Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Comença Bon dia i bona vida, el matinal d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Bona nit!
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també. Onamediterrània.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel de publicació en paper, l'estel també.
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començam, bon dia i bona vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I avui, que és dimarts de 7 de febrer de 2026, aquí el Bon Dia i Bona Vida, tot d'una vossa. Repassarem l'actualitat, ho farem a través dels titulars que mos ofereix a hores d'ara, Diari de Balears i també Vila Web.
Entrevistarem en Lluís Segura, coordinador de les Jornades, la protecció dels drets lingüístics, reptes actuals i propostes. També ens connectarem amb en Toni Sales per parlar de dues mocions que ha presentat el partit que ell representa, el PI, al Consell de Mallorca. També tendrem a Maria Ramon, de Més per Mallorca,
Amb ell parlarem d'agressions lingüístiques i altres qüestions. A partir de les 9.40, en Rafael Borràs, per comentar amb ell l'actualitat a través del seu article d'opinió a Diari de Balears.
i parlarem també amb Chialin Liu, ella és la directora del centre Huayue, que hi ha a la plaça Pere Grau de Palma, perquè avui comença l'any nou xinès i diu menjar que bé, se celebra a Palma amb una gran festa, Chialin m'ho explicarà tot.
I a continuació tancarem el programa Analitzant l'actualitat amb en Joan Mir, que serà aquí en els estudis d'Ona Mediterrània. Som al Bon Dia i Bona Vida. Anem ja a repassar l'actualitat. Començam, evidentment, per Diari de Balears. Bona vida.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears hi trobem en primer lloc com a notícia més destacada d'hores d'ares que Real Club Esportiu Mallorca i Atlètic Balears s'adhereixen al Correllengua Germanat 2026. S'afegeixen i do també a la notícia que es produïa ahir dematí i és que el Futbol Club Barcelona s'ha adherit al Correllengua Germanat i referma el seu compromís històric en la llengua catalana.
Més qüestions. Moren 5 persones en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu, Osona. Sembla que eren 5 joves que estaven dins un traster. Presentació del còmic Antoni Maura, el polític que va voler catgirar a Espanya. I diari de Balears titula de manera contundent «Vergonya».
Pablo Hasél compleix 5 anys de presó. El govern anuncia que implantarà un copilot electrònic per millorar la seguretat de la xarxa ferroviària de Mallorca i els treballadors del Servei Ferroviari de Mallorca creuen que el govern usa el nou sistema de seguretat com un tallafocs
davant les aturades també crònica de la rua festiva i reivindicativa a Palma amb especial protagonisme per la gent que va reivindicar en aquest cas els vella ombres telats a la plaça Llorenç Villalonga de Palma
Més qüestions. L'Assemblea Soblinesta de Mallorca ha mostrat el seu suport a la vaga de los cents de Catalunya. El tercer sector de l'Herbalears organitza una jornada sobre habitatge per col·lectius vulnerables. Els treballadors de l'Herbalears haurien de cobrar més que els de la resta de l'Estat. És una peça que signen a Gisela Badenas i que ens mostra...
les diferències que hi ha ara mateix entre el nivell de vida de les Illars Balears i d'altres bandes, començant, evidentment, pel preu de lloguers. Més qüestions llancen una calculadora de mèrits per a les oposicions docents i el MovoFest presenta el cartell complet de la seva darrera edició, l'edició del 2026,
que estarà encatçalada, el cartell estarà encatçalat per Antonia Font. També destacam que dos escriptors europeus davant a l'ombra del feixisme, 1942, o pot ser avui, el Teatre del Mar acull l'obra ZB, suait...
I, finalment, un home acusa dos policies de pellissar-lo durant un arrest. Deteniu-me, però deixeu-me de pegar. Aquests són els principals títols que a hores d'ara figuren a la portada, a la coberta de Diari de Balears, monenàmara a Vila Web. Allà hi trobam la notícia més destacada. 5 joves morts i 5 ferits en un incendi d'un bloc de pisos de Manlleu.
Una altra anàlisi, la narrativa de la tornada d'Illa, un pretext per a superar el pitjor mes de govern. La responsabilitat de Jaume Duc, així ens van girar l'esquena. I és que hi ha un repàs detallat de quina responsabilitat política va tenir el Consell d'Acció Exterior actual en la llarga estratègia de contenció de l'independentisme de les institucions europees.
Barcelona en Comú comença avui la votació de les primàries per elegir el cap de llista cap a les eleccions de l'hora 1027 i arxiven la causa contra l'activista independentista Albert Forcades perseguit per la protesta contra Felipe VI a Montserrat.
Aquests són, a hores d'ara, els principals titulars que figuren a la portada de Vilaüeb, on anem cap a la secció d'opinió del diari de Balears. Allà hi trobam l'article de la Francisca Grimal, titulat Carta a la directora del Banc de Sang, l'en Pere Buenoc, que ho corba vol dir refugi, la solució en mans del poder judicial, és el títol de l'article en Joan Lledonet,
90 anys del Front Popular és el d'en Alila Tomàs, Casa, Hàbitats i Democràcia és el d'en Joan Vicenç Lillo i Rafael Borràs ens parla del 50 aniversari de la programació de la República Àrabe Sagraó i Democràtica, que...
Avui, d'aquí una estona, comentarem amb ell. És el moment ara d'escoltar diversos consells i ja m'anem cap a les entrevistes.
Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den District. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca. Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix.
Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura, o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Una ostesa de vol, un accident i una caiguda lliure impossible d'explicar. Estadísticament improbable, humanament increïble. Rècord mundial de la fumiga parteix d'aquesta imatge gairebé surrealista. Ser l'única supervivent i posats a buscar-li sentit tenir el rècord mundial de caiguda lliure.
És un món negre? És metàfora? És una manera explosiva de dir que si has de caure almenys sigui memorable? La cançó agafa aquesta situació impossible i la transforma en una festa de ritme, energia i ganes de viure.
La fúmiga converteix la tragèdia improbable en una celebració vital. Els béns dels instruments et porten com si volguessis enlairar-te a tu també. I al capdavall, el rècord no és la caiguda. El rècord...
1972, vol 367, el sol fora en Estocol, posen rumb cap a Belgrat, Europa vestits de blanc, 5 en la tripulació, 23 acompanyats.
Nabolovich ha fet fa poquet 22 anys i sempre havia somiat treballar des del més alt. La pressió baixa arterial i una extraordinària sort la salvarem de la mort i ara té un record mundial.
I ara té un record mundial Vesna no recorda res Quan desperta a l'hospital 27 dies després I li conten que ja és l'única supervivent No vol homenatges Una segona oportunitat Ha tornat a néixer I tu què pensaves que havies perdut el somriure? Arriba la llum
Fins demà! Fins demà!
I tu què pensaves que havies perdut el somriure? Arriba la llum i et sorten les ganes de viure. I el dia que tornes a casa, i el dia que veus que tot passa, la calma li guanya la guerra.
Vesna no recorda res i ara té un record mundial en caiguda lliure.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida d'avui de matí. La primera entrevista és Lluís Segura Ginart. Ell és el coordinador de les jornades, la protecció dels drets lingüístics, reptes actuals i propostes. Lluís Segura, molt bon dia. Hola, molt bon dia. En primer lloc, aquestes jornades, a qui van dirigides?
Mira, aquestes jornades tenen un ventall ample de possibles persones interessades perquè, tot i que són unes jornades jurídiques, no només poden interessar professionals del dret i de l'administració, sinó també qualsevol persona que des del món cívic, des de la filologia, des de l'assessorament lingüístic,
poden estar interessades en matèria de drets lingüístics. Són unes jornades que se celebraran en el Col·legi d'Abogats de les Illes Balears els propers dies de 9 i 20 de febrer. Quines s'origen, és a dir, per què s'han organitzat i quins són els objectius principals? Aquesta és una idea que va promoure l'obra cultural balear,
però que va ser molt ben acollida per la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears i per l'Institut d'Estudis Balearis. També comptant amb la col·laboració del Col·legi d'Apocats de les Illes Balears.
Se tratava no només d'actualitzar coneixements i dades jurídiques, sinó també de ser més proactius i fer una diagnosi de la situació actual i fer propostes concretes. Per tant, els experts haurien demanat que les seves intervencions siguin molt directament adreçades a plantejar quins són
no només quins són els reptes que tenim plantejats, sinó també quina hauria de ser l'acció dels poders públics per tal de revertir la situació de retrocés en què ens trobem o de perill que ens trobem en matèria de dret lingüístic.
perquè en tant que jurista, Lluís, en quin moment diries que se troben els drets lingüístics concretament a Mallorca i a Cesillers Balears? Perquè per un costat és vera que veiem que...
hi ha diversos casos de discriminació, en el mateix temps sembla que això també és indicatiu d'una major consciència que és fet que se denunciïn públicament. Sí, jo crec que afortunadament cada vegada hi ha més consciència que el pluralisme lingüístic és un valor que s'ha de defensar, és un valor lligat íntimament a una societat moderna
civilitzada, progressista, però també és vera que ens trobem en un escenari en què tant els poders públics i especialment l'administració de justícia ha fet a vegades interpretacions restrictives del que significa l'oficialitat i el que signifiquen el dret d'investigació.
calen eines, calen propostes per revertir aquesta situació perquè s'està produint un deteriorament lent però significatiu d'aquestes garanties per exercir en plena llibertat
el dret de triar la llengua que un vulgui en cada moment i sobretot en les relacions amb els poders públics. Per tant, d'això precisament es tracta aquestes jornades, d'intentar veure quines eines tenim per poder enfrontar-nos en aquesta situació de regressió lingüística.
Hem perdut la connexió amb en Lluís, la recobram tot d'una. Som el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Continuarem ara en l'entrevista aquí a Ona Mediterrània.
Hem recobrat la connexió amb en Lluís Segura. Lluís, bon dia de nou. Bon dia. Te comentàvem que en aquestes jornades hi participaran destacats juristes de Galícia, del País Basc, de Catalunya, d'Astúries i del País Valencià i, evidentment, d'aquí, de les Balears. Per tant, que el nivell de les xerrades i les formacions i les debats serà molt alt, no?
Bé, efectivament se trata d'esperts reconeguts, tots ells són especialistes entre el lingüístic, tots ells són autors d'importants treballs en l'àmbit acadèmic, però també són persones, diguem, que són molt bons comunicadors i, per tant, jo crec que, diguem, les seues intervencions, tot i que se mouran, evidentment, amb un nivell seriós, de rigor, però que seran fàcilment, diguem, que permetran seguir-les amb facilitat per totes les persones existents.
També, clar, veiem que estan organitzades per la Universitat, per l'Obre Cultural, per l'Institut d'Estudis Baleàrics, i que hi seran presents i hi participaran en Carlos Gómez, que és el president del Tribunal Superior de Justícia, i en Jaume Carot, que és el rector de la Universitat. Té molt de mèrit a dia d'avui agrupar tots aquests agents, no?
Si me'n poden dir que sí, afortunadament. La veritat és que el dret lingüístic moltes vegades són una matèria que s'abou des de fora, des del món comunicatiu, de la societat en general, com una matèria que té un component, una càrrega ideològica, quan realment és un sector del dret, és una branca del dret,
que pot ser estudiada i analitzada des d'un punt de vista objectiu i rigorós. I aquest és el to que hem volgut donar en aquestes jornades. Tot i que la finalitat, evidentment, és profundir en la protecció dels lingüístics, però es tracta de fer un examen, diguem, objectiu, seriós,
igual que s'estudia el medi ambient o s'estudia la protecció del patrimoni cultural, és a dir, se trata d'analitzar jurídicament què poden fer en aquest àmbit que té un component de valor cívic, de pluralisme, que és importantíssim. No vos demanarem que mos detalleu el programa, però com estarà distribuït? Hi haurà conferències, taules rodones, com funcionarà?
