Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània. W-E-L-O-V-E
Comença Bon Dia i Bona Vida, el matinal d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Basti, basti, orixeda, gustatze zai d'armoge metua.
El Bon Dia i Bona Vida és un programa produït per l'associació Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins, una associació que fa possible cinc mitjans de comunicació, com són, a part d'Ona Mediterrània, la plataforma audiovisual Vida, el diari digital de Balears.cat, la publicació en paper L'Estel i la revista cultural
L'associació és possible i la seva feina és possible gràcies al treball i al compromís de tots els socis i sòcies d'aquesta casa i també gràcies, evidentment, a totes les persones que de manera voluntària fan feina i ajuden
en aquest projecte que és Ona Mediterrània, un projecte que manté viu el convit a tothom per col·laborar-hi i participar-hi.
Des del teu sofà veus la vida com se te'n va. No em preguntes què tal t'ha anat quan et gires i em veus arribar.
Històries diferents. Un nou dia ja ha començat. No t'importa ni quin temps fa. A la ràdio
El món està girat i la loto tampoc ha tocat. Lluitaràs contra corrent per seguir lluitant contra el pas del temps. I et vindrà de la memòria històries dinars
La vida.
Lluitaràs contra corrent per seguir lluitant contra el pas del temps. I et vindran a la memòria històries diferents
Sous-titrage Société Radio-Canada
Jo el cantin és una flangalló. Sembla que ja claríssim. Conec un lloc on s'hi menja bé. I agrada els carajillos. I tant, i les campes, i els cigrots. Quan riguem més, ja passa més. Conec l'agulós, per cert, i com et tinc, i vius. A Clonix, vull l'estimar-lo fins al fons. I a la mig, jo l'anís al Gens.
Bústres, el seu copseg. Taxista!
Ja l'ha vist, ja l'ha vist, ja l'ha vist, ja l'ha vist, ja l'ha vist, ja l'ha vist.
Cada dia cau el sol dins els jardins. Ja tenc Covid. Si vols ja te puc convir.
La imatge no es pensa com amb un faig o des de d'un jabut. Un dibuix pensant castells de flors. I en l'estiu no ho trauré. I dins es taixa molt segura.
I el bon dia i bona vida d'aquest divendres 13 de març de 2026. Tot d'una, vos oferirem el repàs a l'actualitat. També tenim avui salutació, com cada dia, d'en Maria Nadal. Tenim una columna molt especial avui d'en Francisca Grimald. Vos oferirem una entrevista molt interessant sobre l'eclipse que ha de col·lapsar
a Mallorca el proper estiu. Noves i peres amb en Joan Vicenç Lillo, música amb amor en Nainamor i bon dia poesia avui amb en Pep Lledó. Tot això i moltíssimes coses més. Aquí la bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània el 88.8, tota la freqüència molt dada o també on a mediterrània.cat és el moment de fer el repàs a l'actualitat. Som-hi!
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I Diari de Balears comença la seva portada, enceta la seva portada amb la crida que va fer ahir l'obra cultural balear. L'obra cultural convoca una cantada multitudinària de la balenguera a tot Mallorca per a commemorar-ne el centenari de l'estrena musicada.
També el diari de Balears informa que Més per Palma acusa el PP de desregular el control de l'aigua per facilitar noves construccions en zones inundables. La dreta del Consell impulsa una prohibició del Burka que l'oposició qualifica de racista i islamòfoba. El govern i el cos consular reforcen la cooperació en economia, cultura i seguretat.
També destaca que, més per Mallorca, denuncia que el PP retarda fins al 2030 l'ampliació de la residència Ui Alfàs de Sa Poble i les cooperatives agràries alerten d'un augment de fins al 50% del preu del combustible i denuncien especulació.
També destacarem que el PP esmena la reforma del senador de Formentera perquè la Constitució no hi figuri a Eivissa, sinó Ibiza, i els advocats de les Balears acusen el govern espanyol de convertir la justícia gratuïta en una carrera d'obstacles insalvables. Tot això ho trobam...
a Diari de Balears, de Balears.cat, amb on anem ara a Vila Web. Allà també hi trobem, en primer lloc, una peça informativa titulada Les candidatures que planten cara a Eliott. Aquesta és la notícia.
centrada en la cursa per la batllia de Perpinyà. La divisió de l'oposició catapulta Eliott a la batllia de Perpinyà segons un sondatge de Político, diu també Vilaüeb, que ofereix una de les anàlisis d'en Vicent Partal titulada La flota a l'ombra i els vaixells peculiars que sí que naveguen per Hormuz.
Un militar francès s'ha mort en un atac amb drons en una base de Kurdistan irakià i també destacam que arriben les falles i torna el caos en la mobilitat a València. Aquests són els principals títols ara mateix a Vilaweb.cat
Tornem a Diari de Balears per oferir-vos un repàs a la secció d'opinió. En aquest cas hi ha un article d'en Joan Mas, d'en Colla, titulat 25 anys sense mili, no perdem la memòria.
També un d'en Lila Tomàs, necessitam recuperar la unitat. El d'en Rafael Borràs, la bretxa de gènere en la pobresa de la gent gran. Joan Lledonet, serà veritat que entre tots ens ho carregam tot. El d'en Miquel Ripoll, la literatura...
i la fosca. I és d'en Joan Vicenç Lillo, una explosió de vegetació. Recordeu que avui tenim secció d'en Joan Lillo, noves i peres, a partir de les 9 i mitja. A les 10, música amb amor, nainamor, i a les 10 i mitja, bon dia poesia amb empetllador. Tot això i moltíssimes coses més, aquí el bon dia i bona vida...
que tot d'una vos oferirà la secció de Francisca Grimald. Escoltam ara, però, la salutació que mos fa na Maria Nadal.
Una cançó que sembla gairebé una pel·lícula, d'aquelles que no passen només a la pantalla, sinó també dins el cap i dins el cor. Els fotogrames, de Da Sousa. La cançó juga amb aquesta idea preciosa, la vida com si fos una pel·lícula feta de petits moments.
Niguls en formes rares damunt dels terrats, records que queden guardats com fotogrames i aquella veu interior com si fos un narrador que et recorda que l'amor pot ser per sempre, i alhora només un instant. I quan tot sembla molt important, quan la peli està en marxa i no sabem ben bé com acabarà, potser l'únic que podem fer és continuar mirant-la i viure cada escena. Així que baixem els llums que comença la projecció. Fotogrames.
Recorda que l'amor és per sempre i un instant, tant, tant. Per sempre i un instant, tant, tant. Per sempre i un instant, tant, tant. I jo que t'estim tant, per sempre i un instant.
que la peli està acabant i que tot pareix tan important. Sona una cançó que canta que l'amor és per sempre i un instant, tant, tant. Per sempre i un instant, tant, tant. Per sempre i un instant, tant, tant. I jo que t'estim tant per sempre.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Ha arribat a Mallorca el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat, és dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat.
Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654-04-1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Comença a claretjar el dia. Un dia qualsevol de 1978. No es veuen els neguls.
Senta el xiu-lo de l'amo. El que ja està parat al mig de la carrera, esperant l'ordre. Però noltros ja sabem què hem de fer. Abans que el que s'acosti a replegar la guarda, noltros ja entran dint la vaquera. Cada una sap on és el seu coll.
El sol encara no ha sortit. Entra l'amo, posa en marxa el motor de les monyidores, i comença per jo. Som la que està al primer coll, i després, totes les meves germanes. Poc més d'una hora després, arriba el camió del lloté.
Ell davalla i el sent que li comenta a l'amo que no s'endurà la llet avui. La central lletera de Manacó ahir va tancar. No té on dur-la.
L'amo flastoma. Surt la madona i quan sent les noves també es posa a cridar. Els deuen la llet entreguada els darrets sis mesos. El lletent no hi pot fer res. S'acaba de quedar fora feina i amb el camió comprat de fa un any.
Fan un cafè els trasplegats. Es consolen els uns als altres. El lleter parteix. L'amo i la madona agafen les gerres plenes de llet d'ahir vespre i d'avui de matí i les duen cap a les ulls. Evoquen la llet als bords, al manco. Avui hi ha qui berenarà bé.
Ha passat uns dies i pareix que hi ha una altra central llatera, molt més gran, a ciutat i agafarà la llet als forbilers que la duen a Manacó. Però no es pot fer càrrec dels deutes acumulats. Si l'amo i la madona volen continuar mantenint-nos, ho podran fer, però els esperen uns anys durs, ja que aquests mesos s'han endeutat esperant a cobrar
el que els devien, i ja saben que no ho cobraran mai. Encara sentiran el siulor de l'amo abans de sortir el sol cada dia, i el ca s'acostarà al corral per assegurar-se que cada naltros es penella. Ara hi ha una obligació nova de posar unes refredadores de llet dins un quartos especials,
El camió no vendrà cada dia. Es veu que han de venir amb un camió especial que es diu cisterna. Jo no sé massa bé què serà, però he sentit com en parlaven. L'amo i la madona, el llater i una gent molt ben vestida que pareix que venien de ciutat.
La Madona passa pena d'aquest nou endeutament, quan encara no han acabat de pagar el préstec que van haver de fer quan van perdre els sis mesos de producció a la llatera de Manacó. Però pareix que no hi ha més remei, que si no es compleix aquesta nova norma, la central no els comprarà la llet. La veritat, si la Madona passa pena, jo també.
Són l'única família que conec, els amos i les germanes de la guarda.
Em sent culpable. Que m'agradi tant l'olfalt d'estiu és el meu menjar preferit. Però qualque cosa té a veure que aquest any ha plogut molt poc i han hagut d'arregar molt des de fa mesos. I presque això no és massa bo per aquesta família. Vaig sentir la Madonna remugiant i quasi flestomant.
Per és que ha arribat un paper que es diu Factura, de l'electricitat del mes d'agost, he sentit que parlaven de 275 pessetes, i per és que això és moltíssim.
Segons diu la Madonna, si a això hi afegim maig, juny, joriol i el que ens espera de setembre, en guany no només no guanyarà res, sinó que hi hauran d'afegir. No sé massa bé què hi han d'afegir, però pareix que això és molt dolent. Ha tornat a passar.
Aquest pic he vist plorar l'amo, la madona i el fill, tot tres. Però és que aquesta central gran de ciutat tampoc pot pagar el foravilés. Una altra vegada més de quatre mesos sense cobrar i ara els avisen que no es pot pagar tot el que es deu.
Per és que el govern no sé què deu ser això. I posarà dobbers per salvar la central. Però els foravilers no se sap quan podran cobrar el que es deu, si estaran un any, dos o més. Per és que no tenen per pagar la darrera factura d'electricitat.
I es veu que si no es paga ens la tallaran, sigui el que sigui l'electricitat, i que si ens la tallen ja és quan estem acabats per sempre. La Madonna ha dit de demà tornar a anar a parlar amb el banc i
Cada dia som més veia. El mal d'ossos hi ha dies que no es pot aguantar. I magec enmig del corral i no em moquen tot el dia. Ara ja ens munyo una màquina que al mateix temps em dóna el menjar just que necessitam cada una de nosaltres. No tenim a ufaus cada dia.
Les meves germanes són molt joves i no han conegut el temps passat. No han tingut la relació diària amb la Madonna quan ens rentava el briga cada dia abans de col·locar-nos la monidora. Ara, és una màquina que ens renta. No m'agrada massa aquesta relació amb les màquines.
Ara ja pràcticament és el fill l'amo. L'amo i la madona són aquí quasi cada dia, però cada dia donen més el comandament del fill. Per als que hi tornem-se una altra vegada, tornem-se el mateix tornaig.
Però, pel que he sentit, aquest pic és molt més greu. Ja només queda una central lletera, la de ciutat, i pel que diuen, la setmana que ve tanca. I tanca per sempre. No tindran a qui vendre la nostra llet.
Ja no serà donar-la als ports un dia mentre s'arriba un acord amb la central o amb el govern. Aquest pic és definitiu. Pel que diuen el fi i l'amo.
Si no tenen a qui vendre la llet, què faran amb ella? Perquè ens han de monyi cada dia dos pits. Si no, en dos dies començarem a tenir febre i en quatre estarem totes malaltes. No sé què he de pensar. Fa molts anys vaig sentir a dir que la nostra llet la venien perquè els nins i nines la bevien.
que era un aliment molt necessari pels infants. I jo em deman, què de beba passat? Ja no hi ha infants a Mallorca? Ja només quedam les meves germanes de guarda i els amos amb el fill? Si ja ningú necessita la llet, s'ha despoblat l'illa?
Un temps deien que vivíem al paradís. Què hi deu quedar d'aquell paradís? Han bastat menys de cinquanta anys per destrossar-lo?
Aquesta ha estat la participació d'avui, la columna d'avui, en Francisca Grimald. Aquí li agraïm, com sempre, el seu compromís amb el matinal. Som al Bon Dia i Bona Vida, dona mediterrània, i ara vos oferirem una entrevista que li feia la plataforma audiovisual Vida, Nassili Erginbau, a en Pep Marcús, que ens explica...
el que serà l'eclipsi solar total d'enguany a l'agost, fet que no s'ha produït des de 1905 i que no tornarà a passar fins al segle XXII. Escolta'm, idò, aquesta conversa entre Nassili Erginbau i Pep Marcús.
Benvinguts a Jaida Sabarraqueta, un programa de jubilats per Mallorca a Ona Mediterrània, que avui canvia de format i entra a vida, perquè volem que mireu més el cel del que ho feis habitualment, perquè pugeu a una nau espacial i ens transportarà i coneixerem l'espai interestelar,
perquè avui tens la sort i el gust d'entrevistar en Pep Mercús
mestre d'escola, apassionat de l'astronomia, president del Club Newton i enamorat de la banda sonora original d'Interestelar. Benvingut a aquest nou mitjà. Moltes gràcies. Estic ben content d'estar aquí. Ulls espalsats. Sempre. Amb Tom Mercús, el solleric. Com a bon solleric, entenc que està enamorat de solla. Evidentment. I per tant, li ha d'agradar
La cançó Solla, que en Maria Dalmà va musicar del poema, i jo dic, és el millor, que dur és un poema d'en Bertoneu Rosselló Pàrcel, que era un palmaçà que anava molt per Solla. Però no, què me va dir ell?
que me posassis la banda sonora d'interestel·lar. Exacte. Que així seria més feliç. Que així seria més feliç. I segons Franz Kafka va deixar escrita la metamorfosi, sí que existeix la felicitat perfecta, creure en allò indestructible que hi ha dins de tu mateix i no aspirar-hi.
