Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
V-E-L-O-V-E. Comença Bon dia i bona vida. El matinal d'Ona Mediterrània. Conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno. I cursi tan un canç, amb ollot d'agorrotua. Aixos coetant, tatuatori. Banyau cabica, i vinc seco. Aixecant, xepe arditoso. Encara passant, amb ollarequen. Ves-te tan aviat.
Fins demà! Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt odada també. Onamediterrània.cat. Una salutació a tota la gent que mos escolta des de Mallorca o des de qualsevol punt del món. El Bon Dia i Bona Vida és un programa que fan possibles socis de l'associació
Ona Mediterrània, una associació, l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, que dona cobertura i edita cinc mitjans. El diari de Balears, l'estel, la publicació en paper, l'estel, també...
a la publicació cultural ploma.cat, també vida.cat, la plataforma audiovisual, i evidentment aquesta casa, Ona Mediterrània. Començam, bon dia i bona vida, avui un programa ple d'actualitat i ple d'anàlisi. Som-hi!
Gigi, wow. Moderneta, estricta, sensu, vicos de tip baix, baby hairs i clean look, camí vintage i grinxos, highlighter, maquillatge amb to de veu de nichos. Jo, bitch, et fitxo per compartir nichos, desitjo que vinguis com el Lit Bus, aviso que no tot serà menjar nissos, però
No dubto que superin how I treat you. Feliços i junts o separats i tristos. Que bisnú ens conservi junts. Fent-te un petó al front com una tica hindú. I un gest al pit com qui s'encomana Jesus. Però és un calaix de daddy issues. Té bo que m'envagi en un obri tancat d'ulls. Potser has fundat aquest discurs. Vaig sense quís i jo et segueixo com un quissiu. Sé que podria ser més dur. Ja des que et vaig conèixer et segueixo com un quissiu.
Sense de moment d'arabició. M'ho demet amb tarixos. Sé que mai seré d'aquest lloc, però des que vaig conèixer'n, segueixo com qui som. Sense de moment d'arabició.
Pocs del 2000 com la Britney, si fos per mi de dir amics i a la nit crits dirty, típica cami del Brasil i viquis, però hi ha alguna cosa addictiu sense ser una picnic, sap més de polo que de bling bling, I mean, és més de polo que de bling bling, I mean, parla de polo que no de bansi, oli, tot i que bé no serà així.
Fotodams de sancets i pítmics, secret stories com songs and releas it. Shorty to Beyonce, jo el teu Jay-Z, però potser sé tan gana i la Rossi. Té por que me'n vagi i és lògic, quina cara de gufi, fa falta que porzi. The kiss-o, since I kiss you, I love it. Modernet amb dari issues, don't worry.
Sé que podria ser més dur, però des que em vaig conèixer et segueixo com guiso. Sins de moment d'adquisió, modernet em parixo. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània. Avui mos connectarem amb en Joan Manuel López Nadal. Ho havien de fer... Bé, ho solen fer cada dimecres, però avui, aquesta setmana, excepcionalment ho farem en dijous. Entrevistarem en Jordi Mora, president de Sapime. Mos connectarem amb en Miquel Acerra per parlar de novetats literàries. Curiositat de la història arribarà a les 10 amb en Xiscó, Roger i a les 10 i mitja el nostre focus...
anticolonial. Amb en Jaume Sastre parlarem amb ell, evidentment, d'aquest acte que prepara l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i també de moltes altres qüestions, entre elles, algunes de les que van quedar pendents ara fa una setmana. Som a la Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, i és el moment de repassar l'actualitat. Ho feim com cada dia, començant per un diari de Balears
el trobeu a dbalears.cat.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I a Diari de Balears hi trobam. En primer lloc, com a notícia més destacada, alerten que les ampliacions dels aeroports de les Balears agreujaran la crisi d'habitatge i la turistificació. Els ciclistes de muntanya reclamen una llei justa i oberta per la serra de Tramuntana i més per Mallorca acusa el PP de voler consolidar la importació de residus amb una prova pilot de 10 anys.
Maria Dalmà Bonet presenta blaus i sol de roses blanques. Abans del seu nou disc, l'aigua no cansa. I l'Assemblea Sobiranista de Mallorca ret homenatge a Joan Batista Picotnell, mallorquí impulsor de la independència de les colònies espanyoles d'Amèrica i envia una carta als consolats.
També des de Diari de Balears reproduïm la carta de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca dels Consolats d'Argentina, Bolívia, Colòmbia, El Salvador, Ecuador, Honduras, Mèxic, Nicaragua, Perú, República Dominicana i Xile. El PP tomba al Senat espanyol una iniciativa per impulsar 74.000 habitatges públics a les Illars Balears i a les Canàries.
Concentració palma per a denunciar la situació extrema que viuen els presos palestins sota custòdia israeliana. Exigeixen explicacions al govern espanyol per a la participació del submarí Galerna en maniobres militars a la Mediterrània.
La coalició per Mallorca constitueix el seu comitè de Palma. Bernat Joani Marí diu que una de les estratègies ha set la divisió dialectal i presentar les diferents variants dialectals com si fossin llengües diferents.
També destacam que Sa Poble acull la cinquena diada de Mallorca Nova amb una jornada de formació, dinar, podcast, ballada, popular i festa. I també destacam que avui a Canal Cove Espai de Cultura
Es presentarà la novel·la Nit sense ales d'en Pere Joan Martorell. Serà a les set i mitja del vespre aquí, a Can Alcover, Espai de Cultura. Montanam a Vila Web. Allà hi trobarem com a peça més destacada unes declaracions del vicepresident dels Pirineus Orientals i fins ara Val Delna.
Després de la victòria de luta dreta, en aquesta localitat tot el que fem per la cultura i la llengua catalanes serà abandonat, diu. El COI respon a Rull i justifica la requisa d'estelades i senyeres als Jocs Olímpics d'hivern. La Universitat de Perpinyà deixarà d'impartir l'únic màster que oferia en català...
La situació dels professors d'FP, la cara més desconeguda de l'educació, són agències de col·locació. Introdueixen d'amagat docents que no parlen català. Alarma pel gran nombre de professors sense el requisit lingüístic. I també VilaWeb mos destaca...
una notícia que diu l'aeroport Fantarma que fa de refugi dels avions que fugen de la guerra d'Iran. Es refereixen a l'aeroport de Tarol-Cauder, que pràcticament no té funcionament ordinari i en canvi té aquest ús extraordinari.
Això és Vila Web, on tornem ara a Diari de Balears. Allà hi trobem sis articles d'opinió destacats. És d'en Pere Llofriu, que s'atitula No a la llei d'abolició de l'excursionisme. És d'en Joan Vicenç Lillo, Lluitar pel progrés.
Es de Nalila Tomàs, quan caiguem en el desànim, mirem enrere. Es d'en Rafael Borràs, que el comentàvem ahir amb ell, no a les guerres. Es d'en Joan Lledonet, vos agradaria viure a Cuernosoblar o a Picopunzante. I es d'en Joan Mir, la caputxinada. Aquests són els principals arguments informatius i també...
d'opinió que trobam a Diari de Balears i també a Vilaweb. Ara, però, és el moment d'escoltar la predicció del temps que mos fa en Tomeu Mateo Canals. Bon dia. Vull iniciar amb un canvi de temps entre la venda tramuntana, per una borràsca bastant important que anirà a Capital i no es provocarà una tramuntana ara,
que pot deixar algunes precipitacions sobretot a Mallorca, inclús neves de cinc més altes a la altra muntanya i sobretot una baixada important de temperatures. Per tant, avui poden tenir algunes precipitacions en conjunt no més intenses i que se podien allargar fins demà de matí.
de cada dissabte tindríem una pausa i segurament diumenge pot ser un dia molt inestorri de nou fred. Per tant, avui segurament tant una per tot Mallorca, però si a Redolt tindrem cobrits per aigües i tornarem altres vegades a posar molts sabrits.
Aquesta ha estat la predicció del temps que ens ha fet en Tomeu Mateu Canals. Som el Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània. M'han anat ara a recordar-vos també una activitat que se fa aquest dissabte, una activitat important com és aquest dinar. Homenatge a en Joan Batista Picotnell.
la història no deixarem de caminar
Encetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel·les pel combat. Un poble rebel·les pel combat.
Bon dia i bona vida amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método slow-tend district. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Això és només viure, de ginestar. Si el mar és l'amor, aquí tot comença des de dins. Ser el mar, ser les onades, ser la sal, sense por i sense filtres, perquè a vegades l'únic que cal és això, viure. Només viure i no pensar tant. Hi ha una mena de vertigen dolç en aquesta manera d'estimar. Submergir-se en un cos com si fos un cel estrellat.
Perdres, però en sentit. A vegades la vida pot arribar a semblar absurda, fins que de cop trobes un lloc o algú on pots tornar-se a tu. Això és el que queda. No fer el mort. No deixar-se anar del tot. Pot ser la deriva, sí, però mai perdut del tot. Només viure és una cançó que flueix, que no busca respostes. Només recorda que de vegades, en viure, ja n'hi ha.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
i la sort siguin al far. Viure, només viure i no pensar, i que quan et trobi sigui per què no passar. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar, vull que les onades i la sort siguin al far.
Grida, t'estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar, submergir-me, per un cop seràs trallat.
que sigui per què ha de passar. Que sigui per què ha de passar.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel·li és pel combat. Un poble rebel·li és pel combat. Sonen el vent i uns sons de llibertat, sonen les costes de tot un poble després, seguint tossudament el sac.
Som al Bon Dia i Bona Vida d'Una Mediterrània. És el moment ara d'oferir-vos la nostra secció dels dijous en aquesta hora que mos envien Joana Tur i que s'atitula El soroll del món, el silenci de casa. Escolta'm, idò, aquesta nova secció que mos ha enviat avui Joana Tur. Bon dia, Mallorca.
Avui m'he despert sentint com he acabussat en el batec de la nostra terra, cercant entre l'enrenou de l'actualitat una mica de seny. Però el que he trobat és una contradicció que ens ha de deixar per força el cor corpès.
Ens diuen que la nostra història és sagrada, que les nostres pedres antigues mereixen la inversió de moltíssims euros per ser comprades i protegides, com a jo és de la corona. És un pla que sembla ben apamat, però contentar aquells que miren la patrimoni com una col·lecció de postals estàtiques buides de vida, pensades només per a visitants i turistes.
Però sabeu què passa? Que mentre ens conviden a admirar els murs de les nostres, aquestes ciutats ja mortes, s'afanyen a tensar la dàlia al nostre més important patrimoni, la nostra llengua viva. Siguen clars i directes. Estan foragitant el català de la sanitat i de l'administració amb una tradició programada.
No és un desallotjament, és un intent d'extinció oficial. Estan aixecant una tàpia de silenci, un mur, entre el ciutadà i el seu dret a setes en la seva llengua, convertint el català en una nosa, en una reliqui incòmoda que cal amagar sota l'estora de la burocràcia.
Com poden celebrar la salvació d'un gestiment arqueològic si al mateix temps estan i estem permetent que ens assassinin el futur que batega en cada paraula? És la paradoxa de qui restaura el vas però en llença l'aigua, ens deixen el cos del passat però ens buiden l'ànima.
Ja ens ho advertia Margalí de Caimari, aquella veu que va saber cantar a la pàtria amb una delicadesa que encara avui ens fa estremir. Ella, a la seva pregària, semblava preveure aquest buit quan escrivia.
Dins la tenebre de Caimón, sens vida, on tot es pols i solitud i espant, jo cerc la llum que l'ànima m'acrida, la llum que em diu, camineu endavant.
I és precisament aquesta llum la que ens costa delirar enmig d'aquestes polítiques que prefereixen el monument mut, el ciutadà que pala la llengua de la Terra. Protegir les restes físiques mentre escritura el teixit lingüístic no és se'mora la cultura, és senzillament mumificar la nostra derrota per delit dels qui ens miren de pas.
Però aquesta dalla no només cerca tallant-nos la veu, vol també deixar-nos sense rels, convertint el nostre passat en un solar buit i sense noms.
Recordem tot just, fa unes setmanes, vàrem veure com el Parlament, en un exercici de cinisme absolut, aprovava la derogació de la llei de memòria democràtica. És un atac contra la dignitat dels que hi van donar la vida per la llibertat. Volen que oblidem per poder governar sobre la nostra amnèsia.
Ho hem vist al Molinar, on la prohibició d'un simple homenatge a n'Aurora Picornel per part de la vetllia ens demostra fins on arriba la por del poder cap a la memòria viva. Tenen por d'un nom, tenen por d'unes roses, tenen por d'una dona que, fins i tot des de la fossa, segueix sent una amenaça per la seva grandíssima, grandíssima mediocritat.
estan aixecant un mull de silenci damunt les fosses, pensant que així podran amagar les seves veus, però s'equivoquen.
No es pot albirar un futur digne si acceptem que ens robin el dret a honorar els nostres morts. Davant d'això no podem restar immòbils, no és hora de mirar-nos les sabates, és hora de tensar la nostra veu al vent de la consciència compartida, de fer que cada mot sigui el clam d'un acte de resistència.
