Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Comença aquí, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa produït per Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vot saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània, situats a Canal Cove, espai de cultura. És el moment d'escoltar la salutació.
que mos fa Maria Nadal avui, que és dimecres, i a continuació, tot d'una, ja vos posarem al dia de tot allò que vos hem preparat per avui. I atenció, ja vos anunciem que tindrem una pròrroga avui. Avui a les 11 en punt connectarem en Lucia Muñoz,
que ha estat aquest dia protagonista important de l'actualitat i amb ella revisarem una miqueta tot el que ha passat a la flotilla. En fi, farem un repàs des que vàrem perdre la connexió amb ella, quan vàrem fer la darrera
connexió abans que els abordassin i mos explicarà tot el que ha passat però això serà ja vos dic a les 11 abans tenim moltíssims continguts més que tot d'una vos expliquem i vos comentam i evidentment també com sempre durant tot el matí fins a les 11 tindrem ben present tota l'actualitat escoltam Maria Nadal que mos diu
Diuen que només s'hi veu bé amb el cor, que l'essencial és invisible als ulls. Avui vos bulldo fins a un petit planeta perdut entre les estrelles. Allà hi viu un nin de cavalls daurats que cuida una rosa única en el món i que viatja d'astre en astre cercant respostes que els adults han oblidat.
El petit príncep ens parla de la innocència, de l'amor i del valor de mirar la vida amb bulls nets. I el musical que du el seu nom ho fa amb melodies que tenen aquesta mateixa llumeta d'esperança, de somni i de tendresa. Així que avui deixeu-vos endur per la música del petit príncep, un viatge per tornar a creure en les coses senzilles i essencials.
Si estàs a la lluna i a la fosca, tot d'una vols viatjar cap a un altre món. Tens ganes de viure una experiència increïble i poder explicar-la a tothom. Agafa'm la mà que et portaré a les estrelles. Aquesta és la història d'un príncep petit que és més gran del que esperes.
Vivia soleta en un petit asteroide i mirava les postes de sol. Tenia una amiga, una rosa presumida, però un dia va voler xacar el vol. Volia viatjar per aprendre a estimar-la. Sovint cal marxar per trobar a faltar el que deixes a casa. I el Buddy Prince a volar.
i de les persones grans. Perquè sovint obliden el que és important. Només si ve!
I aprenent dels seus amics, va sentint les emocions. Atenció que els llums s'apaguen i comença la funció. I el petit príncep volant va descobrint el món.
i quan el món així d'especial és el matí prins amb tu.
Fins demà!
i també els de Vila Web. A continuació farem la conversa que ara cada dimecres tindrem amb en Toni i en Nassa. Després vos parlarem del llibre que es presenta demà, Prosa de combat, de Manuel de Pedrolo, amb pròleg d'en Júlia Ojeda, en qui vos reproduirem una conversa que hem tengut. També
revisarem l'actualitat a través també de les portades d'altres mitjans de comunicació, connectarem en Maria Cerdó per parlar també d'un llibre, veure quin mos dur aquesta setmana, i tancarem el programa a partir de les 10 i mitja amb el focus internacional amb en Joan Manuel López Nadal. Però, el que us han dit, a partir...
de les 11 en punt. Connectarem també en Lucía Muñoz i amb ella conversarem sobre aquesta odissea que ha viscut aquest darrers
dies, una odissea per la Mediterrània que l'aduita fins a tocar de Gaza i després a una presó en el desert del Nevet. Tot això mos acompanyarà ella en primera persona. Ara, però, anem a revisar l'actualitat. Ho feim començant per Diari de Balears.
Bon dia i bona vida d'una mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
Diari de Balears obri la seva portada avui amb una notícia que diu que ha estat admesa a tràmit la ILP, la Iniciativa Legislativa Popular,
per a igualar les pensions fins a l'import del salari mínim interprofessional. Comença el compte enrere per aconseguir 7.500 signatures, 7.500 signatures que han de fer possible que aquesta iniciativa legislativa popular se convertisqui en llei. Amb dues notícies a continuació,
de la que serà la protagonista de l'entrevista especial que farem a partir de les 11, entrevista exclusiva a Lucía Muñoz a Ona Mediterrània aquest dimecres, a partir de les 11 des de matí, i també mos diu el diari de Balears que Lucía Muñoz i Alejandra Martínez no tornaran a Mallorca fins que Israel no alliberi la tercera mallorquina, na Reyes Rigo.
Altres qüestions. Hi ha una convocatòria antirracista a Palma per dia 12 d'octubre. L'Assemblea Antirracista de Mallorca ha convocat una concentració amb el lema Mallorca Antirracista per el proper diumenge 12 d'octubre a la plaça d'Espanya a les 18 hores des de la plataforma s'anima a participar. La convocatòria Mallorca s'aixeca contra el racisme i la xenofòbia. Recordem que dia...
12 ha estat el dia nacional d'Espanya i que havia estat en el seu moment conegut com el dia de la raza. Més qüestions. La plataforma Unió Docent i el sindicat SIAO demanen a la Conselleria d'Educació. Veureu la notícia, els motius i també les propostes que fan des de la Unió Docent.
Més qüestions, el GOP insta la Balesa Alcúdia a denegar la llicència de legalització del botel Alcúdiamar. També informa a Diari de Balears que l'ingrés mínim vital ha arribat al setembre a 8.756 llars de les Balears.
8.756 llars que han accedit a aquesta ajuda, una ajuda que se situa al voltant de mitjana, al voltant dels 500 euros, una mica menys,
i que hauria arribat aproximadament a 26.622 persones, que són les que eviten en aquestes 8.756 llars.
Més qüestions de l'actualitat, prop de 200 professionals i més de 3.000 assistents han acudit del 2 al 5 d'octubre a Fira B 2025 Arts Escèniques. Ja sabeu que ara se fa per separat, arts escèniques, musicals, etcètera.
I ha començat amb bon peu aquesta Fira B. Més qüestions de l'actualitat. L'Obre Cultural Baleats i Geja Proens passar a l'acció a favor de la llengua de manera immediata. No basten bones paraules, que segur que ahir va tenir bones paraules en el Parlament.
L'informe Marc Balear ja compleix 5 anys i això que abordem abans, presentació quart creixent demà, demà dijous, dia 9 d'octubre a les 19 hores, quart creixent, carrer d'en Rubí número 5 de Palma, just de veure sa plaça major ja ho sabeu,
acollirà la presentació del llibre Prosa de combat de Manuel de Pedrolo, de l'editorial Coma Negra, la selecció i el pròleg van a càrrec de Júlia Ojeda, que és la persona que farà la presentació i, per tant, que vos recomanem que hi assistiu. Aquests són les principals informacions que mos ofereix Hores d'Ara, Diari de Balears, on anem a Vila Web, allà tenim en primer lloc,
una entrevista en el regidor d'Esquerra Republicana a Barcelona, que ha estat capità d'un dels vaixells de sa flotilla de Gaza, en Jordi Coronas, que diu que tenia la sensació d'estar envoltat de psicòpates. A banda d'això, també Vilagüem os informa que una nova flotilla amb una desena de vaixells desafia Israel i s'acosta a Gaza. Ja ho veurem.
Com reaccionarà ara Israel. Més qüestions. Illa s'encomana una nova promesa de 210.000 pisos enmig de la distància amb els socis pel pressupost i en clau de Parlament de Segir Baleat, ja segur que tant en el Parlament...
de Catalunya, com en és de Ceciller Balears, s'estan celebrant els debats de política general. Si Salvador Illa destaca aquesta proposta, per aprovents primer els de casa, diu Vila Web.
que també destaca que la gota freda amenaça de nou el 9 d'octubre amb pluja intensa al litoral del País Valencià i les Pitiuses i també se fa eco en Vilagüeb d'una polèmica sobre un musical que s'ha fet sobre n'Helena Jubany aquesta jove que va ser
assassinada i que encara no se n'ha tret l'entrellat de tot plegat, tot i que gràcies també a un programa de ràdio i també de TV3,
s'ha recuperat o s'ha reobert, millor dit, aquest cas. Finalment, en clau internacional, Vilaweb mos tradueix un article de The Washington Post titulat Com funcionaria el mur antidrons amb què Europa vol protegir-se de Rússia. Aquest és el reportatge que mos tradueixen avui
i que, com sempre, ens ajuda a situar-nos. Anem ara a la secció d'opinió de Diari de Balears. Allà hi trobem diversos articles. Vull en destacar amb cinc. El d'en Joan Vicenç Lilló, titulat Gent normal.
Es d'en Lila Tomàs, titulat «On manca la llibertat, no cerquis felicitat». Es d'en Rafael Borràs, de molt indigna president del govern, a impresentable lobista. Es d'en Joan Lledonet, improperis dels líders del PP contra Pedro Sánchez.
I, finalment, es dena Maria de Lluc Muñoz. Sumut. Resistir es vensa. Aquests són, a hores d'ara, els principals arguments, tant informatius com d'opinió, que vos ofereixen dues noses catzaleres de referència, de Balears i Vila Web. M'on anem ara a escoltar de sa veu d'en Tomeu Mateu Ganals quina és sa predicció del temps.
Ja tranquil de la setmana, perquè a partir de demà i segurament un bon cap de dies l'estens irà inestable. Per tant, avui encara tens el soleat, més níguls, aniran augmentant de caït i temperatures més amantes o igual. Però a partir de dijous canvi important d'estens. Una bossa d'aire freda en 3,5 anys i ben de llevant
però tenen pluies assegurades a la costa meditània de l'estat espanyol. De cara de joc, pareix ser que les pluies afectarien sobretot les pitiuses de les Illes Balears. Tot era una mica Mallorca, però no era gaire cosa, però les pitiuses, si visse formentera, les pluies poden ser molt intenses i superar els 100 litres.
De cara a divendres sí que ja podria començar a ploure un poc a Mallorca, de totes maneres, perquè aquest dia les pluges serien més d'anar fent, no? És a dir, hi ha pluges tempestuoses. I de cara a llarg de setmana s'espera un temps molt mogut i molt inestable.
Aquesta ha estat la previsió del temps que ens ha fet en Tomeu Mateo Canals. Per tant, preparant-nos perquè venen uns dies complicats a nivell meteorològic. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Quan l'atrem tan a broma i el foc ens crema ben fort, quan plou i ens ofega l'aigua, la terra és cabalcada per l'amor.
a tots els companys que lluitareu deixareu la vida per un món millor amb els marginats per la història sempre malcomptada per els guanyadors
És memòria històrica per tots els lluitadors.
L'aigua s'endú l'esperança i el foc fa sendes l'amor. L'aire fa volar la història, la terra marida ja amb l'amor.
A tots els companys que lluitareu, deixareu la vida per una il·lusió. Els marginats per la història, sempre malcomptada per als obres.
Revista L'Estel. Pensament, cultura i territori.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrania.cat. Recorda, onamediterrania.cat. Tu fas Ona.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar una anúncia Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Ves al web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra-hi directament o escaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer-primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dentistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De vola el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351.
Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània.
I a una mediterrània, el bon dia i bona vida del programa matinal d'aquesta casa que vos acompanya fins a les 11. Avui, a part, a partir de les 11, donarem relleu a una entrevista especial que li farem a Lucía Muñoz. Ara és el moment d'explicar-vos que el nou número de l'estel, el corresponent al mes d'octubre, ja és al carrer,
i verses sobre diverses qüestions relacionades amb el control social. En realitat, els imites del control social, d'en Llorenç Garrit, el capnen benc i el control social a través del disseny, d'en Manuel Beusarramis.
Una entrevista amb l'artista Joan Font Coberta, Llibertat versus Seguretat, article de la Maria Oliver, Robocopitació i Burorepressió, d'en Toni Granxi.
Quan el rumor es fa arxiu, esperança per allò, control social, una eina del capital, del col·lectiu Aurora, 13 anys d'autostop, d'en Oksana Mimesis, privacitat d'Ai, d'en Rafael Llobet Deia, i moltíssims continguts més en aquest nou número, es corresponent a octubre de l'estat número 937.
un número que ja veureu que també té una portada ben curiosa. La millor manera d'accedir-hi és fer-vos subscriptors a través de la pàgina web revistalestel.cat però també, si voleu, podeu passar per Canal Cove, per exemple, a altres centres culturals i recollir-lo. Escoltes el bon dia i bona vida.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
I el bon dia i bona vida entrem ja en zona d'anàlisi. Anirem combinant anàlisi i, evidentment, informació. Estarem ben pendents de les actualitzacions que facin els nostres mitjans de referència. Però ara és el moment de saludar. Cada dimecres, en aquesta hora, ho farem. En Toni Benassa. Toni, molt bon dia. Què tal? Molt bon dia.
Molt bé, encantats de saludar-te. Avui ja estàs en trànsit, ja estàs en marxa, però així i tot te volíem demanar per un parell de qüestions. A veurem la teva opinió, la teva valoració, la teva anàlisi. I jo crec que podríem començar per debat de política general en el Parlament, no? Bé, sí, un debat de política general que cada any es dona...
