar des de Madonna amb Slaika Berger,
amb això pensàvem claro, passant per Marala a la seva darrera cançó vull dir ja ha existit per això de ja ha existit i ja seguirà existint però bueno, que sí que crec que s'ha d'analitzar un poc qui és una Rosalia de bon bé com ha arribat a ser qui és i això quin què hi ha darrere de tot això, saps?
dóna'm una pincellada d'aquest de l'opinió, o sigui, d'això és a dir, continua el raonament aquí tinc dues vertents, unes ondades que vos contaré després i una cosa que faig de tant en tant quan alguna cosa m'interessa bastant, jo no tinc molt de seguidors ahir, però ara tinc suficients com per de vegades anar amb pot de debat
i vaig posar que havia anat a veure la peli i que per favor la gent m'ha xerrer si m'ha donat un poc la seva opinió la majoria de gent està d'acord en que era una obra d'art que està super ben feta una amiga de Madrid m'ha dit que feia no sé quan que no plorava tant en una peli després un dels comentaris que m'ha de fer molta gràcia
i trob que una vegada has vist la pel·li pot tenir bastant de sentit, és que m'han dit que era una pel·li de terror. Ja, quan la he vist més, ja he comentat per què d'aquest argument, perquè si no faré un poc d'espoiler i no vull, però m'ha fet bastanta gràcia.
i després una altra cosa que me va com a xocar molt és que jo la vaig veure un dimarts crec que era i el meu millor amic de Madrid anava l'endemà a veure l'endemà a xerrar bueno m'ha enviat no sé quant d'àudios només en sortia sa pel·li m'ha cridat que jo no li podia agafar el telèfon que no se'm podia venir que jo en el que jo m'agrada estir i tot això m'hagués agradat tant sa pel·li
Per què? Perquè ell havia fet una lectura totalment diferent a la meva. Que és una cosa que jo m'agrada molt que passi en el cine. O sigui, per jo una pel·lícula està molt ben feta i té molt d'intringulis quan passa això. Ell estava lligant la pel·li un poc en el discurs que he donat de la dona Rosalia. Ell pensava que la pel·li estava fent un blanquejament
de tot el tema de la religió i de les monges de clausura i la meva interpretació era un poble que he contat com una galici molt profund de que pot passar en una família de voler bé a la nina com aquest despertar cap a la monga de clausura i clar, quan ho van xerrar un poc més ell m'ha de dir hòstia tia, potser tens raó i després ja va cercar vídeos de la directora entrevistes i tal i m'ha de dir
Tia, que sí, que m'he colat, saps? Però bueno, és curiós, perquè quan jo la vaig veure, just acabava de sortir dins d'Ana Rosalia, però no havia pegat tant esbu, i l'endemà, quan la va veure ell, ja havia pegat esbu. Llavors, també aquí, per jo és important de vegades també saber com ens està afectant a l'hora de veure alguna cosa, de consumir alguna cosa, si ens està afectant o no, altres coses que em puc consumir.
I res, una altra cosa que m'ha fet molta gràcia és que l'altre dia vaig veure un vídeo en què la comentava sa pel·li, no em recorda qui era, però bueno, m'ha fet molta gràcia perquè deien que només una dona podia fer una pel·li d'aquest tema d'aquesta manera i realment estic bastant d'acord, perquè està tractat com des d'una perspectiva tan propera, amb tanta cura, és com una pel·li tan neta, igual no clara, però
clar, en el sentit de transparent, amb molt de detalls, amb coses com que les ensumes però no les estàs veient. Que, bueno, crec que sí, que potser aquí hi ha un punt de visió de dona que és complicat de trobar amb altres obres. Hauran de veure sa pel·li i després fer més debat, si mos ho permets. Sí, sí, sí.
Bé, a jo m'encanta fer una birreta i xerrar de coses d'aquestes. Idò, ho farem. Bé, encara donar xifres. Vinga, vinga. Bé, he cercat i és ver que és un poc complicat perquè com que no està censat en el 100%, bé, X coses que fan que les dades no estiguin molt clares,
Però, bueno, se diu que a dia d'avui a Espanya i a tot l'estat espanyol hi ha entre 700 i 720 convents de clausura actius. Claro, aquí s'ha de dir que això és tant d'homes com de dones. Segons la conferència episcopal espanyola en el 2022 hi havia 7.900... Bé, 7.900 convents
906 monges i monges de clausura i 712 monasteris contemplatius de clausura d'Espanya. Hi ha una fundació que nom De Clausura, és una cosa que ja m'ha deixat a quadros interessant, que diu que en aquestes comunitats contemplatives
més del 90% són monges, és a dir, dones. Jo he cercat què significa aquest 90% respecte a 7.900 i busques i això vol dir que hi ha 7.115 monges a Espanya.
de clausura, de clausura de clausura, clara, de clausura aquí de vora que en el covent tenim unes sí, de Santa Clara sí, sí, exacte que se li s'ha de dur ous si vols que no plogui exacte ja he duit ous de Santa Clara no me diguis confecció pública sí, sí, per seguretat el meu cosí va anar bé o no? clara
Va anar bé o no? Sí, sí, va anar bé. Jo no sé si va tenir a veure, no? Però s'han de jugar totes les cartes de vegades. Exacte, exacte. Bueno, també he intentat cercar menquines comunitats autònomes. Eren les que, com si hi havia qualsevol mapa o qualsevol estudi així més per comunitat, perquè l'altre dia xerrant amb un coreà m'ha dit que bé, és del nord,
d'Espanya i Madeira, que per allà era com a molt habitual i que aquí pensava que no n'hi havia. Llavors, he trobat que a Galici se m'ensenya que n'hi ha 34 coments de clausura. Que, bueno, supos que proporcionalment és bastant, però n'hi ha 34. Després, que tradicionalment són els que tenen com més...
Presència monàstica són Castellà i León, Andalucía i Catalunya. I que després hi ha com a zones rurals que també tenen com a molt de monestirs antics, però que això no vol dir que estiguin en actiu. Sí que és vera que he trobat un poc d'anàlisi que a la darrera època, dècada, perdó, s'han tancat bastants monestirs, és a dir, que hi ha declides,
que una de les principals raons és la falta de vocacions, que moltes comunitats passen pena de no poder-se sostenir i que també influeixen factors demogràfics, de la gent que està allà de dins, que hi ha pocs ingressos nous i que ja tampoc són gent com Nainara de la pel·li de 17 anys,
I també hi ha un problema econòmic, que això és el que més m'ha sorprès, que les despeses de manteniment són altes i per l'avís no s'estan cobrint en tots els casos. Després del cercat, quants documents de clausura hi ha a les Balears i quants a Mallorca, i m'ha sorprès perquè els quatre que he trobat estan a Mallorca.
o sigui Menorca, Eivissa i Formentera no n'hi ha no n'hi ha en principi no sé si els enviaven aquí a tothom o no sé com se ho fan però no n'hi ha de clausura sí, sí, sí tenim els comens ja mencionats de Santa Clara de Palma les nostres veïnades que són clarisses el monestir de la visitació de Santa Maria que també està a Palma que posa que és contemplatiu
el monestir de Santa Maria Magdalena, també a Palma. Aquests tres estan a la fundació de clausura. I després n'hi ha el monestir de Sant Bartolomé a Inca, que és un monestir de Jerònimes de clausura també. I bé, com moltes vegades et xerra la vida contemplativa, però jo crec que la majoria de la gent no té ni idea en què consisteix,
he agafat els punts centrals que després la gent s'ha vol informar però bé tenim en el nostre abast Sant Internet que ens ho compta tot i si no també hi ha una cosa que serien biblioteques que la gent està deixant d'emplear però que també es pot cercar molta informació a les biblioteques i tant la vida contemplativa és la cerca de Déu a través de la oració
la separació del món exterior, clausura, la vida comunitària, el treball manual, els vots religiosos, i la finalitat és dedicar la vida a la contemplació de Déu. Per això, vida contemplativa. És a dir, que aquesta rutineta que tenen els monges, si no tinguessin a veure la religió,
Dic, ni tan mal, eh? T'hi apuntaries, eh? T'hi apuntaries. Sí, sí, sí. Total, no fas feina com a tal, fas feina que necessites per subsistir en el teu dia a dia, tens temps per pensar, per llegir, dius amb les teves amigues... Bé, no vull fer un blancot, però... M'hi podria veure igual, no com a monja, però amb un altre tipus de vida comunitària...
