1, 2, 3, 1
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Bon dia i bona vida, vos saludam des d'Ona Mediterrània, des dels estudis situats a Can Alcobé, espai de cultura,
on a Mediterrània comença ara el programa matinal.
Bon dia i bona vida, produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí,
i que tot d'una vos avançarà quins són els principals arguments que tenim per avui.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Avui és dimarts, 30 de septembre.
Tendrem en Jordi Mora, president de PIMEM,
que a les 8 i 20 ens respondrà una sèrie de preguntes
sobre una nova campanya que han preparat conjuntament en l'Ibedona.
A partir de l'hora 8.40 tendrem en Joan Mir analitzant l'actualitat.
A les 9 repassarem les notícies.
A les 9 i 20 aproximadament tendrem el diputat de Més per Mallorca,
en Vicenç Vidal, i continuarem amb la nostra tasca
de difondre quins són els principals programes
que conformen la graella d'enguany d'aquesta temporada dona mediterrània.
Avui entrevistarem en Guillem Ramis,
que ens explicarà detalls del programa transitant.
A partir de les 10 tendrem que fer en Filosofia,
amb en Miquel Ripoll,
i a les 10.30 el Focus amb en Joan Planes.
Tots aquests continguts a partir d'ara mateix.
Filosofia, amb en Miquel Ripoll,
amb en Miquel Ripoll,
amb en Miquel Ripoll,
amb en Miquel Ripoll.
Filosofia, amb en Miquel Ripoll.
I, evidentment, també tendrem repàs de l'actualitat informativa a partir d'ara mateix.
Vos oferirem un repàs a l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears i Dona Mediterrània,
però, abans, escoltem la salutació que ens fa avui na Maria Llebrés.
Bon dia, som na Maria Llebrés.
I la cançó que proposa aquesta setmana,
en els oients de la Mediterrània,
és Bicicleta i Natació, de l'Areu Escampo.
un grup no molt conegut,
però que crec que mereix més reconeixement.
Expliqueu-ho a la dalt.
I amb aquesta salutació,
ens etam avui al programa,
i, evidentment,
amb la cançó que mos proposa,
na Maria Llebrés.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Agafats per la mà,
la mà protectora,
la que ens va salvar.
Hem après a diar Déu,
només queden records
del lloc on van créixer,
somriure i plorar.
l'ahir és un avui,
un retrat dins el calaix,
no hem arribat a lloc,
l'areu escampar.
no sabien nadar,
no sabien menjar,
no sabien menjar,
no sabien menjar,
encara no n'érem conscients.
No sabien nadar,
no sabien nadar,
no sabien menjar,
no sabien menjar,
no sabien menjar,
no sabien menjar,
i encara no n'érem conscients.
Que havíem d'anar, que sabíem menjar i encara no n'érem conscients.
I tot han raonat, no ens han de parlar, van fer-nos més fons.
A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
De Balears.cat
Dimarts 30 de setembre, vos repassam l'actualitat.
Ho feim a través del prisma de Diari de Balears i a continuació també de Vilagüeb.
El primer lloc de la portada d'avui l'ocupa un vídeo.
Supremacisme lingüístic a Operació Triunfo.
Un concursant defensa que els catalanoparlant de Mallorca han de canviar de llengua per fer-se entendre.
Podeu accedir a aquest vídeo a través de la portada de Diari de Balears, de Balears.cat.
També des de Diari de Balears molts informen que s'ha convocat una concentració urgent contra la presència d'un portaavions nuclear a l'abadia de Palma.
És una concentració convocada per la plataforma Mallorca per la Pau.
i està convocada per aquest proper divendres, 3 d'octubre, a les 18.30 hores, a la Cruïlla entre Avingudes i el Passeig Marítim.
Aquesta és una informació que ara mateix també està destacada a Diari de Balears.
També mos informa a Diari de Balears que hi ha hagut 15 incidències a Mallorca per la pluja.
de la majoria a Selva i a Inca podíem veure imatges d'una bona tempesta que va impactar sobre Selva, sobretot.
També podeu recuperar a Diari de Balears dues intervencions de la Firona.
una d'entitot que va acabar la seva glosada en dient que aquesta ràdio val un imperi que conservi sempre el seu so
i mantengui el bon criteri per reconèixer gent com jo.
I Michelangelo Vidal que va destacar que a una època tan convulsa i oscura com l'actual
són més importants que mai els mitjans de comunicació lliures.
Més qüestions. El govern alega sobre ocupació del sistema i falta de documents
per rebutjar el trasllat de dos menors migrants.
I també destacam que avui, aquest dimarts, es presenta a quart creixent l'estaca crònica d'una cançó
Sense fronteres, un llibre que realment és molt interessant
perquè plega totes les versions que s'han fet de l'estaca, que no són poques.
Arriba el tercer seminari de literatura infantil i juvenil de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
També destacam que el Consell de Mallorca commemora l'any i on part
amb un cicle titulat No evitaràs la nit
i també projecció del documental Eivissa Tresor Pagès a Sant Joan
Realment és un documental que val molt la pena
i que se projectarà dia 2 d'octubre a les 19 hores
al Museu de la Paraula Casa Pareginart de Sant Joan
situat en Esquerra d'Ensocies, número 7
Més qüestions
L'Ibedona col·labora amb la iniciativa de PIMEM
Les PIMES amb elles i parelles
D'això en parlarem ara, d'aquí una estona, breu
amb el president de la PIMEM, en Jordi Mora
Més qüestions de l'actualitat a través de Diari de Balears
Les Balears són el territori de l'Estat
amb més treballadors que han estat pluriocupats
Més de 200 persones protesten contra ENA
i el projecte del Parc Fotovoltaic a Som Bonet
Les Balears han avís groc per pluges i tempestes
i s'espera que dimarts, és a dir, avui
passi a taronja a Mallorca i pitiuses
També destacam que l'acròbata mallorquina Marina Barceló
ha mort durant una funció alemanya
que Ana Maria Hein encetarà el 2026
amb un concert a Pollença
i que Palma activa el Plater Palma
en fase de preemergència
davant les alertes decretades per pluges i tempestes
aquest dilluns i dimarts
Totes aquestes qüestions i moltíssimes més
les trobeu a Diari de Balears
de Balears.cat, bona anàmara, Vila Web
Allà hi trobam com a notícia més destacada
en aquest cas el País Valencià
que diu
El Consell d'Amazon exhibeix una coreografia
durant l'emergència que el pot enfonsar judicialment
i també informa Vila Web
que hi ha avisos per pluges i tempestes
al País Valencià i a les illes
en clau internacional
Israel accepta el pla de pau de Trump
per a Gaza
i Tony Blair, l'exprimer ministre britànic
es perfila per comandar la Gaza de la postguerra
Netanyahu demana perdó al primer ministre de Qatar
i promet que Israel no tornarà a atacar el seu territori
i la flotilla Global Sumund
rep el rumbo cap a Gaza després d'una avaria mecànica
i tornant a Catalunya en aquest cas
Junqueras candidat
la carta amagada d'un possible indult
aquesta és l'anàlisi que fa en Josep Noalart
avui que justament
Oriol Junqueras fa una conferència
on és previsible que anunciï que aspirarà o que se presentarà a les eleccions
president autonòmic de Catalunya
més qüestions
ara amb on anem
tornem a la portada de Diari de Balears
perquè
hi trobarem aquí
la secció d'opinió
una secció d'opinió
que avui
té destacats
una sèrie d'articles
per exemple
el d'en Joan Vicenç Lillo
la victòria final
el d'Aen
el d'en Alila Tomàs
Aena no vol la cogestió
el d'en Rafael Borràs
Sirat
una pel·lícula que oculta l'ocupació del Sahara occidental
Israel comet un genocidi
mentre el PP oblida els drets humans
és el titular de l'article d'en Joan Lledó
i finalment
el d'en Bernat Joan Imerí
titulat
Extrema Espanya
tots aquests arguments
i moltíssims més
tant d'opinió com d'informació
els trobeu
a Diari de Balears
de Balears.cat
m'on anem
un dia més
escoltar
quina és
la previsió del temps
i per això
escoltam
el que mos diu
en Tomeu Mateu Canals
Bon dia
després de les pluges
que van tenir ahir
que van afectar
sobretot
la seta de tramuntana
i zones de
llenguer
inclús
un poble metre
de sova
va marcar
100 litres
i també
ha destacat
el calabruix
que aparec
que fem
les patateres
que en aquesta època
se pombla
les patates
d'ivén
avui
esperant
el gruix
de la perturbació
això sí
són
tempestes
molt
regulars
sobretot
sobretot
són marítimes
però
si toquen
tard
poden fer mal
sobretot
la primera part
des de matí
de cada hora
baix
el temps
anirien
millorant
però
si plou
pot ploure
molt fort
per això
estem amb avis
avis
a tota Mallorca
no significa
que plogui
per tot
sinó que
hi ha risc
que a algun punt
pugui ploure
molt
i
i
la resta de setmana
estem ja
aniria millorant
per tant
molta precaució
avui
les tempestes
sobretot
les primeres hores
des de matí
i a partir
de mida
a poc a poc
aniria
escampant
i la resta de setmana
perquè
ja
ja plouria poc
això sí
les temperatures
serien
fresquetes
per ser
poc a dos anys
everybody hates the police
Tulemon detest la police
non me gusta la policia
se lo dico troppo forte
ci portano via
1, 2, 3
cani e polizai
1, 2, 3
se un ongo assurgi vos seix
non mi piace la police
con ни forma di repressione
pensi che sta in polibus
Rivolta a conto l'offrezzione
Scusa ma non mi ritorna a studi i DL, sicurezza
Un modo per tenerci zitto e buone per metterci i piedi in testa
Folle sistema che criminalizza di senso e non di sua forma
Un'altra versione di un nuovo fascismo che sotto la mente ritorna
1, 3, 1, 2, quando espelli l'emigrante
1, 3, 1, 2, quando spari sulla gente
Quando il dissenso diventa reato
La disobbedienza diventa un dovere
Quando il nemico diventa lo stato
1, 3, 1, 2, quando abuso di potere
Non mi piace la poluz
Con ogni forma di reazione
Pensi che smaicoli in bus
Rivolta a conto l'offrezzione
Wir tanzen das Mann Cardio, Jump'n'Run, Mario
Kopf geht auf, Cabrio, Machen hoch, Bacario
Put your hands up in the air, Walter B1, Party vorbei
Hände hoch, Beine breit, Kabelbindergang, Namstar
Wir tanzen uns im Parallel, wir tauchen ab, Slongebob Gary
Wir stimmen das Tempo, Cinquecento, Carabinieri
Shots for free
Consulé, Consulé, Bongolé
Tanzt als er ein Laub, ein Fahrer
Auf dem Schmied in Autosal
Laqueta im Cavalli, Polo, Ferne, Stark, Ferrari
Logo, Nassu, Blutomaten, Zubo, Nächte, Nacht, Matrasen, Bongo
Non mi piace la polis
Con ogni forma di repressione
E anziché smaicoli in bus
Rivolta a conto l'oppressione
E anziché smaicoli in bus
Rivolta a conto l'oppressione
Rivolta a conto l'oppressione
Rivolta a conto l'oppressione
Rivolta a conto l'oppressione
Rivolta a conto l'espressione
Escolta-se on a Mediterrani
Des de la 88.8
De la freqüència modulada
Fins demà!
I contundència de sempre.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Estel!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes Ona Mediterrània
gràcies al suport de les persones
associades. Ajuda'ns
tu també. Associa't.
Fes créixer Ona Mediterrània.
Ona Mediterrània
I a Ona Mediterrània,
bon dia i bona vida al programa
matinal d'aquesta casa, un programa
que ara
vos convida a un acte que se farà
dia 9 d'octubre
a partir de les
19 hores, se presentarà
un nou llibre
de textos
de Pedro Lo, prosa de combat
i el presentarà
na Júlia Ojeda
que és qui ha fet la selecció
d'aquests textos
i qui també en fa
el pròleg. Escolta'm
una entrevista que li hem fet
recentment a na Júlia Ojeda.
La nova entrevista
en aquest cas
mos connectarem
amb
Júlia Ojeda.
amb la mateixa
solsònia
tres segles
van-nos queixant
però hem acabat
resultant
ser la darrera colònia
de quan des de la Patagònia
tots n'han anat esquitllant
i amb tota la persimònia
qui nosaltres
navegant
i amb tota la persimònia
qui nosaltres
navegant
sortok
ousa
trompa
os
importants
L'acord
s'han selecciona
El pas que el misteri sí que no és cap honor,
ser la darrera nació que fot el cant de l'imperi.
Sembla el grotesc que canteri i una dilumiliació,
que el quiment el captiveri, si el vol de beneitó.
El quiment el captiveri, si el vol de beneitó.
Aquest os serem al món, ara ja fem les caletes,
que l'imperi espanyol aquí se'n va a fer punyetes.
Més que una gran aventura, ha estat un joc d'acrobàcia,
però dintre de la desgràcia hem mantingut la cultura,
ho hem fet en la dictadura, i ara en aquesta fal·làcia,
amb tota la cara dura anomenen democràcia.
Amb tota la cara dura anomenen democràcia.
No hi ha tals serem al món, ara ja fem les maletes,
que l'imperi espanyol aquí se'n va a fer punyetes.
I el Bon Dia i Bona Vida és el moment de parlar-vos d'un llibre important
d'aquests que obrin aquesta nova temporada, aquest nou curs,
i que serà segur un dels llibres importants de la Setmana de Llibre en Català,
que ara mateix se celebra en el Jardí de la Misericòrdia de Palma.
Per parlar d'aquest llibre, és d'en Manuel de Pedrolo, prosa de combat,
mos connectam amb en Júlia Ojeda Icaba.
Ella és investigadora i crítica literària, va néixer a Granollers,
però jo diria que ja és més de mig mallorquina.
Júlia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Més de mig mallorquina ja, no?
Sí, bé, ara mateix gairebé amb dos peus aquí,
i anant i venint entre Catalunya i Mallorca, que no estan lluny.
Però sí, fem feina a la Universitat de les Illes Balears i molt contenta.
Molt bé.
Heu fet, bé, no ho hem dit, el llibre està editat per Coma Negra,
i, la veritat, no ho sabria dir, el número exacte de llibres
que va publicar en Manuel de Pedrolo, uns 150, puntura més.
Heu fet el llibre 151 d'en Pedrolo, no?
Bé, està ben vist això.
Sí, de fet, una de les grans aportacions del llibre,
a banda de recuperar un conjunt d'articles
que havien estat publicats en diferents volums,
aplegats als anys 70 i als 80, però que ara ja ens quedaven molt lluny,
el que vam fer amb Coma Negra
va ser precisament anar a buscar la feina que hi havia
en els arxius de censura, textos que mai havien estat publicats
ni en vida ni pòstumament a Pedrolo,
perquè ningú n'havia anat a buscar.
i aquest és un dels valors principals del llibre, no?
Que hem aconseguit recuperar el primer assaig polític inèdit de l'any 66,
un article que, bueno, un assaiget petit,
que Pedrolo no va poder, diguéssim,
colar mai a la censura i que per primera vegada es pot llegir en català, evidentment.
El llibre està format bàsicament per articles publicats o no a premsa,
n'hi ha d'inèdits i n'hi ha alguns que sí que ja estaven publicats,
per exemple, en el llibre que és de...
del protestant, encara que no serveixi de res,
i que és una dica que va ser el joc.
O les cròniques colonials d'abans, diguem.
Correcte.
Quin criteri has seguit?
Bàsicament el criteri ha estat...
Bé, era una feina en gent,
perquè dels articles publicats estem parlant que potser n'hem revisat més de 300,
i dels inèdits al final vam haver de tallar, per una banda,
perquè el volum de material que el Pedro lo va produir és una cosa que encara, diguéssim,
donaria per 3 o 4 volums més, no?
Però el criteri va ser, sobretot, intentar aplegar aquells textos
que ressonessin amb l'actualitat política nacional dels països catalans
de manera quasi profètica, no?
De manera quasi actualíssima,
perquè l'objectiu era no només rescatar un Pedro lo que fa 40, 60 anys,
i ja ens estava parlant dels mateixos conflictes que tenim ara,
amb l'estat espanyol, amb el castellà, amb la idea dels països catalans,
sinó fer el salt amb les generacions actuals, no?
