I brut, tot pa dins del sac. Un jardí de mans d'agnanja d'un poig opac. Troben els lloc, els més destacats. Un plaquetgellat que arrossega vidals al barranc. Collir els sorolls,
Per l'esperança de tornar a jugar. Li fan decidir que no sabria què era lluitar. Passeig per allà caput, un gos de formigó i quinta. D'aigua es vegeix una imatge del talon.
M'en lleveu que l'on desequilibre.
Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira quan rebenta l'aurel aplaudir quan veu passar borratxo el seu i desfilant amb dos guàrdies civils i un municipal.
I a la plaza d'edat res havia canviat. Per et a la historieta podrida d'un temps passant. I a la plaza d'edat res havia canviat. Per et a la historieta podrida d'un temps passant. Huil a lier, no s'agres desfiler.
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània que us acompanyarà fins les 11. Avui començam amb alegrí.
Tau, et sol de s'hora baixa, dint-s'horitzó, damunt la mar rissada, els avions. Tau, et sol de s'hora baixa, ferma i talent, maçala i marellada, sa pell. Espanya s'allà i una pluja suau de pols estel·lars.
Cau et sol de s'hora baixa i plàcidament la gent s'adulxa i omple els terres. Cau et sol de s'hora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estima tothom. Falla la corrent, les vineres no.
Ses vegades deixaven de riure i els dies s'acaben i els pas s'il·luminen, ses gòndoles entre ses tasses i alegria. Ses òrbites en sincrònia,
i els ovnis apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida.
Cau el sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la marrissada, els avions. Cau el sol de sora baixa, vermell i talent, maçala i marellada, sa pell. Els municipals, fes evident, van a portar bé sa gent.
Ses feets s'aixapen de riure i els dies s'atxaven i els pares s'il·luminen, ses góndoles entre ses tasses i alegria. Ses òrbites en sincrònia i els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida.
i alegria. Ses pees s'aixapen de riure i els dies s'acaben i els forts s'il·luminen, s'escondoles entre ses cases.
Avui és divendres 7 de novembre, diada de Catalunya Nord. Avui el programa Bon Dia i Bona Vida. Vos oferim en primer lloc un repàs a l'actualitat, com sempre, com cada dia ho farem. Començarem amb Diari de Balears.
Repassarem també les titulars que ens ofereix Hores d'Ara, Vila Web. A continuació, escoltarem de la veu d'en Francisca Grimalt una nova anàlisi com s'esquem os fa cada divendres. També tindrem en Laura Ribas, la nostra rebel i consentida.
Noves hiperes amb en Joan Lillo, música amb el món, Aina Mó, bon dia, poesia, amb en Pere Perelló i nom de Déu, i moltíssima actualitat i moltíssimes coses més que aniran desgranant al llarg d'aquestes 3 hores d'ara fins les 11 aquí a Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida. Començam en Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cart.
I Diari de Balees comença a encetar la seva portada dient que els agents de la policia espanyola que van discriminar i denunciar una professora per parlar en català seran jutjats per falsificació documental. Això se produirà en el jutjat número 4 de Terrassa.
També destaca el diari de Balears ara mateix en portada que Núria Cadenes guanya el premi PROA de novel·la amb qui salva una vida. La cooperació i el lideratge femení obren la segona trobada internacional.
de dones electes, dones electes de diversos punts del món, se troben a Mallorca per parlar justament de s'empoderament i de sa gestió que fan d'espoder ses dones. Dues notícies relacionades amb Més per Mallorca. Per un costat, Més exigeix el traspàs immediat de les competències agràries al Consell de Mallorca
i, més per Mallorca, proposa desmilitaritzar les Balears i un referèndum sobre la permanència a l'OTAN. Més qüestions. La Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública demana que els recursos que es destinen a la privada s'orientin a la pública per no acabar com els Estats Units.
i també recorda a Diari de Balears que s'ha convocat una concentració en defensa de la sanitat pública demà dissabte a Palma, a la plaça d'Espanya, a les 12 de middia. I Diari de Balears també informa d'algunes dades impactants que ha fet pública la plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública. Per exemple, que el 25% del pressupost
de l'IbeSalut està dedicat a pagar medicaments. Que les llistes d'espera en la sanitat balear superen les 103.000 persones. El 35% en demores de més de dos mesos per a ser visitats per un especialista i el 17% en retards superiors als sis mesos.
A les Balears també un 31% dels pacients té una assegurança privada, cosa que cal atribuir a l'augment de les llistes d'espera. De fet, les Illars Balears són el territori del Regne d'Espanya que té més persones assegurades a la seguretat privada. M'on anem ara?
Altres qüestions de l'actualitat, per exemple, el proper 11 de l'11 es podrà viure a la seu de Mallorca la Festa de la Llum, un fenomen lumínic únic a Europa, que també informa el diari de Balears que l'euroregió Pirineus Mediterrània organitza dos esdeveniments sobre la prevenció del risc d'inundacions.
i que el grup uscle neofeixista Identitas intenta captar menors d'edat a escoles de Palma. També destaca que el Parlament demana que es fomentin i promocionin els esports tradicionals de les Balears i Open House Palma obre una seixantena d'edificis en la cinquena edició
del Festival d'Arquitectura. També destaca que les Balears són el territori de l'estat on els estrangers compren més habitatges. Tot això ho trobeu a Diari de Balears, de Balears.cat. M'anam ara a la portada de Vila Web. Allà hi trobam una primera peça d'anàlisi d'en Josep Noelart, titulada Que ha passat...
el Tribunal Europeu de Drets Humans perquè vali l'arena i quin és el darrer cartuch que queda. També destaca Viloweb, que Núria Cadena es guanya el premi però amb una novel·la plena de pulsió ètica.
També, si res no canvia, desapareixerà. El Senat francès reclama mesures radicals per salvar el català i Pirineus Orientals té els dies comptats. Així es decidirà el nou nom del Departament de Catalunya Nord, explica Vila Web. Més qüestions, la lliçó.
d'emparputxades als diputats. Deixen de mentir, deixen d'adequar el relat a les seues conveniències, els demana aquesta víctima de la dana que ha declarat davant la comissió d'investigació que s'està fent el Congrés de Diputats. Tornem a la portada del diari de Balears, on anem fins a la secció...
D'opinió i allà mos hi esperen diversos articles molt interessants. Per exemple, el d'Anna Maria de Lluc Muñoz, titulat El nostre moment és ara. El d'en Joan Vicenç Lillo, els Estats Units d'Amèrica i el món. El d'Anna Lila Tomàs, la memòria del ciutadà Juan Carlos.
El d'en Rafael Borràs, macromagnituds de l'ocupació laboral versus la realitat de cadascú. I el d'en Joan Lledonet, una nova nació catalana, necessita Esquerra Republicana i Junts Units. Tots aquests arguments informatius i també d'opinió els trobeu a diaridebalears.cat. M'on anem ja a escoltar la primera secció del dia. Abans uns breus...
consells i mos hi posem.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. Nou a plec de relats d'en Amant Nolem. Quatre relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Fins demà!
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. Bon dia, oients d'Ona Mediterrània.
Avui voldria parlar de la relativitat, de la importància del que pone tu DNI.
Tot nosaltres hem sentit qualque vegada aquesta pregunta. S'ha semprada com a sentència final en qualsevol conversació sobre nacionalisme i colonialisme, quan aquella conversació la tens amb un nacionalista espanyol. I sempre la te fan en castellà, no falla.
Però jo m'agradaria parlar d'uns altres que també van tenir DNI. Els ciutadans saharauis, aquests ciutadans que el 1975 tenien més de 14 anys, els que havien nascut des del 1960 cap enrere, tots tenien un DNI. Tal qual el teníeu els que avui teniu 64, 65 o més anys.
I gran part de la resta de ciutadans tenen uns pares i padrins que també tenien un DNI. I algú els va demanar mai què ponet un DNI abans de prendre la decisió de vendre'ls com a ramat de granja? La gran gesta colonitzadora d'Espanya va s'afogir covardament en lloc de pilotar el procés d'autodeterminació que havia manat la ONU.
Durant dècades, l'estat espanyol va ser la potència colonial i administradora d'aquest territori. Aquesta no és una dada menor, sinó el fonament de tota la tragèdia actual. Com a potència administradora, Espanya tenia una obligació internacional ineludible.
davant les Nacions Unides. Garantir el dret inalienable del poble saharaui a l'autodeterminació mitjançant un referèndum.
Aquell tòtum revolutum de la marxa verda i l'alagonia d'un dictador, barratjat amb un becari que estudiava per dictador i que només un mes després s'hi va doctorar, ens obliga a demanar-nos qui va darrere aquest últim acte imperial que va esdevenir com l'acte d'atrició més gran.
Aquella decisió de l'abandonament no només va crear un problema, sinó que va fundar una tragèdia que dura mi segle, una ocupació militar on els drets humans són sistemàticament vulnerats. L'estat espanyol, que com a colonitzadora ha xuclat i xucla tota la saba a la col·la,
a la colònia, va obrir la porta a l'Espoli. I el que és més greu, avui la comunitat internacional, començant per la mateixa ONU i per la Unió Europea, semblen disposades a seguir els passos dels vells colonizadors.
mirant cap a una altra banda mentre s'intenta aniquilar per omissió la causa i l'esperança d'un poble que només demana justícia i llibertat.
La missió de Nacions Unides per al referèndum del Sahara Occidental, missió creada per celebrar el referèndum, l'única missió de la ONU que no té competències per monitoritzar els drets humans, per no veure la repressió al territori que suposadament t'ha d'alliberar.
L'abandonament de la ONU és un abandonament per omissió i complicitat, amb el silenci còmplice d'Europa i sobretot d'Espanya, violant tot quant de dret internacional tinguem. I tornem al principi, què pone tu DNI?
quan ets un indígena espoliat pel colón, quan vals el que et poden prendre, quan els teus drets i la teva cultura poden ser trepitjats i enfangats per l'estat colonitzador i els seus súbits, que se saben molt per damunt de tu, ja que ells no necessiten saber què posa el seu DNI. Ells són.
Per això els pobles que no ens deixen ser, els que ens volen fer callar la veu, han de fer unió en la lluita, ja que l'ogre que ens vol devorar és el mateix. Revelem-nos, la llibertat no és una utopia, amics, és una meta. Fins la setmana que ve, i perdoneu la meva veu d'avui.
Moltes gràcies, Anna Francisca Grimald. Ara escoltarem tot d'una entrevista que li feia a la plataforma Liou Joal Vida en Mateu Matas, en Xurí. En ella, ja ho veureu, parla de política i parla també de glosa i de cultura.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
en el nostre excel·lentíssim glosador Mateu Matachori. Mateu, molt bon dia, molt benvingut a aquesta casa. Bon dia, moltes gràcies. Que t'apareix si esclava amb la política del primer i després parlant de coses... importants, no? Sí.
En nom de la política també, malgrat tot, és molt important. Sí, i tant. Xurí, el primer de tot t'ha retirat de primera línia, per tant, de president d'Esquerra Republicana aquí. Per què i quin balanç en fas d'aquests anys?
Bueno, he de dir que el veurem de fer en present continu, m'estic retirant, perquè sí que és vera que ja han fet el Congrés d'Esquerra i ha deixat la presidència, però en conseqüència d'això, no directe, però sí, també som membres de l'executiva de Més per Mallorca i de la Permanent de Més per Mallorca, també han de venir un congressos
ha de venir un congrés aquest mes de desembre i per tant diguem que aniré abandonant les diferents funcions orgàniques que assumia i sí que és aquesta decisió d'abandonar una mica la primera línia si se pot dir que hagi estat, diguem sí que a dins del partit vaig assumir la presidència d'Esquerra
i vaig assumir aquest paper a Dinsmés per Mallorca, crec que he fet uns anys i que he fet una feina i que hi tenia uns objectius
que amb la menor mesura s'han complit i que crec que el país pot ser-me necessita, o si ment no, jo crec que me convé més ser en el 100% de moltes escenaris a les places, a les teatres, a la societat civil, que d'allà on envers són capaç de dir més coses.
De fet, Esquerra Republicana de Catalunya neix aquí, pràcticament a la pràctica, com una excisió del PCM, i sota esteu lideratge torna a ser matriu, per dir-ho de qualque manera, si ho paren dir així, o com a mínim conflueix de nou amb el que havia estat el PCM dins més. Com ha estat aquest retorn? Com ha estat la convivència dins més?
Compartiu l'estratègia i la tàctica de més o sou més partidaris d'aquesta línia de mantenir-se separats de qualsevol aliança amb les forces d'esquerra espanyola? Jo crec que...
Primer de tot, pens que si per exemple dins del PP històricament han pogut conviure tantes sensibilitats, i tot i que ara Vox sigui una opció electoral distinta, no deixa de ser salva dura del PP, és una sensibilitat més del PP,
jo trobava, i jo ho defensava així abans d'entrar en política, que exsobirant-me d'esquerres havia d'anar de la mar i que no tenia gaire sentit que el PSM i Esquerres, en aquestes anades i vengudes que tu comentaves històriques, anessin separats.
Possiblement tu i jo compartim ideològicament un tant percent molt alta en la manera de veure les coses, però és bastant possible que tu pensis que aquest ha d'estar aquí i jo pensi que ha d'estar aquí. I ens ho haurem de posar d'acord i ho haurem de posar a una coalició intermitja. Per tant, quan tu fas un acord, una coalició estable o no estable amb qualcú, si això és estratègic, cerca d'aquesta coalició intermitja.
Si aquesta coalició és tàctica, que crec que són les que han de fer amb aquesta esquerra alternativa espanyola, quant a nosaltres ens convé, nota el que hem de mirar, has de posar la taça allà on la volem.
i aprofiten molts de la força dels altres per dur aquesta casa allà amb nosaltres la volem. I crec que aquí pot ser que hi ha diferències entre les diferents sensibilitats que conviven a dins més per Mallorca. Així tot, jo crec que el balanç
és positiu i que no només que el queix sigui més per Mallorca sinó que amb Bildu, amb el BNH, amb compromís, és a dir, amb les forces sobiranistes de les nacions sense estat que compartim aquest estat espanyol està bé que la relació sigui estratègica i tan forta com puguem.
Clar, tu has estat també en els òrgans de direcció d'Esquerra Republicana en uns moments també, clar, molt importants, com a mínim molt importants, en algun moment segurament molt durs també, etc. Llavors, com has viscut tot això i sobretot en quin moment està Esquerra Republicana ara mateix? Cap alt de nivell nacional, ara, clar.