Quina relació té aquesta pel·lícula Interestel·lar amb el teu enamorament amb l'astronòmia? Bé, he de dir que Interestel·lar és una pel·lícula que científicament és acurada. No és una pel·lícula la qual té guiarrades greus o fins i tot desastroses, com passa molt en el cinema en general. És a dir, jo no puc anar al cinema a veure una pel·lícula perquè sempre em queix. Això està malament, aquesta aposta sola és incorrecta i aquest tipus de coses.
La meva dona ja em té que diu que no m'alcances més amb pel·lícules. En canvi, interessa l'art. Un dels guionistes va ser un Premi Nobel de Física, en Kip Thorne, que va ser Premi Nobel de Física per el descobriment de les zones gravitacionals, que en part també en tenim un trosset d'aquest Nobel amb el personatge d'Alicia Cintas aquí a Mallorca, en Menorquina, que fa feina a la Universitat de les Illes Valès, de Mo.
No l'hi tindrem en compte, els de Ciutadais de Mò s'han de dur bé. I d'aquesta pel·lícula representa el sumum científic de com observar un forant negre, perquè avui en dia tothom si veu un objecte, un forant negre a la televisió, a la premsa, mitjant de comunicació, el reconeix immediatament sense dir que un forant negre, gràcies en part, en aquesta pel·lícula, que el va dissenyar i el va exhibir de manera científicament correcta.
aquestes parts del meu enamorament de la pel·lícula Interestral, que per cert, Sabana Sonora és digna d'un Òscar que crec que va guanyar. No, no, va ser anomenat. Va ser anomenat. I no el va guanyar. Com podeu veure, l'astronomia el té apassionat i és una ciència a la que hi ha dedicat des de molt jove
i t'ha apassionat des de sempre, no? Com que de jove eres? És que he perdut el compte, jo de petita ja quedava embadalit mirant-te'ls estels i la Lluna de més, perquè tenia 5-6 anys. Sempre he tingut aquesta corolla, aquest interès cap a l'astronòmia, que crec que tothom du de dins, també. És a dir, dintre els lots petits a tothom li agrada mirar el cel.
i a tots els grans petits tothom també té aquesta petita corolla de curiositat. Jo l'he duit a una passa més enllà. No vull dir que m'he dedicat professionalment, però sí la meva vida està enfocada cap a l'astronomia i també evidentment a la meva família, la primera de tot, però l'astronomia és el motor que m'adur més enllà i enguany tenim una cita ineludible en l'astronomia. Sí, perquè tu és mestre d'educació primària,
Però també tens un postgrau de matemàtiques, el grau que vol dir. És un ensenyament matemàtic, un ensenyament de les matemàtiques a la primària. Un postgrau és un estudi posterior a la carrera. El que diuen masters avui en dia. El que diuen masters avui en dia, efectivament. I treballes com a mestre a Fornaluig. A Fornaluig, exacte. T'han estat a Fornaluig des de fa dos anys.
i també, com han dit, el president del Club Astronòmic Newton, que és aquest club. El Club Astronòmic Newton és el club astronòmic d'aficionat a l'astronòmia del Plai Llevant de Mallorca. Tenim la base d'operacions a Sant Joan, fem una observació mensual allà, a una plaça o consolació que està de vora, i convidem a tothom, sense cap límit d'edat ni de coneixements, és indiferent d'això, les xerrades que donem al poble i també les observacions posteriors
que fem dels planetes, de les estrelles, de les galaxes i de totes les meravelles que podem veure a través d'un telescopi. I com s'hi arriba a ser president? Sent un bon comunicador o sent un friqui? De les dues maneres. És a dir, no, jo som president de l'Escolònia de l'Escolònia des de l'any 2009, que va haver un canvi de junta directiva i em va fer il·lusió presentar a mi perquè volia anar una passa més enllà dins la meva passió. I sembla que haver fet més o manco bé, no ho sé, això no son jo per dir-ho,
Però encara no m'han tret, és a dir, que qualque cosa bona per ventura he fet. Això no som jo per jutjura, això ho han de ser els meus socis i sòcies. Si ho voleu llegir, compreu el Semanari Solla i allà la columna Salenites, hi poden llegir. Hi ha llocs que transmeten pau i serenitat. En el meu cas, sempre he trobat pau a un lloc bastant solitari, el Cementiri.
Quina relació tens amb el cementiri? El record de l'espai perquè et va transmetre pau. I com és que et va transmetre pau? I no por de petit un cementiri. És que de petits, la meva família vivia en el carrer del cementiri de Solla. I moltes vegades jo partia... Clar, en un temps que avui els infants no ho entendran, no hi havia...
pràcticament ni televisió, no hi havia ni xarxes socials, ni internet, ni mòbils, ni res d'aquest tipus de coses, ni aquests gadgets que vulguessin implementar. Jo anava, anava caminar per dinsoll, que també ho podien fer en aquell temps, i pujava fins al cementeri. I m'agradava molt llegir les làpides i el silenci que acompanyava en aquelles passatjades, me recorda el silenci que acompanya les nits d'observació, tot sol en companyia, mirant i observant objectes en el cel. És una sensació de pau que te donen
els dos llocs, tant un cementeri en el qual pot passejar la gent de manera tranquil·la i pausada, com les observacions nocturnes que pots veure i ho has de fer de manera pausada. No han d'anar amb presses per observar l'univers. Bé, el cementeri de Solla també és impressionant. Hi ha unes escultures precioses d'en Llimona i a més tot es porta a un altre món també, a Sallà. Així és. En l'article Làpides Salenítiques,
A més del cementiri hi ha un altre lloc que porta calma i això és el que deies ara, una nit estrellada. Mira, ara te diré, quan les meves netes de Barcelona eren petites i venien,
venien 15 dies amb el ratxinet, haver assopat i després d'haver observat aquells dragons que se menjaven, les palometes aquelles que volaven per llum, què feien? Apagàvem els llums i sèiem a unes solleriques, unes cadires de Camp Mora que s'apleguen, ben tapadets i solia fer serena i per això m'ho estapàvem i miràvem el cel.
Era el nostre entreteniment de cada dia. La meva neta petita tenia 7 anys i em va dir, sàvia, sàvia, mira, existeixen les constel·lacions. Es veu que la mestra n'hi havia parlat i n'havia vist algun llibre.
Però, mirant el cel, també veiem molt d'avions, altres contaminacions... Pot desaparèixer aquest cel nostre, tal com el coneixem? El cel tal com el coneixem de vespre, malauradament, està desapareixent davant els nostres propis ulls. I de manera que a molta gent li pareix positiva,
perquè guanyem en connectivitat. M'explico. El cel nocturn, que primer de tot ha marratxinat quan tenia les seves netes bastava pagar llum per veure les constel·lacions. Avui és una mica més difícil. En el cel avui per avui tenim més de 5.000 satàlits artificials.
posats en òrbita perquè és un negoci en el qual ens dirigeixen a les xarxes socials i a internet d'altres connectivitats. Què passa amb això? Que estan projectats fins a mig milió de satèl·lics més en els propers nou anys. A la qual cosa tenim perill real que la nit estal·lada, que és patrimoni de tots segons UNESCO, desaparegui tal com el coneixem-ho.
i les meves netes, els meus nets o els teus renetes, quan venguin amb el reixinet o l'olla i apaguin els llums, no podran veure cap constel·lació, ja si no, veurem puntets mòbils que són aquests satèl·lits que ens ajuden a comunicar-nos a terra però que ens roben el més preciat de la nit que et se fosca i el cel estrellat i aquelles constel·lacions que venen de petits. O sigui que el cel noturn només el podran veure en els llibres?
En els llibres d'etatges, en els reportatges de com el nom tens. Com la meva neta a Barcelona. Així és. A Barcelona és mal de fer, veure-ho. Sí. Llegint els teus articles em vaig recordar d'un altre Marcós, la meva cunyada Maria Teresa Martín, Marcós, que em contava i m'ensenyava.
i ensenyava a ella als meus fills, petits també, conjugaven de petites a l'ombra de la lluna, perquè era com encalçar-se i amagar-se allà on se veia la lluna,
Elles deien i cantaven, la lluneta de pages, abre i tanca i deixa en pas, ja som d'isca seva i no me diu res. I s'equiparava, l'havia d'agafar i si s'hi posava una ombra de la lluna no la podia agafar, era la salvació.
Què passarà? Això, avui en dia, és impossible jugar en aquest joc. Completament impossible, sí, perquè hi ha tanta contaminació alumínica, tanta llum artificial, que fa que els vespres de lluna plena, que recordant que a principis del segle XX, les nits de lluna plena, només encenint els llums públics dels carrers, dels cap de cantó perquè bastava, si llanta i ve, avui per avui això és impossible. I aquests jocs que fan de petits les teves netes, avui en dia, malauradament, és impossible i s'està perdent. Bastava la lluna plena per veure-hi.
Ara ja no. No, no. I veurem la fosca abans d'hora les gallines aniran a dormir més d'hora. Això veurem en guany si passa. Ah, sí? Quan passarà això, vam? Primer de tot, la cita que se comentava, jo m'han arribat per tres fonts distintes, tres persones diferents, m'han comentat que va haver un any en el qual el sol se va posar al migdia i les gallines van partir a geure. Ah.
I va ser real. Estaven xerrant de l'eclipsi total de sol de l'any 1905, en el qual es va fer fosc al migdia, durant dos minuts pràcticament. I les gallines, clar, que fan quan boven que no hi ha sol, se'n van a geure. I aquell dia se'n van a geure al migdia. Enguany, tenint la possibilitat de saber si això és ver o no, observant totes les gallines, dia 12 d'agost, a les vuit i mitja d'esbre, perquè tindrem un eclipsi total de sol de Montseries i Balears.
El que passa és que les gallines de veu les set ja comencen a partir. Ja estaran comandint l'arbre, aquestes sí. Segurament. I dia 12 d'agost de 2026, d'enguany, perquè és important que aquest equip eclipsi.
A veure, serà el primer eclipse total de sol visible a les Balears des de l'any 1905. És a dir, que han d'esperar tota una vida perquè se torni a repetir. Estan xerrant que el proper eclipse total de sol damunt les Balears total no passarà fins al segle XXI. La qual cosa, si qualque ho vol veure des que seva amb un desflaçament relativament curt un eclipse total de sol,
Aquest dia és el seu dia, dia 12 d'agost a les vuit i mitja desvespre. Damunt les balears se posarà el sol de manera natural amb una eclipsia total, per després la lluna, sortida davant del sol, se tornarà a fer de dia i un quart d'hora més tard se tornarà a posar el sol i tindrem la posta de sol de cada dia. A la qual cosa tindrem dues postes de sol naturals a un mateix dia, per això és important. I además serà l'unit lloc del món en el qual se pot veure aquest fenomen aquest any.
No passant mai series balears, que tinguem el sol quasi post amb una eclipsia total de sol. Serà la primera vegada que ens passi damunt els nostres caps. Això és digne d'observar. I ara que en parlàvem, des d'on tot podrem visualitzar? A veure, tots, la Felip, els ajuntaments de totes les balears s'ha de veure. I he de dir que malament no estigui visible el sol a l'horitzó del lloc on estiguem, és a dir, si som a Inca, per exemple,
o a Vila, a Eivissa, no se veurà l'eclipse per s'orografia dels llocs, les mateixes muntanyes taparan el sol. Ara se fos que la veuran, evidentment, perquè damunt les llibades es com si se pagues el llum durant 96 segons, un minut i mig. Ara bé, si volem veure amb els nostres ulls
i sempre alerta perquè endemà ho és de protecció, que ara en xerrarem, el sol eclipsant-se han d'anar sempre a llocs com ho recomanin els ajuntaments de les illes perquè s'habilitaran llocs d'observació per evitar en el màxim possible desplaçaments perquè s'ha veurà molt bé aquesta eclipsa d'aproximadament un 60% de la superfície de Mallorca
i uns 70 en total de totes les illes. És a dir, se veurà molt bé de la zona de Mallorca, per exemple, d'Esplà de Sant Jordi i de Palma fins a Sant Tanyí, tot el que és Campos, Lluc Major, les Salines, tota aquesta franja, l'eclipse serà visible. Moltes bandes d'Esplà també i la major part de la serra de Tramuntana.
A Menorca, tota la costa de Ciutadella, el Toro, evidentment, serà el lloc més bo a tota la banda de Ponent d'observar l'eclipsa a Menorca i a Irvisa, tot el que és Sant Antoni de Portmany i la costa de Ponent de Sant Josep de Setató i a Formentera també, el cap de Barberí, tota la zona de Ponent allà on s'ha posat sol. Tots aquells llocs són bons, però alerta, que tindran tres esdeveniments aquest dia, han d'anar alerta, perquè s'ha poden confondre. Primer de tot, s'eclipsa total de sol.
Aquí és on he dit aquestes dates en les quals s'hi veurà aquest fenomen. S'hi veurà l'eclipsa de sol pràcticament a moltes parts de Mallorca, menys a Narraiguer i a altres parts de Sarigues. Després tendent la posta de sol eclipsada, és a dir, la lluna haurà passat per davant del sol, tornarem a tenir llum natural i el sol s'hi posarà en una mossegada de la lluna.
Aquest segon esdeveniment serà visible sobretot des de la costa de la serra de Tramuntana, des de Calapi, des de la punta de les fares de les salines i des de les zones de Ponent, tant de Menorca com d'Eivissa i Formentera, de les petiures. I després el tercer esdeveniment, que ja serà apoteòsic, serà el màxim de la pluja de les tals, dels parcells, les llàgrimes de Sant Inglaterre, que justament són aquest dia.
és a dir, tenint tres coses aquest dia, aquest mateix, el vespre, és a dir, si qualcos se desplaça a veure aquests dos primers fenòmens, pot quedar davant d'unes quantes hores tranquil·lament per no haver de saturar carreteres i necessàriament a veure la pluja d'estels. Clar, i així poden estar molt de temps observant el cel com feien nosaltres. Correcte, que sempre és recomanable. El meu fill sempre deia que jo em veia més que ells, que me'ls imaginava, que me'ls inventava.
No ho sé. És el sobretot. És el més i sobretot o no.
