Gràcies.
L'altre dia que no acaba, carrerons sense sortida, no trobàvem les paraules, pensava que seria capaç, però el temps ens ha segrestat i ara camino sense ganes. Un altre somriure fals que surt de la pantalla, una lleia en blanqui negre i una foto sense cares, mentre ens van robant els anys i la bomba que no esclata, mig m'omplora i l'altra calla. Creu-te aquesta vida, tanca els ulls i torna a casa, no veus enlloc la sortida, només llums i aquesta barra, un altre olor per recordar.
Quan el cor et bategava i les nits no et tan llargues Creu-te el seu final, creu-te que qui la fa la paga Que per ells és important, sense tot falla l'engranatge
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Fins demà!
Bon dia i bona vida. Comença el programa matinal d'Ona Mediterrània, que vos acompanyarà fins les 11 a un programa produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània. Canal Cove, tot d'una, vos avançam. Quins seran els continguts que hem preparat per avui? Ara, però, saludam a tota sa gent que mos escolta d'esplà. Si no teniu...
ni ganes de fer-ne. Hi ha una terra on podeu anar. D'aquestes portes obertes veniu en esplac. Pousar una caravana a mig d'un cortó. Ampliar una caseta sense permís per fer-ho. I no passeu pena
Per qui són els veïnats, només són gent de tan veniu en esplac. No haureu de pagar impostos, ni aigo ni corrent. Vos enxufau la xarxa i a viure contents. Podreu tirar fent, fins qualsevol pinat. No pot ser més fàcil, veniu a
Voldreu polsar i alines, voldreu sembrar un or, gaudir de sa natura, cantant una cançó, que cada dia més s'encanta, perquè és molt bona de cantar. Si voleu saber com sona, veniu a Esplà.
Ànimos Parrec, el grup que hem escoltat el dimarts 11 de novembre de 2025. Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada a onamediterrania.cat i avui hem preparat un programa...
que tot donar vos oferirem una entrevista molt interessant amb un dels periodistes que durant més anys ha fet la tasca de fer la crònica de les Balears per la revista El Temps, en Miquel Payeras,
També a continuació escoltarem l'anàlisi que mos fa en Joan Mir de l'actualitat, repassarem les notícies, entrevistarem en Vicenç Vidal, diputat de Més, de Sumar Més en Madrid, també.
Entrevistarem Azahar Tortonda, secretària d'UGT d'Ensenyament a Serveis Públics de les Illes Balears i tancarem el programa amb el focus amb en Jaume Sastre avui. Avui no tenim en Joan Planes i avançam en Jaume Sastre, que li toca a dijous, però dijous va oferim un programa especial
Des dijous bo i, per tant, no tindrem col·laboradors. És el moment de començar el repàs a l'actualitat i ho feim, com cada dia, amb els titulars de Vila Web i de Diari de Balears.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat.
I Diari de Balears titulen La seva portada, el govern espanyol penalitzarà les Balears si el govern no limita el preu dels lloguers. També des de Diari de Balears, des de la portada, podeu accedir a dues entrevistes audiovisuals. Per un costat, en David Ginart, la Mallorca dels anys 30 era molt més plural del que s'ha explicat.
I tià Jordà, el circ bobé, és un circ de la terra. També destacam que Sant Llorenç continuarà sense tren, però tendrà el Museu del Ferrocarril. El diari de Balears també informa que el jutjat ordena l'arxivament de la causa oberta contra la batlessa de Falanitx per la denúncia...
d'un policia del municipi. I també destacam un reportatge. Club Dambol mata de jonc. Vuit equips, més presència femenina a la pista i compromís amb els valors positius. En clau internacional, el diari de Balears informa que la Copa 30 proposa un pacte per a la vida dels boscos, els oceans i la humanitat.
Sarkozy surt en llibertat després de només 20 dies a la presó i el Consell d'Estat francès confirma la inhabilitació de Marine Le Pen i la destitució com a regidora departamental. També destacam que son bonet Paul Movert s'acull a la directiva a Arus per reclamar tota la informació sobre el Megaparc d'Aena davant l'opacitat del batle.
També destacam que veïns protesten contra el mercat nadalanc de la faixina. És una decisió arbitrària que dinamita la convivència. I jornada Ciència i Tecnologia en femení a Mallorca, Menorca i Eivissa.
També destaca a Diari de Balears, denunciant l'aparició de propaganda xenòfoba i neonaci a Inca. I el PP claudica una vegada més davant l'extrema dreta i retira les referències a l'Agenda 2030 a la llei agrària. El PI demana crear una comissió per al retorn dels caps de bou de Costich a Mallorca i detecten tres drons sobre una central nuclear
També destaca el diari de Balears que, activistes lingüístics de tota Europa, es reuniran a Barcelona per a l'Assemblea General 2025 d'Ellen. Tots aquests titulars, tota aquesta informació, la trobeu a diaridebalears.cat.
M'anem ara a la coberta de Vila Web. Allà hi trobam, en primer lloc, la maniobra d'Amazon per a fixar el seu relat abans de compareixer a Madrid. No els deixarem respirar. Nova concentració per a la compareixença d'Amazon a les Corts. Tots els detalls de la declaració de Vila Plana, com va ser el dinar a Amazon i els dies posteriors...
És la informació que ofereix Vilaweb, que també ofereix una entrevista a José Antonio Zarzalejos, periodista basc que acaba de publicar La huella de Sánchez, un retrat duríssim del president espanyol. Catalunya és la gran preocupació que té Espanya, diu Zarzalejos, periodista també relacionat amb els serveis secrets espanyols.
Macron trasllada al govern d'Andorra que l'acord d'associació amb la UE haurà de ser aprovat per tots els parlaments i també destaca que el Consell d'Estat francès confirma la inhabilitació de l'EPN i la seva destitució com a consellera departamental. Finalment destacàvem una entrevista a la periodista de punt que va trencar el silenci pel tractament informatiu de la manifestació contra Carlos Mazón el 25 d'octubre.
Cèlia Cereso, que diu la redacció de punt hem patit maltractaments verbals i males formes. Tot això és el que destaca Vila Web. I ara retornem a la portada del diari de Balears perquè ja mos hi esperen també
una sèrie d'articles d'opinió destacats. Per exemple, el d'ana Pepa Ramis, titulat L'escola infantil de Vall de Mossa tanca, la vergonya d'un abandonament institucional. Joan Lledonet ens proposa l'article titulat L'ensenyament del català retrocedint encara.
Rafael Borràs, persistiran, persistirem, Polisario avançarà. Lila Tomàs, un batle progressista a Nova York. Joan Vicenç Lillo, l'oscillació del pèndol. Tot això ho trobeu a diaridebalears.cat. Vos en recomanem que continueu sempre connectats a diaridebalears com a millor manera.
no només d'estar al dia de les notícies, sinó també de conèixer-ne les seves claus. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bé i somriure. Vos hi esperam. El futur és ara. Un nou aplec de relats d'en Amant Nolem. Quatre relats de ciència-ficció mallorquina. El futur és ara. Disponible a les botigues habituals. Més informació a amantnolem.cat
Gràcies.
A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca som i decidim. Volem construir una majoria social amb la creació d'un estat propi pels mallorquins. Volem un moviment organitzat de la gent de Mallorca i treballar conjuntament. A l'Assemblea Sobiranista hi faltes tu. Festa sòcia.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Sents el batec? Arriba, Inca, la gran fira de Mallorca. Arriba el dijous bo. El 13 de novembre, la ciutat d'Inca batega amb més força que mai. Artesania, gastronomia, comerç, indústria, pagesia, motor, tradicions i costums ens donen la mà en novetats i propostes més actuals. Vine, Inca, i trobaràs de tot. Celebra el dijous bo amb nosaltres. Ajuntament d'Inca.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
El nostre convidat d'avui és historiador i periodista, és en Miquel Palleres. Miquel, moltíssimes gràcies per ser aquí. Un plaer també. Molt benvingut. Per ser invitació. Hem de parlar sobretot de periodisme i de tota una carrera que has desenvolupat aquí a Mallorca. Sento una mica un cronista de tota aquesta etapa, diguem, autonòmica pràcticament, no? Sí.
I, a més a més, des d'una talaia bastant privilegiada com ha estat el temps, també després de l'última hora, etcètera, em vaig sentir que em fa l'efecte que has tingut bastanta llibertat.
Total. He tingut una sort immensa, que moltes vegades encara ni jo mateix m'ho he acabat de creure, perquè jo vaig conèixer l'editor Eliseu Clement a través d'un amic comú, me'l va presentar, jo li vaig dir que sempre m'hagués agradat ser periodista, però perquè venia d'una família molt pobra i jo no vaig por estudiar periodisme. I diu, si t'agrada, podem fer la prova.
I encara. I dius, i això em apareix que el 87 o una cosa així, vaig provar, em queda temps perquè no, és el primer reportatge que vaig fer, i vaig començar col·laborant, tis cada dos anys me la va contratar, i fins ara, que ell ja està jubilat, i a mi me queden 11 mesos per jubilar-me. Uuuu, atenció.
No t'hi, sí. Miquel, tu sempre m'has fet unes quantes, vull dir, jugat els papers girats bastantes vegades, sempre quedes molt content del resultat. Com se fa una bona entrevista?
Coneixent aquí d'entrevistes i si no, documentant-te i tenint clar el que li vols demanar. Sempre he treballat que és terrible i si això a Fort Director i qualsevol me presenta, se'n va una seca, un redactor se'm va a fer una entrevista i diu...
d'un llibre. Me pot explicar de què va el llibre? Escolta, no faig l'entrevista per fer aquesta pregunta. Un entrevistador ha d'anar i ha de saber què és el que ha de demanar a l'entrevista. Quin és el problema? Que cada vegada aquesta ofició, com bé saps, s'acutraritza amb ànsies forçades, s'apaga malament i avui en dia...
És terrible, però clar, supos que hi ha moltes empreses que s'estimen més no exigir que pagar per tenir un bon. És tan trist com altres professions. Hi ha altres activitats econòmiques on el capital humà se menys té i d'una forma progressiva.
I això està passant en aquest ofici, segurament és el pitjor que està passant. I m'alegra que jo ja estic a fora i he tingut, però forçamentalment se m'ha respetat i se m'ha pagat suficientment bé com per viure raonablement bé. Cosa que avui en dia ser gent jove és impossible. Perquè evidentment una precarització del sector va en contra de la qualitat, és evident.
Va encoltar de la qualitat claríssimament, és a dir, els problemes d'internet, que si hi ha pàgines que fan no sé de què... El problema no és això, la tecnologia no està mai un problema, que hi hagi més o manco gent tampoc. El problema és que el director ha de decidir i ha de saber quin mitjà té en les mans, què és el que vol fer, i és igual que ho faci amb més o manco pàgines, si és un cas o un imprès, i sobretot has de pagar la feina ben feta perquè...
el que ofereix el producte és feina, és la feina ben feta, no és una altra cosa. Si tu mira't la premsa de Palma, de Balears en general, de principis dels anys 70, era molt precària en quant a que hi havia molt poc número de pàgines dels diaris, però en canvi,
i les redaccions eren molt curtes, però en canvi les feines estaven relativament ben pagades per en aquell moment i eren molt bones. És el mateix, tu no pots estar, què t'he de dir jo, no pots tenir una persona fent feina a la redacció i desconeixer, si fas informació política, desconeixes història política més recent de Balears, no pots.
I en canvi passa sovint això. Bé, ja ho hem començat a fer, però et volia demanar com un repàs en aquests gairebé 40 anys de periodisme que tu has viscut en primera línia, fins i tot diguem-ne que has participat formant periodistes a través del màster que vas fer en la universitat,
Què diries que caracteritza l'evolució d'aquest darrers trenta i pico d'any, 40 anys, de periodistes i de periodisme? Bàsicament que hi ha una gran diferència. Fa 40 anys els periodistes podien anar...
ja no hi vaig entrar en aquell moment però si quan jo vaig començar era molt fàcil anar a qualsevol banda no havies de passar filtres a part del petit detect hi havia molt de llots que cap a l'exterior matien la seva informació empreses mitjans institucions públiques en castellà però en canvi tu anaves a Mallorquí i
i tothom pel·lava en mallorquí. Ara és exactament a la inversa. Vas a certa institució pública i dius que utilitzen un català terriblement dolent, limitadíssim, i per què? Perquè quan t'hi vas te n'adones que parlen en castellà entre ells. I això passa a mitjans de comunicació i tot. És terrible. Això és un canvi que ha anat molt a pitjor.
L'altre, les empreses. Les empreses van tenir els anys 90, ara fa 30 anys, un moment d'una gran eclosió. Eren moments en què, si la gent que mos escolta ho va viure, quan perdis o menges els diaris havies de necessitar un carretó perquè duies dos milors de suplements. Jo em vaig fer de suplements per l'última hora.
i vaig participar en alguns altres i en vaig dirigir un hi havia suplement de tot, tothom feia si no editava i a quina edició més lutsosa més bona, els dominicals dels diaris més grossos eren meravellers de disseny això ja fa molt de temps que s'ha acabat i després hi havia poc periodistes o relativament poc periodistes i
tenien un accés molt fàcil a tothom, des dels polítics i fins i tot consells, cosa que ara has de passar per mil filtres, a veure que existeixis el Parlament, on hi vas el dimarts, el dia de plenari, i si te coneixen un poc tens més, saps, sent més fàcil, però ara molt més complicat, ja no pots anar a una associació empresarial, per exemple, jo he anat...
Un dia, no sé com, me van convidar i vaig anar per una cosa i me van convidar a entrar a una reunió de la associació d'hotelers, de la Federació Hotelera. Us recordo com una de les experiències més impactantes de la vida provocional, certament. Ara no, qui te deixa entrar a una reunió d'aquestes? En fi, és impossible.
Són tres canvis que han canviat molt, i això no té res a veure amb la tecnologia ni amb el format del producte, la feina, i això és el que més ha canviat el tipus de feina.
Com te sents més còmode? Perquè tu, sobretot, has practicat el periodisme escrit, però també has presentat el programa de televisió i has fet, ni que sigui, col·laboracions a la ràdio. Per tant, en què t'has trobat?