Treure'l d'aquell imaginari del Pedro lo juvenil del mecanoscrit
i portar-lo, diguéssim, a aquelles generacions,
doncs no només que han viscut el procés independentista català
o que ara mateix participen de Jogues per la Llengua a Mallorca
o que el País Valencià s'organitza, no?, per fer una PP i Vox,
sinó que la idea era dir, aquí hi ha un Pedro lo que parla al país sencer,
independentment de la generació, no?
Perquè, clar, aquest és un llibre que l'heu titulat
Prosa de combat i crec que amb això ja dius moltes coses, no?
Sí, el títol parla personal.
Té una mica la intenció, era sobretot,
que com a negre ja fa, des del 2017,
que ha començat a recuperar obra important de l'autor,
sobretot de ficció, no?,
La Terra Prohibida,
El Temps Obert,
però l'objectiu era, precisament,
situar el Pedro lo com un intel·lectual polític, no?
No només com un escriptor de literatura popular,
de literatura, doncs, fins i tot juvenil, no?,
que a vegades se l'havia mal encasellat,
sinó situar-lo com un pensador polític,
que és el que va ser,
i com, d'alguna manera, no només la seva producció sagística,
periodística, sinó tota la seva obra de ficció,
pot ser llegida o ha de ser llegida
amb aquesta perspectiva de país, nacional.
El llibre és una reivindicació
d'en Manuel de Pedro lo, no?
Recuperar la seva figura, la seva obra.
Sí, absolutament,
i a més fer-ho de la manera en què ell escrivia,
pensava i mirava el país,
aquesta combativitat i aquest desacomplexament,
Pedro lo va ser una figura incòmode,
incòmode durant la postguerra i el franquisme,
evidentment va ser l'autor més censurat
per la guillotina franquista, no?,
per la censura,
però després també va ser incòmode
en el cicle de transició
i els primers anys pel pujolisme,
precisament perquè era un cert defensor,
primer de la idea dels països catalans, no?,
i després de la independència
com a única via,
com a únic estadi possible
per restaurar, doncs, diguéssim,
els brets i les llibertats dels catalans, no?
Clar.
I en veure que la transició, doncs,
va acabar d'una altra manera,
això el va portar també, doncs,
a una desesperança o a una desil·lusió, no?
Sí, sí.
Clar, aquesta veu crítica,
aquesta veu de sa consciència,
jo crec que li va reportar això
amb molta censura, diguem, solapada, no?
I a més, a més, també jo diria
que va ser víctima d'aquesta superstició
que hi ha a sa cultura catalana
de que si ets un militant
no pots ser un bon escriptor, no?
Sí, sí, del tot.
És evident que també les
capelletes de la cultura catalana,
sobretot els anys 70 i els 80,
encara vivien molt en aquell atrinxerament, no?
Hem de preservar-nos
i hem de ser nosaltres
els que tinguem clar qui som.
I, per exemple, ell era un cert defensador
de la literatura de gènere, no?
De la literatura popular.
D'aquesta necessitat d'aproximar
el català i la literatura catalana
a les masses, no?, lectores.
I no només escriure una literatura
d'alta cultura, etcètera, etcètera.
Això ja li va generar, de part si recel,
també li va generar molts problemes
del fet de denunciar autors
que es passaven al castellà, no?,
per fer o ser més còmplices amb el règim
o per vendre més llibres, el que fos.
I, de fet, aquesta va ser una de les primeres polèmiques
obertes que ell va tenir amb Purcell, no?
De fet, a més d'una entrevista s'enfaden.
I una de les, diguéssim, crítiques o maneres de denunciar-lo
que va trobar part de la cultura catalana
va ser precisament menysprear la seva literatura, no?
Malgrat que era l'autor més llegit de la literatura catalana
durant molts anys, efectivament fins a la seva mort, no?
O sigui, la gent esperava les novel·les del Pedro Oló,
els quioscos i les llibreries cada cançó dia, no?
Ara que parlaves d'en Purcell,
m'ha agradat moltíssim el text d'en Jordi Puig.
Bé, m'han agradat tot tres.
O sigui, crec que tot tres són grans aportacions,
ho dic seriosament.
És teu també, i és d'anar a Teresa i Vars
des d'un punt de vista diferent, però també molt interessant.
Però és d'en Jordi Puig, no sé com dir-t'ho,
crec que m'ha curat una ferida,
perquè jo era lector d'en Pedro Oló, diguem,
m'ha comprava l'avui i llegia en Pedro Oló
en el diari, eh?
I l'endemà de morir en Pedro Oló,
en Baltasar Porcell va fer un article repugnant
de Vanguardia, on, diguem,
el mateix dia de la seva mort, l'endemà,
en fi, deia coses, en fi,
que molt fora de lloc, per dir-ho de qualsevol manera, no?
I ja sense que en Pedro Olí pogués contestar.
Per tant, crec que està molt bé
que hi hagi aquest text que fixi també aquesta polèmica
i, evidentment, esteu text, titulat
No serem els darrers,
que fa un breu, però molt interessant,
repàs a la fibra d'en Pedro Oló,
un Pedro Oló que, com dèiem,
independentista sense cap tipus de matís, no?
I sempre parlant i recordant
que la nació catalana era la de salses a guarda-mai
i fraga-maó dels països catalans, eh?
Sí, bé, és així.
L'objectiu dels textos que acompanyen el Pedro Oló
precisament era cadascú trobar un angle diferent
a través del qual la figura, no?,
doncs, pogués emergir.
El text del Jordi fa aquesta introducció,
també vinculada més al procés històric de censura
i a les batalles més particulars que ell va viure,
tant políticament com esteràriament.
Jo he intentat fer una panoràmica
tant de l'autor com de la seva evolució política
per traslladar aquests fils roig, no?,
de l'independentisme combatiu
i de l'independentisme que no defalleix
cap a les noves generacions.
I la Teresa intenta, doncs,
apropar-nos al Pedro Oló més personal, no?
Al Pedro Oló que, malgrat se'l volgués titllar
moltes vegades de ser una persona aspre
o misàntrop o agra,
era una persona que estava disposadíssima
a rebre la seva gent a casa seu,
a contestar les cartes dels lectors.
Va ser un home ple d'esperança
malgrat els esdeveniments
i malgrat el denostament que va patir, no?
Per tant, l'objectiu era això,
acompanyar uns textos que ja són prou clars
i prou forts, no?, els de Pedro Oló,
amb unes aportacions, doncs, això,
més d'actualització de l'autor, no?
No els he pogut llegir tots els articles encara,
però m'ha creat l'atenció que és entorn d'una expressió,
que és que tu també hi fas referència,
aquesta idea dels altres catalans,
d'en Paco Candel.
Sí, és interessant que digui això,
sobretot quan a Catalunya, ara mateix,
en quants anys, se celebra l'any Paco Candel, no?
Sí.
És interessant veure com aquest text,
precisament, no va passar censura,
també el presentem de manera inèdita per primera vegada,
i no va passar censura, precisament,
perquè el Senzor va considerar que era un text
que podia promoure una idea de catalanitat i de catalanisme
que abonava les tèries independentistes,
i, en canvi, els altres catalans era perfecte, no?,
perquè, diguéssim, que planava les disputes
entre catalans i castellans, no?
I, clar, el Pedro Oló, amb molta diplomàcia,
perquè era un diplomàtic,
que es divinera dur, però era diplomàtic,
bàsicament en aquell text diu
que aquesta idea d'altres catalans
no fa cap altra cosa que portar-nos a una confusió absurda,
que és que hi ha una alteritat,
que no som nosaltres, sinó uns altres,
que fa que siguem, doncs això, dues coses diferents.
Ell diu, al final, o som catalans o som castellans, no?,
o espanyols,
però aquests altres, en qualsevol altre lloc del món,
no es plantejaria.
I, bé, són unes tesis que també discuteixen
en relació com el pujolisme ja li va bé, no?,
que s'instal·li aquesta idea de catalanitat més diluïda,
més oberta,
que no disputa qüestions estructurals com el bilingüisme, no?,
i, per tant, doncs, el règim, no?,
o el nou règim sap quins autors, doncs,
li van millor a quins no tant.
I tant.
Júlia, una curiositat.
Com vas arribar en Pedro Oló?
A través del més que no escrit del segon origen,
com molts, i moltes, o no?
No, de fet, no, de fet, sempre dic, últimament, sí,
dic el mateix, que jo crec que sóc una de les poques lectores catalanes
que ha tingut la sort, entre cometes,
de no entrar al Pedro Oló a través del Macano Escrit,
i, de fet, ell jo crec que hi estaria d'acord,
perquè va haver-hi un moment de la seva trajectòria
que també estava cansat
que només se'l celebrés pel Macano Escrit,
una mica amb la sensació que tota la resta de la seva producció
havia quedat, doncs, oblidada, no?,
o enfonsada per l'èxit del Macano Escrit.
Jo hi vaig arribar a través de les cròniques colonials,
i, clar, va ser una entrada directament política, no?,
jo, aquest, diguéssim, la meva relació amb el Pedro
sempre ha sigut des d'aquí,
i llavors recordo que les vaig començar a llegir,
vaig llegir l'edició que no havia fet, crec, el 2007,
del Jonc, ja quasi el 2018 o 2019,
o sigui, just després de l'1 d'octubre,
i perquè jo també estava investigant a la universitat
qüestions que tenien a veure, doncs, això, no?,
amb tesis postcolonials i decolonials d'autors,
doncs, algerians o llatinoamericans,
i notava que em faltaven les coordenades
per entendre les realitats dels països catalans, no?,
i Pedro Oló va ser una il·lucinació.
I aleshores amb el Jordi Puig,
com que sabia que Coma Negra ja havien començat
a fer coses sobre ell,
li vaig dir, ostres, això ho hem de recuperar,
hem de trobar la manera de recuperar aquests textos
amb una bona edició, una edició crítica social,
i ell em va dir, per què no fem una feina més d'arxiu
i anem a mirar tot el que hi ha, no?,
i el resultat d'això ha sigut un llibre
que en realitat, jo sempre explico una mica el mateix,
en el programa també ho dic, no?,
que a Pedro Oló sempre se li retraia
que escrivia el mateix article,
i en part era cert,
perquè la seva obsessió era
pensar i escriure
la realitat
en què es trobava Catalunya
i els països catalans, no?,
i despertar d'una ceguesa
que havia de generar, doncs això,
una consciència cap a
la llibertat plena dels països catalans, no?,
i per tant els textos
permanentment, no?,
parlen d'això i el que fan és
doncs això, ser una brúixola, no?,
traçar un camí cap a les noves generacions.
Exacte.
Júlia, hem d'acabar aquest llibre,
Manuel de Pedro Oló,
prosa de combat,
supos que, diguem, ara comença, no?,
un seguit de presentacions, no?,
diria que Palma la farem dia 9 d'octubre,
dia 9 d'octubre, sí,
i no aterrada cap a l'Estet,
a la Quart Creixent.
A la Quart Creixent.
Per Mallorca n'hi ha calcuna més de prevista?
Sí, n'estem intentant tancar una
fa la nit,
al novembre,
amb gent de l'Obre Cultural,
al petit país,
quan tinguem el cartell ho anunciarem,
i bé,
jo com que ara tinc
dos peus aquí a Mallorca,
qualsevol altra ocasió serà bona.
A Barcelona també,
a Barcelona i a Catalunya en tenim unes quantes,
avui mateix el presentem a Lleida,
de Renat Salda, l'autor,
i res, només dic que estem molt contents,
que només amb 15 dies de sortida
ja anem per la segona edició,
i la veritat és que estem
molt, molt sorpresos
de la popularitat
i de la necessitat
que hi havia de recuperar aquest pedrólogos.
I de molt bona notícia.
Julio, queda un plaer,
moltíssimes gràcies,
continuarem en contacte.
I tant, gràcies a vosaltres.
Gràcies, bon dia.
Adéveniu.
Escolta, cada dia,
Ona Mediterrània,
el 88.8
de la freqüència modulada
o a onamediterrania.cat.
I ocupar-te el xalet
Tot el que volem és ocupar-te el xalet
Quan és fora de vacances
amb els teus nens
No treballa de res
Aeroski, per demostrar-te el nostre amor
podríem convidar-te al cinema
però preferim donar-te un 20% de descompte
en tota la carnisseria,
xercoteria i peix fresc
des d'aquest divendres 26
fins al diumenge 28
Consulta condicions
Qui bé et vol,
t'omple el cor i el rebost
Eroski amb tu
En el context local i global que vivim
la independència dels mitjans de comunicació
és més necessària que en cap altra època històrica
De Balears és un diari centrat en Mallorca
i les Illes Balears
en català, lliure i independent
Des del diari de Balears
feim una crida a tots els nostres amics i lectors
perquè reforcin econòmicament el projecte
que és la manera de garantir la independència del diari
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència
és associar-se a Ona Mediterrània
omplint el qüestionari que trobareu a la web
També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat
o telefonant al 971 100 222
Subscreu-te a la revista L'Estel
Més de 40 anys de periodisme de proximitat
Entra al web revistalestel.cat i fes-te subscriptor
i la rebràs cada mes al teu domicili
Tot el mal que em puguis fer
serà pel bé que m'hagis fet
Airoski, per demostrar-te el nostre amor
t'oferim
Tomàtica de manida, pes a 1,95 euros al quilo
Costella d'agulla de porc al tall
a 5,55 euros al quilo
Llust sense, 2 a 2 quilos
a 9,95 euros al quilo
i el cuixot cuit, naturàrtit de campo frió
al tall a 15,95 euros al quilo
Qui bé et vol, t'omple el cor i el rebost
Airoski amb tu
Pensa globalment
Mira vida.cat
Escolta Ona Mediterrània i llegeix
De Balears
Oh baby, I love you with every day
Yeah, yeah
Vida.cat
La teva plataforma audiovisual
Vida.cat
Programes de debat
Entrevistes
Humor
Amb la mirada centrada en Mallorca
Entra vida.cat
I gaudeix de la vida
Across the face
Suddenly the day
Turns into night
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca
Som i Decidim
Volem construir una majoria social
Amb la creació d'un estat propi
Pels mallorquins
Volem un moviment organitzat
De la gent de Mallorca
I treballar conjuntament
A l'Assemblea Sobiranista
Hi faltes tu
Fes-te soci
Subscreu-te a la revista L'Estel
Més de 40 anys de perill
Actualitat
Anàlisi
Reflexió
Debat
A bon dia
I bona vida
Dóna Mediterrània
Hi ha una Mediterrània
El bon dia
I bona vida
En aquesta hora
Avui un poquet més tard
Ensetam
L'anàlisi
Amb en Joan Mir
També estan pendents
De parlar amb el president
De la PIMEM
Perquè mos expliqui
Una campanya
Que han posat en marxa
Juntament
A l'Institut Balear de la Dona
Joan Mir
Molt bon dia
Bon dia a tothom
Tenim moltíssimes qüestions
De l'actualitat
Crec que n'hi ha
Bé
Demà
El primer d'octubre
Això vol dir que
Farà vuit anys
Des referèndum
De Catalunya
També
Hi ha una qüestió
Que
Diguem
Que
Se feia pública
Ahir vespre
Que és aquest
Aquest pla de pau
Que proposa en Trump
Per
Per
Per
Per
Per casa
Diguem
I que
Netanyahu
Ha dit que hi està d'acord
I que ara
M'os agradaria
Analitzar
Per on vols començar
Joan?