Per què hi ha sorpreses, però sempre és més del mateix per part de l'equip de govern. Per quin motiu? Perquè és un exercici un poc esquizofrènic, escoltar cada any a la presidenta, perquè diu defensar unes determinades coses que són just al contrari de les que executa ella com a governant.
No sé si algú se'n recordarà de l'any passat, de política general, era el suposat decreixement turístic.
No s'ha pres cap tipus de mesura en relació amb la saturació turística.
I, evidentment, tot allò que se va dir per part de la presidenta que assumia la saturació turística fa un any com a una realitat, no s'ha vingut absolutament res. Doncs bé, el gran tema d'aquesta taula de debats de política general, enguany ha estat la saturació poblacional, cosa que altres des de fa anys i anys i anys venim denunciant, bé i doctor.
que és una equació d'impossible compliment. Com pensa la presidenta
perquè de cada pic hi ha més activitat econòmica turística i de cada pic aquesta activitat econòmica turística necessita més treballadors per fer-hi feina. Bé, turística i constructiva, que en són dues, perquè aquesta és una altra. Va posar damunt la taula la manca i la necessitat d'habitatge com una gran preocupació i com una gran necessitat. I ara parlarem de la mesura que va proposar
No hi ha hagut d'acord. No hi ha hagut d'acord per afrontar aquesta necessitat de dotació habitacional per molta gent, però no va parlar que precisament estiguin saturats, perquè tenim un sector constructiu que està total i absolutament desbocat, sense cap ni peus, i fent un efecte de crida
i que no s'ha de fer el debat de la nostra presidenta
Toni, en general deia que, efectivament, això ha estat la principal intervenció de la presidenta. Ara avui venen les de la oposició. Què n'esperes? Una pinzellada ràpida. Què n'esperes de la oposició?
Bé, de la oposició ja se va avançar al març de la intervenció parlamentària en les diferents rodes de premsa, i jo el que més destacaria és el discurs de vots, que va dir que n'està íntegrament satisfet perquè la presidenta ha assumit bona part del programa ideològic de vots, això és el que va dir la diputada Canyada. Això és el gran titular. S'escorament radicalitzat per intentar mantenir l'estabilitat parlamentària i el govern a tota costa,
del PP cap a l'extrema dreta. I crec que és molt preocupant pel conjunt del país i també pel seu propi electorat i militància. Perquè hem de tenir en compte que hi ha un fragment molt important del Partit Popular, que és gent moderada, que és gent de part forada, que és gent no radicalitzada, que és gent conservadora...
que és molt preocupant per el conjunt de la política.
canviant de qüestió perquè aquest dies té un protagonisme ben visible per bona part del ciutadà de Palma i si no a través d'armitjans que se presenci bé, o passejant per els carrers i tornem a veure aquella imatge que jo no veia des que era petit pràcticament que són mariners passejant per Palma no?
i és que tenim el portavió més gros, l'arma de guerra més grossa que hi ha al món, la tenim aquí, a l'abadia de Palma, que a més a més, si això ja fos, ja no ho estàs, damunt du motors de reacció nuclear, i que per tant una petita rada faria desaparèixer Mallorca sencera. Sí, du dos reactors nuclears,
ho comentava aquest cap de setmana que em va dir que era exagerat i curiosament avui si miràveu el diari Última Hora vos n'adonareu compte que precisament l'armada espanyola ha enviat un equip especialitzat en contaminació radioactiva per analitzar les aigües i el fosmarí de la badia de Palma perquè no hagi pogut haver pèrdues d'aquest redor dins la nostra badia. La qüestió de fonses, primera,
en base a quin dret, supos que deu ser en base a la submissió que té l'estat espanyol dins d'OTAN, però, com dic, en base a quin dret tenim una arma de guerra estrangera a les àngoles territorials mallorquines. Aquest és el primer punt. Segon, quines mesures han pres les autoritats, més enllà d'aquest vergonyós bienvenidor Mr. Marshall,
El que ha dit que molt bé... Quines mesures de precaució s'han pres davant
d'un objectiu militar, ja que els Estats Units està enfrescat amb múltiples front militars i tenim una base mòbil en el centre de Palma.
I tercer, davant d'actes de confrontació ja obertament hòstil, com el que també va publicar el diari Última Hores cada setmana, que qualsevol lluitat mallorquí que s'acostés en els portaavions era amenaçat en el Santa Cat, on queda la sobirania...
No és el que s'ha d'anar.
que no ha sortit vots denunciant aquesta afrenta en seu parlamentari, ho dirà avui en el debat de polítiques generals, que no es pot permetre que se violi la sobirania nacional espanyola aigua els territorials espanyols per part d'un beseig que amenaça les llibertats nacionals espanyols.
que demostra una actitud total i absolutament trista i vergonyosa.
Ho seguirem i veurem quant d'incidents s'han produït tant a nivell de vaixell com a nivell de ciutadania, perquè eren famosos ser bronques provocades per mariner borratxos, etc. I tot el que rosseguen darrere, que ara no em porta a comentar. Sí, aquesta és una altra, tomeu, la qüestió...
que és un servilisme total i absolutament vergonyós.
que és l'únic que mira bona part de la societat i de la política i llenca, que es diu rèdit econòmic, benefici capitalista i, en definitiva,
És una cosa que s'ha de fer. Aquesta és autèntica realitat.
que ha legitimat la destrucció del territori, que ha legitimat la corrupció política, que ha legitimat mil i una malifetes que s'han fet en aquesta terra i en aquest país. Quan tens com a únic referent vital, com a únic ídol, el màxim benefici econòmic possible, hi ha una desfeta forçament i de manera inalterable.
Exacte. Toni, una altra qüestió. El PSOE fent de PSOE. L'abstenció del PSOE es tronca al Congrés de Diputats, la ILP, la Iniciativa Legislativa Popular, contra la protecció cultural de la tauromàquia.
Una altra vergonya històrica, ja que s'assuma moltes vergonyes històriques que ha tingut aquest partit al llarg, dels seus molt més de 100 anys d'història. És a dir, ha tingut episodis molt oscurs durant la dictadura de l'Algol Cavallera, durant la Segonda República, i tot el condurant durant l'exili, i és extremadament preocupant
que no es pot fer aquesta deriva en una cosa tan senzilla i necessària com és la protecció dels drets d'animals. No m'ha tingut ni aquest gent simbòlic.
de gent anònima que va donar suport simplement a que s'elimini aquesta protecció patrimonial que té la turomàquia que li permet rebre centenars i centenars de milions d'euros públics anualment per mantenir un espectacle sàdic fonamentat en la tortura.
crec que s'haurien de fer mirar, perquè quan veus aquest tipus de votacions de profund contingut simbòlic i ideològic, i veus el PSOE total i absolutament alineat amb el PP i amb vots, crec que és molt preocupant, en general, per el conjunt de la societat, però també fins i tot per l'estat de dret i per la democràcia, perquè et dona molt a pensar.
Idò Toni com sempre t'agraïm ses anàlisis dimecres que ve tornarem a connectar amb tu i mirarem també d'això de seleccionar 3, 4 punts importants de sa setmana perquè molts les analitzis des del teu prisma Perfecte, moltíssimes gràcies i una forta abraçada per tots aquí Gràcies, molt bon dia
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida, tot d'una vossa. Revisant l'actualitat, repassarem alguns dels títols de la premsa local.
Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears.
I el de Balears titula, ara mateix en portada com a primera notícia, com a notícia més destacada, que s'ha admès a tràmit l'ILP per igualar les pensions fins a l'import del salari mínim interprofessional. Comença, per tant, el compte enrere per aconseguir 7.500 signatures.
S'hauran d'aconseguir com a mínim aquestes 7.500 assinatures perquè aquesta ILP, aquesta iniciativa legislativa popular, arribi a debatre-se en el Parlament. A banda d'aquesta qüestió, també el diari de Balears ens diu que Lucía Muñoz, a qui entrevistarem a les 11,
i en Alejandra Martínez no tornaran a Mallorca fins que Israel no alliberi Reyes en Rigo. També se fa ressò, diari de Balears, d'una convocatòria antiracista a Palma i és que el proper diumenge 12 d'octubre a la plaça d'Espanya a les 18 hores hi haurà manifestació antiracista. L'Assemblea Antiracista de Mallorca ha convocat una concentració amb el lema Mallorca Antiracista.
Des de la plataforma s'anima a participar a la convocatòria. Mallorca s'aixeca contra el racisme i la xenofòbia. Més qüestions. El Gop insta la balesa del Cúdia a denegar la llicència de legalització del Botel al Cúdia Mar. I també destaca a Diari de Balears que la plataforma Unió Docent i el sindicat Siau demanden la Conselleria d'Educació.
Unes dades que mos ofereix Diari de Balears. L'ingrés mínim vital ha arribat a 8.756 llars de les Illes Balears, la qual cosa vol dir que ha arribat a 26.622 persones. Recordem que la quantia mitjana d'aquesta prestació se situa al voltant dels 500 euros, per tant, tampoc...
És cap meravella. Més qüestions de sexualitat prop de 200 professionals i més de 3.000 assistents han participat des de dia 2 fins a dia 5 d'octubre a la Fira B 2025 Arts Escèniques. I en clau del debat de política general, l'obra cultural baleat, si ja ja però ens passa...
l'acció a favor de la llengua de manera immediata. No basten bones paraules, diu el diari de Balears, que també molt recorda aquesta presentació que se farà del nou llibre d'en Manuel de Pedrolo, titulat Prosa de combat.
i que serà presentat per na Júlia Ojeda, que és qui n'ha fet el recull i la selecció dels articles que surten en aquest llibre. On anem ara? En el Mallorca Daily Bulletin, el diari...
que també té un setmanari en paper. Diu el Mallorca Daily Bulletin comprovacions, això que ara comentàvem amb en Toni Ben-Nassar, comprovacions per assegurar-se que no hi hagi fuites radioactives de l'ús Gerald Ford a Palma. I és que el grup d'operacions de vigilància radiològica ambiental de l'armada espanyola s'ha desplegat a Palma per fer aquestes comprovacions.
Més qüestions. Els Beckham prenen el sol a Mallorca. I també destaca el Mallorca Daily Bulletin que el temps a Mallorca per dimecres, previsió de pluja per dijous i la setmana vinent.
venen dies de molta pluja. També destaquen a Mallorca Daily Bulletin que una de les tres mallorquines de la flotilla de Gaza encara detinguda per Israel que els britànics varen salvar les vacances
a l'estat espanyol, ja que els europeus i els nord-americans han gastat menys, i també diu, la mirada que li fa el Majorca Daily Bulletin, diu que el govern de Sager Balears pren mesures enèrgiques contra les prestacions per aturar l'augment migratori, diuen.
I finalment destaca Mallorca Daily Bulletin, protesta de parcs marins a la convenció apta que se fa a Magaluf, a Mallorca. Totes aquestes informacions les trobau en el Mallorca Daily Bulletin. M'anem ara a les mitjans de comunicació
que s'imprimeixen en paper i que s'expressen en castellà. Diu... Proens, es titular principal, Proens assegura que l'augment demogràfic és ja insostenible.
i acompanya aquest titular d'una fotografió en sa veus intervenció de sa presidenta amb en Iago Negreuda com a cap d'oposició que sa veu en els fons. A banda d'aquesta primera qüestió, en sa àmbit de sa informació local,
Última hora molt destaca que el turisme britànic alerta que totes les destinacions han de decidir els seus límits, que s'han agotat gairebé tots els viatges de l'Inserso en poques hores, que en Alejandra Martínez i en Lucía Muñoz incideixen en el maltracte
i mos ofereixen un reportatge d'aquests de mirada cap enrere. 1988, l'any en què Greenpeace es va enfrontar a un portaavions i mos mostren la fotografia en blanc i negre. Ah, i finalment també en la part d'esports destacarem unes declaracions de l'entrenor
del Mallorca, del màxim responsable tècnic, Iagobà Arrasate, que diu... Quan estàs al darrer hi ha alguna cosa que no te deixes ser feliç, però ho canviarem, diu Arrasate. Monorama Diario de Mallorca, portada titular gros, però ens anuncia ajudes de 10.000 euros pel primer habitatge a menors de 40 anys.
Ex-docents de Son Canals exigeixen el retorn de la inspectora apartada per Vera, per el conseller Vera. I el conductor del xoc mortal, pròxim a Son Banya, es lliure, s'entrega a la policia. També destaca...
Un diari de Mallorca en l'àmbit de la cultura, del cinema. L'Evolution, que és un festival, reconeixerà l'estrella de Hollywood, Steve Buscemi.
