Gràcies.
S'han tres dies, on faràs galliner del teu padrí?
i cantaré una altra cançó
No me cridis mitja possessiós que has de venir, si m'agafes per sorpresa me la faràs feliç. No me conti més històries de pedrins, cadascú ho farà el que vulgui, si tu vols, pot fer-ho amb mi. Cucaratges en tres dits, se passegen per dins un tesor de vi.
Fins demà!
Fins demà!
Avui sempre t'amagues per no acabar-ne de xerrar. Gravitant com un cometa, un cot celeste a punt d'enfonsar tres mesos de negociar.
Fins demà!
Fins demà!
Casa de bades, incapaç de por del destí.
A disputa A disputa A disputa
Sous-titrage Société Radio-Canada
Una espurra de llum per vèncer la foscor. Una espurra de llum per vèncer la foscor.
Voluntat contra bales i foc dels canons. Aturar tropes d'infàmia i humil·liació. Homes i dones de més de 50 orígens diferents.
I una espurna de llum per vèncer la foscor. I una espurna de llum per vèncer la foscor. El 36, el novembre de l'any 38, de Tarol, amb el xic de cara amb el tron d'Aragó. I a vora de l'ebre que hi van deixar la pell, tots aprenents
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
per vèncer la foscor i una espurna de llum. Per vèncer la foscor i una espurna de llum per vèncer la foscor.
La esmuntanya!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Quan sa vida no te dóna direcció i quedes vagant en un rumb estrany i te trobes ben enmig d'aquest camí, no pots recordar cap on vols anar.
I una mà de boira deixa lloc en aquest immens desert de colors. I tu i jo des dels lloc més alt del món per un instant units en un sol cop. En un sol cop.
I partint de certes revelacions has retornat en el teu valor. Ara vas camp a través de l'horitzó fora de pensar que has fet l'ara de tu. I la lluita que abans duies a sa pell i l'alimentava els somnis d'un cel. Ara i altra vegada es teu camí te'n costa molt el teu destí.
Ansolcó.
Fins demà!
Només s'hi veu bé amb el cor.
L'essencial és invisible als ulls, és el temps que he perdut, que he perdut amb tu. Només si veu bé amb el cor, l'essencial és invisible als ulls, és el temps que he perdut, que he perdut amb tu.
Ceren el pas del temps, i en com ha canviat tot, en què ja no fa fred. He caminat d'anar amb tu, però ara estàs tan lluny, vols dir que no ens hem perdut?
Em serena el pas del temps, i com ha canviat tot, em que ja no ho fa fred. Però ara estàs tan lluny, ara estàs tan lluny, ara estàs tan lluny. Però ara estàs tan lluny, ara estàs tan lluny.
Dins la cova del meu mirall, mirant com calça prusa en el ciment de...
que no en els finals ja no hi ha res, però jo hi som, no hi ha res, però jo hi som, cega de nit.
Fins demà!
Fins demà!
I després aniré a ballar, no sembla cap drama.
T'has estat perseguit per una bèstia ferotxa. T'has estat perseguit per una bèstia ferotxa.
Fins demà!
Selves, passafon, fosca, falaguera, té un cambuix, canta l'alçant. Pau, verge, calçol es pinça i regalims de fildera. Tadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadadad
Ella és el pit que dansa i batega, és el cap que engrunça el fe, és el ventre que fa la història i que tremula d'anys i més. Tararai, tararai, tararai, tararai, tararai, tararai, tararai, tararai, tararai, tararai.
Fins demà!
Fins demà!
Mala dona, sí. Mala dona, sóc jo, ja. Sense gel a les ungles. Mala dona, sóc jo i sense gel a les ungles. Mala fe la meva, no em doni la turra. Ho faig a consciència, mira que sóc burra. Deixa't ja d'història, fot-li canya i curra. Pilla això que faig i gaudim tot d'una. No pateixis, com a mínim farem una espurna. La tensió pujant aquí a la penumbra. Que estem molt viva i això les s'assusta.
Abraza la rabia, Transiberias Lara. Y con la Emma Goldman para un lazo en bombas. Puri, puri, sol, yo te lo muevo mejor. Y siempre opusama a ciertos modos obvios. Te recojo, te lo miro,
Lo cuestiono, bum-bim-bum-bim, nene, netejant cada racó. No volem la teva merda de la penya en la presó. Condenades per cançons, mil·lènia, l'opressor. De debò, aquest joc cremarà com puto foc. A l'exili a l'ombra, com la Inessa Hartmann.