Així, mitre reflexió, diré. Sí, sí. Bona, bona m'interessa aquesta reflexió. M'interessa. Sí, sí. Bé, i per tant, sí que volia fer com una altra recomanació. Bé, és una recomanació doble. Una, que a l'especial People Club, que és el podcast de... de fer una pringada. Sí. Varem fer una entrevista a les filles de Felipe...
que crec que és bastant interessant xerrant un pot de tot això perquè Las Hijas de Felipe és un podcast de xafardets històrics, grames barrocs, vides obligades, monges, dimonis, alquim i recetaris... Ja veig que podcast de tot, eh? Sí, a més, és molt interessant el de dues al·lotes, nana Garrick i na Carmen Ordita,
i realment l'interessant d'aquest podcast és que elles són doctorades en temes relatius a tot això. Elles es van conèixer fent un estudi, no tan seria bon, ho diuen a l'entrevista, com a, bueno, si estem d'aviat d'això l'altre que desdoctorat. I, clar, com que cada capítol compten a la vida d'una santa o tal,
però està molt guai perquè compten també com els temes més així que més faig, saps? Que si no sé qui era la piana i ho posa no sé quin text, no sé què tal. Tot és molt interessant i el que és guai és que justament som gent que ha estudiat això, vull dir que no és que ho cerquin a Google i ja està, saps? Ja, ja.
I la manera de contar, evidentment, també és molt interessant. És un poc històric. Idò, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la densa que ha estat avui la rebel·li consentida. Acabàvem amb Marala. Sí, sí. Sí, he pensat que era com un bon final, pas de matí d'avui.
Idò l'escoltà amb un trosset i m'anam ja a la setció que mos fa en Joan Vicenç Lillo. Laura Ribes, moltíssimes gràcies, un plaer. Moltes gràcies a tothom. Bon dia. Bon dia.
Va caure una estrella i una rosa blanca. Va néixer entre el fang. Verge del roser, reina del fangar. Guapa, gloriosa, santa amerala, atuala.
Papa gloriosa, Santa Marala, a tu alevem aquest cant. Patrona de la Trinitat, guardeu-vos dels mals i les penes.
Fins demà!
Bon dia, bon dia vida. Benvinguts a aquest apartat del matinal Bon dia i bona vida, noves i parès, recull de notícies i opinions de Jutsuquí i de Jutsullà. El passat 4 de novembre, el diari El País publicava la següent notícia. El xapapot de muntanya ja és aquí.
Les cendres dels incendis d'Ourense contaminen l'aigua. Les riuades de fangs tòxics causades per les pluges deixen els veïnats sense aigua potable. Provoquen calles de subministrament i embruten els rius. Junta i govern es responsabilitzen mútuament.
Aquest article del País el podeu trobar des del passat 4 de novembre. Un amic meu gallec, agent de Medi Ambient, que durant aquest estiu ha lluitat contra els incendis forestals de Galícia, i no poc, m'envia sovint informació sobre la gestió que es fa o no es fa en aquest lloc, tant durant els incendis, quan hi havia els incendis, com després dels incendis, ara,
He traduït del gallec la informació que m'envia, normalment per WhatsApp, una informació que agraeix i que agraeix, a més a més, que la m'enviï en gallec. És un petit escrit al respecte que ara bo llegiré.
El xapapot de la muntanya ja ve a riuavall, embrutant les fonts, ecosistemes fluvials. Arribarà a la desembocadura del Minyo i a les correntes de Nadal. Estendrà la contaminació al llarg de les ries i de l'Atlàntic.
Vàrem sol·licitar, en temps i forma, no en feren cas, advertirem a començament d'agost, no escoltaren ni prengueren mesures adequades. Més de dormesos d'inecció, de vergonyosa desfeta té com a conseqüència les imatges que ajuntan.
vídeo del riu Meruelo, afloent del riu Sil, a Molina Seca, el Bierzollóó i les fotografies d'una muntanya del massís central d'Orense. Només Galícia, unes 170.000 hectàrees calcinades, els vessants del Minyo Sil, unes 120.000. Era una crònica anunciada. En la muntanya cremada i nua,
O si feien treballs d'emergència aviat o milers de tones d'aixapapot de muntanya altament contaminant acabaria arrasant els ecosistemes aquàtics. Junta de Galícia, Junta de Castell i Lleó i les Confederacions Hidrogràfiques del Minyosil i Douro són culpables en bona part
per no reaccionar i activar mesures adequades a la catastròfica situació en què quedaren les muntanyes després de l'onada d'incendis d'agost i septembre. És d'agrair el treball fet pels voluntaris i voluntàries, però no n'hi ha prou. Les administracions públiques tenen mitjans materials tècnics i humans per a minimitzar l'arrossegament de terres, cendres i contaminants,
ni tan sols han mobilitzat el personal dels serveis forestals i de conservació de la natura. No convocaren el Consell Forestal, ni el Consell de Medi Ambient, ni el Consell Agrari. Incompleixen el que està legislat quan els òrgans de participació pública negacionisme lleig i manifesta incompetència, legislació i planificació que no s'executa i literatura. No tenen perdó.
El mes passat
vaig assistir a la presentació de SOM,
A pesar que conec i he treballat políticament amb alguns dels seus fundadors capdavanters, els que m'entenc en una bona estima, desconeixia per complet en què es concretaria aquesta nova opció política. El fet de no aparèixer cap distintiu simbòlic, identificatiu, del nostre poble, vull dir cap senyera, bandera, quatribarrada, de cap casta, ni en castellà ni sense...
Em va venir de nou en un primer moment. Si bé, aviat crec que ho vaig entendre. Quan dic que em va sorprendre, ho faig des del convenciment que crec que les persones que presentaren i donaren suport en primera línia a aquesta formació, a aquest partit, són independentistes i que la seva bandera és, sens dubte, la de les quatre barres. No en tinc cap dubte.
En els temps que corren, carregat de populisme i discursos irracionals molt simples però efectius, els missatges que una gran part de l'electorat vol i li agrada escoltar són els que l'afecten d'una manera més propera, fins i tot emocional. Sovint es plantegen problemes bons d'entendre darrer el xenòfoba.
els que falsament atribueixen el malestar familiar, econòmic i identitari del receptor del discurs i alhora també assenyala falsos culpables. L'objectiu principal és ofuscar, confondre, desarmar la raó, la reflexió, el diàleg i el sa debat democràtic. Sa debat democràtic.
Aquests discursors van acompanyats de solucions simples, de falses solucions. És una manera de fer que la dret i l'ultradreta fan emergir de manera asfixiant. És una fórmula que Trump, Farage, Milley, Meloni, La Pen i molts altres utilitzen amb èxit.
Nosaltres aquí ho patim d'una manera molt més perillosa per la nostra vulnerabilitat com a poble, explicada per la història passada i recent, amb una llengua atacada d'arrel de manera obsessiva, tot sense obviar l'aportació important de la seva esquerra, de l'esquerra espanyola, perquè saben que és el nostre principal tret de personalitat, d'identitat.
Després vivim en un territori limitat, amb poques eines per a protegir-lo de manera eficient per la nostra situació colonial, que cercen revertir en una alienació total. Si bé el principal ja aixeca al cap una extrema dreta autòctona, la d'aquí a les illes, inclosa la dreta, és ben espanyola. El discurs de Som l'entenc com el d'una dreta o centredreta autòctona de taranà
Europeu, amb voluntat d'entès amb altres formacions polítiques properes, intel·ligent en el sentit que no es vol perjudicar a si mateix, és a dir, al propi poble, a la pròpia llengua, al propi territori fràgil i limitat, des d'un primer moment ataquen qüestions que el feixisme espanyol pau per sense manies, pèrdua d'identitat i personalitat per excés de població estrangera, d'immigració, etcètera.
Ho fa o vol fer venent el seu producte d'oferta política amb una fórmula de màrqueting empresarial. Avui en podem trobar exemples arreu del món que han tingut èxit. El cicle electoral de la ideologia dretana i ultradretana
És una passa cap a l'abisme. És un dels moments més delicats que avui viu la humanitat. És fàcil enumerar les raons. Ara no les enumeraré. Allò necessari al meu parer és el contrari. Un canvi de pèndol cap a l'esquerra i els seus valors genuïns.
Que esperen, a casa nostra, parlar els partits d'esquerra autòctons i les importants entitats i plataformes civils i socials que defensen la nostra terra per dotar a l'electorat i llenc d'una opció política d'esquerres guanyadora.
Espoli neoliberal. Margalida Ramis, 4 de novembre del 25, ara Balears.