Va bé
Va bé
Sempre en Trump
Sempre són personatge interessant
Bé
No
Això d'esplada de casa
Té un
Un inconveniente
És que encara
Jamás
No ha dit res
No ha contestat
És un pla de pau
Que
La meitat
De
De
Beligerants
Diguéssim
Han
Han aplaudit
I han
Han acceptat
És evident
Que
Ha estat
Una pressió
Fort
Aquesta vegada
En Trump
Pareix que
Ha sabut
El que havia de fer
Fins ara
Anava molt despistat
L'home
I
Pareix que
Ha acollat
Netanyahu
No se pot dir
D'altra manera
L'ha forçat
Etc
Això
Ara
Entrarem en detalls
Perquè
Això
Que dius
És interessant
Però
També
T'avui demanar
Si
Hi ha
Qualque
Trampa
Darrere
Però
Ara
Tenim
Una connexió
Que teníem
No
Pareix que no la tenim
Avui no
No
No mor va bé
Això de connectar
Volíem connectar
Amb el president
De
La PIMEM
Perquè
Ens presenta
Ens han de presentar
Una campanya
Que fan
Juntament
En l'Institut
Balear de la Dona
En tot cas
Joan
Fet
Fet aquest plantejament
Que has fet
Jo te deman
No deu ser
Una trampa
Per acabar
De
Diguem-ne
Justificar
S'extermini
Total
No
Bé
El manco
El manco
S'esbases
De sa
De sa
Proposta
Cap palestí
Serà obligat
A abandonar
Sa franja
De casa
Això està
Dins
No no
Però
El que vull dir
És
Que si és un pla
Específicament dissenyat
Perquè Hamas
No el pugui acceptar
I a partir d'aquí
Diguin
Idò
Clar
Com que no ho accepteu
Vos arrasam
I vos acabam
D'exterminar tots
Els comentarístics
Que jo he sentit ahir
No ho veien així
Ahir veien un element
Molt positiu
I nou
Que era
S'amnistia total
En els elements
De Hamas
I això
Tenquem-te en compte
Que
Els israelians
I els americans
Han
Fiblat
Els dirigents
A l'Iran
Han mort
Gent
A dir
Que
Són perillosos
En aquest sentit
Tenen sa seva vida
En perill
Pareix que això
Pot ser
Un element
Positiu
En aquest sentit
És a dir
Facilitar ses coses
Però ja veurem
Com
Com acaba això
Perquè ja dic
Hamas
No és només
Salvar ses vides
Dets seus
Dirigents
Sinó que també
Hi ha
Seu objectiu
Que és
Acabar
En s'estat d'Israel
No?
I amb aquesta guerra
Volem si
Accepten
Sa pau
O no
Aquesta és la qüestió
Però vaja
Tots els comentaris
Destacaven aquest element
Que fins ara
No hi havia hagut
Una
Una proposta
D'amnistia total
A tots els caps
De Hamas
I ahir
Amb aquesta
D'en Trump
Ahir
Això
Però vam de nou
I vam donar
Una oportunitat
Més
Sa connexió
Amb sa president
De la Piment
Jordi Mora
Molt bon dia
Hola
Molt bon dia
Hem tingut
Alguna dificultat
Avui
Per connectar-t'ho
Escolta
Heu presentat
Una campanya
Que se diu
Les Pimes
Amb elles
I per elles
És una campanya
Que fa la Pimem
Juntament
Amb l'Institut Balear
De la Dona
En què consisteix
Aquesta campanya?
Sí
Bé
Primer de tot
Gràcies per fer-ne
Difusió
És una campanya
Que nosaltres portem
A executar
Des del 2022
I que per tant
El primer que molts diu
És que és una campanya
Que és necessària
Que és important
I que
En diferents partits polítics
Doncs és una campanya
Que se tingui en èxit
El principal objectiu
De la campanya
És
Impulsar
La contractació
De dones
Que ens ho fan
Aquesta
Violència de gènere
Són dones
Que estan
Identificades
Dins del SOI
Dona
Que és un apartat
Dins del SOI
I el que nosaltres fem
Des de PIMEM
Amb el suport
De l'Ibedona
Principalment
Fem dos eixos
El primer
Fem divulgació
Fem promoció
Fem sensibilització
Estem repartint
A tots
A tots
A tots
Els nostres socis
Que són més de 5.000
Tant a Palma
Com a Inca
Com a Manacó
Cartells
Díptics
I ferretines
Que van enganxades
Als aparadors
Per sensibilitzar
Els empresaris
Les empresàries
I en segon lloc
El que fem
El que fem és també
Ajudar-los
A fer aquestes contractacions
Posem un èmfasi
Perquè hi ha un avantatge
Econòmica
Hi ha unes bonificacions
A la solidaritat social
Que són de
128 euros
Al mes
Durant 4 anys
I després
Indubitablement
Hi ha una part social
D'aquesta aportació social
Que fa l'empresa
Dins de
La societat
On es troba
Jo diria
Aquest és el principal eix
I després tenim
Un segon eix
On
Ajudem
A les empreses
A tenir un pla d'igualtat
La normativa
Ens diu
Que totes aquelles empreses
Que tenen
Més de 50 treballadors
De plantilla
Mitja anual
Tenen l'obligació
De tenir un pla d'igualtat
Però
Les de menys
No tenen aquesta obligació
I majoritàriament
El nostre teixit empresarial
I productiu
És un teixit de micropimes
D'empreses molt petites
Per tant
Ajudem
A les empreses
Que no tenen aquesta obligació
A tenir aquest pla d'igualtat
I ja per acabar
També dic
Que
Totes les empreses
Independentment del tamany
Hem de tenir
Un protocol d'assetjament sexual
Moltes d'elles
No el tenen
M'ha de dir
Que la majoria
Les empreses
No el tenen
Per desconeixement
I des de piment
També ajudem a implantar
Aquest protocol d'assetjament sexual
És com actuar
Si es produeix una sospita
Interessantíssim
Jordi
Abans de
Comviar-te
Simplement
Si me pots fer
Dos o tres titulars
Com ha anat
Com ha anat aquesta temporada alta
A nivell de petita i mitjana empresa
Sí
Jo crec que
Estem arribant
En termes econòmics
A una
Jo diria
A una moderació
De la demanda
És a dir
Veníem d'un any 2024
Que havia estat bo
O havia estat molt bo
Ja no s'han repetit
No s'han repetit
Els creixements
Del 24
I del 23
Per tant
Jo diria
Que en termes generals
Ha estat una temporada
Similar
A l'any passat
Sí
Hi ha algunes empreses
Que han crescut
Hi ha algunes empreses
Que s'han quedat
Per sota
Del 24
Per tant
Jo diria
Una mitjana
Similar
Una moderació
En el creixement
Jo diria
M'atreviria a dir
Que hem estat un punt
De saturació
En la part econòmica
No hi ha hagut
Pràcticament
Creixement econòmic
Sí que hem igualat
Diria
A l'any 2024
Perfecte
Idò
Fantàstic
Aquests titulars
En una altra ocasió
En parlarem amb més detall
Jordi
Moltíssimes gràcies
Per atendre el microfón
D'una mediterrània
Moltes gràcies
Una parlada
Gràcies
Bon dia
En Jordi Mora
President
De la PIMEM
Que mos ha presentat
Aquesta campanya
Que
O aquesta
Represa
D'una campanya
Que ja feia anys
Que s'havia fet
I
D'altra banda
Li hem fet fer
Uns titulars
Sobre
Com ha anat
La temporada
Que ara també mos agradarà
Pel d'anar
Amb en Joan Mir
Joan
Per tancar
Bé
Interessant això
Jo volia comentar
Que
Bé
Per el que ha vengut a dir
S'ha
Estabilitzat
Diguéssim
En la situació
Però s'ha estabilitzat
Malament
És a dir
La petita variació
Que hi ha hagut
No ha estat positiva
És a dir
En altres mos
Com vendria
Que venguessin
Una mica
Però agressivament
Cada any
Una mica
Menos de turistes
I cada any
Una mica
Més rics
I que deixessin
Més
Més
Donbés
I en guany
Pareix que
S'ha estabilitzat
És a dir
No hi ha hagut
Descreixement
Com m'ha dit
D'altres anys
Però
Hi ha hagut
Un petit augment
De l'arribada
De l'arribada
De turistes
Amb una disminució
Significativa
De les caixes
De restaurants
I
Els hotel
Pareix que més poc
Però
Restaurants
Sobretot
I les botigues
I tot això
Han patit
Bastant
Jo
Per el que jo sé
És
La mica
De
Investigació
Que ja he fet
Ha hagut
Ha hagut
D'augmentar
Els preus
La qual cosa
Encara s'ha agreujat més
El tema
De la demanda
I
Així tot
Han tingut
Un 10%
Manco
D'ingressos
Els restaurants
Que jo
He entrevistat
Per tant
Han
Han
Anat bé
En el sentit
D'aturar
La
València
Queixa
De turistes
Això
Però
Nos haurien
D'estabilitzar
La baixa
Sense
Que disminuïs
L'entrada
Del BES
I això
Pareix que
Les posicions
Han estat petites
En part negatives
I
Les teves
Impressions
Tu tens
Contacte
Diguem
Amb
Petits empresaris
O fins i tot
Calc un mitjà
De l'àmbit
De la restauració
Etc
Les impressions
Coincideixen
Amb això
Que mos deia
En Jordi
Sí
Sí
Bé
Ell ha posat
S'enfasi
En
En
Sa
Ralentització
Descreixement
Però
Sí
Hi ha
És a dir
No falten
No falten
Gent
Que se segui
A ses taules
Ara
En part d'aquesta gent
Se reparteixen
Un hamburgues
Entre dos
Per exemple
Per dinar
I coses d'aquestes
Així
Que abans
No passava
Ja
Ja
I
Clar
M'ha recordat
Sa famosa
Allò
Des dos pollastres
I tal
Perquè ha dit
Clar
De mitjana
M'han quedat igual
Diu
Hi ha hagut empreses
Que han crescut
I hi ha hagut empreses
Que
Que han anat
Que han decrescut
No
I aleshores
Jo he pensat
Bé
Doncs en aquestes empreses
Que els hi ha anat malament
No
No deuen estar
Gaire contentes
No
Tampoc no ha estat
Molt així
És a dir
Tantes unes com les altres
Han estat petites
Variacions
Si és així
Tampoc
No ha estat
No ha estat
D'arruïnar-se'n
Però
Però
Gent que m'ha dit això
Que si no haguéssim pujat els preus
Haurien contingut una davallada
Del 20% dels ingressos
És una bufetada ja
Notable
La qual s'han defensat
Pujant una mica els preus
En la qual cosa han disminuït
Una mica
La clientela
Però
No ha hagut
Situacions de tancar
Allò
Ha anat tan malament
Que haurem de tancar
No podem agontar un any més
Però
Bé
S'ha estabilitzat
Alguns a la baixa
Alguns a la part més alta
Diguéssim
Reprenent
La primera qüestió que tractàvem
I més que res per tancar-la
Aquesta proposta
D'acord de pau
D'en Trump
Que va presentar amb en Netanyahu
Tot això bé
Ja ho sabem
Cada vegada que m'ho mir
M'apareix més una trampa
Me sap greu dir-ho
Però ho veig així
Trampa
Parlar de Trump
No
No
Hi ha elements
Elements
Que
El banco
O els analistes
Que jo he consultat
No indiquen això
Perquè
En Netanyahu
Ha acceptat aquest pla
De mala gana
No
No és que sigui
Mira quina trampa
Els prepararem
En els palestins
I els fotrem
I tot això
No
Per exemple
Està
Absolutament descartat
Ses anexions
Ses anexions
De Judea
I Samaria
Tot el que ara
Se diu
Sis Jordània
Que per cert
Ses emissores
T'aturen
Quan
Calcú diu
Això de Samaria
I Judea
Perquè
Es
La nomenclatura
Que utilitzen
Els jueus
En referència
A
Sa denominació
Antiga
D'aquestes regions
Que ara són
Lo que nomenen
Si Jordània
I ho explicaven
Dient
Que
Israel
Amb aquells noms
Reivindica
Un passat
Antic
Històric
De drets
Cosa que no té
Curiosament
A damunt
Sa franja de Gaza
Que mai
Ha estat
Jueva
És a dir
Sa
Sa
Sa bíblia
I tot això
No surt per res
Sa franja de Gaza
En canvi
Judea
Samaria
I tot això
Són llots
Jueus
Cristians
I tota aquesta
Patrovia
Vull dir
És fet
Que hagin aturat
Ses
Ses colons
Ses colons
Que
Anaven a
A fer
Indiable
Sa part
De
Si Jordània
Palestina
Que
L'obligaven
A trossetjar-la
No
No tenia
Continuïtat
No
Podien anar
D'un lloc
A l'altre
Perquè
Queda
Ventej
Tot això
Queda
Solucionat
En el pla de pau
Volem
Volem com
Volem com
Acabem
Però
Però
A un pla de pau
Que no fas
Comptes
Complir
Li pot posar
El que vulguis
No
A un que fas
Comptes
Complir
No
Però a un que no fas
Comptes
Complir
Jo no
No
No
Però
Què han fet
Han fet
Jo
Que en Trump
Aquesta vegada
Té
Vull dir
S'ha deixat de punyotes
I vol
Anar directe
En el Premi Nobel
I per tant
Crec que
S'ha fermat
Ses sabates
En el sentit
De
Netanyahu
Etcè
A més
Hi ha coses
Hi ha coses
Que se volan
Immediatament
Perquè
Una vegada
Ha acceptat
El pla de pau
S'ha exercit
Ha d'aturar
Immediatament
S'atac
I
I ja s'han d'anar
Retirant
Progressivament
Però jo
El que dic
És que
Això se notarà
En qüestió de dies
Vull dir
Sí, sí
Però
És que
Si tu fas una cosa
Que l'altre
No pot acceptar
Ja pot posar
El que vulguis
L'altre
No acceptarà
I aleshores
És quan tu
En teoria
T'apensaràs
Que està legitimat
Acabar
La feina
Com ha dit
No veig tan clar
Ja no veig tan clar
Que no li convengui
Jamás
Sobretot
Perquè
Pareix que hi ha implicades
Qatar
Ja ve seu dit
Egipta
I això
Que pressionaran
En aquest sentit
I aquests tenen
Capacitat
Perquè són fiables
Pels palestins
Són els seus
Bé
Relativament
Són els seus aliats
D'alguna manera
Sempre i quan no es penyin negoci
I
Per dir
Entenc
Les seves
Objections
Però
M'apareix que si no hagués tingut
Si res no hagués hagut d'acceptar
Hauries dit abans
Hauries tingut una postura més ambigua
Ara que ha d'escatar
Clar
En Netanyahu
Ha arribat a coses
Que
Per descomptat
En Hitler
No va fer mai
Ni
Jo crec que
Pentura qualque espanyol
Perquè els espanyols són raros
Però
Ja està
Que és
Atacar
Un país estranger
Sa delegació
Negociadora
S'ha de dir això
M'apareix que ja
És com
Súmum
Allà és concepte
De
País estranger
I
País
S'ha de dilueixen
No?