Però, clar, i has exagerat si dèiem que Mallorca serà el centre d'interès astronòmic mundial? No, no has exagerat. Durant 96 segons, que és el màxim de la totalitat, és a dir, és el moment en què s'apaga llum, és el moment en què la llum se situa davant del sol. En aquests 96 segons de Mallorca, un minut a Menorca, 40 segons aproximadament a Formentera i aproximadament un minut a Arbissa,
Aquest moment s'anem a l'epicentre mundial de l'astronomia. Gràcies també a la part que tenim xarxes socials i tenim noves tecnologies d'internet, se retransmetrà a tot el món aquesta eclipsa. La qual cosa no em porta a venir Mallorca per veure-lo, o a Menorca, o a Revis, o a Formentera. Però sí que d'aquí tothom a els ulls estaran posats tots damunt noltros. I també per un doble motiu.
perquè serà el primer eclipse aquest de tres que ens venen seguits. Tenim l'eclipse del 2026, màxim, a una franja de la península i a les Isles Balears. L'eclipse del 2027, que passarà per damunt l'estrat de Gibraltar. I l'eclipse del 2028, que prendrà per damunt Canàries, Andalusia i acabarà de muntar Eivissa, les pitiuses.
Això és el que li diuen estrió d'eclipses, exacte. Ibéric. Estrió ibéric, estriplet ibéric, exacte. Estriplet ibéric. Perquè hi ha dins tres de seguits. Nosaltres som els primers i tots els ulls miraran damunt les balears a veure com ho organitzem, primer de tot, que espero que ho facin bé, jo m'imagino que sí. Però els altres dos no mos interessa. Els altres dos són parcials. Parcials. És a dir, n'hi ha un de parcials, s'hauran des d'aquí, però el tercer, dius, no serà total.
Serà anul·lar. És a dir, la lluna serà una miqueta més petita per raons d'òrbita i no taparà del tot el sol. En qual cosa tenim una neia de foc que s'aposarà a les pitiuses i a la banda d'endrats i a la costa de Calvià. No s'aparà enlloc posar les valeries. Aquest del 28. Podries explicar un poc què és això d'una clitze?
Un eclipse és que si hi ha un eclipse solar... Ara, amb això de l'anell i tot això, ara, dic a veure si no ho entenem bé. Per a les nostres oients i la gent que m'ho esmira i que m'ho escolta, poden dir que hi ha tres tipus d'eclipses de sol. El menys espectacular és un eclipse parcial, que és que l'alluna passa per davant la esfera del sol però que no la tapa del tot, em tapa un tros. Això com a màxim tens una baixada d'intensitat del llum.
Aquests n'han tingut alguns. N'han tingut 8 des del l'any 1905, a damunt les bales. És a dir, n'hi ha hagut bastants i com a molt veus una baixada d'intensitat de llum. Poca cosa. I amb els al·lots fumàvem un vidre i el miràvem. Mai fegeu això. No ho recomanam. L'única eina que necessitam que hem de master i que jo diria que seria obligatòria per la salut al col·lar de la gent són oeres d'eclipse. Oeres certificades com aquestes que tinc aquí. Ara me les col·locaré.
Amb aquestes oeres que tenim ara, aquí, ara jo no veig absolutament res, no te veig, no veig absolutament res perquè són especials per veure l'eclipsi. Me puc posar així, esperar que passa l'eclipsi i l'únic que sabeu amb aquestes oeres és l'esfera del sol, és l'únic que sabeu.
Per alerta, hem de tenir en compte que hem d'estar homologades amb un ISO específic, que és el 12, 3, 12 barra 2. Totes les oeres d'eclipse que s'acomprenen han de dur a la capsa i a les oeres, si venen en capsa, si venen en plàstic, no, evidentment, aquesta reglamentació. La reglamentació de la Unió Europea, primer de tot, i la reglamentació ISO, que podrem veure... Això és quan s'esbali, saps, aquestes cotxes...
Mira, més que les balisses és quan van tenir aquell any de Covid que havien de comprar obligatàriament mascaretes, havien de tenir unes especificacions molt concretes. Aquí veiem, en aquesta zona d'aquí, de la banda de darrere de Suera, aquestes...
especificacions aquí ben correctes. És a dir, sempre una explicació a les oeres, aquí la tenim, de com s'han de col·locar, si caduquen, que totes les oeres caduquen, aquestes duren 3 anys, l'han de venir marcat, i aquestes especificacions de seguretat. Si no venen aquestes especificacions de seguretat, que no les compri ningú, perquè ens poden enganar i de la salut ocular no n'han de fer broma. Les oeres han de tenir les certificacions pertinents, aquestes són 12, 3, 12 barra 2, i sense aquestes especificacions, millor
no comprar-les. Perquè si miram els ulls directament en el sol, mos poden cremar la vista. I per la vista, pels ulls, no tenim manera de curar-nos. Si tenim un problema de ronyó, mos poden baratar un ronyó. Amb els fetges passa el mateix. Ara, amb els ulls, no. Els ulls han d'anar alerta. I aquestes ueres han de ser específicament testades amb aquest i això, dos o tres dos. I un que el sap comprar, vam. Jo ara... Jo més que... A veure...
Ara per ara se compren totes per internet, d'acord? S'especula que a pintura se podran comprar a la xarxa de farmàcies, però això encara no és segur, és una possibilitat. Seria un establiment que doni confiança. Però la gent que compra per internet diria que en lloc de posar les oberes d'eclipse en el cercador de la pàgina web que correspongui, jo recomanaria que en lloc d'això posar SISO 1232 barra 2.
en la qual 12, pensem en el número 12, un 3 i 12 una altra vegada, 12, 3, 12, barra 2. I així li sortiran les oeres d'eclipse que venen a la pàgina web que ells vulguin, però amb les especificacions de seguretat pertinents. Perquè si posem oeres d'eclipse ens poden sortir qualsevol cosa, tant a les pàgines generalistes com a les especificacions.
O també com a opció, la gent se'n pot anar a pàgines de venda de productes d'astronomia, que n'hi ha moltes i moltes variades, i ja és segur que les oeres d'eclipse que venen són reglades i no tenen cap parir per la vista humana. I recomanar sempre que com a màxim mirar durant 3 minuts contínus el sol amb aquestes oeres mal de ment estigui baix. Que molta gent creu que perquè el sol estigui baix i el sol estarà 3-4 graus, no a parir, no. Sempre a parir,
en el moment que mirem al sol sense protecció de qual cosa, sempre ens hem de protegir la vista perquè d'uns només en tenim dos i han de ser nostres per tota la vida.
I ens estem preparant per aquest moment, vull dir, passaran coses o vindrà molta gent, llogaran les cases de solla, això que sé. Agost de l'any passat a Mallorca van tenir 4 milions de persones, entre visitants i locals, una pressió humana molt forta.
Enguany s'esperen més visites. Per fer-vos una idea, la totalitat de l'eclipsi dins la península ibèrica començarà per La Corunya i sortirà per Tarragona a Castelló. En aquesta franja de dins, que són 200 km de franja, com si pintéssim un tros de la península, per aquí les peticions i els lloguers d'Airbnb han pujat més d'un 800%.
I tenint en compte això, aquí els preus ja s'han disparat. S'acomenta que fins i tot 5.000, 6.000 euros per una habitació, per un quart o un hotel, i fins i tot 22.000 euros per xalets que tenen vistes privilegiades, això ja s'ha venut. Sense mencionar també qualsevol persona que tingui un xàrter de vaixells, de barquetes de llouts, que també, clar, molta gent s'anirà a la mà per evitar saturacions, perquè la mà també s'ha pot saturar. També s'ha pot saturar.
cosa, hem de tenir una mica de seny. En el final hem de tenir seny i hem de tenir un pot de coherència, evitar desplaçaments innecessaris. Si esteu ajuntament, per exemple, no ho sé, es de Manacó, posa un punt d'observació de l'eclipse, no em porta a partir cap a la serra de Tremontana perquè s'ha veurà des de Manacó. Per exemple, o Campos, o Llum Major, o Sant Josep de la Talaia, o Ferreries. L'important,
és que hem d'evitar congestionar en el màxim les carreteres ja per si congestionades i sabent que les carreteres que van a totes les escales i pors de la serra de tramuntana són estretes i no estan preparades per un trànsit molt intens a la qual cosa millor no anirir o millor evitar desplaçaments innecessaris o tenir molta paciència
que molta gent si vol anar a les costes nords de totes les illes, pentura quedarà en el cotxe veient l'eclipse allà perquè ja no poden arribar al lloc que havien triat. És a dir, sempre molta paciència i coherència, el primer de tot. A Menorca hauran d'anar a Ponent. A Menorca hauran d'anar a Ponent, però des del Toro, per exemple, s'ha vora l'eclipse. I des de moltes parts de Maó i de Sant Lluís, d'aquellismo, també s'ha vora. De Binibaca també s'ha vora. Moltes platges verges s'ha veurà, sí. Sí, sí, sí.
La meva germana té un xalet a la cala blanca, el meu fill ja li ha demanat. I tu, ja ho saps. Ja saps on has d'anar. Sí, i parlaven que hi havia hagut tres...
de l'eclipsi. Estàvem parlant dels tipus d'eclipsis. Des tipus d'eclipsis. En especial, que no tapa tot el sol, en el total la lluna tapa completament el sol en el lloc on toca, un 200 km d'amplada al màxim durant un màxim de 7 minuts 20 segons. Aquí en el nostre cas serà un minut 20 a Reykjavik, a Islàndia, que és el màxim a inaugurar aquesta eclipse d'enguany de 12 d'agost, crec que recordar que són 3 minuts de totalitat, no és massa.
però això és que se fa fosc directament durant uns minuts aquí 90 segons, 96 segons un minut i mig el tercer tipus d'eclipsi hauria de ser total però degut a la òrbita de la Terra i de la Lluna la Lluna està una miqueta més allunyada de nosaltres que a qualsevol altre moment de la seva òrbita la qual cosa no tapa de tot el Sol exacte
hauria de ser total i noves, perquè si no és una miqueta, una miqueta més petita. Em van tenir un, pentura, la gent que mos escolta i que mos veu, se'n recorda l'any 2005, van tenir un eclipse anul·lar de sol que va passar per damunt Madrid, va travessar la península de nord o est a sud-est i va passar per damunt, de Montserrat Balears. Te'n recordes quin dia era? No me'n recordo quin dia era.
No sé que era el 2005. De fet, jo tenia unes oeres del 2005 que no puc emplear, per cert, perquè estan caducades. Si mirem amb aquestes oeres que van comprar fa una setmana o dues, i mirant per les oeres de fa 15 anys, la vista no és la mateixa. Amb aquestes es veu clarament tot sol, amb les que són antigues, que ja estan caducades, més que res per desgast propi de les oeres en si, ja no es veu bé, la qual cosa no es recomana. I sempre mirar les especificacions de caducitat de les oeres, et sembla. Bé, guant
De fer i d'enseny. De vist i bé. Enseny de vist i bé. Som-ho organitzat.
Tu estàs dins de qualca organització? Jo estic dins el comitè de divulgació dels grups de treball dels Eclipses d'aquí de les Comandes, de les Rilles Balears, i també en el grup d'informació del Ministeri de Madrid, directament de Madrid. Hi ha quatre grups de treball aquí a Balears. El primer és el de Turisme i Comunicació, que se dedicarà a donar tota la informació necessària a locals i no locals. Hi ha el grup de Mobilitat,
que aquest grup té molta feina, és decidir a quins llocs serà visible l'eclipse, habilitar llocs específics d'observació i intentar mitigar el possible allau de visites que volen anar tots al mateix lloc en el mateix moment. Això no és...
Hauran de posar normes, hi ha carreteres, i veurem quines mesures s'han d'organitzar per intentar evitar saturar pobles de la serra de tramuntana. I després hi ha el grup de divulgació i el grup de salut, que ara me'l deixava, que precisament són els que han de divulgar els tipus d'oeres, mirar de diversificar... Ah, salut amb aquest sentit, no? És que mos passarà qualque cosa, no? Sí, sí, mira, sense protecció. Que ningú miri, per favor, en negatius de fotografia.
Si hi ha més jove ja no sap el que és, però els negatius de fotografies és el que teníem abans de les fotografies digitals, que ningú miri amb vidres tintats de soldador, no protegeixen els ulls, només enfosqueixen un poc l'ambient, res més, però no protegeixen els ulls, ni tampoc, ara ja no s'usa, les radiografies d'un temps que mos posaven la radiografia i miràvem amb el sol. Això tampoc protegeix els ulls. L'únic que protegeix els ulls són les ulls d'eclipse.
Si tenim un milió d'habitants a les Balears i un milió d'habitants vol mirar l'eclipse, haurien de tenir un milió d'oeres. Passarà com les mascaretes, això? Ara bé, se poden compartir entre famílies, també. Ah, això sí. Noltros són quatre que no, s'entén quatre, però si un et s'espanyen, jo i la meva dona les poden compartir i no mirar sols, senzillament, no un poquet. Tenia entre més d'una, a si mateix, sí.
Hi ha de tot. Hi ha ofertes de 4, com aquesta que tenen les mans, que són 4, o hi ha ofertes de 15 que he vist per internet o individuals que també es poden comprar de manera individual. Això cadascú s'ha necessitat que tingui. I de preus diferents, per certa. Aquí ja hi ha preus que ronden entre els 2,50 euros, 2,5, fins a 10 euros. Hi ha un pot de tot. Mentre tinguin el seu llei de seguretat,
Ja que hem parlat de selenites i lluna i tot això, hi ha una lluna de sang. Ah, una lluna de sang dia 28 d'agost. Sí, senyor. És a dir, els eclipses de sol s'haurà de Mallorca. I serà curiós de les baleades s'haurà, no de Mallorca, només. La lluna de sang és una eclipse de lluna. És a dir, els eclipses solen anar junts, de sol amb lluna. Si tenim una eclipse de sol dia 12 d'agost, 15 dies després, pum, tenim una eclipse de lluna. Com que l'eclipse nostre és de sol dia 12 d'agost sabrà, just abans de la posta de sol,
La senyora, just al revés, s'haurà just abans de la sortida de sol del set de mal i 28. A la qual cosa, la senyora, s'haurà tot a vermer just abans de la posta. Perdó, just abans de la sortida. O sigui, bastant tard. Sí, just abans de les xindes de matí. Serà més o menys. Nos haurem de xicar de matí si la volen.