Sí, jo crec que tot el procés, diguem, el D7 i prèvia en el D7 i posterior en el D7 van viure aquesta onada i tots creen que ho teníem a tocar i potser fins i tot ho tocarem, però no ho acabaren d'abraçar. I crec que encara no hem decidit entre tots
si allò va ser una victòria o no va ser una victòria. O una autoterrota, com deia. Sí, i jo crec que allò, si ha de ser qualque cosa, o si no hem acabat de fer una feina ben feta, és que crec que no hem acabat de fer tots els aprenentatges que havíem de fer del primer d'octubre. A nivell del partit, pens que...
que hi havia una part positiva de locomotora i una part negativa que pot ser que la locomotora va perdre un parell de vagons ahir comentàvem amb un amic de fet que pot ser en aquest impàs més llarg del que molts voldríem que vivim allò que hem de fer és tornar a construir països catalans per la base països catalans a nivell social, cultural, associatiu, etc.
i que això desemboqui amb una onada, amb un embat polític que puguem fer l'Estat espanyol. Si pot ser més amb visió de països catalans, molt millor que si era la visió estricta de la comunitat autònoma del Principat de Catalunya.
Te deman ara, per acabar aquesta part d'aquest bloc de política, ja una part més personal. Com ha viscut en Mateu Xurí, una persona que no tenia cap interès ni cap vocació en base de venir un polític professional? Com ha viscut aquesta etapa de la seva vida? T'ha sorprès l'obrut aquesta política, com deien els meus pares?
Supost que no m'ha sorprès perquè ja venia un poc curat d'espans, però sí que segurament en el meu cas pot ser una mica diferent a la gent que ha començat militant i que a poc a poc ha assumit diverses responsabilitats. Supost que en el meu cas, però en qui ja era un nevou
pública, petita però pública, jo tenia el meu petit altavou i vaig entrar dins política ja assumint aquestes responsabilitats. De qualque manera jo a vegades penso
és a dir, per mi ha estat una sort i un privilegi i un orgull i no dic d'aquest aigua no em veuré pot ser d'aquí uns anys m'ha tornat a ingrescar i de fet no abandon cap projecte polític abandon estar al capdavant però jo seguiré militant i seguiré fent tot allò que me demanin ara també una part de sacrifici personal quan tu t'has d'entendre
amb tanta gent que amb una part d'aquesta gent t'hi comparteixen moltíssim però amb una part no hi comparteixes tant i t'hi has d'entendre perquè si no t'hi entens no som capaços d'avançar i de fer passes per en van i per una altra banda a mi a vegades he tingut la sensació de perdre incidència política
Perquè quan jo era en Mateu Xurí glorador, els meus missatges s'interpretaven i s'entenien d'una determinada manera. A partir del moment que en Mateu Xurí entra a dins d'una gavi de partit polític, el cant d'aquell ocellet a dins d'aquella gavi ja l'ha interpretat d'una manera diferent. I fins i tot, possiblement, aquest ocellet no canti de sa mateixa gavi. Ara t'anava a demanar això. T'has teat mai?
A vegades és difícil. Jo he intentat no auto-censurar-me, però segurament la censura més forta que d'aquí s'auto-censura. Si jo sí que entro amb una taula, negociant no sé què, i van tenir un acord...
Clar, llavors quan jo surto a plaça no puc dir el contrari, tot i que en aquesta taula jo he defensat la posició contrària. I jo crec que han de ser coherents i conseqüents. Si formem part d'uns òrgans que decideixen i discuteixen unes determinades coses, quan aquesta taula de negociació...
Adopta un acord, el que estava a favor i el que està en contra l'ha de defensar de la mateixa manera. Perquè si no això no és un projecte polític, és una qüestió de... són unes capelletes que van fent el seu camí. Crec que això moltes vegades ha estat un dels mals del nostre entorn polític.
Vinga Mateu, parlem ara de la millor cant improvisat del món, aquesta glosa mallorquina. Com està en aquests moments de salut?
Jo crec que bé, potser fa estona que no van anar al metge, saps? Veia'ls que penses que està bé i fa estona que no vas anar al metge i quan te fas una analítica comença a sortir colesterol, triglicèric, clacitúric i tot això, però jo crec que el reglador de Mallorca
viven o vivim un bon moment, crec que Sardor es presenta a moltes bandes. Potser aquesta afectació política, clar, no l'abandonarem ara, no? Ha fet que Mateu Xurí no sigui tant en els mitjans. Potser els mitjans també els fa pànic quan qualcú dissident se manifesta una mica més fort.
però crec que a nivell de circuit s'haurà d'estar molt sana, surten gloradores i gloradores, actualment hi ha un taller Naxaca, un taller Inca, un taller Viniselem, un taller Artà, un taller Manacò, a més d'això hi ha
Jo avui de matí era l'Institut de Sineu, fem molt de tallers a nivell escolar, crec que hi ha molta feina per fer per aquesta via educativa i hi ha glosades a bars, a teatres, a places, a associacions, etc. I per tant, crec que duim...
Tenim allà una bona pedrera, però jo te'n recordo a tu, no ho sé, en 16 anys, en 15 i tot, hi ha glosadors d'un cert nivell d'aquesta edat. Segurament som, jo, a vegades pecant de falsa molèstia, no? I a vegades pecant de prepotència, però jo crec que som a un...
Si no som en el millor moment, qualitativament, d'aquests cent anys, gairebé segur que som en el millor moment qualitativament. És a dir, tenim un glosador i glosadores capaços de fer coses espectaculars i capaços de glosar i d'interactuar en ser millors improvisacions i en ser millors improvisadors i improvisadores del món. De fet, hem tingut l'oportunitat de tenir-lo d'aquí, de tenir-lo
Cuballos, Bascos, Canaris... Per tant, jo crec que de cada vegada, com que hi ha més gent i hi ha més referents i la piràmide té tots els seus estats coberts, de cada vegada la gent comença de més amunt. És a dir, els que comencen en dos dies fan coses que a mi me va costar anys aprendre a fer. Hi ha una part que dius això està molt bé i per una altra part dius cabrons, no?
Però també aquest punt de gratitud i de veure que tota aquesta feina feta té el seu fruit. Després me'n vaig a Euskadi i els meus amics em diuen que més d'una quarantena de verdsolaris, en el seu cas, que són professionals, és a dir, que viuen exclusivament de fer verdsos.
Euskadi és brutal. És de qualque manera el nostre mirall. No que vulguem fer allò que fan allà, perquè a cada cosa ho hem d'aplicar i hem de tenir clara la situació social, històrica, política, etc. que tenim a casa nostra. Segurament aquí mai tindrem, ni en el govern, més favorable
que hi pugui per la llengua i la cultura, mai tindrem les ajudes institucionals que tenen allà. Primer de tot, perquè aquí no tenim un concert econòmic com allà. Allà, per solidaritzar-me la manifestació
més important en euskera, més que la música i més que el teatre. De fet, els mateixos versolaris fan fundacions per ajudar les altres disciplines artístiques a créixer. És impressionant
i els hem pogut compartir molt de camí amb ells i crec que me l'han aportat moltíssim a molts nivells. Per començar, feminisme dins la gloda, gloda crítica i gloda social i gloda política. Vull dir, això, si aquí ho tenim, és també per aquesta influència del versolarisme.
I no estaria bé aquí tenir, ja sé que no competiu, però tenir això com una espècie de lliga, de competició, de format així, no?, amb unes finals, com, no? Ara ensat era un meló, ensat era un meló interessant. Ah, estic ficant d'on no...
Per exemple, a Catalunya, que potser la tradició s'havia perdut més que Mallorca i Menorca, i diguem que les han tornat a inventar una mica, i això a vegades, clar, com que vas a Bolaplena i no els tires cap mort, en el bon sentit,
han copiat una mica aquest format. Jo crec, i el Vercedaris així ho diuen, si el Vercedaris accepten aquestes competicions és perquè saben que aquests concursos o aquests festivals que munten, que hi va tanta gent, són un aparador allà on mostren
allò que fan cada dia. És a dir, els concursos són per potenciar totes les estructures adversaris. Si hem de fer un concurs, si hem de competir,
per donar una dimensió social més alta a l'hora endavant. Si hem de competir per veure qui el més vol, potser no té gaire sentit, no? Perquè en el cap i a la fi, quan tu escoltes dos gloradores o dues gloradores, o quan tu vols diversos quadres, n'hi haurà uns d'un pintor que t'agradaran més que l'altre. Però per això no em porta gaire a puntuar amb un 9 i amb un 9,5 cada quadre, no? Per tant, crec que no molts hi hem de tancar,
Però en el cap i a la fi el combat no deixa de ser un simulacre i si tu estàs lúcid i fi i jo estic lúcid i fi farem un combat a dalt de tot. Si un dels dos trepitges l'altre segurament allò no acabarà de lluir.
exacte, es glosa fest això sí que és important que vagi creixent i que vagi agafant més força cada vegada sí, han fet tres edicions seguides cada any enguany el 2026 possiblement no hi hagi glosa fest
i així el 2027 és a dir, mos plantejam fer-ho bianual també perquè hem de pensar que som sermans que som i aquí també és una crida no?
aquesta ajuda que necessita el teixit cultural que a vegades el que necessitam de sempre dic, les institucions haurien de plantejar de posar tècnics en el servei de les associacions culturals no tant que donin subvencions sinó que tinguis un tècnic que pugui ajudar les associacions culturals que no t'obliguin a fer feina
per les quals no serveixen. I que no t'obliguin a fer feines burocràtiques i preparar-se a gent que, en principi, el que volen fer és creació poètica o creació artística o qualsevol altra cosa. Sí, sí. I dins d'això, els mitjans de comunicació, sobretot els públics, hauria d'haver, per exemple, un programa de glosa, especialment dedicat a la glosa, a la IB3, o no ho sé, o hauríem de fer en altra zona mediterrània un programa de glosa? Com hauria d'anar això?
Jo crec que sí, crec que en un determinat moment ho vàrem fer, no? Hi va haver uns programes a IV3 de la televisió pública, jo crec que si qualcú ho va de fer a la televisió pública, no que ara mateix els tirs vagin per aquí, però vaja, així tot si ho fa
crec que s'ha de deixar assessorar bastant per la gent experta en aquest tema perquè per l'han de posar una cosa molt fràgil a dins d'un mitjà de masses que actuen amb uns altres criteris i amb uns altres brands però jo crec que la televisió pública hauria de posar per fer un programa de qualitat de manifestació de cultura pròpia amb tota la dignitat del món
I ara pensava, tota aquesta tasca que feis per donar a conèixer la glosa i per generar il·lusió per la glosa, però deu tenir un efecte que és el creixement de públic. És a dir, no només hem de créixer en glosadors, sinó en gent que, per el que sigui,
cada vegada li agradi més... Clar, de fet tots aquests tallers que tenim en marxa no són tant per crear nous glotadors sinó perquè aquesta gent que ve a un taller de glotes durant deu sessions setmanals, quan ha acabat aquestes deu sessions
poc que no sigui glorador, per un especialista en glosa. I quan en Mateu Xurí faci una glosa hi ha, aquí ha fallat, aquí ha trobat l'idea bona. Per tant, tindrem un públic més educat, més exigent i tindrem un gloradors que s'hauran de sucar una mica més el cervell per convèncer aquest públic de que allò que fan és bo.
Per tant, és fer créixer una mica aquest engranatge, aquesta dimensió social de públic, glosadors, aficionant més directes. Avui pot ser l'Associació Glosadors de Mallorca som uns 35 glosadors.
però a més d'aquest 35 ha un segon cercle de 200 persones que hi són sempre i això aquestes persones són tan importants com els mateixos agloradors si aquí podem anar ampliant aquests cercles i podem anar creant aquests cercles concèntrics de cada vegada més grossos però més a prop del nucli faran créixer aquesta dimensió social de la glora
I ara pensava també en aquesta idea de la presència de la glosa en el mitjà de comunicació, la vostra presència d'en Maribel i teva a l'última hora, jo crec que és important, també recull una tradició, perquè hi havia en Pere Gil, que jo el vaig conèixer, i no sé, i altres, però vaja, que ara ja està molt consolidada, ja no, és com un punt, això que tu des, també...
segurament dius coses que ningú més diu damunt de l'última hora, no? Sí, tenim els antecessors en Pere Gil Catoder, en Miquel Julià, en Joan Guaita i també de la part del diari de Balears que hi havia en Pere Capellà, en Llorenç Mora i jo vaig tenir el privilegi de ser successor d'en Lloren Mora, quan en Lloren Mora el 2004
crec que era el 2004 que va morir i el 2006 com hem de fer glòda diària en el diari de Balears que després passa a Sara Balears i després pegarem el vot a l'última hora jo crec que és positiu que la glòda sigui a la premsa i m'ho es topa amb molta gent que diu molt bé la glòda d'avui o a vegades quan el tema que toca després
Pinós i Litreus Punta, crec que és una glora més pausada i més pensada allà on segurament és allò més semblant a un article d'opinió.
Vinga, ara ve l'atracament, que supos que com que te'l fai cada vegada, ja no sé si aquesta vegada te sorprendrà gaire, però vinga, tanca tu l'entrevista amb una cosa. Tens la càmera aquí, me pare. Diu, vinga, tanca l'entrevista, que la càmera és aquesta i això serà una festa perquè si la gent està trista trobarem una altra pista per motivar-la de nou, perquè aquell qui va amb el Brou segur que s'emociona i pot venir en persona perquè aquí sempre se cou la vida
i el dimoni de jaqueta d'en Toméu, perquè això no me sap greu dir-ho, perquè és idoni, i enyorarem Sant Antoni i tornarem a glosar tot allò que hem de pensar d'una manera segura perquè aquesta és la cultura que no ho pots imaginar. Per tant, ara ja m'atur, que en Xurí també s'atura, però així tota la cultura té present i té futur.
Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida, dona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. Tot d'una vós farem un altre repàs a l'actualitat en titulars de diversos mitjans, però aquesta setmana se produïa una notícia important i és que un grup de joves s'ha organitzat per fer un correllengua
que recorri tots els territoris dels països catalans que travessi des de Salses fins a Guardamà i des de Fraga aproximadament fins a Maó. Per tant, una notícia important, escolta'm la presentació que es feia a Mallorca, precisament en aquest cas a Can Alcover, la presentació que feien aquest grup de joves
i que escoltarem com a mínim la primera part.