I finalment dues crides a la part alta de la portada. Una d'elles que diu Lucía Muñoz i Alejandra Martín, li posen aquí, les Martínez, tornaran a l'illa quan Israel alliberi
Reyes Rigó i Mateo Alemany fitxa per l'Atlètic de Madrid com a director de futbol. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do sa trajectòria d'en Mateo Alemany. La comentarem aviat amb en Pep Vergé, que coneix prou bé el personatge.
Totes aquestes informacions són a Diario de Mallorca. Finalment, pegam una edat ràpida a l'actualització de VilaWeb, simplement destacam que, en clau internacional,
Vilaüeb mos informa que l'exprimer ministre Eduard Philippe demana a Macron que deixi l'elisi de manera ordenada i també que la França insubmissa presenta una nova moció de destitució contra Macron. Aquests són ara mateix els titulars de l'àmbit internacional que...
mos destaquen, i encara una última hora que vos llegirem ara i que mos aporta, Vila Web, i és que Israel assalta els vaixells de la nova flotilla de Gaza. En aquesta expedició hi viatjaven nou càrrecs electes, entre els quals una eurodiputada francesa i un exministre belga,
Ara mateix l'exèrcit d'Israel ha assaltat aquesta matinada els nou vaixells que formaven part d'una nova flotilla de Gaza que havia sortit ara fa una setmana de Catània i O-30. En imatges enregistrades per les càmeres de les embarcacions es veu com les llanxes israelianes s'acosten i els soldats armats aborden l'estol humanitari. Els vaixells han estat interceptats molt abans que l'anterior flotilla.
ara mateix són a prop de la costa d'Egitte, concretament de Port Said. Veieu, se pot veure des de Vilaweb la geolocalització. Diu també Vilaweb que és previsible que ara els activistes siguin traslladats al port d'Esdod abans de ser empresonats a l'espera de ser deportats. Una història i do.
que se repeteix aquest és el repàs que vos hem oferit d'una actualitat que com veus continua ben viva i oferint novetats encara que siguin tan repetitives com aquesta.
Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra.
I part el sucre d'oltella.
I ara és el moment d'oferir-vos l'entrevista en Júlia Ojeda, que demà és quart creixent, presentant el llibre Recull d'articles de Pedro Ló, prosa de combat. Nova entrevista. En aquest cas, ens connectarem amb Júlia Ojeda.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
No resultes cap misteri, sí que no és cap honor. Sé la darrera nació que fot el cant de l'imperi. Sé molt grotes que canteri i una viu d'humiliació. Captiment el captiveri, sigui l'obra beneiton.
Fins demà!
I el Bon dia i bona vida és el moment de parlar-vos d'un llibre important d'aquests que obrin aquesta nova temporada, aquest nou curs, i que serà segur un dels llibres importants de la Setmana de Llibre en Català que ara mateix se celebra.
en el jardí de la misericòrdia de Palma. Per parlar d'aquest llibre, d'en Manuel de Pedrolo, prosa de combat, mos connectam amb en Júlia Ojeda Icaba. Ella és investigadora i crítica literària, va néixer a Granollers, però jo diria que ja és més de mig mallorquina. Júlia, molt bon dia. Hola, bon dia. Més de mig mallorquina ja, no?
Sí, bé, ara mateix gairebé amb dos peus aquí i anant i venint entre Catalunya i Mallorca, que no estan lluny. Però sí, fem feina a la Universitat de les Illes Balears i molt contenta. Molt bé. Heu fet, bé, no ho hem dit, el llibre està editat per Coma Negra.
i la veritat no sabria dir el número exacte de llibres que va publicar en Manuel de Pedrolo, uns 150, pentura més. Heu fet el llibre 151 d'en Pedrolo, no?
Bé, està ben vist això. Sí, de fet, una de les grans aportacions del llibre, a banda de recuperar un conjunt d'articles que havien estat publicats en diferents volums, aplegats els anys 70 i els 80, però que ara ja en saben molt...
molt lluny, el que vam fer amb Coma Negra va ser precisament anar a buscar la feina que hi havia als arxius de censura, textos que mai havien estat publicats ni en vida ni pòstumament a Pedrolo perquè ningú n'havia anat a buscar. I aquest és un dels valors principals del llibre, que hem aconseguit recuperar el primer assaig polític inèdit
de l'any 66, un article que, bueno, un assajet petit que Pedro Lóno va cobert, diguéssim, colar mai a la censura i que per primera vegada es pot llegir en català, evidentment. El llibre està format bàsicament per articles publicats o no a premsa, n'hi ha d'inèdits i n'hi ha alguns que sí, que ja estaven publicats, per exemple, en el llibre que és de... Del protestant.
encara que no serveixi de res o les cròniques colonials d'abans quin criteri has seguit?
Bàsicament el criteri ha estat... Bé, era una feina en gent perquè dels articles publicats estem parlant que potser n'hem revisat més de 300 i dels inèdits al final vam haver de tallar per una banda perquè el volum de material que el Pedro lo va produir és una cosa que encara donaria per 3 o 4 volums més. Però el criteri va ser sobretot intentar aplegar aquells textos que ressonessin amb l'actualitat.
...política nacional dels països catalans... ...de manera quasi... ...profètica, no?, de manera quasi... ...actualíssima, perquè... ...l'objectiu era no només rescatar un pedró... ...que fa 40, 60 anys ja ens estava parlant... ...dels mateixos conflictes que tenim ara...
amb l'espanyol, amb el castellà, amb la idea dels països catalans, sinó fer el salt amb les generacions actuals, treure'l d'aquell imaginari del Pedro Lojovenil del mecanoscrit i portar-lo, diguéssim, a aquelles generacions, no només que han viscut el procés independentista català o que ara mateix
participen de jugues per la llengua a Mallorca o que el País Valencià s'organitza per fer una PP i Vox, sinó que la idea era dir, aquí hi ha un pedrólog que parla al país sencer independentment de la generació. Perquè, clar, aquest és un llibre que l'heu titulat Prosa de combat i crec que amb això ja dius moltes coses, no?
Sí, el títol parla personal. Una mica la intenció era sobretot, com a negre ja fa, des del 2017, que ha començat a recuperar obra important de l'autor, sobretot de ficció, La terra prohibida, El temps obert, però l'objectiu era situar el Pedrolo com un intel·lectual polític, no només com un escriptor...
de literatura popular, de literatura, fins i tot juvenil, que a vegades se l'havia mal encasellat, sinó situar-lo com un pensador polític, que és el que va ser, i com, d'alguna manera, no només la seva producció sagística, periodística, sinó tota la seva obra de ficció pot ser llegida o ha de ser llegida amb aquesta perspectiva de país nacional.
el llibre és una reivindicació d'en Manuel de Pedrolo recuperar la seva figura, la seva obra
Sí, absolutament, i a més fer-ho de la manera en què ell escrivia, pensava i mirava el país, aquesta combativitat i aquest desacomplexament, no? Pedro Lo va ser una figura incòmoda, incòmoda durant la postguerra i el franquisme, evidentment va ser l'autor més censurat per la guillotina franquista, no?, per la censura, però després també va ser incòmoda en el cicle de transició i els primers anys pel pugilisme, precisament perquè era un cert defensor primer de la idea dels països catalans, no?,
i després de la independència com a única via, com a únic estadi possible per restaurar els brets i les llibertats dels catalans. I en veure que la transició va acabar d'una altra manera, això el va portar també a una desesperança o a una desil·lusió.
Sí, sí. Clar, aquesta veu crítica, aquesta veu de sa consciència, jo crec que li va reportar això, molta censura, diguem, solapada, no? I, a més a més, també jo diria que va ser víctima d'aquesta superstició que hi ha a sa cultura catalana de que si ets un militant no pots ser un bon escriptor, no?
Sí, del tot. És evident que també les capelletes de la cultura catalana, sobretot els anys 70 i els 80, encara vivien molt en aquell atrinxerament, hem de preservar-nos i hem de ser nosaltres els que tinguem pla qui som. Per exemple, ell era un cert defensor de la literatura de gènere, de la literatura popular, d'aquest que necessitem aproximar
el català i la literatura catalana a les masses lectores i no només escriure una literatura d'alta cultura això ja li va generar també li va generar molts problemes
El fet de denunciar autors que es passaven al castellà per ser més còmplices amb el règim o per vendre més llibres, el que fos. Aquesta és una de les primeres polèmiques obertes que ell va tenir amb Purcell.
De fet, a més d'una entrevista s'enfaden. I una de les, diguéssim, crítiques o maneres de denunciar-lo que va trobar part de la cultura catalana va ser precisament menysprear la seva literatura, no? Malgrat que era l'autor més llegit de la literatura catalana durant molts anys, pràcticament fins a la seva mort, no? La gent esperava les novel·les del Pedro Oló als quioscos i a les llibreries cada que ens hi ha, no?
Ara que parlaves d'en Porcel, m'ha agradat moltíssim el text d'en Jordi Puig. Bé, m'han agradat tot tres. Crec que tot tres són grans aportacions, ho dic seriosament. És el teu també i és d'anar a Teresa i Vars des d'un punt de vista diferent, però també molt interessant. Però és d'en Jordi Puig. No sé com dir tot. Crec que m'ha curat una ferida perquè...
Jo era lector d'en Pedrolo, diguem, m'acomprava l'avui i llegia en Pedrolo en el diari. I l'endemà de morir en Pedrolo en...
I en Baltasar Porcel va fer un article repugnant de Vanguardia on, diguem, el mateix dia de sa seva mort o l'endemà, en fi, deia coses, en fi, que molt fora de lloc, per dir-ho de qualque manera, no? I ja sense que en Pedro de Lli pogués contestar, clar.
Per tant, crec que està molt bé que hi hagi aquest text que fixi també aquesta polèmica i, evidentment, esteu text, titulat No serem els darrers, que fa un breu però molt interessant repàs a la fibra d'en Pedrolo, un Pedrolo que, com dèiem, independentista sense cap tipus de...
de matís, no? I sempre parlant i recordant que la nació catalana era la de salses a guardamà i fragamó dels països catalans, no?
Sí, bé, és així. L'objectiu dels textos que acompanyen el Pedro Olo precisamente era cadascú trobar un angle diferent a través del qual la figura pogués emergir. El text del Jordi fa aquesta introducció, també vinculada més al procés històric de censura i a les batalles més particulars que ell va viure, tant políticament com esteràriament. Jo he intentat fer una panoràmica tant de l'autor com de la seva evolució...
política per traslladar aquest fil roig de l'independentisme combatiu i de l'independentisme que no defalleix cap a les noves generacions. I la Teresa intenta apropar-nos al Pedro Lo més personal, al Pedro Lo que...
que malgrat se'l volgués titllar moltes vegades de ser una persona aspre o misàntrop o agra, era una persona que estava disposadíssima a rebre la seva gent a casa seu, a contestar les cartes dels lectors. Va ser un home ple d'esperança malgrat els esdeveniments i malgrat...
el denostament que va patir per tant l'objectiu era acompanyar uns textos que ja són prou clars i prou forts els de Pedro Olo amb unes aportacions més d'actualització d'autor no els he pogut llegir tots els articles encara però m'ha creat l'atenció aquest entorn d'una expressió que tu també hi fas referència aquesta idea dels altres catalans d'en Paco Candel
Sí, és interessant que digui això, sobretot quan a Catalunya ara mateix en quant se celebra l'any Paco Candel, no? Sí. És interessant veure com aquest text precisament no va passar censura, també el presentem de manera inèrita per primera vegada,
I no va passar a Sant Jura precisament perquè el Sant Jó va considerar que era un text que podia promoure una idea de catalanitat i de catalanisme que abonava les tèries independentistes i, en canvi, els altres catalans era perfecte perquè, diguéssim, que planava les disputes entre catalans i castellans. I, clar, el Pedro Olo, amb molta diplomàcia, perquè era un diplomàtic que es diria de dur, però era diplomàtic, bàsicament en aquell text diu
És que aquesta idea d'altres catalans no fa que altra cosa que portar-nos a una confusió absurda, que és que hi ha una alteritat, que no som nosaltres, sinó uns altres, que fa que siguem dues coses diferents. Ell diu al final o som catalans o som castellans, o espanyols, però aquests altres en qualsevol altre lloc del món no es plantejaria.
I són unes tesis que també discuteixen en relació com el pujolisme ja li va bé, que s'instali aquesta idea de catalanitat més diluïda, més oberta, que no disputa qüestions estructurals com el bilingüisme, i per tant el règim o el nou règim sap quins autors li van millor o quins no tant.