Podem passar tot el vespre a mirar-la, perquè els eclipses de lluna solen durar més temps que els de sol, se'n duren hores. Entre que hi ha la parcialitat, se torna a vermer, que per això se diu lluna de sang, perquè la lluna se torna a vermer, i després que la sombra de la terra torna a partir davant la lluna, fent que se torni a veure de tons grisancs. És a dir, això dura hores, i és visible i és molt guapa. Quan dormíem a solla...
els nebots, que eren calorosos, agafàvem els matalars i anaven a dormir de fora, a la terrassa, o sigui que podran fer això. Si podran buscar-se'ls a Montgerà, han d'anar a viure aquí, no? Hauran de flitar primer. Hauran de flitar, o les formigues. Sí, també.
i de trobant un anunci en el Museu de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Solla, places exaurides, vos informant que actualment ja no hi ha places disponibles per assistir a cap de les dues sessions de l'activitat del cicle de Conferències Naturals de la Societat d'Amics Eclipsi 2026, Guia de Supervivència amb en Pem Marcós, programades per dia 31 de juliol i 7 d'octubre
però net si no. Això va ser l'any passat, em va sorprendre molt, jo em vaig quedar pel drets, jo no m'ho esperava, és a dir, quan se me van atracar els amics del Museu de Ciències Naturals per veure si m'agradaria fer una xerrada sobre l'eclipsi que venia, jo vaig dir encantadíssim, clar, la primera xerrada que se va fer hi havia un números clausos
No me'n recordo quanta gent hi havia, però posa 40 persones. Jo vaig dir, no ho omplirem, però mai. I em van sorprendre, em van dir, Pep, no només s'ha completat escupo, sinó que tenim llista d'espera de 80 persones. No pot ser mai. No heu posat el nom bé o qualcos s'ha embuat. Perquè no pot ser. I sí, clar, el nom és un poc cridener, però és que és real. Eclipse 2026, guia de supervivència. De supervivència, com és...
És així, és a dir, com aquests llibres que posen, no sé, Cusip, gent que no en sap, i de la mateixa, perdó més, i de una cosa així. I va ser un àgil i la van repetir fins a cinc vegades, i totes cinc amb l'afornament complet, ha estat un àgil. També l'han fet a Sant Joan, en aquesta xerrada, l'han fet a Sant Jordi, en el ple de Sant Jordi, l'han fet a altres bandes, l'han fet a Marratxí, que el cap de setmana ha passat, i en farem a altres bandes, també. No ho saps quan te la faràs.
A Palma? A Palma encara no m'han cridat, però no crec que s'atorbin molt. Si és que se me segueixen cridant, que jo suposo que sí. Hi ha molta més gent que està fent divulgació igualment. Jo crec que ja ho han dit bastant bé, mos han passat un pot de temps i mateix han xerrat.
Normalment me passa. Vull parlar d'un tema interessant com ara és del clitzi de sol i després me resulta que és més interessant la persona que m'informa. Gràcies. Has estat feliç. Sempre ho som a de vora tu.
Amb en Pep Mercús hem estat una mica salenites. Gràcies per haver acceptat aquest repte, Pep. Moltes gràcies a vosaltres per haver-me convidat i encantat de venir amb vosaltres. I per mi ha estat un plaer. Si em convides a pujar la nau espel·lau, poden sortir... Ara t'anuré l'escala, l'escaleta i... 3, 2, 1 i... Moranà, fins prest!
Vida, vida.
Era la conversa entre Pep Marcús i Nassili Erguimbau sobre aquest eclipsi que marca tant l'estiu que ve. Estrenem ara una nova cançó de Brahms. Ja sabeu que Brahms ha tret quatre cançons noves i les ha anat presentant
Una miqueta cada dues setmanes. Si avui toca, algun dia ens ho agraireu. Andabrams.
De convertir l'imperi en un estat-nació no ha funcionat. Perquè us ha quedat la necessitat de tindre pobles en captiveri. És tan trista com surrealista la dèria d'imposar-se per ser algú. Ha de ser prou dur sentir-se segur i protegit pel gent imperialista. Però si sols viviu per guardar els confins.
Sou tan presoners com els que hi ha dins. Resos convé tant com que fotem el camp. Sens ningú per subjugar. Reibatant, us sereu lliures al principi.
No serà gaire fàcil d'acceptar. Notareu cert malestar, però bon dia ens agraireu.
Perdre Cuba i perdre Puerto Rico i perdre Filipines va ser un pal. Us va caure el món veient que quarts de nou a l'imperi el sol es punia. Ja us ho dèiem, feia un parell de segles que no volíem ser-ne els substituts. Ni us imagineu la calma que tindreu el dia que ens perdeu de vista. No us enganyarem, marxem perquè n'estem farts.
però sereu els segons més beneficiats. Resos completant, com que fotem el camp, sense ningú per subjugar, reinvetant, us sereu lliures al principi.
i no serà gaire fàcil d'acceptar. Notareu cert malestar, però algun dia ens l'agraireu. Ens l'agraireu. Llamar-nos un dia, sense la gent,
Amb la pau al rostre, fent només la vostra. Sentir el bus que dona, ser més persona.
Res us convé tant com que fotem el camp, sense ningú per subjugar. Reimatant vos sereu lliures, el principi no serà gaire fàcil d'acceptar. Notareu cert malestar, però bon dia ens agraireu.
Algun dia ens ho agraireu de Brams, es estrena absoluta. Avui, bé, ahir, es presentava aquest nou tema del grup liderat per en TITOT, per en Francesc Rivera, TITOT. Som el Bon Dia i Bona Vida. Vos oferim ara un repàs a l'actualitat en format de repàs a les títoles de cinc mitjans de comunicacions, evidentment començant per Diàlides.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Diari de Balears enceta la seva portada. L'obra cultural balear convoca una cantada multitudinària de la Belanguera a tot Mallorca per commemorar-ne el centenari de l'estrena musicada. També diu Diari de Balears que més per palma acusa el PP.
de desregular el control de l'aigua per facilitar noves construccions en zones inundables. La dreta del Consell impulsa una prohibició del Burka, que l'oposició qualifica de racista i islamòfoba. El govern i el cos consular reforcen la cooperació en economia, cultura...
i seguretat. Més per Mallorca critica que el Consell vulgui introduir la caça a finques públiques sense consens social, les cooperatives agràries alerten d'un augment de fins al 50% del preu del combustible
i denuncien especulació. El PP es mana la reforma del senador de Formentera perquè la Constitució no hi figuri a Eivissa, sinó a Eivissa. I també destaca a Diari de Balears que exigeixen la destitució de la regidora Lourdes Roca per reclamar llistats de persones en situació d'emergència social per a desempatronar-les a Palma.
També destaca, diari de Balears, els advocats de les Balears acusen el govern espanyol de convertir la justícia gratuïta en una carrera d'obstacles insalvables.
Calidoscopi Llompart, un llibre per redescobrir Josep Maria Llompart a través de les entrevistes fetes per alumnes de la UIP. Aquests són els principals titulars que ens ofereix Hores d'Ara Diari de Balears. M'anam a Vila Web. Allà hi trobam ara mateix, com a notícia més destacada, en el minut a minut sobre la guerra a l'Orient Mitjà,
que un militar francès s'ha mort en un atac amb drons en una base al Kurdistan iraquià. També destaca Vilaüeb que la IA va ser la responsable de bombardar una escola iraniana plena d'alumnes.
És un interrogant que mira de contestant Souad Mequehet, que fa una anàlisi per a Vilaweb, també. Clau electoral a Perpinyà. Les candidatures que planta encara Eliott i la divisió de l'oposició catapulta Eliott a la batllia de Perpinyà, segons un sondatge de Político.
I encara a Vilaweb, consulta de l'USTEC. Més de 40.200 s'oposen a l'acord amb educació. Aquests són, idò, els principals titulars que ens ofereix Vilaweb.
on anem ara en el Majorcat Daily Bulletin. Allà hi trobam com a principal titular el passeig marítim de Palma t'espera. Les empreses ara són optimistes sobre el futur. També destaca el Daily Bulletin que...
que és l'únic mallorquí entre les mil persones més riques del món. Els estrangers sense residència legal a Espanya ara tenen dret a l'assistència sanitària pública, diu Daily Bulletin, que també ens ofereix una altra informació.
diu que cal per tenir dret a una prestació per fill de 200 euros a Espanya, diuen, i aquests són, per tant, els principals titulars que té ara mateix una portada.
el Daily Bulletin. M'anem ara a l'última hora portada en paper d'aquest divendres 13 de març de 2026 el titular i fotografia principals
Molt destacat és per l'excap de la policia espanyola, Palma, que ara és el nou director adjunto operatiu de la policia espanyola, en José Luis Santa Fe. El titular diu Santa Fe toma el mando. Santa Fe pren el comandament. És el titular d'última hora.
La família Ramis compra l'hotel AC Ciutat de Palma per 19,3 milions i Carmen Planes inicia el seu quart mandat al capdavant de la CAEP.
També destaca última hora que Cap de Pere demolirà la xiringuito de Son Moll abans de l'estiu i la plantilla del Mallorca se conjura per seguir a primera divisió. Aquests són ara mateix els principals.
títols d'última hora. Bé, l'última hora incorpora, ja ho sabeu, cada i ven res el seu suplement sobre economia, l'economico, i avui el titular és Cuque,
que hi ha a Mallorca 50 milions de levins. Aquesta és la titular que destaca de L'Económico. Anem ara a Diario de Mallorca, la seva portada també en paper.
una portada corresponent el divendres 13 de març de 2026 i el seu titular principal és per Magaluf i Santa Ponsa obrin la platja sense serveis per deutes del judicatari que Santa Fe sigui implacable és el titular
que posen en una fotografia on s'hi veu el nou cap de la policia espanyola aplaudit per la número dos del Ministeri d'Interior, que és la mallorquina Aina Calvo. Defensa paga un milió d'euros...
per al nou baler de Felip VI. Ja ho sabeu, entre tots li pagam aquest baler a Nat Borbó. Esquerrer, que la guerra desviï turistes a les Balears s'ha d'agafar amb pinces, diu l'hoteler, i el Consell també veta a la burca i al nicap a totes les seves dependències.
demanen 40 anys per tractar com a esclava sexual i domèstica una menor nigeriana. I també destaca Diario de Mallorca que na Carmen Planas afronta el seu quart mandat al capdavant de la CAEP apel·lant al repte col·lectiu de la sostenibilitat.
Aquests són, idò, els principals titulars que tenim ara mateix en la premsa editada a Mallorca. Som al Bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Escoltarem tot d'una la secció Noves i Près d'en Joan Vicenç Lillo. Escoltam, però, ara, si abans hem escoltat
una cançó de Brahms. Ara és el moment d'escoltar amb el cor de l'himne del Correllengua Germanat. I vos recordam que Vida.cat traurà el dilluns que ve
un programa especial dedicat al Correllengua i Germanat, i també que convé que vos comenceu a organitzar i a inscriure-vos en el seu pas per Mallorca i per la resta d'illes, que seran els primers dies de maig, dia 1, 2 i 3 de maig a Mallorca i a les Balears.
Visca el correllengua i visca la terra! Ho van imaginar els meus davantpassats. Poder parlar al carrer i no fer-ho d'amagat. I ara jo tinc sa veu per cridar-ho ben fort. Que jo parli en català i que ho sàpia tothom. De fraga l'alguer, de salsa s'ha guat de mar. Ens hem enamorat del que no podem tocar.
I em portem a lesanyes, això no es pot canviar. I si en vols formar part, canteu fort i ben alt. I ara que està bé, no temo. No hi ha impossible si estem junts tu i jo. I ara que ja ens veu tot això.
Fins avui, guanyar o perdre no és qüestió de sol. I gritaré fins que els pressors ja no donin més. Fins que al davant hi ha molts que hi ha més. Fins que la serpa no ho sigui tot.
Si estem junts tu i jo Cridarem fort amb el cor Que cada gota de suor que em regali mà per la pell És la mostra de la lluita que no es deixa indiferents
El poble en moviment, obrim els saquis que venen i els que estem ací presents. Hem encès un sentiment amb el caliu d'aquesta gent, orgullosos d'una llengua que no morirà amb el temps. I si mirant tu des d'enfora sens que pots donar una mà, aquest moviment ens tracta com germans i germans. Tornarem l'esquena a aquells que volen ajudar, una festa sempre obrata als països catalans.
Són respostes de tot un poble desperts i tot sudament alçats. Venim a capgir a la història, no deixarem de caminar. Per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribaran.
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retarem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel llest pel combat. Un poble rebel llest pel combat. Sonen el vent, cançons de llibertat, sonen les postes de tot un poble despert, seguint-ho sudament alçats.
Cap de les batalles, perquè a la foca esperarem la tramuntana Lluna d'enyorança, lluna que ara canta Plen d'esperança vam néixer amb conformistes Sempre amb la lluita, sempre antifeixistes Hem perdut la por, un futur s'obre No teniu presons per tancar tot un poble Amb el cor gelat a les entranyes Preníem el fil de les muntanyes Eren tot un poble caminant
Rius de gent seguien la carena, guardava a la nit la lluna plena i una cançó trista pels companys. Una cançó trista pels companys.
Sonen el vent cançons de llibertat, són la resposta de tot un poble despert, seguint tossudament alçats. Venim a capgir a la història, no deixarem de caminar per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribaran demà.
Davant del fet hem calat foc a la bandera, contra el poder tenim armada la trinxera. Vivim alhora als dos costats de la frontera, contra tots els ordres la feroxa fera. Els que ahir creuaven les muntanyes són els que ara creuen les onades venuts a l'abisme de l'altre.
Mentre hi hagi un gest hi haurà esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel llest pel combat. Un poble rebel llest pel combat. Sonen el vent cançons de llibertat, són la resposta de tot un poble desperts, seguint tossudament alçats.
Venim a capgir a la història. No deixarem de caminar per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribaran demà.
Somos los caminos que tejieron vuestras huellas, somos los poemas que bordasteis en el viento. Nacimos abrazadas a repúblicas sin miedo, a otoños de rojas primaveras. Somos el latido que sembrasteis sobre la piel de heridas viejas y el presente que tenisteis del futuro sin espera. Somos el pueblo que camina. Lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai.
Lai la la la la...