Això ho fèiem... ...de l'entrevista. De l'entrevista. M'ha fet impressió, perquè jo també ho va passar quan li has preguntat si continuaria en política. És una activitat que va néixer aquí, a New York, en 1995, inspirat en la còrrica dels Païs Bats i en la flama olímpica, que en aquell temps era molt present.
i s'han ajuntat aquests dos conceptes per crear Estonia Correlingua, que aquí a Mallorca ja sabem com funciona. Després, això se va estendre a Catalunya i al País Valencià en un altre tipus de format.
En aquests moments, perquè ho sapigueu, està fent la mateixa roda de premsa, la portaveu de Catalunya, la portaveu del País Valencià, perquè ho volíem anunciar a la mateixa hora en els tres territoris per donar aquesta imatge de germanor. Aquest cor de llengua germanat que vos presentam avui és a les més ambiciós que s'ha fet fins ara. Una proposta que vol anar més enllà.
unir més vows i fer bategar encara més fort la nostra llengua. En l'esperit del corollingó germanat i del compromís que sempre ens ha mogut, neix una carrera de relleus festiva i no competitiva que recorrerà més de 1.500 quilòmetres, unint pobles i ciutats, de la Catalunya Nord a l'Alguer, passant per Catalunya, el País Valencià i les quatre Illes Balears.
Entre el 9 d'abril i el 5 de maig del 2026, la flama de la llengua farà de 7 etapes, atrevessarà més de 500 municipis i s'aturarà gairebé a un centenar d'ells a fer actes de rebuda, amb un missatge d'unió, d'esperança i de celebració. El Correngua Germanat, al Cap de Vall, és un moviment col·lectiu, una festa que ens convida a tots a córrer, a participar i a fer viva la llengua arreu del nostre territori.
La defensa i l'ús del català són valors compartits per una gran part de la nostra societat. Tenim a les mans una llengua viva i depèn de nosaltres mantenir-la en moviment. Per què no hauríem de ser precisament els joves que impulsem el canvi? Un grup de joves que ens hem juntat. Hem posat les mans i la suor per fer això possible.
perquè volem situar el català al centre de la vida quotidiana amb una mirada positiva, oberta i participativa. Al corredengui pot participar tothom, siguis nascut aquí, nascut a fora, venguis d'on venguis, tinguis els llinatges que tinguis o el color de pell que tinguis. A més que reivindicar, volem celebrar. A més de resistir, volem viure plenament en català, a tot arreu i en tothom.
Estimar la llengua és estimar la gent que la parla i que la vol fer créixer, és cuidar allò que ens identifica i ens arrela el territori. Per això, perquè està abert a tothom, ja comptam amb el suport de milers d'entitats arreu de tots els territoris, entitats esportives, entitats socials, estudiantils, institucions i empreses.
Com funciona aquest correllengo? El correllengo té un funcionament que aquí a Mallorca ja coneixem, però per qui no ho sàpiga, la flama començarà a Prada i els corredors de Prada el duran fins al següent municipi on a la frontera se trobaran els corredors del següent que agafaran la flama i la duran fins al seu municipi. Quan arribi la flama, se llegeix un manifest, se fa una celebració
on hi participen totes les entitats d'aquell municipi. És a dir, si en un municipi hi ha un club de futbol, unes quantes entitats que fan feina per la llengua, per la cultura, un club d'escacs i un club de petanca, tothom hi participa. Si en el poble hi ha un club d'hípica, donant la flama en cavall. Si hi ha un club de ciclistes, potser la donen en bicicleta, i si no, corrent.
Us animem a tots a sumar-vos-hi i a fer córrer la llengua. Entitats, institucions, escoles, clubs esportius o la ciutadania, cadascú pot aportar la seva. El català és la nostra força col·lectiva, és la força d'un poble que avança. La implicació de cada persona es clau per transmetre un missatge de germanament, de suport i d'estima per la llengua. Participeu al Correllengua Germanat, corrent un tram o assistint en els actes de reguda de la flama.
Cada gest compta, cada pas suma. Posar-vos en contacte amb l'entitat més propera que tingueu en el vostre poble o amb nosaltres a través de la nostra pàgina web o a les nostres xarxes socials. Cada tram en si, cada tram és un si a la llengua. Un pas endavant per fer-la viure amb força i a il·lusió. Moltes gràcies.
Bon dia i bona vida. Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
Fem un ràpid repàs en els titulars de la premsa i monenam cap a la nostra rebel·li consentida. Els agents de policia espanyola que varen discriminar i denunciar una professora per parlar en català seran jutjats per falsificació documental. És la primera notícia que encatzala ara mateix la portada de Diari de Balears.
També diu diari de Balears que na Núria Cadena es guanya el premi pro de novel·la amb qui salva una vida. La cooperació i el lideratge femení obren la segona trobada internacional de dones electes, més per a Mallorca proposa desmilitaritzar les Balears i un referèndum.
sobre la permanència a l'OTAN i la Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública demana que els recursos que es destinen a la privada s'orientin a la pública per no acabar com els Estats Units. On anem ara a Mallorca Daily Bulletin que fa una crònica com a peça més destacada titulada El foc de Putin, un inspector de policia assustat i l'operació
de dos anys contra l'organització de narcotràfic de Mallorca. També fa incidència el Mallorca Daily Bulletin amb els incidents d'aquesta darrera tempesta Palma i Calvià fortament afectades per la forta tempesta que arrasa Mallorca. I també...
Destaca en Mallorca Tele Bulletin un vídeo d'un avió de combat FD-8 fent acrobàcies sobre Palma. Anem ara a la portada d'última hora, l'edició en paper, que publica una sèrie de fotos curioses, la primera de les quals, la grossa, dedicada a l'adeu al carril bici,
de Blancarna, i és que Cohort ha anunciat que desplaçarà en el carrer 31 de desembre el carril bici que ara mateix travessa el carrer Blancarna. El titular principal és per AireEuropa, que diu que li quida un any abans el préstec estatal de 475 milions, i és que Turkish Airlines hi ha entrat en l'accionariat, ha comprat un 25%.
La Caipa, lliure seus premis anuals a Mó, i dues fotos en clau, diguem-ne, esportiva, una política esportiva. En Milell i en Nadal, amistosa trobada a Miami.
Rafael Nadal, que se fa una foto amb el president argentí. I d'altra banda, desafiament mundial. El Palma Futsal se cita avui amb el Penyerol a la recerca de la seva tercera intercontinental.
I Diario de Mallorca, Turkish Airlines, compra el 26% d'Aire Europa, que cancela el préstec de la CEPI. La tempesta descàrrega a Mallorca. L'OIP exigeix l'exclusiva de la xarxa pública per als seus alumnes de medicina. El carril bici de Blancarna passarà al carrer 31 de desembre i els dubtes sobre un pèrit obliguen a repetir el judici
del nadó, del contenidor. Tot això ho trobeu ara mateix a les portades dels diaris d'aquí. M'anam ja a connectar amb la nostra rebel i consentida. Anam a parlar amb Laura Ribas.
Cau la calor a l'assafort, bombeja el ritme. No estem fent merda facilones i fem himnes. Se'n va el dolor amb l'olor a mar. Les primaveres demanen vida, l'estiu arriba. El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius. Estic fent temes i esperant per si som rius. Erem feliços amb mentides de mil colors.
Tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por. I vull tornar els meus impulsos, ser pràctic. Que si ella sona i ho tremola, lo màxim. Venen trompetes, no és di lespi, és Ainsley el sampler. En calma, brother, i ho volen simple. Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione. Volen que calli i que puja el tren. I aquella gent que em demana frases, que em diu que torna...
No se imaginen lo mal que em senc. Però avui ja passe del drama. Vull tocar el font, sentir que crema. Jo tinc set de vida, no de fama. No vull que un error siga un problema. Però avui ja passe del drama. L'autocompasió és una condena. Jo tinc set de vida, no de fama.
No vull ni la reixa ni la pena. Res del que passa és comparable a tu. La nostra eixida, home, si dones actes impuls. Tu eres rebel i consentida. Res del que passa és comparable a tu. Passa la vida. Res del que passa és comparable a tu. La nostra eixida, home, si dones actes impuls.
Rebel i consentida. Laura Ribas, molt bon dia. Molt bon dia, Tomeo. Com estàs? Molt bé.
bé, sí el divendres ja acumulàvem un cert cansament però bé, bé, bé, en forma tu també t'escolt bé, te sent bé sí, sí, jo bé Laura, com sempre tractarem qualque tema diguem-ne incòmode no temes fàcils aquí no fem temes fàcils efectivament
De què parlem avui? De que nosaltres estem bé, però molta gent no. Ja, ja. Anem a xerrar avui. Estan bé en termes relatius, eh? Sí, sí, sí. T'asseguro que se m'acuden maneres d'estar molt millor, eh? Però bé. Total. Sí, sí. Bueno, avui vinc a xerrar un poc de salut mental, però...
Donant-te un discurs un poc diferent dels que s'adona normalment. Sí. Bueno, està molt guai que s'arressa i s'haig començat a xerrar més obertament de tot el que té a veure en salut mental i amb els dos diagnòstics així més habituals que solen ser de pressió i s'ansietat, que m'encanta que s'hagi normalitzat.
però crec que l'anàlisi socialment de per què està passant això es poden fer des de moltes bandes i avui la farem des d'una que no és la més habitual, crec jo. Per xerrar d'això, duc una sèrie que ja té un parell d'anys, està a Netflix, que no, Cortar per la línia de punts, que és de Cero Calcare, que és un il·lustrador italià,
i en aquesta sèrie ell xerra molt amb el seu subconscient que està representat com un armadillo és una sèrie de dibuixes animats per adults i en aquesta sèrie es veuen diferents perfils psicològics amb diferents personatges i una cosa que m'agradava molt
és que ell i els seus voltants són de classe obrera i crec que moltes vegades quan se xerra de salut mental o inclús quan se gent rep ajuda a professionals se deixa un pot de banda la qüestió de classe és a dir jo no vull dir que se gent rica no tingui ansietat o no tingui depressió
però sí que té accés a uns recursos que seien de classes més baixes, no tenen o no tenim. I més enllà d'això, més enllà de recursos, les preocupacions són diferents, perquè no és el mateix que te passi. No sé què li es pot passar, que se te mori col cul i això no pugui sobrar i tinguis una depressió, per així dir-ho, que el teu problema principal és que no arribes a final de mes cap mes.
Llavors, jo venc aquí a reivindicar que tant des dels professionals, ara m'he tirat pedres damunt, però bé, que des dels professionals, com a tota la societat, hauríem de normalitzar un poc, veure de quin context ve cada persona, fins que se li fa un diagnòstic de trastorn. Però, és clar, doncs no ho sé, crec que és una cosa a tenir en compte, que al final...
Els factors materials que tenim influeixen també en com estan. I tant, i tant. Com sempre, dades. Ahà. I, bueno, és que, claro, l'altre dia jo vaig veure una notícia que es titula era que Espanya era el país del món amb més consum de benzodiazepines. Sí. Segons dades de la JIFE. Vale. Què passa? Que, claro...
Està molt bé dir això, però per què serveixen realment els benzo diazepines? O sigui, els benzo diazepines són una ajuda, un recurs que tu pots tenir com a... en un moment de crisi, t'aprens un a lo que sí, bueno, hi ha gent que sí que fa com el tractament més habitual, però realment a lo que t'ajuden has de ser productiu. Ja. O sigui, tu no estàs bé...
no tens temps per tractar-te però necessites seguir produint no sé si m'ho explico llavors allò que és titular m'ha preocupat bastant i he dit, bueno, vaig a cercar un poc com sempre, les dades, els signs que dono són els més actuals que he trobat
En 2021 es van consumir 110 dosis definides per dia per cada 1.000 habitants de benzodiazepines. Això val dir que aproximadament un 11% de la població espanyola està prenguent una dosi diària. Això equival a que uns 5 milions de persones a 2021 estiguen consumint una dosi diària de benzodiazepines. I a 2022...
va baixar un poc i se varen consumint 98,4 dosis diaris, que encara així, bastant. En 2024, a Balears, se varen donar... Aquí estem xerrant tota rata de salut pública, vull dir...
Aquí no entres a la medicina privada. Sí, i diguem-ne que són medicaments que necessiten prescripció mèdica, no? Sí, en teoria, i dic en teoria, les benzodiazepines tu no les pots comprar sense recepta. O sigui, realment, les benzodiazepines d'un grup de medicaments psicoactius
que funcionen com a depressions del sistema nerviós central i redueixen l'ansietat, ajuden a dormir més, són relaxants musculars, també, és a dir, per exemple, jo crec que el més habitual o que es recepta més facilitat és el diazepam, que és relaxant muscular, però és ben sa diazepina, també. Bé, ara he dit, anem a balears,
perquè normalment sol trobar dades de s'estat i tal, però sabia que d'això en trobaria també d'aquí. En 2024 s'han donat 337.608 amb bases de hipnòtics i sedans, que això inclòs s'esbensos i altres fàrmacs per s'insorni. I...
s'assenyala que un 6,2% de la població consumeix diàriament ansiolítics o sedans. Això són 76.000 persones només a Balears. I la dada que jo més m'ha preocupat és que els adolescents de 14 o de 8 anys a Balears es consumen habituals
s'estima en un 12,4% per a les dones d'aquest tramo d'edat. O sigui, per a les salotes. Brutal, brutal. És molt greu perquè realment duplica el percentatge habitual en adults. I m'apareix molt evident que realment hi ha una qüestió social quan són les adolescents.
No tots els adolescents. Sí, sí. Com també he vingut a xerrar un poc de qüestió de classe i en quin punt estem, he cercat també 4 o 5 dades. La primera, que és 10% més ric de la població espanyola, concentra aproximadament el 53,8% de la riquesa. És a dir...
d'un poc més de sanitat de tota la riquesa espanyola està un 9% de la població. S'1% més ric acumula entre el 22 i el 26% de la riquesa total. D'altra banda, el 50% més pobre només posa entre el 7 i el 8% de la riquesa. Mhm.
I a Balears, clar, he demanat també, he cercat, quina era, o sigui, dins les comunitats autònomes, com anàvem amb desigualtat de ricosos. Sí. I Balears apareix com a la segona comunitat amb major desigualtat, i el 1% més ric, acabar el 28% de les ricosos regionals.
D'altra banda, l'ombral de risc de pobres se situa a Ingresos inferior al 60% de la renda mediana, que això és com un poc més alt que la resta d'Espanya, i s'estima que hi ha unes 185.000 persones en aquesta situació. Fa por, eh? Fa molta por, sí, sí. Sí, sí.