I tant. Júlia, una curiositat, com vas arribar a en Pedro Ló? A través del més que no escrit del segon origen, com molts i moltes, o no? No, de fet no, de fet, sempre dic, últimament dic el mateix, que jo crec que sóc una de les poques lectores catalanes que ha tingut la sort, entre cometes, de no entrar al Pedro Ló a través del més que no escrit, i de fet ell jo crec que ja estaria d'acord, perquè va haver-hi un moment de la seva trajectòria que també estava cansat
que només se'l celebrés pel Macanoscrit, una mica amb la sensació que tota la resta de la seva producció havia quedat oblidada o enfonsada per l'èxit del Macanoscrit. Jo hi vaig arribar a través de les cròniques colonials, que va ser una entrada directament política. La meva relació amb el Pedro sempre ha sigut, des d'aquí,
I llavors, d'acord que les vaig començar a llegir, vaig llegir l'edició que n'havia fet, crec que el 2007, el Jonc, ja quasi el 2018 o 2019, o sigui, just després de l'1 d'octubre, i perquè jo també estava investigant a la universitat qüestions que tenien a veure amb això, amb tesis postcolonials i decolonials d'autors algerians o llatinoamericans, i em notava que em faltaven les coordenades per entendre la realitat dels països catalans, i Pedro Lo va ser una il·luminació.
i aleshores amb el Jordi Puig, com que sabia que Coma Negra ja havien començat a fer coses sobre ell, li vaig dir, ostres, això ho hem de recuperar, hem de trobar la manera de recuperar aquests textos amb una bona edició, una edició crítica social, i ell em va dir, per què no fem una feina més d'arxiu i anem a mirar tot el que hi ha, no?,
I el resultat d'això ha sigut un llibre que, en realitat, jo sempre explico una mica el mateix, en el programa també ho dic, que a Pedro Ola sempre se li retraia que escrivia el mateix article, i en part era cert, perquè la seva obsessió era...
pensar i escriure la realitat en què es trobava Catalunya i els països catalans i despertar d'una ceguesa que havia de generar una consciència cap a la llibertat plena dels països catalans. Per tant, els textos permanentment parlen d'això i el que fan és ser una brúixola, traçar un camí cap a les noves generacions.
Exacte. Júlia, hem d'acabar aquest llibre, Manuel de Pedrolo, prosa de combat, suposo que ara comença un seguit de presentacions. Diria que a Palma la farem dia 9 d'octubre. Dia 9 d'octubre, sí. I una aterrada cap a l'Estet, a la Quarta Eixent. Per Mallorca n'hi ha alguna més de prevista? Sí.
Sí, n'estem intentant tancar una fa la nit, al novembre, a l'Obre Cultural, al Petit País, quan tinguem el cartell ho anunciarem, i bé, jo com que ara tinc dos teus aquí a Mallorca, qualsevol altra ocasió serà bona. A Barcelona i a Catalunya en tenim unes quantes, avui mateix el presentem a Lleida, de ganar sal de l'autor,
I res, només dic que estem molt contents que només amb 15 dies de sortida ja anem per la segona edició i la veritat és que estem molt, molt sorpresos de la popularitat i de la necessitat que hi havia de recuperar aquest pedrolo. I de molt bona notícia. Julio, queda un plaer. Moltíssimes gràcies. Continuarem en contacte. I tant. Gràcies a vosaltres. Gràcies. Bon dia. Adéu-deu.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I efectivament, tal com explicàvem en aquesta entrevista, demà a les 7 de sora baixa, les 7 de vespre, hi tindrem una presentació aquí a Palma, concretament a la llibreria Quart Crescent. Júlia Ojeda presentarà aquest llibre d'en Pedro Lo, Prosa de combat, un llibre interessantíssim, un llibre...
que, malgrat que recull articles dels anys 70 i 80, són, ja ho veureu, molt, molt, molt actuals. Vos oferim ara una conversa que va fer en Jorge Guirados, nostre col·laborador en l'àmbit del cinema, amb en Cesc Gall,
Molt bé, gràcies. Comencem. Cesc Gai presenta la nova pel·lícula, la meva amiga Eva.
Res. És com que és una pel·lícula que presenta una persona que està a mitjana edat, a preu dels 50 anys, i l'interpreten a Nora Navas, i decideix que vol tornar-se a enamorar. I quan veia la pel·lícula me recordava molt Una pistola en cada mà, no perquè...
No deixa de ser un poc com a pel·lícules germanes, perquè amb una pistola cada mano cerques un poc aquella forma de com els homes se relacionen amb les dones en la parella. En canvi aquí pareix com que ha canviat la perspectiva i fins i tot vas tornar a veure esa pel·lícula
I em vaig adonar que fins i tot els títols de crèdit inicial comencen amb un pla molt pareçut. No sé si tu t'ho has plantejat o no, però em apareixen pràcticament pel·lícules germanes.
Sí, pot ser que tinguin, sobretot amb coses com aquesta, la veritat, això que dius no ho recordo, no ho sé, quan érem molt conscient, però hi ha una cosa com... sobretot jo crec que hi ha un to, un to d'ironia, una mica, que sobrevola les dues pel·lícules que t'assemblen bastant, no? I el fet aquest d'anar a buscar sempre la part feble i la que és l'inseguretat que tenien els personatges, els homes, sobretot en el cas de
amb la pistola en cada mà, no? I aquí, certament, el personatge de la Nora té molt d'això, no? De ser un personatge molt fràgil, molt desconcertat, no? Amb això que sent i no sap ben bé com tractar-ho. Sí, totalment. El que és veritat és que els dos tenen aquest factor comú com que estan aquests homes al voltant de les dones, en els dos casos. En aquest cas d'aquesta pel·lícula que presentes sí que tenim una protagonista clara que és el personatge de la Eva, però sí que hi ha aquest...
Aquesta sensació que critiques un poc l'home actual o l'home actual almenys d'aquest estrat socioeconòmic mitjançer elevat com a progressista de ciutat. No sé si és un prototip que t'agrada explorar per algun motiu. El cas de la meva amiga Eva d'aquesta pel·lícula
No sé, no em vaig plantejar ni almenys que fos en cap moment una... que els homes fossin protagonistes, vull dir que el paper més important potser evidentment és el del Juan Diego Boto, el de la parella de la Nora, que bàsicament és un home, com diu ell, en una escena així intensa que tenen a la va al bany, a la va que li diu és que no te reconozco, li diu algú així, és un home desconcertat davant del que sent la seva dona,
Però a diferència de la pistola no està gens centrada en nosaltres, en els homes, sinó només en aquest cas en l'univers més femení.
Sí, sí, per això comentava un poc el canvi de perspectiva inicial. Igualment, també, aquesta pel·lícula no la signes tu tot sol com a guionista, que habitualment és així, sinó que en aquest cas està en Eduard Solà, un guionista que darrere va guanyar el Goya l'any passat, ha fet moltes pel·lícules i sèries darrerament. Com va ser aquesta col·laboració i com va sorgir la idea d'aquesta pel·lícula?
Jo sempre els guions sempre els he firmat en col·laboració fins ara amb el Tomàs Aragaé, que és un amic i la persona amb la que he treballat el guió fins ara. I en aquest cas no ho vam poder, per grans personals, que el Tomàs ja no estava a Barcelona. I llavors una mica vaig començar a treballar sol, però sempre crec que estava bé tenir un company de viatge i em vaig conèixer amb l'Edu i ens vam entendre de seguida.
i li vaig plantejar que estava ja fa un temps buscant un personatge femení, volia fer un protagonista femení, cosa que no havia fet mai, centrar-me en una dona, i a partir d'aquí va començar una mica una búsqueda, això va dir un món d'una dona, d'una edat, d'una temàtica, i al voltant meu vaig començar a observar
altres eves, no? Dones que estaven en una situació similar, que decidien, bueno, que ja en tenien una mica prou, que tenien separat sense una raó aparent, i em va curiósir molt, em va semblar que era un punt d'arrencada interessant, veure d'on sortia aquest anel, no? Aquest anel de canvi, i més en aquesta edat de la cinquantena, d'aquesta búsqueda com romàntica, no? D'una mena de...
quasi de fantasia en què es pot transformar la búsqueda de l'amor i l'unitzar sobre això i com fan els altres personatges que l'acompanyen a la pel·li, les seves amigues sobretot.
És curiós perquè com ha succeït, és com que ja he relacionat molt aquestes dues pel·lícules que he estat enxerrant, perquè justament és una pel·lícula que jo m'agradava molt, una pistola, i vaig tornar a obrir-la perquè m'agrada molt la pel·lícula.
I vaig dir, tornaré a voler-la. I ja surt aquesta idea. O sigui, en una pistola de camau ja surt aquesta idea de la possibilitat de deixar... No sé si de deixar algú, però sí de tornar-se a enamorar quan passa un temps. I vaig pensar, a veure si fa temps que té aquesta idea, no és cap, i ara ha sortit. Sí, i possiblement el que passa quan fas històries... Jo he fet tres pel·lícules de...
d'episòdiques, no?, que era molt Hotel Room, que és la primera pel·lícula que vaig fer a Nova York, que era una pel·lícies molt indie, que no ho he vist quasi ningú. Jo l'he cercat, però no l'he trobat, però la vull veure, no sé si està en algun lloc. Crec que estava a filming. Ah, doncs mira, ho tornaré a revisar. Crec, eh?, no ho sé, perquè ja saps que les pel·lícules les treuen, les posen, les canvien, però em sembla que havia estat a filming. I ja hi havia cinc capítols o cinc històries, després vaig ser una pistola, també em sembla que eren cinc,
I l'última que vaig fer, la fa dos anys, era Històries per a no contar. I és veritat que els episodis, el que, bueno, et poden germinar idees que es queden en un format molt petit i després, el que dius tu, les aprofites per fer de cop una cosa més profunda i més llarga.
És que realment, per exemple, una de les coses que m'ha plantejada molt és el tema de que sí, tu tens aquestes tres pel·lícules episòdiques i sempre m'ha generat molta curiositat el fet de voler fer una pel·lícula episòdica perquè m'apareix realment
molt més complicat, perquè són com una espècie de curtmetratges que tenen que tenir un sentit emocional, de continuïtat, de personatges, de to, i crec que quan canvien pràcticament tot, perquè són com a petites pel·lícules que tenen relació entre elles,
M'aginera com a curiositat quan decideixes fer una pel·lícula com aquesta i per què les fas? Quin plus té en comparació amb una pel·lícula narrativa normal d'una trama i una història? Bueno, suposo que és una mica com un escriptor que et pot escriure una novel·la o que pots escriure un relat, uns contes, fer-te una pública o un llibre que és una...
un seguit de contes de relats curts el format canvia molt la manera en què expliques les coses certament les pel·lícules episòdiques els productors les odien i la meva productora si quan li dic això s'espanta perquè mai són comercials mai guanyaràs premis ni mai tindràs èxit perquè l'hospitador va al cine normalment a veure una pel·lícula que li expliquin alguna cosa i no aquestes coses episòdiques però bé
Jo, mira, n'he fet tres, no crec que em faci més. I hi ha una cosa ara que fas amb les plataformes, que permeten consumir el cinema, l'audiovisual a casa, que no sé qui va ser, no fa molt, un periodista em va dir que aquest tipus de pel·lícules, ara com tu, havia gravitzat la pistola, i de cop un dia va veure dos capítols i ja està, saps? I també es converteixen en pel·lícules que les podríem transformar en una minissèrie, quasi, no?
Clar, total. Però sí que és veritat que jo mai les he deixat a mitges. Quan les comences, com que necessito acabar-les, tot i que siguin altres... Ja t'he dit que ja l'havia vist en el seu moment, la pel·lícula, però em feia com de ganes tornar a veure-la. Si anava a mi tornant a mi amiga Eva...
Crec que és com un prototip com a pel·lícula, que podríem dir que és aquesta pel·lícula còmica, amb tocs dramàtics, que té gent acomodada en la seva narrativa. A més, sempre hi ha un accés a la cultura, es comenten coses de cultures, de llibres, de música. És com que...
té aquesta pel·lícula molt de diàleg, molt de situació, i crec que són molt rellevants els actors i les actrius. I em demanava, primer de tot, com va ser aquesta feina en Nora Navas, que és la protagonista absoluta d'aquesta pel·lícula, que crec que és un personatge que s'anyunya un poc del que fa habitualment ella, i crec que ho fa...
extraordinàriament bé no sé com va ser aquesta feina i a la vegada també com te planteges els càstings no sé si tenies ja en la teva ment ella com a protagonista o com va ser perquè a més si revises els teus càstings en general solen ser actors i actrius realment bons i reconeguts Mira, en el cas de jo intento mai escriure pensant en actors
o actrius, perquè no em serveix i no crec que sigui una bona idea. Crec que és millor quan escrius ser capaç de crear un personatge i que per ell mateix es defensi, que per ell mateix adquireixi una entitat i després ja veurem qui li posa cara. Entre altres coses, perquè després et pots trobar que escrius pensant en un actor que després no pot venir o no vol venir. T'acaben anar a la contra.