Acollir turistes fins a l'estanulació i fer negoci, especular i vendre el patrimoni natural, cultural, tangible, intangible, immoble, material, comú, el que sigui, i el cost social i ecològic que sigui. Qualsevol diria que els nostres governants han entrat a les institucions talment unsecatjadors dels béns comuns i públics.
no per ells, com tants altres lladres predecessors que predicaven i cobraven comissions en episodis de corrupció política que han marcat la història d'aquesta petita terra, sinó d'una manera més ampla i sofisticada, accedir al poder per articular, o desarticular segons el cas, la llei necessària és per fer-ho possible, per fer-ho legal, perquè no sigui delicte, perquè no sembli un robatori, però ho és.
Les polítiques del govern proents no tenen precedents en la història de la nostra comunitat autònoma. O esdevenen tímids precedents en establir la comparativa. Tant per materialització de les polítiques neoliberals més descarades com per la multitud de fronts que s'han atrevit a tocar per desmuntar lleis, marc normatiu de planificació, absolucions sistemàtiques...
També per l'acceleració en la qual ho fan i per la magnitud de la desfeta regulatòria que ha costat anys aixecar i que en tornarà a costar altres tants d'anys
I potser no només anys, sinó d'on vés, perquè voler avertir algunes de les operacions més perverses de consolidació de drets urbanístics i patrimonials que es deriven de l'aplicació dels decrets llei proents no ens sortirà de franca a la ciutadania.
Tots o gairebé s'han imposat acords de decrets llei que de manera cínic i perversa s'han escudat en la problemàtica social de l'habitatge i no em cansaré de repetir-ho perquè em sembla significatiu i molt il·lustratiu del tarannà discursiu i polític de qui ens governa. O la simplificació administrativa que utilitzen com a justificació per carregar-se garanties socials i ambientals.
Gràcies.
De què modus operandi? En són excepció l'avantprojecte de llei agrària i la proposta de llei de ports, almenys de les que entenguem coneixement fins ara. Volien impulsar, deien, una nova llei d'urbanisme, però per a qui i per a què, si tanmateix pel que fa a l'ordenació territorial i urbanística, han fet saltar els marcs normatius pels aires a cots de bombes de nous creixements, reclassificacions i amnisties.
D'aquestes que no s'han fet per decret llei, però, l'únic que en difereix és la manera de tramitar-les. Es veu que per justificar l'avantprojecte de llei agrària ja no els servia l'excusa de l'habitatge. D'hagués de trobar que ja cantava massa i no han trobat altre motiu d'urgència, quan des del punt de vista ecològic seria l'urgència màxima i prioritària.
Així que tranquil·lament han anat redactant el test, però no amb el que esperaven ni els pagesos ni els ecologistes, sinó amb la mateixa filosofia que les normes que l'han precedida. Carregar-se les garanties ambientals, enfocar el sol suposadament agrari al negoci immobiliari, energètic i turístic, i treure rendiment econòmic als solars rústids que consideren desaprofitats.
Així tenim la llei agrària menys agrària de la història de les Illes Balears. I això que en company ja ho havia intentat. Una llei que en la sigla d'AC, activitats complementàries, va planificar en passa a passa la substitució de l'activitat agrària per la immobiliària, turística o energètica. Amb un missatge clar.
Produir aliments, sobirania alimentària i econòmica i resiliència futura no surt a compte a qui té la propietat de les terres fèrtils de les illes. Per tant, anem a arreglar-los el negoci i els que vinguin després ja s'arreglaran.
El que estan fent és, efectivament, robar-nos la possibilitat de revertir l'economia improductiva, que és la que, per vendre-ho tot i mercantilitzar-ho tot turísticament, ens expulsa, buida l'ànima del territori i ombra de grans i petits magnats i altres pirates que aprofiten la finestra oberta d'aquest govern per omplir-se bé les butxaques.
Perquè hi ha molta gent que ara mateix, mentre molts ens posen les mans al cap davant la desfeta, estan guanyant molts, però molts de dobbers. Només en les possibilitats que obrin la llei d'habitatge, de projectes residencials estratègiques, de simplificació administrativa, agrària, de ports... I encara ens queden quasi dos anys de legislatura. Convé començar a obrir els ulls i entendre bé
que no són polítiques per la gent, que no pensen realment resoldre el problema de l'habitatge ni tenir sobirania energètica ni alimentària ni un territori resilient capaç d'enfrontar danes o el que sigui que estigui per venir. Ens volen cada cop més precaritzats, desprotegits, desposseïts i desarticulats per poder anar fent i després afuar-nos els odis racistes dels seus socis de govern per acabar de desfer la societat.
Uns socis que es van de perles per justificar les bestieges que pot ser tots sols no s'haurien atrevit ni a fer ni a dir. Convés ser conscients que ens estan saquetjant el territori i les possibilitats de continuar-hi vivint i aixicar-nos, ja ni que sigui, per dignitat.
ni el seu odi, ni les llàgrimes m'afecten. 28 d'octubre de 2025, Celestia Lomar, ara Balears. Quan es va aprovar la llei de memòria i reconeixement democràtics, l'any 2018, van dir que era una llei que, per si mateixa, justificava tota una legislatura, perquè donava veu al silenci i dignitat als noms esborrats de la història.
Avui, quan el conglomerat d'extrema dreta...
T'he decidit, iniciant la derogació, estranyament, no sent tristesa per les víctimes, ni pels fills, ni els descendants. La seva memòria ja està escrita en allò invisible, en els murs que van sentir els seus passos. La llavor està sembrada i ha germinat. Sent pena pel meu país que, sota el setge de la violència política i l'odi, ha oblidat que la democràcia també és una forma de tendresa.
Aquestes darreres setmanes al Parlament hem pogut comprovar l'existència d'un fil conductor comú entre el discurs anti-immigració de la presidenta, el debat de la comunitat i els recents atacs contra la memòria democràtica. Carrao, en una lògica política d'exclusió i negació que busca fracturar el teixit social a través de la deslegitimació.
L'odi i la violència política funcionen aquí com a mecanismes per deshumanitzar i dividir la societat. Però cal tenir en compte que en esborrar els noms d'una part s'esborra el mapa que ens ha de guiar entre la boira que ennobola l'horitzó present. El feixisme no ressorgeix amb uniformes i camises blaves, sinó amb paraules de més preu i amb tràfegs de vots calculats.
Pertanyo a una generació i a unes circumstàncies que em van fer sentir, sense vel ni artifici, l'amabilitat en què els vells republicans en tractaven i l'afredor de l'esclotini dels falangistes. Amb els anys vaig comprendre que aquesta diferència no era simple cortesia, sinó un presagi de vida, una clau per entendre la condició humana. Per això, conservam una sensibilitat que no és nostàlgia, sinó un deure.
la reparació del que s'ha trencat, el reconeixement de l'ocult, la promesa que res d'allò tornarà a ser. Perquè els qui avui alcen la veu aspre inquisidora contra la història no tenen la força ni la dignitat de covardir-nos, manquen de la capacitat moral per esclavitzar el nostre ànim o esborrar la nostra memòria.
Potser el seu soroll es faci desagradable, però la nostra resistència és tranquil·la i permanent, com la llera invisible d'un riu que incorpora aigua nova. S'equivoca la presidenta Proens quan diu que els únics que parlen del tema són l'esquerra.
La justícia, la veritat i la repressió no són per un bàndol, són brúixoles universals que orienten com entendre el món i com actuar-hi. Quan es deshumanitza, el que queda és un buit on hi ha la injustícia i la submissió.
una ombra que entervolei la política de les coses i la relació entre les persones. Encara que ella vulgui aparentar normalitat, el buit moral on habita creix la submissió al capital i el més preu al medi. És aquí on la paraula perd el pes i l'acció, el sentit.
Quan parlem de principis, parlem de política, economia, interès general i bé comú. Parlem de la felicitat de la gent i de progrés del país. Senyora presidenta, no ens enganyi en esquartar la realitat ni falsetjar la veritat.
El món no és un trencaclosques trencat, és un teixit que sosté tot alhora. Separar els fils no és dividir, sinó desfer. La veritat no es fragmenta i qui ho intenta només revela la seva fragilitat.
La presidenta s'equivoca en posar banalment com a exemple en el debat parlamentari Maria Corina Machado, ignorar la carta que li va dirigir Adolfo Pérez d'Esquivel, també Nobel de la Pau. Molt especialment perquè no és una discrepància entre premiats, sinó que la qüestió de fons plantejada no és cap altra que la pobresa que devora la dignitat.
La presidenta tendeix amb massa freqüència a la superficialitat, sota el mantell del qual amaga la por de la igualtat i de la justícia. Però, ja que no ho fa la presidenta, ens endinsarem una mica més en el tema. Pere d'Esquivel li diu a Corina Machado. Sorprèn com t'aferres el poder del capital i dels mercats i té de dir que ells no tenen aliats ni amics, només interessos, freds i calculadors.