Després, bé, també tenen poies de sombrat de pobresa un poc les dades generals, que en 2022 les persones amb... o sigui, la taxa de persones amb ingressos per davall de sombrat de risc de pobresa se va situar en un 20,4%, que és un percentatge bastant alt de la població. Eh...
Després hi ha un altre indicador que és el indicador ampliat de risc de pobresa d'exclusió social, AROPE, que a 2022 va situar que eren unes 12,3 milions de persones, és a dir, el 26% de la població. I a 2023 aquest indicador...
les balears se situaven al 20,6%, és a dir, un 0,2% més alt que a la mitjana espanyola. I el percentatge a balears de gent amb baix sombrat de pobresa era un 15,3% el 2022. O sigui, estem xerrant un percentatge de la població bastant elevat.
Sí, són dades que realment per un costat es carrufen i per l'altre mos haurien de fer reflexionar és evident que hi ha moltes coses que no van bé Sí, jo crec que justament això és el resum perfecte que hi ha moltes coses que no van bé Sí, sí
i clar llavors dins totes aquestes dades que mos has donat clar al final parlem de persones sempre eh
I ara referir-te específicament a totes aquestes al·lotes que d'alguna manera recorren en aquest tipus d'inhibidors, diguem-ne, de sentiments, etcètera. Clar, m'imagino que tu fins i tot coneixes gent que...
quin que és allò que fa que hi hagi tanta gent amb aquesta necessitat entre la gent jove i especialment dones jo crec que les dones ara els darrers anys crec que s'havia fet com un canvi no molt gran però un petit canvi però crec que és bastant evident que patim com a pressions estètiques i socials que et som o no
I, clar, aquí també s'ha de tenir en compte que molts de trastorns que fins ara se xerraven com si fossin independents, és a dir, tipus la bulimia, l'anorexia, com que se relacionaven més només amb el cos. Bé, cert, que se relacionaven només amb el cos socialment, no des dels professionals. Realment són trastorns que tenien un trastorn d'ansietat.
i d'una necessitat de control, des d'una autooxigència. Llavors, realment qui té més tendència a patir aquest tipus de trastorns són les dones. Històricament, al final, la pressió de moltes nostres coses, que no vull dir que els homes no la tinguin, històricament és més gran.
i Laura tot estem clar ara se'n parla molta de les xarxes quina influència creus que tenen les xarxes socials sobretot aquestes que TikTok i Instagram en tot això realment no m'he informat suficient però sí que qualque vegada he llegit articles i tal amb dades i te l'helita
I jo, a títol personal, sense ser professional de res, jo crec que deu afectar bastant. Jo ho penso i penso en jo mateixa si en 13 o 14 anys hagués tingut accés a un ventall tan ample d'informació tan diferent, tan descontrolada i com a exemples de tipus de vida i de persones que
que no són reals. O sigui, el problema és que a les xarxes se mostra moltes vegades una realitat com a molt normal o molt real que és gent que té un nivell de vida i uns coses que no són habituals. Exacte. Clar, llavors això genera com una pressió cap a un mateix i un descontent en la vida que tu tens i en el que tu pots accedir que...
jo hagués tornat la que probablement si hagués tengut xarxes amb aquesta edat de fet estem molt contenta de no haver-ne tengut i que quan em vaig tenir jo vaig decidir no seguir influèncer quasi ningú o ningú que s'ediqués només ha sigut influèncer és a dir, gent que fa receptes gent que fa coses gent que xerra temes concrets sí, de gent
que el que s'ha dit que has de fer publicitat a ser guapa o guapo i a mostrar els nivells de vida que tenen no l'he sigut mai per cuidar-me jo mateixa i això ha estat un acte d'autocures de dir això estic segura que no me farà bé i realment crec que hi ha molta gent jove que no li fa bé perquè tu estàs amb ton pare i ta mare que no arribes a final de mes tens 14 anys
i el que li estàs dient és que són uns vagos milioristes perquè és el que has escoltat a xarxa i no entens realment quin és el context social de la teva família ni entens de bomba i aquesta desigualtat ni entens que per molt que t'esforcis el més probable és que si el dia de demà tens un Ferrari li deguis una pasta en el banc que flipes perquè no te'l pot permetre també jo crec que també el punt d'aspiració nadal
se te distorsiona molt. És a dir, quan jo era joveneta, jo me deien estudia el que vulguis i fes feina el que puguis. I ja està. I jo m'haig criat amb aquesta idea de jo llegiré, estudiaré, tens l'oportunitat de fer-ho, que no tothom la té, i amb moltes facilitats vaig aprofitar-ho.
I ja aniré fent foina del que sigui. Aquesta aspiració, per així dir-ho, crec que és bastant tangible, és bastant realista. I, clar, quan totes la família normal, normal en tant que, quan jo no he tingut accés a tot això,
i bé, també perquè quan jo tenia aquesta no n'hi havia, però bé, quan tu t'has criat amb una ètica, amb uns valors, pot ser, no sé dir més tradicionals, però més senzill és de dir, vale, doncs que la vida realment, fer feina, perquè n'hem de fer, doncs anem a cercar una feina que no estigui molt malament, que ens ajudi a arribar, o ens permeti arribar a final de mes, si pots fer holgadament, doncs millor,
I tot l'altre, sí, no sé, jo no m'he criat mai dient, bua, m'agradaria tenir aquest cotxe. M'he criat dient, pues m'agradaria igual tenir temps lliure per anar a la muntanya. Com a igual, les meves aspiracions materials són més senzilles o són més de pensament d'abans. Sí que és veritat que una cosa que m'ho preocupava jo molt, que crec que és una preocupació normal, és el tema de l'habitatge. De dir, bua...
potser mai tindré una casa meva però mai he volgut un Ferrari o mai he volgut un rellotge que costa 3.000 euros ni m'ho he plantejat i sí que veig que hi ha molt de nins que potser no són molt conscients de quina classe pertanyen que les seves aspiracions sí són comprar habitatge per especular comprar-se uns cotxes
no sé fer com a mostra dels nivells de vida que tens o que pots tenir però crec que no és real igual que no és real tenir sempre un cos super normatiu i super musculat i la cara perfecta qualque dia t'aixeques i t'ha sortit un gra i qualque època de la teva vida te quedes més prim perquè t'ha posat una mica i qualque època engreixes més
Per què t'ha passat no sé què altre? I tot està bé i tot és normal. Però, claro, això és les xarxes. Ara jo crec que se comença a mostrar més i de cada vegada hi ha més... No vull dir influencers perquè, bueno, sí, influencers que estan mostrant més aquesta part un poc més humana i més de pressió perquè al final també jo entenc, no ho sé perquè no soc influencer,
Però si tu el que mostres tot arreu és perfecció, deus viure amb un estrès, una ansietat de fer-ho tot perfecte, de fer la teva vida per esquí perfecte, i que seien, no se doni, que ahir vares tenir malsons, no vares dormir i avui tens ansietat. Saps el que t'ho vull dir? Sí, sí. És com, doncs mira, quasi que prefereix ser jo que es dir que m'aixec un poc maravent i que la meva família són els meus amics.
Avui tenc un mal dia i vaig amb les meves ojeres per tot. Idò, Laura, un autèntic plaer per conversar amb tu, per analitzar aquestes realitats, que són dures però que són les que ens revolten. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tots. Divent res que ve, més rebel i més consentida. Efectivament.
Moltíssimes gràcies, Laura. Adéu. Adéu.
I want to be part of it, New York, New York. These vagabond shoes are longing to stray right through the very heart of it, New York.
I avui, més tard d'allò habitual les divendres, vos oferim la secció que ens proposa cada final de setmana, cada divendres, la Maria de Lluc Muñoz, escoltam-la.
i que espero que també vos interessin a vosaltres. Avui vos vull parlar d'una de les meves passions més constant, les campanyes electorals. Des de sempre m'han fascinat i és una de les raons que em van dur a estudiar Ciències Polítiques. Però he de confessar que les campanyes municipals són les meves preferides, perquè tot és més proper, més humà i més tangible.
Fa poc més d'un any, l'algoritme de la meva xarxa social va suposar que m'interessaria saber qui era Zoran Mamdani i, efectivament, no s'equivocava. Des d'aquell moment he seguit atentament tot el que ha anat fent aquest jove polític, ugandès de naixement i descendència índia, que va emigrar a la ciutat de Nova York amb la seva família quan tenia 7 anys.
Va ser particularment interessant la seva campanya a les primàries del Partit Demòcrata dels Estats Units per ser candidat a la batllia de la ciutat de Nova York, però no era el començament de la seva carrera política. Des del 2021 és membre de l'Assemblea de l'Estat de Nova York pel 36a districte pel mateix Partit Demòcrata.
Avui sabem que Saran Mamdami ha guanyat les eleccions municipals i serà el proper batle d'una de les ciutats més influents, si no la més influent, del món. La seva campanya segurament ha fet caure llagrimetes a tots els enamorats de la còmpol. Ha posat en pràctica una estratègia moderna, humana i propera, amb missatges molt clars i un ús impecable de les xarxes socials, vídeos curts, imatges de carrer i, sobretot, una connexió real amb la gent.
No només transmetia idees, construïa la comunitat, generava emoció i, sobretot, funcionava. Tant que, per sorpresa de tothom, el juny va uniar les primàries demòcrates davant d'un rival de PES, l'exgovernador de Nova York, Andrew Cuomo, que comptava amb tot el suport de l'establissement demòcrata, a pesar que havia hagut de dimitir després d'una investigació total que confirmava les acusacions d'assetjament sexual a 13 dones.
El missatge de Mamdami era directe i transformador. Cal fer de Nova York una ciutat on la classe treballadora pugui viure de manera digna. Com? Amb propostes concretes i que realment arriben a la gent. Virtuïtat dels autobuses urbans, congelació dels preus del lloguer, supermercats públics per reduir els preus dels productes d'alimentació i de primera necessitat, cura infantil universal, prioritzar la seguretat comunitària a tota la ciutat amb un enfocament integral i preventiu,
la construcció de 200.000 noves unitats d'habitatges assequibles, entre d'altres. I la gran pregunta, en quin pressupost? Amb més impostos a les empreses que facturen més d'un milió de dòlars i als milionaris que viuen a la ciutat. Tan senzill i tan radical com això. A més, Mamdani defensa amb força la protecció del col·lectiu LGTBI+, i condemna en fermesa el genocidi de Gaza, de manera que es posiciona obertament en contra de la política exterior de Washington.
Aquest tipus de propostes polítiques són els que fan alinear-se amb el socialisme democràtic de Bernie Sanders, a qui considera un gran referent, o la congressista nova yorkesa Alexandra Ocasio-Cortez, que li han mostrat un gran suport durant la campanya.
Però el camí fins a la victòria no ha estat un camí fàcil. Hem d'haver hagut d'enfrontar-se a una oposició fortíssima amb l'amenaça del president Donald Trump de retirar forces estatals i fins i tot de mobilitzar la Guàrdia Nacional de la ciutat si guanyava. I per si no fot suficient, Cuomo, després d'haver perdut les primàries, va decidir presentar-se igualment a les eleccions municipals com a independent, amb el suport de coneguts republicans com Elon Musk o el mateix president Trump, en contra del candidat oficial del Partit Republicà.
Una prova més que els interessos de l'establissement demòcrata i dels republicans no estan gens en fora. A més, Mamdami ha hagut d'enfrontar una campanya plena d'islamofòbia, amb figures com Elon Musk al capdavant, alimentada des de la xarxa de la qual és propietari i amplificada pels mitjans conservadors, amb el nou visionista americà absolutament en contra i els milionaris de la ciutat mobilitzant els seus recursos per aturar-li els peus.
Tot i això, m'hem de mirar a fer història. Avui ha estat una mobilització ciutadana per una campanya municipal sense precedents. Més de 100.000 voluntaris han participat activament en la campanya, que han realitzat porta a portes, que han arribat a més de 3 milions d'allars. A més, ha estat el candidat en qui més personatges rellevants, seccions del Partit Demòcrita, sindicats de treballadors i organitzacions de la societat civil s'han posicionat.
La seva estratègia ha combinat presència al carrer, comunicació digital efectiva i propostes concretes i transformadores que han demostrat que la política pot ser una eina per millorar la vida de les persones i ha aconseguit convertir la il·lusió col·lectiva en una victòria real.
Aquestes eleccions marquen un abans i un després per Nova York, una ciutat que ha decidit apostar per una valia progressista i valenta, que posa la justícia social, la seguretat comunitària i la dignitat de la classe treballadora al centre. I per molts, Jerome Mamdami no és només el nou balde de Nova York, és la demostració que la derrota no és inevitable, que davant l'onada reaccionària que s'excege el món encara hi ha alternatives reals, valentes i humanes. La seva victòria recorda que la feina ben feta dona fruit i que,
Malgrat tot, hi ha dies que els bons guanyen. I'm gonna make a brand new start of it.
If I can make it there I'm gonna make it anywhere It's up to you New York New York New York
Gràcies.
Bon dia, bon dia vida. Benvinguts al programa Noves i Parès d'Una Mediterrània. Som-hi!
A mitjan del segle passat i fins gairebé arribar al segon mil·lenni, els Estats Units d'Amèrica van organitzar i perpetrar violacions als drets humans als més alts nivells, organitzant cot d'estats militars, conflictes bèl·lits i intervencionisme polític arreu del món, en especial, però, a l'Amèrica del Sud.
Durant els anys 70 del segle passat, la majoria de països llatinoamericans tenien sistemes polítics dictatorials dint l'òrbita dels Estats Units d'Amèrica. L'exemple de Cuba va fer entrar la por al poderós govern nord-americà que aviat, especialment durant el mandat dels demòcrates, s'afanyaren en pintada democràcia, el que encara seguien sent governs titilles dels Estats Units d'Amèrica. A poc a poc,
Moltes d'aquestes democràcies anaren consolidant-se amb paràmetres socials més autònoms i avançats.
En tot, podem comprovar com la influència de la potència econòmica i militar que són els Estats Units d'Amèrica segueix sent poderosa. El darrer exemple el tenim en la victòria de Milley, quan pot dies abans d'aquestes darreres relacions legislatives el govern nord-americà aprovar una ajuda econòmica de 40.000 milions de dòlars amb el condicionant clarament exposat.
que només era canvi que aquest extremista ultradretà, que ara en diu en liberal, guanyés les eleccions. En l'exigència que se'ls solgués així sense més a Bolsonaro, o enviant immigrants a El Salvador, o amenaçant Panamà d'apropiar-se del canal, o persistint en l'amenaça i el bloqueig a Cuba, a Nigrau, etcètera.