Jo m'és igual, jo se feina es se mateixa. Comunicar i ja està. Jo efectivament vaig a vegades a Tertúlies des de fa molts anys, he presentat un programa, he guionitzat i dirigit un altre programa de televisió, he participat en el guió d'un altre programa de televisió, he dirigit i guionitzat un altre programa de televisió i me sent realment... A mi m'és igual, és que...
És que jo, això de ser ultraespecialització no ho entres mai. Un periodista és un ofici que has de ser capaç de... S'ofici és el que deien els vells, els clàssics, anar, veure, escoltar i contaró. I ja està. I no té més secret. No té més secret. I això se pot fer qualsevol format.
a banda de Contaró també has opinat tens una columna a l'última hora i has fet bastant bastant en el diari de Balears bastant atents i has fet la part més analítica i la part d'opinió també com fas diguem com poses la frontera
perquè moltes vegades hi ha gent que li costa posar la frontera entre la seva opinió i la seva informació i sobretot a què aspires quan opines, aspires a transformar, a canviar
No, jo no he tingut mai el sentit de la transcendència, ni de guiar el poble, no som cap fart per ningú. Jo faig una feina i la intent fer el més honestament possible i per això jo cadascú fa el que vol, però jo tenir tantes entrades o tants retuits o com se digui, no m'interessa en el més mínim. Jo faig la feina i qui ha d'estar content és qui me paga realment a mi.
No fa molt malament, per què no tens el que era Twitter i ets perquè jo no opin, jo no crec que les meves opinions serveixen a ningú per res, ni m'interessi que qualcú l'interessi, m'entens? Jo faig un ofici, me guanyes evident això, tot el que de més jo, la majoria de les opinions de la gent que publica xarxes socials,
No m'interessen en lo més mínim, en lo més mínim. I a vegades compren que ningú l'interessin, seran meves, i si l'interessin m'arriba com si no l'interessin. Per tant, com ho faig? Quan he de fer un programa o escriure, pens que el que faig és com si ho hagués de veure, què t'he de dir, milers de persones. Una vegada fet...
he de ser conscient que segurament si l'ha vist o ha llegit o hauran estat molt poques. Això és així. I l'endemà d'haver escrit o ha fet una cosa te n'olvides, perquè tu no estàs... Una altra cosa és quan fas un llibre. Això ja és una altra cosa. Ja sí que no és la immediatesa de la feina. Ara, en quant a posar la frontera que deies,
Es que depèn molt, però hi ha gent que és periodista i és activista. Ara, en aquest moment, se vol contínuament. Hi ha gent que fa ofici per defensar en Sánchez i hi ha gent que fa ofici per atacar-lo i a lo besti. I no hi ha mesura, ni en una cosa ni en l'altra. Pots mirar la premsa de dretes i en Sánchez és un delinqüent.
No l'han imputat en res, però no, no, és un delinqüent i anirà a la presó. I per què ha d'anar a la presó si no l'han imputat en res? Però és igual, ningú ho demana, ningú ho explica. Si vas a l'altra banda, dos quarts de lo mateix. Tot és una conspiració. Home, tots els jutges són conspiratius. Pot ser que n'hi hagi qualgun, no dic que no, però en tots els merders que s'ha ficat al seu entorn, qualque cosa hi deu haver. Com a mínim, molt clar, no ho pareix.
I ara, jo, en el meu cas, jo tenc molt clar que les meves opinions són una cosa i una altra és intentar l'anàlisi. L'anàlisi és, a través del coneixement, valorar, calibrar el que està passant i intentar donar una visió d'una cosa que no sempre és encertada, naturalment, però... I sobretot, com a norma, no entrar mai en les desqualificacions personals, que...
Jo, quan un periodista entra a descalificar personalment d'un altre, crec que se l'hauria de despedir i no torna a fer feina mai més. Perquè no haig de feina. Ara, hi ha gent, toc conèixer amb algunes pàgines web que se dediquen a insultar perquè ets la seva...
essència repugnant, vull dir que els han patit i he tingut aquí de directors de delegació de govern, de delegació de govern, no de delegació d'un diari, però governamental en aquell moment, tothom sap a qui me refereix que són personatges de claveguera que...
Però aquest ofici té una cosa bona, i és que qualsevol pot fer aquest ofici, a la seva vegada, ara té un risc, i és que qualsevol pot fer aquest ofici, efectivament. Però ja t'he dit, però, bueno, tampoc té massa secrets, cadascú pot fer, i si ets honest, igual, opines o analises, què té més? Has notat pressió política... Com tothom, tothom. Tothom que està un poc per mig, quan tu bé saps, basta estar un poc per mig per notar
d'una manera o de l'altra, però sempre qualcú ho intenta.
Sí, jo he tingut dos episodis bastant tristes, ja fa temps d'això, però ja està, no val la pena ni recordar-ho. Quan parlàvem de la formació de periodistes, què creus que ha canviat a partir que aquesta operació d'Antonio Alemany, Mato, etc., creen...
aquesta universitat privada per formar periodistes aquí ha tingut impacte? Entendrà a la llarga? Sí, evidentment entén, entén perquè ja surten molt de periodistes de... vulguis que no jo trob que és una llestima que no surtin del que de Sant Brió que tu feies referència del que vas en la manera Sí, sí Qui va fallar aquí?
En aquell moment el màster, que dirigia en Jaume Sorada, era una cosa molt ben muntada i molt ben dotada econòmicament per GESA.
com que era un títol propi de la universitat, o te cercau a la vida o no hi havia... I clar, la quantitat de dones era considerable, se podria tenir a tothom que era qualcú a dins de l'univers mediàtic, tant a Catalunya com a l'espanyol, va passar per aquí.
i va passar per aquí per un número d'alumnes molt reduït i, a més, no fent classes, sinó anant-te a dinar, anant-te a sopar, berenant, en alguna ocasió fent-te una volta per pa amb els alumnes, com si fos un amic i xerrant. I això te dona una riquesa, una informació. Jo record, per exemple, com un alt càrrec de l'ocasal A3 Media, aleshores, Antena 3, que encara és...
però ara és un grup molt més gros, ens explicava com ell havia estat a Televisió Espanyola, era un programador, i com una famosa sèrie havia canviat radicalment l'opinió pública a Espanya sobre el divorci.
i aquesta sèrie se deia Anillos de Oro, que me pareix que era d'Aní Manuel Aries, que recordaven això, que anava d'una abogada, ella no recorda el nom de la triu, ell crec que sí que era d'Aní Manuel Aries, i eren abogats que se dediquen a això, a intentar...
que se poguessin alliberar d'homes maltratadors, que els controlaven els dobbers, bé, lo típic d'aquella època. I aquesta sèrie va canviar, crec que és l'any 78, el govern d'UCDE se deixa colar a través de l'àrea socialdemòcrata d'UCDE en la oposició de forma pactada contra la dreta, que es rabiava perquè s'acabava Espanya i se sent, com sempre, perquè se va aprovar el divorci. La llei del divorci.
I aquest home ho explicava, un petit comitè, però clar, és que és una informació que no s'adona mai en públic, i els al·lots van poder aconseguir aquesta informació, i explicava com abans era a prop dels 70, no sé record, però molt alt, el rebuig... En contra, sí...
Quan va acabar la sèrie s'havia invertit radicalment. Naturalment s'ha de dir que aleshores només hi havia una televisió que era espanyola i clar, tot allò que s'emetia tenia 20 milions o 15 milions, no, 20 milions de telespectadors.
recorda en Felipe González que s'ha convertit en un cínic que explicava que quan promovien la llei tot era això que Espanya s'acabava i una vegada aprovava la llei jo els havia de recordar que no era obligatòria que no era obligatòria divorxar-se sí, sí, és ben cert sempre passa això és un comportament clàssic de la dreta
política, econòmica, empresarial, social i sobretot, i sobretot, i sobretot religiosa espanyola. Davant qualsevol eixamplament de drets, s'acaba el món, s'acaba Espanya, ve el dimoni, s'obrin les tombes i la nit de mort vivents. I llavors, bé, a la vista està, no?
Clar, tu combines tota aquesta part de periodista, de cronista de la Mallorca actual amb la d'historiador. De fet, has fet bastantes obres de divulgació històrica, tampoc no hi podem entrar gaire, però te deman, ara ja des d'aquesta doble perspectiva,
l'evolució políticament de les Illes Balears autonòmiques. Perquè clar, tu de fet coneixies vermo i ment a favor de l'autonomia, etc. Llavors, te deman, era això? No.
Si tu, si jo sempre poso el mateix exemple, quan me convien a qualca banda, com ara aquí, o em vaig a qualca... que he anat alguna vegades a fer xerrades, l'autonomia se justificava per tres elements, bàsicament. Un i sobretot, la llengua i cultura. La llengua, sí, i cultura. Territori i el control del medi ambient, no? El territori incluenti economia, és a dir, turisme. Sí, sí, sí.
si qualcú té dubtes que miri fotos o miri de l'any 83 com estàvem i com estem. És que és tan senzill com això. En Alessandra Jaume impressiona d'un constituyente l'any 32, crec que era el 32 en un dels seus articles, deia alerta en l'autonomia política per Balears, no fos cosa que el caciquisme tingués una manera de... Tu canvia caciquisme per...
per corrupció, per hotelerisme i tens exactament això no hem avançat no, és que hem retrocedit moltíssim en tots tres aspectes moltíssim i hi ha una cosa que és clau i és des de l'any 83 que comença a funcionar el Parlament el mes de setembre següent en sessions regulars fins ara, que han passat 42 anys
No han tingut, les senyories aristocràtiques que molts governen, no han tingut temps de dedicar un sol plenari a debatre, a parlamentar, sobre el fenomen social més important que ha hagut en aquesta terra d'ençà de la conquesta fa 800 anys, que és la substitució demogràfica degut a la immigració.
No, no hi ha cap altre fenomen, ni guerres, ni invasions, ni la migració per les crisis quan s'emigrava, ni virus, ni pandèmies, ni epidèmies, ni res. Res ha estat d'un impacte tan brutal com aquest. 40 anys ni una paraula. I ara...
Com que en el Mongol se va referir a la sobrepoblació, ara, però ens, que cada vegada més igual, també s'hi suma. Ah, no és res, però, perquè en els fons no és res. I tenim sempre post també la mateixa dada, perquè s'entengui la importància. Si Balears fos un país independent, seria el segon del món
en creixement demogràfic dels darrers 40 anys darrere l'Índia, no? just darrere l'Índia que nosaltres amb un 85% o 84-85% de creixement i l'Índia amb un 94 una cosa així
tothom xerra de la bomba demogràfica índia i tota la premsa internacional de forma recurrent en parla i el drama social que fruit d'això se té perquè és una ràmora és un llastre enorme perquè el desenvolupament econòmic sigui se repartesqui amb una certa justícia social que no està passant allà és que aquí sí que hi havia més justícia social fa 20 anys que ara
I som a... tenim 200.000 persones més que fa 20 anys. Han crescut una animalada, això són recursos molt mancos, necessitats de tot tipus. I a canvi de què? Jo no crec que hi hagi ningú que honestament pugui dir que viu millor ara que l'any posem d'or mil cinc.
Sí, no, no. No, no ho crec. És que no ho crec. Bé, que el cuido ho va, però, excepte els hotelers, la resta, jo conec i tinc la família d'empresaris. No, no, no. No hi diuen millor. Jo no visc millor que l'any 2005. No crec que tu tampoc. No, no. I en lo dels euros m'ho van envoiar perquè ara ja no som ni capaços de fer... No, per fer... Però tenen sort de cobrar el mateix que el 2005, jo...
Ah, sí? Però és que a més, perquè hi tenen fills i això... I com poden comprar un pis? És impossible, és impossible. Però el cost de viure aquí...
això fàcilment s'ha multiplicat per 4 o per 5 comprar cada dissabte de la setmana els sous és obvi que no han crescut s'increment poblacionat te du com a conseqüència coses que eren aquí eren anecdòtiques amb ossos coses amb ossos sortien per diaris fa 20 anys una cosa havia passat qualque cosa ara és quotidià
Ara, cada dia, cada dia, cada dia, cada dia. Però és que podrien seguir fins a qualsevol tipus d'àmbit, a qualsevol àmbit. El que passa és que és allò de serrata que se va bullint a poc a poc. No tant a poc a poc, el nostre germà es bullint molt aviat, però és que a ningú li importa.
Miquel, encara me quedaven moltes qüestions i no t'han d'entendre, però tu has tractat amb tots els protagonistes de la política i de l'economia d'aquests darrers anys, no sé, compta amb quins t'han marcat més per...
Per lo bo, per lo dolent. L'he entrevistat tots els presidents. Per lo dolent supòs que em va usar. Ara també l'he entrevistat tots, mancó un. Ja te pots imaginar quin que li vaig demanar. Sí, sí, sí, tu dir-li en el seu. Encara estic esperant.
I gairebé sempre, en la secció aquesta, els altres, què vols que te digui? Intenten, tothom intenta fer el que pot i cadascú satisfent els seus. Uns ho aconsegueixen més i altres no pareix que ho aconsegueixin tant.
Però bé, l'excepció aquesta, la resta, bueno, estan dins la línia, ningú, això no és Catalunya, com tu bé saps, et gestionàs dia a dia i poca cosa més, si no han tingut ni sa voluntat cap d'enfrontar-se a les reptes que suposa
el fenomen de ser substitució demogràfica. Inclous Namunà aquí, eh? Tot i que no ha estat presidenta del govern. Sí, sí. Namunà és una persona... Ella, ara, se cita a ella perquè va fer referent i no hi quebren tots. Però ja era un exemple de la seva forma de ser tan...
com diria, encantadorament frivola. També va dir que tots els mallorins que tenim tenien dues cases i jo vaig anar a cercar i era el 4%. Va dir, és que ella en el seu món vivia així, bé, que hem de fer. I haurà de sejar-se darrere, però clar, tu també has viscut de molta prop,
la evolució és millor que anir-me polític, jo t'he de dir que jo particularment estic bastant preocupat del present i del futur, tu com has vist aquesta evolució? Jo a l'any 99 vaig publicar una anàlisi electoral quan tothom deia que ja s'havia acabat la dreta Balears i tal, jo vaig anar al Mirall, a la revista de l'obra cultural, vaig publicar
De fet, han anat publicant coses sobre estudis d'escomportament de vot. Sí, el 99. I un gran historiador, no fa molt de mes, que li vaig telefonar per fer un reportatge, tenies raó, i mira que, no és que sigui un visionari en absolut, és que l'únic que vaig fer en aquell cas és mirar el vot, des del que jo dic que ets autotonistes, sí,
regionalistes, insularistes, nacionalistes, el que vulgui dir, el vot autonista sobre el cens electoral, no sobre els vots a mesos, sinó sobre el cens electoral. Això t'ha permet entendre el grau de penetració de cada projecte polític dins del cot social, indistintament que voti més o mencogent. Per tant, per l'anàlisi, al llarg de temps, crec que és un bon instrument.