Sonen el vent cançons de llibertat, són la resposta de tot un poble despert, seguint tossudament alçats. Anima que tira la història, no deixarem de caminar per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arribaran demà. Tothom al carrer,
Bon dia. Bon dia, vida.
Obrim la secció de Noves i Parès dins el matinal Bon dia, bona vida, d'Ona Mediterrània, que ha dit i presenta qui vols parlar, Joan Vicent Lillo Colomà. Em sap greu, em sap molt de greu, però no puc començar d'una altra manera perquè crec que és important.
Observam estorats com Israel, una entitat colonial britànica fora de la legalitat internacional, argumentant raons messiàniques de fa 3.000 anys. Ocupa terres palestines i cometgen ocidi contra la seva població. O observam estorats com les potències occidentals europees que li donen suport. França, Gran Bretanya i Alemanya amb els Estats Units al capdavant.
renoven militarment les seves històriques agressions colonials, ara centrades a atacar i espoliar l'Iran. Tot això té conseqüències terribles sobre la població civil. Imagineu-vos de cop i volta, vagi al so irracional i ensordidor de les bombes i anau a correntsos a cercar els vostres fills i les vostres fies que trobareu entre l'escombreria que queda de l'escola on eren avui dematí.
poca gent dubta de les capacitats tecnològiques avançades de l'espionatge operatius militars israelians i nord-americans, el Mossad i l'ASEA. Així, com de les capacitats tecnològiques de les altres nacions abans esmentades, estructures i aparells que reben total cobertura i suport de la xarxa de comunicació de satèl·lits propis o de les que estan en mans dels més rics de la Terra,
de les capacitats de l'aplicació avançada de la intel·ligència artificial o dels darrers avanços tècnics d'ordinadors. Recordeu, per exemple, posant per cas com Israel, sense mirar prima d'anys col·laterals com li és habitual, va fer explotar els mòbils alarmants dels dirigents i militants d'Esbollà, només pitjant un botó.
Hom, es demana, jo me deman, com és possible, amb tanta capacitat, entre cometes, d'intel·ligència militar, descrita, no conèixer abans els plans de Hamas del 7 d'octubre de 2023, que ha estat l'excusa per a la solució final dels palestins de Gaza i Cisjordània,
Home es demana, com pot ser mai, que amb la tecnologia punta militar amb mans d'aquests sonats balicistes criminal de guerra, capaços d'enviar míssils o drons en el punt exacte de les coordenades que assenyalen, capaços de matar amb la màxima precisió els seus objectius, líders, dirigents estatals i cap militars enemics, i en canvi es provoqui per posar un cas habitual, habitual la mort de més de cent nines i nens d'una escola...
Home creu que ho fan ben aposta. Això és el terror. Ara.cat, dimecres 4 de març de 2026.
L'OMS, Organització Mundial de la Salut, denuncia atacs en hospitals a l'Iran i a l'Iban. L'Organització Mundial de la Salut ha denunciat múltiples etats contra hospitals, centres d'emergències i personal sanitari a l'Iran i a l'Iban des de l'inici de l'atac dels Estats Units d'Amèrica i d'Israel.
A Teheran, diverses explosions han malmès l'Hospital de Motahari i han forçat l'evacuació de pacients i personal sanitari. L'OMS també ha pogut constatar explosions en centres mèdits de les localitats iranianes de Sarab i Hamadan.
Al Liban, l'Agència de les Nacions Unides ha comptabilitzat tret sanitari en morts en atacs, a més de sis que van resultar ferits, mentre recuperaven les víctimes d'unes explosions al districte de Tira, a la frontera sud del país.
Fins demà!
Els dies dilluns 16 i dimarts de 7 de març, Plataforma per la Llengua organitza Barcelona, en la col·laboració de l'European Center for Minority Issues, el SGOR, segons Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol, una trobada que vol consolidar-se com a espai de referència europeu.
Els horaris de la jornada seran dilluns de 9 a 7.30 i dimarts de 9 a 15. Aquesta segona edició dona continuïtat al simposi SGOR, celebrat el març de 2025 a Gales, que va reunir experts, professionals i representants d'entitats esportives i culturals d'arreu d'Europa per debatre el paper social i simbòlic de la llengua en el futbol,
El simpòsit tindrà lloc al mercat del Born a Barcelona i, al llarg de dues jornades, oferirà taules rodones i conferències amb ponents internacionals i nacionals que abordaran el compromís lingüístic dels clubs, el paper de les aficions com a gent de normalització, l'ús de la llengua en el futbol basse i formatiu i el rol dels mitjans de comunicació esportiva.
SGOR vol ser un espai de reflexió, però també de compartir experiències, bones pràctiques i estratègies per enfortir la presència de les llengües minoritzades en l'esport. Des de Noves i Pareix, des d'aquí, des d'Ona Mediterrània, esperant i desitjant...
la necessària assistència i participació en aquest simpòsit de la Federació de Futbol de les Illes Balears. Federació de Futbol de les Illes Balears, que recentment ha rebut de l'armans de la presidenta del govern balear, de la CAIP, Marga Proens, el premi Ramon Llull.
A dir veritat, és que no l'esperam a la FFIB, encara que sí, seria molt de desitjar i agrair.
Xiu Xiu Etjà, una nova xarxa social per a catalanoparlants. Aina Mas de Balears 20 de febrer de 2026. Neix Xiu Xiu Etjà, una nova xarxa social que funciona exclusivament en català i que aspira a convertir-se en punt de trobada dels catalanoparlants.
creada per Met Calcalawi, català d'origen sirià, en les primeres setmanes va aconseguir més de 700 usuaris registrats. I avui, ja vos ho dic perquè jo estic dins aquesta xarxa i ho he mirat, ja en té 6.000.
Aviat tindrà, que crec que ja la té, aplicació per a mòbils. Bé, no la tindrà, la té, llavors ho puc confirmar. El funcionament ha semblat de X a Twitter, però també permet penjar-hi esdeveniments, cursors, concerts i comprar-hi entrades.
Diu Metcalf Calaui, ve que el català internet sempre estava en segon pla, perquè les empreses són globals, i pens que a la gent ens agrada tenir una cosa nostra on parlar entre nosaltres, on el català tingui un lloc específic, un lloc per a la gent que creu que el català és important i necessita un espai. Ha explicat el diari Ara.
Kalawi ha viscut moments molt difícils. El del 2011, en la primavera àrab, s'iniciava una guerra civil a Síria entre el règim de Bashar al-Assad i diferents grups armats entre la població civil. Kalawi va ser empresonat per l'estat islàmic durant dues setmanes. En va escapar i va aconseguir sortir del país sis mesos després. Va poder fugir a Turquia. Després va passar per Grècia i tenia l'objectiu d'arribar a Irlanda.
No està en això, va conèixer una jove catalana que cercava testimonis de refugiats i es van enamorar. El 2007 comença una nova vida a Catalunya i aprèn català. Diu...
Quan va a un altre país, la gent busca la gent que és com ella, siguin marroquins o xinesos, i és natural. Però això no els ajuda a prendre la cultura dels altres. La gent ha d'intentar obrir la seva mentalitat i fer un intercanvi cultural. No m'agrada dir integrar, remarca.
El creador de Xiu Xiu et ja explica que ha rebut molta ajuda des que va arribar a Catalunya i que ell ara vol ajudar el català en la creació d'aquesta xarxa social. En aquesta xarxa hi podeu trobar el de Balears, també qui vos parla, ja vos ho he dit, a Noves i Parès, JBLC, i el meu pare és ben recomanable i és sobretot d'agrair a aquest català sirià.
Metcalf Calaui. Moltes gràcies, Metcalf.
Albert Salamé i Assumpció Marés Mamates, per Vilaueb, entrevisten l'autor Rafa Burgós, que aviat publicarà la primera història crítica de La Caixa. La Caixa, una història mai no explicada. La Caixa ha fet molt de mal.
L'entrevista sencera la podeu llegir via la web, que se va publicar el passat 6 de febrer. El mes de març es previt que surti aquest llibre, La caixa, una història mai no explicada, Polen Edicions, de Rafa Burgos, en la col·laboració de Roger Vinton i Jesús Rodríguez.
L'autor fa quatre anys que treballa en aquest llibre fent entrevistes i consultant tarixius i ara fa uns dies es va obrir una campanya de Bergami per a finançar-lo, que ha tingut els objectius assolits. Per tant, aquest llibre sortirà publicat.
aquest mes de març. Burgos ha trobat molts testimonis, molt dels quals s'han estimat més estar dint l'anonimat, que han explicat històries desconegudes i també ha trobat documents que fins ara no havien vint la llum. Tot plegat ha donat com a resultat la primera història crítica sobre la Caixa, ara CaixaBank, des dels seus inicis fins ara.
Aquest fil històric és important en un relat sobre el poder d'aquesta entitat, tema que ha esdevingut tabú, perquè és un poder que s'exerceix des de molts fronts. El llibre també podria ser una història d'una oportunitat perduda, la de tenir una entitat financera de servei al bé del país i les persones.
En realitat, és la història d'una entitat financera que deia que volia tenir ànima i l'ha perduda. És el relat de com la història ha accelerat la codícia del dirigent de la Caixa sense deixar immuna al començament, a principis del segle XX, que, segons Burgos, tampoc no va ser celestial. Una codícia que ha creat una massa fosca i espessa d'aliances i convivències amb el poder.
Com diu Burgos, ha arribat a ser una eina del franquisme i estructura d'estat, sempre al servei de l'estat espanyol per a rendibilitzar-ho en benefici mútu, convertint el ciutadà en un compte d'explotació.
I potser demanareu, i la immensa obra social, sí, més de 700 milions, que valen ser ànima, però que sovint són coartada també. Per exemple, per pagar a la policia o a la Guàrdia Civil. També són diners bàsics per a moltes institucions del país, però sempre tenen un preu, el silenci i la impunitat.
Aquest llibre té el mèrit de trencar aquest silenci, d'obrir finestres i d'enfocar les ombres per veure què hi ha darrere d'aquest poder immens, de com s'ha construït, del per què de tanta por, de tanta acumulació de poder, de tantes boques tancades. El llibre apunta en moltes direccions.
Parla de les preferents, de les primes úniques, de com es va utilitzar i trair els clients donant les seves dades, de tota l'especulació immobiliària de PortAventura, del seu servilitme al franquisme i a l'estat espanyol. Vaja, de tot. També de Josep Vilarassau i Isidre Feiner, els dos cervells que culminen la destrucció de l'ànima de l'entitat per convertir-la en poder pur, per obtenir guanys i guanys. Hauria pogut ser diferent.
La caixa, ara caixa banc, havia nascut per ser una altra cosa. Llegint el llibre és inevitable pensar com hauria pogut ser tot diferent, però no han deixat cap escletxa. Rafa Burgos, que ens confessa amb el seu parlar tranquil que després de 4 anys i mig d'estudiar la caixa encara no ha tret del tot l'entrellat de la seva complexa estructura.
Després de més de quatre anys de recerca, amb més de cent entrevistes i desenes d'arxius consultats, l'autor ofereix una radiografia completa del cos i l'ànima de la caixa. Una biografia del poder en majúscules.
Del punt d'avui, els abocats bascos, Aranxa Solueta i Joan Emparença han tornat a la presó.
Van ingressar dijous dia de 8 de febrer al penal de Mart Otene a Sant Sebastià, Guipúscoa, per acabar de complir la condemna de set anys i mig i quatre respectivament, que els va imposar l'Audiència Nacional, acusat del delicte d'integració en organització terrorista.
En una interlocutòria del 28 de gener, el Tribunal Especial Espanyol va ordenar que ingressessin a la presó després que el Suprem hagués confirmat les penes. Els va donar 10 dies naturals, a partir de la data de notificació per entrar al centre penitenciari.
La defensa dels dos advocats va anunciar que recorrerà contra la sentència davant del Tribunal Constitucional. Per això no ha frenat l'entrada a la presó de Solueta i Emparença. L'Audiència Nacional va condemnar els dos advocats el 2022 per pertinença a organització terrorista.
confirmant l'acusació de la Fiscalia. En el cas de Solueta també va ser condemnada pertinença d'armes i explosius amb finalitat terroristes. El Suprem va confirmar les penes. L'alt tribunal espanyol els considera responsables de formar part del front jurídic d'Etat, com ho han anomenat.
i els atribueix haver fet d'enllaç del 2005 al 2010 entre els presoners i la part activa d'ETA.
Bona nit.
Cada any, sovint dins el mes de febrer o de març, i sense mirar llunes ni el calendari mallorquí del pagesc, sol fer planters d'ofepagueres, carabasses i pebres cuents.
Un temps, quan encara els arbres deixaven passar la llum, podia aprofitar qualque superfície del corral per plantar-les en terra, en especial les carbaceres. Sempre m'ha agradat, des que era nen, aquesta planta enfiladissa de fulles grosses i flors grogues i vistoses, encara que fossin poc productives com són.
Ara, però, els arbres gairebé no deixen passar el sol i, per tant, me les he d'enginyar per fer-les créixer dins bons cuciols que he rescatat del punt verd i que me van bé de sobres i que posem un pilons grossos, un poquet alts, de tron de pi perquè les arribi millor la llum. Pel que fa a les carabesseres, me va beníssim. Tenc un amic
De Viniselem, en sort a Roseta, aquí li passa el planter i cada temporada me regala una part de la cuita de crevasses que m'abasta i s'obre per cuinar tot l'any. Gràcies, Guiè. També faig planter de jua verd, d'entrarongir, herba sana, menta, herba lluïsa, sauc, aquí i allà.
Quan el corral no era tan atapeït, ma mare sempre me recordava quan era millor el moment, la millor lluna, per sembrar les faves, els alls, per fer planters, i fins i tot, quina era la millor lluna per fer-ne la collita, especialment la dels alls, però també la de les faves. Però bé, eren altres temps. D'ana Catalina Patxorra...
una veïnada, vaig aprendre una cosa de la que ara n'estic content. Ella tenia un corralet, un corral, que, sobretot, després de la mort d'en Tomé, o el seu homo, que havia estat pagès de son guitart, la Catalina va deixar de cuidar aquest corral. I tot d'una hi va compareixer, que bé sempre hi havien anat, els busquerers, lupit, tors, mèl·leres, russinyols, a disseminar tota mena de llavors,
que varen germinar i varen començar a créixer. Un dia, que hi vaig haver d'anar, vaig quedar bocadat. Clau-te a cúpula verda per sobre el meu cap cristal·lina. Varen compareixer el verd sols de cal arribar.