Reclamar la nostra Aurora Picornel, reclamar la nostra llengua, reclamar la nostra memòria és l'única manera de no ser senzillament un decorat per a visitants i turistes. Ens volen sumisos, però no suposarem gens fàcil. Com deia la nostra Margalida Caimari, caminau endavant. I caminar endavant vol dir no fer ni una passa enrere a la defensa del que som.
No podem obviar que aquestes inversions milionàries en lleiximents arqueològics que ens presenten amb tanta pompa són el miratge d'una mumificació programada. Estan comprant les restes del que vàrem ser per a poder enterrar millor el que som ara. És una estratègia ben, ben, ben pensada. És donar valor al que ja no es pot protestar per tal de poder silenciar el que encara té la gosadia de respirar en català.
Ens volen convertir en figurants d'un part temàtic, on tot ha de ser escèptic, incolor i, sobretot, bilingüe, per submissió. Una submissió que, segons ells, però, és només cortesia.
És la barbària quotidiana que es vesteix de cultura. La visitant arriba, mira les nostres pedres, es fa la fotografia de rigor i marxa sense haver sentit el batec del que som perquè ens han foragitjat els espais públics. Estem creant un paisatge de mòmies on el nostre patrimoni més preuat, la nostra llengua viva, és vista com una molèstia, una nosa que no encaixa en el folletó turístic. I això...
Benvolguts i estimats mallorquins, no és només una pèrdua cultural, és una claudicació moral. No podem albirar cap porpixó de llibertat si acceptem viure en una reserva espiritual on només ens permeten ser naltos, si és per fer bonic en una postal de sol i platja. Ens volen convertir en figurants d'un parc temàtic on tot ha de ser escèptic i incolor.
I bilingüe. Això no pot ser de cap manera. I és que aquí, on hem de tornar a escoltar, curiosament, la veu de la Margalita Caimari. Ella no cantava a una mallorca de marbre, sinó a una terra que patia, que estimava i que necessitava la llum per no perdre's en la tenebra.
Quan ella ens exhortava camineu endavant, no demanava sinó un despertar de la consciència. La seva veu, que avui ens sembla tan llunany, és més necessària que mai per atensar-nos a la nostra veritat. El seu llegat ens recorda que la llengua és l'abrigall de la nostra ànima. Sense ella, els nostres llaciments són només amontegaments de minerals sense sentit.
Protegir el català és protegir la mirada de la Margalida, la rebel·lia de l'Aurora i el dret de les generacions futures a no sentir-se estrangersa que a seva. Hem d'explicar als nostres joves que cada vegada que cedeixen la llengua per no molestar, per una falsa cortesia amarada de submissió, estan apuntalant una pedra més a la paret del seu propi silenci.
La resistència comença per enumerar les coses pel seu nom, comença per no acceptar que el nostre dret a existir sigui una moneda de canvi en els despatxos d'aquestos polítics mediocres, que només valoren el ciment i el benefici immediat.
El seu, sobretot, per damunt de tot. Som un poble que reivindica el dret a protegir la seva memòria. Un poble que sap que el seu patrimoni més sagrat no es compra en milions, sinó que es defensa cada dia en la vau i l'ànima.
I així, amb el cor encara corprès per la bellesa d'allò que defensem i la gravetat d'allò que ens volen fortar, arribem al final o al principi, qui sap. Que hi tenim molt a fer, però. Avui hem vist que el patrimoni més sagrat de Mallorca no es tanca en vitrines ni es compra amb grans titulars de premsa. El patrimoni més preuat és aquest taler que ens permet anomenar el nom
i al món amb els nostres propis i pròpies paraules. És el fil de seda que ens uneix a l'Aurora Picunel, a la Margalit de Caimari i a tants de milers que varen triar el risc de la llum abans que la comoditat de la tenebra.
No ens podem deixar enganyar per aquest pla tan ben apamat que pretén convertir-nos en figurants de la nostra pròpia història. Mentre ens conviden a admirar la pedra morta per distreure'ns de la mort ben calculada de la llengua en la qual respirem, hem de ser capaços d'albirar la traïció que s'amaga a la falsa cortesia. Com ja he dit, no és cortesia. És submissió. No és bilingüisme. És mort.
És l'intent d'esborrar el batec del que som, però no destorbar els que ens miren com una simple postal de consum. Us ho dic ben clar, en català, que així ens entenem tots. Jo som molt partidària de destorbar, molestar, emprenyar. Poseu-vos tots els sinònims que us estimeu més. I com més molestem, més emprenyem i més disturbem,
doncs millor. Perquè si no molestam, és que ja ens han mumificat. Si no fem nosa, és que ja som part del decorat. I nosaltres hem nascut per ser llum, per ser vent de tramuntana i per ser veu. Mai silenci.
davant d'aquest mur de silenci que ens volen vestir. La nostra paraula ha de ser la tramuntanada que la facin sorrar. Hem de tensar la nostra veu allindada a la consciència de cadascun de nosaltres. Joves i majors, de cada mallorquí que encara sent que aquesta terra té una ànima que no es ven, reclamar la nostra memòria i la nostra llengua sense nostàlgia pel que fora, sinó com a vestiment del nostre futur.
Som aquí per dir-los que no els oposarem gens fàcil, que no estem en venda, que la nostra veu sigui el clam que ens recordi, que caminar endavant, com té la nostra poetesa, vol dir no fer ni una passa enrere a l'hora de defensar tot allò que conforma la nostra identitat.
Som un poble que s'ha despert, de massa mals sons per deixar-se dormir ara, amb el miratge de ser una simple col·lecció en un museu buit de vida. Marxem, doncs, amb la calma ferma d'aquell qui sap que la veritat de la terra sempre acaba brullant, malgrat el ciment i malgrat l'oblit. Protegiu la paraula perquè en ella hi evita tot el que som, ahir, avui i demà
Gràcies per la vostra lleialtat a la memòria i al batec de Castella tan castigada i tan estimada. Ha estat un honor compartir aquestes reflexions amb tots d'altres. Fins la propera setmana. I recordeu, cada matí, en obrir els ulls, no oblideu dir amb tota la cura i l'orgull del món els nostres vells mons. Sempre en veu ben ferma.
Joana Tur, que mos convida cada setmana a estimar tots els nostres mots. Avui és dijous, avui és dijous 26 de març del 2026,
Normalment feim el nostre focus internacional les dimecres, però avui ens hem connectat amb en Joan Manuel López Nadal perquè ahir no podíem i farem amb ell un repàs a l'actualitat internacional. Joan Manuel, molt bon dia. Hola, bon dia a tu meu. Com estàs?
Va bé, tenim que costipar-te, però, vamos, coses d'aquest temps tan rara. Idò, alerta, perquè avui ja mos han anunciat que baixen les temperatures, eh? Sí, sí, sí. Ho hem de fer.
Sí, sí. Joan Manuel, tenim una actualitat internacional com els darrers mesos extremadament moguda, extremadament vinculada amb els toms que va fent Donald Trump i companyia i va...
hem de començar per la guerra a l'Iran i per tots els efectes que està tenint a nivell, evidentment, humanitari per descomptat, però també a nivell econòmic. Efectivament, homeu, aquesta guerra ho ha capgirat tot i, a més, com tu mateix es dius, els toms d'en Trump ho protagonitzen. Si fa dos dies va enviar a l'Iran una proposta
dels 15 punts per acabar la guerra, Iran la va rebutjar i ahir va enviar una proposta de 5 punts que anaven totalment amb el sentit oposat en el que exigia Trump. Bé, avui ens diuen a les notícies darreres que en Trump ha agafat una enrabiada i li ha dit a Iran que o rendició o infern. Aleshores molts paren preparar
que no pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment, perquè això amb un personatge com un Trump és imprevisible, però la cosa no pinta, de fet no l'ha pintat mai, però gens bé, més aviat a senyora. Sembla que dins d'aquests moviments, petits moviments que ha hagut
els darrers dies ha hagut un país que ha fet una mica d'intermediari, que ha passat els missatges d'un dels americans als iranians i a Sant Revés, ha passat al Paquistan, que és un país veïnat de l'Iran i que té...
Tot i que la seva problemàtica també és complicada, no oblidem que en aquest moment hi ha un enfrontament directe amb els talibans d'Afganistan, però el Pakistan mira de jugar un poc entre Teheran i Washington, no?,
de mirada de... Però, vamos, sembla que ni els uns ni els altres estan per la feina, perquè la postura i la rèplica dels iranians són molt durs i ferms.
no sé si amb motiu, però ells veuen amb condicions de continuar resistint i fent mal, tenen un element importantíssim a la seva mà que condiciona pràcticament l'economia mundial, que és el control de l'estrat d'Hormuz famós, i aleshores saben que tenen aquestes
que ha estat molt criticat en el seu país.
dimissions importants a la seva administració, crítiques molt fortes fins i tot del mateix partit republicà, no de les oposicions, però el sentiment de protesta contra aquesta guerra absurda i contra la gestió d'en Trump en els Estats Units augmenta, però el que comanda, de veres, que és en Netanyahu i que és Israel, no només no està per fer cap treba, sinó el contrari.
per llonga els atacs en el Líban, ja anuncia la seva intenció d'ocupar permanentment, com fan Gaza i Cisjordania al sud del Líban, no té cap mania ni cap complexa, i aleshores Trump va darrere, diguent-te una cosa un dia o una altra, però va mostrar.
La situació és que la conseqüència de tot això és que la guerra continua, que hi ha més bombardeigres, que hi ha més atacs, que hi ha més gent innocent i civil que moren, que això és el primer que hem de pensar, l'empatia i l'humanisme, però la gent pensa sobretot en el petroli, pensa sobretot en l'economia,
Però també hi ha un element que de vegades ja he posat un dibuix d'un dibuixant d'Infolibre, Javi Royo, que diu que sube el precio del petróleo, baja el de les vidres humanes.
Això és també una de les coses que hem d'observar. Tothom està pensant en l'energia, en l'economia, però ningú no pensa en les persones innocents, homes, dones, infants, nins i nines, que cada dia estan morint per culpa d'aquesta guerra tan absurda, tan estúpida, tan il·legal i tan cruel.
Aleshores, el panorama, francament, és molt trist i és molt pessimista. No sembla que les coses es vagin a arreglar en aquest moment, per almenys ara, avui, aquest dematí, les coses semblen tirar més a cara, anar pitjor que no millor. Hi ha, a més, un conflicte que, no oblidem, s'ho pot estendre.
Ja, de fet, està a tots els països del golf àrab, que Aràbia Saudita, els Emirats, etcètera, però pot anar fins i tot més enllà, cap al nord d'Àfrica, cap al Sahel.
cap a altres bandes de l'Orient Mitjà, ja no parlant del tema de l'Iban, on Israel fa el que fa de manera brutal i infuna, però amb una paraula que és un conflicte que se pot estendre i que, a més, té conseqüències econòmiques i socials a nivell global. Més o menys amb millor intensitat, però ho té per tot i
d'Àfrica, Àsia, Europa, aquí a Canossa, no importa dir-ho, els governs, com avui mateix, es votarà un decret en el Congrés sobre menors urgents per combatre o per aminorar els efectes econòmics d'aquesta guerra dins els sectors, les classes mitjanes, la infecció,
més senzilles i sobretot els agricultors, els transportistes i els sectors que estan més afectats. Però, vamos, amb una paraula, aquesta guerra fa molt mal a cara i les conseqüències no només continuen, sinó que també poden fins i tot empitjorar.
Fins aquí en punt, però més enllà de la capacitat de resistència que té l'Iran, també té capacitat de crear un malestar a tota la zona que faci molt difícil la vida quotidiana, no?
Efectivament, de fet, ja ho està fent. Els països del golf i el seu entorn ja pràcticament no han vist, per exemple, i això també afecta les destinacions turístiques, com per exemple tots els vols que comuniquen Àsia i Europa que passen per el golf, que són molts d'ells, han estat aturats amb la conseqüència
han pujat els preus dels carburants, han pujat els preus dels bitllets d'avió i això fa que les comunicacions, incloses el turisme, també, naturalment, s'hagin afectat per tot això.
que aquest sentiment de frustració i de ràbia de les poblacions davant dels efectes que això produeix pot donar conseqüències d'una inestabilitat social i política també a moltes parts del món, compres aquí mateix a Europa i aquí a Espanya.
ho tenim a la vista sí, sí aleshores que diguem-ne vist les 10 propostes que eren d'en Trump i les 5 d'Iran creus que hi ha qualque manera que hi hagi un acord? en Trump simplement està guanyant temps perquè en el mateix temps està enviant tropes cap allà?
La qual fa preveure una possible escalada del conflicte. L'enviament de tropes, i sobretot l'arribada de tropes a terra, damunt de l'Iran,
evidentment significaria una escalada molt greu en el conflicte. A part de que molt probablement diran-nos Venezuela. No hi poden fer una operació quirúrgica i arreglar les coses com sembla. Hauríem de veure fins a quin punt que ho van fer amb
amb Maduro a Venezuela, que l'Iran n'hi pensarà. Aleshores, començarà a veure, a passar, si això es produeix, començarà a passar el que va passar al Vietnam. Des del moment que els americans van enviar tropes allà, se van implicar de manera directa i sobre el terreno, aleshores van començar a patir, a patir, a sofrir víctimes, com el jògic. Aleshores, quan els soldats americans hi vagin i comencin a morir,
Aleshores, perquè els mataran, com és normal que passin quan uns militants invadeixen els teus països, és normal que els països d'allà se defensin i facin tot el possible per liquidar-los. Això significarà naturalment un augment de la situació de malestar en els Estats Units mateixos i això és el que pot, en la meva opinió,
L'única possibilitat de fer endavant que aquesta guerra se recursi de qualsevol manera sigui que la societat americana, d'una vegada per tota, reaccioni i faci un moviment social tan fort
que obligui, que si no fa fins i tot fora en Trump, el qual seria naturalment un resultat absolutament desidiable, però si no, per almenys li obligui a canviar de manera radical les seves polítiques i a fer enrere. Això seria dur a l'Iran el que va ser l'efecte a Vietnam.