Sí, l'estructura és senzilla. A l'hora baixa del dijous hi haurà vuit ponències breus i seguides de col·loqui i després continuarà amb el divendres de matí també a la mateixa estructura. Hi haurà també cinc... Perdó, he dit vuit, volia dir quatre a l'hora baixa i després hi haurà cinc intervencions també divendres de matí seguides de col·loqui. La idea és que aquestes ponències...
acabin traduint-se en textos escrits que puguin donar lloc a alguna monografia, un recull de les aportacions més importants i, si tot va bé, la publicaríem al llarg d'aquest 2026.
Idò, això era la següent pregunta, per tant ja tenim resposta i és que sí, que efectivament d'aquí en sortirà una publicació. Per tant, darrere qüestió ja, que és que ha de fer la gent que vulgui participar d'aquestes jornades?
El termini d'inscripció crec que ha acabat, però així i tot, crec que si contacten en qualsevol de les entitats organitzadores crec que no hi haurà problema encara per emetre algunes persones més. Afortunadament estan per damunt les 100 persones inscrites, la qual cosa, diguem, per ser una activitat d'aquest tipus, realment...
ens fa molt contents perquè hem tingut una molt bona acollida En qualsevol cas és necessària aquesta inscripció prèvia gratuïta Sí, sí, efectivament és així Beníssim, idò Lluís Segura, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània Gràcies a vosaltres Bon dia
en Lluís Segura, que és coordinador de les jornades La protecció dels drets lingüístics, reptes actuals i propostes, unes jornades que se celebraran els dies de 9 i 20 de febrer i que organitza la Universitat de les Ier Balears, l'Obre Cultural Balear,
L'Institut d'Estudis Baleàrics i... Ja mos odeia Lluís Segura. Ja s'hi han inscrit més d'un centenar de professionals del dret i de l'administració pública. Carlos Gómez...
president del Tribunal Superior de Justícia i Jaume Carot, rector de la universitat, clourant aquest encontre, per tant, d'un nivell important el que s'espera i, sobretot, també mos ha explicat que aquestes jornades se clouran o tendran
un plec final escrit. Aquests són, idò, les principals explicacions d'aquestes jornades que, com d'ells, se celebraran el dia de 9 i 20 de febrer al seu del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort anglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. El Consell de Mallorca inverteix més de 30 milions d'euros per arribar a totes les comarques i millorar i fer més segures les vies de la part forana perquè cada trajecte sigui més segur. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Com mai li ha passat i esperant que ja mai deixi de passar. Perquè no ens arrabateixin la nostra cultura i la nostra llengua. Visca el cor de llengua i visca la Terra!
Ho van imaginar els meus davantpassats Poder parlar al carrer i no fer-ho d'amagat I ara jo tinc la veu per cridar-ho ben fort Que jo parli en català i que ho sàpia tothom
De fraga l'alguer, de salsa s'ha guarda mar. Ens hem enamorat del que no podem tocar. I em portem a lasanya, això no es pot canviar. I si en vols formar part, canteu fort i ben alt. I ara que estàvem, no temo. No hi ha impossible si estem junts tu i jo. I ara que ja ens veu, tot.
Per la llengua correm fins al vol. Guanyar o perdre no és qüestió de sol. I gritarem fins que els preços ja no donin més. Fins que al davant hi ha molts que hi hauràs. Fins que la serpa no ho sigui tot.
No és impossible si estem junts tu i jo. Cridarem fort amb el cor. Que cada gota de suor que em regali mà per la pell és la mostra de la lluita que no es deixa indiferent. I cada passa que farem és una passa menys que aquella.
Tot un poble en moviment, obrint massaquils que venen i els que estem aquí presents. Hem encès un sentiment amb el caliu d'aquesta gent, orgullosos d'una llengua que no morirà amb el temps. I si mirant tot és tan fora, sens que em pots donar una mà, aquest moviment ens tracta com germanes i germans. I no trobarem l'esquena, que és que vol i ajuntar una festa sempre.
Fins demà!
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida hem escoltat amb el cor l'himne del Corre Llengua Germanat, que ja arriba a les 20.000 visualitzacions a YouTube. És el moment, però, de parlar de diverses qüestions de l'actualitat política i per això ens hem connectat ja amb el portaveu del PI al Consell de Mallorca, que és en Toni Sales. Toni, molt bon dia.
Hola, bon dia. Bé, des del PI heu presentat dues mocions que volem comentar. Aquí, dues mocions en el Consell de Mallorca. Una primera sobre la regularització massiva i una altra sobre el rebuig de l'acord Mercosur. Passes i comencem per aquesta...
regularització que s'ha promogut des del Govern espanyol. Quina opinió en té i quina valoració en fa el PIB?
Al món altros, estem profundament en contra d'aquesta regularització massiva i improvisada. Així de clar, estem en contra perquè considerem que no se fa amb criteris clars, que van arreu i això no pot ser. I a més, trobem que fa una certa crida. És a dir, hi ha unes normes que al principi han de seguir tots, l'Estat i...
i que siguen també en tenint d'autonòmiques i de municipals, i se suposa que la mà siguin unes normes. I tens persones que puc entendre que cercant una vida millor que siga, però se voten aquest procés i després se fa una regularització de la seva situació arreu, arreu, sense mirar ni qui ha vengut primer ni darrere, sense tenir unes... Tampoc no hi ha garanties de poder comprovar amb efectivitat
si hi ha antecedents penals en els països d'origen, és a dir, si hi ha gent que ve d'una guerrilla, si hi ha estat un abusador, si no, si hi ha estat un treballador magnífic i per aventura del que ha de ser, és precisament una oportunitat per poder convalidar títols o per com... És a dir, no, se fa reu, per lo bo i per lo dolent. I nosaltres considerem que això el que fa és un efecte crida, és a dir, s'han anat fent successives regularitzacions,
i que ha demostrat-se històric que així com he anat regularitzats, m'he anat envenguts, has tornat a regularitzar, n'has tornat a fer, i això ha passat tant en partits d'esquerres com de dretes, és a dir, tant en el partit socialista com en el partit popular en el govern, ha passat. Per això nosaltres considerem que se fa una feta crida
que se fa d'una manera indiscriminada i que, de més, sobretot, no se té en compte tampoc la situació que patim a Cesia i a Balears. I és que a Cesia i a Balears tenim un problema de sobrepoblació. I nosaltres ja hem presentat altres mocions i, de fet, hem tingut gust de comentar-les aquí amb altres. Nosaltres hem demanat que se faci un estudi de capacitat demogràfica. Quan s'ha fet de capacitat de vehicles i no s'està fent absolutament res, nosaltres hem demanat que se'n fes una de capacitat demogràfica.
perquè veiem que tenim un problema de sobrepoblació, comencem a tenir un problema amb recursos naturals com pugui s'aigua, o de vegades s'energia, etcètera, que ens està fallant molt a molts municipis en talls constants, etcètera, i després també hi ha un problema de saturació dels serveis. I què veiem que s'està fent? Res. És a dir, que...
se demostra una altra vegada més que l'Estat no ha tingut un pla per Sergi de Balears ni ha tingut una política demogràfica ni per l'Estat ni per les nostres illes i el fet que nosaltres siguem illes amb un territori limitat encara és un cas més sacanant. Per què? Perquè demostra de quina manera ens ha tractat sempre, històricament, l'Estat espanyol. És a dir...
Molts veuen com una màquina de ser del BES, com una màquina on tot va bé, on pots anar arreu, que a massa gent no et passa res, i planificació ni una, i tampoc solució ni una, més que recatatòries. Per tant, i tornant en el tema de la regularització, nosaltres creiem que a Mallorca ja no hi ha cap ningú més, que ho està diguent la població, no és que ho sigui el pic home partit o la coalició per Mallorca, aquesta nova coalició que...
que el PIB s'ha integrat. És a dir, no. El que veiem és que la població està cansada i veiem que la població està demandant solucions grosses i aquesta regularització massiva va en contra d'aquestes possibles solucions. I ja estem cansats que s'aprenguin grans decisions sense tenir en compte s'hagia baleat, sense tenir en compte la situació s'hagia baleat i en un moment en què
Com ho dic, sembla que simplement s'està improvisant tot. Toni, dues qüestions sobre això. Una, diguem-ne, la gent que defensa aquesta regularització diu que tant mateix aquesta gent ja viu a Mallorca, o ja viu a l'estat, i per tant, simplement es doten dos dels drets que tenim els altres. I de l'altre costat...
Quina seria l'actuació que s'hauria d'haver fet? Bé, la gent que diu que ja tenim aquestes persones aquí fent feina i tal, sí, probablement, però el que no diuen és que després, una vegada, vagin camí, comencen la regularització per anar camí cap a la ciutadania.
I, òbviament, tot són persones i aquestes persones també tenen famílies, també tenen sentiments i, òbviament, també voldran fer regrupament familiars, cosa que em pari molt normal i molt lloable. Jo també ho voldria fer, però repetim quin problema tenim. Tenim el problema de sobrepoblació i aquí enllaçarem la segona pregunta. Què haurien d'haver fet? O hauria d'haver hagut una política migratòria per part de l'estat espanyol? Clar, no pot ser que tinguis una norma, sigui mira, això són la meva fronteres.
Hi ha unes maneres d'entrar regulars, a través de contractes de feina, a través d'estrangeria, vas demanant permís i pots entrar i pots quedar.
I el que no pot ser és que per una banda prediquis això de la manera de fer-ho bé i que per la altra banda vegis que hi ha unes màfies que trafiquen en persones. Unes màfies que duen barques i maneres i sistemes on moren milers de persones cada any intentant tenir una vida millor. Que venen enganades. S'ha vist fa poc també casos de lotetes que venen, perquè no només tothom ve en pastera, també molts entren per Barajas, per Madrid, molt de Sud-amèrica...
gent que ve enganada, que les fan com treure deutes de milers d'euros per venir i que després les exploten sexualment. I el govern de l'estat, tant del PP com del PSOE, han estat girant-se escenent això. I per una banda prediquen com s'ha de fer bé...
però no ho acaben de fer bé, perquè no hi ha una política migratòria seriosa, i no hi ha hagut tampoc un estudi seriós ni una política demogràfica seriosa per les Illes. I després, per altra banda, tens tota aquesta part en negre, on hi ha màfies, on hi ha explotació sexual, on hi ha explotació laboral, i tot això ja els va bé. I després què fan? Te diuen, mira, ho regularitzarem, molt bé, i què faràs? Diràs, bé, totes aquestes persones...
que després ara són 500.000, quan vagin camisa ciutadania regruparem i per aventura en lloc de 500.000 seran 1.200 o 1.300.000, perquè cadascú haurà pogut dur dues, tres, quatre persones, que com ho dic, m'aparà lògic, perquè si jo m'hi trobàs també ho voldria fer, òbviament, però clar, això sense cap tipus de consens. I després, d'allò que s'estan queixant les forces de seguretat també, és que...
Molt de pits, com sabeu, quan venen cap aquí o fan aposta de venir indocumentats. Què fan? Tiren a la mà, cremen, es penyen, es queixen les seves documentacions, les seves identificacions. Què passa? Que clar, diuen, no, aquí del metge per anar a regularitzar és que no tindran antecedents penals. Però resulta que amb el sistema que hi ha, i això comptat per un policia que està dins del nostre àmbit polític,
Està escrit per aventura noms àrabs o noms de qualsevol ètnia o nacionalitat que els funcionaris de s'estat per aventura no estan avasats a escriure en aquests idiomes i les escriuen de qualsevol manera. Després no se fan contactes amb els països d'origen per consultar també possibles antecedents penals, etc.
i s'està fent una cosa arreu sense mirar si estàs regularitzant una persona que és digna de mèrit i que l'hauríem d'estar ajudant a les totes o si estàs regularitzant una persona que ha estat una abusadora, ha estat una assassina o ha estat un delinqüent en el seu país i qui sap què podria fer aquí. I amb això no vull lligar, que és un discurs...
de vots i això també nosaltres estem totalment en contra i amb això no vull lligar immigració amb delinqüència, de cap manera, gent fantàstica i hi ha gent que no és gaire bona i això n'hi ha per tot, en tenim aquí a Mallorca, n'hi ha en el meu poble i n'hi ha, òbviament, a qualsevol indre del món d'aquestes persones també que estan venint cap partit, només faltaria, de tot per tot però, òbviament, si has de poder triar una política immigratòria ho has de poder triar un poquet
I no només això. I ajudar en els que metge se mereixi i ajudar també a intentar fer una política ordenada a través de contractes de feina, a través de perfils. I així podries intentar eliminar aquestes màfies que trafiquen en persones.