Per molt que jo hagués conegut i he conegut moltes velles i velles boscúries i racons verges de la Serra de Tramuntana i d'altres parts d'aquest món, aquell corral era, simplement, meravellós.
cirerers de ballen, plens com mai havia vist de bolletes vermelles, magraners, oiastres, marfulls, pares, esparregueres, que s'enfilaven amunt i amunt i amunt, cosió els antits mallorquins, per aquí i per allà. Quin refugi! Quina sort! I Dodea, jo, que d'ella em vaig a prendre això,
deixar passar el temps acompanyat de tot el que creix com vol, lliure, vell i salvatge. I fins aquí, avui, noves i pares, dins el matinal d'Ona Mediterrània, gràcies per escoltar-nos una abraçada. Salut.
Bona nit.
Gràcies.
de llibertat. Són la resposta de tot un poble despert. Seguim tossudament alçats. Venim a capturar la història. No deixarem de caminar. Per la memòria dels que van lluitar primer, per les que arriben
Ensetam aquesta primavera fent un canvi en l'organització dels col·loquis. Farem un dinar on retarem homenatge a un mallorquí revolucionari i compromès en la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Joan Batista Picornell Gomila. Presentarem el llibre de Joan Mallol, prologat per Bartomeu Mestre Balucho.
Convidam els nostres socis i simpatitzants i amants de la història a assistir al dinar i participar en el posterior col·loqui. Serà dissabte, dia 28 de març, a la una i mitja, al restaurant Sacreu de Petra. Podeu fer les reserves a la web assembleamallorca.cat o a través del bàner del Diari de Balears. Vos hi esperam!
Mentre hi hagi un gest i una esperança, mentre hi hagi algú que obri la casa, un poble rebel·les pel combat. Un poble rebel·les pel combat.
Obrir cada dia, acompanyar, liderar, cuidar, investigar, protegir, compartir, emprendre i aprendre. Les coses ordinàries ens fan ser dones extraordinàries. Transforma el dia a dia amb els nous terriers del Consell de Mallorca. Descobreix totes les activitats disponibles al teu municipi. Un programa obert a tothom.
Mallorca és una illa viva i les carreteres la xarxa que ens uneix. Per això el Consell de Mallorca té en marxa 13 projectes per millorar els accessos a Palma, com els nous carrils entre el polígon de Sonoms i la Via Cintura o altres intervencions a les entrades a Can Valero i a l'aeroport. Ballant pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa viària. Invertim en seguretat, accessibilitat i mobilitat. Cada millora compta. Consell de Mallorca.
Hi ha dies que faig molt tard i no ho trobes normal. Jo no trob gent normal, lo molt que molt semblant. Oh, de mínim és bon. No és broma que t'estim a totes les hores, pots en trucar al saló.
Que no escoltes dir ni t'esforces en dissimulat. Jo vull dissimulat. Idò me posa xiudat. Oh, per mínim escolt. No és broma que t'estimes.
Això és música amb amor o és la ràdio fórmula d'Ona Mediterrània habitual? No, no, és música amb amor avui. Hola Aina! Bon dia to meu, com estàs? Beníssim, super contents de tenir la nostra estrella aquí a Ona Mediterrània. Jo super contenta d'arribar aquí al Covell i veure't.
la teva imatge, allà. En el tríptico que ha posat allà avals, o a la de mig, sortir jo, jo. Si sabessis... No t'ho vull dir, no t'ho vull dir, perquè, en fi, ja sé que ets bona persona, però així tot, en fi, la fama... No, no, no, la fama no correm. No correm, no correm. Si sabessis els al·lots que se queden allà mirant una estona...
Terrible, eh? Terrible. El cul l'han d'arrossegar de fora, eh? Bueno, si jo fa que entri més gent que el COE... Però no passen d'allà. No, no, això no, això no està bé. No, no, els hem de fer entrar. Per cert, saps que hi ha una nova exposició? Sí, ho sé, i encara no l'he visto. L'he d'anar a veure. L'he d'anar a veure. A mi m'havia bastant, en comparació amb aquell dia abans, no? Sí.
M'entenc massa curiositat, fa dies que ho tinc amb el pendent i ara quan torno a sortir a l'estudi aprofitaré i faré una volta. Ah, m'hem escoltat Medesplom, d'Anna Maria Jaume, deduint que dedicarà més música amb amor a Anna Maria Jaume. Has deduït molt bé, to meu, has pensat moltíssim.
Com m'ho he currat, eh? Sí. Clar, és que és una de les cançons, jo crec que més ha sonat a una mediterrània. Ja, ja, ja. Ha sonat moltíssim. Està sa radiofórmula i probablement estigui repetida. Perquè jo... Sospites, que sí. No, no, l'han canviada, l'han canviada ara. Sí. Vull dir, com se diu això? Sa roda. Aquí Maria Oliver ha posat un pot d'ordre perquè... Sentit director, no hi havia manera. No, eh?
Bé, algú relleu generacional. Exacte, exacte. Bé, ara s'acabé, no en dic ni el patrocinador avui, però s'acabé l'hem d'escoltar des del principi. Sí, silenci, fai silenci. Fai silenci. Fai silenci.
Si no mantens un català
Aquesta que va ser la cançó de l'estiu passat, no? Ei, sonava molt. Ai, és que tenia que va molt bon rotllo. Una història de ciencia ficció. Aquestes barres són revolució.
Avui, avui, avui, avui, i diguem si em vols. Avui, avui, avui, avui, avui, i diguem. Si no m'entens en català, Montxerri, com se va? Crec que hauria d'acabar, jo d'aquí, tu d'allà. Un turista dins el meu cor. Espero que no rompis turis, guau, guau, guau. Si no m'entens en català, Montxerri,
Tu comparteixes aquest plantejament? De pa, no? Si va amb Bruno Mars, igual. No, no, no, no. Jo tinc aquest plantejament, vull dir...
Crec que una persona no m'ho hauria d'agradar més a menys per si està molt que té, saps? Per tant, sí, en programes pot ser molt famós i tal, però molt bé, saps? No para que m'agradis més. Si no t'exerren català... Exacte, no. No, no, és descartadíssim. Ja està. En diferent cas, diré que m'agrada molt, però ja està. A mi estic 40 anys.
No, no, no, no. Aquí ja hi ha alguna fractura, no? Clar, clar. No, no, i no sé ningú, jo ja tinc...
amb qui vaig tenir molt... Atenció, atenció, torna-los en màquines, silenci. És un moment que segueix com el crash, que dius, uau, ojalà et fa la història, n'escabe i me'l trobaré i li diré això i no sé què. Sí que vas amb Harry Styles. En? En Harry Styles. Jo crec que moltíssima gent, moltíssimes lotes de joves han tingut aquesta obsessió cap en Harry Styles i jo l'he tinguda i ho admet. Harry Styles, recorda-mos, és aquell com a pel roig.
No, allò és a Ned Sheeran. En Harry Styles va cantar... Sí, el van fer, crec, perquè sí, diria que sí. Va cantar a One Direction primer, clar, tots tenien moltíssima fam, no sé què, tal, sapoy, bal, no sé què, i després acaben barans solitari, i en Harry, el manco joves és que m'agrada més.
i és que és molt guapo. Ja està, ho deixem aquí. Però bé, deixem de xerrar amb Harry Selt, xerraram amb Maria Jaume, que avui dedicàvem els programes, som a Música amb Amor, si no ho hem pensat a dir. Exacte, Música amb Amor, bona mediterrània, bon dia i bona vida. La 88.8, patrocinat pel Petit País, que és més que un bar a fa la nit, on...
Espero que m'ho vegin tots, qualque dia. Està obert a dir jous a dir un menges, a vendre-li set els sopars, que hi ha pambolis i ensalades, són molt bones, i els postres també boníssims. El gelat, ara tenim, tipus hi ha més gelats, i són tots de Neudon, que és una gelateria, bé, una fàbrica de gelats de fel de nit.
I... És aquella tan famosa, no? És famosa. És aquí, es esquivan els polos per dir... Això, això, això. Quan fan el cos, que són uns polacos supergrossos. Sí, sí, sí. I els fan ells. I res. És a dir, jo és molt de...
També se fan molt d'altres culturals, solen caure en dijous, i res com obres de teatre, concerts, poesia, etc. Si aneu a petit.país a Instagram trobareu tota la programació i tota la informació que necessiteu.
I res, xerrant ara un vot d'en Maria Jaume. Va néixer el 99, per tant té 27 anys, o 26, que n'ha de fer 27. I és a Lloret. L'he que ha viscut molt de Barcelona. Encara, encara hi viu? Sí, hi viu. De fet, fa pa va fer una entrevista, si no m'equivoc, per Vilahueb, on deia que...
que cada pic com que enyorava una mica més Mallorca quan pensava que la seva seria Barcelona i cada pic com que té un poc esduto que no saps si tornarà. A més, és el procés habitual. Quan t'estàs allò net, frises de partir, Barcelona, flipes, concerts, teatre, música, de tot, marxa, guai, no sé què, i després arriba un moment... Que bé que estava que nostre. Sí, sí.
i com és la senyora ara molt i bé, la Maria Jaume bé, ara una cançó que m'he escoltat ara ara, la darrera que m'he escoltat que és el Mòdul Ultramà és una de ses cançons dels nou discs que ha sortit fa poques setmanes que se diu Sant Domingo Forever i l'ha orientat molt en ses festes del poble i per tant... Digèiem-ho, posem-ho un ras, un tast un tast
I ara podem escoltar com hi ha un ritme de castelletes de fons. Que repiga.
Sí, és tot plegat, la música, el vídeo, el so, és com una mescla entre sons actuals i música tradicional. Sí, és a dir, segueix mantenint la seva línia de música i el seu gènere skill a Tòquio.
però sí que a veure que introdueix com elements que recorden les festes de fet ve ara i la següent no però després tornàvem els nou disc perquè hi ha hagut algunes que m'han agradat molt i trobava que s'havien de posar aquesta és antiga no? de nostalgia airlines hotel és sol i playa ara en parlarem d'aquest tema sí?
Aquí hi ha un pal de volum de convidat, no? Un partit bastant crítica amb el que passa actualment a Mallorca i a les llives en general.
Sí, és un tema, o sigui, és una línia que ara... En fi, hi ha molta gent que la practica. Nosaltres fa uns anys vam crear un grup de poesia que s'ha deia Can Xeixanta i que practicàvem la poesia topicalista. Topicals. De tòpics. Sí, sí, de reivindicar els tòpics i dir-los en contra de tot això, la nostalgia aquesta, fins i tot... En fi, això.
ja està bé
I comença bastanta producció entre poesia, literatura, música, amb aquesta línia, no? Aquesta idea de la nostàlgia d'una Mallorca que a poc a poc se va... Clar, és que com que realment tot el que està passant, jo crec que també cada pic hi ha un poc més de consciència i cada pic és pensar de dir no sé com podrem aturar això perquè és que és el model que hi ha.
Per tant, com que vols que si no se fa un canvi, que se poden preparar moltes coses, però és molt complicat que se duri a terme, realment sí que desapareixerà una gran part que ara ja se comença a recordar només i a idealitzar que només hi ha el passat perquè ja no hi és. Ni Picasso ni de Luis.
Dic adéu a la madona, li faig soviat i li dic, que d'aquí mitja hora on sempre, bona nit. I sortint del local, me'l torna a trobar dins la madona... Després obrirem un melonet. Molt bé, que vas fer una mica de... Aquí tens el meu quis.
Gràcies.
Fins demà!
Maria Jaume, examen a Maria Jaume, càrrec de naina Amor. És. Però atenció, perquè ara... No, no, no, ara no pot. Naina, perquè s'està disposant... Que l'esquerre no fota. Tomeu. És que ja va enviar-ho.
I ara que acaben ses festes I tothom ja sap com era Si t'entris tu pel cadastre Pensaré en sa propera
Ara mos ve una mala època. Ara mos ve una mala època. Pey de gallina. Sé que n'hi ha hagut de valentes temps enrere.
Mai no ha plogut tanta estona, ni ha estat tan gran la tempesta, que neva passat sona, no haguem pogut tornar a fer festa. Mai no ha plogut tanta estona, ni ha estat tan gran la tempesta, que neva passat sona, no haguem pogut tornar a fer festa.
Buh! Clar, jo no xerrava perquè, clar, estava ballant, però bueno, ja... I vol que no en tingués com encara pots xerrar? No t'has quedat tan sola? Perquè té molta pràctica, té moltíssima pràctica. Ja... Darrerament estic anant molt avall de bot, no, per això. I... I estic millorant la meva resistència. A la primera classe...
Clar, perquè vaig a l'escola i allà és com una cançó de res a l'altra i no hi ha pràcticament descans. En el principi s'ha de cau i ara ja els aguant bastant bé. Per tant, està millorant la forma física. Qualque dia seré capaç de xerrar així i després de fer una jota. Ara encara no és el motiu. Ara no és el moment aquí, ara.
He de deixar-se a gimnasi i poder-me fer-ho. Escolta, se fa un cardio, increïble. I també se pren, és que jo difro molt disc. Sonen les campanes. Aquesta també és el nou disc.
Tot fa com un poc de referència, sí, a coses que li recorden i que recorden a festes d'un poble, perquè sonen les campanes. Segur que és petrot Sant Domingo, oi? És molt possible, perquè Sant Domingo Forever i tot això.
Faig l'examen. Tostats d'examens, eh? Però si l'examen és per jo, però no maries jo. No, no maries jo. Compositora. Compositora. Ah, jo l'he de valorar. Ai, com a greu. Home,
En lletres o en música? Vinga, compositora de lletres. De lletres. No sé, un set? De música. També, un set. Simpatia. Ah, un nou. Era molt simpàtica, un nou on deu. Sí? Sí, ets simpàtica no molt.
Però ja t'he dic, és a dir, ja no m'agrada, però per jo un 10 seria música més de rock. Ja. I més instruments, més toquets, no tant electrònics, i zero alto tune, i totes aquestes coses. Per tant, està bé, però també m'agrada més perquè canten mallorquí i és aquí i això. Interpretació?
Interpretació, quin sentit? Com en directe? No, com interpretes les cançons, com les vocalitzes... És que saps què passa? Jo quan hi ha autotun, com que se'm distorsiona un poc. Però canta bé, té una veu guapa. Mai, millor dit. Però sí, saps? Per tant, no... Tampoc sap cap opinadora professional, per tant, no fa sap cas les meves opinions. Fiau-vos de qualsevol cosa que et sàpiga.