Les accions armades contra embarcacions colombianes i venezolanes amb l'excusa que són narcotraficants només demostra, segons paraules del mateix president Gustavo Petro de Colòmbia, una manera d'actuar il·legal i mafiosa.
En el món, quan algú és acusat d'actes criminals relacionats amb el narcotràfic, per exemple, s'intenta detenir-lo, per jutjar-lo i condemnar-lo si és el cas i les proves. Quina mena de món seria aquest si les persones als països menyspreassin els processos legals, les lleis, com el fan els Estats Units d'Amèrica en aquest cas i en altres.
El seu president exibeix de manera grotesca i provocadora el seu tarannà intervencionista, d'aspiració en dictatorials, no només en aquest jardí de darrere com considera Amèrica del Sud, sinó a nivell mundial. I ara, especialment a l'Orient Mitjà, amb el seu indecent i igualment il·legal suport polític i militar al genocidi de Palestina,
per part de l'ocupant Israel. Els BRICS, com es coneix una agrupació d'economies mundials formada per Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica,
a les quals s'hi han afegit posteriorment l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Egipte, Etiòpia i l'Iran, engloben gairebé el 50% de la població mundial. Ni fins i tot en temps de Bolsonaro, aquest va qüestionar l'associació del seu país en aquest grup.
I és que el món s'organitza al cap i a la fi per progressar, per anar endavant, per molt que Trump ho vulgui evitar pensant només en el benefici propi. Make America great again, tot i que molt països. Molta gent ho pagarà car, pagarà cara aquesta política exterior dels Estats Units d'Amèrica.
Comitè Europeu de Solidaritat en la Revolució Popular Sandinista Dècima trobada europea de solidaritat en la Revolució Popular Sandinista Comunicat Els comitès i organitzacions de solidaritat en Nicaragua i la Revolució Popular Sandinista
Deuscalerria, Madrid, Saragossa, Andalusia, Illes Balears i Catalunya, França, Alemanya, Suècia, Irlanda, Dinamarca i Itàlia,
Ens hem reunit durant els dies 24, 25 i 26 d'octubre de 2025 a Arbúcies, Girona, per a celebrar la trobada europea i homenatjar el company internacionalista basc Ambrosio Mogorron i altres dirigents i activistes comunals nicaragüencs de l'FSLN, assassinats el 24 de maig de 1986 per la contrarrevolució.
3 dies de treball, 24, 25 i 26 d'octubre de 2025, Arbúcies, 3 dies de treball, coordinacions i retrobades ens permeten declarar que s'està avançant en la transformació cap a un món multipolar i policèntric, alien a les hegemonies i unilateralitats, lliure d'imposicions neocolonials, imperials i feixistes.
És urgent i necessari que el nou ordre mundial et sostenti en la pau integral en el món, on la justícia social, la solidaritat, la cooperació entre les nacions i els pobles transformin les relacions internacionals per a construir un món més pròsper, just, sostenible, en equilibren la natura i en pau per a les generacions futures.
Condemnam el genocidi contra el poble palestí que des de fa més de 70 anys està exercint l'ent sionista d'Israel amb la complicitat dels Estats Units d'Amèrica i la Unió Europea, exigint el respecte dels drets humans de la població palestina, la sobirania de l'estat palestí i la integritat del seu territori històric, des del riu fins a la mar.
Exigim als Estats Units d'Amèrica l'aixecament del criminal bloqueig a Cuba, imposat i mantingut des de fa més de 60 anys, i treure-la de la llista arbitrària de països patrocinadors del terrorisme. Rebutgem la presència i agressió militar estadounidense al mar Carib i particularment enfront de les costes de Venezuela i Colòmbia, atemptant contra aquest vast territori de pau,
Exigim als països membres de la CELAC, Comunitat d'Estat Latinoamericans i Caribenys, que encara no han denunciat l'agressió imperialista contra Venezuela, que actuïn en coherència a la declaració de la seva primera reunió el 2013, segon la qual...
Considerant que la unitat i la integració de la nostra regió ha de ser construïda gradualment en respecte al pluralisme i el dret, s'obrirà de cada un dels nostres pobles per escollir la seva forma d'organització política i econòmica.
Reconeixem l'existència i la feina del grup PRICS, una unió que representa una expressió concreta de cooperació, desenvolupament equitatiu i sobirania compartida entre nacions emergents. Aquest bloc ha demostrat que la integració basada en el respecte mutu, la complementarietat econòmica i la recerca d'un ordre internacional més just pot obrir camins cap a un desenvolupament sostenible i inclusiu,
Els BRICS han contribuït significativament a enfortir la veu del sud global, promovent alternatives financeres i polítiques que respecten l'autodeterminació dels pobles. El seu exemple inspira altres nacions a treballar juntes per un món multipolar, on les decisions globals reflecteixen verdaderament la diversitat d'interessos i cultures.
Ratificant la campanya, Nicaragua es respecta, la qual el CES, Comitè Europeu de Solidaritat en la Revolució Popular Sendirista, seguirà impulsant i que posa en evidència que el 27 de juny de 1986 l'Acord Internacional de Justícia
Condemnar els Estats Units d'Amèrica a pagar-li una indemnització superior als de 7.000 milions de dòlars per als danys causats per als atacs terroristes realitzats per la Contra a Nicaragua, creada i finançada per als Estats Units d'Amèrica.
Denunciam la intervenció de grups contrarrevolucionaris, auspiciats per instàncies europees i dels Estats Units d'Amèrica, que cercen promoure mesures coercitives i legals contra Nicaragua. Des d'Europa, el CES...
RPS ens aboca amb el treball de lluita de la comunicació per a rompre el bloqueig mediàtic exercit per als grans mitjans de comunicació, que estan sommeses als interessos del sistema neoliberal i el poder financer.
Aquests mitjans pretenen el control de la població d'una forma indirecta i encoberta, creant mentides i falses informacions sobre l'actualitat nicaragüenca, els avanços i èxits de la revolució sandinista, com també passa en la revolució cubana i la bolivariana.
donant suport a les reformes de la Constitució nicaragüenca aprovades aquest 2025, així com les adaptacions del marc jurídic de la Nicaragua sandinista, on es reafirma que el sistema polític de Nicaragua és un estat revolucionari, on el poble exerceix el poder de forma directa i on les entitats estatals estan al seu servei.
celebrant les estratègies de promoció d'inversions, comerç i cooperació que cercen el benestar de la població nicaragüenca, donant suport al sindicalisme de classe i al Front Nacional de Treballadors, on s'agrupen dones i homes que, en creativitat i organització, sostenen l'economia de Nicaragua.
Donant suport i donant a conèixer els èxits i progressos del govern sandinista en totes les àrees de la vida de la població nicaragüenca, amb el seu més de 40 programes socials, on et cerca la justícia social, l'equitat de gènere, millorar la vida i el benestar del poble de Nicaragua.
Amb aquestes polítiques i programes socials es garanteixen l'estabilitat macroeconòmica, el desenvolupament del talent humà, la consolidació de béns i serveis del sector públic, la recerca de nou mercats, destacant-se el protagonisme de la dona en cada un dels projectes i programes socials. Defensar amb el dret a l'autodeterminació dels pobles, la independència i la defensa de la seva sobirania nacional.
El nostre compromís és i serà per sempre la revolució popular sandinista i el seu govern de reconciliació en unitat nacional, liderada per l'FSLN i encatxalada per el copresident comandant Daniel Ortega i la copresidenta companya Rosario Murillo, que enfronten positivament els problemes i necessitats socioeconòmics dels i les nicaragüenques, transformant la república de Nicaragua, mostrant un futur millor multipolar.
Visca la revolució sandinista, visca Nicaragua lliure, Sandi no viu, la lluita segueix. Arbúixes, Girona, Catalunya, 26 d'octubre de 2025.
La professora Tania Harmer és una experta en la Guerra Freda i l'Amèrica Llatina. Ha investigat de prop el procés revolucionari a Xile i, a partir d'aquesta recerca, ha escrit el llibre Beatriz Allende, una vida revolucionària a l'Amèrica Llatina durant la Guerra Freda.
Beatriz Allende ha estat oblidada perquè les seves idees no s'alineaven amb el xilé neoliberal. Beatriz Ximena Allende Bussi va néixer el 8 de setembre de 1942 a Xilé. Era la segona filla de Salvador Allende i Hortència Bussi.
Es va criar Santiago de Chile en un ambient d'esquerres. Als 14 anys va començar a prendre consciència de les desigualtats socioeconòmiques del país quan va començar a acompanyar el seu pare en els seus viatges. Vam estar involucrats en activitats polítiques des de ben petits. El meu pare ens va animar a participar en política, a estudiar, a formar-nos. Va recordar una vegada.
Com el seu pare, va estudiar Medicina, va treballar en el camp de la salut pública com a pediatra i professora universitària. També va ser testimoni directe i promotor de les transformacions polítiques i socials que van tenir lloc a Xile, Cuba i a l'Amèrica Llatina durant aquelles dècades.
Quan Allende va guanyar les eleccions presidencials de 1970 com a candidat de la Unitat Popular, UP, va deixar la medicina per convertir-se en el seu secretari privat.
Beatriz Allende va ser membre del Partit Socialista Xilè des de jove. Es va enamorar de la revolució cubana. Després de la mort d'Ernesto Che Guevara, el 1967, va intentar crear una segona força guerrillera a Bolívia des de Cuba, formada per persones de diferents països. Va afavorablement el moviment revolucionari xilè del Mir. De fet, va actuar com a pont entre el Mir i Allende.
El cot d'estat del general Augusto Pinochet havia ensangonat el camí de Xile cap al socialisme. Contra la seva voluntat va ser obligada a abandonar el Palau de la Moneda, ordenat pel president Salvador Allende. Forçada a l'exili, va buscar refugi en una illa del Carip amb el seu marit, el cubà Luis Fernández Doña, i els seus dos fills. A l'Havana,
Es va dedicar a la campanya de solidaritat internacional en la resistència xilena. Però el 1977 es va suïcidar. Era una persona tranquil·la. Segons el que la coneixien, era forta i fràgil alhora.
La investigadora Tania Harmer ha recuperat la seva història i les seves experiències al llibre Beatriz Allende, una vida revolucionària a Amèrica Llatina durant la Guerra Freda, traduït per Vicente Lane. Acaba de ser publicat en castellà per l'editorial xilena LOM, LOM.
Harmer ha investigat a fons l'impacte de la Guerra Freda a Amèrica Llatina. Ha escrit extensament sobre el procés revolucionari a Xile a la dècada de 1970. L'impacte de la revolució cubana a l'Amèrica Llatina, la contrarevolució i la diplomàcia entre països llatinoamericans en el context de la Guerra Freda, les xarxes de solidaritat, així com les dones i el gènere. Diu l'escriptora Tania Harmer.
Mentre escrivia el meu llibre sobre el govern de la Unitat Popular i la Guerra Freda, vaig trobar el nom de Beatriz Allende. Havia participat activament en les quatre campanyes electorals del seu pare, Salvador Allende. Estant al capdavant de totes les mobilitzacions i converses, tenia curiositat per investigar el seu paper com a dona i revolucionària.
Quan vaig escriure el meu primer llibre, hi havia molt poc escrit sobre Beatri Tallender. Com he dit, em va fascinar i em va fer pensar més sobre la generació revolucionària de la qual formava part. També em va treure la idea d'escriure la història des de la perspectiva d'una dona i d'entendre què significava ser una dona revolucionària en l'època del Che Guevara.
Aquest llibre em va donar una nova comprensió de la dimensió humana i les realitats quotidianes de la Guerra Freda a l'Amèrica Llatina. La naturalesa de la vida quotidiana era profundament política. En aquest context, les dones van recuperar el protagonisme, lluitant pel canvi en què creen apassionadament. Beatriz és la protagonista i el símbol d'aquesta lluita.
Voldria destacar el seu fent compromís en la justícia social i la transformació, així com la seva lleialtat als seus amics, la seva família i la revolució. Estimava profundament el seu pare, però alhora era honest i clar amb ell quan no estava d'acord amb el que deia.
La relació entre Salvador Allende i Beatriz es basava en la confiança i la lleialtat mútues. L'11 de setembre de 1973 va tenir el cor trencat quan va haver de deixar el palau de la moneda, deixant enrere el seu pare, el president. Només el fet de ser dona...
Només pel fet de ser dona va haver de treballar més dur per entrar a la facultat de Medicina, ja que només el 15% de les sol·licitants eren dones en aquell moment, però va destacar a la universitat, va ser molt bon estudiant i els seus companys de classe la van tenir molt en compte.
Més enllà d'això, Beatriz i aquella generació d'estudiants de Medicina en general estaven convençuts que la salut estava vinculada a les condicions socioeconòmiques i que la medicina i l'atenció eren part de la solució a la desigualtat i la pobresa.
Als anys 60 i 70, la presència política de les dones a l'esquerra va augmentar. Participaven en els debats que sorgien en el moviment d'estudiants, en les mobilitzacions i iniciatives que es duien a terme per expressar suport als candidats i eren actives en partit polític. També s'encarregaven de distribuir aliments i subministraments per combatre l'escassetat. Però...
També cal dir que gairebé no hi havia dones líders. Per aquest motiu, el paper i el protagonisme de les dones ha estat en gran part oblidat. Per tant, considero important recuperar aquest protagonisme i reconèixer la seva contribució al passat. Fins i tot a la dreta, les dones van tenir un paper cada cop més destacat en la política. Tot i que les seves intervencions sovint es van posicionar com a apolítiques,
Van ser actors clau en l'auge de l'oposició a la Unitat Popular, per exemple. Malgrat el paper destacat de Beatriz en la política xilena i en el govern de Llende, ha estat oblidat. D'una banda, perquè va morir molt jove en mida de la dictadura. Va ser criticada per suïcidar-se.
A més, milers de xilens van desaparèixer, van ser detinguts o van ser a la presó. D'altra banda, Beatriz Allende ha estat oblidada perquè les seves idees i propostes polítiques no encaixaven amb el xilè neoliberal de la postdictatura.
No hi havia lloc per recordar Beatriz i activistes com ella. En el context de les protestes i la primavera feminista que va tenir lloc a Xile el 2009, aquella generació revolucionària i, sobretot, la participació de les dones va començar a recuperar-se a Xile.