I això està molt present dins la consciència de la societat americana. I aleshores, si jo tinc esperança que aquesta guerra s'acabi qualsevol dia, no és pel tema d'Israel, perquè Netanyahu sembla que no té problemes amb la seva població per fer totes les barbaritats que fa i que continua fent, la qual cosa els israelers s'haurien de fer veure, perquè després de Gaza, de Cisjordània, ara en Líban, això...
Està fent un poc el que Hitler va fer amb els Sueus, ironies del destino. Però això jo no tinc cap esperança pel que pertoca a Israel. Només l'únic país que pot tocar a Israel són els Estats Units. I perquè ho facin significa que hi ha un canvi radical dins els Estats Units.
a s'interior i naturalment com a conseqüència d'un canvi interior, un canvi total i radical de la seva política exterior i de les seves activitats a l'exterior. És això, des del meu punt de vista, l'únic que podria fer que aquesta guerra s'acortasse, que els Estats Units canviassin de manera total el seu enfoc d'aquesta guerra que, de moment, no tenen guanyada
no t'he dit que tinguin perduda, però guanyada està molt lluny de tenir-les, perquè l'Iran ha demostrat una capacitat de resistència que segurament els hi ha sorpreses a uns i als altres, no? Això no vol dir, naturalment, que el pobre de l'Iran, que ja ha patit la repressió del seu règim i que ara ha de patir, a més a més, els bombardejos i els atacs indiscriminats dels agressors israelians i americans, no? Però vamos,
Per mi, l'element que podria modificar, millorar un poc la situació seria que la societat americana reaccionés i obligés a Washington, a Trump i a la seva administració a canviar radicalment el seu enfocament, que és un enfocament absolutament criminal i absolutament sinistre, dolent pels Estats Units i dolent per la resta del món. Si no, malament anem.
Sí, sí, sí. Mentrestant, Israel aprofita per a la pràctica d'anar consolidant posicions en el sud del Líban. Efectivament. I fins i tot han dit que ells se plantegen s'ocupació indefinida.
dels territoris, ja no només fins al riu Uritani, sinó fins i tot més enllà del riu Uritani. Cosa que no te sorpren, supost, no? No, no me sorpren. Pensant que venint de Netanyahu qualsevol barbaritat no me sorpren. Sí, sí, sí. Sí, sí.
En el contrari, i a més tampoc no té gens bona cara, mentre que Israel tingui impunitat, i aquí he de dir, no només el suport dels Estats Units, sinó que la Unió Europea encara, encara, després de tot el que està passant i passa, encara no ha adoptat les sancions que hauria de votar contra Israel, i això és una vergonya per a Europa.
i que això no s'hagi fet vull dir, cada dia em costa més de comprendre-ho
Justament com estem a Europa, si vols tenim també coses altres dins d'Europa. Sí, sí, sí. Per un costat tenim Norban fent de xivata o d'espia d'en Putin. Per l'altre tenim una certa frenada a l'extrema dreta, no? Que també està vinculat a la poça guerra, no?
Sí, efectivament, tot està vinculat. En Orbán té eleccions a Hongria, no ho oblidem, dia 12 d'abril, i d'aquí dues setmanes.
Segons les enquestes, el partit d'oposició, que es diu Tissa, dirigit per en Peter Magliar, que era un antic dissident del partit d'Orban, però que ha sortit com una força d'oposició i que sent una persona més aviat d'indole conservadora, però és prou europeu,
és més moderat i és contra aquestes polítiques d'Urbany. I Tissa i en Peter Maguiar sembla que tenen avantatge notable de 7 o 8 punts, com a mínim, dins en sòndeges per davant dels partits fideus de Normand. Lo cual fa que Normand en aquest moment està en campanya electoral, s'ha duit a Budapest a tots els dirigents de l'extrema dreta europea,
inclòs Navascal i companyia, tota aquella pandilla, s'ha anat a Budapest per ajudar-lo a la seva campanya, però és que, a més a més, ha tingut un xoc bastant important i l'Unió Europea, per una vegada, ha reaccionat d'una manera bastant contundent quan s'ha descobert que el seu ministre d'Esteriós, Sigartó,
passava, cridava per telèfon el ministre rus, el Sergei Lavrov, amb en Putin, per comptar-li tot el que s'havia discutit en els Consells Europeus. La qual cosa, una vegada que s'ha transcendit, naturalment, dins els Consells Europeus, ha caigut fatal i hi ha hagut un país, a més, que ha estat particularment dur i crític, que ha estat Polònia,
vull dir que ha acusat directament en Orbán i Hongria de traïcionar la Unió Europea i de se posar en el servei d'en Putin. És curiós, però en Orbán és amic en el mateix temps d'en Putin, d'en Trump i d'en Netanyahu. Això ja ens retraten els personatges, no? Aleshores, Europa té interès que a les eleccions el poble d'Hongria ens doni un...
una petita alegria si fa fora en Orbán. Això seria fantàstic. I per aquí tenim, com tu mateix apuntaves, dos petits motius que ens donen lloc a una certa esperança. És a dir, començant a veure que l'extrema de l'edat europea, que semblava imparable, comença a tenir problemes.
Ja no parlem, que això és més política interior, però que també seria interessant de parlar de les discrepàncies internes dins Vox.
quan elements importants del partit d'en Vox critiquen Abascal per fer-se ric a costa del partit i llançant una sèrie d'instruments de corrupció i de robatori, que ells mateixos, ells mateixos, els dissidents de Vox denuncien. Aleshores, significa que aquest partit
d'extrema dreta que tenim aquí, malauradament, mos condiciona fins i tot els governs de les lliures balears, com hem vist, per exemple, amb el tema de la llengua o amb el tema de la memòria. Aleshores, aquesta gent sembla que no tenen el camí obert i dirigit cap a la victòria. Hem vist, per exemple, els municipals de França...
on, tot i que han guanyat determinats ciutats, però el de mitges enceres, com Perpinyà, per exemple, és la Catalunya 9, o altres, el sud de França, sobretot, i el nord de França, l'Amaril Depèn i el Front Nacional, les grans ciutats han anat cap a l'esquerra, i concretament els partits socialistes, les tres grans ciutats, que són París, Marsella i Lió, han donat un resultat totalment negatiu per l'extrema dreta.
I una altra cosa interessant que ha passat ha estat que en Meloni, la primera ministra d'Itàlia, d'extrema dreta, que havia convocat un referèndum que era obligatori perquè es tractava de modificar la Constitució per canviar l'organització del poder judicial, ha fet un referèndum i l'ha perdut.
i n'ha perdut per gairebé 10 punts de diferència, 8 punts, 53 en contra. Aleshores, aquí també significa i s'ha posat l'idea d'aquestes eleccions que una de sa Itàlia a mitjans de l'any 27
que hi ha una coalició de partits d'oposició que faci front a Meloni.
Sembla que fins i tot pot ser la percepció que l'extrema dreta dona suport en Trump i en Netanyahu a la guerra, i que aquesta guerra és molt impopular per tota Europa, fa que la gent comenci a pensar que, bueno, que pentura aquesta gent de l'extrema dreta no és tan fantàstica com ens havíem pensat. I aleshores això ens dona una petita gota d'esperança pel que pertoca el futur d'Europa.
que és el nostre, el futur. Perquè és el futur d'Espanya i també és el futur de les Illes Balears, no? És a dir, que si les gent reaccions en donen compte, potser aquesta gent que pensa que ja ho té tot controlat, un bon dia, no ho sé, tant de bo, el més aviat possible, els ho poden fer fora, a tots i a totes. Però...
Vull dir, l'esperança s'ha de combinar també amb una mica de realisme i de pensar que no és massa de més seure i mirar el que passa, sinó que l'esquerra, i ara parlo de tota l'esquerra a nivell general, a nivell de l'estat, ha de reaccionar perquè han fet moltes coses malaments i el primer que han fet malament és dividir molts.
i se pareixen molts entre nosaltres. Tots aquests esforços que siguin conduïts, no parlo més de la proposta de Gabriel Rufián, que és una persona que passa quan jo tenc una particular simpatia, però tots els altres moviments que es fan en un sentit i en un altre, que conduïn cap a una unitat de l'esquerra,
És no només necessari, és quasi imprescindible, perquè si no, vull dir, mos basta veure el que tenim i pensar en el que podríem tenir si aquesta gent arriba a controlar el govern de l'estat espanyol o fins i tot més enllà. Aleshores, això també mos convida a la reflexió.
No sé si tens qualque cosa més o... Bueno, tenim un país particularment estimat aquí que és Illa de Cuba, no? Justament t'anava a dir dins l'agenda boja d'en Trump és la següent parada, no? Cuba? Sí, ell ho ha dit un parell de vegades
Ara està molt entretengut amb el tema de l'Iran i no crec que hi hagi aventures en aquest moment, però que ho té a la seva agenda no hi ha dubte. I que ha començat per endurir els bloquets i tancar tot l'abastament de productes energètics, a la qual la població de Cuba, que ja pateix a l'interior, també com la de l'Iran, no ho hem d'oblidar,
Les guerres i les opresions no excusen aquests règims dictatorials i repressius, siguin a l'Iran o siguin a Cuba. La població cubana ja pateix.
per la incompetència i per la repressió del seu govern. I ara se li afegeix una altra amenaça exterior que seria, a més, aquests bloqueig totalment criminal dels Estats Units que fa mal, no en el règim, sinó la poble de la cubana, i això és totalment inacceptable, i per això m'assembla molt bé totes aquestes operacions d'ajuda humanitària que s'han fet no pel govern de Cuba, sinó pel poble.
Han de fer aquesta distinció ben clara. Igual que quan parlem de l'Iran, també parlem del país i parlem del poble i no necessàriament d'un règim que és molt criticable per molts motius. Però bé, el que pugui passar...
a Cuba, on la situació, segons totes, la gent que viu allà és absolutament catastròfica, ja no tenen ni energia, ni llum, ni res, i els costa trobar coses per menjar i per sobreviure. Aleshores, aquest drama humanitari s'ha de tenir molt de present, sobretot tenint en compte que es tracta d'un país amb molt de lligams
històrics, aquí mateix a Mallorca tenim una població cubana, jo tenc amics i amigues, sobretot mitjançant el meu germà, en Gonzal, que està molt implicat en el tema de Cuba, i que aquesta gent naturalment pateix i que han de tenir empatia amb el patiment del poble cubà, això, sense cap manera de dubte. Idò, Joan Manuel, també, ràpidament, dues pinzellades... Pinzellades,
importantíssimes, però bé, que no tenim molt de temps. Una, Ucraïna, que en aquest moment sembla que hi torna a haver una Rússia envalentonada que fa patir també la població civil d'Ucraïna. I d'altres, per les guerres d'Àfrica que, clar, continuen vigents.
Efectivament. I el tema d'Ucraïna que ha quedat, i a més això li ve ben amb Putin, perquè la guerra d'Iran de qualque manera ha deixat en un segon pla el tema d'Ucraïna. Sí, hi ha hagut una nova ofensiva militar armada totalment indiscriminada i brutal, Rússia contra l'Ucraïna, i sembla absolutament admirable la capacitat de resistència que manté el poble...
ucranès, i que mereix, ho he dit moltes vegades i ho torno a repetir, mereix tot el suport. Aquí, justament, aquí ens trobem també que Europa se troba bloquejada, pas maleït, bé tot el senyor, ja t'han citat, Orbán, no? Sí, sí. Amic, el servidor d'en Putin a dins la Unió, el topo d'en Putin a Brussel·les, a la Unió Europea, i que, a més, bloqueja l'ajuda...
econòmica i estratègica, defensiva, de la Unió Europea cap a Ucraïna. Aleshores, és necessari no oblidar, com tu mateix has assenyalat, el drama del poble d'Ucraïna i mirar de continuar donant-li el suport que necessita. I, bueno, d'Àfrica, també, que hem de dir d'Àfrica. Àfrica ja pateix també els efectes de la guerra de l'Iran,
perquè també necessita els combustibles i els productors energètics per mantenir la seva activitat econòmica. Tot i que hi ha països productors de petroli a l'Àfrica, com particularment a Nigèria o Angola, que poden treure un cert profit dins...
el continent. Però no oblidem que aquí hi ha moltes guerres internes, el tema del Sudan, per exemple, el drama humanitari continua, el Congo i Ruanda, i tants d'altres punts de conflicte que fan d'aquest continent com el continent una mica oblidat, però que vull dir que no...
no s'acaba de sortir malauradament de tots aquests problemes. Aleshores, hem vist que el món, com a conclusió ja, partint de l'epicentre Israel-Estats Units-Iran, i l'efecte expansiu que ja té, les conseqüències directes i indirectes que té, mos dona un panorama mundial extremadament
inquietant i complicat. Efectivament. Joan Manuel, realment avui ha estat una sessió d'examen, de nota. Ha estat una repesada quasi completa. Vos he de dir i felicitar vos de pas a tots els oients
per les festes de Pasco, que la setmana que ve no hi seré, perquè me'n vaig dilluns a Alemanya una vegada més a Turín i a gratificar-me amb la música.