L'Iran
L'han atacat
Per exemple
I
No
Allà
Pets jueus
Els morots són un tot
Un revolutum
No hi ha estrangers
Ni no estrangers
I tot això
I de fet
De fet
De certa manera
Les relacions
Entre
Entre els països àrabs
No són les mateixes
Que
En la resta del món
Entre els països europeus
Vull dir
Aquesta
Aquesta
Complicitat
Diguéssim
De
De religió
Atsunites
En són atsunites
Atsxites
En són xirites
I
Bé
Hi ha moltes
Moltes interferències
I interseccions
En qualsevol cas
Políticament
És molt lleig
Atacar
Molt clar
Atacar
O intentar matar
Els negociadors
Sí
Sí
Sí
Això
En Netanyahu
També se mereix
El primer nou vel
De
De
De
De
De
De
Sí
Sí
Sí
Perquè això
Jo no
O sigui
Totes
Totes
Les negociacions
Que hi ha hagut
Sudàfrica
Irlanda
Les guerrilles
De Sud-amèrica
Com a mínim
Ses
Formes
Se mantenien
Etcet
Insisteix
Que Espanya
Que sí
Que va
No
No va intentar matar
Ja
Ja els hi hauria agradat
Però sí
Que va
Aprofitar
Ses
Negociacions
De pau
Amb beta
Per posar-los
Un
Un detector
I després
De tenir-los
I coses
D'aquestes
Són
Són
Un poquet
Així mateix
Canviem
De qüestió
Ja n'han
Revisat
A d'altres
De molt
Importants
Per un costat
A nivell
Internacional
Aquesta proposta
De pau
Que ha fet
Donald Trump
I
De s'altra
En fi
En parlarem
Més endavant
De com ha anat
Aquesta temporada
Però almenys
Ja mos heu apuntat
Entre el president
De PIMM
I tu
Mos heu apuntat
Bastant
Quines són
Són
Les línies mestres
De l'anàlisi
D'aquesta temporada
Primer d'octubre
Demà
S'acompleixen
Vuit anys
Va ser
Un dia
Ambivalent
És a dir
Popularment
Molt guapo
I en el mateix temps
Veure
Com
Com
Forces policials
I militars
Agredien
Població
Civil
Que l'únic que feia
Era intentar
Votar
Que
Primer
Quin record
T'entens
I segon
Que t'apareix
Que en queda
Dia d'avui
Vuit anys després
El record
Que jo entenc
És
D'una
Gran
Moguda
I
Un gran
Entusiasme
Jo mateix
Vaig anar
A Barcelona
Per tenir
S'honor
De
Defensar un col·legi
Vuites vespre
Abans de
Sabotació
I
Aplaudit
Amb llàgrimes
En els ulls
S'entrada
S'entrada
De ses urnes
A les buides
De matí
En aquella escala
Sa sortida
D'aquesta escala
Des que havien dormit
Allà
En revoltat
De milers
De persones
Que mos aplaudien
Algunes
Atletes
Plorant
D'emoció
Va ser un moment
En que
De redreçament
Moral
Des païs
Ara
Vistes d'ara
Va ser una derrota
Va ser una derrota
Amb totes ses conseqüències
Gent de s'exili
Judicis injuts
En condenes injustes
Persecució
Sense miraments
Robar el cap
A ja ho va dir
En principi
Això
Des
Independentisme
Per nosaltres
Tindrà un preu alt
Però el pagarem
El preu alt
Volia dir
Que regressar
Sa democràcia
I
Sortir
De ses
Normes
Que
En principi
Almenys
Formalment
S'havien acceptat
En centrada
Sa Unió Europea
I
I
Va dir
Va
I
Va dir
Se van encarregar
Tots
Els principis
Mínims
De sa democràcia
De sa
De sa
Decència política
I
El que passa
És que
A costat
A costat
Des
Poble de Catalunya
Digues
És el poble de Catalunya
Nones militants
I dirigents
I això que
Encara estan
Una mica
Estan una mica
Embogats
El poble de Catalunya
Ha arribat
Progressivament
Metre sa derrota
Sa indicador
Més
Clar
De tot això
Es
Es
Descens
Vertiginos
De sa
Però
Retressat
Retardat
De sa
Assistència
L'acte
Acte principal
Que
Que
Ha
Estat
Ses
Manifestacions
De
Sons
De setembre
Paren
Començar
S'en
De
Un milió
Vuitcentes mil
Persones
Van continuar
Després
Durant quatre anys
Al voltant
Del milló i mig
Millor quatre cents
I tot això
Després ja
Baixant
Cifres
Més
Baixes
I
I
Els darrers tres anys
Ja
Estàvem
A cent
Cinquanta mil
Fa tres anys
Setanta mil
Fa dos anys
I
Trenta vuit mil
Enguany
Ses
Xifres
Sempre són
Discutibles
Sí
Però
Si són
Si les te dones
Mateix
Paren-se
La meitat
Paren-se
El doble
Però si les te dones
La mateixa institució
En sa mateixa
Biaix
Que és per exemple
Aixapar per mig
Per donar
Per desanimar
Però
A quant
Vàrem ser un millor
Sa policia municipal
No va dir que érem un milió
Jo vaig
Jo vaig
No, no
Sa policia municipal
Mai ha donat
Xifres tan altes
I d'altra banda
Eren evidents
Perquè després
Se donaven
Ses xifres
De moviments
En el metro
Per exemple
Sí
Però és igual
I multiplicàvem
Per mil
Allà
Qualsevol
Indicador
Indirecte
T'adona
Més al manco
Aquesta baixada
Per exemple
El número
D'autocars
Allògats
I que venien
A Barcelona
No
Aquest desànim
Aquest desànim
És evident
Que
Sa gent
No ha anat a votar
I té molta lògica
Perquè
Si
Si a gent
Independentista
Quan li dius
Que anàm a fes independència
Van i voten
Quan no
Quan li dius
Que no anàm a fes independència
O quantes
Evident
Que no anàm a fes
Aleshores
Se queden a casa seva
Però això
A mi
Sa conclusió
Que m'adur
És que
Hi continua
Habent una majoria social
A favor
De s'independència
Que no vol dir
Independentista
Amb el sentit
De militar
Cada dia
En s'independentir
I tot això
Si no
Que
En fi
M'han de matar
Per
Per
Per
Fer-me canviar d'opinió
Però
Hi ha
Una majoria
Social
Que
Votaria
Sí
A s'independència
Sí
Però
Això no serveix
De gran cosa
Ja ho comparem
No
Si
Si estàs en un estat
Que no és democràtic
No serveix de res
A mi me recorda
Bastant
Sa situació
Que
Ara
Me'n don
Me'n don
Que ja són
De ses poques
Persones
Que puc fer
Aquestes observacions
Per
Per
Qüestió d'edat
És a dir
Ja són
Des pocs
Que va viure
Sa posguerra
Plenament
És a dir
Ja vaig néixer
Sis anys i mig
Després
De sa derrota
De sa república
I
I per tant
Encara jo he vist
Ses cartilles
De racionament
En fi
He vist
S'ambient
Aquell sòrdid
De sa postguerra
Que no és
Es franquisme
Es franquisme
Sense sa victòria
Que diguem
Que sa pot
Sa pot
Datar
En el 59
Per exemple
Que és quan
Van deixar
De comandar
Els falangistes
I els militars
I van entrar
Els
De l'opos
I els tecnòcrates
Fins a llavons
Jo diria que
En l'any 40
42
45
Ell continuava
Fent una majoria republicana
A Espanya
Però
Ningú piulava
I no
I d'això
I a més
Jo recordo
Encara
D'alguna manera
Encara que
No ho
No ho vaig viure
Però
Fins en el
Fins en el
45
Sa república
Tenia
S'esperança
Que sa derrota
D'en Hitler
I en Mussolini
Duria també
Sa derrota
D'en Franco
I que no s'aturarien
En el van Hitler
I en Mussolini
Sinó que
Pagà per pagà
Sí, sí
Els s'avillarien
A tots tres
I no va passar així
I llavors
Arribava
Aquest acòmode
A la situació
Nova
D'aquestes històries
Una adaptació
Jo
T'ho vaig dir
El meu padrí
Que havia estat
Dos anys
A la presó
Va fent
La carretera
Des cap al cor
Aquestes
Que ara
Vaig metlletranets
Aquests
Republicans
Que el van fer
Jo aquell pas
Cada vegada
Pensant-se
Al meu padrinet
Allà
I va
S'hi va
Deixar ses ungles
I
En el referèndum
Primer
Que hi va
Que
M'apareix que eres
De
Acceptar
En Juan Carlos
Com a
Areu d'en Franco
I va ser molt prest
Això
Era molt jove
En Juan Carlos
Quan se va fer
Aquest referèndum
El meu padrí
Em va contar
Que
Ell sabia
Que el contrari
Ell sabia
Que li estaven
Damunt
Com a personatges
Sospitós
I que va anar a votar
Perquè
No tenia represàlies
I
Diu
I
S'ha pensat
En què em fotrien
Diu
I
És que
Els vaig fotre
Vaig a ser jo
Perquè
Tot d'una que els vaig donar
Sobre
Vam mirar així
Contra llum
Contra el cel
A veure si havia
Pobrat un sí
O un no
Diu
I jo
I jo
I jo havia portat
Un sí
Ben gros
És a dir
Aquesta situació
Desvençuts
Aquesta psicologia
Desvençuts
Que convida més
Que no te facin mal
A tornar a tirar-te al monte
I fer de guerriller
O de maquis
O de tot això
Que és
El que se va anar
Afonguent
Jo me'n recordo
Una mica això
Els resistents
Que en el 39
Varen quedar
Per les muntanyes
D'estúries
I coses d'aquestes
Encara
En l'esperança
De
De
Refer la situació
Ara
S'independentisme
És un poc això
És un poc
Una cosa
Festiva
Això
Que sempre va estat
De la manifestació
De la zona de setembre
Sempre hi ha hagut
Ja que sé
Els cans
Vestits
En l'estelada
I els nins
Que van
A dins
Descotxet
També
Amb banderes
Vull dir
Que aquesta espècie
D'acoloriment
De la manifestació
Continua a sentir
Pentura més que mai
Perquè els joves
Han agafat
El relleu
D'això
En parlem
D'aquí
D'aquí no passa
Idò
Ho veurem
Ho veurem
Com
Que passa
Demà
Si hi ha res
De nou o no
I sobretot
Ho veurem
Els propers
Els propers
Anys
Jo crec que
Aquesta
Magallà social
Això
Això passarà
El que passa
És que
No sabem
Si per estarà
Dos o tres anys
O estarà
Vint o trenta
Sí
De normal
De normal
Hauria de passar
Com cada vegada
Una nova generació
En el sentit
Gros
Aquests
Cada
Aquests 50 anys
Que se bombardeja
Barcelona
Cada 50 anys
Hauria de passar
Però crec que
La història
Ara va molt més ràpid
Tot va molt més
Tot va molt més accelerat
I jo confio
Que serà molt aviat
Que hi torni
En Junqueras
I en Puigdemont
No va ràpid
En Junqueras
Diu que se tornarà a presentar
En Puigdemont
Segueix comandant
Com si res
A dins junts
I
Això no són
Factors
Que accelerin
El procés
De la història
No
O si
Quanta jove
S'encancin
Per tancar
Perquè ja som fora de temps
Aquesta
Avui m'apareix
Que en Junqueras
Fa una conferència
Diguem
Una posada llarg
D'aquestes
I m'imagino
Que anunciarà
Que seràs candidat
A la presidència
De l'autonomia
De Catalunya
Que t'assutgeris això?
Home
Si Esquerra
Hauria mantingut
Sa flama
Independentista
Tindria
Un sentiment
Ambivalent
Trobaria que
En Junqueras
Ha passat
A aquesta història
Ha deixat
Passar
A altres
Però
Així que hem anat
Esquerra
En Junqueras
És un més
No desentona gens
A dins
D'aquesta manera
De coexistir
D'Esquerra
Amb Nilla
I
De puntalàs
Que havent
De Madrid
Sense
Pràcticament
O havent oblidat
Pràcticament
Qualsevol
Reivindicació
I en aquest sentit
És un símptoma
De normalitat
Esquerra
I en Junqueras
En aquesta
Deballada
De nacionalisme
Que no va començar
En sa
No va començar
En sa
Votació
De sa independència
Aixa
Va començar
En sa
Dos tripartits
Que ja
Aquesta
Abandonar
A sa
Independentisme
Per col·laborar
I deixar-se
De punyates
Per col·laborar
En sa
Esquerra
Espanyola
Que és això
Aquesta és la sensació
Que produeix
Que me produeix
A mi
Ahir
Xerràvem
Amb en
Amb en Marcello Tamendi
Dels 50 anys
Dels afusellaments
D'en Chiqui
D'en Otaeg
Etc
Però també li vaig demanar
Una miqueta
Per
Pels pols
D'allà
Sobretot
A partir
Que també
Havia estat
Escat de setmana
No sé si era dissabto
Dium menjar
Havien fet
Saler dieguna
Que és el dia
Des partit
Del PNB
I tot això
I ell justament
Tu i jo el vàrem veure
11 de setembre
Sí
Sí
Sí
El vàrem poder saludar
En persona
I ben aviat vendrà
A presentar un documental
I això ho organitzarem
Bé
La reflexió que feia
Era curiosa
Era interessant
Perquè
Que en el PNB
Sempre li havia anat molt bé
Pactar amb Madrid
Diguem
Sa dreta
A Berçale
Sempre li havia anat molt bé
Es pactar amb Madrid
És a dir
D'Euskadi mateix
S'havia entès
I s'havia premiat
No?
I
També deia
Que ara
Li anava molt bé
A l'Esquerra
També
Aquests
Aquests acords
Perquè tenen una cosa en comú
A l'Esquerra
I a la dreta
Basques
I és que
Els uneix
Que no necessiten
S'independència
Com la necessita
Catalunya
Ells ja estan bé així
Ells ja són quasi independents
I per tant
Sa reivindicació
Que podria distingir-los
Que és un ser independentista
I s'altre col·laboracionista
No té fonament allà
Perquè ja són mitjans independents
I la reivindicació principal
No és l'independència
Sinó és anar progressant
A l'adquisició de competències
I història
I històries d'aquestes
I històries d'aquestes
L'on és independència
Allà és purament simbòlic
Per allò de més
Fins i tot han recuperat
S'enveixada a França
Es palau
Que tenia la república
Ah sí
Sí, sí
Joan, si no tens pressa
T'ha convidat a quedar ara
Que parlarem
Conversarem
Amb el diputat
De més per Mallorca
A Madrid
En Vicenç Vidal
I després en parlarem
Idò
Ara saludarem ja
En Vicenç Vidal
Vicenç, molt bon dia
Molt bon dia
Primer de tot
Ara pensava
Quan et tal
Em pensava
Li hem de demanar
Quin ambient
Copses
Per Madrid
Quin ambient
Hi ha
Per els carrers de Madrid
Per l'aeroport
Per els taxistes
Com ho vius això?