La missiva del Nobel argentí ben bé podria tenir com a destinatària la presidenta, però ens, si fa no fa, en la mateixa ombra que l'opositora venezolana. Un clàssic...
Deia Calvino, és un llibre que mai no acaba de dir el que ha de dir, amb la creença que mai acabem de traduir-lo definitivament. Com si fos un organisme en evolució constant que sempre ens diu coses noves. Antoine de Saint-Exupéry considerava que una guerra civil no és una guerra sinó una malaltia.
Lluita un gairebé contra si mateix, i Jacques Tomás, per la seva part, deia que el clima d'anamistat, silenci i sospita que trobàvem parlada la guerra civil espanyola era conseqüència de la magnitud de la tragèdia. Superposar les tres idees seria bo per pensar en futur i per reflexionar sobre el món en conjunt.
El resultat de la combinació és la república que ens interpel·la com a antecedent democràtic per parlar de futur. Paul Preston, el pròleg de l'holocaust espanyol, recull les clames del general Emilio Mola, un dels principals instigadors de la sonada, en el sentit que l'objectiu era eliminar sense escrúpols ni vacil·lació tots els que no pensin com nosaltres.
Mal exemple a seguir, esborrat el vestigi de l'altre, com intenta la política de Provenç, és negar el fet que una societat creixi canviar gràcies a les ferides, a la confrontació, a les veus dissonants, no al silenci que l'ofega. La baixesa moral de l'ocultació és la calç dels sepulcres blanquetjats d'una societat insana.
I bé, fins aquí avui, el programa de Noves i Parès, Dona Mediterrània, vos agraïm l'atenció que ens doneu. I vos convidem a tornar-nos-nos a trobar el proper divendres a les 9 i mitja dins el programa matinal Dona, bon dia i bona vida. Salut. Bon jo. Bon jo, Aina. Bon jo, Aina.
Bon dia. Bon dia. Oh, bonjour, no sé què dir. Havien posat la cançó un poquet avançada, però, en fi, és igual. Nos agrada escoltar-nos tot. Nos agrada escoltar-nos tot. La culpa és d'estar nit de sol. No, no, la culpa és d'estar bé.
Gràcies que bon jo, crec que tot on ja sap aquí, dediquem-se a s'acció, no? Sí, si no, no m'és preocupada. De bon jo, a veure el pistata. Sí, chà, has comat el pistata, me he dit que encara se la cara li hauré a mi amara de...
Plovia aquell dia perquè vull, perquè tinc ganes que plogues. Sortia allà de casa perquè vull, perquè tinc ganes que sortis. Tenia jo un paraigües perquè vull, perquè tinc ganes de tenir. Vaig dir-li de tapar-la perquè vull, perquè tinc ganes d'ajudar.
va dir-me encantada, perquè vull, perquè tinc ganes d'encantar, va rapar-se a mi, perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar, vam viure un món preciós, perquè vull, perquè tinc ja ganes de viure, després varem parlar, perquè vull, perquè tinc ganes de parlar,
Vam volar pel món perquè vull, perquè tinc ganes de volar. Vam sentir un món nou perquè vull, perquè no m'agrava que...
i el vam veure millor. Perquè vull, perquè sé que és millor, vam menjar el més bo. Perquè vull, perquè sé que es pot menjar, vam viure amb gent preciosa. Perquè vull, perquè estic tip de la contrària,
Per què vull? Tu ho feies de tècnica d'un programa que s'ha de Per què Vull també? Sí, sí, feia de tècnica un programa que el feia en Miquel, ai, en Miquel, en Rafael Borràs.
que tractava sobre no vidim el lloc que se deia perquè vull i començava amb aquesta cançó. Mem, no havies dit que estàs d'exàmens. Estic d'exàmens. Doncs tens una vau que pareix que acabis d'arribar de Safter. No he sortit gens, ni sortiré fins a acabar parcials. No, però si tinc aquesta vau és perquè m'he d'estar fa poc i encara m'he xerrat. Això és el motiu.
Anirà millorant a mesura que vagi evolucionant el programa. Un programa patrocinat per? Per el Petit País, que és més que un bar de Fala Nits. I bé, sí, no seria possible que aquesta secció sense el Petit País m'ho es patrocinant. I allà fan... Bé, és a dir, hi ha servei de bar sempre menys dilluns i dimarts, que està tancat. I la resta de dies, a més, divendres i dissabtes hi ha sopars.
Atenció perquè és molt probable que aquest dissabte me desplaci fins a fa la nit. Després de dir cada cap de setmana que en Tomé Martí vendrà. Però bé, ningú ens ha dit que no s'havien trobat en Tomé Martí. Per tant, penjura, escoltant, també és hora que hi vagin. I ara sí que podran veure en Tomé Martí. Hem de dir que l'interessant del petit país... L'interessant no és en Tomé Martí. Però bé, és un plus...
Atenció en aquesta... Bé, clar, és que tots són temacles. Tots són ben coneguts. Sí, sí. Sempre recordaré la Teresa ballant el bar.
potser fos l'últim fet amb algú que estimés abans que un bon verdeig la tornés boja. Tots els xiquets la seguíem i en un sol apartat ens instruïm
Al seu voltant, mig descabellonada, ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomí.
Ell els fa dir d'on veig.
Però bé, aprofitar-me la introducció a capítol meu per presentar el nostre... Bé, a qui li dediquem el programa avui, que és a Novidi Montlló. Va néixer el 42 al Coi, en el País Valencià, i va morir el 95 a Barcelona. Per tant, va morir 10 anys abans que jo naixés. Per tant, ja era totalment impossible que jo interactués amb ell. Però bé...
He escoltat molt sobre ell, perquè avui li he après molt, de en Rafael, i ja era hora de dur-lo aquí perquè és la veritat que té molt bones cançons. Bé, va ser cantautor en valencià, clar, actor, també per tant és polifacètic, i un dels noms destacats, juntament amb el Lluís Llach, per exemple, del moviment de la nova cançó.
i bé, hem escoltat primer perquè vull i ara estem escoltant un homenatge Teresa que és bé, és el que m'agrada més de no vivir a mi m'agrada molt i la Marina del Magona té una versió d'aquesta que està bé, no m'agrada tant com ser de no vivir però també és molt guapa i doncs te diré una cosa, és el que m'agrada més no ho sé, perquè tot m'agrada molt però una de les que m'agrada més segur és el que ve ara també m'agrada molt hi ha moltes versions hi ha una versió d'en Pau a la Bajos de la qui ve ara, de M'aclami a tu
que també és molt bona. Perquè també té... també canta els amants d'en Vicent Andrés Estellers. Sí, també la canta. Bueno, dediquem en aquestes preermistes mallorquins valencianes o valencians mallorquines o mallorquí, mallorquí, vull dir mallorquí valencià, valencià... Bé, en fi, totes les combinacions possibles.
M'aclami a tu. M'aclami a tu, mare de terra sola. Arramp els teus genolls amb ungles brutes.
invoca un homo secreta consigne, mare de pols, segrestada esperança. Mentre el gran foc o la ferocitat segueix camins, segueix boscos camins, m'agafa a tu os que més estimava i canta el xorro del matí limitat.
El clar camí, el pregon idioma, un alfabet fosforessent de pedres, un alfabet sempre amb la clau al pany, el net d'estil, la sendera de llum.
Seràs la clau que obre tots els païs
Ara recordava que aquesta cançó va ser la primera que li vaig enviar quan vaig per recuperar el contacte amb Ana Gabriel després de perdre el lot i que se n'anàs a Suïssa. Ah, aquí m'has de posar un vot de contest, no falta contest.
Però és una cançó molt bona. I bé, m'ha faltat dir que bé, no m'he dit moltes... És a dir, moltes de les seves obres, bé, realment el que fa n'hi ha de seus, però molts són poemes musicals. Per exemple, n'hi ha d'en Vicent Andrés Estallers o d'en Salva Passeit, sobretot d'aquests. No escoltaran que alguna.
Sí, sí, n'hi ha dues. Bé, d'aquestes, d'aquestes, no? No m'equivoc. No, no, sí. Sí, sí, segur, segur, segur. Em parto el cerquis. Estic segur. Sí, sí, sí, sí.
que m'ha fet dubtar any 2017 estem a punt de esdevenir una república independent bé, el manca una part de la nostra nació i que més? i Espanya mos ataca i els nostres líders se'n van a l'exili nana Gabriel se'n van a Ginebra i li va res també aquesta cançó des cap d'un mes bo vaig estar més d'un mes sense ser en tenir contacte amb ella no?