Allà advertia que el grau de penetració era del 83 en Sà, que havia començat l'autonomia, començava a ser perillosament baix per tenir esperances. Si ara ho compares, el 83 del 2023, està...
Un 15% i busques per cent el 83% i ara per davall del 8%, un 7, un 8 o un 109%. No ha baixat a la meitat però gairebé. El projecte autotonista en les seues diferents fórmules orgàniques i èxits o fracassos electorals que hagin pogut tenir, en el seu conjunt ha baixat no a la meitat però quasi a la meitat.
Això és terrible. I sobre aquestes dades és el que s'ha de jugar. Això explica per què el PCM se va convertint més i els seus missatges més d'esquerres que no com era abans, les tres potes equilibrades. Cada vegada és més complicat. És comprensible perquè cada vegada és més complicat i sobretot és més hostil, com bé saps, tot s'ambient.
i és possible que fa més anys el projecte vivís del virtuosisme dels lideratges i ara no tinguem líders tan virtuosos.
En política, el liderat és fonamental. Ara ja s'intenta crear la coalició mallorquinista. Per la banda, diguem-ne, dreta. Sí, però tu quan compares amb el Pi, quan neix el Pi, el 2012, que quedaven tres anys per les eleccions, tres anys, més de tres anys,
però tothom sabia qui era el líder que se presentaria, que era en Jaume Font. Tothom coneixia el líder tradicional del PSM, que era en Pere Sant Pol, tothom coneixia el líder de la dreta que va ser en Quinyelles durant tant d'anys, en Antic.
Jo me nec en això que el temps passat sempre va ser millor, no, no ho crec. Però sí que és cert que les maneres de liderar són diferents ara, són diferents, no se poden comparar. I jo crec que hi ha una cosa important, i és que quan el PSOE decideix
La estratègia aquí, a Balears, de pactar amb l'OM per accedir a Espó i no guanyar les eleccions a la dreta, crea, que és el que fa en Sánchez a tot Espanya ara, crea una forma de col·laboració, jo diria que quasi vasallatge també.
on els seus satèl·lits són això, satèl·lits i cada vegada se satel·lissen més. I s'han percebuts, segurament. Efectivament, i no tenen màrgies. I ells interiorissen que no hi ha cap possibilitat de fer res que no sigui això. I cada vegada és més clar. Per això, per exemple, durant els vuit anys d'esquerres no se va aconseguir respecte al mallorquinisme o l'autotonisme. L'autotonisme no va ser capaç de recuperar ni tan sols el decret
que havia fet el segon pacte de progrés... De comerç, de la llei de comerç. No, el decret per impulsar socialment el català que es va aprovar en el final del segon, el decret de comerç que és anterior. Però ni això es va recuperar. Això té a demostrar que la força...
Sí, sí, i un cert acompletament fruit de tot això que dius. D'acabar, darrere qüestió, què ha significat, clar, la revista El Temps, el setmanari, ara en paper mensual i en el mateix temps digital, etcètera, què ha significat El Temps per Mallorca, per Set Balears i per Països Catalans?
va començar sent un experiment de més de 40 anys ja està consolidat com una revista dins tots els problemes que hi ha quan tu coneixes de sobre per mantenir una publicació però és una és l'aventura d'una persona que és l'Eliseu Climent que va posar en marxa una cosa que ningú hi crea i que va funcionant més de 40 anys i segueix funcionant
I basant en un producte amb l'absoluta normalitat que a qualsevol país normal. Que no per a Sant Català has d'estar parlant sempre de lo mateix. I en el temps van fer, jo que t'he de dir, vaig fer un reportatge sobre un petit club que hi havia aquí molt famós.
I hi va a baixes. El record. Hi va a baixes, això. El Mustang Ranch. El Mustang Ranch, efectivament. I què t'he de dir? El tipus d'informació sempre ha estat oberta, igual, amb absoluta normalitat. Com qualsevol. Ara és molt habitual
Però en aquell temps no ho era gens. No ho era gens. Al contrari, tothom et veia un poc com un outsider i una gent molt rara. Però ara és l'habitual, afortunadament. Vinga, amb aquesta sensació que havíem de parlar de més coses, però també teníem un temps limitat. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a Ona Mediterrània mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada a onamediterrania.cat. És el moment de l'anàlisi. Hem escoltat aquesta entrevista que li fèiem a la plataforma audiovisual Vida, a Vida.cat. De fet, el prou recuperar aquest programa, com tots els altres, a través de Vida.cat.
I entrevista en el periodista Miquel Payeras. I ara és el moment, tenim aquí n'haig d'estudir ja en Joan Miri. Joan, molt bon dia. Bon dia. Joan, no sé si... Bé, no sé si vol destacar res de l'entrevista d'en Payeras i si no, on ha de parlar d'altres qüestions. Bé, home, n'ha dit una de grossa en el final, manco, quan jo l'he sentit i és...
que això de l'autoctonisme, que m'ha agradat l'expressió per aquesta manera d'agrupar, diguéssim, tot el que no són enemics del país, de la llengua i d'això, que ha baixat dels 15 en el 8%,
És significatiu i és una... Però hi fas càlcul damunt... Damunt, damunt, sense electoral. Això vol dir que dins, si hi ha un 50% de vots, de participació, aquesta quantitat ha de quedar doblada. Haurien passat dels 30 en els 15. Bé, és igual. El fet és que això coincideix amb la desaparició parlamentària
del PI, de l'espai d'Unió Mallorquina, per dir-ho de qualque manera, coincideix amb el que ja l'he dit, derrota o rendició de l'independentisme català,
Desprincipant m'hi refereix i la poca reacció queda davant d'això, que vol dir que ens acomodarem primer a un regionalisme i després ens acomodarem a una situació en què només s'eix dreta-esquerra com a diferenciador dels partits.
Bé, mira ho connectam amb l'article que publiques avui en el diari de Mallorca un article que et vera que els arguments dels quals ja els havíem comentat aquí la digestió del procés sí, però les causes que aquí algun analista barceloní destaca, entre les quals principalment eh
la desunió de l'independentisme institucional, per dir-ho d'alguna manera, aquells que tenen representació en el Parlament. Això diria que és el que produeix desànim dins l'electorat i dins la mobilització catalana que fa que...
Cada vegada hi hagi més poca gent a la manifestació de la diada i fa que els vots s'adigeixin més motivats per altres qüestions que per la qüestió...
ideològica de l'independentisme o el centralisme. La gent ara se mobiliza per altres coses, se mobiliza per... S'estat i fa molta feina amb aquest aspecte. Tota la feina que fa... S'estat a Catalunya té permissió des de fa 300 anys al Manco, si no 500, això, vull dir, fer desaparèixer Catalunya com a nació...
és a dir, no eliminaran els seus habitants però faran que se sentin una regió d'Espanya i això és la feina que té s'estat i que amb alt i baixos va fent dins això i connectant amb això que tu deies que ara bé, això hi ha enquestes
que també les enquestes ajuden a crear opinió, no només reflecteixen l'opinió, sinó que ajuden a crear-la. Ara les enquestes parlen que el gran tema, el gran repte i la gran preocupació és l'habitatge. I no puc oblidar...
entre parèntesis, crec que està augmentant molt la nostra audiència però en aquest cas no tant perquè ho fosem molt bé sinó perquè Catalunya Ràdio és inescoltable ara mateix ja i perquè està plena d'opinadors que opinen el dictat del PSOE i entre aquests hi havia una gran eufòria gran eufòria
Gran eufòria perquè les enquestes assenyalaven que la gran preocupació de la ciutadania era l'habitatge, la qual cosa no deixa de ser una paradoxa perquè que estiguis content que els teus ciutadans estiguin angoixats per l'habitatge demostra la mala persona que ets.
i sobretot l'espanyol tenen en compte que Nilla té dos missatges bàsics un és resoldre els problemes de Catalunya entre els quals supos que s'habitatges trens, rodalies i tot això però l'altre és la normalitat
És a dir, Catalunya és una regió normal d'Espanya, una autonomia normal, en la qual aquí està. Si se preocupa la gent per l'habitatge, és una gent igual que la de Valladolid, igual que la de Cordoba.
d'aquestes duim moltes pantalles d'avantatge i sabem que és incompatible ser una regió normal i resoldre els problemes. És a dir, Catalunya no resoldrà mai els seus problemes mentre sigui una regió d'Espanya, ja està.
és a dir, dos i dos són quatre Catalunya i Espanya conjuntament Catalunya i Espanya conjuntament això tenim la culpa nosaltres i ells van en pas han perdut el principal impuls modernitzador
que era que no hi ha res més revolucionari que el moviment independentista. No hi ha res més modern, més trencador. I aquesta puntal, aquesta palanca...
l'hem perduda i això que deies tu, això farà que la indústria, que la relació, que l'habitatge, que totes aquestes coses no vagin bé que podrien anar si sumar-se en l'entusiasme de crear-ho com a nació.
Efectivament. El Barça no ha anat mai millor que quan hi havia tot el moviment independentista en marxa. I al seu capdavant hi havia un independentista que era en la porta 1.0, en la porta 2.0 ja antes que era millor fer negocis que fer independència.
alerta que la normalitat també no torni també en el Barça de dir en guany sí que ja sabem el que passava en el final de la temporada quan començava en guany sí Bé, una darrera cosa d'aquesta cosa que hem anat parlant ara que no m'atreveixo a dir-li debat Dona de sí, eh?
No tenim... Avui ho pensava també en el teu article i en tot plegat. No tenim dret de fallir, no tenim dret a donar-ho per perdut, perquè jo justament, no sé per què, avui m'ha vengut...
la imatge d'en Francesc de Borja Moll fent aquell columna de foc en el diari anant aquí i allà editant llibres colant-los a la censura dient-los que són clàssics, etc. no tenint dret en el tros de fallir si ell en aquell moment tan toscús no ho va fer
No sé jo si tens raó amb això. A veure, jo crec que hi ha un moment a partir del qual sí...
els pobles tenen dret quan els seus líders els atreixen, quan la força, la correlació de forces és tan negativa, és com dir-li que l'Ucraïna no té dret a la rendició.
Bé, no ho sé si no té dret. Tots els pobles tenen dret a cansar-se de com si pujessin la pedrota dalt, quan no tenen motius d'esperança. I amb això, alerta, perquè és la línia que jo trobo molt, molt, molt criticable de l'editorial de Vilaveb.
L'habilitòria de Milabep diu no mos han de rendir han de continuar optimistes perquè els vuit arais d'Irlanda de la revolta
dels principis del segle XX, no recordo quin any era, després en la independència vàren ser proclamats, camarais de la patria i totes aquestes coses. Sí, però no et sabia aquesta. Això té una contrarèplica. Naumansort, per exemple, va guanyar totes les batalles que va fer contra els cristians. Ningú
li fa homenatges a aquestes batalles. Per què? Perquè el món musulmà va perdre la guerra, va guanyar batalles, però va perdre la guerra. En el moment en què nosaltres tinguem clar que la guerra no se pot guanyar i que està perduda, crec que tenim dret a intentar viure normalment
que la nostra família funcioni, que els nostres ingressos vagin i cobrar una bona jubilació. I, a més, fiat, comen el 39. No...
Ho entenc, ho entenc. No, no, no, però això no ho dic com a crítica en aquest optimisme. El que vull dir és que sí ens hem de fixar en la manera que això no passi. És a dir, què diuen? En el meu article ho trec. Què diuen? Que la divisió dels partits, els líders veneis que tenim, tot això aquí ens hem de posar per no acabar decepcionats i per continuar la lluita.
Aquí molts han de dir que hi ha, però no amb un optimisme així per no defallir, perquè no tenim dret a rendir molts, perquè no, no, no, no. El que diuen els castellans, a dir, rogando y que no humazo dando. Sí, i si pot ser però sense crear espectacles públics de divisió.
Perquè això sí que està demostrat que no serveix de res. Sí, espectacles públics i espectacles privats. I privats també, si podem evitar-los també. Però vaja, no, jo sempre... És vergonyós que a Catalunya els partits independentistes, que se diuen independentistes, s'odin a mort per una qüestió ideològica. Perquè alguns són de dretes i els altres són d'esquerres.
No crec ni que sigui per ideologia. En Bernat Joan m'ho va dir una vegada, diu a tots els països hi ha diversos partits independentistes, nacionalistes, que se distingeixen per grau de radicalitat, no perquè un sigui més de dreta i l'altre sigui més d'esquerres. I Catalunya és una normalitat vergonyosa en aquest aspecte. Però... Mira Espanya, eh?
Odis... Odis, si poguessin, tanquerien amb Pedro Sánchez i amb Pedro Sánchez, si pogués, també tanquerien amb Pedro Sánchez. Però la nació espanyola no perilla, perquè vagin això. La nació espanyola ha comptat amb el franquisme, ha comptat amb l'aliança popular d'en Fraga i ha comptat amb en Sánchez i amb en...
amb el PSOE en el poder. Vull dir, nosaltres hem de mirar més
patriòticament. Els espanyols això de sa pàtria ho tenen resolt en sus avions i el 12 d'octubre. Mira, ara me sap greu perquè t'haurem un moment per revisar sa actualitat, però abans d'analitzar sa actualitat d'aquí encara vull demanar-te una qüestió sobre...
que ha passat, és a dir, la ruptura de Junts o la significació de la ruptura de Junts amb el PSOE però després aquest moviment d'ahir d'Esquerra Republicana que no vaig entendre ara el revisarem
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cart.
Gràcies.
Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry. De la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants,
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornemire, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un car.