El seu llegat sembla més costenat així avui dia que fa dècades. La dreta vol reescriure la història i encobrir la dictadura cívico-militar. El meu llibre sobre Beatri va ser, en part, un esforç per entendre per què tan xilents van creure i van lluitar pel canvi en els anys anteriors al cot d'estat. I després...
per què i com la gent va lluitar contra la dictadura, com va afectar les seves vides quotidianes i per què és important no oblidar mai els seus crims.
I bé, fins aquí avui el programa de Noves i Perès d'Ona Mediterrània, un programa que podem editar i emetre gràcies a la participació, al suport dels socis a Ona Mediterrània. Vos animam, si encara no ho heu fet, a donar aquesta passa, a donar suport als mitjans de comunicació d'aquí.
Així és que res, fins d'hivern, res qui bé, a les 9.30. Gràcies per escoltar-nos i salut.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excelents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De vola el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Bona nit!
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia. Festa sòcia.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns, tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Bonjour. Excusez-moi si ne parle pas bien le français. Je chante, accompagné de Toti Soler.
La primera chanson, c'est... Par que s'hi ve. Per que vulgui. Bonjour. Bonjour Aïna.
Bonjour, Aina. Ara. Ara. Me sents, ara me sents. Bon dia. Bon dia. Oh, bonjour, no sé jo què dir. M'havien posat la cançó un poquet avançada, però, en fi, és igual. Nos agrada escoltar-ho tot. Nos agrada escoltar-ho tot. La culpa és d'estar nit de sol. No, no, la culpa és d'estar bé.
Malgrat aquest bon jo, crec que tothom ja sap aquí de dir-me que s'ha sentit, no? Sí, si no, no m'és preocupat. De bon jo, a veure el pisgat, no? Sí, ja, es comava el pisgat a mi, no? Encara l'hebre a mi, a mi? S'ha cansat.
Ho havia aquell dia perquè vull, perquè tinc ganes que plogués. Sortia allà de casa perquè vull, perquè tinc ganes que sortís. Tenia jo un paraigües perquè vull, perquè tinc ganes de tenir. Vaig dir-li de tapar-la perquè vull, perquè tinc ganes d'ajudar.
va dir-me encantada. Perquè vull, perquè tinc ganes d'encantar, va rapar-se a mi. Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar, vam viure un món preciós. Perquè vull, perquè tinc ja ganes de viure, després varem parlar. Perquè vull, perquè tinc ganes de parlar,
Vam volar pel món perquè vull, perquè tinc ganes de volar. Vam sentir un món nou perquè vull, perquè no m'agrava que...
i el vam veure millor. Perquè vull, perquè sé que és millor, vam menjar el més bo. Perquè vull, perquè sé que es pot menjar, vam viure amb gent preciosa. Perquè vull, perquè estic tip de la contrària, tot era meravella. Perquè vull, perquè estic fart de fàstics,
Tot tirat de tothom, perquè vull, perquè tot és de tots, i a caure la cançó, perquè vull, tot comença... Perquè vull, tu ho feies de tècnica d'un programa que se deia Perquè Vull, també. Sí, sí, feia de tècnica un programa que el feia en Miquel, ai, en Miquel, en Rafael Borràs, que tractava sobre no vidi amb el lloc, que se deia Perquè Vull, i començava amb aquesta cançó.
Mem, no havia dit que estaves d'examens. Estic d'examens, de fet. Doncs tens una pou que pareix que acabis d'arribar de Safter. No, idò, no he sortit gens, ni sortiré fins a acabar parcials. Me tenen desquiciada. No, però... Si tinc aquesta buba és perquè m'he despert fa poc i encara m'he xerrat. Això és el motiu. Correcte, correcte. Anirà millorant a mesura que vagi evolucionant el programa. Ahà.
Un programa patrocinat per... Per Es Petit País, que és més que un bar de fa la nit. I bé, sí, no seria possible que aquesta secció sense Es Petit País mos patrocinant. I allà fan... Bé, és a dir, hi ha servei de bar sempre menys dilluns i dimarts, que està tancat. I la resta de dies, a més, divendres i dissabtes hi ha sopars.
Atenció, perquè és molt probable que aquest dissabte me desplaci fins a fa la nit. A veure, després de dir que cada cap de setmana contem-me un martí vendrà.
Però bé, ningú m'ho ha dit que no s'havien trobat en Tomeu Martí. Per tant, Ventura, escoltant, també és hora que hi vagin. I ara sí que podran veure en Tomeu Martí. Mem, hem de dir que l'interessant d'estar-hi perill... Clar, no, no, l'interessant no és en Tomeu Martí. Però bé, és un plus. Bé, clar, és que tots són temacles. Tots són ben coneguts. Sí, sí.
Sempre recordaré la Teresa baillant el vals. Pot ser fos l'últim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la torni.
Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruïem al seu voltant. Migs d'escabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomí.
Ell els fa dir d'on veig
Però bé, aprofitar-me la introducció, capítol meu, per presentar el nostre... Bé, a qui li dediquem el programa avui, que és a Novidi Montlló. Va néixer el 42 al COI, en el País Valencià, i va morir el 95 a Barcelona. Per tant, va morir 10 anys abans que jo naixés.
Per tant, ja era totalment impossible que jo interactués amb ell. Però bé, he escoltat molt sobre ell, perquè avui hi he après molt, en Rafael, i ja era hora de dur-lo aquí, perquè és la veritat que té molt bones cançons. Bé, va ser cantautor en valencià, clar, actor, també per tant és polifacètic, i un dels noms destacats, juntament amb el Lluís Llach, per exemple, del moviment de la nova cançó.
I bé, hem escoltat primer perquè vull, i ara estem escoltant un homenatge a Teresa, que és... bé, és la que m'agrada més, de no vivir a mi. M'agrada molt. I la Maria del Magona té una versió d'aquesta, que està bé, no m'agrada tant com la de no vivir, però també és molt guapa. I te diré una cosa, la que m'agrada més, no ho sé, perquè tot el m'agrada... bé, no, no, però una de les que m'agrada més segur, és la que ve ara. La pròxima, també m'agrada molt. Hi ha moltes versions, hi ha una versió d'en Pau a la Bajos, de la que ve ara, de M'aclami a tu,
que també és molt bona. Perquè també té... també canta els amants d'en Vicent Andrés Estellers. Sí, també la canta. Bueno, dediquem en aquestes preermistes mallorquins-valencianes. O valencians-mallorquines, o mallorquí-mallorquí... Vull dir mallorquí-valencià, valencià... Bé, en fi, totes les combinacions...
M'aclami a tu. M'aclami a tu, mare de terra sola. Arrap els teus genolls amb ungles brutes.
invoca un homo secreta consigna, mare de pols, segrestada esperança. Mentre el gran foc o la ferocitat segueix camins, segueix boscos camins, m'agafa a tu os que més estimava i canta el jorro del matí limitat.
Pel clar camí, el pregon idioma, un alfabet fosforessent de pedres, un alfabet sempre amb la clau al pany, el net d'estil, la sendera de llum.
Seràs la clau que obre tots els païs.
Ara recordava que aquesta cançó va ser la primera que li vaig enviar quan vaig por a recuperar el contacte amb Anna Gabriel després de perdre el lloc i que se n'anàs a Suïssa. Ah, aquí m'has de posar un vot de contesta, un vot de contesta.
Però és una cançó molt guapa. I bé, m'ha faltat dir que, bé, no vull dir moltes... És a dir, moltes de ses seves obres... Bé, realment el que fa n'hi ha de seus, però molts són poemes musicals. Per exemple, n'hi ha d'en Vicent Andrés Estallés o d'en Salvat Papaseit. Sobretot d'aquests. N'hi ha d'en Alguna. Sí, sí, n'hi ha d'aquestes, d'en Vicent Andrés Estallés. No? No m'equivoqui.
No, no, sí. Sí, sí, segur, segur, segur. Em porto el Serquis. Estic segur. Sí, sí, sí, no ho he sortit, no ho he sortit, no ho he sortit. És que també ha portat una cara, que m'ha fet dubtar.
Any 2017, estem a punt de esdevenir una república independent. Bé, el manca una part de la nostra nació. I què més? I Espanya mos ataca. I els nostres líders se'n van a l'exili. I nana Gabriel se'n van a Ginebra. I n'hi va res, també aquesta cançó. Des cap d'un mes bo, vaig estar més d'un mes sense ser... En tenir contacte amb ella, no?
Ses obres me persegueixen. Sí, és que ara m'ha quedat aixecar a tancar sa finestra. Sí, sí. Tota sa meva vida fan obres allà on vaig feina. És que també ses obres no s'acaben mai. És com que són infinites. En acaba una, però és que n'ha començat una altra abans. No hi ha un descans entre obra i obra. Tantes... Tants anys que vaig fer feina a una obra. Cultural. Cultural.
Clar, és que nosaltres som a un edifici d'una obra i fan una obra d'ajut de vora, i clar. Avui parlàvem de Novidi Monlló. Però Inaina no em fa la pregunta que m'hauria de fer. La pregunta que te fareies, quina pregunta t'hauria de fer? I així em surtint de dubtes. Bé. Ho estem escoltant, va com va? Sí...
A tu t'emprenya molt. Jo tinc guimania. Va com va. Bé, també ho t'ho demanaré. A mi m'emprenya molt. Que tu vagis fer-se. Un moment, un moment. Aturaus. Aturaus. Aturaus.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida, va com va. A mi em toca lluitar, a tu prendré la mida, va com va, va com va.
Ara ve el moment en què m'ho posa en ridícula. Si m'haguessis fet la pregunta fa en el principi de la secció t'hauria dit no en record. Com que no te'n recordes? Ara ho has recordat? No, ho he demanat i sí. Sí, sí, sí. O sigui, el vaig conèixer, el vaig veure, no el vaig tractar. I què tal les experiències?
Ja ho veus? Ara l'espera. Però tens a mi, en els nostres oients.
No, men. M'apareixia recordar que l'havia vist actuar a un acte que se va fer d'homenatge a en Guillem de Fac el juny del 94. Un any avant de morir? Sí. A l'auditorium de Palma. I li he demanat a en Tomeu Mestre, en en Balucho, si efectivament, perquè m'apareixia recordar-ho, va actuar.
I m'ha dit que sí. I m'ha recordat això, que... I no anaves mal encaminat, més amant que... Sí, sí, sí, però no n'estava segur.
Va actuar, i no només va actuar, sinó que en Belutxo m'ha passat un document que han de fer públic de qualque manera, és una entrevista que li fan ja, efectivament, poc abans de morir, on va, de fet, va morir 15 dies després que morís en Guillem de Fac,
i ell va explicar que en Guillem de Fac era la primera persona que l'havia ajudat en el món de sa música i de tot això per tant, fixa't quina relació no, no, és que se'n va anar un i se'n va anar s'altre ben units
I a banda de tot això també, crec, però això si hi ha qualcú que en sàpiga més que jo, que mos ho digui, que clar, Novidi Monlló va ser un extraordinari cantant, poeta, actor, actor de pel·lícules, així, el record vestit de Guàrdia Civil, i tant...
I jo crec que va morir amb més poc reconeixement dels que mereixia. I per sort, després, s'ha recuperat molt la figura, hi ha molta gent que l'ha recuperat, hi ha tot aquell grupet de músics que s'hi diu Ovidi 4, que han fet molta tasca de recuperació, i en fi, en definitiva, que...
És un personatge extraordinari, no? I que... Pentura, no ho sé, tinc la sensació, eh? Pentura que algú me pot corregir, que va morir més pel reconeixement del que haguera mereixut. Ha passat una espècie de Van Gogh. Sí, sí, sí. Atenció en aquesta. Aquesta sí que callem. Sí, que callem i la deixem que l'escolteu. Però és que, clar, també és molt guapa. És que és molt guapa tot, eh? No sé si la podem parar tot, eh? Bé, eh?
Ah, anirem fent. Uh, què va? Ja, és que l'he dit sobre. A menys que també em poden llevar qualcú. Vam a escoltar aquesta.
No hi havia valència a dos amants com nosaltres.
Ferozment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorda mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent a l'amor i rodarem per terra entre braços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliments i teles.
es desperta de sobte com un vell huracà i ens comba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besante, ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra d'anar a revolcons entre abraços i raps. Què voleu que hi faça? Elemental, ja ho sé! Ignorem el Petrarca, ignorem moltes coses. Les estances de riba i les rimes de Becker. Després...
de qualsevol manera. Comprenem que som bàrbars i que això no deu ser, que no estem en l'edat i tot això i allò. Que no estem en l'edat i tot això i allò. No hi havia valència, dos amants com nosaltres, cardamants com nosaltres, en som per ells ben pocs.
Boníssim poema d'en Vicent Andrés Tallès, una interpretació d'en Ovidi Monlló. Què més mos pot dir d'en Ovidi Monlló? Un nom que ja pareixia com el predestinava una miqueta, no? La poesia, com a mínim.
Sí, bé, men, puc dir que barrejava un poc l'estil aquest amb certes influències un poc de folk i també molt la cançó d'autor, clar, perquè ho feia ell i sempre... És a dir, solia ser ell musicant un poema escrit seu en un altre amb una guitarrota i ja està, i poca cosa més. I tot i així, el molt que transmet i el ben fet que està, jo em dóna un poc de... De fomi.
de... Troc que me recorda bastant... Bé, és que men, és que són tots dels moviments de la nova cançó. Clar, anava a dir, me recorda, però és que clar, és que estan tots en el mateix moviment. Però bé, jo en el vídeo el vaig conèixer musicalment. Sí, sí, sí.
abans de fer el programa de Perquè Vull, ja el coneixia de Ferents, ja l'escoltava i quan varen dir que faria un programa, o sigui que estaria tenint un programa basat en el vídeo, m'he veurà supercontenta perquè vaig dir, uau, és que ara aprendré molt. I efectivament...
Per tant, vos convidem que escolteu el programa perquè vull, perquè allà sí que prendreu moltes coses a Navidi i està a la web d'Ona Mediterrània. A la carta. Sí, sí. Encara sonen en directe, però són redifusions, però a la carta els trobareu tots. I la cor vella gairebé no comprenc, perquè la gent quan em veia pel carrer em cridava, Progressiste!
jo crec que tot això era promovut pel seu despiste. Pots un altre amb les meves circumstàncies ja hauria canviat de samarreta, però jo que m'hi troba molt bé amb ella perquè abriga, me l'estima i li prega que no se me fa sarrella.