I per altra banda, i ja em baixar el cap, si voleu, és que nosaltres fugim d'aquests extrems, és a dir, fugim dels que vols regularitzar arreu, sense mirar cap paper, acabant les màfies, i que això es farà una feta crida que no dirà més les màfies perquè voldrà venir més gent per ser regularitzada en un futur, això ho rebutjam, però també rebutjam la melògia de vots,
que vol fer l'ouda i vol fer creure a la gent que hi haurà exposició de quasi milions de persones, podríem dir, centenars de milers de persones, i que els engegaran i que això serà una gran delibre. No, escoltau, ni un extrem ni s'altre. Nosaltres trobem que hi ha d'haver un equilibri, hi ha d'haver primer de tot, per sesilles, un equilibri demogràfic, i hauríem de tenir aquesta política demogràfica que nosaltres estan reclamant, i per altra banda hi hauria d'haver també un equilibri social i econòmic.
perquè com se vol, en aquests moments a les illes hi ha la sensació que no n'hi quedem més. I no pot ser que estigui arribant gent que estigui encresquent indefinidament, perquè ara diuen que hem de fer 20.000 habitatges més, 20.000 habitatges més. Per fer aquests habitatges hauràs de mester un parell més de milers de treballadors que hagin de venir de fora i aquesta gent haurà de fer milers. I això és un mai d'acabar. I com vols dir, no se pot créixer indefinidament i no pot ser que s'hagi creat un
de repte demogràfic, que ja no sé repte que fan, perquè per aquest repte és a veure quanta gent cap a dins les illes balears, perquè de repte demogràfic per nosaltres no n'hi ha hagut gens. Hi ha una Espanya que s'abuida i que s'hauria d'intentar, òbviament, ajudar, que no s'atudin llocs i que no s'perdin cultures i no s'perdin tradicions, però després hi ha unes illes balears sobressaturades i aquí per és que ningú li importa.
I com vols dir, nosaltres reclamam aquest equilibri en la migració, en la demografia i també en el discurs polític. I rebutjam també la demagogia de vots i de l'ultradreta espanyola, que també va contra molt de drets humans i molt de sentit comun. Nosaltres precisament el que volem no va contra ningú, sinó simplement reclamam que se facin les coses bé, que se facin un coneixement i que se siguin balears puguem mantenir
qualitat de vida que havíem tingut fins fa 10-15 anys i que darrerament estan perdent, a través, com ho heu dit, de la saturació dels serveis i de moltes altres coses, en què de vegades molt sentim estarengesa que nostra. I ja ho sabeu.
Són moltes coses que ho puc continuar. No, perquè hem de passar a l'altra qüestió que també ha estat motiu d'aquesta telefonada, que és conèixer quina és la postura del PIB davant d'aquest acord de la Unió Europea amb Mercosur, que de fet ha estat tan criticada pel sector primari d'aquí, de Mallorca i de la Silla del Balears.
Sí, Toni. Sí, bon dia. Toni, te demanàvem quina valoració fa el PI de l'acord entre Mercosur i la Unió Europea, que ha estat un acord molt criticat pel sector primari de la Silla de Balears.
Sí, avui trobareu que som un poc remugues, però és que realment amb aquests dos acords, amb aquestes dues iniciatives, hem estat d'acord. Una és aquesta regularització massiva i l'altra és aquest acord de Mercosur, d'Europa a Mercosur. És a dir, nosaltres estem totalment descostats dels polítics, perdó, dels pagesos, i fem un suport polític total i absolut a la pagesia com un sector estratègic,
de la preservació, ja només, d'una part econòmica del sector primari de la nostra societat, que és molt important, però és que com s'ha volgut la pagesia. Fins ara ha estat un protector dels paisatges, també de tradicions, de cultura, i tot això s'ha vol amenaçat per aquesta liberalitat
liberalització salvatge que vol fer la Unió Europea. Jo crec que és una cosa bona d'entendre. S'està dient que se poden entrar productes a Europa que no compleixen la normativa que estem obligant a aplicar als nostres pagesos. És a dir, als nostres pagesos no els deixem emplear segons quins productes fitosanitaris per motiu de salut,
Però després ara, en aquesta gent que ens importarà fruit de verdura, etcètera, d'altres països, ells no han d'aplicar aquestes normatives. Tampoc mirant quines condicions laborals tenen els treballadors...
etcètera. Clar, i això és una desigualtat d'oportunitats, és una competència ideal que demanen especials a les nostres i els fem totalment costat unes clàusules mirall. Escolta, tu vols el producte de fora? Molt bé, però que aquest producte tingui les mateixes condicions econòmiques i de salut que tenim nosaltres. I és una cosa molt lògica.
Després, també nosaltres ja considerem que el producte local, el producte de quilòmetre zero, ja sabeu que nosaltres som un gran defensor, ha de ser...
Ha de ser present a tot arreu, però és que ho ha de ser per lògica. El que no és lògic és que a dia d'avui, a un govern balena, a un consell de Mallorca, en els grans ajuntaments, els haig de dir, escoltau, els hospitals, les residències, les escoles, que l'altre gestioneu, la part de menjador, etcètera, han de consumir producte local. És que això hauria de ser una cosa lògica. És a dir, lo lògic seria, és a dir, hauria de ser que el que s'ho consumeix fos allà de més a prop, o en tenc confiança en qui ho produeix.
Això seria ja lògic. I no ha d'estar suplicant, com estan fent els pagesos, que hagi la compra responsable per part de les institucions i fins i tot després també en el sector privat, en la part turística. Nosaltres, com sabem, un turisme veraç d'una oferta real, que
que s'entrada en aquestes experiències, però d'aquí. Jo sí, som els primers que crec que si viatges quan viatges fora de les Illes Balears, vull tastar tot allò, especialment la gastronomia, que em agrada molt, també la viticultura, tot el tema de dins, etcètera. Jo vull tastar el que fan en els altres llocs, perquè segur que ells l'estimen tant en el seu producte que en nosaltres en el nostre. Però està clar també que quan venen milions i milions de visitants a veure'm molts cada any,
doncs tenim un aparador, un mostrador magnífic per mostrar els nostres productes, per mostrar la nostra astronomia, la nostra cultura, i si tant la gent d'aquí com les institucions, com tota aquesta indústria turística, si consumíssim producte local, no veuríem tantes finques abandonades, no veuríem tots els de mal d'any morts, no veuríem...
fiques que s'estan tornant pletes, s'estan tornant garriga, perquè s'hi deixen de comprar. S'hi deixen de comprar perquè amb aquestes condicions que nosaltres sí que molts apliquen, però que no apliquen a la nostra competència, són molt males de mantenir. I què proposa tot això? Què proposa la coalició per Mallorca en tot això? Nosaltres proposem una cosa que no és nova, però que a més crec que podria ajudar molt.
que és fer feina precisament en s'integració cultural, amb majúscules, cultural amb majúscules, de tota aquesta gent no vinguda, que ha vingut tant, que ha vingut de manera regular com de regular, és igual. Totes les persones que resideixen aquí a les illes haurien de conèixer la gastronomia, la cuina tradicional de les illes. I dirà, bé, és un tema cultural. És un tema cultural però també és un tema econòmic.
perquè tota aquesta gastronomia tradicional mallorquina, menorquina i Vicenç, etcètera, de les illes, està basada en el producte local també. Per tant, com més capacitat de difusió tinguem de la nostra cultura i de la nostra gastronomia, més també estarem promocionant
el producte local. Per això nosaltres què proposam? Quines propostes hem fet? Hem fet que hem proposat que a través d'aquesta promoció de Mercosur, a més d'aquests punts que molts demanava unió de preciosos, hem afegit una sèrie de punts. I aquests serien, per exemple, que se facin tallers de gastronomia i enca, de gastronomia baleà, a les escoles per s'esfamil·lir de manera extraescolar. És a dir, que se puguin fer amb els extraescolars
de cuina i tradició mallorquina, o mallorquina i Vicenca, etcètera, per aquestes famílies no vingudes. Però és que també se podrien fer com a optatives, assignatures optatives, també pels estudiants, pels joves estudiants que puguin conèixer i puguin valorar també aquesta cuina i aquest producte local. I a damunt també, i a damunt també, nosaltres sabem que a determinats estudis turístics hi ha qualca assignatura de...
de cuina o de cultura baleà, que està molt bé, però hauria de ser una cosa reglada, una cosa obligatòria i una cosa més potent. Present a tots els estudis de formació professional o universitaris que tinguin a veure amb turisme, amb comerç o amb hosteleria. I això, ja ho dic, seria una cosa senzilla,
Però és una cosa simple, però és la manera de fer entrar la gent a aquest producte local. I com ho dic, ja podrà tenir també una oferta veraç. Jo a la darrere, ahir mirant, xifredejant-te un poc per Instagram, això que fem tot, que es torna a anar mirant, vaig sortir a un restaurant, molt bé, amb un nom mallorquí, molt bé. S'anunci ja el feien en castellà, dius, bueno.
però és que damunt anomenava un producte local. Bé, correcte. Les imatges servien un dins i un escans. Els dins eren tots de la península. I es escanten bé. Tu estàs posant aquí producte local per quedar bé, però realment no estàs fent una oferta veraç, no estàs fent una oferta autèntica. Per tant, és molt important que, com ho he dit, tot aquest sector turístic de comerç i d'hostaleria
ja vagin des de quan estan estudiant, de quan estan formant, ja puguin tenir aquesta formació, aquesta consensació i després també seran la gent que com aniran a conèixer i a tastar tot aquest producte local transformat en plats típics, en plats tradicionals.
i ho hem de tastar als nostres visitants i fins i tot a la població local. Per tant, jo crec que hem de fer feina amb això, perquè jo no séu altres, perquè quan vaig per Serenal, o vaig per Calamilló, o segons a on, o segons quin llocs, o segons quin lloc d'aquest dia, per exemple, i comences a veure ofertes i tot són i contiquis i tal, coses que no tenen res que veure en la nostra cultura i tal, i bueno, aquí hi ha una oferta turística,
que té a veure amb tothom, excepte en Mallorca, excepte en Menorca, excepte en Idissa. Per tant, creiem que s'ha de fer feina, per una banda, en la formació de les famílies, per l'altra banda, en la formació de les nostres estudiants i després en la formació també ja en els futurs professionals del sector turístic i hosteleria, de comerç, etc. I per això de coneixes estimar, estan segurs que si coneixen el producte local, l'estimaran i l'usaran.
Idò Toni Salles ha quedat claríssima la postura i les propostes que fa el PI sobre aquesta qüestió també de l'acord de Mercosur i evidentment la producció del producte de la Silla de Balears moltíssimes gràcies per atendre el microfon d'una mediterrània estarem en contacte continuarem parlant la setmana que ve a l'altra
Moltes gràcies a vosaltres per cridar-nos. Salut a tots. Gràcies, bon dia. Adéu, bon dia.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I quan passen ja 6 minuts de les 9 des de matí d'aquest dimarts de 7 de febrer de 2026, vos feim un repàs a l'actualitat i ho feim, com sempre, a través dels titulars de diversos mitjans, començant per Diari de Balears, evidentment, que en primer lloc titula Real Club Deportiu Mallorca i l'ètic Balears s'adhereixen al Correllengua Germanat 2026-2022.