I ara sí, quan són ja les 9 i 10 minuts d'aquest 11 de novembre del 2025, vos revisam l'actualitat i ho feim. En el diari de Balears, el govern espanyol penalitzarà les Balears si el govern no limita el preu dels lloguers. És el titular principal a hores d'ara. També dues entrevistes, una en en Tià Jordà, el Sir Boves, un circ de la terra i un altre en en David Ginart. La Mallorca dels anys 30 era molt més plural del que s'ha explicat. Les podeu recuperar
a través de la portada diària de Balears. Una altra notícia. Sant Llorenç continuarà sense tren, però tendrà el Museu del Ferrocarril. El jutjat ordena l'arxivament de la causa oberta contra la batlesa de Falanitx per una denúncia d'un policia municipal.
i també el Consell d'Estat Francesc confirma la inhabilitació de Marine Le Pen i la destitució com a regidora departamental. Sarkozy surt en llibertat després de només 20 dies de presó i la COP30 proposa un pacte per la vida dels boscos, dels oceans i de la humanitat.
També destacarem que el PP claudica una vegada més davant l'extrema dreta i retira referències a l'Agenda 2030 a la llei agrària, que el PI demana crear una comissió per al retorn dels caps de bou de Costich a Mallorca. Parlàvem ahir amb Antoni Sales aquí a una Mediterrània i denuncien la pressió de propaganda xenòfobre i neonazi a Inca. També destacarem que han detectat tres drons sobre una central nuclear belga,
i que activistes lingüístics de tota Europa reuneixen a Barcelona per a l'Assemblea General 2025 d'ELEN, que és la xarxa d'entitats que defensen les llengües minoritzades. M'anem ara a escoltar els titulars del Majorcat Daily Bulletin.
que la seva informació més destacada diu Mallorca s'enfronta a una caiguda de turisme d'hivern alemany. Les protestes són un factor o es deu als preus i a l'economia? Es demanen des del Mallorca Daily Bulletin, que també diu
Balears s'enfronta a una multa si no limita els preus de lloguer mentre continuen pujant a Mallorca. El buit de la catedral de Palma brilla amb força avui era el dia i inaugurat oficialment el nou passeig marítim de Palma i a impuls el ferrocarril de Mallorca, diuen des del Mallorca Daily Bulletin. Anem ara a una altra...
periòdic, un altre diari del grup Serra. En aquest cas, última hora que informen el seu titular principal, Turespanya, diu que les protestes antiturístiques han calat a Alemanya i que el ministre extén ponts. Aquí hi ha un joc de paraules, eh?
demanen la llibertat dels detinguts en la macrooperació contra el narcotràfic, la festa del triplet, el Palma Futsal fa festa en la seva tercera copa intercontinental, i finalment per Forana.
arxiven la denúncia d'un policia contra la batlesa de Felenich. Diario de Mallorca proposa o titula en primer lloc Proens, veu bona predisposició en Puente per invertir les Balears. L'ha ric el pacient agraït i és que després de passar 82 dies a la UCI de zones pases per Covid, el britànic resident de Mallorca ha donat una màquina per salvar vides.
També destaquen que l'antiga estació de Son Carrió acull el nou museu del Ferrocarril. Déu-n'hi-do. Tot això ho analitzarem ara amb en Joan Mir, que continua aquí en els estudis d'Ona Mediterrània. Joan Mir, gràcies per continuar aquí.
Gràcies a vosaltres. Ràpidament, amb això, encara per tancar el debat aquest del Principat, de Catalunya, és a dir, per un costat tenim la ruptura, en fi, pronosticadíssima, anunciada, en fi, la vaig veure des del primer segon de Junts amb el PSOE,
que, com se demanava el diari de Balears ahir, esper que mostrin ara les actes de les reunions, aquestes famoses... No les veuràs tu. No, sí. No ho crec. I si no, que junt les filtrin, que és l'habitual, o un altre qui sigui, m'és igual, o un del PSOE...
De fet, no serà gens greu. Espanya no compleix, això ja ho sabem. No descobrirà res de nou. I la notícia que ha passat d'Esquerra Republicana...
que decideix ajornar el finançament, ha dit el mateix, davant un incompliment de la part espanyola, aquesta veiada jo crec que per impotència, no per mala voluntat, també, perquè no poden anar, però segons que fessin perdrien molt de vots,
que se'ls anirien desvotants contra Catalunya, que són cada i tots, el que passa és que tenien dues opcions. El rompre, com han fet Junts, o cercar una excusa i dir no, no, això no està madur, ho deixarem per l'any que ve, i això, aquesta és la realitat. Esquerra no pot a la guerra
dificultats sobrevengudes a l'hora de negociar que Catalunya, que el govern català recapti tots els impots perquè en Oriol Junqueras era el conseller d'Hisenda
abans del referèndum i en el referèndum i abans s'havien aprovat les lleis aquestes de la legalitat diguéssim les
de la futura legalitat, en les quals Catalunya, l'endemà de la proclamació d'independència, agafava totes les responsabilitats de recaptació d'impots, naturalment. Després, es va veure que Catalunya no estava preparada, no estava preparada perquè Núriol Junquera no s'havia cregut probablement mai que Catalunya...
arribar a la independència i, per tant, no havia fet els deures de preparar el sisent de catalana per la independència.
Per tant, coneix perfectament les dificultats que hi ha perquè Catalunya es faci responsable de tota la receptació i n'han sortit, com sempre, amb mentides i amb fugides endavant i excuses de malpacador. Però bàsicament queda't amb això.
Junts, davant d'un incompliment, va rompre, Esquerra, davant d'un incompliment, no ha volgut rompre i ha cercat una sortida. I ho allarga un poquet més. No, no ho allarga, ho deixa a t'infinitum. Amb això, Esquerra, que és el més important que havia impactat, si no romp ara, no romperà mai. D'aquí un any, ni d'aquí dos, ni d'aquí deu, ni d'aquí vint. Ja.
Mira, Joan, aprofitam i no sé si tenim cara. Ahir va ser el ministre Puente, el ministre de l'Esport espanyol, va estar per Mallorca, va inaugurar la reforma, diguem-ho així, del passeig marítim i pareix que ha fet promeses
en quant a la inversió en ferrocarril i en el mateix temps ahir se produïa aquesta notícia que a mi m'apareix
graciosa, sarcàstica, que senyor Aranys, que duen no sé quant d'any demanant el tren, els hi han fet el museu d'Esferró Carril a una estació. Bé, això el que ens indica és que el dèficit fiscal valerà un dels components del qual les inversions que
primera són pressupostades molt per davall del que se necessita i després una vegada pressupostades no se compleix, no se realitzen, no se duen a terme, el nivell de compliment és inferior al 70%, quan a Madrid sempre passa del 120, 130, 150% de lo pressupostat.
arriba un moment en què el drenatge econòmic de l'estat és tan evident, tan escandalós, que han de posar un parell de pagats, perquè no serà res més que això, un parell de pagats, aquí. I conca, hi ha una part d'inversió a les balears que...
Els convé fer-la, que són les inversions en els aeroports, perquè d'aquí entreven una dobberada a ena, d'això han anat dissimulant, dient no, no, si ja invertim, si ja invertim, teniu un dels aeroports més moderns d'Europa i tota aquesta història, però clar, és una inversió no a les baleades, sinó és una inversió a ena.
que amb això molts han tapat la boca i arriba un moment en què no s'ha pot aturar i han de donar quatre misèries com això dels trens com altres coses encara me'n record un conveni de carreteres que vam fer amb Canyelles perquè no fots l'única comunitat que votàs en contra de l'acord de finançament en divendres te donaran 5.000 milions de passetes per arreglar les carreteres de Mallorca
És a dir, que de tant en tant arriba que han de mullar una mica, han de mullar una mica. I aquesta vegada en Puente ha decidit mullar una mica.
El manco d'Hiró, dic, el manco d'Hiró. No, probablement, probablement ho faran, probablement faran, com sempre, almenys un 70%, almenys un 70% de l'opromes. Com a màxim, un 70% de l'opromes. Joan, no sé com vas de temps, però ara hem d'entrevistar en Vicent Vidal, si vols quedar encara. 10 minutes.
Idò, vinga, encara quedarem 10 minutes més i a veure si li vols fer cap pregunta. Som a Ona Mediterrània i tancam aquí aquest espai dedicat a l'anàlisi i tot d'una obrim l'entrevista que farem avui en el diputat a Madrid, en el diputat de Suma, Vicent Vidal.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània.
I guantos l'ucredos d'ellà
al vell mig de la plaça. La pleixatera pren paciència amb la consol que remueix regales, transgafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall. I amb les pares preguntant quants dies més té darrere.
Fins demà!
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som al Bon Dia i Bona Vida. Teníem prevista aquesta entrevista amb en Vicenç Vidal. De moment no ha estat possible contactar amb el diputat de Suma Més, però com que tenim aquí en Joan Mira encara, que no li deu haver queducat sora... Està suplent.
t'avui demanar, mira, justament una de les qüestions que aquesta setmana seran notici resulta que aquest divendres ja me pareix que li diuen Consell Polític de més per Mallorca per decidir si continuen amb aquesta aliança en sumar o si la rompen diguem
la direcció és clarament favorable a mantenir-la mantenir-la sí, sí en qüestió tàctica o econòmica i això com ho veus això Joan? la terna tensió
que sempre hi ha hagut d'ençà del PSM, després en sa excisió aquella de Santasa, m'apareix que se daia, que sempre és...
les aliances són la més identificativa d'un partit. És curiós, això, és curiós. Sí, sí. Si s'han de rompre per qualque cosa és el moment de fer un pacte amb un altre, que n'hi ha la meitat o una part que no ho suporten, perquè...
Perquè és la manera... Mentre no fas un pacte pots dir que ets d'esquerra, que ets comunista, que ets el que vulguis, però quan un partit pacta amb el PP no pot dir que ets comunista. L'Ondemada va pactat, per exemple. I amb això passa el mateix. És a dir, el PSM té una branca esquerrana...
i que sempre tendeix a eixamplar-se pel mateix cantó, diguéssim, abans el Partit Comunista, ara el Sumar, i això no és ni bo ni dolent, sinó que és simplement una manera d'explicitar allò que una bona part de la...
de la militància, pensa que, sobretot d'esquerres, i que pensa que la Unió fa la força i que, per tant, convé entendre-se amb els partits afins, similars, que ser...
que n'hi ha una part del partit que considera que no són aquests, n'hi ha, jo què sé, que s'estimaria més, va pactar amb Maria Antònia Monà que en el Partit Comunista. Bé, per això no va passar, perquè la majoria del partit tenia aquest altre...
pensar això no ho he dit de vegades Esquerra Republicana va néixer d'un pacte d'un pacte que no una part de la militància no va acceptar i a partir d'aquí han començat a tenir ha vengut la dificultat del PSM cada vegada que s'ha plantejat pactar perquè se pacta amb un partit que no és idèntic a ells i llavors n'hi ha uns
que s'afitzen en les diferències i diuen, no, amb aquest no podem pactar mai per aquesta diferència i n'hi ha altres que s'afitzen en les afinitats i diuen, no, no, mos hem d'entendre amb aquests perquè amb aquests no creixerem, no podem posar un diputat a Madrid no podem posar aquestes coses i això és l'eterna disputa que hi ha dins els partits que són nacionalistes i d'esquerres
Joan, tenim ja en Vicenç Vidal. Fantàstic, bon dia. Gràcies. Vicenç Vidal, que acaba d'aterrar a Madrid, m'apareix. Vicenç, bon dia. Bon dia, literalment cap de sortir de la vida ara mateix.
Vicenç, ets a Madrid per participar, suposa, en comissions i en plenaris. Una de les qüestions que heu de debatre és la perillongació de la gratuïtat del transport públic, no? Sí, va ser una setmana que va presentar Juanjo Ferrer, que és senador per a Ibiza, d'ara més.
i és una setmana que en el Senat va prosperar. Estem amb aquesta lògica, a vegades, frontista, que permet que les manes que presentàvem diputats o senadors, que no estem en tot el que no majoritaris, uns provés a contrari i s'altre, l'aprovem. Per tant, en el Senat s'ha aprovat la solidaritat pel 2026 i ara, dijous, l'aprovarem, esperàvem en el Congrés, sense llei de mobilitat sostenible. Per tant, aquesta llei
tindrà dues coses molt positives per seguir els balers. Una és mena que nosaltres ja vam introduir, que permetrà que hi hagi d'haver un mecanisme de finançament específic per la mobilitat de seguir els balers, és a dir, que per allà hi ha d'haver un conveni de mobilitat, un conveni de trens, per com us entenguem. I l'altra és mena positiva que s'ha traduït és que la secretaritat pel 2026 està garantida. Per tant, esperem ara que aquest dijous se produeixin les votacions,
i que els partits donen suport en aquesta llei, tot i que també s'han introduït coses molt negatives, com la problemació de l'energia nuclear per part dels partits populars durant deu anys més.
I mira, justament que parlem de transports, ahir teníem la visita a Mallorca del ministre Puente, del ministre de transports, que va inaugurar el passeig marítim i va prometre unes inversions
en tren i de moment avui fèiem un pat de broma i tot de moment a Sant Llorenç no ha arribat el tren però han posat un museu del Ferrocarril no?
amb tot el meu carinyo a la gent del museu de Favocarril. Sí, no, no, està molt bé, però vaja. Evidentment, però crec que el tema exterior és que el Partit Popular i el Partit Socialista se passen a recordar que sempre ens ha fet unes conveni ferroviàri. Nosaltres ens va demanar col·laboració per part de la presidenta Proens,
que fessin pressió a Madrid. Nosaltres vam fer aquesta pressió, per això està seguint a moltes vegades sostenibles. A més a més, vam fer una reunió amb el senyor Puente. Soltes nostres, quan vam veure que no hi havia projectes i que el Partit Popular sols apostava la línia cap a Junts Major Campos. Per tant, nosaltres vam venir al Ministeri, que hi havia la línia d'acenda i abans, que ja estan molt més avançada.
Una línia que ja s'han esclopiat les terres, ja s'ha fet la plataforma, hi ha un generari conegut, ja tenim els trens que hi podrien circular. Per tant, aquest projecte és molt més econòmic i ja està molt més reivindicat socialment de fa molts anys. És la connexió de la poble al Cudi, que acabaria també aquest eix tan important, que també està molt més avançat, i el Partit Popular, només ens hi parlava en el Ministeri, que és eix de lluny major Campos.