I en aquest sentit, doncs, bé, amb la Nora, a més, ja ens coneixem i som amics, amb la qual cosa jo, ara aquí sí que jugava amb avantatge. Un cop li vaig proposar la pel·lícula, em sembla que era una actriu que tenia un equilibri entre comèdia i drama, sobretot és una actriu més dramàtica, a més, però jo la que conec sé que tenia també molta, una comicitat molt interessant i que jo ja coneixia i, bé, vaig pensar que era, que també era un,
Era una pel·li prou difícil de fer que era bo fer-ho de la mà d'algú amb qui ens tinguessin una relació més profunda, si vols, que el normal. I com va ser, però, treballar aquest personatge amb ella? Com va ser? Sí, suposo que va treballar un poc a partir d'assaig, a partir de diferents situacions... Sí, una mica com jo sempre funciono igual, no té més que... Bueno, evidentment hi ha un moment que et comences a assentar...
amb una taula i obres el guió i jo sempre l'intento i el llegeixo, l'Anna el parlo, baixes el guió que es diu, no? Sí. Veus totes les seqüències, veus els diàlegs, veus les coses que et grinyolen, les coses que l'actor no entren, les coses que entre els dos vas millorant, vas afinant, després també incorpores en aquest cas, anaven apareixent els altres actors, no? El voto l'altre dia, o el greu de la Serna, o quan venien
els secundaris, actors clars, només tenien una sessió o una escena, però a mi també m'agradava tots que vinguin abans, conèixer'ls, llegir, surten dubtes, jo reescric... Bé, bàsicament jo crec que vas pulint, vas guanyant confiança, vas escoltant, jo necessito escoltar-los i com tinc l'avantatge que jo escric, després m'enduc a casa la feina que crec que ets d'acabar de fer i un cop filmes,
Tenir una mica ja les coses clares, o sigui, jo no crec que els rodatges, aquí fem les pel·lícules molt ràpid, no tens temps de pensar, no tenim diners per rodar gaires dies i quan vas a filmar has d'anar per feina, no tens temps d'inspirar-te, vull dir, en un dia de rodatge i en aquest sentit com més ben preparat vagis millor.
I quan estàveu fent aquests assajos i fes aquest aterrament de la lectura de guió, t'acosta molt quan te proposen canvis de guió? Perquè al final el que xerraven les teves pel·lícules són molt de diàleg i per tant a vegades canviar les paraules, les expressions, tocs, no sé si és una cosa que te molesta, si te va bé, si te va bé.
No, és una cosa molt natural que sorgeix de forma molt natural amb l'actor, amb l'actriu, que els ha de acomodar, que diuen ells les frases, a vegades li donen la volta, o a vegades em demanen això, puc dir-ho així, puc dir-ho així, o això no, acabo. No, és un treball molt...
no ho veig i els hi dic i dic mira jo prefereixo que això ho diguis així però és una feina de col·laboració absoluta i jo ja et dic l'avantatge que jo tinc a l'escriure és que jo no deixo mai de seguir afinant i afinant i afinant les coses i és un avantatge dir que comparat amb altres companys meus que només són directors o directores
i que no tenen o no escriuen, no? Perquè possiblement el guionista del guió que està filmant ja està l'expedit i fa mesos que no el veu ningú. És un problema que hi ha al cinema, no? Que els que escrivim tenim aquest avantatge, clar.
I, a més, jo crec que al final, des de fora, té pares que funcionen correctament. És a dir, al final, molt d'actors i actrius han repetit pel·lícules. Avui he anat com a mirant els actors i actrius que han fet feina amb tu i molts dels que surten d'aquesta pel·lícula ja han fet pel·lícules amb tu. I mires els projectes anteriors o els que venen i dius, ja han fet feina a vegades amb ells. Deuen estar còmodes. Sí, en aquesta potser...
És de les que menys, jo amb el Bot no havia treballat, amb el Teleserna tampoc, o amb el Lluís Villanera tampoc. No et pensis, eh? Amb la Nora sí. Però aquesta potser és de les pel·lis que de cop hi ha incorporat més gent, no? Sí. Els directors necessitem de... És a dir, quan tu tens actors o actrius que ja et coneixes, que ja hi tens confiança, que a més hi ha una relació personal, que és maca i que funciona...
és molt més fàcil, saps? És molt més fàcil. I filmar és molt complicat, molt delicat, i també has de saber... també has de saber amb qui te'n vas de viatge, saps? I llavors jo tinc cura, no?, de com és aquesta persona, com es comporta, quin tarannà té... Bueno, és un equilibri que vas veient, i això fa que hi hagi la que pateixes, evidentment, no?, i actors amb qui treballen més. I a vegades el que passa també és que treballes amb un actor...
no sé, en aquesta pel·lícula, doncs jo sé, el Francesco Carril o el Miguel Pervé o la Marian Álvarez o actors amb els que no havia treballat mai, però ens coneixíem una mica i en el fons vam venir, més enllà pel personatge, també perquè era una forma de conèixer-nos, de començar a treballar i t'emplaces en els projectes, no? També, molts cops és així. Clar, és una forma de conèixer-los i de formar-se un poc la seva forma, aquesta eina, no? Exacte, i d'anar generant un vincle, sí, sí.
Bé, doncs l'aiguaç és molt bé, crec que jo. Sí, xerrant de referents, pot ser atuant-hi moltes vegades, el que no ho tinc clar, però jo és que quan vaig a les teves pel·lícules hi ha dos que pot ser un tòpic, però és que són dos que me venen i crec que tens un 50% de cadascun. Que és en Annie Moretti i en Woody Allen. Dic, si fas una mescla d'aquests dos, surts tu, a nivell de català.
Ah, mira, doncs ja m'agrada, suposo que també és el del Moretti perquè vaig tenir la... quan em van preguntar o estàvem aquí a la sala de muntatge dient què mira la tele, no? El moment que ja està a l'hotel a Roma, jo soc el personatge d'alora i jo soc molt fan de...
I vaig fer una llista de dues o tres pel·lícules, unes de més antigues i més així, però que no vam trobar la manera d'accedir als drets. I el Moretti, sí, jo sóc molt fan de Woody Allen també. O sigui que ja m'agrada, ja m'agrada aquesta mescla que m'ha fet. Però i tu qui diries? O són jo, que els vaig per tu no són aquests, per tu? O sigui, aquests són dos referents de cineastres que m'agraden molt i que entenc perquè se m'associa i és una amiga, sobretot per la cosa de
sobretot amb el Woody Allen, aquesta cosa urbana, burgesa, el que deies tu, no?, cultural, d'un entorn cultural, i que gira tot sempre al voltant dels sentiments i de les... I, bueno, això ho puc entendre. Amb el Moretti no m'havien fet tant mai aquesta comparació, però és, bueno, jo vaig fer tota una declaració d'intencions al posar-lo a la pel·lícula, no? Clar. Però el que és, no és que normalment t'asserveixen a tu, a part d'aquests dos, o no tens com uns referents clars que diguis...
No, jo amb això no soc un no, sempre he sigut molt amant com a espectador de tot tipus de cine i puc veure westerns i m'encanta la ciutat de ficció i m'encanta mil coses que no...
Em pot afectar més a l'hora d'escriure, de fer una pel·lícula. Puc tenir més influències literàries o de música, per exemple, que no de cine. No ho sé, amb això no... En aquesta pel·lícula és claríssim. Un enorme plaer de poder-lo posar i de poder preparar el que va d'aquesta cançó. Tenir-la allà de final i no ho sé, com a cine sempre he sigut molt...
no ho sé, disfruto molt, saps, de tots els gèneres i...
Bé, ja són dos, en aquest cas. Te volia demanar, sí, com a darrera pregunta, que suposo que tens mil històries i ja durim quasi 20 minuts, molt ràpid. Ara que s'ha passat un poc, que se xerra molt el tema de la censura, del tema de la comèdia, que se pot fer en la comèdia, que no, creus que realment hi ha hagut un canvi en el marc ideològic o és un marc que han comprat des d'alguns extrems com l'extrema d'erota que ara
s'està xerrant molt per tema d'en Trump i que està fent despatia, còmics... Bé, què penses? O creus que realment sí que hi ha hagut un canvi? També en Paco Leon, crec que fa poc, també en una entrevista, també xerrava de tot això, que trobava que havia canviat el que podia riure i que no, i que, per exemple, una sèrie com Aida ara no se podria fer. Què penses de tot això?
Home, el que està clar és que ara hi ha una cosa que no existia fa uns anys, no baixes, que és el món del mòbil que tots tenim a la butxaca, o l'iPad, o la tablet, o l'ordinador i tota la informació que es mou vinculada a l'internet o a les greds socials. I en aquest sentit tot fa molt més soroll, no? Llavors és obvi que una sèrie, no? Lleieu al Paco, és una cosa que podíem fer fa 25 anys,
o 20 anys, no sé quan va ser que la vam fer, potser a casa, la gent al sofà, hi havia molta gent que igualment podia fer un comentari o es podia indignar, no? Però quedava al sofà de casa o quedava un comentari entre dues persones o un bar. Ara està a les retes. Llavors això magnifica les coses d'una manera molt diferent. Jo no soc de retes i no m'entenc...
El conec que no m'he interagressat gaire, ni en tinc ni navego, però òbviament m'arriben els comentaris i els conflictes que generen. I penso, però quines ganes de lio i de saber el que opina aquest i l'altre i el que diu. I té a veure amb això? Bueno, s'ha posat un altaveu, no sé, és com si entres a un bar a les tres de la matinada amb tota gent bucratxa i de cocaïna i fots un altaveu. Bueno, però esclar, sentiràs unes bubaganes immenses, no? Clar. Resulta que això...
fan la seva... Exacte, el Jimmy Kimmel ha sigut una cosa ja que marca tristament la realitat del que està passant als Estats Units. Jo, que com sou un creador d'aquest sentit molt poc polèmic, doncs clar, tampoc em sento que estigui tocant temes o que la meva forma en el meu cine tingui problemes en aquest sentit. Però certament hi ha una mena d'oloreta de politianisme estesa per tot arreu una mica més gran, sí.
Idò, moltes gràcies per aquesta entrevista, ha estat tot un plaer. Doncs molt bé, escolta, encantat. T'he de dir que m'ha agradat moltíssim aquesta pel·lícula darrere. Soc bastant fan en general de la teva feina, però jo, una pistola en cada mà, és una pel·lícula que me va encantar, i des de llavors t'he seguit, jo soc relativament jove, ten 32 anys, per tant, quan se va estrenar era molt jove, i ja me va... Sí.
i ja t'ha seguit des de llavors totes les pel·lícules i per tant com que me va recordar tant una pistola crec que me vaig posar molt content allà com es rep, si allà avui s'estrena si tenim sol i mínimament la gent la pot veure aquestes pròximes setmanes moltes gràcies moltes gràcies, que vagi molt bé una abraçada, adeu
Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. Subscreu-te a la revista L'Estel. Més de 40 anys de periodisme de proximitat. Entra al web revistalestel.cat i fes-te subscriptor i la rebràs cada mes al teu domicili.
En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari.
La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222.
Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència emulada, onamediterrania.cat. Som a punt ja de connectar en Marisa Cerdó, amb ella parlarem de llibres o d'un llibre concret que mos prepara i que vol recomanar-vos
En tot cas, és el moment ara de pegar un oeada ràpida a l'actualitat de com evoluciona. Recordem també que a partir de les 11 en punt farem una entrevista especial, connectarem a Lucía Muñoz i revisarem amb ella com està ara mateix la situació d'en Reyes Rigos, la mallorquina que continua encara en aquests moments detinguda a Israel.
i també sabrem com se troben la pròpia Lucía, Alejandra, els companys de la flotilla i també quines són les properes accions que faran tant a nivell personal com a nivell jurídic com a nivell, evidentment, polític. Tot això ho parlarem en Lucía Muñoz a partir de les 11, que serà quan farem
Aquesta entrevista que vos hem anat recordant o que vos hem anat explicant què farem. És el moment d'escoltar una sèrie de consells i m'anar amb en Marisa Cerdó.
Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona.
De Balears, periodisme mallorquí, periodisme valent.
Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai.
Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94.
Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't.
Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants.
Fer odontologia slow no et s'ha pausat, ets dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la clínica dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351.
La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble.
I el Bon Dia i Bona Vida vos proposam tres cites, tres fites, alguna d'elles incompatible entre si, però bé, depèn també d'on vos caigui més a prop. Dijous, demà, a partir de les 19 hores, a la Llebreria Quart Crescent, carrer d'en Rubí, número 5 de Palma, hi haurà la presentació de Prosa de Combat, de Manuel de Pedrolo,
de l'editorial Coma Negra, la selecció i el pròleg són a càrrec d'Anna Júlia Ojeda, que serà qui farà la presentació allà a Canal Cove. Modestament l'acompanyarem. També, d'altra banda, i en això em referia quan deia que...