He de dir
Que en el congrés
Visc un ambient
Molt violent
Que
Les forces
Adultes
Tanques
Per l'amentalisme
Que allà
No sigui possible
Que conversar
Que debatre políticament
Se'ls insultar
No sigui possible
Que hi ha violència
He de dir
Que de vores
En el congrés
Sí que hi ha
Aquesta pressió
Que un mal ambient
Un pujar
Estoc
No poder xerrar
Però després
Quan vas
Per els carrers
Quan te fas
En fora
D'aquest
Nucli
Diguem
De por
Estatal
S'escoves
S'escoves
S'escoves
Però sí que és
Que el cas
En el congrés
Tens una tensió
Que jo
Mai havia
Viscut
Interessant
Interessant
Perquè això
També és part
De
De
De
De
Per entendre
Després
S'actualitat
Política
Una actualitat
Política
Que també passa
Per el conveni ferroviari
Per a
Sesilla
Balears
Com està
Aquesta qüestió
Arribaran
Es
D'obbes
Que
En certa
Manera
Au
Compromes
Que arribin
Jo crec que
És important
Que és una
Des de
Reivindicacions
Que han fet
Sempre
Que havien de
Recoberar
Escompanie
Ferroviària
D'aquí dia
De
Finançament
Especialment
Per estren
D'ahir
Abans
Jo crec que
Pots tenir clar
Que estren
És possible
D'executar
De formes ràpides
D'ahir
Abans
Que ja es van iniciar
Ses obres
I desgraciadament
Es van aturar
I per tant
És la nostra reivindicació
El que hem aconseguit
Aquesta setmana
En un debat
En la llei de mobilitat
És que això no depengui
De la voluntat
Del govern de Torn
Sinó que la llei
De mobilitat estatal
En una setmana
On diu
Que
Quan s'estat
Inverteix a la península
En mobilitat sostenible
Ha de compensar
En les tractories insulars
Especialment
En un mecanisme
De finançament específic
Per compensar
Perquè
Inverteixen
Fer tota una sèrie
D'infraestructures
A la península
També
Efectivament
Han d'invertir
Ses bales
Per tant
El conveni ferroviari
Un conveni
Ja no serà
Una qüestió
Voluntari
Sino que estarà
Fitzat
Perquè
Jo crec que
Això és un avanç significatiu
Estem molt contents
Ho van aconseguir
En una negociació
Molt dura
Amb el partit socialista
Que al principi
No ho volia
I després
Evidentment
A la ponència
Segui
Van aconseguir
Un suport majoritari
Llevat
Des partits
De vots
Ara esperem
Que segui
Tiri endavant
Que no caigui
La setmana que ve
Quan se voti
En el ple
I esperem
Que pugui anar
Tot bé
I és una bona mesura
Per segui després
Vicenç
Adim aquí
En Joan Mir
Que també te vol
Saludar
I te vol demanar
Qualque cosa
Bé
Naturalment
Ja va bé
Això d'esconveni
Ferroviari
Però tradicionalment
Qualsevol
Concessió de Madrid
Per exemple
En ses
Tarifes aèries
En això
D'esconvenis
Aquests
Sempre
Han estat
Compensats
Immediatament
Amb una
Disminució
D'una altra partida
I
Amb això
De s'ajuda
De la mobilitat
Aèria
Ho compensaven
Retallant
Mors
A ses inversions
Quan s'anaven
Aquell any
Allà
Ara
Perventura
Faran
Al revés
Que estigui
Mors
Amb un règim
Amb un finançament
Autonòmic
Retallat
De respecte
A lo que
Feien
Comptes
Fer
Per compensar
Mors
Com ho veus tu
Està assegurat
Que no
Que qualsevol
Concessió
S'consolidarà
O
Qualsevol
Concessió
D'aquestes
Tindrà una
Contrapartida
Que Madrid
Recuperi
El que hi ha
A promes
De veritat
Si val
Tots
I tant
Per avançar
I perquè
Aquí
Seguim
Visqui
Millor
I per tant
No
Hauran
Anar
Una cosa
Per s'altra
No
Hauran
Anar
Per un costat
Posa
A un altre
Això seria
Trinlarisme
I esperant
Això no és així
Jo crec que
S'estan
Podent abans
Els significatius
En coses
Importants
Queda pendent
El debat
De finançament
El debat
De fons
Que no van afrontar
Ni el Partit Popular
Ni el Partit Socialista
Inclús el Partit Popular
Quan tenia majoria absoluta
No
A afrontar
És un debat
De fons
Que no els queda pendent
Però hem avançat
Per exemple
La condonació
De desdeute
1.700 milions d'euros
Que és importantíssim
Perquè sempre
Vam que ho sombrat
Espoliat
I una vegada
Que s'estat
Vol tornar
Aquest deute
A part
D'aquest deute
Que té
Sobretot
Especialment
Deut
A la lliure
Descòvic
Ara
No volen
Aquesta condonació
De desdeute
Tenim ara
Aquest conveni
Ferrabiari
Vull dir
Aquesta llei
Règim especial
A veure que anem
Sumant elements
Anem sumant elements
Que han de millorar
Si la inversió
Ha desestat
Ara mateix
En grans projectes
En s'ha de posar
De palma
En s'hivern
Que s'ha de port
Que potser
Evidentment
No la compartim
Però que no
Per el que significa
Amb altres
Que està pujant
I el que hem de fer
Sobretot
És que tenir
Un finançament just
Perquè aquí
Se pugui decidir
Realment
El que se vol fer
I Vicenç
Si vols
Ja
Per acabar
Una
Darrera qüestió
Que és
Aquesta polèmica
Política
L'entorn
De s'acollida
O no
De
De nins
D'infants
Immigrants
Com
Ho vius tu
Que diguem
Tens un peu
A Madrid
I s'altre
A ser balears
Amb molta vergonya
Amb molta vergonya
Unes balears
De quasi
10 milions
De turistes
Que ara mateix
Estim posant
L'entornament just
I s'acollida
De dos menors
Me'n fa vergonya
Aquelles dies balears
Que sempre han dit
I han defensat
En Canàries
Un bloc
Per sensualitat
Quan Canàries
Està col·lectivíssima
No poden comprar
Les institucions
A nostra
No som solidaris
I sempre veig
Amb un poc
De perspectiva
De futur
O sigui
Com pot ser
Que tu no has sigut
Solidari
En Canàries
Quan qualque dia
Ho haurem de fer
Nosaltres
Perquè la Ruta
De Gisliana
S'està activant
I s'està activant
De forma molt forta
Pels conflictes que hi ha
Per tant
Jo crec que
Acabem d'anar
A més a poc
Ens està empleant
La migració
I el Partit Popular
Per fer
Una
Pectar vots
Perquè
Per això
Cada dia
Més a vots
Però sobretot
Per tapar
Aquest teus
Vergonyes
Perquè mentre
Parlem
Que si parlem
Dos menors
Sí o no
Que això
Per el nostre sistema
No és res
No estem parlant
Des problemes
D'habitatge
No estem parlant
Des problemes
No estem parlant
Que els preus
Han pujat
No estem parlant
De les condicions
De treball
No estem parlant
Que la reducció
Cidemà laboral
No s'ha aconseguit
No estem parlant
Des temes
Que ens preocupen
A la gent
Sempre se preocupa
Dels immigrants
De tot
Això és el que fa
El Partit Popular
Fa una excusa
I moltes
Mentrestant
Se diguin
De fet
Són negocis
Urbanístics
Com sempre
Idò més clar
No se pot dir
Vicenç
Moltíssimes gràcies
Per atendre el micròfon
D'una mediterrània
Moltes gràcies
Sempre
Per convidar-me
Gràcies
Bon dia
Vicenç Vidal
Diputat
De més per Mallorca
Madrid
Joan Mir
Quina percepció tens
Que
Clar
Perquè
Sempre
Diguem
S'havia dit
Que
Tenir un diputat
Era molt important
I que
Podríem
Podríem
Podríem
Aconseguir moltes coses
Un diputat sobiranista
Vull dir
Clar
En aquest cas
És un diputat sobiranista
Però també
Era vera
Que està
Dins un grup
Que s'has de sumar
És a dir
Suposo que també
Ha de fer equilibris
Fins i tot
Perquè des d'aquí
Des de
La gent de sumar
D'aquí
Que no sé
Molt bé qui són
També li donen
El donen
Fermar
A curt
Quina percepció
En tens tu
Des paper
D'en Vicenç Vidal
Jo ho vaig dir
A la campanya
Electoral
En el programa
D'en Vicenç Vidal
No hi havia
Ni una gota
De nacionalisme
Ni de
De país
Era
Un calc
Des programes
De sumar
On hi havia
Reivindicacions
Salarials
Els treballadors
I
En fi
Mesures socials
Totes les que vulguis
I
No
No
No record
Ni
Crec que hi havia
Una línia
Una línia
Parlant de la llengua
Però
Molt
Paca cosa
Si ho sumam
A això
A aquest tradicional
Diguéssim
Seguidisme
Del
PSM
Amb el PSOE
Que
Sempre
Mai
Mai
Han pensat
En
Desmarcar-se
Ni
En
Posar-li
Ses tarifes
Altes
Per
Votar-los
I coses
D'aquestes
Doncs
Bé
No és una
No
No
No és
Massa significatiu
Per Mallorca
És a dir
No se pot dir
Que tinguem
Un
Un diputat
Nacionalista
Per dir-ho
De qualquer manera
Perquè
S'actuació
De
O sigui
Perquè
Dins el grup
No se deixa
Expressar
Nacionalisme
Sigui
Perquè
Ja li
Ja va
El PSM
O
O
Sumar
O
Que sigui
S'entenen
Estar allà
Dins
D'aquell grup
I no
No
És la seva
Principal
D'això
S'ha vist ara
Per exemple
En sa
Votació
De ses competències
De migració
Que
Podemos
Ha votat
En contra
De
Que se donin
A Catalunya
Quan les gestionaria
El PSOE
Perquè
Nilla
I
Els
I
Comuns
I
Esquerra
Republicana
Que gestionarin
Aquelles competències
Ni així
Avan
Concedit
Per tant
A mi
Per dir
D'alguna manera
No has enfrençat Vicenç
No és una rola
En Vidal
Que marcaven
Territori
I
Provocaven
El nacionalisme espanyol
En el principi
Bueno
En Vicenç
No
Una rola
En el principi
Després
Se va convertir
Com
Com fan
Gairebé tots
Quan estàs
Merda
Merda
Un any
Allà
Però
Ja trabuques
Però va donar
Aquesta imatge
Que efectivament
Hi havia un canvi
I no
Sí
No
No
Record
Record
En el principi
Sa visita
Que li va fer
En el rey
I
La dana
Juan Carlos
Sí
Que li va dir
Que sa seva feina
Era deixar-lo
Senza feina
I tal
Però bueno
D'aquesta Pilar-Rola
Sa que
Mor varen tornar
Sa que
Varen enviar
Sa que Mor varen tornar
Francament
No pas
A Club Perador
De Madrid
Efectivament
Joan Mir
Moltes gràcies
Bé
No sé si tens
Cap a punt
Mortdeixam
Res d'important
No
Hem de deixar per la setmana
Aquí ve
Qualque cosa
Idò
Moltíssimes gràcies
Tot d'una
M'anam
A revisar
Perquè ara
Aquest dia
El que feim també
És explicar
A la nostra audiència
Quina és
La programació
Que feim aquí
A una mediterrània
I cada dia
Procuram
Més el manco
Cada dia
Procuram
Contactar
En qualque programa
Perquè mos expliquin
Una miqueta
Què és el que fan
I en fi
Donar conèixer
Una mica més
Totes feines
Que fan
A la mediterrània
Bon dia
I bona vida
Amb més continguts
Noves veus
Més opinions
Més anàlisi
Però amb la mateixa claredat
I contundència de sempre
Revista L'Estel
Pensament
Cultura
Territori
Ha arribat a Mallorca
El nou método
Slow Dendistry
De la mà
De la doctora
Joana Maria
Planes Mariano
Especialista
En pròtesis
Sobre implants
Fer odontologia
Slow
No et s'ha pausat
Es dedicar
A cada pacient
El temps necessari
Per aconseguir
Uns resultats excelents
Segurs
I de qualitat
Ja ho sabeu
Podeu trobar
La clínica dental
Planes Mariano
A Berenguer
De Tornemira
Número 9
Primer
Primera
De vola
El cort inglès
De Jaume III
I tota la informació
A la web
PlanesMarianoDental.com
I també
El telèfon
654
04
1351
La nostra feina
És la vostra qualitat de vida
I un bé i somriure
Vos hi esperis
Aigua dolça
Per a gent salada
A la vostra oficina
O a casa
3 Globs
És un projecte
D'emprenedoria social
De 3 Salut Mental
Aigua de qualitat
Local
I que afavoreix
La inserció laboral
De persones
Amb malaltia mental
Trobareu
Més informació
A
www.aigua3globs.org
També podeu telefonar
Al
971
0901
94
L'estel
Una revista
Exigent i accessible
Arrelada i oberta al món
Felicitat
És deixar de ratllar-te
No preocupar-te
Per el que vindrà
És sentir-te a prop sempre
Dins el nou ventre
La felicitat
Anar a un concert desvetlant
A fer la marrana
La felicitat
Escoltes Ona Mediterrània
Gràcies al suport
De les persones
Associades
Ajuda'ns
Tu també
Associa't
Fes créixer
Ona Mediterrània
Ona Mediterrània
Escolta'ns
Bon dia
I bona vida
El programa matinal
Dóna Mediterrània
Ajuda'ns
Ajuda'ns
I encara
En la ressaca
De l'èxit
De la firona
Que va tenir lloc
Aquest passat
Dissabte
On
Ens vareu
Acompanyar
I ens vareu
Reforçar
I ens vareu
Alegrar
Una gala
Des mitjans
De comunicació
En català
Una gala
A favor
De Diari
De Balears
Donamediterrània
De Ploma
Puncat
De Vida
Puncat
I de l'estal
Una gala
Que va ser
Un gran èxit
I que ha d'ajudar
A fer
Més forts
Aquests mitjans
I ja sabeu
El que sempre
Vos deim
Vos deim
Cada dia
Per fer més forts
En mitjans de comunicació
En català
És necessari
Que vos comprometreu
Ja sé
Que hi ha moltes qüestions
I que pagam
Cadascú
De nosaltres
En moltes
Quotes
Però
La de
L'associació
Una mediterrània
Mitjans de comunicació
En català
Mitjans mallorquins
És una quota
Imprescindible
Necessitam
Que mos ajudeu
Necessitam
Que reforceu
Aquest projecte
Un projecte
Que creix
Això sí
Que se reforça
Que cada dia
Té
Més capacitat
D'influència
Que al cap i a la fi
És el que cercen
Els mitjans
De comunicació
I que
Cada dia
Mos ajuda
A descolonitzar
Ments
Per això
És tan important
Que invertiu
En aquesta
Tasca
Que feim
Feim
Vots socis
Telefoneu mos
971-100-222
971-100-222
O també
Entreu a
Onamediterrània.cat
I
Ja hi veureu
Un bàner
Que diu
Festa soci
I
És tan senzill
Com omplir
Es formulari
Que
Que hi ha
Això que abordem
Gran èxit
De sa
Firona
Amb un
Pere Janer
Estelà
Vestida de blanc
Talment un torrent de neu
Venies per anar-te'n
Tant a mi
Tant a mi
Com una onada d'aigua marina
Que desapareix
Que desapareix
Suau
Suau
Penjada del sostre
A la corda mig desfet
Baixaves del torçal
Per la politxa
Tant a mi
Tant a mi
Tant a mi
Tant a mi
Tant a mi
D'immensa que
D'immensa magnitud
Esquizofrènica
Mentida
De l'amor
Directament
Sense camí de plat al fons
Te'n vas d'aquí
Un hivern de purpurina
Ets estalfugàs
Fantàstica
Una llarga cua penjava de l'ernast
Sense encastador ni assegurança
Un canó de llum directe des de dalt
Confoni el blanc en blau
Magnesia a les mans, el trapezi insegur
Deixaves entreveure un esmenó l'or
Com en un en un, si esplèndid i valent
Instalació inconscient, mentida de la vida
Directament
Sense camí de plat al fons
Te'n vas d'aquí
Un hivern de purpurina
Ets estalfugàs
Fantàstica
Directament
Sense camí de plat al fons
Te'n vas d'aquí
Un hivern de purpurina
Ets estalfugàs
Fantàstica
Un hivern de purpurina
Ets estalfugàs
Fantàstica
Un hivern de purpurina
Ets estalfugàs
Fantàstica
Ets estalfugàs
Fantàstica
Fantàstica
Bon dia i bona vida
Amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre
I el Bon Dia i Bona Vida
és el moment de parlar-vos
de la programació
d'aquesta temporada
una temporada que ja hem començat
que presentàvem
dissabte passat a la Firona
i que
ve carregada de novetats
però també de programes
que repeteixen
com per exemple
en aquest cas Transitant
conduït habitualment
per Guillem Ramis
i també per
Margarida Rosselló
Guillem Ramis, molt bon dia
Hola, bon dia, què tal?
Molt bé, encantats de saludar-te
Cada dijous
en què vas matinal
acaba les 11
i les 11 en punt
comença transitant
Exacte, tenim una horeta
cada dijous
per posar-nos al dia
en els temes
d'actualitat
Una actualitat
que vols enfocar
amb una mirada
sempre cercant
alternatives
per transitar cap a un món millor
o no?