Per tant, nosaltres hem seguit reivindicant la mobilitat des de l'avant, que crec que és una col·laboració que s'ha abandonat ni per el Ministeri ni per la venda. Vicenç, una qüestió sobre les inversions que vas aconseguint per la cultura en aquest cas. Explica-nos, per un costat, era notícia que...
s'havien aconseguit 20.000 euros per el festival MoBoFest i també s'ha parlat d'alguns recursos per a entitats culturals. Com està aquesta qüestió? Fins a quin punt està fermada? I de quines xifres parlant, si ja se sap?
Sí, bàsicament les entitats culturals que han donat més suport o que han aconseguit més suport durant més temps ha estat l'Obra Cultural de Balear durant aquests anys, tant en el Senat, han aconseguit finançament, com tots aquests anys que va estar aquí a Madrid han aconseguit que acaben d'aquí finançament.
Tothom vindrà a conèixer que l'Obre Cultural és una entitat de referència en el país i, per tant, a tenir tot el nostre suport. L'any hem traduït els Jogues de Millarca per la Llengua, que són ajudes importants, els Jogues han guanyat uns 30.000 euros de suport i ara també hem aconseguit
entitats com l'Axima Ciutat o Casa Planes van tenir també suport i ara de l'hi ha aconseguit estar per Samoa i que són projectes molt interessants, projectes molt concrets
que projectes en la cultura, en la creixent l'associació cultural de la nostra illa i, per tant, en això hem aconseguit que el Ministeri li doni suport. Crec que és una feina constant que tenim, de suport a entitats que estan fent projectes, però, desgraciadament, també, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraciadament, desgraci
Costa molt tota aquesta negociació o hi ha amb el ministre actual una certa comprensió? Per exemple, amb els temes de llengua hi ha una comprensió clara perquè és evident que en el procés d'un govern un paper de vots que estem patint a les lligues valenciàres o un paper de vots que està governant en els païs valenciàres a les coses que fan damunt la llengua
és coneguda aquí a Madrid i per tant sí que hi ha una comprensió. Després hem d'explicar que els projectes culturals de les Illes a vegades no tenen el suport institucional que s'ha mereixit, però és un gran desconeixement a vegades que tenen que a Mallorca hi ha una gran diversitat d'execs culturals, un gran projecte i que han de ser coneguts. A vegades m'ho falta aquesta projecció perquè realment ara mateix, per exemple, la escena teatral a Barcelona està...
contra l'art de Mallorquins, per dir-ho d'alguna manera, s'ho permeten, s'expressió, i de vegades no en traiem prou pit i orgull de l'espacitat cultural que tenim els dies de l'est.
Darrera qüestió, Vicenç, en parlàvem la setmana passada d'aquesta idea d'incloure el monument de la faixina en el catàleg de monuments franquistes a retirar de l'espai públic. Hi ha novetats? Com està aquesta qüestió?
Seguim en feina, ens hem posat en contacte amb el Ministeri de Memòria. Hem dit que aquesta és una petició formal, hem començat amb ells, i esperant que, evidentment, ells han... L'únic que sí que coneixien, evidentment, és el monument, que ha estat moltes anys que no coneguéssim la faixina, que li diguin a temes de memòria, perquè, evidentment, és un monument per dimensions i per el que implica conegut per tots els exteriors. Per tant, creiem que hi ha possibilitats reals que siguin clars,
i que sigui següent de passa perquè la faixina caigui. Hem de dir que se va resignificar en el seu moment, passa una passa significativa, que crec que la segona veient millora, però evidentment les víctimes, i quan tu parles en temps, per exemple, que la patida a la desbandada, te diuen que això no basta, que evidentment la faixina de caure.
i continuen resseguint totes aquestes informacions Vicent Vidal, gràcies per atendre'n molts jo a peu d'avió, quasi quasi, moltíssimes gràcies si han anat a renau de Saranfar, passant el que té directe, moltes gràcies gràcies, bon dia gràcies a en Vicent Vidal, diputat de Suma Més
per les Illes Balears a Madrid. També recordar-vos aquesta qüestió que comentàvem amb en Joan Mir i és que aquest divendres a Consell Polític de Més per Mallorca, el Gaida, allà se decidirà si s'ha de continuar aquesta aliança en sumar o si Vicent Vidal ha de quedar alliberat de
d'aquesta càrrega i podrà negociar, podrà tenir sermanes lliures per negociar totes aquestes qüestions que ara parlàvem a partir del seu vot propi i no a partir del vot dins un grup. Per tant, una votació important.
Hem entrevistat en Vicenç Vidal, també entrevistarem tot d'una Anna Azar Tortonda, secretària d'UGT Ensenyament i Serveis Públics de les Illes Balears. A partir d'aproximadament les 10, vos farem un repàs encara,
l'actualitat a través dels nous titulars que ens ofereixin Diari de Balears i altres mitjans i atenció perquè a les deu i mitja avui canviem els focus normalment des dimarts tenim en Joan Planes però hem fet un canvi i avui tindrem en Jaume Sastre amb ell parlarem com a mínim segur de la conferència que va fer l'altre dia la penya barcelanista Estamarells de fa de nit
i que em va resultar una conferència molt seguida, molt d'èxit. Ens posem ja en clau entrevista. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular.
A Bon dia i bona vida, començant l'entrevista.
I el bon dia i bona vida, dona mediterrània. El que vos anunciàvem, ara és el moment de parlar d'ensenyament i fer-ho amb Azhar Tortonda, que és la secretària d'ensenyament d'UGT. Azhar, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
En primer lloc, bé, volen parlar que, gràcies justament a les gestions de l'UGT, heu aconseguit que s'aconsellaria que un plesgui s'acord per retornar el 2,9% retallat al professorat de la concertada. És una qüestió que s'ha allargat moltíssim. Per tant, Azar, en primer lloc, t'ha demanat que mos expliquis de què va aquesta qüestió. És a dir...
Aquest retall se va produir, crec, en temps de pandèmia, no és així? Exacte. Mireu, el 2020 es va retallar el 2% del complement autonòmic. Era el mateix que havien de pujar els salaris per l'augment salarial estatal, que s'havia aprovat per sindicats majoritaris a la Mesa de Funció Pública Estatal, i aquí a la Comunitat Autònoma,
Es va pujar, efectivament, el salari, però es va reduir el complement autonòmic amb la mateixa proporció, aquest 2%. Això va passar també en el 2021 amb un 0,9%. I aquesta és la retallada que suma el 2,9%. Aleshores, la UGT Serveis Públics el que va fer és denunciar això en un procediment contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia...
I quina era la peculiaritat de la nostra demanda era que nosaltres vàrem, diguéssim, recurrir els acords del Consell de Govern que donaven cobertura a totes les retallades que s'havien efectuat d'aquest 2,9. No només era una demanda que se centrava en els funcionaris, sinó que donava abastament a tots aquells treballadors i treballadores afectats per aquests acords del Consell de Govern.
I aquí és on està la clau per la qual hem pogut fer extensiva la retornada de les retallades també als treballadors i treballadores docents de la concertada.
I és el que ahir vam citar amb el conseller, de manera que avui se celebra la Mesa, dia 11 de novembre, per allà establir els detalls de la calendarització i el retorn d'aquestes quantitats amb la resta d'organitzacions sindicals i la patronal de la Mesa.
Perquè, Zahar, justament te volia demanar per això. Sembla que el govern assumeix que ha de complir aquest acord i aquesta sentència, però en el mateix temps s'ha allargat una mica, no? Quin és el calendari que preveus?
Bé, nosaltres encara el calendari no el tenim, és avui a les onze i mitja quan tindrem tota aquesta informació i després us la podrem traslladar una vegada acabi aquesta mesa, però de moment no tenim aquestes dades. Estem esperant la proposta de la conselleria.
Ara s'ha tallat, crec? Sí, no, t'ha tallat perquè no t'escoltava. No, no, no, simplement t'ho demanava quins terminis consideraríeu acceptables o aneu sense cap tipus de predeterminació, per dir-ho de qualque manera.
Bé, a nosaltres ens agradaria que els terminis de retorn fossin en el 2026, màxim 2027, però sí que ens agradaria que fos equiparable un poc aquest retorn al nivell també de la pública, no? Això seria el desitjable per la nostra part.
I parlant d'això justament, quins són ara mateix els reptes de l'ensenyament concertat, entenc dels treballadors de l'ensenyament concertat, per arribar a aquesta desitjada equiparació?
Bé, això és una cosa que ara hem d'entrar a debatir, perquè enguany s'ha de negociar el decret de concert, i per tant s'ha de demanar, intentar demanar que tot sigui de manera el més equiparat possible amb les retribucions de la resta del sistema de l'ensenyament públic.
I des de UGT quins plantejaments feis per arribar a aconseguir aquesta equiparació?
Pràcticament que els complements que avui per avui s'estan cobrant a la pública i a la concertada s'intenten equiparar el màxim possible. Perquè va, Azar, aquesta victòria demostra-se importància d'estar organitzats, d'estar sindicats i de fer feina conjuntament.
Exacte, nosaltres estem molt contents perquè se demostra que la nostra feina, la feina de l'AUCT és rigorosa, és una feina de lluita constant, ben organitzada amb uns serveis jurídics potents i que allà on estem intentem fer el millor per a les treballadores i els treballadors, en aquest cas de l'ensenyament. Idò, Azar, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània. Gràcies a vosaltres, moltes gràcies. Gràcies, bon dia. Gràcies, adeu.
Som a Ona Mediterrània, ara tot d'una, vos oferirem una entrevista a una escriptora que torna a estar d'actualitat perquè acaba de guanyar el premi Proa de novel·la.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Den Distri, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Benvinguts al nostre programa Batecs de Mots. Avui tenim entre nosaltres Nanúria Cadones. Benvinguda. Moltes gràcies, bon dia. Nanúria va néixer l'any 1970 a Barcelona. De ben jove va fundar l'organització independentista Maulets.
Va estudiar Història, a Barcelona també, i va treballar de traductora. Al cap d'un temps s'ha tallat a la ciutat de València i allà va treballar per la revista El Temps, per acció cultural del país valencià i a la llibreria 3 i 4. I actualment també col·labora amb el Vilaüeb. En relació a la seva obra, ha conreat sobretot prosa.
La seva primera obra va ser Cartes de la presó i fa referència a la correspondència que va mantenir amb familiars i amics durant el seu empresonament perquè va ser acusada d'haver participat en un atemptat frustrat de terra lliure. El fet és que després de ser jutjada i condemnada a uns anys de presó va ser assolta d'haver-hi participat.
També va publicar Memòries de presó, on relata la seva experiència en diversos centres. I després ha conreates el relat breu, també. Az, són 26 contes d'aventures i desventures, i l'últim és Carniossos, que acaba de publicar recentment. Entre les novel·les destaquen El cel de les oques, Tota la veritat, Secundaris i Temps obert.
També té una guia lúdica sobre el País Valencià, se diu Vina al Sud. Ha participat també en diversos llibres col·lectius. Per exemple, Elles també maten, Barcelona viatge a la perifèria criminal, o La cervesa de la Jaismic.
un gintònic que en Doni Aguiu, que tots coneixerà perquè és un personatge de ficció que va inventant en Mari Antoni Aldivert, Natura i darrerament reneix del fang amb motiu de la riuada que va afectar Paiporta i els pobles del Baltant el 29 d'octubre.
Avui estem aquí per parlar de Tiberi i César. Bé, són una espècie de biografia d'unes característiques especials i de biografies n'ha publicat d'altres. Hi ha l'Ovidi, sobre l'autor i cantautor Ovidi Molló, el Banquer, sobre Joan Marc, i Guillem, sobre l'assassinat de Guillem Magulló. Benvinguda, Núria. Moltes gràcies. Estic molt contenta de poder-te tenir entre nosaltres. Gràcies, és un goig, la veritat. I gràcies per convidar-me.
Bé, avui estem aquí per parlar de la teva obra, Tiberi César. I la primera pregunta, que és allò que més xoca de sa lectura des del meu punt de vista, és que tu cites que hi ha una vintena d'historiadors polítics i poetes de l'època, des de Virgili fins a Suetoni, els cites, que són els que de qualque manera per episodis tan
condicionats a la teva escritura, no? I jo, la meva pregunta, que era la que me passava a mi, no t'has sentit temptada en alguna ocasió d'enveirar-te i posar-te fantasies ja sobre coses que no havien llegit d'aquests historiadors i poetes?
He intentat fer el contrari, justament, perquè he intentat que... És una novel·la, no és un llibre d'història, per tant hi ha tot aquest element d'imaginació, les escenes per poder-les escriure me les he hagut d'imaginar, però he intentat sempre senyir-me el màxim possible
el que coneixem de la realitat d'aquella època. De tal manera que la major part dels fets o de les diferents escenes que va confeccionar la novel·la, la majoria són coses que van succeir pel que sabem.
He intentat també captar al màxim possible la mentalitat d'aquelles persones per donar-los entitat, per no tenir la sensació, quan ho llegissim després, de veure-hi persones disfressades de romans. I aleshores, l'esforç que he fet, o una de les diàries que tenia a l'hora d'escriure aquesta novel·la, era sobretot...
no intentar posar-hi més pa que formatge. Per exemple, quan començaves a tenir la dèria, perquè vaig estar força anys amb aquesta dèria, doncs això que els hi dius a les amigues, no? Què fas, no sé què, doncs una novel·la de romans, no? Però de romans, de Roma. Dic, sí, de romans, de Roma, d'aquella Roma. I llavors una de les coses que a vegades passava després, que em deien, nena, no? Roma, no? Vinga, l'orgia, vinga, baix...