Eren incompatibles el mateix dia i a la mateixa hora, és a dir, demà, 9 d'octubre, dia dels Païs Valencià, a les 19 hores, el grup Blancarna presentarà el programa del 36è Seminari Blancarna que se farà els dies 1 i 2 de novembre a Can Picafort.
serà en el petit país, en el petit país de Felenits, com dèiem, demà a les 19 hores. Hi haurà la presentació del programa d'aquesta edició número 36 del Seminari Blancarna.
que, com deien, se farà els dies 1 i 2 de novembre a Can Picafort. Seran dues jornades en què es debatran sobre alguns reptes claus del país, com ara sindicalisme, llengua, nouvinguts, habitatge...
i també sobre el sentiment de valeritat. Tot això vos ho explicaran en detall els membres de la Junta Directiva del grup Blancarna, que faran aquest acte de presentació demà a les 19 hores, a les 7 des vespre, en el bar Petit País de Felenits. I encara vos volem recordar una cita més, aquesta per diumenge.
12 d'octubre, l'Assemblea Antiracista de Mallorca ha convocat una concentració amb el lema Mallorca Antiracista per al proper diumenge 12 d'octubre a la plaça d'Espanya a les 19 hores. Des de la plataforma s'anima a participar a la convocatòria. Vine a Mallorca, s'aixeca contra el racisme i la xenofòbia. Cal recordar que actualment el Regne d'Espanya celebra la seva festa nacional el 12 d'octubre.
el dia que va començar un dels majors genocidis de la història de la humanitat, el comès per Castella a Centre i Sud-amèrica. Fins fa uns anys, el 12 d'octubre, era considerat el dia de la raça.
I aquest diumenge, 12 d'octubre, ja ho sabeu, manifestació antiracista a Palma, plaça Espanya de 8 hores. Aquestes són les cites que vos volíem fer, que vos volíem comentar.
I ara sí que ja anem a parlar de llibres. En Marisa Cerdó mos ha demanat que com a introducció m'ha triat aquest tema que ben segur que vos sonarà i que ben segur que vos agrada.
Un paradís amagat. Dins el paradís set cases. Pen gent d'un penya cegat. Set propietats exclusives. Que bo que rafa Nadal. Dins el balón 4.
Dins el jardí una piscina, una piscina gegant, d'aigua salada i jacuzzi, però ningú ha notat que... Un tobogán, li falta un tobogán, que vagi algú i li posi, que està passant o mal. Un tobogán, li falta un tobogán,
Qui no té un capritxet a sa casa? Als pobres tot vos sembla mal. Pot ser, no vas fer mèrit, res passa per alzar. Ell se ho va tindre que currar. Ell es pot...
Que Déu salve a la reina, sigan blitos y alz. Un tobogán, li falta un tobogán. Que vagi algú i li posi que està passando mal. Un tobogán, li falta un tobogán. Al pobre home, diners no donen.
La merda se hecha culo.
Dins el paradís 7 cases, penjent d'un peny assegat. 7 propietats exclusives, que evoca Rafa Nadal.
Dins el jardí una piscina, una piscina gegant, d'aigua salada i acusi, però ningú ha notat que... Un tobogán, li falta un tobogán, que vagi al guil i el posi que està passant mal. Un tobogán, li falta un tobogán al pobre home.
Vos deiem que Marisa Sardó mos havia suggerit aquest tema per introduir el llibre que mos presentarà avui i mos recomanarà. Marisa Sardó, bon dia. Bon dia, bon dia a tu meu. M'he tens intrigat amb aquesta música i amb el que m'ho vares dir que era que parlaries de nous rics.
Sí, senyor. Mireu, vull parlar d'una nova novel·la que s'hi diu Les cendres a la piscina, de Na Laura Gost. Segur que la coneixereu, Na Laura, perquè ella se va llançar en el món de sa fama per mort que va guanyar un premi Goya el 2018. Un premi en el millor curtmetratge d'animació. I justament aquest mateix any també va guanyar un premi a l'obra cultural. No sé si te'n recordes.
I tant, jo estava per allà. Idò també escoltar altres novel·les i també obres de teatre. I per què vols parlar d'aquesta novel·la? Idò perquè jo, llegint-la, bé, vol dir bàsicament, molt breument, quin és el tema? És la evolució d'una família mallorquina. Ella situa bé la novel·la, el poble...
una família dels anys 50, Meromanco, fins a l'actualitat. Per tant, és com un relat d'una família de tres generacions, és a dir, els padrins, pares i els fills, és a dir, nets. I justament aquest padrí...
És un pagès de la pobla que a poc a poc va apostant per una altra manera de viure, que és dediquant-se a la construcció. I de constructor passa a un hotel.
Bé, aquesta és història, no només d'aquesta família, sinó de moltes famílies de Mallorca, crec. Sí, sí, sí. Calcú coneix, calcú que més o manco ha fet aquesta evolució. I això, aquesta novel·la va mereixer el premi, però de novel·la, justament. Mm-hm.
Bé, jo el que m'ha passat és que llegint aquesta novel·la me n'he recordat d'una altra. Ara te donaré una sèrie de pistes... Un moment, no me fan falta pistes. Ah! A veure... Les possessions... No! Ah! No! És que ara quan xerraves, no sé per què m'han vengut en el cap les possessions d'Ana Llucia Ramis. Sí...
No és ben bé, no és ben bé. L'he llegida també l'exposició. Sí, sí, sí, ja ho sé, ho sé, ho sé. Em parlarem un altre dia de l'exposició, perquè és una novel·la que me va trasbalsar particularment. Aleshores, jo te donaré una sèrie de pistes i tu me diràs qui és l'autor d'aquesta novel·la que va guanyar per començar a Ciutat de Palma del 68, és a dir, que mos remuntam bastant anys enrere.
A veure, una altra pista que te puc donar és que has conegut per la seva tasca de periodista, aquest autor. De moment res. De moment res. És un gran opinador. És un gran opinador. És a dir, molta gent el té com un opinador de referència.
Guillem Frontera. Sí, senyor. És que clar, jo pensava... D'acord, d'acord. Me n'anava per una altra banda, jo. És l'autor d'una obra que se diu Esquernissers. Sí, exacte. Que li va donar el Premi Ciutat de Palma. Bueno, idò...
Jo crec, bé, com a pertanyent a la generació de narradors dels 70, els descriptors d'aquesta generació tenen com a objectiu prioritari un poc d'anunciar els canvis que s'estan produint a la Mallorca d'això dels anys 70-60. Ells veuen coses i intueixen coses que estan canviant i allò que fan és, diguem, retratar-ho i...
si és necessari donar la seva opinió, no?, que normalment sol ser negativa. Ells intuïen que Mallorca, clar, estava canviant a causa d'allò que tots coneixem com el punt turístic. Sí. I Frontera se va fixar, bàsicament, en un aspecte que és que, clar, paral·lelament a lo que és l'explotació dels medis, la construcció d'hotels, etc.,
hi havia una altra cosa que s'estava produint, que era l'emergència d'una classe social nova, que era, precisament, aquest nou ritx, no? I que això estava canviant el panorama, també, social, no només estrictament físic, no?, de veure que en una platja verga s'està construint una tele i s'estan carregant una part de la guerriga, no?,
sinó que socialment, la societat mallorquina, també se ve afectada per aquest canvi. I en els carnissers, ell, em fa gràcia perquè...
Clar, vosaltres pensareu per aventura que això dels nous rics és una cosa moderna, nova... No, no, això. Hi ha una obra del segle I, després de Cris, que és el satíricor de Patrón, que ja parla dels nous rics. És clar, el nou rics de Roma en aquell temps. I fa com un estereotip de nou rics que...
Mira que curiosa, en Guia Enfrontera, jo estic segura que ho hagués llegit en aquell llibre, i l'adopta, perquè si el satiricó de Petroni comença amb un sopar, el llibre d'Enfrontera, Esquernissers, comença amb un dinar. I jo no crec que sigui una casualitat, sinó que és una prova que realment Enfrontera havia llegit molt, estava ben informat,
i volia construir una obra encara lluís, diguem, no un divertiment. Mira quantes coses he aclarit. I quantes coses has connectat, i tampoc ara, com que no l'he llegit, tampoc vull ficar sa pota, però conec-te també una miqueta amb els temps de les maranes que molt recomanaves.
Des d'una altra mirada, diguem. Des d'una altra mirada, diguem. Passa que jo veig que l'origen de sa família, diguem, la padrina, en aquest cas, ho vaig dir... Ah, no, no, no, no ho deia per això, però ho deia amb aquesta idea de... Sori d'una família. Sí, sí, sí. Val. Sí, el que passa és que és molt diferent, perquè jo...
crec que l'objectiu d'anar Caterina no era tant com criticar aquesta classe social o analitzar, més que criticar, direm, analitzar quines característiques té aquesta classe social i, en canvi, en Frontera i en Laura Gost és claríssim. Per exemple, no m'ho he demanat quines característiques té un nou ric?
Val, i també te volia demanar, però ja ho faré després, sobre l'estil de Laura Agost. Però vinga, quines característiques té un nou ric? Enriquiment 3. I això ja ve del satídico. La primera característica d'un nou ric és que s'enriqueix en pot temps. Fa negocis en pot temps. Un enriquiment ràpid. La segona...
que té un afany d'ostentar, és a dir, necessita decidir que ell ha guanyat dos bens. I la tercera és que té poca formació. Exacte. I em fa gràcia perquè tant en Esquerra de la Laura, que jo estic segura que s'han llegit els carnissers, estic segura, tant en Esquerra de la Laura com en Esquerra de la Frontera,
associen aquesta poca formació a una estètica que en Esquerra de la Laura Costa és com una estètica quich, saps? Sí, sí. I en Esquerra i en Frontera, no sé si recordeu al principi de la novel·la, però quan els aristòcrates que acaben de perdre la possessió arriben a casa seva, que l'ha comprada es porqueret,
de la possessió, que s'ha enriquit gràcies que instala, bueno, posa botigues de souvenirs, i així aconsegueix enriquir-se. Han llevat l'escut de la família aquell dia picat amb pedra, que tenia un valor artístic per si mateix, el nou risc l'han substituït per una ratlloleta valenciana, per nom de la família.
És a dir, aquest canvi d'estètica és una cosa que simboliza també aquest nou ric. Aquest nou ric a vegades no té la sensibilitat que s'ha de tenir per apreciar allò que és una estètica de qualitat. El nou ric desperta rebuig i ràbia des...
dels seus ex, diguem, dels que eren pobres com ell i ara continuen sent pobres, però també el menys preu d'aquests, no?, dels nobles, dels que, diguem-ne, venen de bona família, entre comates, això. Bé, és que és una vegada d'enfrontera, els nobles,
se'n riuen, entre ells dos, entre el matrimoni, fan befa, diguem, del mal gust que han tingut aquest nou propietari de canviar aquest detall, no? I en el cas d'ana Laura Gost, ella parla que es padrí, quan adquireix mobles o tal...
I per gerros d'aquests xinesos, aquesta decoració endaurat i com a ostentosa també, no? Sí, sí. És una demostració d'això. Jo me desperta una certa com miseració a tot això, però...
Ja, ja, ja. Ara me'n vaig d'una altra banda i no, pobres, no són els rits, diguem. Però també, jo entenc, tenc amics que han vengut de fora, diguem, d'Àfrica, no? I que tot d'una que voren se compren el cotxe més gros que...
encara que estigui fet una carraca però el cotxe més gros i més potent que puguin per també de qualque manera enviar un missatge als seus familiars, etc. que mira, me van bé les coses i aquesta cosa de cosa lluenta també és un poc aquest missatge mirau que bé que me van les coses
Sí, sí, és així. Jo també he fet una altra cosa, perquè m'agrada molt a mi, com has vist, fer literatura comparada, no? Sí, sí, sí. I m'he fixat en les diferències entre allò que la Laura Gost explica en la seva novel·la sobre el nou rit i allò que explicava en Frontera fa 50 anys. Perquè, clar, la novel·la de Frontera del 68...
i s'ha d'anar a l'hora de 23. Han passat una cinquantena d'anys llarga. Com han canviat aquest nou ritx de fa 50 anys ara? És graciós, perquè primer de tot, en Fronteres, la veritat és que només analitza 700 d'aquest nou ritx. Sí. 700. I...
i dels descens de l'aristocràcia. Com l'aristocràcia va amb prou brinds, que això ja comença amb allò longa, no? Exacte, sí, sí. I en canvi, en agost, allò que parles de setcents i es descens, perquè veurem que la novel·la s'inicia amb un flashback d'espedrins,
que es vea ja, té 80 i busques d'anys, i el guarda, qui el guarda? No el guarda cap de les tres dones amb les quals s'ha casat, sinó el guarda un immigrant, és a dir, un senyor vengut de Venezuela que s'encarrega d'ell, perquè està tot sol, tothom ha abandonat. És a dir, la Laura, de qualquer manera, ens està dient
que aquella persona que s'ha dedicat tota la seva vida a millorar el seu estatus, a acumular ricares i tal, al final, esperant que té, és que ningú del seu entorn està de vore ell. Ja. Que cadascú interpreti el que vulgui, no?