Sí, sí
Bé, de qualque manera
el que intentem
és
donar peu
en el trànsit
vull dir
anar cap a un món millor
més just
solidari
i sostenible
que sigui
habitable
per a la generació
en futures
no s'adonarà
de cop
ara
elegim
un equip de govern
bo
i ja està
se necessita construir
i se necessita construir
a partir de pràctiques
i d'anàlisis
concrets
i de persones
compromeses
llavors
és transitant
amb els propos
ara amb això
amb la Margalida
i jo
que era
donar vou
i
una mica d'empanta
i ajuda
diríem
a tota
la gent
i entitats
que realment
se comprometen
i fan feina
per preparar
aquest trànsit
i això
s'ha de fer
doncs
de
construir
alternatives
reals
que puguin
tenir vida pròpia
i coexistir
dins d'aquest sistema
hostil
que mos ducaven
es col·latza
és molt necessari
que hi hagi
entitats
que tinguin
vida pròpia
i és molt necessari
perquè
això seran
els ferments
que faran possible
el dia
d'escol·latza
el dia
que caigui tot
que tot
no caigui
que hi hagi
coses
creixent
i bueno
a partir d'aquí
mos preocupen
totes les qüestions
que van en el sentit
d'escol·latza
és a dir
saturació
per contaminació
excés de població
manca d'habitatge
diríem
tots els elements
que mos fan
una vida
hòstil
i que mos duen
cap a un clima
inòstic
tot això
tot això
s'ha d'anar
combatint
i
nosaltres
el que intentem
des d'aquest programa
és
deixar
per les
crear alternatives
anar
anant cap
en escol·latza
sí
però
hi ha
la possibilitat
de resistir
i de
tenir vida
més enllà
d'aquest sistema
capitalista
i dins d'això
clar
jo ara pensava
no més
que se posar
en marxa
no diré
ja al 100%
sinó
la meitat
de
totes aquelles
alternatives
que heu anat
oferint
durant la temporada
passada
o durant
les temporades
que ja fa que sou
a una mediterrània
clar
Mallorca
seria
gairebé
un paradís
sí
sí
de totes maneres
clar
no hi ha
diria
sí
la meitat
de coses
seria una cosa
molt bona
però jo
penso que
mos hem d'atomptat
ja
és tot
vull dir
millorar
la vida
de les persones
no basta
que tothom
tingui un habitatge
tampoc basta
que tothom
tingui una feina
tampoc basta
que el medi ambient
decida
de degradar-se
ho necessitem
tot
i
és necessari
que hi hagi
sinergies
que hi hagi
punts de connexió
que hi hagi
trobaments
que hi hagi
diríem
un sentiment
cooperatiu
de les diferents
iniciatives
és ve que
ningú pot
dedicar-se
a tot
sa vida
no mos dona
per dedicar-nos
a tot
o per estar
a tots
els fronts
per entendre
el mosk
però sí
que és necessari
que tenquem
sensibilitat
i que coneguem
totes
les altres
alternatives
perquè
encara que
un se dediqui
sa protecció
o de sa natura
i del medi ambient
o de la mà
o de tal
és important
que conegui
les indicacions
i problemàtiques
que afronten
els joves
que mai podran
tenir
un habitatge
propi
mai
se podran
emancipar
i encara
que
tinguin
feina
sempre
seran
pobres
perquè no
tenen
habitatge
i que
avui
s'habitatge
és
diríem
el que
mos fa
més
pobres
l'element
més
important
o
el que
més
influeix
en
que
siguin
pobres
és
la dificultat
d'accedir
a l'habitatge
llavors
això
ho han de
saber
els ecologistes
també
i això
ho han de
saber
els feministes
i això
ho han de
saber
els sindicalistes
i això
ho han de
saber
tothom
vull dir
que no
hi ha
cap
batalla
que
puguin
dir
això
però
no és
cosa
nostra
això
ja ho
faran
aquests
o ho faran
els de sobre
cultural
o ho faran
no
jo penso
que
és necessari
que fomentem
s'idea
que
tot
és
important
i encara
que no
hi siguem
a tots
els fronts
caminem
amb simpatia
i
coneguem
tots els fronts
de batalla
i
des de
transitant
el que
intentem
és això
tenir un
programa
que
a poc a poc
a cada
programa
anem tocant
temes
claus
i fonamentals
per tenir
un futur
millor
vull dir
que
anem
contracorrent
vull dir
això
anem
de ser
ben
conscients
anem
cap a
un abisme
es poden
es
fàctics
per
exercer
que
tot i que
som
conscients
d'això
viven
d'aquella
manera
que diríem
que m'equiten
la bailada
exacte
exacte
anem
escolar
però
mentrestant
jo
me n'aprofito
aquesta idea
d'aprofitar-se
quasi
com
estén
de la pandèmia
vull dir
mentre
tothom
ho passa
malament
n'hi havia
que cercaven
la manera
de fer
un negoci
arro
o
fosen
ser mascaretes
o fosen
ser
vacunes
quan
hi ha
desgràcies
personals
n'hi ha
que
ho veuen
com una
oportunitat
per fer un
gran negoci
mentre tothom
se preocupa
per la solidaritat
perquè tots
estiguen bé
n'hi ha
que sempre
tenen
aquesta
aquest ull
aquesta pipella
aquesta visió
de
aquí hi ha
el negoci
aquí hi ha
el negoci
i bueno
això
això
l'han
cap
en
es
col·latza
nosaltres
l'han
cap
en
sucorrent
i
pensant
que és
imprescindible
tenir
aquestes
alternatives
que
tinguin
vida
pròpia
el dia
que arriben
amb
el picoll
que arriben
el dia
que ja no
poden cremar
més petroli
recordem a la nostra
audiència
que
poden
escoltar
en versió
diguem
estrena
i en directe
i de fet
hi poden intervenir
a través
del telèfon
el programa
transitant
cada dijous
de 11
a 12
per tant
aquest
proper dijous
tendrem
una
nova
edició
de
transitant
un programa
que després
se
redifont
es diumenges
de 9
a 10
des de matí
per tant
i que
evidentment
i sobretot
se pot
recuperar
a la carta
se poden recuperar
totes
les edicions
Guillem
ja que
et tenim
connectat
i ara
ja no tant
com a
transitant
però
justament
ara que des
això
que
mentre
la majoria
de gent
intenta
superar
un drama
un trasbals
d'una tragèdia
n'hi ha
que ja
preparen
el negoci
com
valora
la situació
actual
de
Gaza
i
no sé
si t'has pogut
llegir
mínimament
el
pla
de pau
si m'ho deixes
en fi
ho posam entre còmetes
pla de pau
que
ha
proposat
en
Trump
li volem demanar
en Guillem
per aquestes
qüestions
tot d'una
recuperant
la conversa
amb en
Guillem
Ramis
de
transitant
el programa
que podeu
escoltar
cada dijous
de 11
a 12
en directe
escoltes
bon dia
i bona vida
el programa
matinal
d'una
mediterrània
de
det
d'una
d'una
i
d'una
Fins demà!
Som Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada a onamediterrània.cat
Conversant amb en Guillem Ramis, en tant que un dels conductors, dels productors i conductors del programa Transitant,
però ara ja li volíem fer plantejar dues qüestions, més en l'àmbit de la política en general,
evidentment de qüestions que tracten habitualment en el programa, una de les quals és el conflicte o el genocidi de Gaza
i justament te demanava, Guillem, en què t'apareix aquesta proposta de pau que ha fet en Trump?
Bé, doncs m'apareix més de la mateixa en el camí del genocidi.
El tema de Palestina és un tema que en el programa Transitant mos ha preocupat a tots els programes,
i a tots els programes n'hem parlat sempre, perquè mos qüestiona com a humanitat.
El tema ja no és ni tan sols dos estats, la cosa és que no es pot emetre de cap manera
que hi hagi un camp de concentració amb milions de persones,
que no tenen, com és el que diu, ni dret a sortir a la mà, ni dret a anar a la muntanya,
ni dret a sortir del seu país i viatjar fora del seu país.
És a dir, que ni tan sols tenen cap potestat del que seria un estat, no?
Llavors, esclar, l'idea d'en Trump i d'en Netanyahu és que si els deixen viure en els palestins,
els palestins no tindran mai un estat, els palestins no tindran mai drets democràtics,
els palestins mai controlaran les fronteres, els palestins mai seran lliures d'entrar i sortir del seu país.
I els palestins estaran tancats dins d'un enorme camp de concentració,
que viuran de secretat mundial.
Llavors, esclar, això és inadmissible des del punt de vista humà
de qualsevol persona que tingui un mínim de sentit de justici.
Llavors, esclar, és impresentable a totes, totes.
Perquè ho presenten com a pla de pau.
Que en Netanyahu ja ha dit que d'estat palestí, que no seria tal,
perquè no tindria cap competència,
ha dit que l'estat palestí no n'hi haurà.
Llavors, aquí d'entrada ja veig que entre els mateixos se diuen mentides i s'enganen.
Les que han de fer, cap els contraris,
en el seu plantejament de genòcidi, no?
Sí.
Per tant, no és res nou i és tornar a posar més llenya en això,
que vull dir, a més ho diuen clarament,
vull dir, la gent se n'ha d'anar d'aquí on està
i se n'ha d'anar cap a camps de concentració que els habilitarem.
Guillem, darrera qüestió molt ràpida, molt ràpida,
un simple titular, per ahir mentida,
però hi torna a veure un portaavions nuclear a Sabadí de Palma.
Sí, més allà que es porta avions,
és un element tràgic,
és la manera de dir, tot un exèrcit,
d'un costat a l'altre del món,
un exèrcit de crim,
de genòcidi,
de mort, no?
Sí.
Un portaavions no és res bo.
Clar, que ho tenguem a Sabadí de Palma,
com aquell que diu,
tant té que estigui aquí com allà,
però sí que mos fan altres,
de qualsevol manera,
partíceps
d'aquesta maldat,
dels exèrcits,
que envaeixen països
arreu del món.
Perquè, clar,
és una mole de guerra
que avui està aquí,
però demà pot estar a Taiwan,
i més endavant pot estar a Sud-àfrica.
Llavors,
és un element mortífer
en el qual
l'haurien de rebutjar
tots els estats democràtics.
Tots els que creiem
en la política,
en la diplomàcia
i en la resolució
dels conflictes
xerrant,
no podem acceptar
que hi hagi
mecanismes
com els d'aquests
portavions
que puguin
imposar solucions
de cementeri
allà on tenen
conflictes.
Sí.
Allà on
qualsevol
se resisteix
a les ambicions
dels Estats Units,
els Estats Units
d'Iva,
i els que pot s'ho metrà.
Per tant,
nosaltres
considerem
nosaltres,
jo,
però suposo
que la majoria
també està
en una idea,
considerem
que això
ens fa
aliats
d'aquest vaixell.
Nosaltres
no som
aliats
d'aquest vaixell.
Sí, sí, sí.
Si no és benvingut
un vaixell de guerra,
un vaixell de mort,
aquesta capacitat
mortífera
que té
aquest portavions,
això
és anti-humà.
Per tant,
se li hauria de vetar
qualsevol
subministrament.
I allò
de dir,
bueno,
és que mos deixaran
un bon negoci,
sempre que
han venut
americans
d'aquí
quan em veníem,
això era,
doncs no,
no,
no.
Estos bens
no poden
anar
per davant
dels drets humans,
de tant manera.
Guillem,
mos
escoltam
dijous
a les 11
a transitant.
Sí,
dijous
tornarem a parlar
de Palestina
i també parlarem
d'ANA
i de
territoris independents,
d'ANA,
que no donen
en compte
a cap institució
democràtica,
democràtica.
Beníssim.
Parlarem d'ANA
i la Palestina.
Idò,
fantàstic,
estarem aquí,
estarem aquí,
gràcies.
Vinga,
i va,
fins dijous,
un dels 11.
Gràcies,
adéu,
adéu,
adéu.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
També és una manera de començar amb energia no?
Es cal un poc d'energia un poc de rock'n'roll
Això és un grup Discover UNDANG
devedic international
clar… és un dels grups diríem que avui dia mantenen una línia bastant dura
és tan dura contra l'espòlit de lloc d'en Trump
i contra un poc la deriva neoconservadora i extremista dels Estats Units.
En què consistirà aquest cafè amb filosofia?
Bé, consistirà en una cosa senzilleta.
Cada 15 dies oferirem un petit pas de filògrafia per pensar temes actuals.
Pensar en un filòsof o una filòsofa intentaran donar prioritat a pensadores i un tema.
Per exemple, avui he triat pel primer dia a Simone Weil, una filògrafa francesa molt, molt interessant
i la seva reflexió sobre els partits polítics.
Idò, si t'apareix bé, encetam ja aquesta col·laboració, que serà de moment quinzenal
i que ja veurem si més endavant evoluciona.
Som-hi, idò. Autora.
De Simone Weil.
Simone Weil és una filòsofa...
S'ha de pronunciar Simone Weil, eh?
Exacte, exacte. S'escriu en doble...
En doble B, sí.
En B doble.
Perquè és curiós, perquè hi ha un altre Simone Weil, que en aquest cas també és feminista,
però almenys s'escriu en B baixa.
En B.
I és bo s'hormatització.
Sí, sí.
Clar, de Simone Weil és molt interessant.
És una filòsofa que va tenir una vida curta, podríem dir en alguns moments tràgica,
va viure 34 anys, va néixer a París, 1909, i va morir a Londres,
mentre feia tasques a la resistència francesa i a Londres, el 1943.
I és una filòsofa que sempre, és a dir, és interessant perquè el seu pensament va molt entrelligat
amb la seva manera d'entendre la seva vida, i amb la seva orientació biogràfica.
És a dir, no hi ha una separació, diríem, entre pensament i vida, no?
I aquí sorgeixen dos tipus d'inquietuds que recorren un poc la seva obra.
Val a dir que és una obra extensíssima, que tenim de Simone Weil,
que en cert són de més 24 tombs, les obres completes,
el que envia pràcticament publicar 3 o 4 articles, no més.
Vull dir, és molt interessant també.
I aquestes inquietuds són, per una banda, inquietuds socials,
una forta inquietud socials.
De fet, el d'any 30 va estar molt lligada
als moviments sindicals francesos, sobretot a la CGT.
També, Rui de la inquietud social va deixar,
perquè ell era professor de filosofia,
i volia compartir un poc, fer sort i la vida dels obrers,
i va deixar la feina, i se'n va anar a una fàbrica a fer feina,
amb la feina d'obra.
Això és un fet destacat, perquè ella sempre diu que va conèixer ja
la marca de l'esclavitud, no?
És a dir, les condicions de vida dels obrers i la forma de vida que tenien els obrers
eren un poc l'esclavitud moderna, l'esclavitud desmaquinisme que deia, no?
I llavors també, fruit d'aquesta inquietud social,
la seva participació també greu,
a la columna Dorotí de la Guerra Civil Espanyol.
Sí, exacte.
És a dir, quan ella va esclatar la guerra,
va dir que no podia quedar neutral,
i se'n va anar,
els republicans, els anarquistes, en aquest cas,
en el front de l'Ebre.
I d'aquí es va escriure el diari d'Espanya,
amb abrers que li diuen.
Ja, també, ja també.
Bé, ho has conegut popularment com el diari d'Espanya,
que no fa gaire el vaig por a veure,
perquè s'ha editat un llibre que se diu
Viure a la força, d'en Xavier Artigas,
que inclou com una espècie de facsímil
d'aquest quadern, no?
Tot i que diria que també va ser censurat, pot ser,
per un pas qui el va recollir,
diguem que li va rebessar un parell de pàgines,
diguem-ne, hi ha un parell de pàgines que no hi són.
Exacte.
Mira, hi ha una connexió també interessant aquí,
d'aquesta estada de la Guerra Civil,
que és que, bueno, ella...
ell també va lligir en George Bernanos,
que era aquest falangista,
al principi falangista,
que vivia aquí a Mallorca, no?
Exacte, sí, sí.
I, claro, és a dir, van ser republicans,
van sortir de Barcelona, van sortir de Mallorca,
etcètera, etcètera.
George Bernanos també té un llibre,
aquest de Els grans cementiris sota la lluna,
que és un llibre molt crític en tot el que van fer els falangistes
aquí a Mallorca, etcètera, no?
I a Simone Weil li va escriure una carta,
una carta de dues pàgines,
diguent un poc el que...
el que ell havia dit dels milicians que tornaven de Mallorca, no?
A més surt la paraula Mallorca, la carta.
i mostra, doncs diria,
que arriba un punt a la guerra,
que serà un dels grans temes que ella també voldrà pensar,
que ja no hi caben idees,
sinó el que hi cap és una deriva de barbària, no?
Siguin quin sigui.
I és interessant, molt interessant.
I diria que hi ha hagut un...
Ha estat bastant polèmica aquesta carta
perquè hi ha hagut interpretacions de tot tipus, no?
Exacte, exacte, exacte.
No, no, però, independentment d'això,
ella sempre va mantenir les inquietuds socials,
les inquietuds per una justícia social, etcètera.
I això molt lliga.
Sí, sí, sí.
En l'altra, diríem, l'altra esfera d'inquietuds
que van anar quallant al llarg de la seva biografia,
que tenen molt a veure amb això que he dit
de la marca de les clavats, de les fàbriques, no?
Sí, sí, sí, sí.
Que són les inquietuds religioses, saps?
És a dir, Simon Bale,
després de fer feina a les fàbriques,
va començar a experimentar, diríem,
el que alguns han dit com a trobades místiques, no?
I a despertar sentiments o idees de caires religiosos.
Però això, per ell, anava molt lligat a la recerca de severitat, no?
Una mena de sincretisme religiós.
És a dir, sincretisme vol dir
que la veritat no està única i exclusivament d'una religió, no?
Sí.
I convertim aquesta religió en una cosa totalitària,
sinó que cada religió té el seu germe, en diríem, de veritat, no?
Diríem com si fos una veritat,
que les diferents religions expressen de maneres diferents, no?
I això li va dur a professar
el que podríem entendre
una mena de cristianisme revolucionari, no?
Ja.
I un cristianisme que tenia un fort component
de l'ament social, no?
És a dir, ella,
quan se va anar a exiliar a Marsella,
durant l'ocupació francesa dels nazis,
Sí.
dels anys 40,
va mantenir allà molt de contacte
amb treballants i religiosos,
amb dos, en cop grec, no?
I, clar,
allà
ella sempre quedava a les portes
de l'Iglésia, no?
Era la qüestió de
si s'havia debatir o no
i ella va decidir
que no s'havia debatir.
Bàsicament perquè considerava que
l'Iglésia no representava,
diríem,
l'esperit del cristianisme, no?
Sí, sí, sí.
Perquè en el fons l'Iglésia s'havia convertit
en una institució totalitària.
De fet,
assegura,
o acaba assegurant en aquells escrits,
que els germans de
estats totalitaris com el nazisme
els trobàvem en la Inquisició.
Miquel,
abans mos has dit
que en vida ella
va publicar poquíssima cosa.
Exacte.
Com així?
És a dir,
ella anava escrivint plegetes
i les anava acumulant?
Exacte.
Exacte.
Anava escrivint plegetes,
les anava acumulant,
anava escrivint textos
i els textos eren poquets
que anaven en revistes,
diríem, no?