Ses obres me persegueixen. Sí, és que ara m'ha quedat aixecar a tancar sa finestra. Sí, sí, tota sa meva vida fan obres allà on vaig feina. És que també ses obres no s'acaben mai, és com que són infinites. Sí, en acaba una, però és que n'ha començat una altra abans, no hi ha un descans entre obra i obra. Tantes, tants anys que vaig fer feina a una obra. Cultural.
Clar, és que nosaltres som a un edifici d'una obra i fan una obra d'ajut a vora, i clar. Avui parlàvem de Novidi Monlló. Però Inaina no em fa la pregunta que m'hauria de fer. La pregunta que te fareies, quina pregunta t'hauria de fer? I així ens obrint de dubtes. Bé. Estam escoltant, va, compa? Sí, sí.
A tu t'emprenya molt. Jo tingui mania. Va com va. A mi m'emprenya molt. Que tu vagis fer. Un moment, un moment. Un moment, un moment. Un moment, un moment.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma, va com
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida, va com va. A mi em toca lluitar, a tu prendré la mida, va com va, va com va.
Ara ve un moment en què m'ho posa en ridícula. Si m'haguessis fet la pregunta fa en el principi de la secció t'hauria dit no me'n record. Com que no te'n recordes? Ara ho has recordat? No, ho he demanat i sí. O sigui, el vaig conèixer, el vaig veure, no el vaig tractar. I què tal les experiències?
Ja l'hoofs. Ara l'esplica. Però tens a mi el nostre de Jens?
no m'apareixia recordar que l'havia vist actuar un acte que se va fer d'homenatge en Guillem de Fac el juny del 94 un any abans de morir a l'auditorium de Palma i li he demanat a en Romeu Mestre, en en Balutxo si efectivament perquè m'apareixia recordar-ho va actuar
I m'ha dit que sí. I m'ha recordat això, que... I tant no anaves mal encaminat, més amant que... Sí, sí, sí, però no n'estava segur.
Va actuar, i no només va actuar, sinó que en Balutxo m'ha passat un document que han de fer públic de qualque manera, és una entrevista que li fan ja, efectivament, poc abans de morir, on va, de fet, va morir 15 dies després que morís en Guillem de Fac,
i ell va explicar que en Guillem de Fag era la primera persona que l'havia ajudat en el món de sa música i de tot això per tant, fixa't quina relació no, no, és que se'n va anar un i se'n va anar s'altre ben units
I a banda de tot això també, crec, però això si hi ha qualcú que en sàpiga més que jo, que mos ho digui, que clar, Novidi Monllo va ser un extraordinari cantant, poeta, actor, actor de pel·lícules, així, el record vestit de Guàrdia Civil i tal.
I jo crec que va morir amb més poc reconeixement del que mereixia. I per sort després s'ha recuperat molt la figura, hi ha molta gent que l'ha recuperat, hi ha tot aquell grupet de músics que s'hi diu Ovidi 4, que han fet molta tasca de recuperació. I en fi, en definitiva, que...
És un personatge extraordinari, no? I que Pentura, no ho sé, tinc la sensació, Pentura que algú me poc corregir, que va morir més poc reconeixement del que haguera menescut. Ha passat una espècie de Van Gogh. Sí, sí, sí. Atenció en aquesta. Aquesta sí que callam. Sí, que callam i la deixem que l'escolteu. Però és que, clar, també és molt guapa. És que és molt guapa tot, eh? No sé si la podem parar tot, eh? Bé, eh?
Anirem fent. Quina hora és? Uh, què va? És que l'he dit saura. A mi també em poden llevar qualcuna. Anem a escoltar aquesta.
No hi havia valència a dos amants com nosaltres.
Ferozment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorda mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses. De sobte encara empren aquell vent a l'amor i rodarem per terra entre braços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliments i teles.
es desperta de sobte com un vell huracà i ens comba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besante, ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge. I tenim l'enyorança amarga de la terra d'anar a revolcons entre abraços i raps. Què voleu que hi faça? Elemental ja ho sé. Ignorem el Petrarca, ignorem moltes coses. Les estances de Riba i les rimes de Becker. Després...
tombats en terra, de qualsevol manera. Comprenem que som bàrbars i que això no deu ser, que no estem en l'edat i tot això i allò. Que no estem en l'edat i tot això i allò. No hi havia valència, dos amants com nosaltres, cardamants com nosaltres, en somparits ben pocs.
Boníssim poema d'en Vicent Andrés Tallès, una interpretació d'en Ovidi Monlló. Què més mos pot dir d'en Ovidi Monlló? Un nom que ja pareixia com el predestinava una miqueta, no? La poesia, com a mínim. Sí, bé, puc dir que barrejava un poc l'estil aquest...
amb certes influències un poc de folk i també molt la cantó, la cançó d'autor, clar, perquè ho feia ell. És a dir, solia ser ell musicant un poema escrit seu en un altre amb una guitarrota. I ja està, i poca cosa més. I tot i així, lo molt que transmet i lo ben fet que està, jo me dono un poc de... De...
Troc que me'n recorda bastant, bé, és que men, és que són tots dels moviments de la nova cançó, clara anava a dir me'n recorda, però és que clar, és que estan tots en el mateix moviment. Però bé, jo en el vidi el vaig conèixer musicalment, vull dir, no?
abans de fer el programa de Percavull, ja el coneixia d'Airens, ja l'escoltava i quan varen dir que faria un programa, o sigui que estaria en un programa basat en el vídeo, m'he volat supercontenta perquè vaig dir, uau, és que ara aprendré molt. I efectivament...
Per tant, vos convidem també que escolteu el programa perquè vull, perquè allà sí que prendreu moltes coses en el vídeo i està bé, està a la web d'Ona Mediterrània. A la carta. Sí, sí. I encara són en directe, però són re-difusions, però a la carta els trobeu tots. I la cor vella gairebé no comprenc, perquè la gent quan em veia pel carrer em cridava, progressiste!
Jo crec que tot això era, però ho ha hagut pel seu despiste. Pots un altre amb les meves circumstàncies ja hauria canviat de samarreta, però jo que m'hi trobo molt bé amb ella, perquè abriga, me l'estima i li prega que no se me fa sabella.
Ara hem escoltat la samarrota, que aquesta té una part d'humor però també una gran part de crítica social. Sí, sí. I emplea un pocs imatges aquesta de la camisa de la samarrota com el lliu, com a símbol d'on pot ser condició que té el poble i de lluita diària perquè era una situació bellosa. I bé, ara també ho t'ho deix triar.
De moment tenim poema sense acabar. Està bé. Acabar amb un poema sense acabar. No, no, no. Hem de posar un altre encara. Sota la lluna el vol. En el porxo del barri de la masia quieta. Ha dormit de pels grills.
A dormir de pèls grills, mis senyors de la cloeda i dels pins. Quin doll d'aigua la font, ara que és despre. En el petit país sona. Sona, i tant que sona, sí, sí. Vaig col·laborar amb fer la llista de música i és una de les cançons que vaig afegir bé. És a dir, un dels autors que vaig afegir. Mhm.
Perquè clar, jo m'agraden com a anar a fer la de... com a música més com a de festa. Però tot i així vaig editar la de... Crec que era com a català tranquil, li diu o alguna cosa així, i en aquesta playlist vaig a fer-li coses. L'avió que va aterrar al costat nostre ens va impedir de poder dir paraula. No ens hauríem sentit, ni assegut, ni seguit. No ens hauríem sentit, ni assegut, ni seguit.
L'amor no hi és, l'amor hi ets, l'amor sempre, l'amor sempre, no te vida, no te perds.
Tu vas seure després, hòmadament, diria, al balcó del carrer on és la casa teva. I jo, que havia entrat casualment per la porta a portar-li a ta mare un pot de detergent, vaig poder observar que el migdia, si vols, dona unes horribles ganes de plorar-te.
La secció Música amb Amor serveix per incorporar temes a la nostra playlist, no? Efectivament. Clar, no descobrim res, però recordam, no? Recordam. Bé, quan tu no recordes més tu que jo. Fàim recordar a la gent. Exacte.
Tu els aténs presents, tots aquests. Bé, men, no, és a dir, clar, jo és que me'ls he escoltat tots abans, però crec que te vaig més recordar tu, perquè tu fins que no arribis, fins que no arribis aquí, no saps com ho veurem. I a tota aquesta gent que m'ho escolta, clar, menys Nadal de la setmana passada, que molta gent jo crec que Puntura no va recordar, sinó que va descobrir. M'havies de recordar, m'havies de recordar.