Bé, no deixa de ser una realitat present a la nostra societat d'avui, eh? Sí, sí, per això ho dic. Bé, allò que jo te volia dir era que un fenomen nou que descriu un gos...
i que en frontera no en va parlar perquè no passava, és precisament aquest fenomen de la immigració, no? Que és la immigració massiva que ha arribat a Mallorca de tots els punts del món i que, de qualque manera, també ha contribuït a canviar la imatge d'allò que era la Mallorca d'any 50, no?
una Mallorca agrícola amb una Mallorca més oberta al món més en contacte amb altres cultures amb altres realitats i de fet, ho he dit abans el padrí se casa primer de tot amb una poblera després amb una madrilenya i després amb una brasilera a poc a poc se va això en plant té gràcia té gràcia aquesta evolució sí, sí, sí
I un altre canvi que apunta en agost és la laïcidació de la societat. És a dir, ella parla, per exemple, que ja els nets ja no posen el nom tradicional dels padrins, saps? I que si se celebra la comunió dels nets és per acontentar la padrina, no perquè ningú d'ells vagi a missa. És un altre fenomen...
que s'ha produït amb aquesta Mallorca post-turística. I, per últim, ja, també quan parla de joves, ja se comença a parlar d'homosexualitat. És una altra cosa que també indica aquesta obertura al món, que explica tan bé la realitat actual mallorquina. Sí, sí. És una posada al dia del carnisser, bé...
i més coses, m'imagino, però vaja, com a mínim amb aquests aspectes que mos expliques. Sí, sí.
jo saps que m'agrada sempre fer llegir un fragment molt petit sí és una gran manera de que mos facem una idea i justament t'ho volia demanar perquè clar jo quasi que he llegit més articles d'ella que no que no ficció i m'has demanat a banda l'estil mira és un estil molt cinematogràfic per jo
És a dir, molt senzill, amb unes frases molt bones d'entendre, amb un llenguatge molt bo de capir, d'entendre. No utilitza figures retòriques de més, és a dir, no hi ha un llenguatge excessivament ple de figures retòriques que a vegades hi ha gent que el carrega, això. Hi ha lectors que no els agrada.
I és molt ràpid, també. És a dir, molta acció, poca descripció. És a dir, t'imagines perfectament cada una de les setcenes que ella descriu perquè tot és molt ràpid. És a dir, és molt bo de seguir. I, a més, la novel·la, en concret, no sé si té unes 200 i escaig de pàgines, és poc... És molt bona de llegir. Ja, ja.
jo, abans de llegir un fragment d'en agost, m'agradaria llegir un fragment dels carnissers, no, no, perdona, no és dels carnissers, és de la que jo considero que és la millor novel·la d'en frontera, que és La mort i la pluja. Ah, sí, sí, sí. I és un fragment que a mi m'ha fet pensar molt, i que crec que desumés amb molt pat
amb molt poques línies, un dels objectius de la generació de narradors dels 70. Diu, no hi ha cap país que, sense passar per una revolució, hagi quedat tant en tan poc temps. Se refereix a Mallorca, oi? Sí, sí, sí. I...
Els països que han passat per una revolució no han canviat tant com Mallorca, perquè han canviat de règim, però no de vida. El turisme ens ha fet canviar d'estil de vida. I això és un procés que en altres condicions duraria segles. Això ho diu un personatge...
d'un conte de la mort i la pluja d'en Guillem Frontera ho podria dir directament ell evidentment són les seves paraules i la reflexió m'ho veu molt interessant molt pertinent i que dona per molta hi ha història 2 que parlen de la revolució de les sueces i crec que en fi té molta base sí, sí
Bé, i després m'agradaria llegir un fragment molt petit de nena Laura, que quan, al principi bàsicament de la novel·la, que és en Sebastià, és padrí, que recorda com en un flashback la que ha estat la seva vida, i diu, de vegades enyora el xalet de tres pisos que ell mateix va construir, situat a la primera línia de mà.
El xalet era la demostració d'una puxança d'un pobler que s'havia sabut reinventar amb l'arribada del bun turístic. De vegades, fins i tot, enyora na Mercedes, però sobretot na Lady. Ana Catalina, la primera dona i mare dels seus dos fills no l'enyora mai.
fa gràcia perquè a la hora de fer el flashback, el primer que recorda és el xalet i després és les dones. I això és una manera també molt sutil de retratar quin és el adjectiu prioritari d'un òrric.
Els aspectes materials. Efectivament. El que costen ses coses. Efectivament. Quan no, i ara en pintura me fica en un jardí, però quan no, considerant ser dones com a part d'aquest...
d'aquestes possessions per conèixer-ho amb la gent de la llocera. Tenc un altre segon fragment que fa referència justament amb això que tu dius. Escolta'm-lo. El matrimoni el fan a l'aire i diu en els fills que els anuncia que se casaran a l'aire sa brasilera. Diu, me casaré a l'aire tan aviat com sigui possible. No té papers ni cal lloc on caure morta
I a mi me surt més barata que una infermera. Me cuidarà bé i dubte que perdi el cap com l'altre. És a dir... Duríssim.
aquest servei que fa que sigui l'únic que li interessa, més que no s'afecta o altres aspectes. Molt dur i molt, diguem, molt representatiu d'una manera de pensar. I d'això s'escanvi que Mallorca també ha experimentat. Jo crec que això és una prova de...
Una petita prova d'aquest sotaque canvi que has experimentat en Mallorca en tan poc temps, com diu en Frontera, en el seu llibre de la mort i la pluja. Una qüestió interessantíssima. I en tot cas, mira que...
He de reconèixer que la ficció m'ha cridat per la tensió, però sempre aconsegueixes fer-me entrar ganes de llegir el llibre que comentes i aquest m'ha fet entrar ganes, perquè justament, tot i que en ficció, però clar, planteja qüestions molt del nostre temps, no?
Idò aquest les cendres a la piscina de Laura Agost que d'alguna manera digue-li piscina digue-li toboggan però que mos connecta amb aquesta idea dels nous rics Marisa, qualque punt final
Home, el títol, a tu què t'assembla les cendres a la piscina? Bé... Perquè la piscina què podria ser, no? El símbol de Novik. Clar, clar, clar. Sí, sí. I les cendres, no te vull dir per què...
perquè forma part de, diguem, espinal de sobre i es també... Ara m'estic imaginant una cosa, no sé si ho deu ser o no. Vinga, vinga, digues, la teva imaginació dispara-la. No, se sent res del protagonista aquest que acabaran a dins la piscina o no, però, no? És a dir, normalment quan una persona se mò, se vol, bueno, diuen als seus familiars
que tirin les cèndres per la mà, com un espèntic romàntic, o per la muntanya. Però és clar, que ha de fer un nou riu.
Tirar les xanres a la piscina. I mos connecta també amb aquesta idea, amb aquesta frase del nostre imaginari que diu, tamatei no t'enduràs res a la tomba, això, no? Sí, sí. Que és una altra manera de plantejar sa sa vida. Sí, sí, sí.
Marisa, idò, mira, aprofit per, ja que parlant de llibres, per dir-te, per recordar-te que demà, bé, demà mos connectarem amb Miquel Serra, de Quart Crescent, ella no fa la secció com tu, que tu, diguem, hi entres molt,
i agafes un sol llibre i el que fa és recomanar-nos tres llibres més al banco i també recordar-te o recordar-vos a tota la nostra audiència que demà a les 19 hores a la llibreria Quart Crescent farem la presentació del llibre d'en Manuel de Pedrolo, Prosa de combat en aquest cas no és ficció, són
És un nou recull d'articles d'en Pedro Ló, algun dels quals ja estaven publicats a altres llibres, però algun dels quals eren inèdits en quant a llibres, o fins i tot qualcun que crec que no va arribar a publicar-se mai per raó de censura. Marisa Cerdó, un plaer, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies per a vosaltres. Vinga, tirarem les senres a través d'estobogan.
Sí, sí, n'hem parlat de Nauric, Rafael Nadal. M'apareix que... M'apareix que el marquès, eh? Ah, perdó. És a dir, això és una involució, no? Cap enrere, allà, cap enrere. Marquès de llevant, no? Fem raó, se mereix un respecte.
Per tant, clar, mira, això és com a tancat cercle, no? Perquè, efectivament, diguem, la darrera passa del nou ric, no? Has de venir noble, no? Clar. Tot l'afany que tenen tots els americans quan venen a Europa, no? Sí, sí. Allò que en vegen és la quantitat d'història que Europa té darrera i que ells no tenen. Sí, sí. Deixa un poc el mateix.
fantàstic, Marisa Cerdó un plaer sempre, gràcies molt bé, gràcies a tu també qui no voldria un toboggan qui no té un capritxet a sa casa
Pot ser, no vas fer mèrits, res passa per alzar. Ell se ho va tindre que currar. Ell és bo, té talent i té traça. I em vegi el cul als mots de fam. Que Déu salve a la reina, siga amb litos lleals. Un tobogán, li falta un tobogán. Que vagi algú i li posi que està passando mal. Un tobogán, li falta un tobogán.
Tot d'una entrarem amb es focus internacional avui, no sé si podrem abordar tots els temes que tenim apuntats amb en Joan Manuel López Nadal, aquí, connectarem ja tot d'una, i a partir de les 11, a la fi amunt.
Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània.
Som el Bon Dia i Bona Vida, Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència molt dada a onamediterrania.cat. És el moment de parlar de l'actualitat internacional que ve, no carregada, no, carregadíssima. Joan Manuel López Nadal, molt bon dia. Hola, Tomeu, bon dia, sí.
Tenim un munt de coses i cada vegada sembla que tot més complicat. Joan Manuel, t'he convidat que quan acabem l'entrevista no apaguis la ràdio o l'encenguis, si la tens apagada ara, perquè entrevistarem en Luciana, Lucià Muñoz. Ah, molt interessant, sí, evidentment que ho seguiré, amb molt d'interès. Sí, sí, sí.
Com que tenim tant de temes, anem per feina. Sí, sí, Palestina-Israel, Flotilla, Pla Trump, Reunions Egipte, com ho veus, tot plegat?
hem de començar dient que hi ha una mallorquina, una Reyes, que encara no ha tornat, i vull dir que tots estem un poc pendents del que li passi, i esperant que pugui tornar aviat aquí a Mallorca. I dir també que hi haguen unes segons darreres notícies, molt darreres,
Una nova flotilla ha estat més petita, sembla, ha estat també... Abordada, sí, sí. ...per Israel i els seus components capturats i duits en similars condicions del que li va passar a la flotilla Sumuts. Aleshores, el tema continua, continua ben viu, continua el problema de Gaza i de Palestina...
i continua la reacció de la comunitat internacional, que queda un poc simbolitzada amb aquestes flotilles que, com hem pogut veure, dins les mobilitzacions que ha hagut la setmana passada, dins d'Espanya, fora d'Espanya, i aquí a Mallorca i a les Illes també, ha tingut una resposta social molt potent i molt...
i molt important. Aleshores, aquesta situació continua, tot i que el pla Trump sembla que
amb totes les seves facilitats i interrogants, se posen marxa amb aquesta reunió que continua a Egipte, a Sharm el Sheikh, on hi ha delegacions d'Israel, delegacions de Hamas també, i mediadors d'egipcis, de Qatar i els americans, veurem què passa, però sembla que...
Hamas naturalment insisteix en una sèrie de condicions que no s'acompleixen i mentrestant Israel continua els seus atacs indiscriminats dins Gaza. És a dir, la cosa sembla molt complicada i
Tot i que en aquest moment, naturalment, la primera prioritat seria que hi hagués un alto foc i que acabessin aquests atacs indiscriminats i violents d'Israel contra la població civil de Palestina i que després això pogués donar lloc a un procés de pau creïble, però a la situació és molt complicada.
i hi ha molt d'obstacles que hem de veure de quina manera se podran sobrepassar o no. Realment és a dir jo quan vaig escoltar els punts del pla Trump vaig pensar que eren una espècie de trampa perquè jamás digués que no i a partir d'aquí justificar ja la solució final si m'ha premat l'espai
De qualque manera era el que Netanyahu volia, això no tens dubte. Però sembla que més o manco s'ha sabut reconduir i creus que això... Sí, aquí jo crec que ha hagut un element important que ha estat l'intervenció de determinats països àrabs, concretament d'Egipte i de Qatar i d'altres països que justament han fet bau de Hamas...
que començar endavant tindríem més que agonyar que que perdre, no? I potser tinguin raó, tot i que aquest pla molt sembla el que molt sembla, que és un intent neocolonial i totalment inacceptable des del punt de vista del reconeixement dels drets del poble palestí, tot i així...
És a dir, obrir una primera porta perquè s'acabi la violència, s'acabi la guerra, de fet, i que després ja hi podem començar a parlar, nosaltres volem això, nosaltres volem això altre, no seria una mala cosa, fins i tot.