I sempre els assignaven
els assignaven pseudònims, no?
Els solia assigna a Emil Novis,
no?
I bàsicament eren textos
que tenien a veure amb el món obrer,
i textos que tenien a veure
en la condició dels obrers,
textos que tenien a veure també
o alguns textos més teòrics ja
com un text molt, molt interessant
que es diu
L'Iliad o el poema de la força,
aquesta ja és l'any 40.
Però, com tu has dit,
és a dir,
la majoria eren plegetes
que hi anava escrivint.
De fet,
tots aquests punts religiosos,
diríem,
d'aquestes idees religioses,
tot això
està en el que s'enomenen
esquadens, no?
Esquadens.
És uns volums
d'unes cap-trentes pàgines
de notes
sobre aquest sincretisme religiós,
el cristianisme, etcètera.
I tot això,
qui és que ho arreplega
i acaba fent tot públic?
Mira,
té diferents dies.
Té diferents dies.
el pensament religiós.
En un primer moment,
un d'aquests,
un dels seus amics, diríem,
d'aquesta estrada de Marsella
s'encarrega
i ho edita,
fa una cosa molt,
molt pollo hable,
de fer una selecció
d'aquests fragments,
d'aquesta estrada de Marsella,
però clar,
ho fa,
és a dir,
ho fa d'una manera
un poc convenciosa,
no?
Clar,
clar.
I...
i els edita
amb el títol
de
La gravetat i la gràcia,
d'aquesta estrada de Marsella,
d'aquesta estrada de Marsella,
en català,
fragmenta,
i
aquesta va ser,
va donar a conèixer
aquesta passanta,
m'he deia,
més religiosa,
de Simone Bale,
no?
Després,
qui va ser el gran editor
de Simone Bale,
va ser Albert Camí.
Exacte.
Albert Camí,
quan va...
quan va començar
a llegir
algunes coses
de Simone Bale,
va veure que allà
hi havia
coses molt interessants
i va anar a trobar
els seus pares.
Vaia els seus pares,
li van obrir,
i va veure
tota aquella quantitat
tingent de papers
i coses,
i a partir d'aquí,
la col·lecció
que ell dirigia
a Galimard,
que era l'Expoà,
és a dir,
l'Esperança,
va començar
a editar
aquest text.
I, Miquel,
per conèixer-ne
Simone Bale,
per qualcú
que, diguem,
li sonis nom
i poqueta cosa més,
per on
recomanes
començar?
Mira,
si
algú volgués
una biografia
un poc
del seu pensament,
diríem així,
en general,
hi ha un llibre
també
a fragment
editorial
que
Simone Bale
El silenci
de Déu
d'en Josep Botón
està molt bé.
És un dels primers
que hi va
de llibres
o jo diria
sobre ella
dels primers
que hi va
en català.
I,
si haguéssim
de triar
per temes,
jo crec
que,
i aquí
ja anirem
cap allà
com jo
volia
volia
tirar
la decepció
d'avui,
sí,
un que
és molt
interessant
que és
l'arrelament,
d'acord?
que és
ella li deien
als seus pares
perquè,
clar,
ells estaven
a Marsella,
s'havien
agiliat
a Marsella,
no?,
que era
la part
de la França
lliure,
però un moment
donat,
és a dir,
ja quan
els nazis
anaven
per avall
de França,
decideixen partir
cap a
Nova York,
no?
Sí.
i allà a Nova York
ella no s'hi troba bé,
vol compartir
la lliçort
dels seus conciutadans
i vol lluitar.
Evidentment,
no l'envien
a les fronts,
però l'envien
a la França
lliure,
a Londres,
a les ordres
del general
de Gaulle.
I allà
la posen
a fer,
diríem,
informes
i escrit,
no?
I allà
escriu
un llibre
que és molt estens,
que es diu
L'Arrelament.
La tenim
en català
a les edicions
1984.
Exacte,
sí,
sí.
I allà,
a L'Arrelament,
na Simon Bell
parla
de,
en principi
era el projecte
d'una nova
Constitució
de França,
però en el fons
és el projecte
d'una nova
civilització.
Una nova
civilització
després
de la Segona
Guerra Mundial.
i aquest
és un test
molt interessant,
molt interessant.
I per
fer,
diguem,
que
quines idees
hi ha
així
fonamentals
que puguis
destacar
d'aquest,
m'imagino
que és un test
tirant-te
utòpic,
no?
Diguem.
perquè té un
cert
utòpic,
però també
molt
acurat
o molt
afilat
en la crítica
a coses
que,
vull dir,
encara són
presents,
vull dir,
això,
posem,
que fa
més de 80 anys
d'aquest test,
no?
És a dir,
hi ha dues idees
fonamentals.
Una test,
en el món modern,
no?
És a dir,
les fàbriques,
el món industrial,
etcètera,
ha produït com una mena
de desarrelament
de les persones.
I les persones
ja no estan
desarrelades.
És a dir,
el treball,
no?
Que hi ha
de marx,
que era un poc
s'activitat
genèrica humana,
és a dir,
el treball
com a element
de socialització
i humanització
s'ha convertit
que hagi
en una mercaderia.
D'això,
aquest desarrelament,
afecta
tota l'estructura social,
no?
I allà analitza com,
per exemple,
els moviments
nacionals socialistes,
els moviments
extremistes,
no són més
que
recerques
de
sucedanis
d'aquest arrelament
que s'ha perdut,
no?
És a dir,
d'aquesta
manca
d'arrelament.
I allà
aposta
per
unes polítiques
que siguin
un arrelament,
no?
i un altre test,
o una altra idea,
perdó,
molt interessant
que parla
aquest test
és
el concepte
d'obligació.
Sí.
normalment,
després de la
teva
biologia francesa,
les constitucions
se basen
en drets,
no?
i ella parla
de
basada
en
obligacions.
L'obligació
en d'un vers
l'ésser humà,
és a dir,
com a societat,
per exemple,
tenim l'obligació
d'ajudar
aquells
que no tenen res.
Entens,
no?
És a dir,
el concepte
no tant
el dret,
sinó
les obligacions,
perquè el dret
podem reivindicar
drets,
però si ningú
els reconeix,
queden
en paper
guanyat.
en canvi,
les obligacions,
hi ha una força
que darrere
diu
i estipula
què passa
si no se complessa
en aquelles obligacions.
L'arrelament
preludi
d'una declaració
dels deures
en vers
l'ésser humà,
que he vist ara,
que és accessible,
vull dir,
és un llibre
que se pot
trobar.
Exacte,
és un llibre,
a més,
han fet
una segona edició,
crec que el 2023-2024,
és un llibre
que se pot trobar.
Sí,
escolta,
Simón Bail
va néixer
l'any
1909
i va morir
en 34 anys,
per tant,
estan parlant
d'una capacitat
enorme
de producció,
no?
No,
només en 34 anys,
realment una persona
que potser hagués pogut
esdevenir
segurament
una de ses grans,
bé,
ja ho és,
però
que podria haver estat
unes grans
figures internacionals
dels pensaments,
no?
Exacte,
una vida molt curta
i ja t'ha dit
també,
molt lligada
el teu pensament
a sa seva vida
i una vida,
vull dir,
i tu i ets
aquestes festes
de Simón Bail
i trobes
una gran força
darrere,
vull dir,
no són coses
fetes per fer,
sinó
molt pensades,
molt,
molt,
molt,
molt esmolades,
no?
Fins i tot
en els seus,
diríem,
aquests apunts
religiosos
que vos he dit,
no?
Hi ha unes idees
que,
no sé,
vull dir,
en dues frases
condensa
molta cosa.
I en aquest sentit
diries
que s'estil
literari
és un estil
diguem-ne
bo de llegir
o més aviat
recarregolat,
barroc,
no sé.
No,
no,
no,
jo diria que
és més aviat directe,
és més aviat
bo de llegir.
És bo que
ha
els seus,
a vegades
els seus
intríngulis,
no?
I
qualsevol
també
és un poc més difícil,
però en general
es bo de llegir.
He de pensar
que sobretot
aquests
que va publicar
en vida,
no?
És a dir,
eren coses
destinades
pel món
sindical,
per obrers
que pràcticament
no tenien
formació,
no?
ella parlava
per ells
o parlava
per mobilitzar-los,
no?
I parlant,
per tant,
d'una persona
que no només
va voler
teoritzar
sobre
la millora
de
de
s'humanitat,
no?
Sinó
que
la va voler
posar en pràctica
i va voler
ser present
en els
llocs
on s'estava
produint
s'història,
com,
per exemple,
mos has explicat
la seva participació
a la columna
d'Urruti,
no?
I, bueno,
i la seva mort,
vull dir,
aquí hi ha un part
de polèmic,
jo del 43,
n'hi ha qui
diu que
se va suicidar,
no,
no,
clar,
no se va suicidar,
que va passar,
bé,
ell era tant,
no,
que es ficava
en aquestes coses,
que ell estava
malalta de tuberculosi,
i va venir a ingressar,
però ell es negava
menjar més
que el que menjava
un francès
que estava
sota
el jou
del matisme,
sobre el que menjava
un soldat
en el front.
Ja.
I clar,
entre la malaltia
i la desnutrició,
ja que va morir.
Mhm,
mhm,
i, doncs,
realment,
va apassionant
la vida
de Simone Weil.
Moltíssimes gràcies,
Miquel,
per haver-nos
fet cinc cèntims.
Recomanam
especialment
aquell llibre
que mos has dit,
l'arrelament,
el llibre
que en Miquel
mos ha comentat,
i que
és el llibre
de Simone Weil
editat
per edicions
1984.
Escoltes,
bon dia
i bona vida
al programa matinal
d'Ona Mediterrània.
i bona vida
이어 Friday,
Fins demà!
Contundència de sempre!
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica.
De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent.
Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web.
També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrània.cat o telefonant al 971-100-222.
Subscreu-te a la revista L'Estel.
Més de 40 anys de periodisme de proximitat.
Entra al web, revista l'estel.cat i fes-te subscriptor i la rebràs cada mes al teu domicili.
Tot el mal que em puguis fer serà pel bé.
Som el bon dia i bona vida a Ona Mediterrània.
És el moment de fixar el nostre focus en qüestions de la nostra sobirania.
Per això ens connectem ja amb en Joan Plàner.
Joan Plàner, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tot el meu.
Bon dia a la gent d'Ora, bon dia i bona vida.
Com estàs Joan?
Bé, esperant que plonga.
Sí, sí.
Bé, per sa banda de sauve sobretot i d'inca,
ahir va ploure molt.
No sé si a lluvir va arribar res o no.
No, ahir de dia no va arribar.
Avui en ser nit ha plogut un poquet.
Ara tot està enigolat, però quan va rompre a tramuntanya,
per a tramuntanya se'n va anar cap al Cudi.
Exacte.
Va fer de ploure bastant semblant per sa part de sa poble,
mura, etcètera, però avui no m'ho va tocar.
Bé.
Avui en ser nit s'ha plogut.
Bé, massa bé.
Joan, hem de parlar de moltíssims temes avui,
o sigui que miram de fer via.
Primer de tot, ses declaracions d'en Feijo
sobre qüestions de rebuda i fins i tot diríem de tria, no?
De sa immigració.
Bé, només això ja donaria per sa mitjora que tenim,
però te deman que mos facis una anàlisi d'aquestes declaracions,
perquè hi ha molt que dir.
Sí, és una qüestió,
el tema de sa immigració és una qüestió històrica,
és un debat que tant a Europa com a nivell de cada cas i global
és necessari afrontar.
És un tema migratori que l'extrema dreta va agafar ja històricament,
ja de principis del segle XX,
en tot el tema de nascisme i els jueus, etcètera,
com un tema de caràcter propi, diríem,
d'aquest país de l'extrema dreta.
I l'extrema dreta actual també hem vist que va emperat
i ho utilitza com a un atac, diríem,
en els immigrants per qüestions laborals,
per qüestions de delinqüència,
per qüestions de subsidiarietat, etcètera.
Com un arma per anar guanyant posicions en temes polítics,
d'un tema que és complex, que és polièdric
i que nosaltres aquí a les Illes ho coneixem prou bé.
Ja sabem que l'any 83, per exemple,
s'ha de fer el tema immigratari aquí a les Illes,
el Leopoldo Caldo Sotelo ja va dir
que hay que fomentar la immigració de gente de habla castellana
a Catalunya i Baleares
para asegurar el mantenimiento del sentimiento español
en estos territorios.
La nostra primera immigració aquí a les Illes,
lògicament, amb un percentatge molt elevat,
lògicament, és la immigració de la península cap al nostre territori
dels anys 50-60,
i que després va passar a una immigració més classista
dels centres europeus per segones residències,
per turisme, etcètera, no?
I que han vist que s'ha anat capgirant, d'alguna manera,
la composició d'aquesta immigració fins i tot dins del segle XXI.
sense anar més a lluny, en dades del 2024,
a principi del segle XXI,
la major part de residents aquí a les Illes
eren d'Alemània,
amb 16.700 habitants alemans,
10.600 o 10.700 de Reino Unit,
de França un 6.000,
i després venien un 6.200 del Marroc
i posteriorment començava a haver-hi 4.500 argentins.
Dins l'any 2024,
la truïta s'ha girat,
tant en quant a número,
perdó, que s'ha més que duplicat,
però també en quant a nacionalitat.
Actualment, a les Illes de Balears,
el major nombre de residents,
com dic en dades del 2024,
és de colombians, que n'hi ha un 37.000.
D'Argentina, un 35.600.
del Marroc, un 32.000.
Després venen a Alemanya, 21.000,
Reino Unitant, de 8.000,
Ecuador, de 100.000,
d'Itàlia, 13.000,
que molts d'aquests italians...
Són argentins.
...són de doble nacionalitat sud-americana.
Sí, sí, argentins.
Per tant, veiem que a les Illes,
el tema migratori,
a part dels penínsulars que han seguit
venint d'aquí en el nostre territori,
cridats per l'efecte crida
del volum bradal de turisme
i també de construcció,
és molt significatiu
i, com te dic,
que ha canviat.
M'ho trobem,
per tant,
davant d'un problema
que per temes de creixement vegetatiu
o creixement natural,
sempre a nivell europeu,
actualment,
és necessari
i després un dia
podem parlar
perquè el creixement vegetatiu
o natural
a les Illes
està per demà,
al voltant d'una com a una persona
infant per família.
Una cosa ben lògica
serà el que parlarem després
del tema
dels nivells salarials
i les ocupacions laborals.
Aleshores,
la migració sempre ha existit
i existirà
i, fins i tot,
amb aquest creixement vegetatiu
i l'envelliment de la població
i el creixement
dels productes interiors bruts,
que són cada any importants,
requereixen més mà d'obra.
I ens trobem
amb aquest fet
que les Illes,
de part les castellanes,
són els majoritaris
i el Pejo
ve a tractar el tema
migratori i de menors
a forma entera
i se despatxa
a la mateixa línia
que ho va fer
l'any,
com dic,
l'any 83
en el seu company
Leopold local,
i molt bé
i molt bé
i molt diu
que
les Balears
han de poder venir
emigrants de parla castellana
perquè la hispanidat
es compartir
vincles socials
també idiomàtics,
idiomàtics,
i que
s'hi venen a portar
sempre seran benvinguts.
Aleshores,
aquí veiem
com i de quina manera
el Partit Popular
amb aquest tema
de,
diríem,
d'ocupació territorial
se lleva
la careta
davant
el volum
migratori
important
que tenim
de
gent
sud-americana,
castellana o parlant,
que ve a fer
feines
a vegades
que són necessaris
cobrir,
com deim
dins serveis socials,
dins
activitats
laborals
de serveis,
per dir-ho en general
i Constitució,
però que
això
a ells els va bé.
I
emplear
tot el tema
de nouvinguts
de Sud-àfrica
amb
patenes,
amb
menors
fins i tot
desemparats,
això els va bé
per fer,
intentar
prendre
protagonisme
de
qüestions
electorals
de l'extrema dreta,
a veure,
i
bé,
però no se deixa
de deixar ben clar
quina és
l'intensió
del Partit Popular
que és
prendre
posicions
lluita
política
en sort
de l'extrema dreta
en torn
a la immigració
i sobretot
a la immigració
sud-africana,
no?