L'escola de Ribera. També amb moltes de Ribera. Ah, clar, aquesta és una altra. No, que... No, a part de ser present en tot aquest grup que l'han recordat, etcètera, no? També és molt present en moltes intertextualitats que se diuen d'altres grups, no? I
ja que sé, Feliu Ventura, Zó, no sé què, no? És a dir, sense diró, fan... Sí, com que falleixen una frase... Sí, exacte, que és un clar, diguem, entre un homenatge... Són homenatges molt guapos i que a jo m'encanta quan me'n dono un conte. Clar. Tipo, quan t'escoltes una cançó i dius...
Ostres, està fent referència a aquesta cançó, per exemple, de No vidi molt lloc. Mira, ara han fet un grupet, no sé si l'has escoltat ja, han fet aquesta que se diu Lladres de Sobretaula, que és una cançó, no és d'un, ja és de Zó, Art de Chicordel Maït, tot això, s'han juntat uns quants per fer el primer any de Desgràcia i de Sadana, i clar,
No, idò, escolta-la, perquè a part de tot, a part que és guapa en si mateixa i tal, està absolutament plena d'això, no? Ai, disfrutaré molt. De connexions i tal. Sí, sí, ja ho veuràs. Bé, mè, m'ho s'han d'anar acomiadant aquesta música d'aquesta setmana.
Com se diu això que un home que no té ni punyetera idea de les coses li explica... Monsplaining. Què? Monsplaining. Monsplaining. Bé, quan un home creu que en sap més que s'adona, però no pot ser molt formada, però tot això li dirà. Però no, però tu no saps que això, això, això... Monsplaining. Música amb amor, amb mansplaining incorporat.
No, no, no, que va. Les hores eren llargues. L'ensenyança era com era. Els ensenyats el que som. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era. L'ensenyança era com era.
i més i més que el que som. Mestres, Cristi, Capella, un i tres companys i llibres, merda, infància feita, empresa, teu temps, la por i l'estima, tot perdut per sempre. Tot perdut per sempre.
El resultat era un, la jugada era perfecta. El resultat era un, la jugada era perfecta. El resultat era un, la jugada era perfecta.
Avui gairebé podem començar dient bon dia, més poesia. Bon dia, més poesia, poesia sempre i mai s'obre. Mai s'obre i sempre és poca.
I de res. I avui serà una poesia d'aquestes denses, incontinents i eufòriques. Ja deveu saber per on anem. Però bé, aquesta setmana, entre altres coses, i això també ens lligarà amb el convidat que...
que avui tenim en Noltros. S'ha celebrat l'aniversari, un any més, de l'assassinat d'uns dels poetes i artistes més importants de la cultura occidental dels darrers cent anys, Pier Paolo Pasolini.
No és que estiguem fent un minut de silenci, és que estem esperant que els algoritmes de la xarxa ens connectin amb la poesia i el so.
Fins demà!
E' difficile dire con parole di figlio ciò a cui nel cuore ben poco assomiglio. Tu sei la sola al mondo che sa del mio cuore ciò che è stato sempre prima di ogni altro amore.
Per questo devo dirti che ero en de conoscere, e dentro la tua grazia che nasce la mia angosia. Sei in sostitut, per questo è dannata alle solitudini la vita che mi ha dato.
No vull ser sol, ho una infinita fama d'amore, de l'amore de corpi sense anima. Perchè l'anima è in te, sei tu, ma tu sei mia madre, il tuo amore è la mia schiavitù.
Passat l'infanzia s'cavò de questo senso alto irrimediable d'un impegno immenso. Era l'unico modo per sentire la vita, l'unica tinta, l'unica forma. Ora è finita.
sovravviviamo e della confusione d'una vita renata fuori dalla ragione ti supplico ah ti supplico ah ti supplico no voler morire
Som aquí, solo con te, en un futuro d'april.
I amb aquesta colpidora, esfereïdora versió del poema Suplica la mia madre, d'en Pierpaolo Passoini, d'en Pere Pau, entre nosaltres, saludar amb gran sa benvinguda, supòsquer de Vilafranca, de Penedes Estant, en en Jaume C. Pons, a l'Horda. Jaume, bon dia!
Molt bon dia Pere, moltes gràcies. No sé si coneixes aquesta versió d'en Diamant de Gales, d'aquest poema immens d'en Pasolini, d'en Pere Pau. Sí, la veritat és que és un poema colpidor d'en Pere Pau Pasolini i també una versió extraordinària que te fotis pels de punta i quan he començat a sentir això per fer d'entrada de ta sa meva arribada m'ha encantat.
És que, com han comentat, aquesta setmana ha estat l'aniversari, un any més, d'aquell assassinat brutal d'un dels poetes més immensos de la cultura occidental i artistes, artistes totals. Sí, diumenge passat, dia 2 de novembre, es van commemorar, perquè no es pot dir celebrar, no poden celebrar un acte d'aquesta brutalitat, els 50 anys de la trobada del cadàver més secret d'en Pierpaolo Pasolini a la platja d'Hòstia,
que en el primer moment s'hi va acusant en Pelosi dient que era el màxim implicat, i en Badzain s'ha acabat descobrint que no era així, ni per les ferides que li havien infligit en el pobre cos, ni per el martiri, i també per els testimonis que van acabar demostrant que no era que en Pasolini hagués passat a tèrmin i recollia aquell lot per mantenir una relació sexual a la platja d'Hòstia. Les investigacions recents mos demostren que fa quatre mesos que en Pelosi ja hi eren amics,
i que en Pelosi actuava com a intermediari d'uns germans que sembla que s'acabaren compareixen mota, perquè hi havia rastres de rodes de mota, els germans Bolsonaro, que estaven dintre de moviments d'extrema dreta, que pel que sembla deien, li havien assegurat, que tenien arrotllos
de la pel·lícula Saló que havien robat en els estudis de China Chita i per tant si varen reunir-se hòstia no era per mantenir un acte sexual era per intentar recuperar Rogers però ja li varen fotre una trampa i ja el varen massa
Saló, precisament, aquesta pel·lícula que és un retrat fidelíssim de l'extrema dreta i el poder, i que recorda fa uns anys, i tu ja eres present, veure-la en Espinzei. No sé si te'n recordes, en la Gençopant. Tens temps que projectar aquesta pel·lícula.
Va ser tremenda, vàrem organitzar com tu bé saps un cinefòrum d'unes quantes pel·lícules, vàrem poder fer Calígula d'en Tintobràs i vàrem fer Saló i tothom que va venir estava absolutament esfareït perquè realment és una pel·lícula, tants anys després encara esfareïdora i mira una anècdota.
Amb tothom en qui parla de Saló, tothom té el record d'un visionat traumàtic d'aquesta pel·lícula, perquè és una pel·lícula tan dura, tan bèstia, tan salvatge, que quan la mires encara ara, tants anys després, 50 anys després, ens continua generant un gran trauma.
I la vigència que té. Però bé, no hem vengut a xerrar d'en Pasolini, tot aquí, potser sí, hem vengut a xerrar d'altra cosa. Aquí té relació, perquè sortirà en Pasolini per allà, i és que en Jaume està d'enhorabona, perquè just fa dos mesos, nou de trinca, tenim un nou llibre de poemes, El Corc, publicat a l'Abreu. Un llibre de poemes, certament, en Pasolini, junt amb altres postura per llibre,
i és un llibre fort també, un llibre molt potent i un llibre que també pega moltes hòsties i també dona moltes abraçades. La veritat és que ho has definit molt bé, Pere, moltes gràcies. En Paso Alini forma part de la meva vida, no només com a treballador de l'editorial Joan Art Montaner, on hem publicat més títols d'En Paso Alini que mai en la història de la literatura catalana,
sinó també perquè és una presència constant a la meva vida i, evidentment, com a tal no pot deixar d'apareixer en els meus poemes. I en aquest sentit, en Pasolini m'ha ajudat molt, m'ha acompanyat amb els seus llibres, amb les seves obres, i forma part del corc i també de les llissons que faig amb els meus alumnes, etc. I sí, en efecte és un llibre que podria ser molt Pasolinià, també hi ha moltes cites d'ell que m'ajuden a encetar i a tancar el llibre,
I és una obra que, com bé tu dius, comença gairebé evangèlicament, gairebé bíblicament, de manera salvatge i radical, contra els filisteus, els fills de puta i els mediocres, i després acaba trobant una reconciliació còsmica. Per tant, passa de la ràbia, d'una vehemència que moltes vegades caracteritza un ànim meu que he de calmar, fins a, diguéssim, una certa trobada i retrobada amb les persones, amb les figures, amb els poetes que més estimen.
És un llibre que és un recull de poemes, però no és un llibre unitari, i també hi ha poemes, però també més sobte, perquè hi ha poemes de diferent format, hi ha sonets, hi ha poemes amb mètrica de casíl·laba, hi ha poemes amb verd lliure, hi ha diferents vots amb aquest estil inconfundible sempre teu, però sí, hi ha una varietat formal també important en aquest llibre.