Ara hem escoltat la samarrota, que aquesta té una part d'humor, però també una gran part de crítica social. Sí, sí. I empleo en pocs imatges aquesta de la camisa de la samarrota com a lliure, com a símbol d'on pot ser condició que té el poble i de lluita diària perquè era situació bellosa. I bé, ara també ho t'ho deixo triar.
De moment tenim poema sense acabar. Està bé, acabar amb un poema sense acabar. No, no, molt bé, hem de posar un altre encara. Plau-li besar la amada, sota la lluna el vol. En el porxo del barri, de la masia quieta, ha dormit de pels gris.
A dormir de pèls grills, mis senyors de la clueda i dels pins. Quin doll d'aigua la font ara que és vespre. En el petit país sona? Sona, i tant que sona, sí, sí. Vaig col·laborar amb fer la llista de música i és una de les cançons que vaig afegir bé. És a dir, un dels autors que vaig afegir. Mhm.
Perquè clar, jo ara era com a anar a fer la de... com a música més com a de festa. Però tot i així vaig editar la de... Crec que era com a català tranquil, li diu o alguna cosa així, i en aquesta playlist vaig a fer-li coses. L'avió que va aterrar al costat nostre ens va impedir de poder dir paraula. No ens hauríem sentit, ni assegut, ni seguit. No ens hauríem sentit, ni assegut, ni seguit.
L'amor no hi és, l'amor hi és, l'amor sempre, l'amor sempre, no te lida, no te perds.
Tu vas seure després, còmadament, diria, al balcó del carrer on és la casa teva. I jo, que havia entrat casualment per la porta a portar-li a ta mare un pot de detergent, vaig poder observar que el migdia, si vols, dona unes horribles ganes de plorar-te.
La secció Música amb Amor serveix per incorporar temes a la nostra playlist, no? Efectivament. Clar, no descobrim res, però recordam, no? Recordam. Bé, quan tu no recordes més tu que jo. Fem recordar a la gent. Exacte.
Tu els tens presents, tots aquests. Bé, no, és a dir, clar, jo és que me'ls he escoltat tots abans, però crec que te facis més recordar tu, perquè tu fins que no arribis, fins que no arribis aquí, no saps com ho veurem. I a tota aquesta gent que m'ho escolta, clar, menys Nadal de la setmana passada, que molta gent jo crec que Puntura no va recordar, sinó que va descobrir... M'havies de recordar, m'havies de recordar.
L'escola de Rivera, també amb moltes terribles. Ah, clar, aquesta és una altra. No, que a part de ser present en tot aquest grup que l'han recordat, etcètera, també és molt present en moltes intertextualitats que se diuen d'altres grups, no? I
Ja, com que el mencionen... No? És a dir, sense diró... Sí, com que feia gent una frase... Sí, exacte. I crec que és un clar, diguem, entre homenatge i... Són homenatges molt guapos i que... Jo m'encanta quan me'n dono un conte. Clar. Tipo, quan t'escoltes una cançó i dius...
Ostres, està fent referència a aquesta cançó, per exemple, de Novidi Molló. Mira, ara han fet un grupet, no sé si l'has escoltat ja, han fet aquesta que se diu Lladres de Sobretaula, que és una cançó, no és d'un... Hi ha Es de Zó, Art de Chicordel Maït, tot això, s'han juntat uns quants.
per fer el primer any de la desgràcia i de la dana, i clar, no idò, escolta-la, perquè a part de tot, a part que és guapa en si mateixa i tal, està absolutament plena d'això, no? Ai, disfrutaré molt. De connexions i tal. Sí, sí, ja ho veuràs.
Bé, m'èmic, mos hem d'anar acomiadant la música amb amor d'aquesta setmana. Com se diu això que un home que no té ni punyetera idea de les coses li explica... Mansplaining. Què? Mansplaining. Mansplaining. Bueno, quan un home creu que en sap més que se dona, per molt de vegades no pot ser molt formada, però tot això li agrada. Però no, però tu no saps que això, això, això... Mansplaining. Música amb amor, amb mansplaining incorporat.
No, no, no, que va. El rellotge era bonic. Les hores eren llargues. La ensenyança era com era. Els ensenyats el que som. La ensenyança el que som. Bé, figura't si fins ara no era poesia, però encara més poesia ara. Bon dia poesia, estan aquí ja. Molt bé aquesta setmana. Adéu. Petit país...
i més i més que el que som. Mestres, Cristi, Capella, un i tres companys i llibres, merda, infància feita, empresa, del temps, vapor i l'estima, tot perdut per sempre. Tot perdut per sempre.
El resultat era un, la jugada era perfecta.
Avui gairebé podem començar dient bon dia, més poesia. Bon dia, més poesia, poesia sempre i mai s'obre. Mai s'obre i sempre és poca.
I de res. I avui serà una poesia d'aquestes denses, incontinents i eufòriques. Ja heu de saber per on anem. Però bé, aquesta setmana, entre altres coses, i això també ens lligarà amb el convidat que avui tenim,
S'ha celebrat l'aniversari, un any més, de l'assassinat d'uns dels poetes i artistes més importants de la cultura occidental dels darrers cent anys, Pier Paolo Pasolini.
No és que estiguem fent un minut de silenci, és que estem esperant que els algoritmes de la xarxa ens connectin amb la poesia i el so.
Fins demà!
E' difficile dire con parole di figlio ciò a cui nel cuore ben poco assomiglio. Tu sei la sola al mondo che sa del mio cuore ciò che è stato sempre prima di ogni altro amore.
Per questo devo dirti això che ero endoconossiera. E' dentro la tua grazia che nasce la mia angosia. Sei insostitut, per questo è dannata alle solitudini della vita che mi ha dato.
No vull ser sol, ho una infinita fama d'amore, de l'amore de corpi sense anima. Perchè l'anima è in te, sei tu, ma tu sei mia madre, il tuo amore è la mia schiavitù.
Al passat l'infanzia sguivò de questo senso alto irrimediable d'un impegno immenso. Era l'unico modo per sentire la vita, l'unica tinta, l'unica forma. Ora è finita.
sopravviviamo e della confusione d'una vita renata fuori dalla ragione ti supplico ah ti supplico ah ti supplico non voler morire
Sono qui, solo con te, in un futuro e april.
I amb aquesta colpidora, esfereïdora versió del poema, suplica la mia madre d'en Pierpaolo Pasolini, d'en Pere Pau entre nosaltres, saludam donant-se benvinguda, supòs que des de Vilafranca, del Penedes Estant, en en Jaume C. Pons a l'Horda. Jaume, bon dia. Molt bon dia, Pere, moltes gràcies. No sé si coneixies aquesta versió d'en Diamant de Gales d'aquest poema immens d'en Pasolini, d'en Pere Pau.
Sí, la veritat és que és un poema colpidor d'en Pere Pau Pasolini i també una versió extraordinària que te fotes pels de punta i quan he començat a sentir això per fer d'entradeta la meva arribada m'ha encantat.
És que, com han comentat, aquesta setmana ha estat l'aniversari, un any més, d'aquell assassinat brutal d'un dels poetes més immensos de la cultura occidental i artistes, artistes totals. Sí, diumenge passat, dia 2 de novembre, se van commemorar, perquè no se pot celebrar, no poden celebrar un acte d'aquesta brutalitat, els 50 anys de la trobada d'es cadàver massa secret d'en Pierpaolo Pasolini a la platja d'Hòstia,
que en el primer moment s'hi va acusant en Pelosi, dient que era el màxim implicat, i en Badzain s'ha acabat descobrint que no era així, ni per les ferides que se li havien infligit en el pobre cos, ni per el martiri, i també per els testimonis que van acabar demostrant que no era que en Pasolín hi hagués passat a tèrmin i recollir aquell lot per mantenir una relació sexual a la platja d'Hòstia. Les investigacions recents mos demostren que fa quatre mesos que en Pelosi ja hi eren amics,
i que en Pelosi actuava com a intermediari d'uns germans que sembla que s'acabaren compareixen mota, perquè hi havia rastres de rodes de mota, els germans Bolsenòvia, que estaven dintre de moviments d'extrema dreta, que pel que sembla deien, li havien assegurat, que tenien arrotllos
de la pel·lícula Saló que havien robat en els estudis de China Chita i, per tant, si varen reunir-se hòstia no era per mantenir un acte sexual, era per intentar recuperar Rogers però ja li varen fotre una trampa i ja el varen massacrar. Saló, precisament, aquesta pel·lícula que és un retrat fidelíssim de l'extrema dreta i el poder i que record fa uns anys i tu ja eres present, vore-la en Espinzei. No sé si te'n recordes, en la Gençopant. Tens temps que projectava la pel·lícula.
Va ser tremenda, vàrem organitzar com tu bé saps un cinefòrum d'unes quantes pel·lícules, vàrem poder fer Calígula d'en Tintobràs i vàrem fer Saló i tothom que va venir estava absolutament esfereït perquè realment és una pel·lícula tants anys després encara esfereïdora i mira una anècdota, amb tothom en qui parla de Saló tothom té el record d'un visionat traumàtic d'aquesta pel·lícula perquè és una pel·lícula tan dura, tan bèstia, tan salvatge que quan la mires encara ara
tants anys després, 50 anys després, mos continua generant un gran trauma. I la vigència que té. Però bé, no hem vengut a xerrar d'en Pasolini, tot aquí, potser sí, hem vengut a xerrar d'altra cosa, que hi té relació, perquè sortirà en Pasolini per allà, i és que en Jaume està d'enhorabona, perquè just fa dos mesos, nou de trinca, tenim un nou llibre de poemes, El Corc, publicat a l'Abreu.
Un llibre de poemes, o exactament, en Pasolini, junta amb altres postura per llibre, i és un llibre fort, també. Un llibre molt potent i un llibre que també pega moltes hòsties i també dona moltes abraçades. La veritat és que ho has definit molt bé, Pere. Moltes gràcies. En Pasolini forma part de la meva vida, no només com a treballador a l'editorial Joan Art Montaner, on hem publicat més títols d'en Pasolini que mai en la història de la literatura catalana,
sinó també perquè és una presència constant a la meva vida i, evidentment, com a tal, no pot deixar d'apareixer en els meus poemes. I en aquest sentit, en Pasolini m'ha ajudat molt, m'ha acompanyat amb els seus llibres, amb les seves obres, i forma part del corc i també de les llissons que faig als meus alumnes, etc. I sí, en efecte, és un llibre que podria ser molt Pasolinià, també hi ha moltes cites d'ell que m'ajuden a encetar i a tancar el llibre,
I és una obra que, com bé tu dius, comença gairebé evangèlicament, gairebé bíblicament, de manera salvatge i radical, contra els filisteus, els fills de puta i els mediocres, i després acaba trobant una reconciliació còsmica. Per tant, passa de la ràbia, d'una vehemència que moltes vegades caracteritza un ànim meu que he de calmar, fins a, diguéssim, una certa trobada i retrobada amb les persones, amb les figures, amb els poetes que més estimen.
És un llibre, clar, normalment és un llibre que és un recull de poemes, no és un llibre unitari, i també hi ha poemes, també més sobte, perquè hi ha poemes de diferent format, hi ha sonets, hi ha poemes amb mètrica de casíl·laba, hi ha poemes amb verd lliure, hi ha diferents veus amb aquest estil inconfundible sempre teu, però sí, hi ha una varietat formal també important en aquest llibre.
Sí, per exemple, és un llibre que s'ha anat escrivint durant 18 anys i, per tant, hi ha poemes que no havien acabat de trobar mai un encaix amb tots els llibres que he publicat, però amb el temps aquesta obra en el final va reclamar la meva atenció i em va dir, hem de ser, hem d'existir. Un d'aquests poemes, per exemple, és Satriada, de Sonets,
que el nostre enyorat conco de la poesia catalana, Antoni Artigas, em va dir un dia, Jaume, has de fer sonats! I jo, com que soc molt obedient i en el conco sempre li fa cas, em vaig posar a fer sonats. I vaig fer trets sonats, que se diven Alfa, Omega i Mercuri, que estan dedicats respectivament a enviar el majoral, a Antoni Artigas i a Àngel Tarrón, que per mi són mestres, que per sort han acabat a cent amics. I a partir d'aquí es recull el plantatge com això, com una festa textual,
Gairebé com una orgia estilística, perquè hi ha en efecte aquests sonats, però també hi ha una glosa epasilàbica, hi ha un llarg poema en decasíl·labs dedicat a Antoni Vidal Ferrando, hi ha un tribut a un poema que per mi és fonamental del segle XX, com Sagem Pepper, Wons, You, Auca. També hi ha el Masquida, i després també hi ha aquest flash, jo aquest flash, que m'afascina moltíssim.
i després també hi ha proses poètiques i vers lliure. Per tant, si qui vulgui trobar una varietat, amb el corc la podrà trobar. Però, darrere d'aquesta varietat, hi ha, jo crec que també és una cosa molt present tot al llarg de la teva obra, hi ha una ontologia, jo hi veig una ontologia del mal. És a dir, fins allà hi ha poemes que ho diuen explícitament, que el mal és el fonament, hi ha com...
un retrat, una visió cosmològica de l'ésser com a violència i com a mal. I d'alguna manera també hi ha un camí de redenció a través de la poesia i de l'art. Sí, crec que ho has explicat molt bé.
a més a més d'aquesta ontologia i aquesta cosmovisió que parla d'es mal, que no és que mos fascini, que també mos pot fascinar, sinó que mos fonamenta el que arriba a dir en un dels poemes, hi ha també tota una metafísica de com vivim, com veure i viure el món a partir del fet d'ésser humà. I en efecte, el títol del corc té molts significats, però un d'ells és el fet de resistir, és aquesta cosa del corc que és aquest
insectes, aquest ésser que oculta gairebé la clandestinitat perquè està amagat dintre del moll de la fusta, va fent la seva feina d'una manera insistent i malgrat la adversitat i malgrat la complicació. Si som conscients que el mal mos fonamenta i que no és que siguen bons per natura sinó que som malvats per natura i que el mateix acte de bondat i de cura i d'atenció de ser bones persones és això la resistència, doncs és aquesta la clau.
han vengut en aquesta vida no tant a gaudir-la, que també, sinó a resistir i a combatre activament contra el mal. I a més a més això em sembla molt curiós perquè...