Igualment també el Futbol Club Barcelona s'adhereix al correllengües i ha demanat i referma el seu compromís històric en la llengua catalana. En clau de successos, aquesta matinada moren 5 persones en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu. Sembla que eren 5 joves que eren dins un traster. També una qüestió.
que informa el diari de Balears i és que el govern anuncia que implantarà un copilot electrònic per millorar la seguretat en la xarxa ferroviària de Mallorca. La reacció dels treballadors del servei ferroviari de Mallorca creuen que el govern usa el nou sistema de seguretat com un tallafocs davant les aturades que estan programades.
titular contonent de Diari de Balears Vergonya Pablo Hasél compleix 5 anys de presó
Rua festiva i reivindicativa Palma, destaca a Diari de Balears que hi va haver una comparsa que va fer una protesta per a la tallada indiscriminada de Bellombres a la plaça Llorenç Villolonga de Palma.
L'Assemblea Sobiranista de Mallorca ha mostrat el seu suport a la vaga de docents de Catalunya. I també des de Diari de Balears destaquen que el Movofest presenta el cartell complet del comiat amb Antonia Font al capdavant. Llancen una calculadora de mèrits per a les oposicions docents. Consulteu tots els detalls a Diari de Balears. Els treballadors de les Balears haurien de cobrar més que els de la resta de l'Estat.
Es demana en una peça també, Diari de Balears, i organitzen una jornada a Palma sobre habitatge per als col·lectius vulnerables. Finalment destacam que un home ha acusat als policies de pallissar-lo durant un arrest. Deteniu-me, però deixau de pegar-me. És el que cridava aquest ciutadà pallissat per dos policies espanyols.
on anem ara a Vila Web. Ja hi trobam la notícia d'aquest tràgic fet. 5 joves morts i 5 de ferits en un incendi d'un bloc de pisos de Manlleu.
La narrativa de la tornada d'Illa, un pretext per a superar el pitjor mes de govern, diu Oot Bou. Un dels analistes de Vila Web també. La responsabilitat de Jaume Duc. Així ens van girar l'escanar.
La persona que ara actualment ocupa la Conselleria d'Acció Exterior de la Generalitat és el mateix personatge, el diari de Balears ja ho havia publicat, que se va dedicar a boicotetjar els drets de Catalunya a la Unió Europea.
Barcelona en Comú comença avui la votació de les primàries per elegir el cap de llista del 2027. L'excap de la policia espanyola València carrega contra el Secopi del 29 d'octubre. Era l'antitesi de la comunicació, diu. El govern espanyol demana a la fiscalia que investigui Xmeta i TikTok
per creació de pornografia infantil amb intel·ligència artificial i també destaca Vila Web que arxiven la causa contra l'activista independentista Albert Forcades perseguit per la protesta contra Felipe VI a Montserrat.
Montanamara, el Major Cateli Bulletin. La seva peça destacada d'avui és Dubtes a les Balears sobre un anunci del govern espanyol de construir 15.000 habitatges assequibles a l'any. També la creixent legió estrangera a les Balears, un terç de la població no és espanyola. És un títol una miqueta...
una miqueta confús qui vols parlar tampoc no ho és espanyol l'ex seleccionador d'Anglaterra Roy Hudson gaudeix del futbol a Mallorca i la pluja a Espanya podria ser un problema per als compradors britànics sempre aquesta mirada britànica del Mallorca Daily Bulletin sobre els interessos de la ciutadania
britàniques, sobretot de residents a Mallorca i a la Silla de Balears. M'anem ara a última hora. Ja tenim com a titular principal les Balears van tenir paralitzat la construcció d'habitatges de protecció oficial durant gairebé una dècada...
El govern crea un fons per edificar 15.000 habitatges a l'any, és el subtitular. La fotografia són, de fet, dues en concentracions de metges davant zones pases i davant l'hospital comarcal d'Inca,
I el titular diu «Els metges tornen a la vaga». Festival del vi és una altra de les fotografies. El Palau de Congressos ha acollit la nova edició del Catavins Fevi.
i una entrevista a Borja Vilasec, escriptor i emprenedor. L'ego és el nostre carceller interior, diu. També perforant els projectes per la serra, tindran prioritat en els ajuts de l'EcoTazza,
Tommy Harper, productor de mièrcoles de dimecres en el primer festival de IA de Mallorca i detingut un home per causar nombrosos focs a Salbufera. També destaca en clau de successos, condemnat a 34 anys de presó per violar la seva fia durant una dècada
I en clau local, el govern va perdre 45 milions amb la rebaixa fiscal en els més rics.
I Fulgencio Coi diu que l'Ajuntament de Palma ha fracassat en habitatge. L'esquerra ha anat ja diverses vegades junta a les eleccions a les Balears, diu Última Hora. I ara m'ho anem a Diario de Mallorca, a la seva portada, a la seva coberta.
que com a titular principal destaca que els promotors denuncien que més d'un miler de pisos estan aturats per falta de recursos hídrics. També els metges tornen a la vaga, és la fotografia del diari de Mallorca,
Troben Infraganti, un home de 72 anys en el qual seguien per diversos focs a l'albufera. Pacte per multiplicar per 10 la superfície marina protegida a les Balears. Fulgencio Coll, Vau, Vox, 8 regidors a cort i més exigent en pactar.
Palma serà port base del primer creuer de Four Seasons. Servei ferroviari de Mallorca disposarà d'un copilot electrònic punter per guanyar seguretat. La successió de temporals deixa en terra els pescadors i, per tant, hi ha pujada de preuses, també el que explica el diari de Mallorca.
Aquests són i d'or els principals títulars que ens ofereixen hores d'ara les capçaleres que vos solen comentar en aquesta hora aquí al Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. Som ja a punt d'encarar una nova entrevista. En aquest cas parlarem més per Mallorca.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català lliure i independent. Des de Diari de Balears fem una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida, dona mediterrània. Continuant amb aquesta marató d'entrevistes, ara és el moment de conversar amb Maria Ramon, ella és diputada de Més per a Mallorca, el Parlament de les Illars Balears. Maria Ramon, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Volem conversar amb tu sobre, bé, aquesta cadena, diguem que ha hagut ara, com a mínim, de denúncies públiques de diverses discriminacions per raó de llengua. Clar, això, abans ho comentàvem també amb el professor Lluís Segura, i és que, per un costat,
demostra una realitat que és una realitat complicada i que hi ha gent que no accepta els drets lingüístics dels catalanoparlants però per salt també és vera que com sempre passa amb aquestes coses
pot ser símptoma d'una major consciència per part de la ciutadania i, per tant, també que se fan públiques i se denuncien coses que abans no se denunciaven. Com ho valoreu des de Més per Mallorca?
Bé, primer de tot, gràcies per t'entremós i, sobretot, per també poder donar la nostra opinió, pensant que és preocupant perquè al capdavall se caramullen, com bé has dit, aquests casos de discrimació lingüística.
a les Illes Balears, a Mallorca i arreu de per tot, no? I la setmana passada vèrem com hi va haver una altra discriminació lingüística a un ens del govern, en aquest cas a les bandes de sang, que nosaltres ja, com a més per Mallorca, i precisament crec que ho havien denunciat aquí mateix i en havien conversat amb altres.
I precisament per aquesta qüestió vam fer preguntes al govern què faria en aquest cas i hem vist que seguim amb els mateixos problemes i amb les mateixes discriminacions precisament en el mateix lloc on es van produir, a un departament diferent, però hem tornat a insistir, hem tornat a fer preguntes al govern perquè pensam
que el govern ha de defensar els catalanoparlants d'aquests etats cada vegada més sovint i sobretot no ha de callar davant aquest sentiment que tenim els ciutadans en el final d'estar reconats i insultats dins cas nostres només per fet que ni tan sols ens poden atendre ni entendre la nostra llengua.
És vera que crec que aquesta realitat, com ve de en Lluís, és una realitat que molta part de la ciutadania no accepta aquests drets lingüístics que tenim els català no parlants, i precisament és aquesta gent que parla d'aquesta sempre llibertat i aquest delingüisme cordial, però és vera que també d'acord amb aquesta consciència que cap de vall han de tenir...
es catalanoparlants i poden denunciar i sentir-nos que el manco o sentir que aquesta denúncia pugui arribar a qualca banda. En aquest cas tenim una oficina de drets lingüístics que està pràcticament desmantellada i que hauria de ser qui hauria de vetllar per aquesta seguretat i per garantir aquest dret. I des de més per Mallorca hem insistit moltes vegades en que el govern
torni a posar recursos en aquesta oficina per poder garantir aquest dret i, si més no, fer seguiment de per què no s'estan complint.
Clar, i dins d'això, tu ja lo dies, Maria, el que fa el govern i la presidenta és allò que en diuen posar-se de perfil, no? És a dir, no ha fet cap esment, no ha dit absolutament res, no?
No, precisament avui es porta a veure en Lluís Apesteguià del grup parlamentari i fa una pregunta a la presidenta en aquest sentit per veure amb l'actitud que tant la presidenta com el govern té davant aquests atacs i, com has dit, en aquest cas és el silenci i nosaltres insistim que el govern ha de defensar
els drets que tenim els ciutadans de les guies valers a parlar amb la nostra llengua, amb la llengua de canostra, i que el manco també ens entenguin i puguen ser tesos a qualsevol lloc que anem i poden tenir una vida plenament normal, que és, si més no, un dret bàsic.
que ens puguin entendre a cas nostre. I així ho farem i avui demanarem a la presidenta que es manifesti en quant a aquestes discriminacions lingüístiques que s'han succeït les darreres setmanes de manera bastant intensa.
creus que des del govern, des de les institucions, pot ser allò que s'hauria de fer, diguem, a banda, evidentment, de nou ha eliminat l'oficina de lingüístics, tot i que des del Institut d'Estudis Balearis diuen que ells igualment recullen...
La qüestió seria sobretot fer pedagogia i fer algun tipus de campanya per donar a conèixer els drets que tenim tots, etc.
Sí, jo crec que totes les opcions mai s'obren, però crec que hi ha un fet determinant i és que quan el govern comença a eliminar requisits o retira primer de tot tot una que entre requisits
en els metges, comença a parlar de lleverlós a l'administració pública, és un missatge que dona que no és necessari conèixer la llengua. I si dones aquest missatge que no és necessari conèixer la llengua, la gent entén aquest missatge que, com que no hi ha la necessitat de conèixer-la, no tenim per què entendre.
en els iguals que viuen a Ca Nostra, no? I això és el missatge més demolidor que un govern pot donar. Donar a entendre que una llengua no és necessària i que si tu vens aquí i no la vols entendre, no passa res. I crec que aquest és el problema, entre d'altres, un dels problemes importants de menysprear el fet que una persona que ve aquí
no vulgui entendre la llengua d'aquí a una persona que fa feina a l'administració pública o a qualsevol espai que tingui una atenció directa amb el ciutadà.
van des de més per Mallorca entenc que hi ha per un costat aquestes preguntes per s'altra propostes concretes també des de més per Mallorca i des de les institucions en les quals hi sou presents i fins i tot les que presidiu també hi pot haver aquest missatge de convidar a conèixer els drets i de...
i involucrar-se en la pràctica i en la defensa d'aquests drets. Sí, crec que és important, i tot i per aquesta oposició, a banda de fer aquesta denúncia quan es produeixen aquestes discriminacions o de demanar que es segueixin posant recursos a l'oficina,
de dret lingüístic, també fent propostes amb positiu, valorant i intentant posar damunt la taula la necessitat d'incentivar el suport social de la llengua catalana a tots els espais, ja sigui en el llibre, a l'educació, per suposat, a la cultura, a l'espai social, allà on sigui, amb actuacions
que reivindiquin aquesta necessitat de conèixer la llengua pròpia del país, però també que la gent la vulgui aprendre. I a banda de la feina que fèiem de tasca d'oposició en els ajuntaments allà on presidim, també fèiem aquesta feina de seguir incentivant i potenciant i sobretot durant el que es mereixi la llengua del país.
Maria a banda de totes aquestes qüestions i segurament tu ho has dit segurament allò que té més importància des de les institucions és la funció exemplar la exemplaritat i en aquest sentit malauradament l'exemple no és que no sigui bo és que és contrari és que és dolent no?