Vull que aquesta lletra, sí, ja, esdevingui un arma. Sí que hi ha camí, sí que hi ha destí. No pateixis consumint el seu varí. Mola més si compartim un got de vi. Vull el meu destí del geni de l'adí. Que flipi, que flipi, que estimis, que estimis, que deixa de tripis, que busca equilibri. Es pita les masses perquè elles se'n pipi. Em van oblidar els prínceps, això era mal vici.
B-U, break you, take you. Todo el mundo lo sabe, no es ninguna verdad oculta. Booty, booty song, yo te lo muevo mejor.
Fins demà!
Me'n vaig de peste amb morts, ells mai tenen cap pressa. Sorto de peste amb morts, dels vius pocs m'interessen. Ho tenen tot xafets i no poden cagar-la. Rebalar-se tot d'una com uns gilipolles intractables. Tot en ells és perfecció, la seva actitud irracional.
Fins demà!
Saben que hi ha l'altra banda, no hi putec el seu coratge, ni la por ni l'esperança. Saben el cadàver i què t'importa i no s'estan per tonteries, ni sortiran per la tangència quan vinguin malgrat.
Ells són reals, no són un simulacre. Ells són reals, no fan psicodrames. Ells són reals, no són un simulacre. Ni actros a quanta vida d'una peribarata. M'ambats a més estan molts.
Me'n vaig a festa en marx. Me'n vaig a festa en marx. Me'n vaig a festa en marx. La festa, la festa, la festa en marx.
És la vila del pingüí, volumen 6. Et simple, desobeïm perquè crec que un canvi és possible. Me'l voldríem tenir a tirar tots en fila. Registir com registre junint els carrers de Síria. Insònic quan sa realitat apassiga. Lluny de la parafernàlia que tanto hi respiren. Principis que no surten als seus llibres. Escleu del hashtag de les seves biografies. D'on tot fullien era allà on jo me sentia lliure. Avui ja només hi vaig per encàrrec. Per donar-hi gosses llavors que un dia seran arbres.
Hi ha només que campactes i no paraules, perquè de boca qualsevol passa un plat damunt sa taula. Novel·les d'enviant quan tot me'n falla, quan el món me'n folla, quan amics no basta. De cert de tot i de res a la mateixa vegada, i així set vostres pautes me les pas per sa polla.
No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i les pors tornen. No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món s'embruta i els dèbils ho paguen. He visto fiestigades.
El que más le da de donde soy, amigo. Venir de baix per conquistar-ho tot, he obert vets ulls, eh, ja hi poden tirar pols. I som els, cada pic més, quantitat i valors, coratge, encara que no sigui un camí de flors. Una vida de món fals, tot per ser fals, perquè no tot és fals, en aquest món fosc, en aquest lloc frell, dins d'aquesta soy, tothom vol un poc com aquell que critica en Josh, eh.
És una altra història quan xerres job i així en tot no tenen serró per ser molts. No però que ningú sigui pobre per decisió, però nascut obrés i és tot un honor.
No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món sent bruta i les pors tornen. No hi ha qui rigui quan trenquen ses portes, quan ses barreres tanquen, quan els tits sonen, quan sa llei s'obre, quan les càmeres no enfoquen, quan el món sent bruta i els dèbils ho paguen.
Estel al cel, planeta blau, es trofa l'aire mic amat, podries tot. Tu, jardí salvatge, blanc i negre, tatuatge impossible, accessible.
I en calces com el vent, les poires com les zones, les persones, primaveres i draceres de mà. Fas volar la neu de les paraules com els arbres que es pentinen, papallones que aixequen huracans.
Bosc infinit, carrer, nit, bar i rialles. Ai, guardem pels que no dormen. I en calces com el vent, les baires com les ones, les persones. Primaveres i traceres demà.
Faig volar la neu de les paraules com els arbres. Les cantinen papallones que aixequen huracans. Ei, tu, si jo t'agradaria.
Si tu m'agrades, no sé, perquè plau damunt l'arena. Ei, tu, si això t'agrada. Si tu m'agrades, no sé, perquè plau damunt l'arena. Ei, tu, si això t'agrada.
Pau damunt l'arena. Ei, tu, si això t'agrada, si tu m'agrades, no sé, perquè plau damunt l'arena. Ei, tu, si això t'agrada,
que plau damunt l'arena. Ei, tu, si jo t'agrado.
L'údio universal, lletant aquest món malalt, i els fidels, la peca, aquests refets serà uns elefants. Posi cara de patir, entre llums i decorats, de costelles sobre la dona i el pecat, per crepar veus els interrogats.