I jo els deia, d'això n'hi haurà poc, perquè això de vegades, no dic que no passés, ja passava, però de vegades parla més de nosaltres, és a dir, de la imatge que nosaltres tenim de Roma, o que ens hem anat confeccionant de Roma, que no pas d'ella mateixa. I aleshores he intentat prescindir de tota aquesta parafernàlia de gladiadors amb bolis i d'això...
i centrar-me més a intentar aproximar-me una mica a la realitat. Bé, tu és professora d'història. No, no, vaig estudiar història, però no soc professora d'història. No, no, no, em dedico a escriure només, però clar, no és un... És a dir, ni és una biografia, tot i que és una novel·la que explica la vida d'en Tiberi, tampoc és un llibre a l'història, però sí que he intentat...
que no hi hagués gaire mentides. Molt bé. Però per començar has triat una cita de tàcit. Sí. I ve a dir una cosa així com que darrere sa pau sa maga
Molta de destrucció. Què volies dir amb això? Perquè vàres triar aquesta cita. Sí, perquè quan la vaig llegir vaig dir que és exactament això dit de la millor manera possible per un historiador de l'època, un cronista de l'època.
Jo segueixo la vida del segon emperador, de Tiberi, i en realitat un protagonista de l'obra és Roma, és com una visió panoràmica de la Roma del que nosaltres anomenem el segle I abans de la nostra era o de la nostra era, aquest moment. Ells ho deien d'una altra manera, evidentment, perquè no ho comptaven com ho comptem nosaltres.
però de la Roma d'aquell moment, de la grandesa que era Roma, perquè jo admiro de manera força incondicional aquella civilització i el que ens ha aportat, el que encara d'ella encara som. Però aquesta admiració...
no pot obviar la realitat més crua i més dura, que és que aquells magnífics edificis de marbre o aquells magnífics edificis de paraules que ens arriben ara amb els versos d'Ovidi o els discursos d'en Cicero, es van alçar sobre la destrucció, sobre l'assassinat en massa, sobre l'espuliació, el robatori i l'esclavitud.
I això també és Roma. Totes dues no es pot destriar una cosa de l'altra. Per deixar clar d'entrada, sí, sí, l'admiració, però aquesta situació de Tassi t'explica que tu dius que això és una gran batalla, però potser resulta que ha estat una massacre. Tu dius que això és la pau, però potser ja no hi queda ningú viu.
En aquest sentit, una de les coses que de tot d'una veus és que la història de Tiberi està tenida d'escenes vinculades a la feina de poder, amotinament de soldats, traïcions, venjances... Era això que ho volies transmetre, és a dir, veure de prop la perfecció del poder. És un dels...
Un dels motors, no es pot dir perquè no hi havia motors, però una de les energies que impulsen la novel·la, diguem-ne, o un dels eixos, un dels fils que la travessen, és justament aquest, és parlar del poder. I en aquest sentit, la figura de Tiberi pot ser una representació també de les contradiccions del poder. Jo em centro bàsicament en la...
l'aristocràcia romana, la majoria de la gent de Roma hi surt molt poc en aquesta novel·la. Hi ha alguna pinzellada perquè també vaig voler dir, escolteu, que la majoria són uns altres. Però em centro sobretot en l'aristocràcia i en les lluites de poder dins de la família Júlia Clàudia. I clar, són les lluites de poder
dins d'una branca de la família, els Julis i els Claudis, batallen entre ells per veure amb qui puja. Els Julis i els Claudis batallen entre ells per veure quina de les dues branques s'imposa l'altra. A més a més, tots junts batallen contra la resta d'històcrates per mantenir el poder. I a més a més, tots ells batallen contra els pobles...
els quals intenten sotmetre per mantenir el seu sistema de vida, que està fonamentat en l'expuliació sistemàtica. És una lluita contínua. Hi ha aquest afany de poder que els mou a tots i a totes.
perquè a elles també, i al mateix temps també hi ha com aquesta lluita et pot acabar no destruint, però sí deformant. O fins i tot quan l'has assolit el poder, llavors tens aquesta por de perdre'l.
i veus traïdors per tot arreu. És un batec continu i un patiment continu, i ells vivien així, i és una de les coses que mostra aquesta novel·la. I pel que m'he informat, Tiberi va ser un dirigent bastant moderat a les seves actuacions. Perquè t'has fixat justament en ell i no, per exemple, en Calígoda, en Heró, que eren encara més batalladors i més...
Bueno, ell era un senyor general, eh? Però a mi el Tiberi em va cridar l'atenció sobretot per això, perquè no li cridava l'atenció a ningú. No. És un personatge que, clar, ell agafa el sistema polític, hereta el sistema polític que havia ideat August, que és un element polític brillant, i ell fa la tasca més ingrata, en realitat, menys brillant, que és la consolidació.
sense la qual pot ser que la gran llue brillant d'August s'hagués acabat a somnicolant. Però no és una tasca que llueixi. És imprescindible, però no llueix. D'una altra banda, en Tiberi era un personatge mújol, entonsolat, d'un caràcter difícil, amb poca...
poc do de gent, no queia bé, era inquietant. Aleshores, ha passat a la història amb aquest enigma el cim. De fet, se n'ha escrit Gregorio Marañón mateix, li va dedicar tot un volum per intentar trobar quin era l'enigma del Tiberi, la història de un ressentiment. I al final deia que la culpa de tot era la mare, sempre que va anar a petar.
una mica al mateix lloc. M'intrigava molt aquest personatge difícil d'entendre. I realment de vegades els personatges difícils d'entendre, segons com no passa sempre, però en aquest cas passa, són molt interessants. I ell precisament ho era. I després hi va caure al cim tot un seguit de llufes que...
que ja li penjaven en el seu moment, perquè el rumor i la mentida és una arma política que no ens hem inventat nosaltres. Els romans eren especialistes a fer córrer les mentides més estrafolàries, més exagerades,
per anar contra un rival polític. I en aquest cas, en el cas del Tiberi, doncs, totes aquestes bascantamentes van quedar recollides en el llibre que li va dedicar en Suatòli, que és un cronista romà que va escriure alguns anys posteriors, va escriure les vides dels 12 Cèsars, i en el Tiberi, doncs, balla de tots colors. Ah, sí.
I aleshores la imatge que ens ha arribat passats 2.000 anys d'en Tiberi és la imatge d'un pervertit, degenerat, assassí... Bé, jo no he dit que no fos assassí, no? Però totes aquestes perversions que li van abocar damunt eren fruit d'aquest...
d'aquest recollir les xofarderies generals, posar-les per escrit, i que passats 2.000 anys les continuen donant per bones. I aleshores això en el seu moment em va revoltar una mica, com un rumor pot perviure durant 2.000 anys,
travessar els segles i continuar associant el nom d'un individu, d'un emperador, a una sèrie d'etiquetes que li van posar a sobre i que potser no se les mereixia. Potser en mereixia d'altres, ja m'ha dit que fos un angelet bufador ni de bon tros, però no correspon a aquestes... Tantes maldats. Un altre tipus de maldats.
Bé, tu abans ho has dit, t'has fixat molt en el modus vivendi de ses elits, no? De sa família August. I una de ses coses que m'ha sorprès, no gaire, però que era ell qui decidia els casaments, supost que per un interès polític, no?
Però jo he tingut la sensació que les dones eren més importants d'allò que en principi pareixia, perquè, clar, elles per la decisió sobre el seu matrimoni no en tenia, era el gust que li deia amb qui s'havia de casar. Però després, pensant, clar, te fixes amb el personatge de Gripina i dius, si no hagués tingut un disgust amb Antiberi, per aventura, no s'hauria estingit de sa casa Claudi.
Li va quedar un fill que després va ser l'emperador Calígula, però per això els va encarregar.
S'ho s'han de carregar a tots. Però és que, per sort, els historiadors fan la seva feina. I ja fa força temps que hi ha molts treballs que mostren fins a quin punt, malgrat que vivien en una societat absolutament patriarcal i no tenien la veu política, les dones,
però mostren fins a quin punt les dones de les classes dominants exercien el poder i fins a quin punt eren també peces
del joc polític. Eren influents d'una altra manera, no? Sí, sí, però de vegades de manera molt clara. És clara. Sí, sí, aquí, vull dir, a la novel·la, per exemple, hi surt esmentada Fúlvia, que va ser dona del Marc Antoni, i va ser ella que li va reclutar l'exèrcit, no? Vull dir que era una dona, més tenia fama de... Clar, terrible, perquè era una dona, no? I fa les mateixes coses que feu vosaltres, però quan es fa ell...
O la mateixa Gripina, la que surt a la novel·la, que és una de les grans enemigues de Tiberi. Per ser una gran amiga de Tiberi has de tenir un pes polític, perquè si no, ni comptaria amb tu. Però Tiberi, és a dir, el que ja és l'emperador, la considera un perill i una enemiga política. I per això hi ha aquest enfrontament tan brutal. I ella tenia un sentit de la posada en escena
no hi havia televisió, no hi havia nòtic, havien de transmetre missatges d'altres maneres i ella sabia perfectament com comportar-se en públic, com representar el paper polític que ella s'atorgava
i feia absolutes escenificacions del seu paper, però amb molta consciència. Per exemple, ella es va casar amb un germànic i aleshores se'n va anar a l'Orient i allà es va morir el germànic. Sembla que finalment, encara no està clar de què va morir, però sembla que va ser d'alguna mena de malària o malaltia.
Però, aleshores, ella i el seu entorn, el seu entorn polític, diguem-ne, no seria com un partit polític, eh, però vaja, el seu cercle, acusaven Tiberi i Líbia, la seva mare, d'haver-lo assassinat. I com a proves, doncs, deien que hi havia hagut bruixeria, que hi ha uns encanteris, que hi ha, no sé, vull dir, la prova que l'havien matat ells perquè l'havien matat amb encanteris.
Bé, aleshores ella per escenificar això, perquè diu, si l'han matat, jo soc la vídua del que heu matat, torna quan torna a Roma, torna a Roma amb les cendres del seu marit, i aleshores per desembarcar a la Rupa Gauda.
abans d'arribar a Roma. Per desembarcar, ella arriba amb els cabells així deixats, abraçada a la urna amb les cèndoles del marit, envoltada dels seus fills. I aleshores van arribant des de Roma fins al port, la gent va, va, va.
que ha arribat a Gripina, ha arribat a Gripina, i van arribant allà per veure la seva arribada. I però ella què fa quan arriba allà? No, no, veu que encara no hi ha prou gent, que la gent encara no ha tingut temps, bueno, això no, no ha tingut temps d'arribar, i per tant diu que està indisposada, que espereu un moment, que ara no puc, no em trobo bé, que no he marejat, i s'espera que estigui tot ple, no?
Aleshores és quan ja surt ella fent la seva representació d'avídua acusadora a l'emperador. Sí, recorda aquests moments de la novel·la. Fa coses molt potents. Hi havia unes dones molt potents. En aquest cas, jo et parlo de les de la família Julià-Claudia, però les dones som a tot arreu, sempre.
Si no, hauríem d'arribar fins aquí.
Bé, molt de capítols estan dirigits a explicar el patiment dels membres. Jo me'n record, quan vaig començar el llibre, m'ha après que hi ha un part, el relat d'un part, ara no record d'aquí, després d'un avortament, després hi ha ferides de guerra, no sé quin personatge cau d'escavall... El germà del Tiberi. Creus que l'objectiu era destacar la capacitat de sacrifici dels membres d'aquesta família per tal de...
verificar que realment aquesta gent tenia poder per exaltar la seva capacitat de sacrifici.
Ells, diguem-ne, a les seves cròniques, per exemple, hi ha un acòlit, que passa que escrivia d'una manera bastant vulgar, un acòlit de Tiberi, que es deia Patercla, que feia una mena de cròniques també històriques, i a més, i clar, tot era alluant-se de l'emperador. Vull dir, ells feien, sempre intentaven tenir els seus cronistes que els enalticin, no? Clar, si ets August i tens la sort que el cronista sigui Virgili,
i t'escriu la Neida, doncs, evidentment, és una meravella que supera la intenció. És una obra universal en tots els sentits, però una de les intencions d'aquesta obra, precisament, és anar a dir August i, a més a més, posar-lo com a figura salvadora de Roma, emparentat amb Vénus, perquè l'any que era el Sebastián venia de Vénus, i tot aquesta...
Ells evidentment feien això, i sempre mostrant que tot això no ho faig per ànsia de poder, ni perquè vull ser més ric, ni per enveja de ningú, ni per cap... No, jo ho faig pel bé de Roma sempre, tot, evidentment.
Bé, això és el que explicaven ells. Una altra cosa és que en la novel·la jo he intentat també mostrar aquestes escenes perquè la vida era molt dura. La mort sempre és a la cantonada, però en aquella època més.
és que et podies morir d'una infecció de queixament, o si et trencaves un braç, què? O a l'hora de parir, és que era un perill, era un perill tot el procés de l'embaràs i el parc o els avortaments, o sigui, les dones morien contínuament i les criatures, és que fins fa dos dies no les batejaven fins que, no?
fins que no semblava que ja la tiraven endavant. Vull dir que la mort era molt present, la ferida era molt present i evidentment tenien una capacitat d'aguantar que nosaltres no tenim. I això de vegades ho penso, clar, tots aquests anys escrivint això i veient com s'ho veuen determinades ferides i de vegades sense voler, amb un paper,
et fas una d'això, i jo pensava, caram, si a mi això em fa aquest mal, volia demostrar també la duresa de la vida, i en aquest cas, també hi surt gent del poble i esclaus en algun moment, perquè et deixi plàcia,
però també de la gent que se suposa que eren els que millor vivien. Però, per exemple, el germà de Tiberi, Drus, fent la guerra, perquè clar, a banda dels perills que ens envolten, ells anaven a fer la guerra. Se'n van a la Germània, a la Panònia, on sigui, i era molt bèstia, no és un videojoc.
les guerres mai ho són. Ho dic perquè a vegades la visió que mos ha quedat de l'imperi romà se mos lliga a espectacles, a festes, i de fet n'hi ha molt poques decenes de felicitat o de goig, per exemple. Jo record, per exemple, na Júlia que se'm va de festa en el fòrum i en canvi quan l'enxampen l'envien a s'exili com a casti.
Som pare. Som pare, eh? Som pare. A una illa deserta, o sigui, és allí... Sí, sí. Sí, i també el càstig de la presó, que l'utilitzen en freqüència, la violència, no? I jo dic, tanta duresa era necessària per mantenir es poda. Era... és el que passava. És el que passava, és molt bèstia.