Això no vol dir donar suport en el pla d'en Trump, que té moltes trampes, per fer un joc de paraules, no? Tramp-trampes, no? Però, tot i així, des d'una postura sensata, realista, caminar cap a una solució que faci, acosti una mica més la pau del que està avui en dia, pot ser una mala cosa.
I aleshores, com tu mateix has dit, jamás han reflexionat i han vist...
que justament si ells haguessin dit no era donar precisament un regal a Netanyahu, i directament també a Trump, perquè tindria seves bendicions, per arribar a aquesta solució final, amb una paraula siniestra, perquè és la mateixa que els nazis van emplear per exterminar els jueus. Aleshores, no deixa de ser irònic que els descendants de les víctimes d'aquesta situació
el genocidi bàrbar que va ser la Shoah, siguin avui els que perpetren un genocidi contra el poble originari de Palestina, en el qual volen treure de la seva terra i volen gairebé exterminar. Aleshores, que sobre importa perquè la situació millori i se pugui anar amb prudència i amb moltes dosis de realisme,
cap una solució més específica, jo crec que no és una mala cosa.
Com que és una qüestió que la setmana que ve encara en podrem parlar, si t'apareix bé, votant ràpidament a la segona, que també jo crec que la podem fer de manera sotcinta, que és el conflicte, bé, la invasió d'Ucraïna per part de l'exercici rus, que en aquests moments ha perdut una mica de protagonisme i sembla que té una tendència a enquístar-se ara mateix, no?
De qualsevol manera, perquè Rússia no se deixa pels seus atacs, també s'ha de dir en tota claretat, atacs indiscriminats, violents i inhumans, contra hospitals, contra escoles, contra poblacions civils...
Centres de residències de persones grans, com ha passat a determinades ciutats ucraïneses els darrers dies, és a dir, la barbaritat de l'agressió d'en Putin continua ben viva, però també continua la resistència del poble i del govern i de les forces.
ucraïneses, amb totes aquestes dificultats, amb el suport que s'hi va confirmar a la darrera reunió que va a Europa a Copenhague, la capital de Dinamarca, que la Unió Europea continuaria donant suport a Ucraïna. I està bé que això sigui així. No hi ha dubte. Aleshores, sí, no sembla que
El que sí que és evident és que tot aquest xou que va muntar amb Trump amb en Putin a Alaska ha estat un bruf. En Putin s'ha rigut totalment d'en Trump i en Trump sembla que està completament desatengut del tema de Rússia i d'Ucraïna.
ja se n'ha oblidat, ja deixa fer, ja sap que per aquí no li vendrà el seu covetjat Premi Nobel de la Pau, ara mira que sigui el seu pla el que li doni per una altra via, però deixant això que són xistes i bromes més aviat d'un monagre, això del Pla de Pau i del Nobel de la Pau i en Trump i les seves trampes,
Aleshores, el que sí que és cert és que el conflicte d'Ucraïna no ho podem oblidar perquè continua ben obert i que, naturalment, Europa ha d'estar molt atenta perquè és una amenaça molt directa a la seguretat d'Europa, com s'ha vist, per exemple, amb aquestes incursions d'avions i de drons russos dins determinats espais territorials europeus. Aleshores, Europa s'ho pren en sèrio i fa molt bé
El que no fa tan bé és que s'hauria de prendre més en sèrio i ser més actiu amb el tema de Palestina, amb això Europa està encara malauradament molt dividida, hem vist que hi ha països com Alemanya, Obria, República Checa, que continuen aferrant-se a una defensa cada vegada més industificable d'Israel, mentre que hi ha altres països, entre els quals naturalment
cap davant té un d'ells a Espanya, que volen que Europa sigui més contundent i més productiva per defensar els grups del poble palestí, per defensar una pau justa on els palestins tinguin també el seu lloc i la seva dignitat sigui respectada. Aleshores, aquests dos conflictes estan oberts, cadascú a la seva manera del seu costat,
i no et segur que durant les properes setmanes m'ho donaran tema per continuar parlant. I tant. Mira, una altra qüestió que realment aquí sí que necessitam que m'ho donis claus perquè anem una miqueta perduts, que és en la crisi, en el caos, segons la premsa francesa mateixa, que hi ha ara mateix a França, no?
Jo, si m'ho permets, Joan Manuel, ahir, que xerràvem amb en Joan Mir, fèiem una miqueta també d'anàlisi i això, li recordava un acudit publicat a la portada de Le Monde, ja saps que cada dia n'hi publicen un, on hi havia Nalepen i el seu grupet a punt de... amb un ariet, no? A punt de...
de rompre la porta de l'Elisi i en Macron de darrere que li obria. Crec que és significatiu del que està passant. Sí, és bastant emblemàtic. I continuant amb aquest tema, o entrant dins d'aquest tema, jo vos recomanaria un article que es publica avui mateix al diari Ara, en Josep Ramonada, que a part de ser un gran filòsof, és un gran coneixedor de França,
on ell diu pràcticament que tota la història del macronisme està completament en retirada. Aleshores, avui també hi ha un anàlisi de la situació que diu que això pot tenir... És una situació de crisi política, probablement no de la presidència actual, sinó fins i tot del règim
de la cinquena república francesa, que va ser fundada pel general de Gaulle en 1958. És a dir, ja fa...
més de 60, més de 70 anys, no, 70 no, però els ho farà aviat, no? 58, no? 77 anys, això. La Constitució de la cinquena República Francesa, una Constitució molt presidencialista, de qualsevol manera, però que té un equilibri entre les podres del president i també del Parlament, de l'Assemblea Nacional Francesa,
I aleshores aquesta situació on ha arribat les polítiques d'en Macron i la divisió sembla que insuperable entre l'extrema dreta d'un costat, l'esquerra, que dins la mateixa esquerra també està dividida perquè no es l'omedeix la France Insoumise d'en Mélenchon que els socialistes o els comunistes són quatre grups
que integren l'esquerra i que entre ells tampoc no estan gaire integrats, el centre o pseudo-centre macronista, la dreta conservadora i després l'extrema dreta en Le Pen i en Bardella, que continua creixent. És a dir, i cap d'aquestes forces, ni l'esquerra, ni el centre macronista, ni fins i tot la dreta conservadora ha sumat a l'extrema dreta, que també podria ser una altra,
d'aquestes alternatives pot en aquest moment tenir una majoria per governar. I això ha fet que el darrer intent del darrer primer ministre anomenat per Macron, que ja per mi van 4 o 5, en Sébastien Lecornu, que havia estat anteriorment amb el govern de Beirut, anterior ministre de Defensa, aleshores en Lecornu s'ha passat un mes
mirant de formar un govern i quan ho ha format ha comprovat que aquest govern no tendria la majoria necessària en el Parlament i ha anat a veure en Macron i ha dimitit. I en Macron li va donar dos dies i aquests dos dies crec que acabarien avui o més tard demà matí perquè, diguem, tornar a intentar a veure si feia un govern i aleshores que si no és així que no ho serà.
perquè seria una sorpresa immensa que en la Cornu arribés un nou govern més orientat a l'esquerra o més orientat a la dreta, i cap de les dues tindríem grans perspectives de tenir un suport parlamentari suficient, no? I aleshores que queden dues coses, dues coses. La primera, que Macron dissolgui el Parlament,
La qual, naturalment, li fa molta por i poca gràcia, perquè segurament, segons el sondatge, seria més aviat un creixement encara major de l'extrema dreta, probablement, i també haurien de veure si les forces d'esquerra, com a resposta a aquesta extrema dreta, pujaven, però que el centre macronista, en qualsevol cas, en qualsevol hipòtesi, s'esfondria...
Aleshores, aquest centre dret o centre esquerre, com ho vulguin mirar, sembla que no seria possible que s'haguessin, i ja només quedaries quarta i rere hipòtesi, que seria, a més, la final, que Macron mateix dimitís i se convocassin eleccions presidencials. Un nou president, que naturalment, sigui qui sigui,
de la dreta, de l'extrema dreta o de l'esquerra hauria també de convocar eleccions parlamentàries i una situació entre tot d'una incertesa i d'una inestabilitat política a França que
tot sembla indicar que se mantendrà durant un cert temps. I, clar, França és un país, no cal dir-ho, de la més important dins d'Europa. S'ha considerat que l'EF, el famós ex franco-alemany, és el motor de la Unió Europea.
Un dels dos, i també hem de dir que la situació política a Alemanya tampoc no és cap meravella, ni tampoc la situació econòmica. Amics alemanys que vaig trobar la setmana passada me van dir que la situació econòmica actualment a Alemanya és molt, molt negativa i que també fa molt mala cara i també hi ha un element de pujada també dels elements extremistes, sobretot de l'extrema dreta, no?
Aleshores, si França està com així, i Alemanya pot arribar a estar així, i Europa tenim tots els problemes, Ucraïna d'un costat, Palestina de l'altre, i aquestes inestabilitats polítiques internes, aquestes pujades... És a dir, un escenari... Jo no voldria ser també ominós i sinistre, però que, de qualque manera, i segons molts analistes, recorda molt l'Europa de fa cent anys. Ja.
Hem de pensar que el 1925, en Mussolini, justament ara farà 100 anys, va entrar, després li va seguir en Hitler, va a la crisi de Wall Street, als Estats Units, a la Unió Soviètica, i després va venir el nazisme, i després va venir la Guerra Civil a Espanya, i el franquisme aquí, i després van tenir la Segona Guerra Mundial, amb una paraula. Haurien de recordar molt bé el que va passar fa 100 anys,
Perquè si no ens espavilem i no ens hi posem les piles, hi ha elements que pinten molt malament, en el sentit que un escenari bastant prescut, naturalment, dins d'un món on tenim totes aquestes noves tecnologies, totes aquestes armes, aquests drons, les intel·ligències artificials i totes aquestes coses que no existien fa cent anys, però que el que és el punt de vista de la
qualitat humana de la humanitat i la situació geopolítica mundial tampoc no ens convida a cap tipus d'optimisme sinó més aviat a un sentiment de preocupació
Dues preguntes sobre encara la situació de l'estat francès, però que només te deman que contestis telegràficament. Per un costat, pot ser que en els fons de totes aquestes crisis institucional-polítiques el que hi hagi sigui...
una impossibilitat de mantenir l'actual estat de benestar francès, és a dir, una fallida econòmica, aquesta és una, i l'altra, creus que l'extrema dret està més a prop de governar França que en cap altre moment històric? Vull dir, a la primera, tot sembla indicar que sí,
perquè, igual que passa a Alemanya, a França, una gran crisi econòmica i, sobretot,
un element important que està darrere de tot això que ha estat sepullada del deute públic. La qualificació de França pels organismes internacionals que vigilen el tema del deute públic en una situació que rosaria a la insolvència. És a dir, des del punt de vista econòmic i financer...
No hi ha dubte que el govern que vengui o el que sigui que surti la nova estructura que emergessi de tota aquesta confusió que tenim ara tindrà una bona feina que fer. La segona pregunta, l'extrema dreta està més a prop. Tenc por, tenc por que sí.
Però hem de pensar que aquestes coses no són inevitables. I això han vist una cosa, que ho han vist amb el tema de Palestina, aquí a Europa, l'important que és la mobilització de la societat civil per fer moure els governs i les institucions.
Aquí ho hem vist i ho estem vist, el tema de Palestina. Amb el tema de la flotilla, que tant s'ha rigut tanta gent, sobretot de la dreta, i ja no diguem de la dreta, que n'han rigut i han fet bromes de mal gust, no? I la flotilla ha estat un element important, a part de la valentia i el coratge dels seus components, que tots hem de reconèixer i agrair, ha estat un element important per servir de catalitzador d'una mobilització social social
desconeguda a nivell europeu en general i fins i tot altres continents, el Japó, Austràlia, Àfrica, Sud-amèrica, ha hagut manifestacions importants amb el tema de Palestina i això significa que la consensació i la mobilització social pot ser útil i si els francesos, un poc com va passar aquí a Espanya, de qualque manera, les eleccions del 23...
senten de prop el perill que l'extrema dreta pugui guanyar i governar, aleshores aquesta sensació podria servir també per una mobilització de l'electorat francès que és demòcrata i que és antifascista, sobretot, fins i tot gent conservadora, però que no va d'autoritarismes ni d'extrema dreta per evitar aquest escenari. És a dir,
La pujada de l'extrema de França és probable? Sí. És inevitable? No.
I això dependrà naturalment de la conscienciació de la ciutadania francesa. Aquesta seria la meva resposta. Idò brillant, com sempre. No sé com n'han de fer avui. Però vinga, hi ha un tema que jo crec que és més important del que ha arribat a la nostra societat. També ho entenc perquè hi ha tant de temes que a vegades és mal de fer, no?
Queda aquesta revolta juvenil que se viu, perquè jo crec que encara està bastant viva, en els carrers del Marroc i també he vist algunes imatges de brutalitat policial tremenda, cotxos de policia atropellant deliberadament...