El capallans, predicar l'humildat, mentre ten el dolor amagat. L'aprimitge amb l'humor a la sang, i a la boca s'hi anul parlant, i a la creu desagnat veig un mar que s'ha inventat. No li trobo que ets el dret, per l'estat i l'aral, i una poca et jutgi un cert celestial.
Desafinat. On collons ets? Pare nostra que esteu a l'inferm. No ens visites pel món que atrasem.
Gràcies.
Pràcticat que el rivalisme no és pecat, jo et quedo aquí. Tu no et jutjaràs, desitjant que sempre que la mentin el vaticar. On ets? Mare nostra que esteu a l'inferm. No ens visites per molt que tracem.
Eh, eh, eh, tu! Eh, eh! Passa'm el puto bit, tio! Passa'm el puto bit, vull gravar-me aquella merda, tio!
Cuino el teu bistec a la brasa, ningú em repassa. Quan surto de casa em sembla massa, potser algú passa. Afilo l'espasa de pressa per si amenaça la presa. Tota la ràbia compressa per treure la disfressa. No els interessa la consciència de la gent. Tots en coneixem els tràpits que estan fent. La cosa és fer-ho valer o fer-ho voler. Com un segon de silenci que et provoqui plaer.
Molts cops ho escupo amb amor, molts d'altres amb rencor, no em quedo amb el bon sabor, jo valoro la labor, tenen criteri d'histèric, jo porto màgic i escènic contra l'imperi, tu intenta desxifrar el misteri, no perdo ni un minut de temps amb imbècils que tots som dòcils, però no som nessis, tracta'm d'espreci el que t'expressi,
El que et mereixi mostra-li la pressa i que es mereix Estic sotmès als canvis però em conec a mi mateix Tots els ulls amb mi, lliçons d'adolescència Preparat per morir, entre el de 35 chambers Disloca aquest coll si estàs al dia amb la referència Doncs la bona cuina requereix paciència
Tots els ulls amb mi, lliçons d'adolescència Preparat per morir, hem de detectar Six Chambers Disloca aquest coll, si estàs al dia amb la referència Doncs la bona cuina requereix paciència Cuino el teu bistec a la planta, ho sents a la panxa Tinc taules en aquestes aules, combinacions de paraules mortíferes Carrego el cilindre per si infligeix la pratxa Del que et vol veure caure i patir maca
I cònics com en Matraca, Isis i pares per Terrassa, xamanelles, fredes, cantonades, plegades de rates. Tu el que vols són mamades, fam a pasta ràpida, sense picar pedra àrida, són més que vocables.
A un espatlla el diable i a l'altre l'Àngela filosable amb calma per si amenaça l'alcalde el feble. El poder resideix al poble a panteres, el pobre no té res a perdre, no m'ago la massa i tiro la pedra monumental com la pedrera. De gaudir, jo gaudeixo de que d'amcic amb la seva llengua està per combatir el malpenit que et vol si sóc de terra. Com reixit, sóc un criptofil, distrits, estic en guerra amb el que no respecta la meva idea.
Libertat d'expressió obsoleta en aquestes terres, és hora d'alçar-nos pel que val la pena, keep your head up. Els nostres drets valen el mateix que les conetes, a la merda a les fronteres, jo represento el massot a mata de pera. Libertat d'expressió obsoleta en aquestes terres, és hora d'alçar-nos pel que val la pena, keep your head up. Els nostres drets valen el mateix que les conetes, a la merda a les fronteres, jo represento el massot a mata de pera.
M'empapo llegint el que m'entra, vaig al bal i al centre, sona un piano tendres, cascos moca el cap de mentres, penso en quan fem l'amor, vaig amb xandall i esconfort, quedo amb refugis i aprofitem bé el divendres. Sol pica, pica, minem per la jungla, avui es reuneix la junta, fem un corrodemsis, la gent es pica i canvia, es torna ultra, de topar que m'ara punta, m'ara punta, jo que gis, guaririts, abro sense permís. Estic observant tota la merda que s'ajunta, operacions conjuntes, aules buides,
L'ordre és per la borda, broda a borda i corre l'abordatge. Surt la teva tropa i tova amb tot de mans, menjo un massatge, trage i carruatge. Seja l'hereu o el faixa, qui ni rei ni paja ni peatge, són de sang i fetge. Cobro els gastos, valora els bons gestos, tria bé els bons textos, diferents contextos. Estem fent flors ben vastos, eh, digues què fas tu. I la meva banda de xarnegos per ti marca passos. Cobro els gastos, valora els bons gestos, tria bé els bons textos, diferents contextos. Estem fent flors ben vastos, eh, digues què fas tu.
i la meva banda de txar negus per ti marca passos.