única d'en Johann Sebastian Bach, a un festival de música a Alemanya, i passaré una setmana allà. Aleshores, la setmana que ve, que serà la setmana de Pasco, no hi haurà un programa. Vos desitjo a tots i a totes unes bones festes de Pasco. Igualment, igualment. Bones panades, bons roviols.
i que tinguem ses coses, mos apuntin a un futur una mica millor que aquest present que tenim ara mateix. Efectivament, efectivament. Una passada per tots i per tots. Bones pascos i mos tornarem a veure d'aquí 15 dies.
Igualment per tu, moltíssimes gràcies i d'aquí 15 dies farem un altre repàs en els globus. Gràcies. Gràcies. Bon dia. Bon dia, República. Salut. Joan Manuel López.
Nadal, que sempre mos ajuda, sempre és interessantíssim fer aquest repàs amb ell. Són les 9 i 10 minuts, tot d'una, mos anem ja a una nova entrevista. Aquí, el Bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Som el Bon dia i bona vida, el 88.8 de la freqüència modulada, o també onamediterrània.cat.
Fins demà!
Fins demà!
Dones que no teniu por i en els fills deu figuets soques. Això, això són ses paperates que vos donaren ses dretes.
Per què nació a votar? Per què? Per què nació a votar? Dones que no
Fins demà!
Deixa'm dir-te el que et vull dir Ja fa temps que t'ho vull dir I perdona que no siguin com estàs ni com va tu Se'm fa tan estranya saber res de tu
Crec que l'àbia es pensa que encara anem junts. Molt sovint oblido que ja no parlem, que ja no ens expliquem tot el que fem. T'enviaria una carta, però potser no cal, no vull descol·locar-te'l. Però també sento una necessitat gegant de comunicar-te'l. És com si jo mateix m'hagués arrencat una part de mi. I a vegades pensa això em fa posar trist.
Però potser no cal, tampoc vull esbarar-te. De tot al rato penso en aquesta devoció de comunicar-te'l. És com si jo mateix m'hagués arrencat una part de mi. I a vegades penso això em fa posar trist. Sé que és una mica tard. I que ja va ser hora d'anar-ho assimilant.
que aquell dia vaig ser jo qui ho va acabar tot plegat és ben curiós és curiós que et senti tan lluny i tan a prop sembla que tot fos un somni i que no va ser realitat i em pregunto si a tu et passa res semblant o si mai et va passar
I si mai em respons, fes-ho, sisplau, amb total sinceritat. Canviaria una carta, però potser no cal, no vull descol·locar-te. Però també sento una necessitat gegant de comunicar-te. La grita que tinc és com si jo mateix m'hagués arrancat una part de mi. I a vegades penses això em fa posar trist.
I tornaria a abraçar-te, però potser no cal, tampoc volia esbarar-te. Però tu tan rato, penso amb aquesta devoció de comunicar-te el neguita que tinc. És com si jo mateix m'hagués arrencat una part de mi. I a vegades, penses, això em fa posar trist.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Sonen el vent, són sons de llibertat, són la resposta de tot un poble. Després seguim tots sudament alçats, venim a capturar la història, no deixarem de caminar. Per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribaran.
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel llest pel combat. Un poble rebel llest pel combat. Sonen el vent, cançons de llibertat. Són la resposta de tot un poble despert, seguint tossudament alçats.
Sonen el vent cançons de llibertat, són la resposta de tot un poble despert, seguint-ho sudament alçats. Venim a capgir a la història, no deixarem de caminar. Per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribaran demà.
Encetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel llest pel combat. Un poble rebel llest pel combat. Sonen el vent, cançons de llibertat, sonen les postres de tot un poble despert, seguint-ho sudament alçat.
Tot d'una, vos oferirem aquí el Bon Dia i Bona Vida, l'entrevista amb el president de PIMEM, en Jordi Mora. Però abans vos volem fer una sèrie de recordatoris d'agenda per aquests propers dies. Per començar, avui, a partir de les 19.30 h, aquí a Canal Cové, Espai de Cultura, se presenta el nou llibre,
d'en Pere Joan Martorell, Nits sans sales, un llibre, una novel·la d'en Pere Joan Martorell editada per Pagès Editors. Can Alcover avui, a partir de les 19.30 hores
També vols recordar que demà ja no queden places, però demà es farà l'itinerari sobre Joan Alcover per Palma, amb en Guiat Pengaspar Valero i organitzat per Diari de Balears,
un itinerari que durant dues hores recorrerà els principals punts relacionats amb en Joan Alcover i amb la seva obra d'aquí del casc antic de Palma i del centre històric de Palma.
També vos recordam que aquest dissabte hi haurà una trobada, una diada organitzada per Mallorca Nova a la pobla amb activitats a partir de les deudes de matí i fins vespre. Una diada, teniu tots els detalls també, la portada de Diari de Balears.
I també teniu aquest mateix dissabte, a la una del migdia, un homenatge que se farà a en Guiem Solivelles, que va morir ara fa un any, i que se li ret un homenatge des de Som Energia.
L'acte de record i homenatge a en Guiem Solivelles i Reiner se farà aquest dissabte, 28 de març, a les 13 hores, a l'alcalde de l'Associació de Veïns dels Garrobers, Avinguda dels Garrobers, número 2 de Marratxí.
són actes que tindran lloc aquest, com dèiem, aquest proper dissabte, igualment com aquesta diada que vos explicàvem de Mallorca Nova.
Vos feim ara un repàs ràpid a l'actualitat a través dels titulars de diversos mitjans de comunicació i ja mos posam en clau entrevista. Som el Bon dia i bona vida d'una mediterrània i a través ara de Diari de Balears i d'altres mitjans vos feim aquest repàs ràpid a l'actualitat.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
i operació antiterrorista a Palma. Finalment detingut un pres llehadista a Palma amb vincles a Tanger i tot això ha estat el repàs que vos hem oferit. Ara és el moment de connectar amb en Jordi Mora
president de la PIMEM. Parlem amb ell d'aquí a 30 segons. Bon dia i bona vida. Començam l'entrevista.
Jordi Mora, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Parlem amb el president de Piment de les conseqüències dels conflictes a nivell mundial per a l'economia local i també de les mesures de les diverses administracions per mirar de pal·liar
aquests efectes de les pujades de preus. Jordi, anem per passes, en primer lloc, com valorar-ho des de PIMM aquest anomenat escut social o bé, o ses mesures que s'han pres des del govern espanyol per mirar de pal·liar els efectes de les pujades de preus a causa dels conflictes bèl·lits?
Sí, mira, el primer és que són unes mesures que són necessàries, dit d'una manera molt curta, són unes mesures necessàries, són unes mesures que nosaltres també ja ho vam demanar, però no són suficients. És a dir, quan se baixa l'IVA i tots els impostos que hi ha vinculats al combustible, a l'energia i a més, el que se fa és...
Es té un impacte en el preu de la benzina, ja ho hem vist aquest cap de setmana, que la benzina ja ha baixat de preu, però no és l'única solució. Perquè tots aquells sectors on el cost de l'energia té un impacte molt gran, que a vegades té un impacte de més del 30% a la compta de resultats,
Com que l'IVA i aquests impostos són neutres per una empresa, per exemple, de transports o una empresa del sector primari, per ells l'IVA és neutre perquè els suporten i els repercuteixen, la pujada en si del ple de la vagina no li soluciona el problema, només la baixada de l'IVA. Què passa? Que ha fet el govern central? Baixar l'IVA...
Aquest IVA afecta principalment a tots els ciutadans. Per tant, anirà bé en termes que la inflació no pugi...
I també pensem que és una mesura també, en cert punt, que va a tots els electors, perquè a tots els ciutadans té un impacte directe a les seves moxaques. Però després hi ha determinats sectors que amb això no és suficient. I per aquest sentit nosaltres estem demanant que es faci una mesura ràpida, directa i eficaç per part de la comunitat autònoma, pel nostre govern.
I en què hauria de consistir aquest paquet d'ajudes, diguem, o aquest paquet de mesures, des d'aquí, des del govern de Sager Balears? Mirem, nosaltres tenim identificats tres sectors que són importantíssims. El primer és el transport, tot el que té a veure amb transports i distribució.
Segons el sector primari, i el sector primari en el seu àmbit més ampli. Per tant, estem parlant d'agricultors, estem parlant de ramaders i estem parlant de pescadors.
I tercer, els autònoms, que moltes vegades són la peça més dèbil dins d'una economia. I per tant, en aquest sentit, nosaltres ho hem quantificat que hauria de ser un paquet d'ajudes d'entre 50 i 100 milions d'euros. Ja hi ha comunitats autònomes que ja ho han implantat. Fa dos dies Catalunya va implantar un paquet de 400 milions d'euros.
i per tant han de ser ajudes directes a aquells que més ho necessiten. Més enllà de baixar l'IVA, que està bé i és necessari i afecta per tots, a gent que ho necessita i a gent que no ho necessita, ara ja s'ha de fer d'una manera més quirúrgica, d'una manera més concreta perquè no tingui un impacte molt negatiu dins de la nostra economia.
Jordi Mora, en aquest moment s'impacta de la pujada de preus, en fi, de tots els trastorns que ha representat el conflicte bèl·lic i el tancament de l'estret d'Ormus, ja se noten de manera directa i total la petita i mitjana empresa d'aquí, de Mallorca i de Cerbalears?
Jo crec que ja se nota, el que passa és que potser l'impacte encara no ha arribat. És cert que venim, en general, de tres anys bons o molt bons dins del sector turístic i per tant això és positiu pel sector turístic i per tot el que l'envolta i per tant tenim una economia molt dependent
i arrastrem una inèrcia molt positiva. De fet, estem des de fa més de dos anys amb rècords històris de creació de feina. La nostra economia actualment està en plena empleo. Aquesta dinàmica positiva jo crec que encara té més força que l'impacte, però ja ens està arribant, estem veient molts de problemes amb transportistes i hem de pensar que el preu de l'energia és un bàsic
a les famílies, però és un bàsic a les empreses. És a dir, el transport terrestre, a més, tot els béns i mercaderies que ens arriben per via marítima. Hi ha, per tant, també transport marítim. El transport marítim ja s'ha encarit. Després també notarem que el transport aeri, que venen els nostres turistes, també s'encarirà.
Ja hi ha una pujada de preus, ja hi ha una pujada de costos d'energia i això tard o d'hora es progerirà als preus i a la inflació. També hem de ser conscients que mos van dir o mos van vendre que seria una guerra molt curta i que tindria una duració molt determinada. Quan un llegeix els mitjans de comunicació o escolta els mitjans de comunicació
Cada dia sembla que això no té avisos d'arreglar-se en un parell de dies. La incertesa no és una bona amiga de l'economia. Els petits empresaris no sabem per on sortirà i per tant demanem en aquest cas que
que el govern tregui aquest paquet de mesures. Sembla ser també que jo crec que hi haurà prou consens polític al Parlament per tirar-lo endavant i és necessari no dormir-se i fer-ho quan està millor.
Jordi, i ara pensava, posant-nos en una situació extrema, hi ha cap perill de desabastiment, no diré total, però sí d'algunes matèries concretes per ser-síguers balears?
Bé, nosaltres pensem que no. És a dir, jo crec que tenim suficient per, mentre el transport marítim segueixi funcionant, no ha de dir cap problema. Nosaltres també d'alguna manera el que volem transmetre és calma, és tranquil·litat. Sí.
Com hem dit per exemple la associació de distribuïdors no s'ha de fer a còpia de productes i jo no crec que hi hagi majors problemes. El problema que podria entendre és que si això s'allarga podria tenir un impacte que arribaria a tenir si s'allargués fent el supòsit que això s'allargués un impacte en la inflació
L'impacte a la inversió significaria segurament que el Banc Central Europeu pujaria els tipus d'interès i això ja començaria a olorar a una recessió econòmica. Però és molt difícil aventurar-se a futuribles i hem de gestionar al curt termini, que és el que tenim damunt la taula ara.
Sí, i justament, ja sé que parlem de la incertesa total i del desconeixement del que pot passar demà mateix, no? Però la temporada turística se presenta òptima, no? En principi, sí.
Som dels que pens que venim de tres temporades. Després d'una aturada total amb la pandèmia, venim de tres temporades bones. La temporada passada no va haver-hi un gran creixement respecte a l'anterior, perquè ja veníem de grans creixements, i jo crec que aquesta temporada de 2026
podríem repetir la temporada del 2025 que ja va ser bona o va ser molt bona. Per tant, tot indica que podem aconseguir-ho. És cert i és una desgràcia humana que països que són competidors de Mallorca i de les Illes Balears tindrem moltes més dificultats.
i que aquí acaba sent de vegades un destí de refugi, ho hem de veure també, però jo crec que indica que podem tenir una temporada similar a l'any passat, que ja va ser molt bona. Idò, estarem expectants i en qualsevol cas això ara centrarem-nos en les peticions, en les demandes que se fan en Esgomend de les Illes Balears perquè reaccioni ràpid, no?