En veure,
aquesta que molt bé
del Marroc,
d'Argèlia,
a través de la via
marítima
que ja li diuen
de les illes Balea,
no?
i nosaltres
com a
sobiranistes
veiem que
el nostre problema
és a ser
poblacional,
a ser de turisme,
etcètera,
etcètera,
i que per tant
això
ells també volen
emplear
com a
una eina,
una eina,
una eina
política
de lluita
partidista
i
de
fer
un poc
d'extrema dreta.
Jo sempre dic el mateix,
he dit a vegades
en temes
dels partits
sobiranistes
i progressistes
que intenten
supeditar
el sobiranisme
en el progressisme
que
estem per sa gent
sol
de cantar-se
per sa marca
original
abans
de sa còpia,
no?
I que per tant
els sobiranistes
s'haurien d'intentar
demarcar
del progressisme
espanyol
ratificant,
retirmant,
posant en valor
tots els valors
sobiranistes
en necessitat
d'emergència
que tenim
d'un punt
de vista
nacional.
I dels papers
li passarà
el mateix,
l'únic que serà
és potenciar
l'extrema dreta
i
aplegar poc
a dins d'aquest
territori
perquè
disortadament
ho veiem
a nivell europeu
i a nivell
casi global
com
aquesta exposició
d'extrema dreta
per qüestions
d'immigració
està tornant
a principis
del segle XX
quan va ser utilitzat
per nascisme,
per feixisme
abans de la segona
guerra mundial.
Aleshores,
nosaltres aquí
a Sevilla de Balears
tenim aquesta doble vessant.
Per una part,
el tema
migratori
que és un tema
que s'ha d'afrontar,
que s'ha d'apuntar
regular
perquè
a dins d'un territori
no hi ha cap
tota la gent
que hi vol venir,
però per l'altre
m'ho haurem de donar
compte
i hem d'obrir
els ulls
que s'immigració
castellano-parlant
en el Partit Popular
li va bé
per aconseguir
el que ja va pretenir
començar l'any 1714
que el règim del 78
ha intensificat
tant en govern
del PP
com del PSOE
que va bé
que vengui
castellano-parlants
bé siguin
des de Península-Ibèrica
bé siguin
de Sud-amèrica
perquè contribueixen
en recolzament
dels partits
espanyolistes
i que contribueixen
a la subordinació
a la minorització
de la nostra llengua
i cultura catalana
i que fa prescindible
la integració
la integració social
en tot
la llengua i cultura
pròpia del nostre territori.
Joan,
ja ho heu enllaçat
amb el següent punt
que ja has al·ludit abans
que és
que les Iller-Balears
són
el territori
on hi ha
més treballadors
pluriocupats?
Sí,
a les Iller-Balears
ens trobem
el fet
que
aquestes darreres dades
que el de Balears
ha publicat
són molt clares
i evidents
en una enquesta
que s'ha fet
a través d'una empresa
que s'hi haurà
més tard
per 4.500 professionals
on diu
que
a les Iller-Balears
som els territoris
que estan
amb més treballadors
que estan
pluriocupats
i això
molt per damunt
de la mitjana
estatal
que és del 58,3%
això
està
molt clarament
demostrat
que la pluriocupació
s'ha consolidat
molt
aquests darrers anys
dins del nostre territori
i per què
s'ha consolidat
tant?
Senzillament
per qüestions
de necessitat
de poder sobreviure
en salaris
en salaris
baixos
que se produeixen
dins del nostre territori
i que fa
que per
sobreviure
aquí de dins
a més
que els dos membres
de la família
han d'estar
ocupats
i aquí
ja podríem
parlar
de la
Constitució
Familiar
i el fracàs
escolar
i després
a més
que han de fer
més d'una sola
ocupació
a la llarg
de molt de períodes
de sa vida
bé sigui
per qüestions
econòmiques
per arribar
a final de mes
podríem dir
col·loquialment
o a vegades
fins i tot
per motius
personals
d'edició
de viatges
etcètera
etcètera
perquè
els salaris
no donen
per més
per fer
una mica
d'estudi
de caràcter
salarial
en sa darrera
enquesta
han de tenir
en compte
perquè sa gent
sàbiga
a nivell salarial
s'estat espanyol
per a quin nivell
s'omou
el salari mitjà
que a les Illes Balears
estem
més de mil euros
i pico
per davall
el salari mitjà
s'estat espanyol
de sa darrera
enquesta
que va fer
està
en 28.049 euros
el salari mitjà
però
no mos hem de fixar
amb això
perquè ja saben
que sa mitjana
és com aquell
que va anar
aquells joves
que van
allà
a Galícia
i els van dir
que allà hi havia
tres dones
per a cada home
i un jove
que va sentir
i diu
idò
cal que un doltenicís
perquè jo no en tinc cap
per a veure
però això és ben igual
el salari mitjà
de tots els salaris
dels alts i dels més baixos
que se fa una mitjana
i surt aquesta quantitat
en canvi
si miram
el salari
més freqüent
de l'estat espanyol
el salari
més freqüent
que se paga
n'hi ha dos
que estan
molt a prop
en quantitat
molt elevada
que són
de 15.500 euros
al mitjà
i el segon
perdó
el més freqüent
i el segon
més freqüent
són de 9.500 euros
si al mediar
la moda
que se diu
l'estat espanyol
la darrera enquesta
està fet
en 23.390
això
i el segon
que se divideixen
tots els treballadors
una part
dels salaris
més alt
i l'altra
mitja part
dels salaris
més baixos
i els que estan
mig
d'aquest salari
mitjà
que no
només és significatiu
que vol dir
que la meitat
de la població
laboral
que està
per damunt
dels 23.300
i la meitat
que està
per davall
però
clar
nosaltres
a les Illes Balears
tenim
com sabem
una part molt important de la nostra classe treballadora
que és empleada de serveis d'hostaleria de la construcció.
Hem de tenir en compte que, dins l'estat espanyol,
el salari més alt, lògicament, és de caràcter industrial,
d'activitat industrial que està al voltant de 31.500 euros.
En canvi, de la part d'hostaleria, que és el que nosaltres tenim,
el salari mitjà, mitjà, t'ho hem de repetir, no més freqüent,
de la part d'hostaleria, és 16.900 euros,
que, com pot veure, està entrant més freqüent més baix de 15.000
i és freqüent més elevat de 19.000 de tot l'estat espanyol.
Però és el més freqüent de la classe treballadora espanyola.
I això explica dues coses, moltes de coses,
a les nostres emergències nacionals.
Les incapacitats d'arribar de la major part de la població
de la Seixitia de Balears a final de mes,
a nivells més alts de pobresa extrema,
per gent que en són nivells que hi ha d'adquisició de vivent,
de lloguers, etcètera, etcètera,
i de necessitat bàsica d'aigua, corrent, etcètera, etcètera,
que la gent no pugui arribar a final de mes
i que se vegin la necessitat, com tu veus,
i que veus en aquest article de Balears,
que el 84% dels treballadors de Seixitia de Balears
han de fer més d'una feina per arribar a final de mes.
Realment és molt significativa aquesta dada.
Joan, més qüestions.
Volies fer una sèrie de comentaris breus
sobre diverses qüestions, no?
Sí, 10 minuts en què mos queda
podíem comentar 3 o 4 qüestions importants.
La primera de totes,
en aquesta casa,
de la nostra gent que mos escolta,
que és felicitar, lògicament,
on a Mediterrània per aquesta vuitena tirona,
que se va fer aquest cap de setmana,
amb una presència molt important,
jo diria que rècord,
de persones en els actes organitzats
superant les 300 persones.
Sí, sí, sí.
Hi va haver tallers de formació,
hi va haver producció de documentals
molt interessants,
en el cas d'en Josep Boades,
es va fer una gala
de mitjans mallorquins,
allà on es van donar premis,
reconeixements,
es va explicar una miqueta
tota la quantitat de coses
que ja tenim
en aquest grup d'on es metgeixerà,
i a la vera que teníem això de vida,
o de vida.cat,
de Balears,
de Estels,
etcètera,
van otorgar premis de reconeixement
en plomes d'or,
es va fer un reconeixement
en Josep Maria Llompart,
un animent i pursa presència
d'en Pitot,
per veure que va ser
molt ben rebut,
i s'ha acabat d'obtenir
aquests concerts
amb Pere Janens,
el seu germà,
en Bentomeu,
que va ser final de Cluenda.
Sí, sí.
Fins i tot,
jo crec que una cosa molt positiva
que hi haurà
una persona molt important
que et donarà una mà
en tota aquesta feinada que fas,
que és en Pau Emili Muñoz,
com a nou director econòmic
i coordinador general.
Tenim moltes esperances,
tenim moltes esperances.
Crec que si durant aquests anys passats
on a Mediterrània
ha anat que escomplicant pedra,
crec que ja s'estan posant
fonament seriosos estructurals
perquè tot aquest ventall
d'oferta llengua i cultura pròpia nostra
pugui tirar endavant
de solidesa
i de cada vegada
amb més oients i més seguidors.
Per tant, una vegada més,
enhorabona per tot allò
que et correspon a tu
i a la casa nostra
que és bona mediterrània.
Moltíssimes gràcies
i evidentment t'has compartit
amb gent com tu
que feís possible
que això vagi sorrent dia a dia.
Més qüestions?
Una altra
que volia comentar
és que l'Assemblea Soberanista
molt esperant presents
dia 3 d'octubre
en aquest, diríem,
en aquest tancament de cicle
de trobades i conferències
dels tres presidents
que mostren el seu compromís
en l'independentisme.
Estem parlant
d'aquestes trobades
que van començar
a l'Espera de Valencià
que van fer aquí
a les illes
a un sopar
col·loqui
a les restaurants
de Torres
organitzats
per l'Assemblea Soberanista
i que ara
se fan
en el Principat
on el president
Quim Torra
centra en tu
president
de la Generalitat
en Josep Lluís
Albinyana
president del Consell
del País Valencià
de l'any 78-79
i el president
del govern
de les Illes Balears
de l'any 95-96
en Cristòfol Soler
i Clare
també és president
i diríem
en Benamert
Toni
el diria
quasi-casi
cofundador
de l'Assemblea
Soberanista
de Mallorca
se farà
l'auditori
de la Fundació
del Conservatori
del Liceu
presentarà
lògicament
el president
de l'Assemblea
en Lluís Llach
i se farà
una moderació
per naixer
el portal
és un acte
que com deim
el que farà
s'ha de tancar
aquest cercle
de posar en valor
els països catalans
i el compromís
dels tres territoris
davant
la necessitat
de l'independència
dels nostres territoris
de la nostra nació catalana
i que ells
són tres persones
que ho deuen
que
van anar explicitant
i són tres persones
convícudes
cada una
del seu àmbit
el president
Quintorra
ja sabem
que l'any 2018
dormi el bil
li va tocar
ballar
una mica
de la més
fosc
de tot el tema
descovid
que va ser
expulsat
del govern
diríem
per
la
sujudicatura
espanyola
de dreta extrema
d'extrema dreta
en Lluís
Albinyana
que
per el partit socialista
va ser
expulsat
per defensar
els països valencià
i la llengua
la cultura catalana
propis
i el partit valencià
i el Cristóbal
Soler
que va ser
expulsat
per
totes les teves
proximitats
a la llengua
de la cultura
catalana
i
d'alguna manera
en el control
de
tota la problemàtica
poblacional
i turística
per tant
un acte
sumament
important
i significatiu
una tercera
qüestió
important
que m'agradaria remarcar
és el tema
que hem tingut a llogir
aquest cap de setmana
també
una presentació
d'un llibre
força
interessant
per un amic
que és enviar
el Vicenç
que
a Sabrina
i Lluís
va presentar
el seu llibre
Bosch
a l'interior
de Mallorca
natura
i cultura
que el que intenta
és fer
una mirada
dels patrimoni
natural
i etnobotànic
dels pla de Mallorca
aquest llibre
el va presentar
i aquest acte
el va presentar
la regidora de cultura
la Francisca Bussà
i el cap
de la jove
obra cultural
de Lluís
que duen
dos anys
i mig
fent feina
i una feina
molt interessant
i en Llorenc Garcia
va presentar
exacte
com a
organitzadors
d'aquesta presentació
del llibre
el seu autor
el va presentar
en Joan Antoni
Santana
el cap
de servei
de gestió forestal
i protecció
de sol
que va fer
una descripció
una explicació
extraordinària
de quina és
el punt
en qual
mos trobem
a Mallorca
en tots els temes
forestals
i el creixement
de massa forestal
i la importància
de la conservació
d'aquests espais
i fins i tot
la necessitat
que hi hagi
territoris
adquirint
per institucions
públiques
ajuntaments
consells
isolars
i fins i tot
govern
perquè
és una manera
de seu
millor
aprofitament
de seva
millor
conservació
i enviar
Vicenç
va explicar
com i de quina
manera
va llibre
quin és el seu
contingut
allà on va
presentant
noms
científics
però sobretot
noms
populars
i utilitats
de tota
de tota
la part
botànica
i forestal
d'esplà de Mallorca
que és
de la part
allà
bona
una major
que llevant
lògicament
la serra
de Tramuntana
la millor
part
forestal
i que
és
de cultura
i
de coneixement
per noms
i utilitats
del que és
la nostra
naturalesa
que mos en revolta
i a més
fent molt
temps
fàcil en
la necessitat
de conèixer
aquests
elements
naturals
perquè
coneixer-los
t'acostes
a ells
els estimes
i
mentalitzen
la necessitat
de posar-ho
en valor
i de
conservació
per
fins i tot
per la millor
qualitat
de vida
de les persones
que habitan
en aquest cas
Mallorca
i Esplà de Mallorca
en particular
i la darrera cosa
que volia comentar
la darrera notícia
important
és
una mica
t'adirin
la poblada
d'aigua
damunt
aquesta llei
que vàrem aprovar
en el Parlament
de les Illes
que està en tràmit
de promoció
per demanar
la congestió
de
l'àreoport
de Palma
de Sant Joan
allà on
ha sortit
AN
amb una nota
comunicativa
damunt
les notes
de premsa
allà on
diu
que
això
de la congestió
aeroportuària
de Sant Joan
de cap de cert manera
es produirà
perquè
la normativa
l'impossibilita
i que
per molt
que
avintentin
de caràcter
sobiranista
no ho podran
aconseguir
i que
deixa ben clar
quins són
els interessos
centralistes
destructius
i colonials
que
hi ha darrere
certitud
d'aquest
òrgan
d'aquesta
entitat
que
gestiona
tota aquesta
quantitat
de l'aeroport
de més de 30 i pico
de l'estat espanyol
i també
un altre tant
a nivell europeu
que
el que interessa
és
que PP
PSOE
i els oligarques
espanyolistes
i capitalistes
tenen
molt clar
els seus interessos
que són
solidaritat d'Espanya
solidaritat
de mercat espanyol
però sempre
amb aquesta idea
centralista
extractiva
i colonial
sobre els països
catalans
bé sigui
l'aeroport
del Principat
del país
valencià
ara no és el cas
que som
el segon
aeroport
més generació
d'ingressos
per aquest estat
espanyol
centralista
que fa que puguin
sobreviure
altres aeroports
que si no s'obriuen
i tancar
les portes
i A.N
ha deixat ben clar
a tots els nostres
polítics
el que ja va contestar
l'assemblea
sobiranista
a través d'un
escrit
que se va fer
que això
és competència
estatal
que ells no estan
disposats
de canviar
la normativa
i que mentre
hi hagui
aquesta normativa
és impossible
aspirar en això
més encara
quan van complir
l'estratègia
d'un 49%
per evitar
privatitzar-ho
i que la majoria
de les empreses
que exploten
aquests ingressos
a dins
de l'aeroport
són empreses
no
llanques
sinó
empreses
i
diríem
franquícies
multinacionals
d'estrangeres
que
exploten
creen
producte interior
de tot aquí
però que no
se converteixi
en renta
sinó
renta
de l'estat
espanyol
i contribuint
en els majors
pòlis fiscals
que tenim
en tota la història
Fantàstic
Joan Planes
ho hem
d'ajustar
moltíssimes gràcies
i tornem dimarts que ve
i
moltíssimes gràcies Joan
Una bona setmana
per tots els oients
dona bon dia
i bona vida
Gràcies
i fins aquí
bon dia i bona vida
el programa matinal
dona Mediterrània
un programa produït
per Maria Moreno
conduït Pantomeu Martí
que torna demà
a les 8
des de matí
abans
a les 7
haurà hagut
la redifusió
de la programa
el crepuscle
en 100 estels
i tot el dia
programació magnífica
Habit
bautam a la
Fins demà!