Quan més dur és tot això, vine que aixecarem vol. Aigua fosca a la pell i monetes tirarem. Quan més dur és tot això, m'esbaixo fent mal boig. Moira blanca al que té, un dispersament.
Des d'aquí, no es veu res, però ho tinc tot.
Des d'aquí no es veu res, tu ja ho saps i morirem. Des d'aquí no es veu res, tu ja ho saps i morirem.
I don't touch on you!
Tenc un estal fet amb vieris. Quines columnes, quin titulars. Avui no plou, que no se m'abanyi.
És un desert tan ple de cases i un cel obert que no vol entrar. Només travessa les persianes, l'informatiu aleat. És gremi d'electricistes, sortia del sindicat.
Tots amb sa cara cansada, cap a casa seva dinar. Tenc un estal fet amb diaris, quines columnes, quins titulars, avui no plou, que no se m'abagi, nara.
M'escrem i d'electricistes sortia del sindicat. Tots en sa cara cansàrem cap a ca seva dinar. Sa distància viu amb jo. Som un estil de pilot indecis.
i sempre estic de viatge. Surt el sol molt més enllà de lo que pot controlar des del seu pis, un enginyer aeronàutic. Tenc un estal fet amb dièris, quines columnes, quin dièris,
Avui no plou, que no se m'avalli. És un desert tan ple de cases i un cel obert que no vol entrar. L'orrestre més amb ses persianes. S'informa-tiu Balear.
sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada cap al cas seva dinar. Sa distància viu amb jo. Som un estil de pilot indecis. I sempre estic de viatge. Sort et sol molt més enllà.
de lo que puc controlar des dels meus pis. Es gremi d'electricistes. Sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada cap a casa seva dinar. Es gremi d'electricistes. Sortia del sindicat. Tots amb sa cara cansada.
Fins demà!
Recordes moment, si t'espantes, t'acompanyaré així també. T'asservava i tu t'acomodaves tan bé. En trentenes, jo t'arreia i feia es paper.
Els senyals de fum eren segon, setemprest, abril, destí o amor. Lletrem que n'anava després de ment, sense voler o dins de corrent. Xerrem un silenci, un malentès, que per poble dir no diguis res, que per jo mai t'ha
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Sempre te'n fas volar colons. Sol senyals de fum i d'un segon. Com en vagis sempre estaven. El 7 de febril d'espreu.
Fins demà!
I mai no deixes rastre quan acabes de passar. Tocant de dins la boira i no sé que és real. M'arrèn la cara en sap.
Me torna a ser mirada a sombra dels fons del jardí, esperant que jo me'n vagi ja tan lluny, avui dormim. Mai no deixes castre quan acabes de passar, el cant de l'insa de bo i a mi no sé.
Mai no deixes el tasto quan acabes de passar Tocando i no s'ho d'arribar i no sé
Bona nit.
Vaix com si rest.
Fins demà!
Fins que les escenes no ens aguantin, la vostra consciència et jutjarà. Ja té naços aquesta merda.
Fins que les esquenes no ens aguantin, la vostra consciència enllotjarà que penesos aquesta mena.
Gràcies.
Manegot, Fausi, Didal. Tot ha preparat estat.
I quan pensa en sossegat, s'escana i ja li fa mal. M'agrada s'espirla.
Replegant espigues. Un pantani, un mos de pai. Per menjar amb un plat.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Aquella nit fora el mar, un vent calent d'olors d'esficis i salt. Vella com una quimera, sutil com una palmera, baix una lluna d'argent de costes lentament.
Molt endins guardaré, com ens vàrem estimar.
Sols un moment de plaer, ja no et podré oblidar. Cremaren dins la foguera, dels sols llavis de sinera. La lluna se'n va ponent, te'n va eslenguidament.
Hi ha amors que han d'arribar d'altres que no han de tornar. Però dins d'aquesta complicada equació puc justificar esperar-te fins demà. Som per tu totes les meves lluites
I m'he trobat que ara ets arreu d'una espontània honesta Amb els naufragis d'escolta
Sobren ses contradiccions I de sa certesa d'entendre es meu món M'arrebe sa por d'ara espenyar-ho tu Som per tu totes ses meves lluites
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
O si vendes meu cor, que ara no me deixa dir-te que t'estim, però ho sé tan cert.
I el moment que ara ets suficient serà només urgent. I el temps passa tan lent quan no te tenc present. I el temps passa tan lent quan no te tenc present. El temps passa tan lent.