Sí, sí, sí, i de fet us puc avançar, és a dir, es voler ja ha citat la taula del diàleg social per demà divendres, i volem pensar que sortirà aquesta norma d'urgent i d'implantació immediata els propers dies. Idò a veure si se concreta. Jordi, moltíssimes gràcies. Jordi Mora, president de PIM en Mallorca. Moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània.
Gràcies a vosaltres, com sempre. Gràcies, bon dia. Amb en Jordi Mora hem revisat, hem repassat quines haurien de ser les mesures que s'aprenguin ara des d'aquí, des del govern d'en Margalí de Proents. Som el Bon Dia i Bona Vida i m'on anem ràpidament ja.
connectar en Miquel Serra, que mos ha d'explicar algunes coses dels llibres. També tenim abans, però, algunes altres connexions. Tot d'una mos i posam. Som el Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània.
Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
I com vos anuncieu amb el Bon Dia i Bona Vida, dona Mediterrània, ara parlarem de llibres, de novetats, de quart creixent. Miquel, bon dia. Bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé, com sempre. Ahir dimecres vaig estar. Justament, aquesta era la pregunta. A mirar si hi havia novetats. I què tal?
I molt bé, la primera novetat quan vaig entrar, vaig veure que ja s'ha publicat el Premi Sant Jordi d'enguany. Ah, sí? Sí, ja ha sortit, ha fet moltes dies. Ui, quina viada, quina viada. Vaig veure damunt la taula de novetats i bé, li vaig dir a Maria Lida, dic, ui, ja ha sortit el Premi Sant Jordi i m'he dit, sí, ahir va arribar.
Idò, primera novetat, primera recomanació, Premi Sant Jordi d'enguany, Prometeu de mil maneres, d'en Calde Rebassa, poeta català de Mallorca, com s'ha de fer més llei. I bé, crec que és una bona recomanació i un llibre que hem de llegir.
segur que sí, mos fa moltes ganes, però Mateu, de mil maneres, Premi Sant Jordi, bon discurs d'en Carles, que ha anat fent una carrera, diguem-ne que lenta, però segura, molt centrat en la poesia, però també amb aquestes incursions tan bones ens...
També ella va guanyar el Premi Pini Soler de narrativa amb el llibre Eren ells. Què te va aparèixer en Eren ells? Bé, jo em va agradar, el vaig llegir en aquell moment, em va agradar en un llibre molt cal de rebassa que l'he dit jo. Jo he de dir que quan fa un temps que he llegit se m'olviden moltes coses.
Jo també, això també em passa jo, sí, sí. I en s'edat encara passen més, vull dir que qualsevol llibre tu em pots demanar i dic, ai sí, aquest me va agradar, però què passava exactament? I ara el que he après a fer és que vaig fent anotacions, que encara tenc més temps de jubilada, així per quan he deixat un llibre, però bé, si record molt que va ser un llibre, l'has llegit tu també. Sí, sí.
Pràcticament he llegit tot el que en Carles Rabassa fins i tot el que no ha publicat, mira què te dic. Molt bé, també hem de dir que ha guanyat els premis de poesia, no? Carles Riba, el Mar, que avui sí que jo em vaig estar molt contenta quan vaig veure que
que era ell qui havia guanyat els Premis Sant Jordi en guany. I el discurs, beníssim. Ara que des d'això que mos passa, també és difícil retenir tot el que arribem a llegir, això me passa, però t'ho diré una cosa, encara és molt més exagerat en les pel·lícules. En les pel·lícules quan fa un temps
només les record a mesura que les torna anava gent, però 10 minuts abans no me'n recorda de gaire. Exactament igual que jo, me'n vaig recordant, però no sé el final de la pel·lícula. La puc tornar a veure, igualment me'n passen els llibres.
Jo en el llibre me passa menys, però evidentment també me passa. Però vaja, sí, sí, sí. Bé, en tot cas, primera i gran recomanació de Miquel de Serra, que és Prometeu de Mil Maneres. Crec que Palma hi té un paper molt important. Sí, sí, és una novel·la que passa a Palma, com a ciutat.
és molt important és història d'un jove cambrer que fa feina a Palma per imaginar no l'he llegit és el que posa el llibre perquè serà el proper que llegiré ja el comentarem Miquel, a més quina novetat més vas trobar per Quart Crescent?
Vaig trobar una novetat de poesia, que també em va cridar l'atenció, perquè a més també conec el s'autor, igual que en Calda Rabassa, que també he de dir que era amic de la casa de Guarqueixent, era molt amic d'Antoni Artigues, i clar, quan veus que qualcú conegut, que coneixes més personalment, te fa com a més gianes i això, no? I jo vaig trobar un llibre de poesia que se diu Amb oeres de sol, que és d'en Miquel Esbert.
de Miquel Esbert de Llum Major que fa molts anys que viu a Sant Jordi que ha estat mestre filòleg i ha fet un munt d'estudis del cançoner de Mallorca i tot això i també el que em va cridar l'atenció és que el llibre aquest de poesia el pròleg l'ha fet en Jaume Pons a l'Horda una altra persona també coneguda i que ja sabem
el coneixem, vull dir, com xerra, com recita en Jaume i tot això, que diu que aquest llibre no és un llibre que vol agradar, sinó que és un llibre que vol incomodar. No només per la mala llet que ja està, sinó també per l'esperança que implica com potser podríem anar canviant el món. Ja...
Paraules d'en Jaume Pons a l'ordre. I un llibre, idò, per... per estar menetjant hermosa, diguem. Exacte. D'en Miquel Esbert, com he dit, que també ha guanyat diversos premis i que, per cert, el presentaran a la Biblioteca de Sant Jordi el 15 d'abril. 15 d'abril, eh?
notat queda aquest amb ulleres de sol d'en Miquel Esbert i Garau que no li coneixíem sa vena poètica no és el seu primer llibre de poesia? no no no no no
No ho sé, Pentura ara se m'havia oblidat, però ara no l'ubicava, com a poeta. A veure que ha fet molt més coses en el món dels glosadors, la Pensione Popular de Mallorca, Maria Antònia Salvà, estudis, moltes d'aquestes coses, però no és el seu primer llibre de paesia, ara no, el que xerrava en la banda de la memòria i tot això, però jo a Quart Cricent he tingut altres...
Un el manco segur més de poesia d'en Miquel Esbert, que per ser van fer la presentació a Quart i Centres.
Idò... me fa ganes també, idò, llegir-lo i veure aquest altre vessant. Que com diu en Ponzo, segur que té un poc de xoc, que té un poc de força, de fer-mos... de fer-mos calca punyida.
M'ho anem ara a una tercera... Una tercera recomanació que no és novetat, però sí que és novetat com a edició. Perquè és la reedició de Saldama, el llibre d'en Blai Bonet, Jaquem Guany, els anys Blai Bonet, de la narrativa d'en Blai Bonet, de nova edició, o sigui, només faltava reeditar a Saldama.
i Club Editor ho ha fet, per tant també crec que és un llibre que l'han de tenir en compte, ja sabem que... Això ho havia editat en Siola, m'apreix, fa anys... Fa anys, sí, i el Mar, Jules i la primavera, aquests ja estaven reeditats però faltava el Dama i Club Editor ho acaba de... Bé, fa un mes això dels que ha sortit.
l'has llegit? jo no l'he llegit no, no, no he de dir que he llegit d'en Blai Bonet de narrativa, crec que només he llegit el mà si no vaig malament bé, en Blai Bonet també és una aposta segura diguem no sí, que jo no sabia què volia dir a Saldama i pel David vol dir camp de sang oh
en baraneu vol dir camp de sang i és protagonista d'aquest llibre és víctima de la
és una víctima de la guerra i que acaba convertit en botxí. Vull dir que són paraules fortes, no la llitgita, que és també un d'aquests pendents. Idò, avui treu llibres que jo crec que tenen com a punt en comú aquest impacte, aquesta voluntat d'impactar, de no deixar-te...
de no deixar-te ja tranquil tranquil ni indiferent són tres llibres que crec que en llegit l'os mos deixaran mos deixaran constància idò, tenim Prometeu de mil maneres d'en Carles Rabassa flamant Premi Sant Jordi del 1026 amb Bolleres de Sol d'en Miquel Esbert editat en aquest cas per Jonar Muntaner Jonar Muntaner
i a la dama d'en Blai Bonet, editat per Club Editor. Són les tres recomanacions que ens fan a Miquel Serra, des de... Quart Creixent. Com està Quart Creixent? Com el veus? Ara, des de de fora. Ahir mateix el vaig veure plena de castes. Bé, sí, clar, clar.
Quan vaig entrar li vaig dir a Maria li de dic, bo, veus tot això? Vaig dir, se nota que se costa a Sant Jordi. I...
I li vaig dir, veus tot això? No ho enyoro gens. Quan la gent em diu, no enyora't la feina, he dit, veus això? No ho enyoro gens. Hi ha pares que no les enyores, eh? No, no, no, buidar catxes i tota aquesta feinada que he de preparar Sant Jordi, no ho enyoro gens. Quart Creixent ho vaig bé, amb la Maria Lida crec que molt il·lusionada i crec que està fent molt bona feina. Sí. I bé.
Bé, deixa'm dir que vosaltres a Sant Jordi no he deus que ho tenguéssiu pitjor perquè quasi-casi amb una carretilla podríeu anar i venir. Sí. Perquè està quan creixent se sol posa a Plaça Major. Aquí en guany també. Sí. Fins que comencin les obres a Plaça Major no sabrem què passarà en el moment. Quan creixent, sí, perquè...
a aquestes obres, però sí, Quart Creixent té aquest avantatge que gràcies als voluntaris, perquè dels familiars, que quan jo era sempre ho vam fer i encara ho continuem fent, en les carreretes traginam les coses cap a la platja major per amuntar la carrereta.
una festa meravellosa, Sant Jordi. I també he de dir, xerrant això de les catxes, aquest cap de setmana, quart creixent, serà Santa Maria Lida. Des de fa, crec que són, no ho sé per què passen els anys, 15, 16 o 17 anys, vaig començar a fer juntament amb l'Ajuntament de Santa Maria Lida, que en aquell moment hi havia en Toni Mas,
a cultura una mostra de llibres en català que se fa a la rectoria sempre el dia de la fira de Santa Maria Lida que és el dia el diumenge del ram sempre és el diumenge del ram i aquest diumenge i dissabte, quart creixent torna a tenir...
exposat i vanta de llibres a Santa Maria Lida. A on això, a la plaça aquesta grossa? Se diu a la rectoria, però... Ah, sí, sí, sí, que està allà. Està d'alta, s'ha de pujar en una escala, un peu de carrer, jut de vora la plaça, jut de vora la figura de la Beata, que venen allà, allà d'alta.
És una seriós de rectoria, però vull dir que és una sala que empleuen per fer exposicions i actes i això, i per cert s'inaugura avui, a hora baixa, a les 7, la presentació del darrer llibre d'en Climent Picornell. Oh, midó, també una fita interessant. Estic contenta que continuïn amb això de Santa Margalida que en Toni, Mas i jo vàrem posar endavant. Avui nosaltres aquí a Canal Gover presentarem...
el llibre d'en Pere Joan Martorell, Nits sense ales. Sí, ho he vist. M'ha agradat molt, la veritat. I demà supos que te posaràs esportives. Sí, hem de caminar a Norbera, la ruta. Dues hores, m'ha dit en el pa. Jo sempre vaig plana i amb esportives, més o menys.
I el m'ha dit en Gaspar que estaran dues hores voltant. Dues hores escoltant en Gaspar Valero, no? Sí, sí, sí. I en aquest cas també en Joan Alcover, encara que sigui a través seu o a través de qualsevol que els reciti. Serà molt interessant. No queden places, diguem, està a topla. Està a topla.
és que un grup també quan passa de m'ha posat el límit en 40 i en 40 perquè en Gespa té aquella veu que si no ni 40 però com que en Gespa té veu el sentirem bé idò moltíssimes gràcies Miquel per aquestes recomanacions i per aquesta connexió que m'ho has fet setmanalment en Quart Creixent gràcies
Gràcies a tots, bon dia. Bon dia. Ja ho sabeu, aquestes recomanacions que mos ha fet Miquel Serra els dimecres fa la voltata per Quart Creixent i els dijous mos trallades les principals novetats. Som al Bon Dia i Bona Vida, és el moment ja, ja som en temps de curiositats de la història amb en Xisco Roger. Moltes gràcies.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Sisko Roger, molt bon dia. Bon dia. Un nou episodi de Curiositats de la Història. 359 anys d'un escenari molt principal davant el Dia Mundial del Teatre. Recorrem la història de l'espai de Gà, de l'escena a Palma, un edifici construït al mateix lloc on ja es representaven espectacles al segle XVII.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí senyor, demà és el dia mundial del teatre, com cada dia 27 de març, i vas pensar que a Aventura podria ser interessant contar la història del teatre principal de Palma, d'acord, en tenim a Mallorca dels teatres principals, com Inca o Santenyí, però certament són un munt d'anys,
de trajectòria exactament en el mateix lloc sempre allà en Esquerra el que ara és Esquerra de la Riera i sí exacte es ha reportat ja que surt aquesta setmana a l'hora de Balears tant en paper com de manera digital
i aquesta història que ara contarem una mica aquí en aquestes curiositats a la Mediterrània. Idò t'anirem fent algunes preguntes. Per exemple, començant per això que han comentat, quins són aquests antecedents llunyans del Teatre Principal de Palma?