L'altre dia estava llegint un llibre amb la meva filla, l'Elisa, que està de començar 7 anys, que són aquests volums de l'home gos. I que són uns còmics que van molt bé perquè tenen les lletres molt grosses, també tenen lletra lligada enorme i que els va molt bé de llegir les criatures. I hi ha un moment que l'home gos, en Pepetet, que és el fill d'un dolent que acaba sent bo, que és en Pepet, diu que no basta ser bones persones.
diu, no basta, no és suficient. El que hem de fer és ser bons activament. I això és del que parla el meu poema l'Evangèlic Kafkià, que dic el bé és passiu i el mal és actiu. El bé és passiu perquè molts pensam que sent bones persones, que no fem mal en els altres i que estan així emplacides, és suficient, doncs no. O sigui, aquest pecat d'omissió de no ser actiu en el bé és el que fa que el mal prevalgui, perquè el mal sempre és actiu.
O sigui, la mala fa sempre és activa, les accions malvades sempre són actives i el bé, molts pensant que ser bona persona no és suficient. I per tant el cos també planteja tota aquesta ontologia que explicaves i un sistema filosòfic personal.
Sí, però hi ha un poema especialment dins tota aquesta antologia, aquesta presència del mal i la violència com a elements fonamentals, hi ha un poema que em trobem amb ell, i resolt amb això que acabes de dir, em va reconciliant tot, que és aquest poema que és Iris Murdo, que reflexiona, preparant-se, untar, mentre es planifica la següent novel·la, i que comença amb aquest vers, el bé existeix, certament existeix, però l'opció difícil.
I diu, ostres, aquest poema per jo també és grandiós, perquè és com una opció també de la cultura, de la construcció activa del bé. Sí.
I, a més a més, Neiris Murdoch per jo és molt especial, és per mi un d'aquests tòtems dintre de la meva mitologia privada, com en Pier Paolo Pasolín. I en aquest sentit, sóc un gran fan, sóc un debot, no només de les seves novel·les, sinó també de la nova filosofia que va plantejar ella a partir de la segona meitat del segle XX. I per això l'he acabat traduint com he acabat traduint aquestes obres que m'apassionen, d'en Walt Whitman, d'en William Worswood, d'en William Blake, de Caravan Pou, etcètera.
Jo tradueix no per encàrrec. Jo quan veig una persona diu, no, jo ho faig per encàrrec. Jo no faig les coses per encàrrec, jo faig les coses per passió. I si he traduït la campana d'en Iris Murdoch és perquè senta apassionament per ella i pel seu sistema filosòfic, en el qual s'ha remat aquest poema que és Iris Murdoch, que se prepara un tema mentre va escrivint, mentre comença a escriure la següent novel·la. I en efecte he après això, he après gràcies a Iris Murdoch, que el B existeix, certament existeix, però és l'opció difícil.
I això és el que he dit, vull dir, hem de fer que el bé sigui, malgrat ser l'opció difícil, l'opció que ens mani, que ens guiï i que ens ajudi a establir un nou pacte social. Donant la volta a en Rousseau i endavant amb això. Jaume, perquè com que també hem de parlar d'altres temes, jo crec que ara seria el moment d'escoltar algun tast del corc, si pot ser. Sí, clar que sí.
Precisament, si vols, pots recitar sense aquest poema d'en Iris Murdo perquè sa gent ho pugui escoltar. Fantàstic. Moltes ganes d'escoltar-lo, des de bo aquest poema. Sí. Iris Murdo reflexiona preparant-se un B mentre planifica la següent novel·la. El B existeix, certament existeix, però és l'opció difícil. De fet, és una opció dia rere dia, cada cop molt, molt més difícil. Però no passa res.
Perquè el bé sempre arriba. I això és així perquè el bé em vol caia cada acte humà com un petit puc, com una ninfa hegeminiana o com una fada d'estiu. El bé existeix i refolgeix, per això encara hi ha esperança. Sempre l'esperança. La matèria en què estan fets tots i cadascun dels personatges de les meves novel·les. Quina una em faré ara?
a cap la darrera i no deix ni que la tinta s'assequi per començar la següent. Escriure és una carrera cap endavant, no un sprint, sinó una marató cap al bé total, un bé que fins i tot fremeix dintre del mal, que va a la cerca del bé a través del dolor. El mal no és l'absència del bé, sinó el pas previ, el pou des d'on sortir cap al bé, talment en el mite de la caverna de Plató.
El bé és la llum, el bé és la pantalla de cinema. Sembla lluny, fora de nosaltres, però ens increpa, ens incita, ens convida a dirigir-nos-hi i practicar-lo. Ens convida a estimar entre soloides i pàgines, entre pel·lícules i llibres, perquè el bé és la prestatgeria de la memòria, la sang del diví, la carn de l'etern. També el conflicte és el bé, el desafiament per arribar a un bé superior, el de l'evolució de l'ànima en concordança amb el bé definitiu, fora assenyat de tan real.
El bé és la llum, però també és la fosca. Una flor és el bé, però un ganivet també ho pot ser. Tot és el bé, sobretot Shakespeare, el meu mestre, el meu company, el meu bé primer i darrer. Shakespeare, també un dels grans mestres, no? Teus i molt presents també tot al llarg de la teva obra.
La veritat és que sí, jo suposo que en part per culpa de la fascinació que m'han generat sempre les seves obres, que en el final no saps per on comença si l'ou o la gallina, la tan dilema, i clar, segurament ja tenia tendència a això, ja vaig acabar fent filologia anglesa, i fer filologia anglesa encara me la va fer estimar-la molt més. I clar, l'altre dia ho pensava, i és que jo sóc una persona, com va dir José Ángel Valente, que és molt fidel a les coses que estima,
I l'altre dia reflexionava i mirava llibres antís i va que allà hi havia referències en el cine, allà hi havia comentaris en Paso al Dini, on en Berner Herzog, on en Gés Franco, que és un director que també m'agrada molt. També hi ha referències en Iris Murdoch, perquè vaig veure la pel·lícula Iris, que per altra banda me va semblar espantosa, que és una biografia que parla del seu darrer període, quan la pobra va començar a patir Alzheimer. Ella és molt morbosa i molt poc recomanable, no vull que ningú la vegi perquè no fa justícia en el personatge.
però Nairis ja hi era, Pasolini ja hi era, Whitman ja hi era, Shakespeare ja hi era, i per tant, bàsicament, jo l'únic que he estat, he estat fidel a les coses que he estimat. I dintre llibres després, que és aquest corc, encara estic allà mateix, però clar, hi ha una cosa que no he oblidat mai del que tu me'n vares dir, me'n vares ensenyar, va ser que jo vaig començar amb aquest apassionament pel llenguatge, gairebé posseït per la bé que sona la llengua, doncs el meu aprenentatge ha estat deixar
o rebaixar la llengua com a controladora de l'escriptura i que també hi hagi pensament i que la llengua sigui un vehicle trovant una balança i trovant un 50-50, no? I encara estic allà.
I en el cor jo crec que aquí ja estàs agafant grals molt elevats de maduresa i d'equilibri entre aquests aspectes. Crec que sí, hi ha una sèrie de poemes realment que són una simbiori perfecta d'aquesta eufòria, d'aquesta potència verbal, però també d'una reflexió profunda molt colpidora. Un darrer apunt sobre el cor, que vam passar a l'altre tema que voldria parlar amb tu avui,
és també, clar, dins tot aquest univers de violència i mal, el paper dels enemics. Hi ha un poema també que jo troc que és fantàstic, on tu dius que vols enemics millors, perquè els enemics et fan ser millor tu també, no? Vull dir, també assimilar l'enemic com una part que fa créixer.
Sí, sempre ho he dit perquè jo el que vull és, o sigui, jo aquesta gent que té enveja dels altres, gelosia, que fa putades i que ho fa amb mala fe, jo el que voldria és que tothom escrivi millor que jo. Jo el que vull és que tothom escrivi millor que jo, perquè com millor escriguin els altres, més m'esforçaré jo per escriure millor. I per tant, per mi, els enemics...
en el final no deixen de ser uns amics encriptats, perquè són un estímul, perquè són un...
una possibilitat per jo haver-me d'esforçar més. Per tant, jo no vull una cultura gelosa, maliflua, que ataquen els millors i que els intenta treure's cap. Jo el que vull és que tothom sigui un portent, perquè així, com millor siguem tots, col·lectivament, globalment, catalanament totals, és que més bons serem individualment. I per tant, tots els enemics d'això és donar les gràcies a aquestes persones
que ja sigui que molts ataquen, que molts putatgen o que ens van a la contra, desig que siguin més i millors i cada cop més poderosos, per això també està a la seva alçada. I sí, és un poema que té molta mala llet, però també té molta ironia, té molt humor, és molt caustic, i és un hit. És que la gent se torna loca amb aquest poema cada vegada que el recit.
Un poc això és un poc el que deia Harold Bloom, no?, d'aquesta ètica de l'agonisme, no?, de l'agon, del combat que ve del greix, no?, que la literatura és el que fa créixer la literatura, és a dir, com millor s'enemic tinguem, com millor escriguin, també millor ja girem i més aprendrem. Jaume, bé,
Enhorabona per aquest cor, troc que és un llibre magnífic i que recomano a tothom que per favor el vagi a cercar. És curiós, i això ho vull donar enhorabona a la biblioteca de Can Sales, que un mes després d'estar publicat el llibre, el llibre ja està esportat a les novedats a la planta baixa de la biblioteca. Això també és molt important. Molt, molt, molt, és fonamental. Que la poesia tingui aquest espai també en els espais públics de difusió de la cultura.
Però bé, i xerrant de difusió de la cultura? Jaume, tu ets el cap de l'any John Part, que està arribant ja al seu trajecte final. Vam parlar amb tu fa uns mesos de com es plantejava aquest any, i ara doncs voldríem fer un petit repàs de com ha anat, com està sortint les coses, va tot com planificat, que manca, quin anàlisi hi feim d'aquest any John Part, de com han transcorregut. La veritat és que des de fora hem vist molt d'actes
s'han vist molt present en John Park i amb això també crec que cal felicitar-te per aquesta part.
Molta gràcies, Pere, però en aquest cas crec que és un esforç col·lectiu que jo he capitanejat. Jo sempre dic que això ha estat com un gran vaixell i jo he estat escapità i he anat cap una banda i cap a l'altra. Evidentment hi haurà potser decisions en el futur que se me podran criticar perquè no duim una gestió perfecta, però he de dir que hi ha molta alegria pel model de gestió que he duit a terme i ja m'han informat des de la institució de lletres catalanes que m'han anomenat a Escarra
que he fet unes quantes coses que s'hauran d'implementar a partir d'ara per sistema. Una d'elles és que jo no entenia fins ara com és que quan se celebrava un centenari d'un poeta o d'una figura poètica potent, aquesta figura no estava a tots els festivals.
i per tant jo vaig dir jo si escolta jo soc comissari aquest poeta estarà per tot i en efecte hem aconseguit que en Josep Maria John Part estigués a tots els festivals poètics dels països catalans només per començar que era una cosa que no s'havia aconseguit mai i ja ha estat a través dels seus poemes
a través de concerts, a través de recitals, a través de taules rodones, xerrades o tota mena d'actes. També s'han organitzat més exposicions que mai, que han fet des de la institució de les lliades catalanes, però també des de Mallorca Literària, la fundació que té el seu llegat, des de l'obra cultural balear, des de la Universitat de les Illes Balears, o sigui que fantàstic. Després, fins i tot la setmana que ve tenim un d'aquests esdeveniments que serà fonamental, que és que li han dedicat una jornada acadèmica
aquí a Barcelona, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, juntament amb la institució, i vendran tots els experts de sobre John Partiana i el revisitaran com mai havíem fet abans. A més a més, això ha vengut acompanyat de xerrades, de cicles, de recitals que s'han fet per totes les cases museus de la Fundació Mallorca Literària, i per no parlar de fites fonamentals com Pilar Mau ha publicat la biografia definitiva d'en John Parta, qui procuó,
Josep Maria Llampard de la Penya, un home polifacètic al servei del país, i la nova editorial Moya ha tret els dos primers volums de les obres completes, revisades, i en molts casos que no havíem tingut l'oportunitat de llegir fins ara, els primers volums són els articles polítics dispersos que no s'havien reunit mai amb un volum. I això és extraordinari. I, a més a més, han tingut més activitats a biblioteques que mai, més activitats a llibreries que mai...
O sigui, ha estat brutal. Nos pensàvem en un principi que, clar, seria salvar els mobles i, per tant, vàrem fer un any de dir «fassem que en John Park sigui present»,
i mos ha deixat desbordats. Per tant, jo a hores d'ara encara estic desbordat, estic fent moltes visites a molts espais que m'han reclamat i puc dir que sí que s'hauria d'acabar el desembre, que és el següent mes, però hi ha tant d'amor, hi ha tanta devoció, hi ha tanta admiració i tothom encara s'estima, recordi i em miren jo en part, que hauré de fer actes el gener, el febrer i el març per continuar. O sigui que és un centenari més llarg que el que sol ser habitual.
I ja la darrera fita que és molt grossa és el Dia Mundial de la Poesia, que és dia 21 de març. Se va agafar un poema d'en John Park, se va traduir 30 llengues i se varen fer actes per tots els països catalans. Doncs bé, l'acte central se va fer al CCCB, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en el centre de la ciutat, i varen venir 500 persones, que mai a un acte del Dia Mundial de la Poesia hi havia vengut tanta gent.
Per tant, ha estat un èxit d'activitats, ha estat un èxit de públic i jo crec que en moltes coses es podrà dir que ha estat un model de gestió.
No, realment, felicitats. I el fet que, clar, al final, un centenari, un any són temes relatius. L'important, en el final, és el pretext, jo crec, per col·locar l'obra i el llegat d'un homenot imprescindible a la cultura i a la poesia catalanes. I això crec que s'està fent. Jaume, arribar amb... El temps sempre se fa curt, xerrant de l'altidat del temps...
Moltíssimes gràcies un cop més per atendre la nostra cridada. Enhorabona per aquest llibre, El corc, publicat per l'Abreu, és el número 149 d'aquesta col·lecció, una de les més importants que hi ha als països catalans de poesia, la col·lecció a la batra, de l'Abreu. Enhorabona i molt bona feina també per...
per com està sortint aquest any jo en part d'aquest centenari, i bé, saps que això és que a teva, i moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a tu, Pere, sempre és un gust, sempre se'm es fa curt, això és un bon senyal en tots els sentits, ha estat un gust parlar amb tu del cor, que moltes gràcies per les teves paraules, i que, a més a més, ha d'enconxerxat
En Pierpaolo Pasolini, en Iris Murdoch i en Josep Maria i jo en part, és tot un honor. Fins a la propera i moltes gràcies. Moltes gràcies. Bon cap de setmana a tothom i molta poesia. Escoltes Ona Mediterrània.