Mira com la nit avui s'encén i el crit de la nostra gent, una sola veu que esclata. Mira com fas veure que no em sents i com si no hi hagués després, balles perdent la mirada.
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Caminem!
Mira com el temps ens ha fet grans, a poc a poc hi ha anat tirant, res ha estat com esperàvem. Mira, tot ens ha volgut canviar, però entre somnis hem trobat el millor de cada casa. Digue'm si vas trobar la teva sort, digue'm que et vas guardar tots els records. No t'aturis quan no puguis més, no et rendeixis quan no puguis més. Digue'm que no hem canviat,
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Caminem!
Són els que van passant al teu costat. Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants són els que van passant. Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants són els que van passant al teu costat.
Fins demà!
Poc a poc, més brases foc. Si ets en fora, torna a prop. Poc a poc, més vius ja o no. Torna a prop, torna a prop. Poc a poc, reneix un estel al cel. I diuen arroges, paret rebel. Il·lumina en foc i neix de dins teu. Si ets en fora, ara torna a prop.
Explica-li que no es regala ni se compra. Mostra-li que hem de ser foc per no se sombra. I clar que sé que si estem juntes som més fortes. Si és així, sé que ningú te podrà torcer gent.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
i ara torna més forta. Gent de foc, aguanta i aguanta i mai podran torcer. Gent de foc, que mai va morir i ara reneix de sembra. Gent de foc.
Tant de la costa guanyador, d'un sorteig el millor. Qui sap qui l'ha afortunat, on està i està ocultat. Calella de la costa s'ha llevat un cop de fortuna massa gran. Bona notícia de portada, tota la premsa s'ha accelerat.
Patistes i banquers, formadors i tafaners, català, polviàfricà, és la càlcula de papers. La sol de les pedres van sortint, micros i guàlmens apuntant, preguntes han fet desiguals crits, la banca sospira per tots els pascrits. 2.300 milions en un sol bui de paper, rius de tinta escampats pel carrer. No sabem qui és, doncs a tu català dos,
Busquen, busquen l'home més ric, l'home més ric per treure un profit. Busquen, busquen l'home més ric, l'home més ric per treure un passit.
Ara al camp no és pescador, en la maduixa o al clavell. Alt i fort o baix o vi, és casat o ve solter. La sola vegada es va patir, calma prudència val més que sí. Tens tota la vida pel davant, espera, no cantis tan aviat. 2.300 milions en un sol full de paper, vius de tinta escampats pel carrer. No sabem qui és, tots et toquen tot.
Bona nit.
Busquen, busquen l'home més ric. L'home més ric per treure un profit. Busquen, busquen l'home més ric. L'home més ric per treure un pessic. Busquen, busquen l'home més ric.
L'home més ric per treure un profit. Busquen, busquen. L'home més ric. L'home més ric per treure un passit. Busquen, busquen.
perquè sé que a tarta d'hora hi haurà més amor.
Oye, aquí, tapucha de vongat, en la puta España. ¡Vamos arriba! ¡Yuuuh! ¡Al ritmo, pa!
¡Otra vez! Yo no soy rapero, yo no soy trapero. Sos viticultor, Víctor Ballesteros. Te anuncia el par indepes con par peperos. Yo ya te advertí que esto era pa gamberros. Tengo algún xoxi merengue, pero no madero. Y no sé qué es peor, ser merengue o madero. Lo que no tengo es ninguno que sea moderno. Que escucha Lil Pampers y que se pinte el pelo.
Oli es vegetero, soci, desde luego. Finiste buscando brega y te dimos pa'l pelo. Totalmeos, soci, catalanes o charnegos. Currantes o camellos, pero todos saben dello. Mi abuelo de Scafé y mi padre de Badabrons. Alte group de mierda, mal rapaz y pals cuyons. Yomongatino, bandarra y orgullós.
I una mica pesa, però de bon cor. Elló un miracula, siga-la amb l'estat espanyol. Si no eres de lo suyo, no hi ha libertà d'expressió. Jo no soc superestar, visca en un móvil home. Tinc un sócito, tu ratxo, van a sobra un colchón. Elló me cago en Sanchuda, vaya castañón. Futeu-li més al cava i menys al Don Perignon. Tío, Kiko, skills, quan agafem al porrón.
mossega l'aire perquè li han culat rocón, torna el dinyo gaucho sense mirar i de tacón, amb els fabrocs per fora com Carles Puyol, acabo un divendres nit que sembla un puto Viní Jones, i el bar di català és el meu col·legón, dones la cola a un puto crió que parla del Callejón, aquí tenim es trota que el flequi del Puigdemont, sóc més de Sarrayonga que de lo Pujol, més de rumba catalana que de reggaetó.