Sí, per exemple, és un llibre que s'ha anat escrivint durant 18 anys i per tant hi ha poemes que no havien acabat de trobar mai un encaix amb tots els llibres que he publicat, però amb el temps aquesta obra en el final va reclamar la meva atenció i em va dir, hem de ser, hem d'existir. Un d'aquests poemes, per exemple, és la triada de Sonats, que el nostre enyorat Conco de la poesia catalana, Antoni Artigas, em va dir un dia, Jaume, has de fer Sonats! I diria,
I jo, com que soc molt obedient i en Esconco sempre li fa cas, me la vaig posar a fer sonats. I vaig fer trets sonats que s'adiven Alfa, Omega i Mercuri, que estan dedicats respectivament en Envial Majoral, en Antoni Artigas i en Àngel Tarrón, que per mi són mestres, que per sort han acabat a 100.000.
I a partir d'aquí es recull s'ha plantat com això, com una festa textual, gairebé com una orgia estilística, perquè hi ha, en fet, aquests sonats, però també hi ha una glosa eptasilàbica, hi ha un llarg poema en decasíl·labs dedicat a Antoni Vidal Ferrando, hi ha un tribut a un poema que per mi és fonamental del segle XX, com Sgt. Pepper wants you out,
També hi ha el Masquida, i després també hi ha aquest flash, jo aquest flash, que m'afagina moltíssim. I després també hi ha proses poètiques i vers lliure. Per tant, si qui vulgui trobar una varietat, amb el corc la podrà trobar.
Però darrere d'aquesta varietat hi ha, jo crec que també és una cosa molt present tot al llarg de la teva obra, hi ha una ontologia, jo hi veig una ontologia del mal.
fins ara hi ha poemes que ho diuen explícitament, que el mal és el fonament, hi ha com un retrat, una visió cosmològica de l'ésser com a violència i com a mal. I d'alguna manera també hi ha un camí de redenció a través de la poesia i de l'art.
Sí, crec que ho has explicat molt bé. A més a més d'aquesta ontologia i aquesta cosmovisió que parla d'es mal, que no és que mos fascini, que també mos pot fascinar, sinó que mos fonamenta el que arriba a dir en un dels poemes, hi ha també tota una metafísica de com vivim, com veure i viure el món a partir del fet d'ésser humà. I, en efecte, el títol del cor té molts significats, però un d'ells és
és el fet de resistir, és aquesta cosa d'escorc, que és aquest insecte, és aquest ésser que ocult gairebé en la clandestinitat perquè està amagat dintre del moll de la costa, va fent la seva feina d'una manera insistent, i malgrat la adversitat i malgrat la complicació.
Si som conscients que el mal mos fonamenta i que no és que siguem bons per natura, sinó que som malvats per natura i que el mateix acte de bondat i de cura i d'atenció de ser bones persones és això, la resistència, doncs és aquesta la clau. Hem vengut en aquesta vida no tant a gaudir-la, que també, sinó a resistir i a combatre activament contra el mal. I a més a més això em sembla molt curiós perquè
L'altre dia estava llegint un llibre amb la meva filla, l'Elisa, que està de 7 anys, que són aquests volums de l'home gos. I que són uns còmics que van molt bé perquè tenen les lletres molt grosses, també tenen lletra lligada enorme i que els va molt bé de llegir les criatures. I hi ha un moment que l'home gos, en Pepetet, que és el fill d'un dolent que acaba sent bo, que és en Pepet, diu que no basta ser bones persones.
diu, no basta, no és suficient. El que hem de fer és ser bons activament. I això és del que parla el meu poema l'Evangèlic Cafquià, que dic el bé és passiu i el mal és actiu. El bé és passiu perquè molts pensam que sent bones persones, que no fem mal en els altres i que estan així emplacides, és suficient, doncs no. O sigui, aquest pecat d'omissió de no ser actiu en el bé és el que fa que el mal prevalgui, perquè el mal sempre és actiu.
O sigui, la mala fa sempre és activa, les accions malvades sempre són actives i el bé, molts pensant que ser bona persona no és suficient. I per tant el cos també planteja tota aquesta ontologia que explicaves i un sistema filosòfic personal.
Sí, però hi ha un poema especialment dins tota aquesta antologia, aquesta presència del mal i la violència com a elements fonamentals, hi ha un poema que em trobem amb ell, i respecte amb això que acabes de dir, em va reconciliant tot, que és aquest poema que és Iris Murdo que reflexiona, preparant-se un tal mentre es planifica la següent novel·la, i que comença amb aquests versos, el bé existeix, certament existeix, però l'opció difícil.
I diu, ostres, aquest poema per jo també és grandiós, perquè és com una opció també de la cultura i de la construcció activa del bé. Sí, i a més a més Neiris Murdoch per jo és molt especial, és per mi un d'aquests pòtems dintre de sa meva mitologia privada com en Pierpaolo Pasolín. I en aquest sentit sóc un gran fan, sóc un debò, no només de ses seves novel·les, sinó també de sa nova filosofia que va plantejar ella a partir de sa segona meitat del segle XX.
I per això l'he acabat traduint com he acabat traduint aquestes obres que m'apassionen, d'en Walt Whitman, d'en William Walshwood, d'en William Blake, de Caravan Pou, etc. Jo traduis no per encàrrec. Jo quan veig una persona diu, no, jo ho faig per encàrrec. Jo no faig les coses per encàrrec, jo faig les coses per passió. I si he traduït La campana d'Aniris Murdoch és perquè senta apassionament per ella i pel seu sistema filosòfic, en el qual s'ha remat aquest poema que és Iris Murdoch, que se prepara un tema mentre va escrivint.
mentre comença a escriure la següent novel·la. I, en efecte, he après això, he après gràcies a Iris Murdoch que el bé existeix, certament existeix, però és l'opció difícil. I això és el que ha dit, vull dir, hem de fer que el bé sigui, malgrat ser l'opció difícil, l'opció que mos mani, que mos gui i que mos ajudi a establir un nou pacte social.
donant la volta a l'enrosó i endavant amb això. Jaume, perquè com que també hem de parlar d'altres temes, jo crec que ara seria el moment d'escoltar algun tast del corc, si pot ser. Sí, clar que sí. Precisament, si vols, pots recitar sense aquest poema de Nairis Murdoch perquè sa gent ho pugui escoltar. Fantàstic. Moltes ganes d'escoltar-lo, des de bo aquest poema. Sí.
Iris Murdoch reflexiona preparant son B mentre planifica la següent novel·la. El B existeix, certament existeix, però és l'opció difícil. De fet, és una opció dia rere dia, cada cop molt, molt més difícil.
Però no passa res, perquè el bé sempre arriba. I això és així perquè el bé envolcaia cada acte humà com un petit buc, com una ninfa hegeminiana o com una fada d'estiu. El bé existeix i refolgeix, per això encara hi ha esperança, sempre l'esperança, la matèria en què estan fets tots i cadascun dels personatges de les meves novel·les.
Quina una em faré ara? A cap la darrera i no deix ni que la tinta s'assequi per començar la següent. Escriure és una carrera cap endavant, no un sprint, sinó una marató cap al bé total, un bé que fins i tot fremeix dintre del mal, que va a la cerca del bé a través del dolor.
El mal no és l'absència del bé, sinó el pas previ. El pou des d'on sortir cap al bé, talment en el mite de la caverna de Plató. El bé és la llum, el bé és la pantalla de cinema. Sembla lluny fora de nosaltres, però ens increpa, ens incita, ens convida a dirigir-nos-hi i practicar-lo. Ens convida a estimar entre soloides i pàgines, entre pel·lícules i llibres, perquè el bé és la prestatgeria de la memòria, la sang del diví, la carn de l'etern.
També el conflicte és el bé, el desafiament per arribar a un bé superior, el de l'evolució de l'ànima en concordança amb el bé definitiu, fora senyat de tant real. El bé és la llum, però també és la fosca. Una flor és el bé, però un ganivet també ho pot ser. Tot és el bé, sobretot Shakespeare, el meu mestre, el meu company, el meu bé primer i darrer. Shakespeare, també un dels grans mestres, no? Molt presents també tot al llarg de la teva obra.
La veritat és que sí, jo suposo que és en part per culpa de la fascinació que m'han generat sempre les seves obres, que en el final no saps per on comença, si l'ou o la gallina, la tan dilema, i clar, segurament ja tenia tendència a això, ja vaig acabar fent filologia anglesa, i fer filologia anglesa encara me va fer estimar-la molt més. I clar, l'altre dia ho pensava, i és que jo sóc una persona, quan va dir José Ángel Valente, que és molt fidel a les coses que estima.