Sí, crec que a banda de la defensa també hi ha d'haver la temporalitat i la proactivitat amb aquesta tasca social del català que les xifres ens donen que estan retrocès i que han de fer feina per pal·liar aquest...
aquest retrocés que està impetint per aquests circumstàncies, però que evidentment des del govern s'han de posar les eines i fomentar que la ciutadania conegui no només la llengua pròpia, sinó també que tothom sàpiga els drets que té a l'hora de ser atès amb la seva llengua.
Idò Maria Ramon, moltíssimes gràcies per atendre el microfon de la Mediterrània estarem pendents, amem que vos contesten moltíssimes gràcies a vosaltres i que tingueu un molt bon dia gràcies, bon dia
Maria Ramon, diputada de Més per Mallorca, amb ella han comentat justament tots aquests casos de discriminació lingüística diària de Balea és una de les capçaleres que més feina i fa en sa denúncia de totes aquestes qüestions i des de Més per Mallorca hi ha hagut aquesta acció institucional volíem des d'aquí
explicar-la i sobretot saber com respon perquè és evident que des del govern Margarida Proens que amb altres qüestions reaccionen de manera automàtica s'ha de dir de manera automàtica no sé si això és bo o dolent però en tot cas de manera automàtica en canvi en les agressions lingüístiques
s'amaguen, amaguen el cap i no procuren que passi el més aviat possible la tempesta i no pronunciar-se. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Són les 9 i 34 minuts d'aquest dimarts de 7 de febrer de 2026. Avui és dia d'any 9, per dir-ho de qualsevol manera, de l'any 9 xinès. Tot d'una bona parlarem. I abans, però, parlarem de la República Árabe Saharau i Democràtica,
del seu 50 aniversari i de cert que l'ha publicat en Rafael Borràs a Diari de Balears sobre aquesta qüestió. Ens connectarem tot d'una amb en Rafael Borràs per conèixer això, la seva anàlisi sobre aquests 50 anys de República Árabe, Saharau i Democràtica.
I les carreteres, la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la via Cintura, o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Destinam més de 30 milions d'euros a modernitzar les carreteres de la part forana. Cream 13 projectes per millorar els accessos a Palma i 26 vials cívics per unir els pobles de l'illa. Ballam pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Fa temps que no te vaig passejar per les boreres d'unes planxes on encara he escrit les dues lletres. Aquí no me mouré, t'aduré per terra, mar i cel. Impulsar per l'ància i enyoraves no tenir cap rellotge en por.
Mira el que t'ha passat. No te'n vagis ara. Vine amb tu.
Fins demà!
Fins demà!
Fa temps que això ha deixat de ser divertit. Penses fent voltes dins el llit. Desperta. Vius sabent que ja res no té gaire sentit. Te'n passes els dies.
I si feim bomba de fum, tu i jo
No te sent entre tot el terrenou de sa gent. Ho eres, amb lluns flores et sents, fins se't savies. Te costes molt i me dius que t'escolti, t'escolti.
Bomba de fum, tu i jo
Fins demà!
Totes les finestres s'obrin i se tancen totes a les nous. Ja he arribat pel món.
S'atmosfera psicotràfica d'España.
Fins demà!
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. Vos ho explicàvem. És a punt de complir-se el 50 aniversari de la proclamació de la República Árabe Saharau i Democràtica. En Rafael Borràs hi dedica el seu article en el diari de Balears i amb ell volem comentar diverses qüestions. Rafael Borràs, molt bon dia.
Bon dia, todo día. Rafael, per la gent que no té la memòria, aquella fita, la proclamació de la República Árabe Saharau i Democràtica, com va anar allò i per què va ser tan important?
Bé, en guany... Bé, l'any passat, l'any 25 i l'any 27, se compleixen en el conflicte, per dir-ho d'alguna manera. S'arauí se comomoren...
s'han commemorat diversos aniversaris de dates claus, els 50 anys de la Marxa Verda, Bosa, els 50 anys de la fugida de la reina, encara no sé si era reina, però sí.
Pràcticament, encara agonitzava el dictador, en Franco, l'abandor de la ex-colònia, no?, de la colònia espanyola, fent-ho com sempre ho sol fer, no?, els espanyols, no?, dir malament les coses, no?, sense descolonitzar, se'n van sense descolonitzar, no?, tothom va fugir de totes les potències d'Europa, van fugir de...
d'Àfrica ben descolonitzant, no? Són les colònies. Més ben i malament, jo ara no hi entrava amb aquest, amb aquest. Generalment malament, no? Però aleshores s'acompleixen diversos aniversaris de 50 anys, no?
I ara, que la setmana que ve, i a 27, es compleix, com tu bé has dit, l'aniversari de la proclamació de la RAS, de la República de la Xajarau i la Democràcia. M'ha demanat per què és important dir, mira, això va ser una vegada abandonada per Espanya i invadida...
a foc per les forces d'ocupació i militars...
marroquines, no?, ja se va, se va, gran poble, gran part del poble sereuí, no?, se converteixen en refugiats allà a Tindú, Fergèlia. Sí, sí. Una part, aquí, en els territoris ocupats, en lo que antes era la seva terra, lo que abans era Ixegatcent, no?, però bueno, lo que antes vivien amb tota tranquil·litat a la seva terra, en el Sàhara Occidental,
Queden allà i estan subjectes des d'aleshores a un ferri, a un sistema d'apartheid i de discriminació. Bé, què fa el Frente Polissari el que en aquell moment era el Congrés Nacional de Sarauí?
proclamar un estat. Per què? Perquè s'han d'organitzar. S'han d'organitzar perquè han de seguir en la qüestió de la guerra i han d'organitzar la gran part del seu poble perquè està en territoris refugiats. I aquesta és la importància d'aquest fet i d'aquesta proclamació de la raça. Que des d'aleshores
ha jugat un paper essencial per la continuïtat des de la lluita, que hagi visitat els campaments de refugiats en el Tinduc, se n'adonarà que fins i tot allà funciona una mena de districte ministerial perquè s'han organitzat des de les qüestions internes més bàsiques, en totes les precarietats es dir que se vulgui, que són moltes.
Però el Ministeri de Sanitat té un paper essencial, el Ministeri d'Educació un paper essencial. Òbviament, es defensa el Ministeri de la Guerra, no? Perquè estan en guerra amb barroc, perquè tenen dret a defensar-se d'una ocupació absolutament, es digui, legal i terrible.
etcètera, etcètera, el Ministeri de la Dona, tal. Aleshores, això les hi ha possibilitat no funcionar com funcionen altres camps més petits, no probablement, o més grossos, no ho sé quant a dimensió de camps de refugiats, sinó que han format un autèntic estat. Un autèntic estat que està reconegut per instàncies internacionals, no? És a dir, la República de la Sacra Obre Democràtica
és membre fundador com a estat, com a estat de la unitat africana, de l'entitat d'unitat africana, que té un paper importantíssim en el continent, està representada com a tal a Nacions Unides, no a l'Assemblea General de Nacions Unides, però sí a la Quarta Comissió de Descolonització, etc. Juga un paper...
amb tot el desenvolupament del conflicte i de les situacions, etc. I això en combinació, perquè està encara o s'està encara en procés de descolonització, per tant el front nacional, el front de descolonització, el front de alliberament nacional, que és el front polisari,
segueix mantingués el seu paper també reconegut per l'altre internacional, des dels tribunals europeus, els tribunals internacionals i a la pròpia ONU. No sé si t'he contestat a la pregunta per situar l'importància que té aquests ministres i ses ministres saharaui se passegen pel món al Marroc, probablement.
Sí, sí. I quan se va constituir o quan se va declarar aquesta república, se van establir una sèrie de, diguem-ne, de línies que són també declaracions d'intencions, com la mateixa pertanent s'adhesió a la ONU, s'organització de la Unitat Africana... Sí, sí.
la Declaració Universal dels Drets Humans per tant diguem que va seguir totes les passes d'un estat normal per dir-ho d'alguna manera un estat normal a l'exili un estat normal reconegut per una infinitat d'estats pràcticament tots els estats la immensa majoria d'estats africans
de molts estats de Llatinoamèrica, algun estat d'Àsia, en fi, no?, que és un estat, és dir, reconegut internacionalment, no? Sí, sí, sí. I si la república, la rasa és dir, mira, ells, quan s'aparen el 27 de febrer,
Quan se va fer la proclamació se van declarar que era un estat lliure, independent, soberà, nacional-democràtic, de religió islàmica en aquell context. Aquesta segona, aquest darrer...
el tema de la religió islàmica és precisament una cosa que jo m'agradaria comentar en un minut. I tant, sí, sí, molt interessant això. Perquè l'evolució, són 50 anys, de la pròpia raça i de la pròpia front polissari, de la pròpia realitat d'aquest poble, ha fet que aquesta declaració
sigui reconeguda, perquè forma part de la declaració constitucional o de la declaració de la República, però precisament jo som dels que penses que una de les dificultats
de solventar aquest problema, de concloure aquesta descolonització, de treure el Marroc d'un territori ocupat és il·legalment, té molt a veure amb això. La raç avui és un exemple d'entre cometes de laïcitat, és a dir, amb on governa.
que insisteix, govern en els territoris, en els tants de refugiats, a la diàspora, en fi, amb molt de territori, i presta serveis.
Estem precisament, l'experiment d'una república àrabe saharaui democràtica en aquell indret del món a confessional, per dir-ho d'alguna manera, en la pràctica, és part del problema en Marroc. Recordeu que el rei de Marroc, com a bon rei medieval, s'escap de la iglesi
del marrot has de prestar servidumbre per dir-ho d'alguna manera pleitesia a l'Estat i a la religió que el diu que tots els seus sordits s'han de professar crec que és important
Escolta, durant aquests 50 anys hi ha hagut dues coses per després aterrar en les celebracions, però abans, Pascamí, aquests 50 anys, hi ha hagut moltíssima de solidaritat i jo diria que a Mallorca i a Balears devem estar en un dels més destacats d'aquesta solidaritat. Només comparable amb alguns...
amb alguns estats, no comunitats autònoms, sinó estats del món. Per tant, tota aquesta solidaritat per un costat, i per s'altre, si no estic equivocat o si no ho han llevat i jo no m'he enterat, hi ha una missió de la ONU dedicada a preparar el referèndum d'autodeterminació, no?
Sí, la Minurso, sí, segueix quan ara aquest darrer l'any passat, quan arribava tota aquella certa polèmica per unes declaracions i per uns fets d'Estats Units, que ja reconeixien la territorialitat marroquina del Sàhara Occidental,
Va ser un bluff allò, perquè efectivament, no?, és a dir, el que s'ha constatat a la darrera Assemblea General de Nacions Unides, la reafirmació en la Minurso, i en fi, no?, que segueixen les coses com estaven, no?, pendent de descolonització, està allà, sí, sí, segueix.
Els moviments solidaris els propis Saharaui són molt crítics en la Minurso, no?, perquè la Minurso té una peculiaritat, és dir, que és terrible, no?, que és probablement, probablement no, és la única missió internacional de l'ONU, tot i que avui en dia, no?, per el trompisme i tal, l'ONU està molt qüestionada, però jo crec que la gent decent, no?, la resta de la humanitat decent no l'han de menysprear, però en qualsevol cas, la Minurso és la única missió internacional
de l'ONU que no monotorisa el complement dels drets humans. És a dir, això és bastant fort. Però bé, com que la seva creació era una qüestió que se preveia, que se culminaria el procés de descolonització, una vegada declarat o pactat, salta el foc, entre l'exèrcit saharau i l'exèrcit marroquí,
Però tinguis en compte que la minució mira d'una altra banda, quan els saharauis, jo què sé, qualsevol dels territoris ocupats, és massacrat, per dir-ho d'alguna manera, i se'ls concluquen els drets humans més elementals, la punyó, en fi, que poden mostrar la bandera.
per dir-ho gràficament. Sí, sí. 402 persones són les que fan feina per aquest Minurso des de fa 35 anys i en l'objectiu fonamental d'això, d'haver organitzat un referèndum d'autodeterminació...