Bona nit
de petón. Susueu al plumero desde mi habitación. Dudu duro como un hooligan del Millwall. Ni puta idea d'anglès, pero fuc Walt. Segueixo sense saber, pero fuc Walt. Y ahora ya no sé qué dir, vaig a fer un tom. Autócton, com la panza blanca. Ojalá el dueño del Mercadona mori de gana. Compreale al peix a la amiga de la mama, que al final el faixa que ven hasta marihuana.
i tu com la costa igual de brava, com la palça rosada igual de maca, però em vas partir en dos com el puto senglar a la tanca. Vicento estava encabronat i no sabia si perdonar-te. Mai he gastat un puto duro en promocionar-me, si sapigués com es fa, ho intentava, però me la porta fluixa hasta dins el panorama, perquè la meitat són cursa i l'altra meitat tontolaves. Víctor Valles, Valles, Valles, Valles,
Puta idea de anglès, pero Foucault. Autóctone, con la panza blanca.
Passa per una guerrilla penes fessa, banyada de salina. Era de vora un costè en forma de costelles revellades. Sí, sí, per allà, jut davant d'un front d'ospinos alepensis, on recordi vivia en una òliva amb els seus olivones.
Va ser el lloc on el porcheret Pere i Antoni Garriguelo els hi contaren rondetes de contrabando. I la que vos contarem va passar alluny de Ternelles.
En dos dies li va bastar pot el dom vingut a la caserna. Va saber d'un escull a caramollar tot també. A caramollar!
Paf, paf, se senten ses passes. El sol es post fa llum de sa lluna. Ses olives se llunyen del perill. Els caminants arriben a son destí. I al camí es troben simis amb armes. Simis amb armes! I són per posar ordre.
Mentre ell recorda sa pia per sa cara, li regalima un riu de sang. De sang, de sang, de sang. I com pesen 80 kilos en els agats per una camada.
Podràs tastar. Esgut de sa sang. Esgut de sa sang. Podràs tastar. Com pot anar una societat on el control són les armes? On caminar si volen somiar?
No sé si tenc futur. No té fred, massa calor en el juny. Ox a porta, d'un nany es sideral. Mil estímuls, són presons socials.
S'ha desenvolupat la intel·ligència artificial. No sé si és intel·ligent, però sí que hi estàs.
Surteire 3! Ritual Nepal! Calliu quatre coses! Que te fan pensar!
El monstru que és veritat, que hi ha Déu allà dalt, escribir llistes de convidats. El diluvi universal, hidratant aquest món malalt, i els fidels de pecat, entre fets d'araons, elefants. Posi que no t'entengui, entre llums i decorats. De costelles són la dona i el pecat, per cremar peus, els interrogats.
Va cinclar capellans, predicar l'humildat, mentre ten a tot l'or amagat. La primitxa, procura la sang, que a la boca s'han urt parlant, i a la creu de setat veig un mar que s'han inventat. No li trobo cap s'entén, per estar declarat, i un gran poc que et jutgi un ser celestial.
On collons ets? Pada nostra que esteu a l'infern. No ens visites pel món que atrasem.
Pràctica, carnivalisme, no és pa cal.
Anys 80, al sud de la ciutat, la vida no era senzilla. De petit amb el destí marcat, te tocava espavilar. A cas, les monges feies el primer pas cap a la supervivència. Les gitanes ho feien complicat, omplint aquest...
Sempre alerta per si algú volia fer-me el mar. Donaves un crit d'alarma, tot cas a una per ajudar. La policia de passada mai se va arribar a aturar.
Que ben joves començaràs a odiar, mai van ser benvingudes. Un descuit era aprofitat per agafar allò a préstec. No esperaves aquell prince blau, tenies massa mogudes. Famí de casa que hi haurà per menjar, com molts engords de nitja. No vulguis anar amb elles si no l'han convidat.
Totes juntes sense pa són ses nines d'aquell barri. Totes juntes sense pa són ses dones d'avui. Totes juntes sense pa són ses dones d'avui. Totes juntes sense pa són ses dones d'avui.
Són les dones d'avui. Totes juntes sense pa. Són les nines d'aquell barri. Totes juntes sense pa. Són les dones d'avui.
Manegot, Fausi, Didal. Tot ha preparat estat.
I quan pensa en s'ocegat, s'escana i ja li fa mal. M'agrada s'espiglar.
per menjar amb un pla.