I l'altre dia reflexionava i mirava llibres antís i va que allà hi havia referències al cine, allà hi havia comentaris en Paso al Dini, on en Berner Ferso, on en Ges Franco, que és un director que també m'agrada molt,
També hi ha referències a Nairis Murdoch, perquè vaig veure la pel·lícula Iris, que per altra banda me va semblar espantosa, que és una biografia que parla del seu darrer període quan la pobra va començar a patir Alzheimer i és molt morbosa i molt recomanable, no vull que ningú la vegi perquè no fa justícia en el personatge. Però Nairis ja hi era, Pas el dini ja hi era, Whitman ja hi era.
Shakespeare ja hi era, i per tant, bàsicament, jo l'únic que he estat, he estat fidel a les coses que he estimat. I dintre llibres després, que és aquest corc, encara estic allà mateix, però clar, hi ha una cosa que no he oblidat mai del que tu me'n vares dir, me'n vares ensenyar, va ser que...
jo vaig començar amb aquest apassionament pel llenguatge, gairebé posseït per la bé que sona la llengua, doncs el meu aprenentatge ha estat deixar o rebaixar la llengua com a controladora de l'escriptura i que també hi hagi pensament i que la llengua sigui un vehicle trobant una balança i trobant un 50-50, no? I encara estic allà.
I en el cor jo crec que aquí ja estàs agafant alts molt elevats de maduresa i d'equilibri entre aquests aspectes. Crec que sí, hi ha una sèrie de poemes realment que són una simbiori perfecta d'aquesta eufòria, d'aquesta potència verbal, però també d'una reflexió profunda molt colpidora. Un darrer punt sobre el cor, que vam passar a l'altre tema que voldria parlar avui,
és també, clar, dins tot aquest univers de violència i mal, el paper dels enemics. Hi ha un poema també que jo troc que és fantàstic, on tu dius que vols enemics millors, perquè els enemics et fan ser millor tu també, no? Vull dir, també assimilar l'enemic com una part que fa créixer.
Sí, sempre ho he dit perquè jo el que vull és, o sigui, jo aquesta gent que té enveja dels altres, gelosia, que fa putades i que ho fa amb mala fe, jo el que voldria és que tothom escrivi millor que jo. Jo el que vull és que tothom escrivi millor que jo, perquè com millor escriguin els altres, més m'esforçaré jo per escriure millor.
I per tant, per mi, els enemics, en el final, no deixen de ser uns amics encriptats, perquè són un estímul, perquè són una possibilitat per jo veure-me d'esforçar més. Per tant, jo no vull una cultura gelosa, maliflua, que ataca en els millors i que els intenta.
de treure's cap, jo el que vull és que tothom sigui un portent, perquè així com millor siguem tots, col·lectivament, globalment, catalanament totals, és que més bons serem individualment i per tant els enemics d'això és donar les gràcies a aquestes persones, que ja sigui que molts ataquen, que molts putegen o que ens van a la contra, desig que siguin més
I millors, i cada cop més poderosos, per això també està a la seva alçada. I sí, és un poema que té molta mala llet, però també té molta ironia, té molt d'humor, és molt caustic, i és un hit. És que la gent se torna a bo amb aquest poema cada vegada que el recito.
Un poc això és un poc el que deia Harold Bloom, d'aquesta ètica de l'agonisme, de l'agon, del combat que ve del greix, que la literatura és el que fa créixer la literatura. Com millor s'enemic tinguem, com millor escriguin, també millor llegirem i més aprendrem. Jaume, bé.
Enhorabona per a aquest cor. Troc que és un llibre magnífic i que recomano a tothom que per favor el vagi a cercar. És curiós, i això ho vull donar a l'horabona a la biblioteca de Can Sales, que un mes després d'estar publicat el llibre, el llibre ja està esportat a les novedats a la planta baixa de la biblioteca. Això també és molt important. Molt, molt, molt. És fonamental. Que la poesia tingui aquest espai també en els espais públics de difusió de la cultura.
Però bé, i xerrant de difusió de la cultura? Jaume, tu ets el cap de l'any John Part, que està arribant ja al seu trajecte final. Vam parlar amb tu fa uns mesos de com es plantejava aquest any i ara doncs voldríem fer un petit repàs de com ha anat, com està sortint les coses, tot com planificat, que manca...
Quina anàlisi feim d'aquest any John Park, de com han transcorregut? La veritat és que de fora han vist molt d'actes, han vist molt present en John Park i amb això també crec que cal felicitar-te per aquesta part.
Molta gràcies, Pere, però en aquest cas crec que és un esforç col·lectiu que jo he capitanejat. Jo sempre dic que això ha estat com un gran vaixell i jo he estat escapità i he anat cap una banda i cap a l'altra. Evidentment hi haurà potser decisions en el futur que se me podran criticar perquè no duim una gestió perfecta, però he de dir que hi ha molta alegria pel model de gestió que he duit a terme i ja m'han informat des de la institució de lletres catalanes que me van nomenar en escàrrec
que ha fet unes quantes coses que s'hauran d'implementar a partir d'ara per sistema. Una d'elles és que jo no entenia fins ara com és que quan se celebrava un centenari d'un poeta o d'una figura poètica potent, aquesta figura no estava a tots els festivals.
I per tant jo vaig dir, jo si escolta dia soc comissari, aquest poeta estarà per tot. I en efecte hem aconseguit que en Josep Maria John Part estigués a tots els festivals poètics dels Països Catalans. Només per començar, que era una cosa que no s'havia aconseguit mai. I ja ha estat a través dels seus poemes, a través de concerts, a través de recitals, a través de taules rodones, xerrades...
o tota mena d'actes. També s'han organitzat més exposicions que mai, la que han fet des de la institució de les lletres catalanes, però també des de Mallorca Literària, la fundació que té el seu llegat, des de l'obra cultural balear, des de la Universitat de les Illes Balears, o sigui que fantàstic.
Després, fins i tot la setmana que ve tenim un d'aquests esdeveniments que serà fonamental, que és que li han dedicat una jornada acadèmica aquí a Barcelona, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, juntament amb la institució, i vendran tots els experts de sobre i on partiana i el revisitaran com mai havien fet abans. A més a més, això ha vengut acompanyat de xerrades, de cicles, de recitals que s'han fet per totes les cases museus de la Fundació Mallorca Literària,
I per no parlar de fites fonamentals, com Pilar Nou ha publicat la biografia definitiva d'en Joan Parc de Cuipro Cuo, Josep Maria Joan Parc de Batanya, un home polifacètic al servei del país, i la nova editorial Moya ha tret els dos primers volums de les obres completes, revisades, i en molts casos que no havíem tingut l'oportunitat de llegir fins ara, els primers volums són els articles polítics dispersos que no s'havien reunit mai amb un volum. I això és extraordinari.
i, a més a més, han tingut més activitats a biblioteques que mai, més activitats a llibreries que mai, o sigui, ha estat brutal. Ens pensàvem en un principi que, clar, seria salvar els mobles i, per tant, vam fer un any de dir, facem que en Joan Pas sigui present i ens ha deixat desbordats. Per tant, jo a hores d'ara encara estic desbordat, estic fent moltes visites a molts espais que m'han reclamat i puc dir
que sí que s'hauria d'acabar es desembre, que és el següent mes, però hi ha tant d'amor, hi ha tanta devoció, hi ha tanta admiració i tothom encara s'estima, recordi i admira en John Park, que hauré de fer actes a gener i a març per continuar. O sigui que és un centenari més llarg que el que sol ser habitual. I ja la darrera fita que és molt grossa és dia Mundial de la Poesia, que és dia 21 de març, se va agafar un poema d'en John Park, se va traduir 30 llengües i se varen fer actes per tots els països catalans. Doncs bé, l'acte central se va fer el CCCB,
el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en el centre de la ciutat, hi varen venir 500 persones, que mai a un acte del Dia Mundial de Pós hi havia vengut tanta gent. Per tant, ha estat un èxit d'activitat, ha estat un èxit de públic i jo crec que en moltes coses se podrà dir que ha estat un model de gestió.
No, realment, felicitats. I el fet que, clar, al final, un centenari, un any són temes relatius. L'important en el final és el pretext, jo crec, per col·locar l'obra i el llegat d'un homenot imprescindible a la cultura i a la poesia catalanes. I això crec que s'està fent. Jaume, arribar amb... El temps sempre se fa curt, xerrant de l'altidat del temps...
Moltíssimes gràcies un cop més per atendre la nostra cridada. Enhorabona per aquest llibre, El Corc, publicat per l'Abreu, és el número 149 d'aquesta col·lecció, una de les més importants que hi ha.