Com el procés de descolonització que se va dur a terme la immensa majoria de les colònies europees a Àfrica, no? Escolta, vam parlar de la solidaritat, la part més positiva de tot, veure la capacitat d'autoorganització de la ciutadania
per solidaritzar-se amb una causa justa com és la causa del Sàhara, no? Sí, sí. Jo crec que, com tu ho deies abans, les Illes Balears, i particularment Mallorca, és vera que aquí hi ha hagut... També les coses tenen una petjada de les persones, no? És a dir, aquí s'ha creat això de l'associació de mi del poble sereuí, molt pionera, no? És a dir, fa molts anys gent molt destacable en el seu front, no?
darrerament, des de sempre, des del principi, les seves presidències i la seva impronta i la seva constància, jo crec que han estat molt importants. Però bé, tothom heu...
Seguem clars, és a dir, Mallorca, la societat mallorquina, la societat, és a dir, que estima Mallorca, som solidaris, és a dir, per ser, no sé com dir-ho, és a dir, tenim aquesta senya d'identitat, no?, és a dir, amb el poble saharaui i amb altres causes justes, però molt que, darrerament, és a dir, en fi, no?, és a dir, gent que estima el poble Mallorca vulgui enverinar aquesta societat, és a dir, no som així normalment, és a dir, que
No és cap mèrit que hi hagi aquesta gran solidaritat amb el poble sereuí, perquè ho som amb altres causes. Aquí hi ha hagut un moviment de solidaritat molt important i si siguem vendre't.
que d'una forma molt traversal, mira tu la moguda impressionant i entranyable, no?, de les marxes de solidaritat per Palestina, no?, etcètera, etcètera, etcètera, no?, a Mallorca acollim i tant. Crec que és una...
ve d'una tasca fins i tot institucional, és a dir, jo sempre m'ha permetat dir que sí que tenen Ramon Orfila de Menorca, quan estava al Parlament, quan va ser parlamentari, en fi, no?
Hi ha aquest sentiment, però crec que és una senyora d'identitat i de la gent que també estima en Mallorca. Escolta, Rafael, dues preguntes. Una, el posicionament inexplicable en termes democràtics normals del canvi de posicionament del govern espanyol, no?,
i no més explicable a través de teories de sa conspiració, com ses que explica en Villarejo, etc. Què t'apareix? Bueno, ja ve de lluny, no?, el dia d'aquelles famoses paraules de que nos abandonaremos hasta la victòria final, no?, d'en Felipe González,
En el campament dels saharauis es traïdoria una darrere l'altra. Mira, jo no sé si és conspiració o no conspiració. El que servirà que de dirigents o de gent molt rellevant es diuen PSOE,
en fi, no? O està implicada en casos de corrupció en el Parlament Europeu o té grans fortunes en el Marroc. Deu ser coincidència, jo amb les coincidències no hi crec. En fi, les coses estan com estan, crec que és una traïdoria darrere l'altra. No puc dir massa més coses amb això, però
Fixa't tu que, mentre el moviment solidari està preparant, i ho dic a l'article, no?, a l'aniversari dels 50 anys de rares, de la República del Sahara o la Democràtica, és a dir, què és el que fa el govern teòricament més progressista d'Espanya, no?, o del govern d'Espanya més progressista de la història, o no sé com ho diuen, o com ho van dir, no me'n recordar exactament, no? Doncs mira, està...
propiciant, no?, que Espanya, bueno, Espanya i que Madrid, no?, se segueix qui especulant, no?, sobre la proposta d'autonomia, que cada vegada se'n coneixen extraoficial, més detalls i és més un desbarat, no?, que no és una solució. Davant d'un problema de descolonització no valen problema, no, la solució no serà mai, no?, una autonomia.
que segons el que s'ha sabut és cada vegada menys autònoma, per dir-ho d'alguna manera. I així està l'assumpte, no? Mentrestant, segueix.
invisibilitzat, és a dir, perquè hi ha altres fenòmenos, hi ha altres conflictes bèl·lis, no?, és a dir, que ocupen més l'atenció, perquè són més cruents, tal vegada, no?, però se veig, és a dir, una activitat, és a dir, militar, no?, des de Marroc i els saharauis, l'exèrcit...
Saharaui segueix atacant, posicions allà en el front de la Vergonya,
i a l'espera que arribi aquest referèndum i que arribi aquest procés de descolonització. I darrera qüestió, Rafael, que fas referència tu en el teu article que recomanam que la nostra audiència li llegis qui ha titulat el 50è aniversari de la precomissió de la República Àrab Saharau i Democràtica, diari de Balears.
Bé, la conmemoració que en farem aquí d'aquests 50 anys, dia 28 de febrer, a les 11 des de matí, a l'edifici de la Riera de Suïp. Sí, allà se projectarà un documental sobre els conflictes, sobre la proclamació de la RAS, de la República Araú-Sacrala Democràtica, i serà una mena de taula redona que dirigirà...
ja, ja, no m'ha sort de nom en...
Bueno, un abogat i tendrem... Tendrem en Ferran Gomila que el presentarà. En Ferran Gomila, perdona, en Ferran Gomila passivament. I ens acompanyarà amb dos grans, dos importants dirigents saharauis del front polisari, Naddurá Arábi, que és el delegat del front polisari a tot l'estat espanyol, a l'estat espanyol,
I na Hayeto Mozart, que és la representant del front polisari a la Unió Europea, allà a Brussel·les, si tindrem aquest plaer de poder escoltar i de poder dialogar amb aquests dos grans dirigents del front polisari.
I això que dèiem, sobretot a la nostra audiència, que... Va deixar fer una cunya. Clar que sí. Qualsevol que no et senti, que encara si no hagi pres la decisió, són els darrers dies per apuntar-se'n al programa Vacances en Pau.
Si qualcú encara no sap el que és, si encara no sap si podrà, de dir, passar un estiu aquí a Mallorca amb una criatura saharaui, que serà un estiu fantàstic, hi guanyen molt tots els infants i necessiten molts infants, però les famílies també guanyen molt quan acollim una criatura saharaui.
d'aquest programa. Que se posin en contacte a l'associació de mi del poble Sarauí, que els hi donaran tota la informació. Basta que posa a qualsevol cercador, l'associació de mi del poble Sarauí i les Balears hi sortiran els contactes.
Idò feta, feta aquesta falca. Moltíssimes gràcies, Rafael. Convidem a la nostra audiència que llegeixin el teu article a Diari de Balears i nosaltres ens connectem dimarts que ve.
Fins dimarts. Vinga, salut. Gràcies. Bon dia. En el 50 aniversari de la proclamació de la República Árabe Saharau i Democràtica és el títol d'aquest article que vos recomanam i que acabam de comentar amb en Rafael Borràs. Som el Bon Dia i Bona Vida, on anem ara de festa, perquè avui és...
el dia d'any nou per als xinesos. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la Frequència Maldolada o també onamediterrania.cat. Avui és dia d'any nou al Mancó per la comunitat xinesa que celebren aquest començament d'any.
que és una de les festes més importants. Ens hem connectat ja amb Chialin Liu, ella és la directora del centre educatiu Hua Yue, que està situada a la plaça Peregrau. Chialin, molt bon dia, jefa. Buenos días. Com estàs?
Molt d'anys. Sí, molt d'anys. Doncs estàs preparant per l'any nou, per aquest domingo. Ja, és l'hora per celebrar-lo. Però justament avui és l'any nou chino, de veritat. Ayer va ser la Noche Vieja. Exacte. Ho vas celebrar fins tard. Estuviste molt tard.
De veritat sí. Normalment la gran cena i també brindem, és normal, cada any una vegada. Sí, sí, està bé, està bé. Xialín, l'any nou és la festa més important, la cultura xinesa?
Pues para nosotros es que la fiesta del Año Nuevo Chino es equivalente a la Navidad en España, que es la fiesta más importante para nosotros. Pues es una ocasión que reunimos toda la familia, una celebración familiar, y también es que representa cómo comienza un momento de nuevos comienzos.
En aquest moment, la fiesta, no només una fiesta que celebramos, també és una forma d'expressió de la nostra identitat cultural. Enguany, aquest any que comença, és el descavall de foc. Quin significat té?
Pues caballo, caballo para nosotros, pues tenemos dos animales diferentes. Ayer fue el año, todavía es el año de serpiente. Luego este año es como caballo. Caballo para nosotros es porque es un animal que es asociado con movimiento hacia adelante y gran éxito. Por eso para nosotros, claro, es que representa como la vitalidad y progreso.
Y además es que el fuego representa como la pasión. Es que cuando ves el fuego, igual como aquí en las fiestas, muchas veces también usas el fuego como la esperanza, la transformación.
Ja, molt interessant, Txialin. Va, i anem a la festa. Aquest diumenge celebrarem l'any nou xinès a Pere Grau. Com se celebrarà a Palma?
Pues es que este año, este año es que también vamos a tener muchas actuaciones y también las capas de gastronomía y las capas de cultura con los Juegos Fincanas. Y claro, este año es que también, o sea, Ona Mediterráneo también participa. Sí. Y serán, y serán.
si tenés un puesto para radio. Pero este año un poco diferente, porque las actuaciones van a presentar de la forma de flashmove. Podemos tener más contactos con los participantes. Igual empezamos desde el baile de león.
Y luego baile de dragón, también dos dragones. ¿Dragón en Pep o no? Pep, sí, sí. Pep y otro es que Monse. Sí, los dos dragones.
I després, les actuacions, per exemple, amb les cançons, bailes, folclòricos, folclòricos chines. És que, aquesta vegada, perquè vam fer-ho com la forma Flashbook, invitem a tots a participar. I de tothom està convidat. A partir de quina hora?
Pues este año a partir de las 11. Y una cosita es que no solo la mitad del mercado, es que esta vez es que tenemos más espacio, es que toda la... Este año es que más cáncer, más carpas. Per tant, més espai de festa. Chialín, changuí tot tu ara o no?
Pues queremos invitarle a Chankito, Chankito. Una sorpresa. I el cridarem ara a Menzi B. Chialín, bona i nou i mos veïn diumenge.
Pues... Sí, vamos a tener así como muchas caras pastillas, nomillas y pues... Muchas comidas. També, també les tastarem. Chialin, aquesta música és per tu, eh? Molt d'any, Chialin. Bon d'any. Adéu. Adéu.
Música Música Música
Fins ara!
La llum de l'oceà i quedant ben tot sol, la llum és com el sol, com brilla de valent en el seu tros de mà i espera insistent que mos tornen besar. Milions d'estrelles banyaran al cel i la nit mos trobarà. Milions d'estrelles banyaran al cel i tu i jo dins l'univers.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears, la primera notícia encara és que el Real Club Deportivo Mallorca i l'Atleti Balears s'adereixen al Corre Llengua Germanat 2026. Igualment, el FC Barcelona s'adereix al Corre Llengua Germanat i referma el seu compromís històric en la llengua catalana. En clau de successos, aquesta matinada moren 5 persones en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu. I també en clau de política...
titular contundent de Diari de Balears, vergonya. Pablo Hasél compleix 5 anys de presó. També destaca a Diari de Balears que el govern anuncia que implantarà un copilot electrònic per millorar la seguretat en la xarxa ferroviària de Mallorca i que els treballadors de serveis ferroviaris de Mallorca
creuen que el govern usa aquest nou sistema de seguretat com un tallafocs davant les aturades anunciades. L'Assemblea Sobiranista de Mallorca dona suport a la vaga de 200 de Catalunya i el Movofest presenta el cartell complet del comiat. Amb Antonia Font com a cap de cartell també destacam que organitzen una jornada palma sobre habitatge per a col·lectius vulnerables,
i un home acusa dos policies espanyols de pallissar-lo durant un arrest de tenir-me, però deixau de pegar-me's el que va dir. M'anem a Vilagüe ràpidament, que encara té com a primera notícia aquest succeït, cinc joves morts i cinc de ferits en un incendi d'un bloc de pisos
de Manlleu, també en termes ja més d'anàlisi, la narrativa de la tornada d'Illa, un pretest per a superar el pitjor mes de govern. Una altra anàlisi d'en Josep Noelart, en aquest cas titulat La responsabilitat de Jaume Duc,
Així ens van girar l'esquena. Mentre que també diu que Junts tombarà la proposició de llei de Vox per prohibir el nicap i el burca a l'espai públic. Ordach diu que setmanalment es redueix la població de senglars en 2.000 exemplars,
i també destacam que s'ha arxivat la causa contra l'activista independentista Albert Forcades, perseguit per la protesta contra Felip Sisa a Montserrat. Barcelona en Comú comença avui la votació de les primàries per elegir el cap de llista de les eleccions de 2027. Ara mos fixam en la portada de Major Catelli Bulletin,
que diu que la Fiscalia demana 10 anys de presó per a turistes britànics per una agressió a un restaurant de Palma Nova i dubtes a les Balears sobre un anunci del govern espanyol de construir 15.000 habitatges assequibles a l'any. També destaca que els municipis turístics de Sol i Platja de Mallorca necessiten ajudes estatals.