Fins demà!
... ... ... ...
Bona nit. Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
But guess what that you're asking for?
Revolució, l'experiència si pena.
Ja sé l'amor, ja sé com el voldria, i exactament me l'has donat, me'l dones i és exactament.
I el que fa més, és que no el coneixia. Ah, però tu sempre te'n vas, quan em veus venir, t'has testit de tot, ah.
Sorto al carrer i cap a tu. Ja tinc el vi, sóc poderós. Tens la casa al mig del pas i un passat de plats trencats.
Allà on me l'hem posat. El cor el tinc allà. Allà on veig.
Gràcies.
Fins demà! Fins demà!
de ti se entrega el taller
La ves que intenté hasta ayer.
Som, fill de reier, on passarem la nostra infància, endavant d'enxamal·lès, amal·lès, que es van morir, a la terra abandonada, el lloguer vacacional. I sí, molts sentim desplegats, per aquells que han arribat, amb un gran capítol. Capítol, que s'estimana,
a l'hora de triar qui queda i se'n va. Som atemptes de gent al futur que no han triat, amb un breu disparat i un joc i desorbitat.
Som-hi seguint encendure com el que es revel. No comptarem més cap i no mos faran callar. Quin fas de ser un producte comercial? O fer grans empreses que pateixen per un sector en total? Sector que feu grans beneficis.
Beneficis que se fumen i ningú pot disfrutar. Som el net de ser gent del futur que no han criat. Acombreu un disparat i un lloguer desobitat. Som-hi seguint el centre com a Carrabel. No donarem el cap i no mos farà.
amb un breu disparat i un lloguer desolvidat.
Si tu, lo que he dit, lo que he fet, vos sincera,
Lo que tinc m'ha bastes.
Fues per mi Si tot lo que vas i lo que tens Fues aquí
Fins demà!
No vol dir a mi. No vol dir a mi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins ara!
Gràcies.
Bona nit.
Els carrers d'aquest poble, sense sort, no podria contar-te. Hi ha un adiu, si sots jo soc atri, viure aquí o deixar d'existir.
amb aquella persona que en la nit pugui trobar respostes. Lluna de Déu, si som jo, sé que triom.
Bona nit.
Miren on hi ha un igual, no miren mòbil, antisocial, funda lo vegetal, se costa una nina de manager tal, tal qual. Jo estic molt bé, com estàs tu? Som un nens perdut, et serveix ple de records, ei, la majoria de tu.
i estic content que pensis en jo i estic content d'ajudar en els teus llocs. Mami, ja ho sé, són dolents, però amb tu sóc més bo. Oh, estic com fas, de tòrdiat, pensant en tu i ja no sé mitjançant. Oh, que gloria, t'embreres, ja sí, per ara,
Lo necessari, jo no vull Prada, Butxi, Armani. Vull abraçar-te i dir-te bona nit, i més coses però millor no ho dic. Oh, hi ha entrat en el moment més oportú, sap que si no ho demanes quan no ho rull, baby deixa'm apuntejar el teu nom, baby que ja només vull estar amb tu.
La meva nòvia m'ha deixat per tornar amb el seu ex, el qual va deixar per mi, i això no té cap sentit. Ja porto 6 o 7 fracassos i venen seguits, em masturbo dos cops al dia i ploro per les nits. La meva mama em deia que era molt guapo de petit, i no sé si he tingut mala sort o m'ha mentit. No entendre les coses és un estrès al pit, si un dia un ratx et caigués res més tindria sentit. Angústia còsmica.
Naus i hospitals, nendes racionals, però som animals. Jo tindré molts mals, però no soc un fals. Aquesta merda s'han passat millor amb els meus germans. I em vaig perdre en els plecs d'una túnica. Era bonica, però no com per veure la única. No ets músic només per parlar de música. Em diuen que estic boig, però puta tossicat. Sento que em moro, però ho faig en el beat. Si no hi ets, em faltes i em sobra un tros de llit. Has bullat les caltes i m'has
Fins demà!
Per poder passar la pàgina raó per la que escric Em miro al mirall i penso en què m'he convertit En dies que no tinc el mood Quatre dutxes i em segueixo sentint brut Defensant-me com un pop, escupent la tinta Tinc el món als peus, girant, girant com una cinta Un esgarrifant-se vaig sentir per dintre
Tot il·lusionat que estava ja em va fer la finta, jo t'estava obrint el cor i tu estaves adormint. Sento les veus d'aquells poetes que m'entenen, sóc un jove vell que dintre hi conserva un nen. Em va deixar per tornar amb el seu ex, ara estic rud i pastors, ara estic frit i convex.