Home, jo, com sempre faig en aquest reportatge, s'ha fet servir textos, llibres, de gent que ha estudiat aquest tema, presentant les pas abatenys, Joan Mas Vives, Antoni Nadal, Joan Bonetti, i un considerable etcètera. I segons un llibre que ja va publicar fa un munt de temps en què es pas abatenys aquesta història, s'entecedent més llunyà, seria un teatre que tenia el gremi de sabates. Segur que els gremis eren associacions d'artesans,
I aquests sembla, perquè parlem del segle VII, els 1.600 i busques, sembla que eren molt eficients en els teatres. I aquests ja tenien un teatre. Però no era el bon, ara és el teatre principal, era el bon, molt a prop, el teatre és la plaça de Tegamanent.
Aquesta gent ja feia teatre i el que ja els vincula amb el que ha estat després, pràcticament fins als nostres dies, el teatre principal, és que allò que els beneficis d'aquelles funcions que feia el teatre del Gremi de Sabatern,
la sala dels sabaters, eren per l'Hospital de Palma. Vull dir, tant aquesta sala inicial com després la casa de les comèdies, que sí, la casa de les comèdies, ja hi era on exactament avui és el Teatre Principal. Com el Teatre Principal, pràcticament fins als nostres dies, que està estructurat d'una altra manera...
Tots els beneficis de les representacions teatrals eren per sufragar l'hospital provincial o l'Hospital General de Palma. Vull dir que gràcies als espectadors que pagaven l'entrada per anar al teatre, quan s'opera els concerts o el ballet o el que fos, era que se podia mantenir l'hospital. Tenia una funció benèfica. I què era? Què va ser això de la casa de les comèdies?
Sí, la casa de les Comèdies, això, insisteix, se va fer pensant en poder que se pogués mantenir l'hospital. Llavors, va haver un senyor, això era l'any 1662, que es deia Ferran Moix, i tenia uns terrenys que els va cedir perquè fos construïda la casa de les Comèdies.
ell va aportar els terrenys i el gran i general consell va aportar els diners necessaris per poder edificar-lo. No tenia res a veure amb el que ara era exactament el mateix lloc abonarà el teatre principal. No sé simplement res, l'edifici, vull dir, era molt més petit, molt més senzill, i una cosa curiosa és que aquest teatre, quan va haver-hi la invasió el 1715 de les tropes de Felim V,
les tropes d'ocupació van agafar la casa de les comèdies com a quartet i de fet va continuar amb aquesta funció de quartet 27 anys. Des del 1715 fins al 1742 va deixar de ser un teatre i es va convertir en un quartet. Així que evidentment
home, quan després de 27 anys per fi va deixar de ser quartet i va tornar a fer de teatre el públic estava amb unes ganes de teatre que no vellis 27 anys que no vas de tenir teatre i pensa que en aquella època no hi havia plataformes ni xarxes socials no hi havia molts entreteniments el teatre era un entreteniment fonamental
I per què es va decidir edificar aquest nou teatre? Això va ser perquè la casa de les Comèries ja estava molt feta a pols. Cap al 1852 ja es va comprovar que estava ja ruïnosa, es va haver de trincar i el món van dir, bueno, i ara què fem? Llavors es va decidir de construir un teatre nou.
És curiós perquè, tot i que comentàvem des del començament que sempre ha estat en el mateix lloc, en aquell moment es va plantejar una altra possible ubicació. El teatre principal podria estar ara entre Esquerra Pereires i Sort del Rei. Però no. Al final van dir, no, no, mira, endorrocarem la casa de les comèdies i en el mateix solar farem el teatre... Bé, el teatre, un teatre nou...
que se va encargar l'arquitecte Antoni Zureda. Antoni Zureda va fer una volta per diferents teatres europeus per veure com eren. També va endur un decorador francès, en Félix Queller, que estava fent feina al Liceu de Barcelona. I el teatre que se va edificar va ser...
un teatre al gust francès. Llavors era l'època, estem parlant de mitjans del segle IX. Era l'època del Napoleó III, segon imperi, estava molt de moda tot allò relacionat amb França i se va fer en aquest gust. Llavors va costar 60.000 euros, que devien ser una pasta en aquella època,
i se va inaugurar el 1857. De 9 de novembre de 1857 li van posar un nou nom, Teatre de la Princesa d'Esturis, perquè van assistir a la inauguració del teatre, a la que llavors era reina Elisabet II,
i la princesa d'Astúries, que era la seva filla, n'Elisabet i Lluïssa. I li van posar aquest nom. Això de fer una miqueta pilota a la família reial, això és una cosa que em fa molt, molt amaiós. Bé, ja ho sabem tots. Xisco, el que va passar amb el nou edifici?
Bé, quan només feia mig anys, mig anys que s'havia inaugurat, va esclatar un incendi de Nassos, el llibre d'en Gaspar Sabatet, on totes les campanes de Palma, tant d'esglésies com en Figueres, es van posar a tocar desesperadament i va acudir gent de Palma amb sopor al d'aigua a veure si ho podien apagar.
I va quedar totalment incendiat. Això era el lluny del 1858. D'aquest lluny principal només van quedar les parets exteriors.
Per què? Home, se va dir que hi havia uns focs d'artificis que se feien servir, que estaven allà en esbagatgem i tal. La veritable raó, o home, un motiu raonable, no raonable, un motiu estrany, però gens sorprenent, és que justament el vespre abans s'havia representat Macbeth, ahir ja ho he dit.
Això no s'ha de dir ni tan sols el nom, d'acord? La gent de teatre sap que aquesta peça li diuen la tragèdia escorcesa per no fer de dir el nom. I tothom sap que això té una mala sort espectacular. De fet, no era l'obra d'en Shakespeare, sinó que era l'adaptació d'en Verdi, l'opera d'en Verdi, a partir de la tragèdia d'en Shakespeare. Però, o sigui, estadísticament, cada vegada que es posa en escena a Macbeth, hi ha qualque desastre.
i justament se va cremar, se va cremar i se va haver de reconstruir tot. Déu-n'hi-do. Per què s'han canviat noms?
Bé, mira, sí, clar, es va reconstruir el teatre, es va fer una mica més ample, perquè de fet se van comprar quatre cases veïnades i així se va poder ampliar el teatre, però pel que fa la resta, el mateix arquitecte, el mateix decorador, les pintures, el sostre aquest espectacular d'en Fèlix Caller que ha arribat fins als nostres dies, però quan se va inaugurar, se va reinaugurar, ja restaurat, ja reconstruït, perquè ja només havien quedat les parets exteriors,
ja tenia un altre nom, ja no se deia Princesa d'Hastúries, sinó que se deia Princesa d'Hastúries. Clar que, mentrestant, havia nascut un mascle, un fill mascle de Necessari de Sàbit II. I ja sabeu que, encara de la Constitució de 1978, posa que encara que tinguin germanes grans, si són nins, llavors tenen preferència a ells.
I, efectivament, na Isabel Lluïsa se va quedar composta i sense corona i va passar a ser sereu en Alfons XII, el futur Alfons XII, i per això se li va posar el nom de príncep d'Astúries. Ara bé, només uns anys més tard, 1868, arriba la Revolució Gloriosa. I la Revolució Gloriosa va anar... Elisabet II va haver de sortir del país...
hi va haver un govern provisional i ja, ni princesa d'Astúries ni príncep d'Astúries, es va dir principal. Això ha passat a moltes teatres, de fet hi ha un munt de teatres per tot l'estat que es diu teatre principal, a Barcelona n'hi ha un, a Burgos, teatre principal, mai més ben dit de Burgos se diu teatre principal, i com he comentat abans també tenim Santellí, tenim Inca, tenim Amor,
I se va quedar amb aquest nom, teatre principal. Ara, era una cosa curiosa. Amb la revolució gloriosa del 1868, no tan sols se va canviar el nom de teatre principal, sinó que també se va, bueno, la gent va saltar una estàtua de nit de la segona, que li havien dedicat allà en el passeig del mort, aquesta estàtua va ser destruïda totalment, i va quedar, les restes van quedar a un magatzem.
Després, algunes d'aquestes restes de marbre de l'escultura es van fer servir per una escalinata
que se va fer justament en el teatre principal. I després, amb la darrera de totes les reformes que s'han fet en el teatre, que són un munt, això ja es va llibar i ja no existeix. Això era la darrera resta que quedava, perquè l'Ana Elisabet II va inaugurar el teatre dues vegades. La primera com a Teatre Princesa d'Astúries i la segona Teatre Princesa d'Astúries. I la darrera resta que quedava l'Ana Elisabet II va deixar aparèixer per sempre.
Bé, i això és el que... Bé, i estirant tres fil, com influïa la política en cada moment?
Sí, això ho hem vist, no? Vull dir que sí, que si princesa d'Astúries, que si princesa d'Astúries, que si d'això. Hem de dir que els Borbons tornaran més tard. En el 1874, en el Fos XII, els Borbons sempre tornen, però ja se va quedar, per exemple, amb el nom de teatre principal. Quan se va proclamar la primera república, el 1873, se va fer en el principal una gran funció patriòtica
en la qual se va representar Mariana Pineda, la història d'aquella dona revolucionària que havia estat executada per les seves idees liberals. Torna a canviar règim, torna a la monarquia i dó la funció d'homenatge a Ana Fons XII.
ve després la segona república, 1931, homo, funció d'homenatge a la segona república. I ja amb el sofranquisme ja ni diguem. O sigui, tot d'una que va triomfar, per desgràcia, a Mallorca al cop d'estat, i se va iniciar el règim franquista, en aquesta relació de representacions i espectacles fets en el teatre principal, de Palma, de trobes funcions benèfiques organitzades per Falange.
Sarsuela a benefici del moviment nacional. Actuació del teatre azul. El teatre azul, es deia així, és color blau, ara és color favorit del franquisme perquè les camies dels falangistes eren d'aquest color. Vull dir que sí, efectivament, segons el color polític, segons la situació política de cada moment, teníem funcions patriòtiques dedicades a una cosa o a una altra. I era un bon negocis teatre.
La veritat és que no. No és que fos... Bé, una cosa, el teatre era de l'entitat que governava Mallorca i després la provincia. Ja he parlat abans del gran i general consell. Ja en aquesta època, segle de nou, existia la Diputació Provincial i el teatre depenia de la Diputació Provincial que treia unes quantitats de diners, com hem comentat abans, per sofregar l'Hospital General.
Però la Diputació no el gestionava directament. Feia això que ara se diu externalització. No sé si m'ha sortit bé. Llavors ho arrendava a empresaris privats que pagaven un percentatge o el que fos a la Diputació i ho explotaven.
No sempre era molt bon negoci. Mira, 1865, 1865, que no estem parlant de l'edat mitjana. Es va a Epidèmia de Pesta, a Mallorca. Es va haver de trencar el teatre. Després es va tornar a obrir i un dels empresaris va ser en Joan Goula, això era cap al 1870, i en Joan Goula, que per cert era director d'orquestra, era de dues coses, director de l'orquestra i empresari,
va haver de sortir de Mallorca per els deutes que havia acumulat vull dir que no de vegades no era tan bon negoci això del teatre i de fet el 1977 la Diputació va rescatar va passar a encargar-se de la gestió i després ja quan la Diputació va desaparèixer la gestió del teatre principal es va traspassar primer al Consell General Internissolar i després al Consell Insular de Mallorca que actualment el gestiona
a gestionar el teatre principal de Palma. Una curiositat, quins eren els costums del públic? Bé, hi ha coses curioses, hi ha coses curioses de la trajectòria. Per exemple, una cosa curiosa és que el 1881 es va instal·lar per primera vegada a l'estat principal la il·luminació elèctrica. Això va ser una sensació, era una novetat i llavors tothom se va quedar enllobernat, mai més ben dit. Aquell mateix any va actuar...
en el teatre principal, en Julián Gallarre, que va a su varta de mite de...
de la música, de l'òpera, per així dir-ho, no? En 1881, el governador prohibés fumar dins del teatre, la qual cosa volia que, evidentment, seguia fumar en el teatre. Home, si penses que només uns anys abans s'havia incendiat el teatre, clar, prohibir fumar en el teatre era una cosa bastant raonable. Imagina't el que devia ser això. També és veritat que això ningú no va fer ni cas. Escolta, passa.
van seguir fumant sense cap problema. Home, una pràctica un tant molesta era que les dones duien cap a ell.
I si tu tens una... Ara no, però en aquella època sí. Estan parlant de finals del segle IX. I clar, si tu tens una senyora sentada davant teu amb seu capell posat per veure sa funció, potser ho tens malament. Després, hi havia un altre costum que era curiós. Això m'ha cridat l'atenció, perquè eren mallorquins. Però m'ha cridat l'atenció una mica que fos...
que hagués el costum de tant en tant d'aplaudir amb excessió d'entusiasme. El Isleño, que era una publicació d'aquella època, de finals del segle IX, comentava que de vegades la gent aplaudia amb tant d'entusiasme que no se podia escoltar en els sectors. I després, una altra cosa...