amb on anem ara les portades d'última hora i diario de Mallorca en sa seva versió en paper corresponent en aquest dimarts 17 de febrer per un costat última hora diu les Balears varen tenir paralitzades la construcció d'habitatge de protecció oficial durant gairebé una dècada
diu que el govern crea un fons per edificar 15.000 habitatges a l'any i la fotografia principal és que els metges se tornen a la vaga. També destaca l'última hora que el govern...
va perdre 45 milions en la rebaixa fiscal en els més rics i Fulgencio Coll diu que l'Ajuntament de Palma ha fracassat en habitatge. També ja a última hora ofereix un reportatge titulat l'Esquerra ha anat ja diverses vegades junta a les eleccions a les Balears i Diario de Mallorca que en el seu titular principal diu els promotors denuncien
que més d'un miler de pisos estan aturats a causa de la manca de recursos hídrics, que els metges tornen a la vaga, que Fulgencio Coll vau a Vox amb vuit regidors a cort,
i més exigent a l'hora de pactar Palma serà port base del primer creuer de Four Seasons servei ferroviari de Mallorca disposaran d'un copilot electrònic punter per guanyar seguretat
i la successió de temporals deixa en terra els pescadors i, per tant, pugen els preus. Aquests són els principals arguments informatius que mos ofereixen hores d'ara aquestes catxaleres que vos...
repassàvem aquí cada dematí el bon dia i bona vida. I en els nostres estudis ja hi ha en Joan Mir disposat a fer-nos una anàlisi d'aquestes qüestions de sexualitat que trobem més pertinents a analitzar. Joan Mir, molt bon dia.
Oh, bon dia. Jo he arribat abans i he sentit la teva entrevista a Ana Xialin i voldria fer un estrambot aquí. És el canvi que s'ha produït o s'està produint o s'ha de produir encara més fort de percepció dels immigrants xinesos.
Tots han vist les pel·lícules de l'Oeste que xinesos, així, la gran avalanxa de xinesos se va produint als Estats Units per construir els trens que anaven de...
de travessar en els Estats Units de l'est a l'oest i per arribar a Califòrnia i tot això i aquesta imatge d'un molt semblant en els immigrants espanyols a Alemanya i en els marroquins que venen aquí a
per el poble a cuir patates, etc. Llavors, ja en temps nostre he viscut, hem viscut l'època en què associàvem els immigrants xinès amb el propietari d'un restaurant xinès. Era el que nosaltres...
Teníem a dins esquiar. Primer restaurants, després bazars, no? Sí, sobretot restaurant, quan ja era estudiant de Barcelona, era una festa, tenir el vespre anar a sopar un dia en xines, fora del seu i de totes aquestes històries oficials.
I ara, una notícia, perquè mos fa sens idea d'escanvi que s'està produint. A la Xina, en aquests moments, hi ha entre dos i tres milions d'enginyers formats a les universitats nord-americanes.
i que, mira quin canvi s'està produint, és a dir, han agafat d'Occident lo millor de lo millor, que són les grans universitats americanes, per tenir una infraestructura tecnològica humana, diguéssim, de capital humà, i que és el que està empenyent fort...
el desenvolupament que també hem viscut nosaltres a l'època en què d'Orient bàsicament teníem el Japó que no feien res de nou però copiaven tots els cotxes tots els invents que hi havia a Occident els copiaven i els feien més baratos i això ara s'ha acabat això ara
la Xina és una cap de mantera en la investigació en les noves tecnologies en el GPT que han inventat ells millor que el nord-americà
I a veure amb les tecnologies militars que volen posar un transatlàntic en portaavions amb àrbitres, diguéssim, milers de tonelades allà de dalt,
a una ciutat volant, diguéssim, tots els generals que ja he sentit que deien que això era una barbaritat, que no podria ser, però a més a més, si d'aquí 10 anys, 15, són capaços de fer-ho.
han de començar a veure xinesos com veiem els americans fa 40 anys turistes rics que venien aquí cults molt tecnològicament molt avançats veiem els americans que duien
una radieta dins la butxaca, l'escoltaven a la platja, i ara nosaltres veurem això el mateix, ens són xinesos, que cada vegada tindrem més turistes xinesos, a part d'inversors i enginyers i informados.
amb lo nostre no, no, no encara hi vull aprofundir un poc més perquè efectivament bé, basta veure ara les grans ciutats xineses que són tenen gratacels impressionants edificis
que són futuristes i després trens fins i tot ara ja n'han tret un tren que volen que ja no toca servir és brutal abans era molt gran pregunta un economista a la Xina tenen més dòlars que als Estats Units?
no crec que tinguin més dòlars que als Estats Units, podria ser, tampoc no té gaire importància. El que és important és el que poden fer d'aquests dòlars. Si se posen a vendre dòlars o...
diguéssim, actius que estan dolaritzats, com accions o deute pública nord-americana, que l'han comprada en dòlars i és com si tinguessin dòlars, perquè si se ven se cobraran dòlars.
Això pot enfonsar, bé no, ja ha passat, que els països nòrdics, per exemple d'aquí europeus, davant les agressions americanes...
Varen començar sense dir res i sense fer potades a vendre deute públic americà i la majoria de rectificacions en Trump venen d'aquí. També fent es beneit, fent es beneit, li van dir que no venien de París.
I la Xina, si Suècia pot assustar en Trump, imagina't el que pot fer la Xina amb el seu potencial, que té una gran quantitat de deute públic americà. No exactament en dòlars, però sí en papers que equivalen a dòlars, diguéssim.
i bé, ja que diguem-ne també has tret el tema pareix que hi ha com un bé és un dels factors diguem d'aquesta època d'aquesta nova etapa d'en Trump que és com aquesta sortida de cavall però que després se modera amb sa relació amb Europa
Pare, és que hi ha bastanta recoïda de cable, que diuen, eh? Bastanta recolada, no? D'acord amb aquesta denominació de taco que diuen que és com una espècie de galina que se fa por i torna rere després de fer brevates...
Tot i que també n'hi ha que diuen que la seva estratègia és fer quatre passes en van, sempre més enllà del que se pot, i llavors se'n fa una enrere, que és allò que dèiem recol·licable, però en deixa tres més en van, tot i que no tornen al punt de partida. Sí, de tot armenys, suposo que te refereixes a discursos de... Ara de...
De Marco Rubio. De Marco Rubio. Bé, sempre en Marco Rubio no ha estat mai tan bèstia com en Trump a sort de fer declaracions. És un individu intel·ligent i que sap de política internacional i per tant no diu barbaritats. I efectivament...
N'hi ha que diuen que no hi ha per tant, hi ha altres que diuen que sí, que és una recollida de cap, que m'has dit tu, i bé, tant de bo això serveix per tornar les relacions a una situació normal dins d'aquesta tendència que ja va...
Començava, no va mai amb Biden, d'anar abandonant posicions a Europa i anar-les intensificant en específic el sindopacífic i aquella zona que se que pareix que interessa als Estats Units. Però jo crec que...
Ara mateix sabou que amb això d'Iran, que ha passat, que els nord-americans han hagut de menester les bases mediterrànies, les del Mediterrani que surten els avions, els portavions,
que se'n van cap allà, això no els han de, si els diguéssim de dur d'Amèrica, no, aquí tenen tot el conflicte i tot l'aliança amb Israel que els mantendrà, diguéssim, a Europa, ara.
no en la vocació imperial que tenien abans i bé, supos que amb un president perquè no serà tern aquest home amb un president més civilitzat supos que s'arribarà a un punt d'equilibri
en què, efectivament, Europa s'haurà d'independissar una mica, haurà d'agafar un poc ses regnes del seu destí, cosa que ara no té, entre altres coses, no ho té militarment, però bé, per una banda, els Estats Units que començarà, ha fet marxa enrere en Groenlàndia, per exemple, que és Europa,
l'han dit la relació que ell té en Dinamarca, que és la més intensa de totes les relacions que tenen els europeus amb els Estats Units, curiosament. I bé, se va adaptant en això, ahir el discurs d'en Marco Rubio, no és més que una...
un retrocés a dins d'aquesta agressivitat sense que, però, vulgui dir que a mi és la direcció de la política americana. I ja que han començat, diguem...
Per el món, després ja mirarem de proper mos. Topeia. En els països catalans i a Mallorca. Bé, no? Un parell de qüestions més relacionades amb l'actualitat internacional, com que parlem dels Estats Units. Què passa amb Cuba? Què està passant?
A mi el que em diu gent que pareix que està informada és que ja està fet, que Cuba ja ha pactat amb els Estats Units, que posaran un parent d'en... D'en Rubió. No, no, d'en Castro. Com a president. Ah, i llavors et serà com a Venezuela. Sí, sí, el model de Venezuela. I que ja s'han venut i tal. Però...
No ho sé, a més Cuba sempre resisteix. Venezuela podia agontar en el règim de Maduro anys i anys, perquè ja feia temps que els agontava. Cuba ha arribat a un extrem amb la pèrdua de Venezuela i la pèrdua de Rússia i de Xina. Sí.
que, per exemple, que no tenen benzina, el transport públic no funciona, no hi ha autobusos, és un verdader desastre. No pot aguantar Cuba així. Llavors, o bé el deixen esfondrar, en fi, quan la gent passi realment molta fam, acabaria el règim, perquè ja comencen a passar de fam. No sé si
Les dictadures tenen això, que aguanten molt més que les democràcies, en base a la repressió. En el període especial, és a dir, quan Rússia se'n va desentendre una mica, en anys 80 i escaig o 90 o una cosa així,
En el període especial, la gent m'explicaven que menjaven pegellides. Tanta fam que tenien. Allà no en havien menjadat mai. Crues. Crues, sí, sí, sí.
cuites, no ho sé, però a la banda és un port que té molta de costa i se pot banyar i tot això, i menjaven pagillins i rates. Això era l'extrema queix de la fam que van passar, però van anar a comptar. És a dir, que...