Maria Jaume, t'estimam i volem que venguis aquí a Ona Mediterrània. I tant, i a la campallengua, que també ens presentarà el disc. També està... No, no, no, si ja et dic, el cartell de la campallengua d'enguany és una bomba en quant a noves cançons i nous discs. Tothom es cap de cartell, pràcticament, no?
A això ha donat el nom en el disc, no?
Nivell de divisme. Divisme, com si fos divina. Ah, de diva. Sí, ho dic perquè ara aquí hi ha un... Clar. No? Ara hi ha dues divas aquí.
Sí, clar, és que ara aquí hi ha una Julieta. Trista a Miami. Trista a Miami. A nivell d'adivisme, et faré un rebot i contesta a tothom, eh? Perquè almenys estic contestant-se, no, però és just. Molt tàver. No, però és just. Excel·lent jugada. Aquí no he de ser jo, és l'única que s'apanya. No pot ser, després seràs crítica, anirà cap a jo. Música amb amor. Música amb amor, Toni Martí, esperen moltes coses.
O sigui, vale, mira, me banyaré Atenció, perquè ara me banyaré Maria Jaume
Molt bé. És molt bona. I tal i qual. Hi ha un tema. Quin tema? L'edat. És a dir, crec que hi ha una fractura i hi ha una part que se m'escapa ja. Saps? Som major i hi ha certes coses que se m'escapen un poc.
I na Julieta, encara més. Encara més, si l'has donat, però té el tema divisma. Sí, això no sé. On és la frontera entre sexualització i empoderament? Podria ser un bon debat. Un bon debat quan tenia la veritat. Avui, s'ha plogut de...
Encara afegiré una cosa més d'en Julieta, que jo crec que també m'apareix, que podria aplicar a Maria Jaume, no tant, i a segon quina altra, no? Ana Musca, tot això. I també a Tios, amb això no... És a dir, és un tipus de música, una actitud, una tal, que m'agrada molt durant poc temps.
Saps què vull dir? És a dir, una Julieta Porreres, 3-4 cançons extraordinàries. Ja està, ja va. Sí, ja me'n puc anar, perquè, saps, ja... Me sona bastant el mateix, després. Sí, i això ho comparteix bastant, tipus...
Els escotsons, és a dir, n'hi ha que sap molt bé, però és veure que el que arriba més tirant cap a les reggaetons, és que són un poc més així com a de festa, més discotequeres i tal, és veure que jo, em deixen totes, me sonen un poc igual, i com que tampoc és un gènere que m'agradi gaire, ni que jo escolti per voluntat pròpia, que diguem, sí, tampoc...
aniria a escoltar només això, però és veritat que la Maria Jaume alterna un poc. En temps més de festes, veritat que darrerament se'n va un poc més cap a aquest estil més com a... no vull dir comercial, però sí més com a... Sí, jo crec que hi ha una evolució, des de les primers... la primera Maria Jaume, que era una cantautora, amb guitarra, cançons bastant bé i tal, cap a aquesta cosa més... Per exemple aquesta, la que se sonant ara. Exacte, aquesta és com a de les antilles. Jo me quedaria més amb la Maria Jaume antiga. Sí, eh?
Jo sí. I agafaria la J de final de festes. Ah, jo sí. I ja està. I ja està. Fa temps que no me dius que si me'n vaig sota molts ma nena t'hi crec que encara
Ara ja faci lo que vull. Ara ja faci lo que vull.
Mentre tu només recordes el 2008, què pots dir d'això? Jo m'apareix una cançó bastant com d'empoderament o d'això de volar-te a tu mateix. M'has fet mal, ja no vull saber res de tu, jo faig el que vull ara. I tu t'has quedat allà donant voltes de home mateix. A vegades passa això, no? No estàs avançant, jo estic avançant i ja ara som jo, saps? I faig la meva...
i està bé. No saps fins a quin punt aquesta cançó se fa, perquè és a dir, la meva pensament és que tu estàs dient que ja no li dones voltes, no sé jo, però és que li has fet una cançó. Vull dir, li dones voltes o no li dones voltes? Perquè sí, sí, sí, tu dones voltes, no sé jo, però qui està fent una cançó és tu. I no sé quant anys fa del 2008. I l'estàs criticant i no sé jo.
Saps? No sé, no sé, ja ho plantejo. Bona reflexió per acabar aquest Música amb Amor patrocinat per Es Petit País. Exacte, idòs, espero que tingueu molt bo en cada setmana i que hi surteu molt, que aneu a Es Petit País, prendre una cervesa, un pa amb oli, una ensalada i arrosi molt bo la setmana que ve aquí amb Música amb Amor a una Mediterrània.
Idò, moltíssimes gràcies a la nostra audiència. Ai, namor, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve, Tomeu, gràcies, adéu.
Escrit fa més de cent anys. Sí, jo de veritat no l'havia llegit mai fins fa un parell de mesos i em va sorprendre trobar aquest poema escrit en aquelles dates. Em va sorprendre molt. Gratament. Amb una sensibilitat que no era molt comuna entre els mascles de l'època.
Bé, avui, com que... Ni encara ara, moltes vegades. Ni encara ara. Bé, avui, precisament, perquè diumenge és un dia molt important dins el calendari de les reivindicacions necessàries que haurien de ser cada dia, però bé, un pic a l'any se fa grossa, que és el 8 de març. Avui tenim en nosaltres dues poetes, poetes...
Estudioses també de la literatura, amb dues importants de la nostra cultura. Sí. N'Antònia Arbona, benvinguda, Antònia, de Veïnau. Bon dia. I nena Noelia Díaz-Vicedo, també. Bon dia. Bé, hi ha mallorquina adoptiva. Sí, amb molt de gust.
Coneixeu aquest poema d'en Alcobé? Sí. Sí, sí. Ara precisament, ara que han reinaugurat l'exposició d'en Alcobé, aquí a Can Alcobé, ara la Noèlia me deia...
és interessant veure com ha quedat la part, sobretot, de la tertúlia, no? I, aleshores, ara he aprofitat mentre es pugui veure escala per anar a veure aquesta part i, clar, sobte, no? Vull dir, allà hi ha les tassetes de cafè, tot col·locadet, i allà hi ha les fotos, les fotografies d'alguns dels il·lustres tertulians que hi solien anar. I, clar, sobte avui en dia, i crec que sobte ja és un fet positiu, que entre tots els tertulians només hi havia.
una dona, que era la Maria Antoni a salvar. Creis que han canviat les coses de llavors sense? Han canviat però és una mica enganós també.
És una mica enganós perquè ara hi ha moltes dones, però jo no sé si és perquè hi ha moltes dones, perquè realment es tens el més modern i han seguit els cànols del patriarcat. Hauríem de veure si la gent no s'avanés i no fes el que és políticament correcte, anant es dit amb aquest, mamades, bla, bla, bla, si serien conegudes o no. Jo, per exemple, el currículum que tinc, na Noelia,
Fa feina a la universitat, no en coneixia de res, per exemple. Això què vol dir? Que estem a una època que sí, pareix que va millor, però si tu no fas el que toca i no segueixes el manaments del patriarcat, ets una desconeguda. Per tant, no està tan bé com sembla. Noelia...
Bé, jo he de dir que sí que coneixia el teu nom i la teua obra, però personalment no te coneixia. Un gran plaer fer-la coneixença. Sí, tens raó, jo crec que fins a un punt, perquè crec que encara estem dins de la fase...
Costa molt de dir, eh? Però encara estem dins d'una fase bastant inicial. És a dir, n'hi ha presència de dones, per exemple, a les lectures, de dones poetes o de dones dramaturgues, de dones novel·listes, prosistes, però encara les xifres són bastantes feridores. Encara hi ha un desnivell bastant important. Pel que fa al currículum acadèmic i del que són les classes del currículum de l'ensenyament ahir,
Això necessita un altre programa específic perquè, ho dic sempre, fixeu-vos que la història de la literatura catalana, que s'està fent ara mateix, de l'editorial Barcino, la presència de les dones no arriba ni al 10%, ni al 10% en 800 anys d'història de la literatura catalana, i això s'està fent ara.
ara mateix, està en procés de fabricació, és a dir, tenim molta feina per davant encara, eh? Clar, un poc el tema també que hem parlat altres vegades, clar, és en si les institucions literàries, els mecanismes de com funciona, com en saps també, els mecanismes, les estructures de l'acadèmia, les estructures editorials, de premis, en certa manera també tenen una naturalesa i un origen patriarcal, no? Total.
Sí, evidentment, però jo sé que les dones tenen una perceba encara molt decorativa. És a dir, que a nivell de països catalans, dirien jo, i que les que van endavant o són jurats de premis o estan traient premis, és perquè compleixen el manament del patriarcat, la gran majoria.
i en la boca petita la gent diu aquesta, aquell altre, és que amant d'or, ha estat no sé qui i ara està no sé què és a dir, jo, la veritat pel que m'arriba no vull que canviï tant i jo si he d'explicar la meva experiència
que bé, ja he vengut aquí, ja he explicat sobre el meu llibre, El poder i la glòria, tot el que m'ha passat, jo he estat molt assetjada sexualment, dins el món literari, per no atendre-me a unes determinades directrius, és a dir, això que me diguin que va bé, sí, va més bé que si estàs amb Afganistan, d'acord, però falta moltíssima feina.
És a dir, de les dones que van endavant, si hi hagi les dones que s'han vist obligades a això o això altre per tenir un currículum digne, jo no sé qui quedaria.
Clar, està entrat també de relacions de poder, que moltes vegades, clar, les relacions de poder també funcionen, clar, a nivell, tu dius, a nivell dels premis, clar, les influències, també entre els homes, vull dir, la relació de poder. Clar, però també hi ha aquestes relacions de poder amb el viatge patriarcal, amb misògin, fins i tot, no? Sí, sí, sí.
Sí, sí, totalment. La literatura encara... Bé, a veure, la literatura és una pràctica, sí, però també és una institució. I com totes les institucions, està absolutament organitzada pel viatge patriarcal en aquest aspecte. Estic totalment d'acord amb l'Antònia.
que encara la dona escriptora, perquè estem parlant de literatura, que vol fer un espai, l'ha de construir ella, l'ha de fer perquè no hi ha un espai per a ella, no hi ha un espai.
l'ha d'obrir, ha de treballar per anar fent, obrint l'espai. I així tot també està ple de prejudicis, no? I sempre te diuen coses, no sé a en Antònia si li ha passat, no? Però alguna vegada que te diuen, és que fas una poesia molt de mascle. Sí, sí, també. Això que vol dir. Sí.
Això quan jo vaig començar, sí, me va passar, sí, un determinats any, sí. O per escriure, per ser una lota, o fas un poemes, que estan bé. Sí, sí, sí. És a dir, són coses que has d'aguantar fins que tens 30 i qualque cosa, després ja es cansen, no?
Jo també he sentit-te dir, al revés d'això, dir, ah, però això és com a poesia de dones. Ah, sí, sí, sí, sí. Mira, ara que estem... Explica això i te dono la paraula, Antoni. Ara que a classe estem fent la literatura vicentista i estem fent... Precisament aquesta setmana ha estat la Setmana de les Dones dins del grau de llengua i literatura catalanes i hem tractat les poetes mallorquines del segle de neu.
I els deien això, tot i que moltes parteixen i fan una poesia totalment renaixentista, com per exemple Victoria Peña o Margalida Caimari o Manuela de los Herreros, no? I els crítics sempre diuen, ah, és que fan...
fan una poesia com pròpia del seu sexe. El cant dels ocells, la natura, amb una sensibilitat pròpia del seu sexe. I quan llegeixes poemes dius, clar, la natura, la terra, que són tres propis de la Renaixença, no? És a dir, però, i tu veus que els crítics mateixos se confronten entre el fet...
que és que fan una bona poesia i el fet que són dones. Ells mateixos troben una confrontació personal bastant forta, no? I això jo crec que no ha canviat massa. No, no, realment sí, a una dona sempre li costa més, que dir sí, és veritat. I jo ara encara he tingut sort que he trobat Antoni Giscafres, editor de Documenta, que sembla que és un home d'un altre planeta, perquè...
s'ha penalitzat els llibres i te'l comento, com si realment no fos una dona que té davant, però és molt difícil, que sí que és molt difícil, que trobar algú que te consideri, te miri sobre, sense mirar si ets un home o una dona, això no. Aquí hem rebut un altre tema fonamental, trob jo, que és el tema, clar, que és poetitzable, que és literatura, que quin tema és literatura, clar, de la guerra o...
L'èpica era el gran tema, però, per exemple, qui ens pot parlar de l'experiència d'un part? I durant molts anys crec que ens hem perdut la meitat de l'experiència del món, no? Sí, mira, qui va introduir aquest tema de la maternitat? Bé, segurament va més enrere, no? Però Margalida Caimari, i si ara té un poema que es diu No som mare en esquina,
on parla de la complexitat i les dificultats que ja trobava entre sempre criatures i llibres. Això és una lluita constant, i estem parlant del segle IX.
Sí, però és que si anem ara també és molt difícil compaginar-ho tot. Sí, sí, sí. I ara tenint en compte que jo la religió era molt forta, perquè jo me'n record quan vàrem estudiar la Ganeixença amb en Pec i en Part, sí, dava molt de valor a les dones, però primer feia tots els homes, i llavors les dones de part. Sí, hi havia temps, no? Exacte, era l'apèndix.
perquè jo ja m'afitzava de bé, tampoc no els pot barrejar, que passava també en aquell temps. Que les dones havien de parlar molt de religió, havien de ser molt beates, i clar, estant que parlaves de religió, ja ocupaves molt de lloc. Els homes ja podien estar més poemes més patriòtics i més llengua, en canvi les dones s'havien de veure molt castes, molt recatades i molta església.