és que en aquell moment, final del segle IX, havia dos teatres a Palma, bàsicament dos escenaris. Un era el teatre principal. El teatre principal era de...
els espectacles cultes, seriosos, òpera, trelleria, i en canvi hi havia un altre teatre, que ja no existia, evidentment, que seria el Teatre Circ Balear, on eren els espectacles més populars, la cosa més frívola, entre cometes. Llavors, per anar al teatre principal s'havia d'anar ben mudat. I es diu que hi havia senyores de l'alta societat que no anaven al teatre perquè no tenien res per posar-se. Això que de vegades es diu
de sa dona, no? Em permís, però això és un nit, és un noi, no tens res per posar-me. Bé, això sembla que era el problema que tenien aquestes senyores de s'alta societat. Quins canvis varen fer a finals del segle XIX? Cap al 1895 es va fer una altra reforma. És el principal llarg de la seva història, se n'han fet un munt, de vegades molt polèmiques, de vegades no tant, i
es va fer una nova façana, que és la que ara coneixem, amb aquest frontó que corona la façana, feta a partir d'un dibuix d'en Richard Ankerman. Es calcula que en aquell moment hagués de ser també quan calaren un home majestuós que estava a les escales que baixen des de plaça Major. Allà hi havia un home mític,
i que se'l va encargar, ben igual que ara s'ha encarregat els veiombres de la plaça Llores Villalonga. No, perdona, en Màrius Verdaguer, que també ha mirat el seu llibre de La ciutat esvaïda per fer aquesta història del teatre principal, això li va fer molt de mal, va dir que estimava, literalment, diu, aquest home l'estimava com a un esser viu i com a un distinguit ciutadà. Però bé, se'l va encargar.
Escolta, Xisco, una altra pregunta un poc més banal, si vols. Es lligava molt el teatre?
Segons diu en Lluís Fàbregas, que té un llibre també que nostre, llibre de records d'Espalma de fa un munt d'anys, sí, el teatre principal era un lloc, clar, és que era una mica com que deia mal, no? Que, bueno, és que tampoc no hi havia tant d'entreteniments, ni tantes coses, ni tantes ocasions de fer vida social. Llavors, en Fàbregas compta que els al·lots anaven al teatre per mirar les al·lotes. Suposo que viceversa, no? I que els...
A la vegada, els sol·lots eren observats amb mirada escoltadora per la possible sogra amb espismàtics, jo espismàtic de teatre, que llavors es feia saber, calculant si era un bon gendre, un bon partit o no ho era. De fet, heu comptat de qualsevol matrimoni, qualsevol parella que s'havien conegut en l'estat principal d'allà. Qualsevol cosa vol dir que sí, que se devia lligar bastant. Ara no ho sé.
Escolta, i per acabar, quan va començar a fer-se teatre en català? Home, pràcticament des del començament, parlant de mitjans del segle XIX, que és quan es va inaugurar el teatre principal, i pràcticament des del començament. La igual cosa pot resultar sorprenent, perquè en aquella època teníem un estat centralista, de fet, era una disposició del 1801 que prohibia a tot l'estat fer representacions en qualsevol idioma que no fos castellà,
però pràcticament des de bon començament hi va haver funcions bé, bé, de fet 1866 tenc la primera estrena d'un espectacle de major d'una obra d'un autor mallorquí que és El cordó de la vila de Pere d'Alcantara Penya i el 1874 va venir de Catalunya una companyia molt coneguda allà que era Totau Mena que va presentar obres d'autors de Catalunya com ara Frederic Solet Pitarra vull dir que
De tota la vida que s'ha fet teatre en català, el teatre principal, cosa que està prou bé. Home, ja s'ha de cas de Franco i tot això, sa cosa massa complicada. Tot i que també, perquè va bé l'àrtist, que també feia teatre en català directe. El teatre principal s'ha fet de tot. S'ha fet tragèdia, s'ha fet comèdia, s'ha fet dansa, s'han fet concerts, òpera...
Però hi ha qualque cosa curiosa. Mira, el 1901 se va presentar la vella Enriqueta amb una cosa que se deia Ball Fantàstic Elèctric Aeri. I va ser un veritat escòndol la vella Enriqueta.
Idò ben curiós, tot això que mos has explicat, com sempre, en aquestes curiositats de la història, Xisco, que t'agraïm, i que també, com sempre, convidam a complementar en l'article que has publicat a l'Ara Balears. Exacte, vull dir, si encara voleu saber més coses, teniu l'Ara Balears d'aquesta setmana, tant a l'edició en paper com a l'edició digital. I en quina música, en quina cançó tancàvem la secció avui?
Home, havia de ser qualsevol tema relacionat amb el teatre. Llavors s'ha pensat en aquest tema, d'acord? El teatre de Lluís Llach, que parla d'això, parla d'escenaris, parla de bandolines i tot allò, i trob que era un tema adient per aquesta història que hem parlat avui.
Idò al teatre d'en Lluís Llach. Xisco, Xisco, Roger, moltíssimes gràcies, com sempre. Fins la setmana que ve... No, no, perquè ja serà... No, la setmana que ve no, no sé, perquè seran dijous anys. Per tant, ja morarem d'aquí 15 dies. Moltíssimes gràcies, Xisco. Gràcies a vosaltres, una ferrada i salutacions a tota la gent que ens està escoltant. Igualment, salut, bon dia. Bon dia, que vagi bé.
Quan tancarem les llums d'aquesta escena, és que tindràs un lloc per mi. Quan desarem els cants i les disfresses, és que faràs lloc per mi. Fa fred pels estels, fa fred pels estels,
Te'n mires sempre pensant que no et veig. Jo també et miro amb els meus ulls tan sers. Fa fred. Quan altres veus millors que aquesta meva facin festet en el teu cor.
ni quedi lluny als meus talents de fira, és que dins teu tindré un record. Pren-mi, pren-mi fort. Pren-mi, pren-mi fort. Tu em mires sempre sense imaginar.
Que també et veig i així m'he enamorat. Pren-mi, pren-mi. Quan tot baixant, talons i bambolines, l'únic teatre sigui el món.
Ja no sabré morir sense mentides. És que em faràs resser el teu cor. Tinc.
Jo et miro, et sento i t'estimo en secret. Fins mai, fins mai sol. Fins mai, fins mai sol.
Tants amors que han vorejat la riba, l'últim que em queda és el teu. No em cal el cos, et prenc sols el somriure. Hi ha poc camí i és tan breu. Pren mi.
sempre sense imaginar que també et miro i així m'he enamorat. Fins mai, fins mai sóc. Fins mai, fins mai sóc. La, la, la, la, la, la, la... La, la, la, la, la...
al Teatre d'en Lluís Llach per tancar la nostra secció dedicada a curiositats de la història i mos servirà també per enllaçar en la darrera secció d'avui que és aquesta connexió anticolonial que tenim preparada ja amb en Jaume Sastre, aquí saludarem en res, en 30 segons.
Són respostes de tot un poble desperts i tot sudament alçats. Venim a capgir a la història, no deixarem de caminar. Per la memòria dels que van lluitar primer, per l'escalina.
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retrem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança Mentre hi hagi algú que obri la casa Un poble rebel·li és pel combat Un poble rebel·li és pel combat Sonen el vent i uns sons de llibertat Sonen les costes de tot un poble Jaume Sastre, bon dia Bon dia, com anem Va bé, preparat per repartir llendera
És que si no se... no, no... Vol que no es practica se perd. No és així, no és així. Si no practiquem sa memòria, perdem sa memòria. Si no practicam un poc d'exercici físic, perdem musculatura. I si no practicam, esmolam, esbarram... No, no, perdem, perdem. Eficàcia, digues. Una cirereta ja no herma per ahi, no?
N'hi ha moltes de cilleretes. Ah, en trobarem qualcuna. Sí, sempre se'n pot trobar qualcuna. Idò... Però bé... Sí, ja tornant a tenir la fèria d'abril... Sí, sí, és això que dèiem, eh? Tens les pistes un moment i ho tornen a aprovar, eh? Sí, sí, sí, sí. La fèria d'abril...
Va començar l'any 1989 amb 4 barratges, 2 o 3 barratges en espai marítim. I els impulsors van ser el president de la casa regional andaluza, Sebastián Cano, després hi va un policia i un guàrdia civil, Pepe Caballero i Tomàs Belido,
Després hi va haver un àrbitre de futbol, en Rufino Pérez, i després el cantaur de flamenco, Adolfo El Sevillano. Això va ser l'any 1989. Va ser un fracàs, però què va passar? Que l'any després en Ramon Aguiló ho va agafar com a iniciativa de l'Ajuntament i els va donar 3 milions de passeters perquè organitzassin la fèria d'abril i a partir d'aquí, doncs,
va començar. Va anar creixent. Va anar creixent, va anar creixent. Va arribar un moment que s'hi va posar en Fausto Ferrero, que era un especulador, que va fer, va tenir un edifici, un gran edifici, tenia negoci de cavalls,
espanyols i àrabs i per barbetjar i fardar va utilitzar la fèria. Va pagar un milió d'euros a Nagata Ruiz de la Prada perquè decoràs un edifici a Serenal. Ella va cobrar un milió d'euros. Però va arribar a la crisi del 2018 i les ordres va fer fallida.
Vava davant de l'edifici i va quedar, bé, no sé què s'ha fet d'aquest home perquè no se n'ha tornat a parlar més. I aleshores la fèria va desaparèixer. I ara en Guany, en Martínez, dona de Palma... Els darrers anys s'havia fet allà a Son Rossinyol.
que hi havíeu anat l'OB van fer accions durant anys van utilitzar van voler detegjar i
el vestit nacional de Mallorca que s'havia convertit en una cosa folclòrica i de la sección femenina i de la Oje, ahir de bé, ahir aleshores anàvem vestit de mallorquins en xeramiès i doncs a la sirelia li van donar una carabassa
Estava mig podrida, però bé, una que era massa gegant. En Pere Rogel li vam regalar un calçó de l'ample i bé, ara veig que ho tornen a reviure. En Jaime Martínez, l'any passat va donar la medalla de l'Ajuntament
en Carlos Galciar Elgado, te sona aquest nom? Sí, sí, sí. Aquest nom és molt conegut com Agui Forestier perquè va fer Queridos Mallorquines. Queridos Mallorquines, sí, sí. Sí, parlava de molta gent que va publicar un llibret a Catalunya l'any, això perquè veieu els amics d'en Martínez, no? Va publicar un llibret a Catalunya molt desconegut, eh?
ara ja se titula Radiografia de bolsillo de l'independentismo catalán. Ho coneixen aquell llibre? Sí, sí, sí. El tenia completament obligat, però ara que ho dius, sí, sí. Sí, sí, és un llibre que s'ha de tenir perquè allà queda en evidència la pesta que hi ha darrere en García delgado.
que va de simpàtic amb això d'aquelles mallorquines, m'entens? Dóna una visió falsa, estereotipada, del bon salvatge, m'entens? Supremacista, en el fons, supremacista. És d'un supremacisme insultant. Sí, sí.
Dir-vos que va fer un llibre semblant a Catalunya, queridos catalanes, va ser un fracàs total i absolut, perquè queridos mallorquines només pot tenir èxit a dins dels mallorquins malalts d'autoodi, perquè qualsevol mallorquí que té un mínim de sentit d'orgull no li pot agradar ni el que està, ni queridos mallorquines, no?
Això és la caricatura que fan els madrilenys de naltros, no? Com una cosa pintoresca i etòpica. És bon negret, no? És bon mallorquinet. Bé, aleshores, la feria d'abril, ara torna a embestir. Solti i vaig veure que en Quim Monzó també embestia.
durant el pujolisme en Pujol va arribar el moment que la va potenciar a fi i tot estendrà en Àngel Colom a Xterra Republicana i tenir una caseta però bé, tots hem vist com en el seu procés i a l'octubre del 17 tot això s'ha anat a porca fum vull dir perquè el caràcter colonialista i supremacista ha quedat amb evidència
També s'ha de dir que en aquesta època que tu parles de Pujol, etcètera, se manetjaven unes xifres totalment exorbitades, totalment exagerades, de milions de persones que hi participaven i no sé què. I va sortir un grup que s'ha de contrastant, que va comptar els cotxos que hi cabien en el parking, els litres d'alcohol consumits, etcètera, i clar, rebaixava a un 10%, no?, les xifres que s'havien arribat a oferir.
Allà va ser una operació de guerra psicològica, no? I que era en Prieto, no? Que se va fer una fortuna. Jo recomano que llegissin novel·les de la psicòloga del Born, que ja en du 11.
perquè en una modella AN, per exemple, dona moltíssima informació que nosaltres aquí no tenim i en una altra surten els personatges de la Fèria d'Abril de Barcelona i dona una quantitat d'informació espectacular.
I bé, i després ja estem aquella altra de les saetes, no? Ah sí, sí, sí, ho podem enllaçar. La setmana passada ho vares només dir perquè... Sí, sí, però ara aquí estem davant la nostra terra, de març de 1980, de 1928, en el número 3...