Ara pare que ja no pot ser, ens ha perdut la queixa d'aquests tres pilars que més al manco li donaven suport, sobretot amb petroli i més a més s'intenta fer amb Mèxic d'ajudar-los i que als Estats Units pareix que va aturat.
i llavors probablement el que passa Cuba ha passat a Venezuela i probablement passarà a l'Iran és que els Estats Units estan horroritzats per no repetir l'experiència de l'Iran aquí a Líbia
en què van anar allà, se van encarregar dictador, fill de puta, drets humans i totes aquestes coses, i el resultat ha estat catastròfic, és a dir, un desordre, un caos polític, a Líbia ja és claríssim que ningú comanda allà, que cada... Sí, sí, és un
Cada tribu té els seus rodols i no són interlocutors internacionals, han tornat en el neolític. Bé, això no ho volen repetir a Cuba i no serà per falta de ganes, perquè en Rubió és exilat, és fill de...
d'exilats cubans que devien deixar una fortuna allà i les ganes que tenen de tornar-se els papers i dir aquesta casa és meva són molt grosses però crec que primer primer aquest interès de mantenir sordre i fer una evolució controlada
Això diuen, eh? Joan, mira, monanam... Bé, feim una passada tan ràpida per Ucraïna. Ara vaig ser algun titular amb el sentit que l'exèrcit ucraïnès recupera la iniciativa. Però, clar, des de la... Diguem-ne, ja...
s'ha arribat en els límits. S'ha de dir que a Ucrania es pot ser que es recuperi i tingui qualsevol contra-attack i tot això, però la població civil no recupera res, estan passant un fred en cibern més fi de puta que ha hagut els darrers anys, amb 20 i tants graus que els fa estar a l'interior dels pisos
a 4 i 5 graus by zero, a s'interior, dins els pisos han de dormir amb aquestes temperatures, perquè no tenen ni una font d'energia d'electricitat intacta. Van fent arreglillos i coses d'aquestes per tenir els 10, els 20 o els 30% de la població amb electricitat, o tenir dues altres hores d'electricitat en el dia,
o coses d'aquestes, però no tenen ni una instal·lació que no hagi estat tocada d'una manera criminal, perquè això evidentment no és un arma de guerra, no els serveix vergonya la guerra, tenir electricitat en els ucranians és simplement per desmoralitzar la població i però és que no l'acaben d'aconseguir, és a dir, la població continua...
resistint i cada vegada més amputada en els russos Vinga, estat espanyol com estàs amb la salut de Ferro en Sánchez el capdavant de la presidència del govern ara mateix igual acabarà la legislatura
Probablement sí, perquè clar, l'alternativa és facilitar Vox, ja no dic en el PP, ja directament facilitar Vox, centrar en el poder, i això no ho evitaran, però ho retardaran tant com sigui possible.
i partits com el Partit Nacionalista Basc, com Junts, tindran la sensatesa de no posar en perill aquesta caiguda, aquesta entrada de Vox en el govern en tots els lluts, que ja veurem, de totes maneres, les pròximes eleccions no sé com ho aturaran. No, no, no...
no perquè ja li agradaria en el PP per a prescindir de Vox en pas que els altres tampoc no li ajuden és a dir hi ha encara una reticència molt forta a la gran coalició que diguin els alemans o que l'esquerra i suporta la dreta democràtica suposant que el PP és democràtic
que és molt suposant, però comparat amb Vox encara és un partit de govern, però no pareix que el partit de centre i els partits d'esquerra vulguin ajudar en el PP a prescindir de Vox.
i a l'altre costat que t'assembla la proposta d'en Rufián aquesta anomenada operació Rufián que de moment tampoc és que estigui convencent ni en els seus propis això de l'operació Rufián sí funcionarà
Sí, funcionarà. Seria Cança Operació Roca. Així no funcionarà. No, no funcionarà. Va arribar viva a les eleccions. Allà va ser una demacle. Però... Un català, maldependent, sigui foraster, al davant d'una coalició espanyola, malo, que dèiem els meus padrí...
no pot funcionar bé mai. De fet, ja li estan donant crebasses a marxes esforçades i no és per res més que és català i que ve d'un partit català. És molt curiós aquesta idiosincràsia que no arribem a entendre mai dels espanyols. D'acord, això per descomptat, això ja ho dono per descomptat. Però jo crec que aquí hi ha una altra...
Qüestió que també afecta just el que parlaves abans, PP, Vox, tal, que és el mapa electoral espanyol. Ara parla de tàctica, no tant de política, com de tàctica.
Perquè fins i tot, encara a dia d'avui, que els hauria de fer vergonya, hi ha polítics, polítics professionals, que parlen que la llei d'on mos perjudica o mos beneficia o tal.
haurien de dimitir immediatament perquè la llei no és una llei, és una regla matemàtica i, per tant, ni beneficia ni perjudica ningú. I no altera gran cosa els resultats. És que tindria 1,8 diputats, en té dos. I és que en tindria 2,3, en té dos. En el conjunt del Parlament Espanyol, com tu dius, hi pot haver una diferència...
que hi ha 4, 5, 10 diputats en total que enviarien de signe si s'ha explicat la fórmula proporcional però és que és gairebé proporcional els resultats solen ser gairebé proporcional aquí té doble de vots té doble diputat evidentment per tant diguem descomptant aquesta part el que sí que marca molt la tàctica i les coalicions
i on s'hauria d'estudiar bé és la distribució electoral és a dir no és una circunscripció única on s'hi evoquen tots els vots i a partir d'aquí proporcionalment s'hi distribueixen Aquesta proposta que va fer en Felipe González quan li vam parlar d'això de l'operació d'en
Va dir, sí, però primer haurien de fer circunscripció única i que s'hagia esquit 5% mínim a tot l'estat per entrar al Parlament. No, això és al revés. És a dir, si la situació fos aquesta...
Aleshores és evident que s'hauria de fer l'operació Rufián. Perquè si... Lo altre... Clar, aquí estem a estar en... Per exemple, ja que proposàvem i tal, que podem assumir...
la seva realitat de partit espanyol estrictament i, per tant, no se presentás ni en els països catalans, ni a Euskal Herrià, ni a Galícia. I llavors és que intentás fer el millor resultat possible a les castelles, a Andalusia, tal. Sumar el mateix, és a dir, m'explica, així sí que tindríem possibilitats.
Però, clar, si la gran aportació que tenen aquests partits és la de venir a Mallorca a llevar-li quatre vots a més, o anar a Catalunya a llevar-li quatre vots a Esquerra Republicana, o a Euskadi i a venir un a Bildu...
Vens a dir el que tots els analistes polítics un poc fins i que miren un poc lluny diuen, és a dir, no hi ha sortida sense una deriva federalitzant de l'estat espanyol.
Felipe González ho diu, diu això és anar cap a una Espanya confederal. És a dir, que cada regió, almenys coses històriques, tinguessin l'estatus d'estat que el tenen als Estats Units. És a dir,
Bé, jo parlava només de tàctica política actual. La meva proposta està claríssima. L'independència dels països catalans... L'estructura administrativa condiciona els resultats electorals. Efectivament, efectivament.
i a Pentura aquí a Cervalears tenim un dels casos més extrems i que no seré jo a qui si pronuncia en contra que és que Formentera
tingui un diputat... Un senador. No, o un diputat en el Parlament de les Illes de València. Ho dic perquè... Un diputat autonòmic.
Hi pot haver qui digui que un diputat per Mallorca costa 30.000 vots i en canvi Formentera costa 1.500 vots. Bé, d'acord, però hi estem d'acord. Respecte al territori, també els diputats d'Elvissa i de Menorca...
tenen més d'això i a qualque moment jo crec que ja s'ha plantejat la qüestió que en aquest moment a Eivissa ha duplicat la població respecte de Menorca i continuen tenint els mateixos o fins i tot un manco si no comptes els de Formentera que el van separar
No sé si tens cap qüestió més que vulguis comentar, perquè mos queda poc minuts. Si no, en fi, digues si tens... Bé, a França, que és el segon món de notícies, ahir no vàrem parlar a totes les tertúlies i a totes les opinions, més que d'un tema. I ets assassinat d'un tal...
Ah, d'un feixista, no? D'un militant feixista, no? Sí, d'extrema dreta, digue-li el que vulguis, per part de... De l'extrema esquerra. De gent que formava... Havien estat membres de les joventuts, no sé, d'una organització d'extrema esquerra, i que ja desmantellades, ja d'això ens fem paràquia.
encara representen van dir coses interessants per exemple dins d'aquesta evolució de França en què l'extrema dreta i l'extrema esquerra estan molt significades tenen molt de pes perquè s'enduen més o menys que un terç dels vots cada un d'ells fan dos terços del Parlament francès
que així com l'evolució de l'extrema dreta era cap a moderar-se i és cada vegada més un partit parlamentari normal, l'evolució de l'extrema esquerra no era així, sinó que en qüestió d'aquestes, de la violència, per exemple, que l'extrema dreta en té per la màia,
Se n'empegueix i l'oculta. En canvi, es treu a Esquerra, treu pit i diu, sí, sí, més fort encara haurien de peguer. És una anàlisi que jo no coneixia, perquè no és un francès ni hi ha bit França, però que no deixa de ser curiós.
jo crec que una de les característiques de l'extrema dreta era la violència i pareix que allà cada vegada se n'empagueix més. És l'evolució que ha tingut l'extrema dreta d'en Le Pen, pare, en Marine Le Pen Fia, que ha deixat l'antisemitisme i cada vegada s'assembla més en Meloni, per dir-ho de qualque manera. Mhm, mhm, mhm.
Sí, tot i que en el final, bé, diguem, les formes evidentment són importantíssimes, no? I els fons també, i les polítiques que se desenvolupen, i en el final...
Ara tenim aquesta passa mundial, jo crec que ve del trauma de la pandèmia, de voler ser dolents, que està bé ser dolents, no?
No ve de res, to meu. El tenim dins dins nosaltres. Són dos milions d'anys que hem estat així i els parèntesis d'aquest darrer 150 ha estat un parèntesi. Tenim de dins les dues morals i n'hi ha uns que tenen més desenvolupada o no, per el que sigui, per la seva pròpia... I això és el que a mi em va...
Hi ha un llibre que recomana la seva lectura que se diu No pensis en un elefant que explica justament el comportament electoral a partir de sa moral i no a partir dels interessos que és una cosa que jo sempre m'havia demanat és a dir, com
hi pot haver gent que voti en contra dels seus interessos. Voten en contra dels seus interessos perquè voten segons la moral, no segons els interessos. És a dir, l'immensa majoria de gent vota segons la seva moral, és a dir, segons allò que ells farien. És a dir...
És més intensa Europa que la resta del món. Això ja no ho sé. Europa és un continent de valors i la resta del món és un territori d'interessos, sobretot. Això ho veu ara. Els que s'alineen darrere en Trump i els que encara s'entenen la nostàlgia de...
de la il·lustració, de la democràcia, que al cap a la fi són valors dels interessos, la democràcia. Sí, sí. Darrera qüestió molt ràpida, perquè no sé si mos donarà temps d'acabatlar tan sols, però bé, aterrar-me a Palma, concretament, no sé per què ara, aquest dia, se parla molt que...
El general Fulgencio, que ha estat desaparegut tot aquest temps, ara li ha pegat per tornar, ara diu que... Han plantejat el debat, com si jo plantejo el debat de si jo seré val o no, i comencem a parlar de si jo seré val o no. Bé, i doncs, diguem que un pot ser insinuació és que...
canviarien, et suporten el govern que apareixin en aquest cas de Margalida Proens es desacorda d'anar a Guardiola d'Extremadura i que no vol ni amb pintura no?
de Vox en el seu consell de govern cosa que en fi m'apareix molt intel·ligent per la seva part i molta favor dels valors no sé si ho fa per valors o pel que sigui però des de qualsevol òptica té raó si no el se vol eh...
Bé, aquesta idea que podríem tenir un balde que fos militar... Saps què hi ha darrere de tot això? Les enquestes que els donen, que pugen molt... No, no, i no només les enquestes, és a dir, la progresió electoral... Bé, això, la perspectiva d'un bon resultat, això és el que tenen.
però què han de fer? haurem de conviure amb què hem fet? serà un plaer combatre un bal militar posats a combatre no mos ho poden posar millor utilitzo una altra paraula perquè els militars solen guanyar els combats civils no, no, no tots els que jo he fet contra els militars els he guanyat jo i com a mínim són dos la insubmissió i el 31 de desembre ara bona
Joan Mira, moltíssimes gràcies. Molt bé, moltes gràcies a tot. Bon dia. Bon dia. I nosaltres ho hem de tancar aquí amb aquesta.
d'aquest humor, bon humor. Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, ja ho sabeu, vos convidam a continuar connectats a través de l'actualitat a través de Diari de Balears i continuar connectats aquí a Ona Mediterrània cada dia amb una programació ben interessant. I demà, a partir de les 7, de la redifusió que busquen 100 estels i a partir de les 8, el Bon Dia i Bona Vida. Salut, gràcies, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Busquen, busquen l'home més ric, l'home més ric per treure un passit. Busquen, busquen l'home més ric, l'home més ric per treure un profit. Busquen, busquen l'home més ric.
L'home més rinc per treure un passit. Busquen, busquen.