Això en aquell moment sí que trob que separava molt, perquè jo vaig fer, quan tenia 18 anys, primer de carrera vaig fer amb en Pellompart, i com que li agradava molt renaixença, em feien crec 5 mesos. I clar, vàrem tenir temps de fer les dones, però així tot eren un apèndix, anaven darrere. Sí, sí, dins del currículum sempre. I la poesia dels homes tampoc no és que fos per tirar col·lats.
en comparació amb les dones perquè jo renaixant el modernisme no ho sentim bé estudiant molt a fons, ho conec bé i tampoc mirat des d'ara els homes no era per tirar coses hi havia poetes molt, molt fluixets però clar, eren rits i ja estava eren rits podien publicar els llibres i s'acabava el problema
Sí, és l'accés als espais públics, es parla de Maria Antonia Salvà abans, Maria Antonia Salvà en veritat no era una dona que venia constantment a les tertúlies, perquè no podia, és a dir, no podia, no devia, és a dir, ella crec que vindria algun, dues, tres vegades, una cosa així, no estava ben vist.
Estava ben vist i Miquel del Sans Oliver, o diu, podeu llegir ell, que era una tertúlia d'homes. És a dir, l'accés als espais públics per part de les dones escriptores és una temàtica completament actual, recent. I com ho hem fet? Com hem pogut? És a dir, i un poc també crec que nosaltres tenim una responsabilitat d'anar obrint els camins...
a les noves generacions d'escriptores, dones que volen que s'escolta la seua veu i volen escriure, simplement volen escriure i, en fi, tenir un espai com qualsevol altre company home. I també hi ha més força col·lectiva, no?, avui en dia. Clar, per exemple, Maria Antònia, Salvà i les altres poetes eren com, ocells,
No, solitaris, no? Que gairebé eren excepcions. I potser hi havia moltes dones que estaven llegint poesia i fent poesia, però ni tan sols. Ja va sortir de...
Sí, ella ho va fer, Maria Antonio Salvà, en Emilia Sureda, per exemple, que era molt més jove. Hi ha un epistolari mantenint una relació d'amistat bastant bona en parlàvem de literatura, parlàvem de bé les preocupacions que elles tenien, no? I altres sí que tenien molta presència. El cas és que...
Quan les dones tenen presència pública dins dels espais, diguem, de la literatura, el que passa és que a la línia del temps, dins de tota la diacrònia, van perdent-se. Com s'han perdut totes aquestes dones i arribem, nosaltres diem, no tenim referents.
sí, sí en tenim sí en tenim, però estan enlegats això ara se li ha posat nom se li ha posat nom al procés es diu criptogínia criptogínia està acceptat pel diccionari és un terme que està bé de la sociologia això també és molt perillós de vegades perquè s'han de cercar dones amb pinces i de vegades te dones impressió que et deposen perquè tenen una cotoga, això me dóna aquesta impressió el cas és ara els recitals de vegades
Hi ha homes que ja m'ho posen a l'ordre amb molt bon criteri que he llegit de vegades que diuen no, jo no vull anar a una banda si quasi no hi ha dones o no hi vull anar a citar. Però què passa? Que te facin 50 i 50 i te posin segon qui.
simplement per omplir quota i després quan mires qui va dius, ai verge santa la amant de no sé qui la no sé què dius, això és vèncer els esquemes del patriarcat no, estem allà mateix estem allà mateix sí, algunes institucions el que valen precisament això que diu una Antonia és a dir, complir les xifres de no, ha de ser paritari 50 i 50 i va
No, això no pot ser així. Clar, un tens, és veritat que hi havia, ara quan deu això dels espais, he pensat, per exemple, que el cas de Naixés que ha ensenyat, quan va començar, que anava a Gassitals, damunt d'avui de 9 anys, me van explicar, i clar, estava molt mal vist Navars, i això me va contar en Gene Manila.
I va decidir en carna de dir, bé, les tertúlies les poden fer com a Eva. En carnavinyes. Sí. I van decidir que en John Partyn en carnavinyes a casa seva farien les tertúlies per facilitar que naixés que, que moltes vegades era l'única dona, hi pogués anar i no va d'estar per bars, aquesta cosa tan lletja i bevent i això. És a dir, era... ho vaig trobar molt il·lustratiu de dir, clar,
les dones, evidentment, això fins fa dos dies, és a dir, jo quan era joveneta, que vivia a un poble, encara ficar-se a un bar era una cosa lletja, imagineu-vos. Sí. Però clar, ara, parell que s'ha avançat molt, però dic que no m'ho veureu, que farem amb pinces, no? Sí, a veure, va molt, és un avanç que va molt espouet, necessitem, va molt, és a dir, estem quants anys enrere...
Jo recordo quan vam organitzar amb Vicenç Calonge les recitals i les trobades que fèiem en Espinzell. La veritat és que vam tenir molta dificultat per trobar dones, perquè de les poques que en sabien, n'hi havia que no volien venir. O no volien d'això, i n'hi dava poques. Tu eres una de les poques que va venir a recitar. Sí.
Sí, però clar, perquè el problema és que quan s'organitzen recitals, que això es pinzeien una cosa molt innovadora, se volen trobar poeteses de de baixes pedres, però clar, si no han tingut facilitat per publicar, etcètera, te trobes que realment...
No tenia un currículum, que és el problema. Tu mira, per exemple, en Antonia Vicenç, que ara l'han reconvertida en poetesa, ni tan sols era poetesa, llavors era novel·lista. I jo me'n record que de vegades me cridaven a fotos de l'última hora de Sant Jordi,
i no hi havia potes, anem a veure. Si tu estàs posant totes les traves possibles, premis, publicacions, etc., la gent te l'envia per estar a fang, és normal. És a dir, jo he hagut de picar esquerda des de 21 anys, fins ara que en tinc 55,
amb unes èpoques que ve enviat a passejar realment, perquè el que dius és que no pot ser, és a dir, jo m'han tancat portes però d'una manera molt, molt vergonyosa per fer de ser dona, és a dir claríssimament, perquè no he complet amb uns estàndards.
M'imagino que no he estat l'única més. M'han dit que no he estat l'única. Si la gent no surt i no ho diu, sobretot si no tens una mica de currículum que te respalda, encara se'n riuran de tu. I és una gaire sentida i és que té enveja de no sé què.
no, no, jo em veig a per exemple que ni una jo en la meva obra estic encantadíssima però clar, veig que hi ha aquest problema i per altra banda de vegades el que Reiter s'ha agafat dones per omplir com el cas de jo quan publicava la balenguera en Jaume Pomar li va pegar com un pot de gelosia no sé què, va agafar sa germana la va dur, vinga en això que li fes una balenguera no ha tingut continuïtat per exemple d'Elvira Pomar
Però, perquè és que jo aquesta anècdota me la varen compte. Dic, clar, com vol tenir continuïtat, si t'agafen com si fossis un cuciol, ah, la fes la meva germana. Per tant, de vegades se posi i ha funcionat així.
És a dir, omplir un buis perquè no se notes tant. És a dir, per una banda, en Antoni ens fa nosa, però per altra, i no ha d'apareixer, que no hi adones, que no està massa de mitjana, no? A fons, però clar, si te fixes, quan passen els anys i vas i ho mires, dius, sí, realment ha passat cosa, no és normal. Mhm. Mhm.
Però, en certa manera, el fet que n'estiguem parlant aquí lliurement, és que una escletxa sí està oberta, no? Ara me venia cap allò que hi ha en Gramsci, de el vell resisteix a morir i el nou no acaba de néixer, no? Poc seria això, també, no? Sí, sí, sí, sí.
Sí, hem de deixar que tota la producció artística de dones siga això, un buit per omplir, una assignatura optativa, una... Si queda lloc... Sí, tenim temps, mirarem la seva obra. Sí, hi ha... És a dir, és aquest sí, perquè l'espai principal ja està ocupat.
L'espai principal ja està ocupat. La monumentalització de la literatura. Només hem de pegar una paciència per Palma, per exemple, i veure quins són els monuments de la literatura.
Aquí s'intercepten altres coses, també. Perquè, clar, al final, el cànon, també considerat la literatura com a patrimoni nacional, per exemple, també va a una concepció burgesa, nacional, que està totalment esbiaixada pel patriarcat. És a dir, de quina manera serà el tema de la discriminació positiva, que parlaves tu, Antònia, que sempre genera discussió. Clar, tenim lo formal, lo formal
Com un principi, però clar, al final, el teixit de fons... El teixit de fons no crec que hagi canviat. Estic d'acord amb l'Antonio, no crec que hagi canviat massa. Sí que hi ha una evolució, crec que anem caminant cap avant, això sí que ho crec, però passos...
Molt petits. Hem de tenir en compte que el patriarcat és una cosa que va bastar tot. Per tant, la literatura i la poesia, que encara és un subgènere de la literatura, és clar que està sommes a tot això. Però hi ha molta dona que realment li interessa tenir la bocata tancada perquè les quatre, diríem, que han anat escalant si hi ha coses que no volen explicar, evidentment.
A més, jo havia vist amb aquest llibre que és bastant, El poder i la glòria, que és una crítica en aquests esquemes del patriarcat i la resposta que he tingut d'escriptores i de poeteses, te diré que el 90% és el silenci.
Per tant, això ja te demostra que no va tan malament. I que el que te va arribant per darrere, tristament, és veritat. És a dir, que clar, segueixen els esquemes del patriarcat i estan allà, no per mèrits propis, no per la seva qualitat literària. Per tant, crec que encara falta molta feina.
Bé, estem molt bé damunt i és el Bon Dia Poesia, no ho veurem en el Mornes sense escoltar una mica de poesia. Antònia, Noè, Noèlia, qui vol començar? Noèlia, començar jo.
Bé, jo llegiré un poema d'aquesta antologia d'Elles de l'any 2000, que és una antologia de poetes dels Països Catalans que vaig fer fa ja un temps amb Sandra Domínguez Roig i que bé, tenim tots els accents de la nostra llengua aquí, d'acord? I com sabeu, bé, és un vers de Maritone Salvà. A vosaltres present... ja no sé de memòria, eh...
El poema és o vosaltres presentides flors d'amor i gentilesa que viureu quan mon amor s'haurà fet esborradís. Jo us endreç per aleshores amical una escomesa que s'allunya de mos versos dint les vals voleia dís. És un poema, una estrofa que ja dedica a les doncellers de l'any 2000.
Jo voldria llegir un poema d'una altra mallorquina, de Maria Antonia Massanet, que està dins de l'antologia, i no té títol, és del seu llibre Carnatges. Llegeix-me el cos. Traduïs-te'l a un llenguatge que et sigui intel·ligible.
Arrabata amb les estelles dels dubtes que empoblen el viu de les ungles. Desarrela la quotidianitat d'aquestes mans que et miren i transplanta-la a paratges on se't vingui la revelació de l'instant. Distorsiona amb ritme i batec, empremta i miratge. Esborra les marques d'estrangeria de la teva pell a la meva i crea dimensions convergents on abolir-ne guit i en uig.
pren-me i llegis-me, escriu-me i anomena'm, fes-me real donant-me nous mots.
Una cosa també crec que interessant, també xeràvem que s'havia perdut la meitat de l'experiència del món com a material poètic, també aquesta reflexió poètica sobre el cos, perquè clar, la literatura masculina patriarcal moltes vegades està vessada sempre cap enda fora, no? I aquesta reflexió poètica sobre el cos, el retorn al cos, també... Això a mi m'interessa molt, des de totes les vessants poètiques i també cada mica d'investigació, sí, sí, sí.
Crec que això és una part fonamental com a matèria poètica i que precisament està possible gràcies a que se puguin escoltar més veus de dones. Antonia?
Ja, un curtet havia triat del Poder i la Glòria, d'edició en documenta Balear, que és el meu de Repo Amari, es titula Un brider bonpony, amb una citació d'en Miquel Baussat, d'una entrevista personal que li vaig fer, «La mana de collons pot ser diferent, l'important és tenir-ne».
Així com un brider va empeny i es fa lloc des de sota les pedres, així en puja la sàvia esbiaixada i maldo per sortir i per fer camí, des de les fondelades de la terra ingrata, inhòspita i ferotge. Si sóc dona, només esperereu tots
que us decori els ulls al rímel de núvols i us brodi el desig encès entre les galtes, talment una orquídea blanca vedada esperant l'embat del lliri de Sant Josep. També. Bé, Noelia, Antònia...
Què diríeu, vosaltres que sou poetes, diguem ja més o menys amb un bagatge darrere, què diríeu a les dones joves que estan començant a escriure, quins consells els donaríeu per afrontar aquest món de llops i xecals? Bé, jo els diria que...
no han d'aturar, que si volen escriure que escriguen, que vagin fent camí, sempre des del respecte i sempre des d'una literatura i una escriptura i una presència sana i una presència positiva. Això és el que jo us diré, que no deixen de fer-ho mai.
Sobretot això, la continuïtat, és a dir, que si realment és el que els agrada, continuar, no aturar-se, no escoltar-se molt els consells de determinades persones, també, perquè jo una de les coses que aquí ja vaig comentar en aquesta casa...
és que també jo he fet una sèrie de poemes de reescrivent un determinats autors i me varen dir que això tampoc no es podia fer és a dir, molta alerta perquè hi ha coses que se deixen només pels grans cappares que tu no ho pots fer, per tant sobretot és això, continuïtat, llegir molt, llegir molt
estudiar molt i tenir un missatge per dir, perquè si tu tens un missatge arriba un moment que sortirà, és a dir, sortirà per qualque banda. Però la continuïtat és el més important. Hem de seguir lluitant per obrir espais. I també un missatge, Pep, del nostre gènere, que ja deixem de fer de collos... Jo has quedat ser de txais, perquè... No, perquè també, és a dir...
Sí, bueno, jo crec que ho han dit tot. Perquè Epstein's a petita escala n'hi ha molt. Sí, per desgràcia.
He aprofitat se n'hi ha per tot. Hi ha molt de depredadors dins aquest món, evidentment, i les dones amb els gais tenim en comú que tenim molt d'assetjament. I clar, les dones i els gais que no hem entrat dins aquesta roda, sí que ens ho hem posat difícil. I si hi ha alguna cosa tan sucós com el poder per enmig, el poder...
Sí, hem perdut. Noelia, Antònia, moltíssimes gràcies. Gràcies. Fins que caigui el patriarcat davant de veres d'una punyetera vegada. Dia 8 de març, al carrer. Al carrer, l'indicació. No hi fallem.
No fallaré.
Tira, tira, tira pa'l dret, al que zamba, al que zamba. Tira, tira, tira pa'l dret, al que zamba, va.
Ile i foc! Destrució! Violència! Repressió!
Intolerància! Frustració! Resigna i gravi! Brava de rió!
Fins demà!
Fruix-te-es jo!