és d'entrada l'acceptació que és una de les coses que a mi em va costar a l'hora de fer aquesta novel·la és intentar entrar en la seva mentalitat la mentalitat de gent que accepta
que tu vas a un lloc, ho arreses tot, t'endus la gent i la fas esclava. I aquesta persona deixa de ser persona, o ja no ho és, aleshores. I que de fet el teu sistema econòmic està fonamentat en l'esclavitud.
Clar, funcionaven així. I justament per aquest contrast amb l'admiració que els tinc, també he volgut mostrar, si sou capaços de fer els grans monuments, però un espectacle al circ.
És molt dur, llons i tot allò que vas dir, tota la fauna que vas dir que hi havia. Però clar, tu imagina't que ets una pobra bèstia, humana o no humana, una persona o un animal, una pobra bèstia que l'agafen, se l'enduen en aquells vaixells, primer els captura, els posa en una mena de gàbia, se'ls endue en vaixells que se'n mor la meitat.
Els humans igual, els duien en vaixells i alli es moria la meitat de la gent. De fet, parles un moment donat d'un gladiador, de la vida d'un gladiador. Aquí vaig escollir un gladiador que ell escollia ser gladiador, perquè no n'hi havia gaires. També n'hi havia justament per l'ànsia de la fama, que és una ànsia també molt humana i molt actual.
Moltes de les ànsies d'aquí són dutes a l'extrem, però l'espurna és la mateixa, el que ens mou al capdavall és el mateix. I en aquest cas vaig voler que el gladiador fos algú que ho havia triat per aconseguir aquesta fama i que alguns dels espectacles, espectacles he dit,
que s'oferien a la gent, perquè això durava més o més dies, fossin aquestes batalles entre animals, que lligues un búfala i una girafa i veiem què passa. O agafes una guineu i l'emboliques amb palla, l'encenys i que corri, que xiscli i nosaltres riguem. Això ho fem.
Perquè et dic, anava a dir, fèiem, però això ho fem, perquè el pou ha embolat, a mi ja m'explicaràs què és. I riem amb una pobra bèstia que li posem foc aquí, i nosaltres ja anem burxant i fent-lo córrer esperitant pels carrers.
Això ho fem nosaltres, ara, civilitzat segle XXI, no sé per què ho dic, però volia explicar això, la por dintre dels ulls d'un os, la por o el dolor o la incomprensió de què m'està passant, què em passa dintre dels ulls d'un os,
que es mira la mare del gladiador. La idea era aquesta perquè t'imagines i fins i tot, tot i que és horrorós d'escriure-ho i que escrivint algunes escenes, de veritat he plorat molt perquè algunes són difícils, aquestes d'animats però altres són persones, també són difícils d'escriure, però
Però aquí no hi ha l'olor, ni el so, ni la... La por fa olor. La carn cremada.
la sang o els cadàvers, o això és que també som això. I els efectes de la calor sobre la sang i les mosques. És terrible, però també és això. I obviar-ho seria fer una altra cosa.
Després una cosa que m'ha saltat és veure totes les coses que se mantenen a la societat d'avui en dia. Per tant, un moment, un moment, que ara m'hem recordat també una altra cosa que també he explicat d'uns motins de legionaris que sembla que van succeir, per mostrar-t'an els legionaris, perquè clar, ens imaginem els legionaris, no?
I clar, els legionaris podien ser homes que duien 20-25 anys allà, esdentegats, amb un sau de misèria, culpejats pel seu superior, vivint en aquelles condicions. I tu els veuries perquè dius, però on vas?
I apareixen molt d'emotinaments més d'una vegada, n'hi ha uns quants. Sí, n'hi ha uns quants. I eren emotinaments que quan després veus per què ho feien, ells demanaven drets laborals. Drets laborals, eh? O sigui, que no ens pagueu tant, que ens pagueu... O sigui, que no ens pagueu tant, que ens pagueu més. Perquè a banda vull dir que les condicions de vida... Que si ens heu dit que gastarien 15 anys, que no en siguin 25,
És a dir, són mínims, mínims. I al mateix temps, perquè tot és contradicció, veure també que aquests homes que estan tan maltractats com a legionaris són els mateixos assassins que després maten criatures, violen tot el que se'ls posa per davant i ho trinxen tot. És la mateixa persona de la qual dius, ostres, aquest pedreta que no li peguin. I al mateix temps és el mateix que fa això.
És complicat. Sí, sí. I el que veia era això, que hem vist moltes coses de l'imperi romà, bueno, actuacions, que han quedat a la societat del segle XXI. Per exemple, jo no sabia que se fessin vagues de fam a l'imperi romà. I de fet, en Tiberi en fa una per convèncer August que se vol retirar rodes, no?
Després també, el temple de Viriplaca m'ha recordat aquesta figura de mediadora entre parelles que no se venen del segle XX, els mediadors. I el divorç, també. L'August decideix divorciar-se.
i la meva pregunta és, supos que la decisió era de l'home, les dones no podien decidir divorciar-se.
eren decisions de l'home, igual que els matrimonis estaven també establerts per... O sigui, els matrimonis eren una... No sé per què parlo sempre en passat, però una institució pensada per a l'aliança econòmica o política. El que passa és que els romans eren molt pràctics i quan aquesta aliança ja no ho convé, doncs la desfaig i en faig una altra.
aquesta potestat la tenien els homes. La tenien els homes. Aquesta decisió... Sí, clar, perquè estem parlant d'una societat patriarcal. És el matrimoni, aquest lligam polític. També l'adopció. S'adoptaven de grans, diguem-ne, per segellar aliances, també. Aleshores, si vols una aliança amb un i no t'hi pots casar, no?
perquè en aquella època no hi havia matrimoni entre persones del mateix sexe, doncs aleshores adoptaven i aleshores es consolidava aquell lligam. Són sempre qüestions de poder, de poder econòmic.
Després altres coses curioses és per exemple la prohibició d'anar basades de salutació per evitar malalties. Sí, bueno, això són manies altidèries. Era una decisió seva. Sí, això són lleis o disposicions que fan per...
Després aquí podem discutir, o els historiadors discuteixen, també de vegades són qüestions que es fan per intentar organitzar la vida social, perquè els altres notin que l'organitzes també, perquè són normes que poso jo, hi ha una barreja de motius.
o també per motius ideològics, d'intentar reconduir la moralitat de la ciutat. Hi havia lleis contra l'ostentació de la riquesa, perquè clar, és que hi havia molta riquesa, és com ara, aquests hiper...
milionaris, que tenen tants diners que és obsèd de saber-ho, que es fan un vàter d'art, doncs això ja ho feien a la seva època els romans també, perquè entrava molta riquesa del que robàvem.
De saquejos. De saquejos de tot arreu. I aleshores hi va haver lleis que van tenir poc èxit, però vaja, contra l'excés d'ostentació. Vull dir que sempre s'intentava regular algunes d'aquestes coses. Haurien d'haver fet la declaració de la renda, tal vegada. Ja hi havia impostos.
També era molt propicial a corrupteles, això tampoc no descobrim la sopa d'all, que era, per exemple, com un subcontracte dels impostos. És a dir, jo dic que d'aquest poble n'he de treure deu, i llavors jo encarrego...
el Juli de Torn, el que hi pos, ell se n'encarrega que em tregui deu, però ell el que fa és donar-me'n a mi deu i ell s'encarrega d'aconseguir, se suposa, aquells deu d'allà. I allà em treia el que volia i més, perquè és com una...
externalització de la recaptació d'impostos. I clar, s'enriquien a base de bé, robaven tot el que volien més.
I després una altra cosa que m'ha cridat l'atenció és que les dones, les esposes del màxim dirigent, dels militars, acompanyaven els seus esposos a les batalles. Jo sempre els havia fet esperant-los a les palaus de Roma. Hi havia de tot, hi havia de tot, però hi anaven molt sovint, hi anaven molt sovint. I no només les dones dels generals, en aquest cas Agrippina,
Era especialista a fer això perquè era la seva manera de demostrar que ella era una matrona romana com la que més, i era allà al costat del seu home i fent fills sense parar i amb els seus fills allà. Aquesta és la força.
de la meva estirp i això és el que jo aporto. Ella era especialista però hi feien moltes altres i després, dones dels soldats també anaven amb ells. Per exemple, hi ha aquesta massacre de barc, l'exèrcit de barc que van...
Els pobles germànics els van parar una trampa als romans i és una massacre que els va ferir no només materialment sinó també l'orgull de Roma durant molt de temps. Aquesta massacre no és només de legionaris,
Van matar criatures, van matar dones, perquè acompanyaven, o sigui, hi havia els artesans, prostitutes, tot això que ja sabem que hi anava, però és que a més a més hi havia les famílies també, que en teoria no podien, però hi eren, i hi anaven i alli els van matar tots. Tot és més...
Més humà, més de com som, que no pas de... És més humà que de pel·lícula, en realitat, perquè els humans sempre fem això o no, les dones no hi poden anar, però al final hi van, clar.
I després una cosa curiosa que m'ha fet pensar és que, clar, la paraula tiberi en català, de Mallorca, com a mínim, és ben vigent, s'utilitza com una paraula en el sentit de dir menjar bondors. En canvi, jo en aquell llibre no he vist escenes, diguem, de grans tiberis, diguem.
Com s'explica això? Però això ja és per com ho he escrit, perquè ells sí que aneren força de fer grans banquets i demés, però el cas és que... Jo també ho vaig cercar, perquè a casa sempre ho hem dit, som aquí un gran tiberi que facin, i dic això va un bé, no?
I aleshores vaig acabar petant l'Alcubé Moll i ho porto aquí perquè justament això enllaça amb aquella vescantamenta que rebia amb aquesta etiqueta que dèiem al començament que li havíem encolomat a causa sobretot del llibre d'en Suatoni.
que era posterior, eh, que tot això era. I que, allò que dèiem, que escriuen per interès, normalment, clar, el Suatoni estava al servei d'una dinastia diferent, i la cosa era, va escantar la dinastia anterior per dir, aquests van dur roma a la decadència, i en canvi vosaltres li tornareu l'honor i la moral i la rectitud, no? I llavors, per tant, com més decadents i més perversos fossin el Juli i Claudis, doncs, menys ho sou vosaltres, no? I per tant, era també per interès.
Però aleshores ja tota aquesta cosa, tota aquesta etiqueta que dèiem que li havien encolomat en el Tiberi. I aleshores vaig anar a cercar l'alcubermoll perquè no se sap d'on ve, perquè som el que l'italià no es diu, es veu, no? Això és una cosa... Ah, també s'ha quedat en català. Sí, que ho diem nosaltres per associació, jo crec que és per culpa d'un suetalani, no? Per associació del Tiberi amb els excessos.
Perquè l'alcobemoll, l'etimologia, dic, vinga, va, d'on ve, no?, el nostre, això, la menjada suculenta i d'altres, que en diguem tiberi. Però l'etimologia de l'alcobemoll diu, incerta, és a dir, no ho sabem. I llavors fa diverses hipòtesis. S'ha intentat explicar el mot tiberi com a procedent del llatí bituperium, però no sembla probable, tal origen, tal, no pot ser.
Podria ser un derivat de tibà o de tip, però tampoc queda clar. Podria ser un derivat format amb la terminació eri, per adaptació al nom personal tiberi, que aquí ja arribem nosaltres, el nostre pobre tiberi, i llavors diu...
mossèn Alcubé, sobretot si tenim present que l'emperador d'aquest nom es feu famós per les seves orgies. És la fama que li va posar en Suatoni, que és la que ha travessat els segles, però jo suposo que a partir d'aquí els feu en Tiberi com en Tiberi.
Però a mi em fot una mica, perquè dius, no s'ho traurà mai de sobre, no? Eren moltes altres coses i no totes agradables de ser, no? Però justament per les orgies no era famosa, justament per això no.
Era com una fake news. Hi ha alguns llibres que es dediquen a explicar les fake news de Roma perquè eren especialistes. No tenien xarxes socials però feien pintades a les parets.
Trobaven la manera, feien córrer per esquins, trobaven la manera que els rumors s'escampessin i ja sabem que quan et pengen la llufa d'un rumor a sobre ja no te la pots treure. És molt mal de llevar. Mira què fem nosaltres ara, estem escampant-lo una altra vegada. Mira, és terrible. Bé, llegit que ja va per la part...
Fins aquí l'entrevista que li feia Marisa Cerdó a Núria Cadenes. La podeu recuperar sencera a la plataforma audiovisual vida.cat. Som a Ona Mediterrània, som al Bon Dia i Bona Vida. Avui és dimarts 11 de novembre. Aquest dijous és el dijous bo i, per tant, no tindrem...
programa ordinari farem un programa diferent i una de les excepcions que fèiem a Ardijous l'any passat avui dimarts darrera hora que és el nostre focus amb en Jaume Sastre Jaume, molt bon dia Bon dia, com anem? Va bé Ardijous, supos que faràs no sé com ho sols fer passeigues una estona i vas a firar o què?
No, no. Està molt massificat. Sí, això és vera. I el menari llinegres. Ah, ja. Ah, i la fas com et dic, què és? El llinegres, el menari llinegres. Jaume, ara te vaig por a assistir a la conferència que vas fer a la penya més grossa, a la penya barcelonista més grossa del món, que són els estamarells. Sí, sí.
vas tenir molt d'èxit tothom va disfrutar molt sí bé, estic content estic content la penya de Tamarells té més de 1.500 socis sí, sí
I va ser molt bo perquè han fet dos dies de... per salvar el 22 d'aniversari, no? Sí, sí. Han fet de conferències el divendres i el dissabte, no? I el dissabte hi havia etsopar, etsopar, no? I vaig anar. I va ser molt bo perquè hi havia s'oblidat, s'havia anat a Reixeta. Ah, sí? Sí, sí, sí, sí. I els del Madrid.
Es del Madrid. Es del Madrid. I... No, no, no, no. Aquesta dona ho té claríssim. Aquesta dona és de l'escola de la Mondial.
No, no, no, el sopar va ser brutal, perquè presidia i cada dos per tres sonava l'himne i ella, bueno, la cantava ben fort, tot se sap de memòria, i va dir el semestre meu. Va dir que era blanca, però va ser molt bo.
En Sebastià, el president, va dir que a Sarpenya, en un any, havia aconseguit més de 150 socis nous. És a dir, que un soci gairebé cada dos dies. I ella, en baixada, va dir, ja m'ha agradat jo que l'heu partit i estigui 160 anys.