L'editorial és Las Saetas a Mallorca. I diu, ara que s'acosten els dies sants i els actes comemoratius de la passió de Jesucrist, omplen l'ambient d'austeritat i reculliment. Havien cregut oportú i dir qualque cosa sobre la innovació de cantar saetas al pas de la imatge del Crist de la Sang.
altres periodis han tractat l'assumpte i l'amic Miquel Ferrar ja es lamentava fa temps de tan malaurat costum que no pot menys de produir una estranyesa pels que tenen de la pietat un concepte del tot distint que els flamencs del barri de Triana de Sevilla. Aquest trasplant desgraciat
no és possible que s'aclimati del tot a la nostra terra. Bé, aquí el vincula com una cosa minoritària, altres periodis han tractat l'assumpte, vull dir que això va ser una gran polèmica en aquell moment, que ningú ha anat investigant, ni recordant, ni retreure, però bé, tenim afortunadament la nostra terra,
I aleshores diu que cantar saetas era d'algunes allotes que circumstancialment viuen aquí, per tant foresters, o que tenen una vocació de copletista, que no poden encarrilar d'una manera més encertada. D'acord? D'acord?
perquè clar, la societat de Mallorca dels anys 20 no era la dara a nivell demogràfic és a dir, els anys 20 a Mallorca molt poca gent sabia serà foraster d'acord? i res està per fer la història de la colonització però bé m'agradaria parlar de de l'ACM de
que farem dissabte tu n'has parlat ara abans de començar i el que he penjat avui a Twitter ha estat un retall de diari
d'un diari que es diu Baleares sin Fronteras. Ah, sí, sí, sí. Que és un diari que hauríem de seguir, és un quinzenal. Sí. I és una entrevista de 2 de novembre del 2024 on hi ha una foto de l'ambaixador de Colòmbia-Espanya, Eduardo Ávila, de vora Naproens. Sí, sí.
I es titular és, en tres anys, la Comunitat Colombiana de Baleares ha crescido de 21.400 a 34.400. És a dir, en tres anys, la Comunitat Colombiana de Baleares va passar de 21.400 a 34.400. Tres anys.
una pujada brutal. I això, de vora, no prevens, no? I aleshores, la reflexió que he penjat a Twitter és aquesta, un moment que ara m'ha fuit això, bueno, el que dic és quina política tenim nosaltres, d'acord, he penjat,
Els partits foresters colonialistes, supremacistes espanyols, PP, PSOE, Sumar, Podemos, tenen una política demogràfica i una estratègia ben definida per esclafar els indígenes mallorquins i exterminar la nació catalana sencera. I nosaltres, a part de mirar cap a una altra banda i lamentar-nos, tenim algun tipus d'estratègia per fer front a aquesta allau
teledirigit i planificat per la faia del PP dirigit pel feixista José María Aznar? Tenim els mallorquins, els dillancs, els catalans, alguna estratègia
per fer fronte a això, que no sigui lamentar-nos, llepar-nos les ferides, què hi farem, i tanmateix. Bé, idò, és a partir d'aquesta reflexió que dissabte presentàvem el llibre del...
o sediciós, la novel·la que ha escrit en Joan Maiol en un acte de l'Assemblea Sobiranista perquè està inspirat en un mallorquís molt desconegut que és en Joan Baptista i Cornell i Gomila.
que va ser un mallorquí de final des de 8 i a principi des de 9 que va intentar fer la revolució francesa a Madrid en el que va ser la conspiració de Sant Blas i que va ser descobert, va ser condemnat a mort i per pressió de França
perquè sabeu que en Gomila era una francesa, per pressió de França no el van executar però el van condemnar a l'estarrament de per vida a la Guaira, a una presó de Venezuela.
Allà va conèixer independentistes venezolans, se va implicar i va participar en dos interns de sublevació. El primer va fracassar, els altres dos líders...
en Manuel Dual va ser executat i escorterat com en Joan Colom i en Jose Maria d'Espanya va ser enverinat per un espia d'espanyol ell va aconseguir fer-se escàpol que no el matassin ni l'enverinassin i bé, és tota una vida molt interessant i a partir d'aquí
A partir d'aquí, aquest home, que va morir sol, no va poder tornar mai a Mallorca ni a la península, la seva dona va morir, el seu fill, va morir l'any 1825 a Cuba.
Sobre aquest personatge, intentem des de l'ASM construir un discurs progressista, que no sigui racista, que passa per distinguir clarament entre el que és un colonitzador i el que és un migrant, i aleshores utilitzar el batista Picornell com a referent
perquè de Mallorca, fora de Mallorca, el molt conegut és Frara de Petra, va ser un instrument de la corona espanyola per colonitzar i domesticar els indis de Califòrnia, però Mallorca no només és el pare Ginebró, sinó que també en Joan Batista Picornelli Gomila,
que és un referent d'una altra Mallorca que han de potenciar i que han de fer conèixer no només en els propis mallorquins que l'ignoren, sinó també tots els llatinoamericans que tenim en aquests moments aquí i posar-lo com un referent. Aquest home el va morir.
dins del fracàs relatiu, perquè no va poder tornar a Mallorca i Espanya va continuar en l'absolutisme d'en Fernando VII, però, abans de morir, ell va poder veure la independència de Paraguay, la independència de Xile, de Colòmbia, de Venezuela, de Nicaragua, del Salvador, de Mèxic, d'Equador, de Perú, de Bolívia, d'Uruguai i Argentina.
perquè tots aquests països se van independitzar entre 1811 i 1825. Aleshores, sobre això han construït un discurs
en base a la novel·la, m'explic? La novel·la m'ha anat molt bé, en Joan l'ha publicat en un moment, en fi, que no tenien coneixement mútu, saps, no? Però que molt bé, com se n'he llenardit, per articular aquest discurs
hem enviat una carta aquí a Balears tenim 33 consolats doncs n'hi ha 11 de llatinoamericans i hem enviat una carta en els cònsols comunicant-los que fèiem aquest acte d'homenatge en aquest mallorquí l'hem enviat en els consolats d'Argentina Bolívia, Colòmbia, El Salvador, Ecuador Honduras, Mèxic, Nicaragua, Perú
República Dominicana i Xile, per això necessitàvem un discurs d'estats, digueu-li Mallorca, Estat Baleà, digueu-li Nació Catalana, Estat Català, és igual, però necessitàvem construir un discurs per contrarrestar l'operació de la FAES
que és utilitzar els llatinoamericans per reconar els mallorquins, els catalans, la reserva índia i utilitzar-ho com a força de xoc típic que fan els colonialismes, que és utilitzar sempre un colonitzat per combatre un altre colonitzat. Evidentment, molts dels llatinoamericans
que tenim aquí desconeixen l'existència d'en Pico Ornell i l'hi hem d'explicar i també desconeixen la nostra realitat i la nostra realitat en llenguatge internacional és que som una colònia d'Espanya
en termes econòmics, lingüístics, culturals, socials, etc. En el seu llenguatge regionalista, autonomista, ells són incapaços d'entendre, i nosaltres hem d'explicar davant ells del que ens passa aquí, de quina situació tenim aquí, no? Però hem començat parlant de la Fèria d'Abril, que és un acte de colonització per suplantar els costums i les tradicions de Mallorca, hem parlat de les saetas
a Setmana Santa per arreconar i acabar i destruir la manera que nosaltres celebravà la Setmana Santa i els processons, que era en silenci,
totalment el contrari del que fan a Andalusia, que ja està bé que ja ho facin, no hi ha res a dir, però que la comunització no només és econòmica, no només és polifiscal, sinó que és total. I davant d'això necessitem
construir un discurs que no s'abadi en el racisme, sinó que s'abadi en fets. Aleshores, hi pot haver un argentí que actuarà com un colonitzador espanyol, però hi pot haver un argentí que actuarà com un
I Cornei Gomila va actuar a Amèrica en compte dels espanyols, en compte dels colonitzadors espanyols i a favor dels americans. I la seva frase, Amèrica pels americans. Sí, sí. D'acord?
i per tant convida la gent a venir hi ha temps per apuntar-se fins avui vespre perquè necessitam totes les persones que m'escoltin que vegin que de cada dia cada dia mos converteixen més en una minoria dins que nostre a tots els nivells perquè no sé vull dir la fèria d'abril ara se farà a Som Costaret
Sant Fusteret és un espai públic de l'Ajuntament de Palma que des de l'any 14 fins a l'any 24 el va gestionar una empresa de Mallorca que es diu Trui Espectacles. I una vegada ho ha muntat tot, li han regalat una empresa madrilenya.
el PP Vots a l'Ajuntament de Palma van canviar les servades i el 24 se va acabar i ara el 25 i el 26 el d'una empresa madrilenya d'acord que si anem a cercar a quin era Sorillan d'aquesta empresa, sabeu quin era? Doncs era una empresa que se dedicava a llogar castells infables per festes infantils Amb un sol empleat
amb un sol empleat. Per tant, estan colonitzats a tots els nivells, també empresarialment, econòmicament i estan donant la feina d'aquí a empreses foresteres, empreses espanyoles, com Citebè,
Abans ho feia gent d'aquí, era del Consell, i ara el Consell de Pepemots ho ha donat a una empresa en Seba Múrcia que també ja controla inspecció tècnica de vehicles per altres comunitats autònomes.
va muntant la seva xarxa i a nosaltres ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens
a gama, vull dir, però és que l'altre dia a Sarrona de Montuïri vaig veure un camion que no vivim moltes vegades i me vaig fixar i saps que anava ple aquest camion? No. De baixes?
de Mallorca que devien dur l'escorxador. Aleshores, no pot ser que continuem amb la por, sempre ens toca que jo n'escola, ai, ai, alerta, alerta, alerta,
sempre evitant la confrontació i no, no, perdona, el bol s'ha d'agafar per les banyes, tenim aquí en aquest moment 34.000 colombians, ja més colombians que marroquins, han de xerrar els veneçolans, han de xerrar els colombians i els han de xerrar de tu a tu, clarament, res de fer-nos, volen-nos passar bé, no, no, no, explicar-los la situació,
i crear el nostre estat ja. Nos hem de tenir una relació internacional. Per això, des de l'ESM, mos hem portat en contacte amb els seus consolats.
però no els han convidat perquè sabien que no vendran, no vendran perquè estan totalment fermats per l'administració espanyola, per l'estat espanyol. Per tant, ja no com et serà de dir, mos convidam perquè ja sabien que no vendrien, però com a mínim que estiguin informats i evidentment que passin la informació a les ambaixades que tenen a Madrid.
volen de convertir en un problema internacional i deixar de veure un mos com a una simple província, autonomia d'Espanya. Jaume, només mos queda recordar la cita d'aquest dissabte. És a partir de la 1 que hem de ser sa creu.
s'apte comença a la una i mitja, d'acord? I bé, com que
es va presentar com un homenatge que ja l'estan fent quan el volen fer conèixer a tothom. En Pico Ornell presentarem la novel·la, hi haurà s'ultor en Joan Maiol, hi haurà s'ultor de Roda, com el mestre Boruccio, després dinarem i anava dinat, hi haurà tot un col·loqui,
sobre la novel·la, però que la novel·la està inserida dins d'aquest context en el qual estan parlant. Vull dir que aquesta novel·la no podia haver aparegut en millor moment. Exacte. Idò bé, no serà una feina ràpida tot aquest en sus consolats, però bé, poc a poc anirà donant els seus fruits.
Sí, sí, sí. Pensa que hi va haver aquell cònsul d'Equador que va dir que el sobrespetalà i hi va haver una reacció molt ràpida i fulminant de la solvera sobiranista i va acabar demanant disculpes. Perquè molta d'aquesta gent ve a la mà d'Espanya i no té ni punyeter idea que la mà d'Espanya controla colònies, les colònies europees, que són nosaltres,
Sí, sí. I no coneixen la situació i els ho han d'explicar sense cap mania ni cap complex. Idò... La frase, eh? La frase descomunicada en el final deiem, lleteno-americans, no volgueu per Mallorca, Menorca, Ibiza i Formenter i per la resta de la Nació Catalana sense... El que no voleu per als vostres països. Per als vostres països, clar, clar, clar.
Si no voleu que l'imperialisme espanyol, representat per Felipe VI, torni a invadir, saquejar, colonitzar i humiliar Amèrica, no actueu a Vincanostra com a colonitzadors i mercenaris a sou de Madrid i preneu exemple de Joan Batista Picornell Gomila. Més clar, saigó. Gràcies, Jaume. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Bon dia.
Jaume Sastre, tancam aquí el programa El Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, el programa matinal de 8 a 11. Demai tornem a partir de les 7, redifusió del crepúscle encén estels i a partir de l'hora 8, El Bon Dia i Bona Vida.
I ara, tot d'una ja, comença el programa Transitant. Ja són aquí, en els estudis d'Ona Mediterrània, preparats per fer un nou episodi d'aquest programa Transitant.
I com sempre també vos recomanam que continueu connectats a l'actualitat a través de Diari de Balears. Demà comencen els actes de celebració dels 30 anys d'aquesta capçalera. 30 anys de Diari de Balears. Demà aquest recorregut per la palma d'en Joan Alcover.