Busquen una màxima que us englobi a tots No us doneu per al·ludits i a la temple a mi vull fer clots Muses són pornstars Divendres a casa tancat, no deixo que em vegin així Avui em quedo a casa afilant l'espasa De cagar-la en tinc traça, de problemes en tinc molts Tinc al·lèrgia a la polsa, el verí més amarg, el remei més dolç Blusa a la posta de sol, llàgrimes a la guitarra Jo vull la pau però em preparo per la guerra Segur que em mero però ho faig en el beat Si no hi ets em faltes i em sobra un tros
L'amor de banda
missatges i jornalets. La Madonna i l'or de Met, la Madonna i l'or de Met, tota la gent que hi havia. Voleu escriure en papers la mort d'enamargalida?
Que sí, greu no bot, sabia que sí, greu no bot, sabia com en saria el procés. Dia 16 de gener, dint que en tropell m'encontrava...
I enju amb la i maduguè i enju amb la i maduguè noves que jo no esperàvem.
Em va dir si alterat estava, jo li vaig dir no retsen. De sa lota maduguè, de sa lota maduguè que allà morta s'encontrava.
Jo no hi vaia i corria, i a casa seva vaig anar. Com mentre la porta obria, com mentre la porta obria, sa mare ja em va abraçar. I em va dir Sebastià, i em va dir Sebastià, en amarga li deves mortes.
O punyelada més porta, o punyelada més porta, no la roca cristià. I a vora la bujona, a vora la bujona que mira l'home conarta.
No n'estic empagaït de comptar lo que em passava. I a vora la mort anava i a vora la mort anava i em sóc o ben entristit. Partillèrem en sa nit que sa trist d'amor matava.
I a cada instant mos faltava, i a cada instant mos faltava la força i l'esperit.
S'espera d'aquest local.
O se m'enteri del gal, o se m'enteri del gal, vaig de ballar i vaig dir. I aquí s'ha de consumir, aquí s'ha de consumir la meva amor principal.
I la vida de res val, i la vida de res val en aquell món existir.
Quan la vara'm va enterrada, joia que el germà net seu, vaig dir, Margalida amada, vaig dir, Margalida amada, jo per tu pregaré Déu.
I a dins, es pensament meu, i a dins, es pensament meu, sempre t'endré retratada. Adiós, margalidata, margalidata, adiós.
Déu del cel que és piador, Déu del cel que és piador, allà t'endrà margalida. I jo n'acabar sa vida, i jo n'acabar sa vida que mors i vegem tot dolç.
En l'opranta i llunquera, i és que molta gent l'osplà. En sa bestia acompanyen sa, bestia acompaina Margalida Cervera.
I en Sebastià acompanyen-se. Bastià acompanyen a Margalli de Cervera.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Les paraules s'ofeguen al pit, dolça el cor la promesa d'un guí. I es deixen estimar les pedres del camí, com si sabéssim que no hem d'anar.
Ja ha passat el perill. Com si no hagués passat res. Se'ns emporta l'aire. I els arbres ens miren freds. I els camps són salvatges. Com si no hagués passat res.
Com si no hagués passat res, se'ns emporta l'aire, i els arbres ens miren freds, i els camps són salvatges, com si no hagués passat res.
no fos una altra.
Se'n va ràpidament, tal com si no hagués passat. Que se'n va igual que el temps, i ha oblidat la seva sort. Tens amics per tot arreu, algun cop tots es van lluny, pot ser això és el que vols.
Fins demà!
quan ets amb mi per fer tot el desig que s'escampa com el vent.
de cot que has anat acostant i has dit dibuixar-te aquell foc que tots aquells anys no has sabut apagar. Tornes a casa més tard i et llegeixes les cartes que vas amagar i aquella cançó que vas fer.
Encara la cantes, però mitja la gent.
Tornes a casa més tard, llegegeix les cartes que vas amagar. I aquella cançó que vas fer, encara la cantes les nits a la gel.
Fins demà!
Sonar la desertia.
La flor i el cas.
Avui m'he fet massa enfora. M'he perdut a la mà gran.
Per molt que cridi el gemegui, jo sé que no em sentiran. Vaig vendre tots els ormejors per comprar suc i tabac.
Fins que el sol me va plorar.
S'aigua avui pareix un vidre i el vent no vol bufar. Tamateja sa tempesta, jo la duc a dins es cap.
Me queda un pot de vens i no. I no sé cap on anar. Pegaré foc a la barca.