Sí, sí. No, no, no.
va ser magnífica molta claridora evidentment no dubtava que estaria ben documentada va ser projectada allà com un resum de ses idades del llibre d'en Sandra Rosell i diguem que molt coherent també en el sentit que
tot condueix a les conclusions que moltes vegades ja sabem sí, sí mira hi va haver gent que li va venir molt de nou que li va venir molt de nou en Salva Torres va dir que l'havia treballat molt pedagògica em vaig passar 38 diapositives que me varen servir de guió
però bé, la vaiva de reduir sa part de llibres, de ses cites de llibres, no?, perquè la vaiva de...
de presentar, vaig haver d'actualitzar el tema perquè de cada dia apareixen coses noves i me vaig deixar coses, com per exemple fer una antologia de captura de pantalles de mitjans de comunicació, d'absolucions d'en Sander Rossell. Després vaig dir, hòstia, no he posat...
els titulars de la premsa que l'audiència li ha hagut de pagar o li ha de pagar més d'un 230.000 euros que és una misèria de veure el que gastava s'ha de gastar amb advocats perquè tenia advocats a Andorra, a Barcelona a Brasil i a Madrid per partida doble perquè a Madrid hi anaven els jutges
el miser de Barcelona, però allà va veure que li convenia que fos l'interlocutor, l'intermediari en l'audiència, que fos un llevinet
de Madrid. Saps? I sobre els advocats diu, per exemple, coses molt curioses. Diu, no hi ha cap advocat queixerà malament d'un altre. Que tenia molt de problemes per coordinar tots els advocats. Entens? Perquè hi havia molt de despatxos. Per tant, aquest home se va gastar molt de dolbes amb advocats i també va perdre molt de dolbes perquè...
a les dues hores o les poques hores de la detenció de 23 de maig de 2017 empreses per les quals feia feina el van acomiadar immediatament el van donar per condemnat i només estava detingut i després una vegada assolt
Açolt va intentar, això ja ho va dir en declaració en posterior, recuperar aquesta feina amb aquestes multinacionals i això, i molts li van dir que no. Per si estic açolt, aquí tens la sentència. I diu, sí, sí, sí, però per les xarxes això queda, això queda, això queda. Això queda. I vull dir que li van fer un malè, eh?
230.000 euros és no res. La presó de gairebé dos anys, la denegació de 13 vegades de la llibertat provisional i tot el prejudici econòmic, a part d'estar tancat, a part que van imputar també la seva dona,
fer un rastre Escolta Jaume, supos que aquesta conferència la faràs a altres bandes, ho dic perquè s'ha de recomanar i pots estaria bé enregistrat-la per televisió i tenir-la... Ara, avui que vas a la ràdio, doncs hi continuem fent feina, no? Perquè ja et dic que
me vaig deixar tot això de les solucions perquè li van fotre un caramull de denúncies per qüestions fiscals, la llència tributària i totes van ser pràcticament
van acabant no res, però clar, sí, clar, vaig parlar del llibre però vaig haver de reduir bastant perquè si no seria anar molt en fora i aleshores el que vaig fer és tota una introducció de tots els personatges que van intervenir perquè
allà on el Jordi Casas, que era el que va posar la denúncia pel cas Neymar, que era un farmacèutic de l'Ora de Montserrat i que el País, quan va presentar la querella directament a l'Audiència, bé, tota la pensa de Madrid i la dona el va entrevistar i el País el va presentar a gran titular, que era un independentista
i la foto sortia amb una estelada i després ha resultat que era un confinant del CNI que va actuar després de les vegades per servei d'intel·ligència espanyols. I Pitzol Bosca va entrar a la denúncia el desembre del 12,
i l'audiència ja es jutja Pablo Rus,
eres que va deixar el veí, eres que va substituir i van empolgar en el lloc d'en Garzón, perquè aquí hi ha un moviment molt estrany, expulsen en Garzón, i aleshores ha ocupat el seu lloc un jutge desconegutíssim que venia d'un jutjat de Mòstoles, no? I va estar allà 6 anys interí, no?
perquè ha fet s'instrucció de casos com aquest però també com a casos com de Bárcenas i Gürtel i tot això i de cop i volta ho van tornar a enviar a Mòstoles d'acord un cop ja ha fet sa feina si aquest en Jordi Casas posa sa denúncia a l'Audiència Nacional a principi de desembre dia 22 de gener
el jutge Pablo Rus ja li obri judici oral en la qual cosa l'endemà ha de dimitir de president del Barça perquè es codi ètic del club
diu que no es pot ser president estant en un tema judicial obert. Aleshores, la detenció passa el 2017, curiosament,
el 23 de maig, que és l'any dels atemptats de bandera falsa lligadista al mes d'agost a Barcelona i és l'any 12 d'octubre. És a dir que si anant mirant la cronologia de l'operació a Barcelona, que va començar el 12 de setembre de l'any 12, l'endemà de la gran manifestació de l'11 de setembre,
que és quan en Fernández Díaz convoca en el seu despatx i allà planifica i ja comencen a parlar de planificar l'operació de crear pobres falses contra els líders independentistes. Doncs escolta, això està superplanificat.
I després un altre agent del CNI, un altre confident del CNI molt important, que per aquesta ràdio no en havia parlat mai, és Clemente Mercè.
Exacte, sí, sí, sí. Aquest era, en fi, aquest era un empresari català que l'any 1999 va ser involucrat en una operació de tràfic de 2.000 quilos de cocaïna transportats en un avió privat del príncep saudita Nayef al Sahagán que li va superar una condena de 5 anys de presó a França per aquests 2.000 quilos de cocaïna
i una sentència rectificada l'any 14. Aquest, José María Clemente el va reclutar en Villarejo i el va oferir a l'EFBI com a confident i col·laborador. Ja que tenia informació en operacions internacionals relacionades amb periodes fiscals i activitat de blanquet de capitals.
Aquest personatge és el que va intoxicar l'FBI perquè fer un suportat informe segons el qual en Rossell estava involucrat amb l'encai de capital. Doncs absolutament escandalós. Escandalós. Això va ser un muntatge, saps? Sobre el qual se va basar tota l'acusació
M'entens? I per un suportable enqueix de 20 milions els demanaven 48 anys de presó en el Rossell 11, però hi havia la dona que n'anaven 7, tenien els seus socis, en total 48 anys de presó i atenció, 310 milions d'euros en multes. Mhm.
és a dir, per un suposat blanqueig de 20 milions. Clar, cada vegada que demanava la llibertat condicional, no li donaven, normalment no li donaven, que la policia i la Guàrdia Civil filtraven, manipulaven informacions sobre el cas, per exemple, va sortir el feita de Navidad, va sortir el seu barco, va sortir el tema de Neymar, m'entenc, cada vegada que demanaven la llibertat,
patapam, i el mitjà principal era el confidencial. Aleshores, clar, quin era l'objectiu de demanar aquesta petició estratosfèrica de presó i de multes? Doncs a coroner-los perquè se declarassin culpables de qualsevol delit de menor, entens?,
i no arribar a judici. Però clar, quan ell està convençut que és innocent, i aquí va haver de pressionar els advocats, que no eren partidaris de denunciar a la Mela, que era el que va instruir el cas a l'audiència, va dir, no, no, no, han d'anar a judici i els han d'obligar a prevaricar.
I aleshores va ser, quan comença el judici, en el tercer dia diuen, te'n pots anar, m'importa mai de dormir a la presó, perquè això no hi ha res. Per què? Perquè la Fiscalia, la Policia, la Guàrdia Civil, jugaven de farol. Aquell suposat informe de l'FBI no existia. Era fum. És molt bèstia.
és molt bèstia com és possible que una persona que està tan tanqueta i tan tal es resulta que te'n pots anar però clar, quan ell va denunciar a l'AMELA clar, se va anar a coronar ja a l'audiència, li van canviar a jutges de tribunal m'entens? li van canviar a fiscal i a l'AMELA
que hi ha motiu per treure-ho de fora, per corrupte, el que ell després va dir, o és una inepte o és una corrupta. Les dues coses, l'inepte i una corrupta. Bé, doncs Marc Xena la puja al Tribunal Suprem. Saps per què? S'han donat compte que fins on arriba la corrupció del sistema. Ara en Alamela està en el Suprem.
I bé, jo aleshores, abans de parlar del llibre vaig, perquè clar, cada dia que passa tenim més informació, m'entens? Per què? Doncs a mi de tot el que ha sortit a l'Ordre Bank d'Andorra,
que l'altre dia en Villarejo va dir que això d'Andorra no és cosa d'un comandant de la Guàrdia Civil o d'un ministre que aquí ha implicat les altes distàncies de l'Estat, en Rajoy en persona, va anar a Andorra i també amb un suposat informe de l'ADEA, de l'Agència de la CIA contra la Droga, se van encarregar a Bany d'Andorra.
Sí, sí, sí, sí. Perquè van publicar un informe de la DEA que implicava el bany d'Andorra amb l'encai de Dolbert i vinculat amb el tràfit de drogues i això, i el bany va caure en picat. Sí, sí, sí. Va caure en picat, clar. És que... I aleshores, en fi, jo dic que amb el Rossell està en douta, que tot està en douta perquè, vaja, ara aquest tio, Rossell, és que...
És molt valent. Aquella cita que diu, titular boníssim, que diu Voy a reunirme con las ratas del sistema corrupto.
extraordinari però Jaume jo vaig parlar no fa gaire amb un amb un dels líders independentistes que estava tancat a la presó i jo li vaig dir no sé
No sé si sou... O sigui, de Mallorca com a mínim, la catalanofòbia diària d'Espanya, de representant de l'estat espanyol, és insuportable. És a dir, no en tinc com... No en sou més conscients, això. És a dir, la donen...
no sé, és com ja és tan repetida que la donen per normal, no? Sí. I no ho és, no ho és. És a dir, mira... Ja l'ha normalitzada. Sí, això. També hi ha una diferència, també. I és que nosaltres som territori fronterer com València. Sí, sí, sí. I quan aquí hi havia l'operació contra Mallorca, perquè va ser abans que nosaltres vam fer comitius, quan nosaltres ho comptàvem, no s'ho creien, quan ho miràvem, és licència.
Perquè clar, ells se creien que tenim TV3, tenim Mossos d'Esquadra, tenim Catalunya Ràdio, tenim la web, tenim tot això. Això no els arribaria. Com que no els arribaria?
no estaven preparats per rebre tot això. A més, pensa que el 17 de l'octubre hi havia unes frases que la majoria d'en i que jo callava perquè, mira, no m'agrada fer de complir xafestes, però quan d'en és impensable, és inconcebible, és inimaginable, és impossible que dins Europa i Espanya democràtica faci segons què...
Bon dia fa 6 o bon dia. Ja, ja, ja. No estava, no, no, no havíem previst això. Jo crec que no havíem previst ni a nas a presó.
que poguessin acabar sa presó i aquells quan van anar a declarar a Madrid se pensaven que seria qüestió d'hores de sa mateixa manera que en Sandro Rossell quan de casa seva el donen els corpets de sa Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia se pensava que d'allà se'n tornaria a dormir a casa seva no, no, d'allà se'n van dur Madrid
i ja va estar aquesta cita de dir, voy a reunirme con la rata del sistema crudo quiero saber quién apretó el botón rojo d'acord? per això ell s'ha arriscat a xerrar amb en Villarejo i anar a rodes de premsa o en fi vaja, teniu un debat per la ràdio i això perquè clar, és que en Villarejo
no té prou poda per moure tot això saps què t'ho vull dir? i clar, ja els va bé en es gestant a dalt de tot a carregar a mort un villarejo jo vaig comprar l'altre dia en Galindo en el villarejo Galindo era un general de segure decidida més condecorat i era es que va a duen davantes Gal però per directe d'en Juan Carlos y Niferte González quan se'l carreguen
en Arnard, en Pedro Jota, i tota aquella tropa, ja he llegit les seves memòries. Quan arriba a la presó, se va posar a plorar i a redar el rodari. Per què? Perquè els seus l'havien deixat tirat.
i ell, però ell va callar, saps què t'ho vull dir? Sí, sí, sí, sí. El llibre de la memòries acaba així, a dins la presó, s'arriba el vespre i el guàrdia civil que hi havia per allà, l'únic que li van trobar poder oferir per sopar era una poma, el tanquen i el tio allà, quan ja ningú ho ve, ell mateix, el gran heroi, no?, que està per damunt de tot, no, no, no, diu que se va plorar,
de la impotència de voler-se allà de dins i que et seus, el PP, per mirar de treure en González, doncs mira. Però clar, en Galindó va callar. Se'n va dur la tomba
tot el que sabia que era moltíssim que era moltíssim perquè aquí si hi ha un informat de tots els seus brutors és la Guàrdia Civil és com un estat incestat
No només un estat dintre un estat, és que la Guàrdia Civil és l'única institució en aquest moment que hi confines Borbons. Si tu mires l'emèritó, sempre l'ha acompanyat... De Guàrdia Civil. Perdona, perdona. No...
Jaume. Sí, digues. No, no, hem d'acabar perquè queden dos minuts. Un petit apunt. En Manuel García Castellón, jutge, acaba de treure un llibre que se diu Habla para que se conozca i, entre altres coses, diu que en tot el món no hi havia mai una violència tan extrema com la que va veure a l'aeroport de Barcelona, a la convocatòria d'Ats
Tsunami i diu que los catalanes se comportaven como animales, diu. Per tant... No, no, no ho compres, eh? No, no, no, no, no, no, no, no vull dir que ara ho compri tothom, però... Però bé, jo penso que això d'en Sando Rosel, com aquí a Mallorca, l'han encursat...
marca un avant i un després. Sí, sí. Respecte a la justícia i també del que va passar amb Unió Mallorquina i tot això. Està fet per fer una conferència igual com el senyor Rovell sobre Unió Mallorquina, per exemple, i sobre Cursac, per exemple...
Sí, sí, sí. Me dius, em faran més conferències, jo aniré o me demanen a mi. I jo crec que és convenient que algun espènyer barcelonista et soplantatgin també. I no només espènyer barcelonista, eh? Però bé. És a dir, jo dic, tot i que sigui, sigui una organització cultural o que